Estem just a l'entrada de la catedral, en el punt on l'any 2007 van començar
aquestes prospeccions geofísiques, un dels primers passos per després arribar
a aquest següent pas que començarà en properes setmanes.
Però com dèiem estem ben acompanyats que ens explicaran tot aquest procés,
aquestes excavacions arqueològiques ara, aquestes prospeccions arqueològiques
que es faran a la catedral de Tarragona per determinar un dels enigmes
de l'antiga tàrraco, si realment a sota la catedral tenim el temple dedicat al gust.
I per fer-ho, per parlar-ne, per estar aquesta estona a la catedral de Tarragona
ens acompanya l'arqueòleg de l'Arcabisbat, Andreu Muñoz, bon dia.
Molt bon dia.
I també ens acompanya l'arqueòleg del Institut Català d'Arqueologia Clàssica de l'ICAC,
Josep Maria Macías, bon dia.
Bon dia a tot.
Són dues de les institucions, juntament amb l'Ajuntament de Tarragona,
que realitzaran aquestes prospeccions arqueològiques a la catedral de Tarragona.
De moment no hi ha res visible que aquí hi hagi unes obres,
i començarà d'aquí a poc, Andreu.
Efectivament, intentem que aquesta excavació arqueològica
comenci cap a inicis de juliol.
I bé, de moment, doncs, teniu tot el paviment sencer de la nau central
i sobre aquest paviment, en un espai aproximat de 7 metres per 3 metres,
justament entre la primera i la segona volta,
és on iniciarem aquesta primera prospecció arqueològica
per determinar, verificar la possibilitat de trobar aquest temple d'August
i les altres evidències estratigràfiques
que ens permetin fer intel·ligible l'evolució històrica
d'aquest punt de la ciutat,
des que va ser, doncs, campament romà,
als inicis, bé, de la fundació romana de la ciutat,
fins que al segle XIV tot aquest espai va quedar segellat pel paviment
i es va acabar de construir la seu metropolitana i primada,
que és la catedral.
Com dèiem, això va començar l'any 2007
amb aquestes prospeccions geofísiques.
què us va donar indicis, perquè avui siguem aquí,
per banda que ara fem un següent pas,
que ara farem unes excavacions arqueològiques.
Josep Maria, quins indicis van donar aquelles cates?
Van donar, els indicis van confirmar, jo,
que la recerca que es fa a la ciutat des de fa 200 anys
sobre aquest tema ja estan indicant, no?
Des del moment en què un projecte de recerca va identificar
el temple capitulí en el fòrum de la colònia,
allà al carrer Lleida, al carrer Cervantes,
totes les mirades van anar cap a la part d'alta, no?
Intentant resoldre una dialèctica científica de dos segles
i això, doncs, en el moment de plantejar la prospecció geofísica
era, doncs, gairebé com faves comptades, no?
Tot i que, com diria Santo Tomàs, no?
Fins que no ho veiem, no ens ho creurem.
I estem en aquest moment, no?
Aleshores, les diferents tècniques de prospecció geofísica,
si ho dic bé, georadar, tomografia elèctrica
i conductivitat, em sembla,
van determinar la presència d'una anomalia geofísica
d'uns 27 metres d'amplada per d'uns 35 metres de longitud,
molt ben posicionada en l'eix de simetria de la catedral
i, a més a més, aquesta anomalia també es mostra molt coherent
amb la pròpia fonamentació de la catedral, no?
Aleshores, la solució és òbvia, no?
Fer un sondeig de ratificació arqueològica
i a veure què depara.
No és tant el nostre interès en la troballa del fonament del temple,
que suposem que estarà molt espoliat, molt degradat
i que no deixarà de ser un gran basament de morter de calç i pedra,
sinó la possibilitat de documentar l'estatigrafia
i tots els elements contigus a la fonamentació, no?
Tenim dubtes històrics en quan si aquest temple es va construir
entre els anys 15 i els anys 30, si podia ser un temple
que es va acabar més tard del que diuen les fonts,
tenim dubtes en quan el procés de transformació del temple
a partir del segle V.
Tot això no ho resoldrà la visualització del fonament,
sinó l'estudi de la seqüència estatigràfica
i de tots els materials associats a ella.
I ara m'estava fixant que nosaltres estem aquí mudats,
no estem treballant, però ja comencen a treure els bancs de fusta,
cosa que vol dir que també la quarta fase del pla director
que preveu la restauració de l'interior ja comença, no?
Ja està en dansa i nosaltres ben aviat ens posarem.
Per tant, si trobem aquestes restes del temple d'Augustosol
de la catedral posarem una nova data a la història de Tarragona.
Bé, reubicarem un monument que devia ser un monument
en el seu moment espectacular, no?
Que configurava l'escar in line, podríem dir,
de la silueta de la ciutat en l'època romana.
I per tant, ubicarem en el seu espai, en la topografia antiga,
aquest monument emblemàtic importantíssim,
que no ho va ser només per la ciutat romana.
És a dir, igual que la catedral actual és catedral de Tarragona,
però a la vegada és catedral de tota la província eclesiàstica,
és catedral, diem, metropolitana i primada.
Aquest gran temple que albergava el culte imperial era el temple de referència,
era el temple de tota la província de la Tarraconense, no?
És a dir, la seva importància històrica realment és molt gran,
és ubicar en la topografia antiga aquest gran monument.
Clar, que la gent no es pensi, com dèiem el Josep Maria,
que quan obrin ens trobarem tot el temple a sota,
ens trobaríem els fonaments que donarien la raó,
realment si hi havia aquest temple a sota.
Perquè a més era habitual que sobre una construcció
se'n construís una altra.
Efectivament, això és un comportament normal.
Pensem que gran part dels monuments que nosaltres tenim
en les ciutats històriques,
sovint les grans transformacions
no es provoquen moltes vegades per les destruccions violentes,
sovint és el propi progrés
que va reutilitzant els emplaçaments, transformant-los.
A Roma hi ha aquella dita
que no faci era un bàrbar i faci era un barberini.
És a dir, el que no van fer els bàrbars
ho van fer els barberini,
que era una família, mecenes,
que impulsaven les noves construccions.
És normal aquest comportament.
Nous canvis en la ideologia,
nous canvis en les formes econòmiques,
motiven les grans transformacions.
A partir del segle IV,
l'imperi es transforma en un imperi cristian
i progressivament els espais cultuals pagans
perden el seu sentit.
Hi ha una profunda transformació
en la topografia de les ciutats
i la transformació de les àrees sagrades
en àrees sagrades cristianes està al dia.
Per tant, Tarragona no escapa d'aquesta sentència,
tot i que aquí, aquesta transformació,
respecte a altres emplaçaments de l'imperi,
va ser una mica més tardant aquí,
documentem que és a partir de mitjans del segle V,
quan s'està produint tota aquesta transformació.
De manera que en època visigoda
tenim constatada historiogràficament
l'existència d'una catedral visigòtica
que igual, com passa amb el temple d'August,
no l'hem trobat.
Clar, aquesta excavació no només està centrada
en l'interès històric de trobar el temple d'August,
sinó veure quines mostres, també,
quines proves obtenim d'aquesta fase de l'antiguitat tardana,
quin és el comportament d'aquest espai
i quina possible relació hi hagi
respecte a aquesta seu,
aquesta catedral visigòtica perduda.
I com havia de ser aquest temple d'August?
Quines particularitats tenia?
Com era aquest temple, Josep Maria?
Segons es diu, l'historiador Tácit
és el primer exemple de culte a l'emperador
a les províncies occidentals de l'imperi, no?
Sabem que un cop mort August,
una embaixada local de Tarraconenses
va anar a visitar l'emperador Tiberi,
com era preceptiu per construir un temple de culte imperial
que lia a l'autorització de l'emperador,
es va obtenir,
en coneixem representacions monetals en època Tiberi,
on ens marca la silueta d'un temple octàstil,
una de les modalitats més escasses
i a la vegada important de l'arquitectura de culte pagana.
Era un temple d'uns 30 metres d'amplada,
tot fet amb arbre de l'única rara,
a excepció dels fonaments que, si són,
s'han de morter de calç, diguem-ho així,
i era un temple construït a semblança
al temple de Mars Ultor,
que va fer aixecar l'emperador August
en el Fòrum Augustum de Roma, no?
Amb unes columnes d'un diàmetre
a l'entorn d'un metre i mig,
una de les quals podria ser la columna
que està al primer pis del Museu d'Història,
la Torre del Pretori,
amb uns capitells compostos,
no, corintis,
a l'interior del temple hi hauria
una gran estàtua de culte
de l'emperador August despullat,
sentat,
una estàtua que podria arribar a fer
3 metres d'alçada, sentat,
i el temple vindria a ser com la capella
d'un gran espai de culte
que és la plaça ardomana.
A diferència de les mesquites
o de les esglésies cristianes,
el culte a pagar no es fa mai dintre de l'edifici,
l'edifici és l'apsis, la capella,
sinó al voltant d'una plaça
d'unes dues hectàrees d'extensió,
que és aquesta gran plaça o recinte
de culte
que tenim a Tarragona
i que podem visualitzar
amb les parets que la delimiten
i que es troben en el subsol
de la Casa Escanonges,
en el claustre,
es troben a la seu
del Col·legi d'Arquitectes,
i és tota una topografia
religiosa, pagana,
encapçalada pel temple.
On la situaríem,
aquesta escultura dedicada a August,
per exemple, ara a la catedral de Tarragona?
Doncs la situaríem
entremig del cor de fusta.
Si fa o no fa,
el temple estaria disposat
d'una escalinata d'excés
que ja no es troba.
Nosaltres estem ara
just a sobre de l'espai de l'escalinata.
Traspassaríem un porticat
de vuit columnes,
arribaríem a una cel·la
i dintre de la cel·la
hi hauria una pronaus
i al final la cel·la santa
amb l'estàtua de l'emperador August,
que estaria a uns 15-20 metres
on estem nosaltres.
D'aquesta estàtua,
evidentment,
no s'ha conservat res.
Tenim la representació monetària,
tenim paral·lels a l'heptis magna,
paral·lels a Herculano
i tenim un dit,
un fragment d'ungle
del dit gros del peu
que fa uns 15 centímetres,
que no sabem
si és aquesta estàtua
de l'emperador d'August
o és alguna estàtua
semblant d'un altre membre
de la dinastia Júlio Clàudia
que ve després.
En tot cas,
després d'aquestes prospeccions
arqueològiques,
descobrim aquest enigma
aquest estiu,
que efectivament
aquí a sota la catedral de Tarragona
hi ha aquest temple
dedicat a August.
Quin serà el següent pas,
Andreu?
Què haurem de fer?
Això s'ho haurà de deixar visible?
No es tornarà a tapar
perquè ja sabem que està a sota?
Com anirà això?
Bé, anirà que realment
quan acabi aquesta prospecció
arqueològica
restituirem de nou,
compactarem amb terra
per la seva conservació,
restituirem el paviment
perquè hem de pensar,
com deia Josep Maria,
que ara estem convivint també
amb un altre treball
que s'està fent a la catedral
que és la restauració
de tot el seu interior
a través de la quarta fase
del pla director.
Per tant,
representa que en el punt
on ara mateix
estem situats nosaltres,
les embestides
que estaran restaurant
la nau central,
el tram mitjà
de la nau central,
vindran cap aquí,
cap a l'inici
de la catedral
i per tant
s'hauran de col·locar
al damunt de l'espai
que nosaltres estem excavant.
La prospecció arqueològica
doncs ens farà entendre
quina és la magnitud,
la dimensió,
l'estat de conservació,
l'interès fins i tot
museogràfic
de les restes
i a partir d'aquí
a mi em dóna la impressió
que s'ha d'establir
un diàleg
entre el capítol catedralist
i les diferents institucions,
els especialistes
en conservació
per veure la conveniència
o no
de la conservació
o de la visualització
d'aquestes restes.
Bé, jo crec que a partir d'aquí
neixeran
algunes necessitats
científiques més,
si realment és possible
punxant
algun altre punt
de la catedral
aprofitant
aquesta quarta fase
del pla director
i bé, en coordinació
com de fet s'està fent
entre les tres institucions
i s'està fent
d'una forma
còmoda
i molt afable
veure
aquestes possibilitats
d'intentar aprofitar
per anar
d'alguna forma
responent
als diferents enigmes
a les diferents qüestions
que tenim.
I què suposa
aquesta coordinació
entre les tres institucions
a l'hora de començar
aquest projecte?
És a dir,
què hi aporta
cadascú de vosaltres
o què hi aporta
cada una de les institucions?
Cadascú aporta
el que sap fer
diguem-ho
en certa manera
això és important
i llavors tenim
per una banda
l'arquebisbat
que aporta
diguem-ne
l'espai
més tota la feina
que farà
l'endreu Muñoz
i també segurament
la difusió
a través del Museu
Viluita Reconense
l'Ajuntament
aporta també
un arqueòleg
en el projecte
més la seva capacitat
econòmica
i de gestió
és important
i l'ICAC
aporta també
una aportació econòmica
més la seva capacitat
diguem-ne
de recerca
i d'immobilització
científica
penseu que
aquesta fase
d'aquest projecte
de recerca
encapçalada
per tres arqueoles
directors
comptarà
amb un equip
d'estudiants
comptarà
amb un equip
de suport
de tècnics
a la recerca
tenim un equip
d'assessors
a l'espera
d'intervenir
si les troballes
ho demanen
i que això
és un projecte
de recerca
ampli
que ja té
anys al darrere
i que té
anys al davant
i que això
ens permetrà
en definitiva
avançar
en el coneixement
científic
d'aquest espai
i al mateix temps
avançar
en les dinàmiques
de difusió social
i cultural
del que ha estat
l'evolució històrica
de la part d'alta
i ara mirem
l'altra cara
de la moneta
és a dir
si després
de totes les indicacions
que diuen
que sí que està aquí sota
fem la prospecció arqueològica
i resulta que no hi és
en el cas
que no hi fos
llavors què passa?
Molt bé
jo crec que
aquesta és una pregunta
que sempre ens la fan
què us passaria si
bé nosaltres convivim
amb aquest fet
la ciència
justament és això
és la capacitat
de verificar
la capacitat
de falsar
és a dir
la ciència evoluciona
amb tot això
no hi ha el temple
d'August aquí
bé
vull dir
l'aportació científica
és molt clara
el temple d'August
no és aquí
també és una dada important
importantíssima
hem d'anar obrint
altres vies interpretatives
que de fet
ja hi són
aquestes vies interpretatives
i anar descartant
per tant
igual que no preguntem
doncs a un astrònom
no
bueno i escolta
a mi si en el cel
no apareix aquest
doncs bé
la ciència
és un fet
és un fet que no hi sigui
sí
la ciència evoluciona
d'aquesta forma
nosaltres no vivim
ni de les grans troballes
ni l'arqueologia
és indiana jons
no
és a dir
l'arqueologia
és una ciència
metòdica
que conviu
amb altres ciències
auxiliars
nosaltres mateixos
som una ciència
auxiliar
de la pròpia història
i a partir
doncs
de la recerca
arribem
al coneixement
de la veritat
que aquesta és
la gran mestra
final
no
la gran mestra
és la que no falseja
la que ens trobem
el que ens trobem
és la verificació
o la falsació
de les coses
però vaja
estaríem molt contents
de trobar
el temple d'Auguste
la setmana passada
feien aquí a Tarragona
el congrés
d'arqueologia medieval
i el president
de la institució
la CRAM
que realitzava
deia
no si la crisi econòmica
també ha afectat
l'arqueologia
hi ha menys obra pública
per tant
moltes vegades
l'obra pública
és conseqüència
d'una troballa
arqueològica
és un luxe
que puguem fer
aquesta prospecció
a la catedral
tenint en compte
la situació
de la crisi econòmica
que se'n parla tant
sí
és un luxe
però no
per qüestions econòmiques
sinó
és un luxe
per poder treballar
en aquest espai
més a la mesa de juliol
és un luxe
perquè les perspectives
de troballa
són importants
és un luxe
perquè estem
en un espai emblemàtic
de la història
del nostre passat
de la nostra evolució espiritual
i jo crec
que
tot i que no és el motiu
de l'aliança
entre tres institucions
l'actual context econòmic
i la mateixa pragmàtica
ens obliga
a treballar
de forma conjunta
no crec
que sigui un luxe
en el sentit
que es pugui associar
a l'actual context econòmic
i realment
jo crec que és el contrari
és una oportunitat
per anar avançant
i per buscar
nous motius
de difusió cultural
que va representar
Tarragona
o Tàrrec
quan ha passat
al mateix temps
aquest projecte
que no és un projecte exclusiu
ni aïllat
de la recerca arqueològica
nacional
i internacional
també és una fórmula
posada a Tarragona
en el mapa
les investigacions
sobre el fenomen
del culte imperial
sobre el fenomen
de la transició
del món pagà
al món cristià
formen part de la dialèctica
científica
cultural
de la nostra societat
és un projecte
sobre un cas emblemàtic
de Tarragona
però que al mateix temps
ens permet dialogar
i confrontar opinions
i parès
amb altres centres
de recerca
amb altres espais
museogràfics
dir per exemple
que en aquests moments
la Universitat de Córdoba
va treballar intensament
a Córdoba
que és una altra capital
provincial
en busca
del seu passat imperial
que l'Institut
d'Arqueologia
de Mèrida
treballa intensament
a Mèrida
buscant tot el fenomen
de culte imperial
i de cristianització
i que fins fa poc
va estar aquí
en el mar de Tarragona
la directora dels museus
dels fòrums imperials
i que és una forma
de dialogar
i de conviure
i de reflectir experiències
entre diverses citats europees
en aquest sentit
jo crec
que l'escassa inversió econòmica
que comporta aquest sondeig
està més que justificat
Això es pot explicar
arreu del món
el que s'ha trobat a Tarragona
o el que no s'ha trobat
això es pot explicar després
De fet
el que portem fent aquí
des a fa anys
en el projecte de la catedral
ho hem anat a explicar
doncs
a Tarragona
a Barcelona
a Mèrida
a Madrid
a Roma
ho hem explicat
valles vegades
és una forma
de difondre la ciutat
Llegem-lo també
d'una forma
per exemple
molt puntual
perquè el Radio Orient
tingui una idea clara
quan aquí es van produir
les prospeccions geofísiques
la notícia
de la catedral
de Tarragona
va donar la volta al món
va tenir un impacte mediàtic
extraordinari
si amb creativitat
també
sabem
aportar aquests resultats
científics
traspassar-los
a la socialització
d'aquest patrimoni
la ciutat
també té una difusió
té una propaganda
extraordinària
se revaloritza
també
els nostres espais
patrimonials
que es converteixen
després
en afluència turística
si hem de mirar
també
d'alguna forma
una mena
d'optimització
també econòmica
que passa
que això ja no és
una qüestió nostra
científica
ja li corresponen
a altres
forces dinamitzadores
però realment
col·locar
la catedral de Tarragona
en el mapa científic
i en el mapa
també turístic
del món
em dona la impressió
que tota aquesta feina
que actualment
s'està fent
ho està aconseguint
d'aconseguint
d'aconseguint
d'aconseguint
d'aconseguint