Les 12 del migdia i 11 minuts
seguim endavant en aquest matí de Tarragona Ràdio
parlant ara de l'Associació d'Espeleologia de Tarragona
que ha organitzat i ja té a punt de preparada
una nova expedició que marxarà el mes d'octubre
per explorar una part de la selva de l'Equador.
Una expedició que durarà un mes
i que ara comentarem amb el seu director, Josep Estivill,
que ens acompanya aquest migdia en directe
aquí als estudis de la ràdio.
Josep Estivill, molt bon dia.
Molt bon dia.
Què tal? Com esteu?
Molt bé. Enfeinats ja els últims dies per marxar
i anant tancant temes i anant fent motxilles i petates.
Què aneu a fer a Ecuador?
A Ecuador anem a explorar una zona
on quan ningú ha entrat
és una zona verda totalment a nivell científic
tant en biologia com en geologia
i llavors portem a terme el que l'any 2008
vam aconseguir localitzar una zona
en què hi havia grans cavitats
i a través de la Pontificia Universitat Catòlica d'Equador
col·laborarem amb ells
i engeguem l'exploració d'aquestes cavitats.
La zona que vam trobar el 2008
i és la qual engeguem aquesta expedició en guany
perquè tinc una idea
són rius que surten a l'exterior a través de forats
d'aquestes coves
sabem per on surten
però no sabem d'on venen.
La pretensió d'aquesta expedició
és entintar els perill d'aquestes galeries
i anar a la recerca d'on neixen aquests rius
dintre les coves.
D'alguna manera és una continuïtat a l'expedició del 2008.
Exactament.
Una segona part podríem dir.
És una segona part.
L'engeguem el 2010
perquè ja era complex
ja posar-la a marxa el 2009
a través de la universitat
era molt just
i llavors hem deixat l'espai d'un any
per poder portar a terme.
I què creieu que us trobareu allà?
Bé, ja el 2008...
O ho teniu molt clar el que us trobareu?
Doncs bastant clar
perquè el 2008 l'experiència va ser extraordinària
amb les tribus que viuen en aquell sector
amb la gent de la universitat que ens va acompanyar
com a curiositat
un dels que venien a nosaltres dels dies
va voler entrar a nosaltres dintre de les coves
i al passar un dels tolls mullats que veia
vaig sentir un suoll d'un ferro que caia a dintre.
Diu, li pregunto al company, al Jordi
Diu, Jordi, que d'aquí hi ha hagut alguna cosa?
Diu, no, és el matxeter del romant.
Diu, matxeter?
Diu, li pregunto al romant, què passa?
Diu, és per a l'anaconda, l'anaconda.
Bé, dintre les selves sabem que la vegetació
com la biologia que existeix és extraordinària.
Dintre les coves, doncs, no diguem
que hem de trobar anacondes.
Podria ser, no, no hi trobem mai.
Però bé, és el que pertén la expedició,
és el tema del biològic, ja ho vam aconseguir el 2008,
és localitzar aquests peixos secs que vam trobar dintre d'aquestes coves,
a trobar, a la recerca que vam trobar dels cancs que eviten,
també són blancs que eviten dintre d'aquestes coves,
i tot el que pugui sorgir.
Ficant trampes, trampavista, fotografia,
és el pretext que paten fer aquesta expedició.
Per què farem el que és la part de biologia?
Perquè ens permetrà, dintre els estudis que es poden realitzar
i se la tenen que realitzar,
el que és la deriva dels continents.
La biologia espiològica permet conèixer el que és els continents,
el desplaçament.
Pot ser que animalets que viuen dintre d'aquestes cavitats,
en aquest sector,
a l'altre sector, dintre, potser,
100, 200 o quilòmetres més enllà,
poden trobar els mateixos animals que viuen dintre d'aquesta cova.
Llavors saps que en un moment determinat dels milions d'anys,
aquesta fractura geològica es va anar desplaçant
i ha d'espassar tota aquesta biologia que eviten a les coves.
Ja aneu tot un mes, quantes persones ja aneu?
5 persones.
5 persones.
5 persones.
Cada persona té el seu treball a portar a terme,
d'antropologia, biologia, topografia, cartografia...
Bé, és molt extens el treball que es porten.
En un mes tens que fer el treball que faries aquí en un any.
O sigui, vas molt apretat de feina.
I allà no us ajudarà ningú?
Sí.
Allà comptem amb la col·laboració dels natius que viuen en aquell sector.
A través d'ells, les coves ja estan marcades,
el tipus GPS ho vam fer el 2008,
i llavors ells ens portaran el material i ens desplaçaran el menjar
i tot l'equip d'exploració fins al campament base,
que el muntarem dintre d'una petita comunitat indígena
que viu al costat del riu Pastaza.
Una comunitat indígena, és a dir, tota aquesta zona,
ja dèiem que era en plena selva amazònica,
en plena selva equatoriana verge, la zona que anireu a explorar,
i allà viuen comunitats indígenes.
Sí, és la serralada, se diu serralada de cutucú,
i en aquesta serralada, el que és el bordel del riu Pastaza,
havien patit dues comunitats indígenes,
quatre famílies, cinc famílies, no molt, són molt grans,
són 20-30 membres que viuen en aquestes petites comunitats.
L'expedició porta el nom de Xuar,
i és en honor a aquestes comunitats indígenes,
que gràcies a ells han pogut conèixer una mica més la naturalesa.
Han menjat els seus menjars que ens han preparat,
el pot ser l'únic àpat del dia,
també nosaltres hem col·laborat amb el nostre menjar,
han ensenyat la selva, estimar-la,
i és extraordinari conviure-me amb aquesta gent.
És curiós també, perquè quan l'2008 ens desplaçàvem cap aquí,
ens vam començar a demanar coses, llibres, llàpissos,
i me'n recordo que anaves fent notes amb medicaments, coses així,
i me'n recordo que hi havia un bivall que diu
i una pelota, i portarem la pelota aquesta perquè puguin jugar.
Déu-n'hi-do.
És a dir, que a més enllà de tota la recerca científica
que es fa en l'expedició, hi ha un contacte amb la gent d'allà,
que suposo que han respectat molt el seu entorn, no?
Ells tenen segurament una manera d'entendre la vida
i la relació amb el medi ambient molt diferent de la que tenim aquí.
Sí, són comunitats, ells viuen de la subsistència d'Euclidó en la selva,
per la qual hem de conservar-la i estimar-la el màxim possible.
Penseu que on estan aquests campaments,
estan a dies o a hores de la situació del poble més petit
o de la comunicació per agafar la mobilitat
per poder despassar-se a fer les compres que faci falta.
No hi ha metges, no hi ha res.
La medicina que es fa servir allà és la medicina dels indígens,
les plantes medicinals i a través d'aquestes tenen que subsistir.
Ells estimen la selva,
no les han fet comprendre i les han fet veure com és la selva,
han viscut amb ells l'any 2008,
vam col·laborar amb ells a excavar,
obrir una zona per poder cultivar la mandioca,
però és extraordinari i aquesta gent és molt maca.
Per què el nom de Xuar, doncs, a l'expedició?
Deies que està relacionat amb els noms de les comunitats indígenes,
però què significa Xuar?
Xuar són petites comunitats, és el nom de la tribu.
Hi ha Xuar i les Xuar, reductores de cabeza.
Reductores de cabeza.
Bé, fa molts, molts anys que les tribus reduïn el cap.
Això no succeeix.
A vegades pots trobar que en alguna tribu tenen encara algun cap reduït,
però no, això no se fa.
Però bé, eren tribus bellicoses en el seu moment
i quan lluitaven amb l'enemic,
si el vencien, doncs, tenen el cap i l'hi reduïen.
Sí, però això, estigueu tranquils, que no hi succeirà.
Tot aquest projecte, ja l'ha anomenat abans Josep Estivill,
forma part d'una col·laboració amb la Universitat Catòlica d'Equador.
Quin paper hi juga, doncs, la Universitat d'Equador en això?
Molt important.
En la part científica, doncs, el doctor Elisio Tapia,
el licenciado Álvaro Barragán,
el doctor De Bries, que és especialista en moixons,
i, bueno, potser em deixo algun,
són membres activos dintre la Universitat,
en entomologia, biologia, especialistes en moixons,
i a través de la nostra activitat,
la part científica que portem nosaltres,
més la part científica d'ells,
intentarem aglutinar tots els que et serveix,
esberinar què hi amaga, què s'hi amaga dintre d'aquesta serralada.
A boll d'avion és impossible penetrar les fulles de la vegetació,
ho hem de fer a peu,
i gràcies a això ho feia a peu al 2008,
que van ser molts dies i molt dur,
caminar a la selva és duríssim,
la humitat constant, la temperatura,
diem la calor que estem passant aquí a Tarragona,
doncs, imagineu-se que té calor més del 100% d'humitat.
Penseu que la roba, quan entrem dintre la selva,
la roba queda mullada,
i aquesta roba no la trobarem,
no la tornem a secar fins que no sortirem de la selva.
O sigui, serà posar-les la mateixa roba demà mullada.
Les circumstàncies ambientals realment són complicades.
El terreny també és molt abrupte?
Sí, el terreny és molt abrupte.
Per accedir a aquestes coves,
tot i que estan a nivell de riu,
a penetrar dintre la selva,
ha de ser cop de machete.
Van trobar un avenc que intentarem descendre,
un avenc que la van sondejar,
baixa a 80 metres de fundària,
i intentarem sondejar-ho.
Per arribar a aquest avenc,
van haver de travessar tota una paret,
escalar-la contínuament fins dalt,
i llavors vam veure amb una esplanada obrir
i va aparèixer el forat,
que és espectacular.
És una dolina,
és un forat que baix cap a l'interior de la terra,
i intentarem l'expedició descendre,
a veure què ens pot aportar de sorpreses a aquesta serrada.
Amb tot el que trobeu en aquest mes d'octubre,
ja deies que només segurament haureu fet la feina
de gairebé tot un any,
després això, què fareu amb tot això?
Com ho traslladareu públicament?
Sí.
El que trobeu?
Sí, el primer que fem en aquest moment,
quan arribem a Quito,
el primer que farem serà firmar
els convenis internacionals de col·laboració
i el conveni també d'exportació d'espècie menens.
No és tan fàcil,
perquè agafo els animals allà,
me'ls porto cap aquí a Espanya,
no pot ser,
no pot ser uns convenis,
i aquests convenis es tenen que pagar
i es tenen que assumir gastos.
I aquests animals que es porten cap aquí a Tarragona
seran depositats en el Museu d'Escologia de Barcelona
perquè s'in distribuïts per cada espèciement
a nivell mundial
a diferents especialistes
que estiguin aquelles diferents branques,
caràbits, crancs, peixos, aranyids,
tot un complex molt gran d'investigació.
Segur que més d'un dels que ens està escoltant
deu pensar,
i com han anat a parar aquest grup de gent d'aquí?
al mig de la selva de l'Equador?
És a dir, això, com neix,
quan neix aquest interès
i aquesta col·laboració que estàvem comentant
amb la gent d'allà,
amb la Universitat Catòlica de l'Equador i tot això?
Aquesta col·laboració, aquest projecte,
va néixer l'any 1989.
Però llavors,
quan busques zones per investigar,
zones noves dintre del planeta,
vam veure que l'Equador era un país
que s'havia investigat molt poc en astrologia.
i l'any 1989, doncs, vam anar cap allà
amb el Cristóbal Moreno
i jo vam decidir fer un viatge cap allà,
a l'Aventura.
Allà vam contractar els guies,
vam contractar un portejador
i vam portar a buscar una cova.
Van trobar una cova,
cova de los tallos.
El projecte ja estava engegat,
hi havia una zona per poder investigar.
21 anys després, el 2008,
vam tornar-hi,
no només una cova,
s'havien trobat 4 més.
I és espectacular el que allà hi ha,
és espectacular.
i aquest servei estrenari.
Curiosament, també es volia dir una cosa,
ara fa dos mesos,
la universitat,
fent dins les seves investigacions
a la zona del país,
ens va comunicar
que seria interessant
que l'expedició
retallés la seva estància a la selva,
perquè havien localitzat
a 4.100 metres d'alçada,
en un context geològic volcànic,
apareixen uns estrats calcàries.
La calcària tot sabem
que és on se desenvolupen
les cavitats,
majorament hi ha altres roques
que pot sorgir cavitats,
però la calcària
majorament se desenvolupen
les cavitats.
Però bueno,
entre dos estrats volcànics
apareix un estrat de calcàries
en coves.
Llavors,
l'expedició,
hem de retallar
amb el possible
la nostra estància
a la selva
i desplaçant-nos
a 4.100 metres d'alçada
a buscar
a veure què hi ha
en aquesta zona.
En una zona volcànica.
En una zona volcànica.
Molt lluny
de la zona de la selva?
No,
totalment,
totalment.
Hem de tornar a Quito,
o sigui,
desplaçant-nos del sud
tornar cap a Quito,
que això és un dia
de desplaçament,
i de Quito
tornar a desplaçant-nos
cap a la zona oest
del país.
No vull dir,
és la zona
de prop del Tunguragua.
Déu-n'hi-do.
És a dir,
que encara se us complica més
la feina
molt més, molt més.
I quin interès té
aquesta zona volcànica
que comentaves?
És interès
perquè
la biologia
que pot existir
en aquest sector,
quan parlem
en el sector volcànic,
com la part
d'entomologia
de les plantes,
flors, animals
que viuen en aquest sector,
és desconegut.
Fins i tot la universitat
no té cap treball
realitzat en aquella zona.
Per això,
quan va entrar
aquest investigador
en aquest sector,
va quedar fascinat
el que estava veient.
més fascinant
va quedar
que dintre
de dos estrats
volcànics
aparegués
un estrat
calcari.
Coves,
jo no soy
espel·logo,
que vinguin a investigar.
I la universitat
ho va dir
fa dos mesos
que em truca,
m'està parlant
a través d'email,
em diu
és interessant
que hem de fer això,
perquè és,
hem de conèixer
això,
què és el que hi ha aquí.
Canviarà
doncs també
molt el tema
del clima
i de les circumstàncies.
Ni t'ho imagines.
Sí, no?
Ni t'ho imagines
a 4.100 metres.
caldrà adaptar-se ràpidament.
Sí,
és que tenim un dia,
un dia de desplaçament,
ells,
la universitat
i ells
ja portaran
tot el que pertany
a la part
de 4.100 metres,
però el cos
estem treballant
a la sòlina de la selva,
estem treballant
a 600,
entre 1.200
i a 600 metres
d'alçada
estem treballant.
D'allí
passar a Quito
i de Quito
a 4.100.
El cos
espero que aguanti.
En fi,
la veritat
és que és realment
apassionant
aquesta feina
i aquesta expedició
que se'n va
a l'Equador.
Ja sé que
la major part del dia
doncs la dequeu
això a treballar
perquè a més
s'ha de fer molt intensament
però en les estones
que puguin quedar
per descansar
hi ha el contacte
amb la gent
del país?
Podeu tenir algun contacte
en el cas de la selva
o després quan aneu
a la zona volcànica
i en tot cas
com és aquest contacte
i què us diuen?
En fi,
com veieu
que és la seva vida també?
A la selva
ja heu dit abans
és subsistència
la convivència
perquè veiem
l'activitat
no podem estar
sempre explorant
però necessitem
uns dies de descans
perquè el cos
vagi recuperant-se
aleshores
aquells dies
que ens permet
disposar
i conviure
amb aquesta gent
és extraordinari
és te pregunta
a Espanya
d'on ets?
Soc de Tarragona
i què és Tarragona?
Parles dels romans?
Parles de la història?
Parles d'Espanya?
Llavors te pregunten
doncs clar
veuen ordenadors
veuen equips electrònics
veuen equips de topografia
màquines de fotografiar
filmadores
i entorges
llums
i ells
doncs bueno
li es fascina
llavors
la convivència entre ells
doncs t'expliquen
les històries
les llegendes
que això ha quedat reflectat
que tenim moltes històries
ja que ens van explicar
la seva música
en un tros de fusta
fan la música
això ho vam gravar
el 2008
i els volia portar
la gravació
de les tallos
que són els moixons
que eviten
en aquestes coves
que anem a explorar
però no és possible
però espero
que les podeu escoltar
quan vinguem d'allà
doncs bé
ells t'expliquen
i veus
com
el que deia abans
la naturalesa
i el que tu
ells intenten inculcar-te
doncs
et satisfà
i en coses tan senzilles
que aquí
sempre estem a l'home material
i ells en coses
tan senzilles
hi viuen
i després
és que és molt
és extraordinari
no tenen llum
van amb llums d'oli
i nosaltres portem espelmes
i sempre
cada dia
venen a demanar
tens una vela
per mi hermano
té una espelma
és molt maco
és molt maco
la convivència
sense dubte
és una experiència
apassionant
serà això
del 2 d'octubre
marxeu el 2 d'octubre
i torneu a finals de mes
a finals de mes
el dia 30
estem sortint
del país
per arribar aquí
a Tarragona
l'expedició
intentarem
doncs
bé
estirar
el treball
de portar a terme
una sèrie de conferències
a través de la universitat
i és interessant
que el patronat
de turisme
de Tarragona
ens ha fet uns
DVDs
i dintre aquestes conferències
projectarem
el que és la nostra ciutat
Tarragona
doncs
a totes les institucions
i el que és
la universitat
sempre expliquem
com és
i això
doncs bé
ho veurem
i per els seus treballs
perquè tot aquest treball
que nosaltres
portem a terme allí
a través de l'ordenador
es faran petits muntatges
de les treballs
que s'han portat a terme
i es projectaran
i es presentaran
allí a la universitat
i a les institucions
ecuatorianes
és a dir
que a més de tota la fina
que feu
també feu d'ambaixadors turístics
de Tarragona
sí, sí, sí
no t'imagines
quan surts del país
el que és l'aventura
anar al país
és l'aventura
és un país nou
i quan portes 15 dies allà
Tarragona
et crida
i quan surts fora
surts de la tenda
o surts del poblat
i veus la bandera
ciutat entre la campanya
veus la bandera
de Tarragona allí
i sempre fas la mirada
és la teua ciutat
i quan portes 15 dies
recordes tot
i cada dia
fa més costrut
estar allí
però la convencen els companys
l'apoy entre uns i altres
i els mateixos natius
de la zona
que t'explica
el que deia abans
la part de l'antropologia
d'una expedició
fa molt més agradable
tirar endavant
molt bé
doncs quan torneu
us convidarem
perquè ens expliqueu
aquesta experiència
tan interessant
de l'Associació d'Espeliologia
de Tarragona
que se'n va tot un mes
el mes d'octubre
a una nova expedició
a la selva equatoriana
en una zona realment verge
de la selva de l'Equador
Josep Estivill
director de l'expedició
moltes gràcies
gràcies a vosaltres
que vagi molt bé
aquests preparatius
d'última hora
el que calgui
i sobretot
que sigui tot un èxit
l'aventura
l'expedició
amb aquestes novetats
en l'àrea volcànica
que ens comentaves
i tornarem a convidar
el mes de novembre
quan hàgiu tornat
moltes gràcies
quan venim dins l'expedició
el temps que ho permeti
intentarem enviar
algun correu electrònic
i serà la veu
de nosaltres
molt bé
doncs així
estarem en contacte
a través de les noves tecnologies
bona expedició
que vagi molt bé
moltes gràcies
gràcies
bon dia