Doncs, com us dèiem, en Josep Pardila aquest matí ens ha dançat un tastet
del Festival de Dixieland des del Teatre Metropol
i seguint l'actualitat de la ciutat encara no fa ni una hora
que s'han presentat als mitjans de comunicació
el resultat de tot aquest seguit de tasques que s'han fet a l'àrea de l'amfiteatre.
Fins allà s'ha desplaçat en Josep Pardila amb la unitat mòbil.
No sé exactament on s'ha pogut situar,
però de ben segur que ens pot explicar unes quantes coses.
Josep, molt bon dia de nou.
Hola, bon dia, Jovanda.
On estàs exactament?
Doncs estem al vell mig de l'amfiteatre, a baix a l'arena.
És a dir, te trepitges l'arena a l'amfiteatre?
Sí, i tant.
I ets un privilegiat, eh?
I tant, perquè a més a més tenim la unitat mòbil justa de dalt,
a tocar del Col·legi Miracle, però com que l'assenyal ens arriba,
hem aprofitat i hem vingut fins a l'arena.
Ai, mira com els gladiadors acabem allà des d'una perspectiva de l'alçada des de dalt.
Quina llàstima, eh?
A més, ho hem explicat i ens ho han explicat abans dels mitjans de comunicació.
Hem entrat per una part on fins ara no es podia entrar
i aquesta és la novetat d'avui, la novetat que s'ha vingut avui a presentar
i és el nou accés a l'arena de l'amfiteatre.
Ens acompanyen la tinent d'alcalde de Patrimoni, Rosa Rossell, bon dia.
Bon dia.
I també l'arqueòloga municipal i mateixa llimba, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui hem entrat a l'amfiteatre per una banda per on no s'havia entrat mai.
És aquest nou accés a l'arena.
Sí, avui el que inaugurem és la passarel·la que va penjada damunt de la paret
que dona suport a la part de baix del Vial Bryan
i que a través d'unes escales i una rampa arribem a la Porta Triomfalis
i ja es pot accedir a l'arena sense problema.
I explico, nosaltres preteníem que les persones amb disminució
poguessin arribar ara ja fins a l'arena de l'amfiteatre,
cosa que no ha pogut ser pel desnivell que ens hem trobat a l'hora de fer les obres,
el qual ens ha obligat a fer un tram d'escala per poder accedir bé aquí a l'arena.
El qual ara farem un projecte nou per tal que es pugui entrar també per la plaça d'Arceo Xotorena
amb el qual ens permetrà amb un petit ascensor poder accedir perfectament aquí a l'arena de l'amfiteatre.
I també hem inaugurat, o hem ensenyat, la restauració que s'ha fet a les voltes de Canors Romanes,
que hem tret el pilar aquell de Rajola tan lleig que hi havia amb una viga i s'ha fet la restauració.
Anem un desgranant tot. La plaça és aquesta que hi ha aquí dalt, la que hi ha just aquí al tocar del Col·legi Miracle.
Efectivament, efectivament. Això et dona a peu pla amb una part d'aquí de l'amfiteatre
i llavors hi ha un desnivell important d'uns 5 o 6 metres que se salvarà amb un ascensor, amb una plataforma.
Vull dir, això ara s'ha de fer el projecte. Llavors s'entraria per les voltes de Canors Romanes,
que són les que ara museïtzarem i això donaria l'accés a l'arena.
Però això és un projecte que s'ha d'estudiar, s'ha de fer primer el projecte,
mirar a veure si podrem accedir amb algun tipus de subvenció i, si no, esperar que tinguem diners a caixa per poder fer-ho.
El que ja tenim fet. Des d'aquí no ho veiem exactament perquè ara ens ho tapen les graderies,
però just al darrer hi ha aquesta passarel·la. Això és la novetat d'avui, que deies que havia estat complicat
o gairebé molt difícil fer això, l'accés per a persones amb alguna discapacitat.
Sí. O sigui, nosaltres el que volíem, evidentment, era ja fer aquest accés com a definitiu.
però, a veure, es van fer unes excavacions molt profundes i això ens ha obligat a fer la passarel·la amb graó,
amb uns graons, perquè és que no podíem, vull veure, el desnivell superava qualsevol rampa lògica
per on pogués baixar una cadira de rodes o una senyora amb un carretó. Impossible.
I, per tant, doncs bé, ara s'ha buscat aquesta altra solució que la treballarem.
Tots aquests estudiants que hi ha per aquí, perquè hem estat ja, portem ja gairebé una horeta per aquí
i hi ha molts estudiants, molta gent que està visitant l'amfiteatre, també entraran ja per aquí, eh?
No, la passarel·la està oberta.
Està ja oberta, ja.
Està oberta. Si la gent no hi passa, si la gent no hi passa és perquè els guies i els professors
Estan acostumats a trobar-se l'arena tancada i, a veure, i a part que jo també entenc
que si vénen 30 nanos en una escola, els hi és molt més còmode, doncs, en el professorat,
sentar-los a les grades i fer les explicacions que no baixar-los aquí a l'arena,
que se'ls escaparien amunt i avall, no?
Llavors els tenen lligadets allà dalt.
Però, no, espero que la gent que hi ha per aquí dalt que no venen a les escoles
se'n doni en compte que hi ha una passarel·la que poden veure una vista
que la gent no està acostumat, doncs, a veure l'amfiteatre,
des d'aquesta banda.
És una vista diferent a la que estem acostumats en aquell cantó d'allà.
Sí, sí, sí.
El que toca ja al Jardí Romà, que serà a partir d'ara.
Que ara ho dèiem que, per cert, està quedant molt maco.
Ima, hem parlat també que hem visitat aquestes voltes que es van reforçar, eh?
Sí, el que vam fer és consolidar-les, d'acord?
És la part original de l'amfiteatre i que estava molt malmès per totes les construccions
que es van construir damunt amb el pas dels segles,
que al recuperar-les, doncs, va, a principis del segle XX,
va tindre la seva problemàtica, que van, diguéssim, apalancar,
com van poder reforçar, com van poder, això, el pilar que deia de Rajola,
la consellera ara fa un moment, no?
I que, evidentment, el ser la part més antiga necessita d'un reforç més especial, no?
I, bueno, vam executar el que és el projecte, no?, d'execució de la consolidació d'aquestes voltes,
que, sobretot, era poder treure aquest pilar,
reforçar, com hem pogut, amb una solució arquitectònica molt respectuosa amb el monument,
doncs, reforçar la pròpia volta original
i, a partir d'aquí, doncs, uns arrebolsats interiors,
reforçar les arcades de pas, els arcs, perdó, de pas entre voltes, etcètera,
ja preparar, anar pensant per al pròxim projecte, que aquest s'està redactant,
que és, doncs, museïtjar aquesta part i ficar aquí al centre d'interpretació.
Això es museïtzarà, això també és una de les novetats, aquí podrem veure una mica,
les tres voltes estan museïtzades.
Sí, a veure, hi està treballant, el director del museu, Lluís Valar, d'acord,
però la idea és agafar tot l'espai, que l'espai sigui visitable
i, a més, aquest espai parli, d'acord?
Home, no et puc indicar gairebé les línies que seguiran,
però, clar, vull dir, està claríssim,
el centre d'interpretació, doncs, ens ha d'explicar què és l'amfiteatre,
això ho sabem tots, no?, però, bueno, és que aquest amfiteatre
té dos esglésies damunt i algú ha d'explicar, no?
I això, Lluís Valar, bon dia.
Hola, bon dia.
Com que us tenim tots aquí, ja ho aprofitem.
El director del Museu d'Història comentava això,
es museitzarà i el que podrem veure és una mica
explicar tot el que hi ha a l'amfiteatre.
És clar que sí, el que convé aquí.
Aquest moment, si no s'explica, és complicat,
perquè tenim un amfiteatre, però hi ha al mig una mole,
que és una església que, si no ho expliquem,
complica molt la visió,
i, per altra part, tota la superposició d'aquests elements
ens està explicant una bona part de la història d'aquesta ciutat,
de les coses que van passar, que en un principi hi ha un edifici
que està dedicat a espectacles, que després queden desús,
i que es fan unes esglésies, l'una sobre l'altra, aquí.
I tot això, doncs, és el que volem explicar en la musealització
que farem aprofitant les voltes que tenim aquí.
Per tant, el que explicarem és això,
l'antiga església romànica, la visigòtica...
la visigòtica que està en planta dins d'aquesta,
i l'església romànica,
el per què es van fent cadascuna d'aquestes esglésies,
en quin context d'històric, què està passant a la ciutat,
i el testimoni de què és això.
I tot ho podem veure in situ, en aquestes voltes,
totes museïtzades, el projecte com el tenim ara?
I estem treballant, estem a la fase preliminar,
decidint a veure com tanquem, com ordenem els espais,
i després el següent serà veure les peces que tenim
i com les ordenem i quins elements auxiliars
utilitzem per explicar tot això.
Perquè s'haurà de tancar per la banda que toca la via del tren.
Sí, és clar, s'ha de fer un cert tancament
perquè si posem elements electrònics,
pantalles de planes i coses d'aquestes,
que no es facin malbé.
I per altra part, el tancar és complicat
perquè tenim una sèrie de requeriments legals
de respecte al monument
que no podem fer de qualsevol manera.
Nosaltres, moltes gràcies per l'apunt.
A vosaltres.
Ima, heu explicat abans també, i Rosa,
a les fosses, que havien quedat força malmeses,
també és un dels projectes que s'està treballant.
Sí, aquest projecte ja el tenim.
El tenim ja, el projecte bàsic està fet, d'acord?
Està a la conselleria, d'acord?
El que passa és que falten els diners per executar-la.
Aquí hi ha el...
Ara el presentem perquè ha sortit la subvenció,
ara ja per enguany,
de l'Institut del Ministeri de Cultura,
de l'Institut del Patrimoni Històric,
ara que no em sortia el nom,
amb el qual, doncs,
monuments que són patrimoni de la humanitat
poden accedir amb subvencions
per restauració i adequació.
Llavors, ens presentem aquest projecte
a veure si tenim sort
que ens donin una part de l'import del projecte,
perquè, doncs, clar,
a veure, fer el sanejament de les foses són diners.
Perquè el problema era que aquí,
quan van construir la via,
per on passava l'aigua de manera natural,
quan van construir aquest anfiteatre,
ja no el podia fer.
La via va fer molt de mal,
i és així com has dit tu,
però també hem de pensar
que quan es va construir
ja la primera església visigòtica,
com va a construir-se,
un punt molt exacte,
segurament el lloc de martiri de Sant Fructú,
segur que ja ho logi, d'acord?
No ho fiquen en un racó,
sinó que ocupa part de la fosa.
Això va provocar, doncs,
que tallessin el drenatge
que es havia construït en l'època romana
per més inri,
construeixen l'església romànica,
més gran,
ocupen, tapen més fosa,
i encara aquest drenatge de sortida cap al mar
queda tallat.
Però, bueno, anava funcionant, d'acord?
Però el que podem intuir,
el que sí que ja va acabar de matar,
va ser la construcció de la via del tren,
que en aquell moment sí que es va tancar
completament el drenatge natural,
construït en l'època romana,
i, per tant,
les aigües ara no surten,
marxen per capilaritat,
o s'acumulen i s'assequen.
I, clar, això fa una degradació del monument
molt important.
Hem parlat d'aquestes voltes
que es museïtzaran,
de l'entrada a l'arena
per la Porta Triomfà,
i aquesta nova passarel·la.
No sé si queden moltes coses per fer,
Rosa,
a l'amfiteatre.
I tant, moltes, moltíssimes en queden.
Però una de les que ens estem plantejant ara,
bastant imminent,
és canviar la taquilla de l'entrada,
perquè amb el Jardí Romà a punt d'inaugurar-se,
amb la nova visual d'aquest anfiteatre
des de la carretera de Barcelona,
de la via Augusta,
fa nosa.
Ara fa molta nosa, aquesta entrada,
i ara ens hem de plantejar
de canviar-la ràpidament,
perquè és que desmillora molt
tot el conjunt que estem aconseguint.
Evidentment, tenim tota la part
de sanejament de les foses.
Tenim una subvenció
que ara començarem a treballar-hi
per consolidació dels murs
i dels fonaments de la Basílica Romànica.
Després projecta tapar les foses
quan estiguin sanejades
per poder-les fer visitables.
arreglar grades...
No s'acaba la feina.
I aquí no s'acaba mai, això.
Aquí no s'acaba mai.
Lluís, Imma, Rosa,
moltíssimes gràcies per haver-nos acompanyat,
per haver-nos explicat in situ
que s'han esperat una estona més,
perquè ja feia una estona
que havíem acabat aquesta visita
amb els mitjans de comunicació,
per explicar-nos això,
els nous projectes de l'amfiteatre
i el que veureu ja més visible,
aquesta passarel·la,
per on podreu entrar a l'amfiteatre,
per la Porta Triomfal i a l'Arena
i en un futur no massa llunyà,
aquestes voltes que es museiritzaran.
Em dóna la sensació, pel que sento,
Josep, que deu fer goig a l'espai,
perquè se sent molta veu de canalla,
m'imagino, com tu bé deies,
moltes escoles de viatge,
ja d'allò de crèdits de síntesi
que fan alguns centres de fora de Tarragona, no?
No sé quants, ni deuen haver bastants grups, no?
Grups escolars, ja.
Vuit grups, ja, ara, eh?
Déu-n'hi-do.
I ja n'han passat uns quants, eh?
Vull dir que molta gent,
a més em comentava Rosa
que ja aquest matí
hi havia moltíssima gent per la Porta Alta,
per allà a la Maqueta del Palló,
per tant, hi ha moviment, hi ha moviment.
Escolta, jo ja sé que les teves conviades
deuen estar a punt de marxar,
però a mi em queda una pregunta,
ara que ara...
Que els hi farem, ja que són aquí.
Clar, que ara el Tarracó Viva,
tot això dels gladiadors i tot plegat,
el fet de tenir la Porta Triomfalis així,
no sé si canviarà una miqueta
el que és un dels espectacles
que té com a més atractiu
pel públic en general.
Abans la Rosa ho ha dit,
ara amb el Tarracó Viva,
els gladiadors podran entrar millor
per la Porta Triomfalis.
Clar, serà molt més còmode
l'accés, el tindre a la passarel·la
i la rampa fins aquí a l'entrada,
és molt més còmode, evidentment,
sense cap problema.
A veure, el problema per baixar estris i material
hi continuarà sent fins que no tinguem
l'altra possibilitat d'accés a l'arena,
però el fet de poder entrar per la rampa
que pots utilitzar carretons,
i doncs clar,
el tros de baixar en volum
és molt més curt,
i ells, evidentment,
hi ha molta més seguretat d'accés.
Molt bé, doncs ho deixem aquí el dia,
doncs tristot núvol,
però la veritat és que aquesta proximitat del mar
i aquest son d'ambient que hi ha
des de l'arena de l'amfiteatre,
doncs escolta,
ens fa posar un punt i final
al matí de Tarragona Ràdio,
jo diria en condicions,
pots entrar i sortir també
per la Porta Triomfalis.
Josep, que tu mereixes.
A més, us recomano que si passegeu
i pugeu per l'avió Augusta,
encara no està acabat,
però que mireu totes les vistes,
perquè realment estan cades
unes vistes impressionants
amb el jardí, l'amfiteatre
i el final al mar, eh?
Doncs moltíssimes gràcies.
Ens quedem amb aquesta vista aquest matí.
Amb aquesta visió.
Gràcies, Josep, fins ara.
Adéu-siau.
Adéu-siau, adéu-siau.
Adéu-siau.