Ara són pràcticament dos quarts de 12 del migdia.
Fèiem esmena d'una previsió destacada fa uns instants
amb Núria Gondolbeu.
L'inici del festival de Dixilan a la ciutat de Tarragona
arrencarà el proper dimecres.
Després de les 12 ens acompanyarà també aquí,
als Estudis de l'Avinguda Roma, el responsable del festival.
Tindrem ocasió de repassar tota l'oferta.
Ara, però, volem cridar la vostra atenció
sobre una activitat que tindrà lloc aquesta tarda.
S'inaugura, queix a Tarragona, l'exposició Imatges 2009,
un recull de les millors fotografies realitzades l'any passat
pels fotoperiodistes de les comarques tarragonines.
Una iniciativa que comentem tot seguit
amb el president de la demarcació de Tarragona,
del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Ignasi Soler.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Gràcies per venir.
Coincideix aquesta inauguració, o es fa coincidir,
millor dit, amb una altra de les conferències,
si no va xerrada l'última,
d'aquesta experiència de periodista
que es va encetar a començament d'aquest mes
i que ha portat a la ciutat de Tarragona
en noms com Milagros Pérez, Joan Salvato, Jordi Basté.
Pepe Baeza serà l'encarregat avui de fer aquesta xerrada
i també participarà d'alguna manera
de la inauguració d'aquesta exposició.
Pepe Baeza és una persona prou coneguda,
doctor en ciències de la informació
per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Té un currículum realment extraordinari
del que tindrem referència,
perquè lògicament ve a parlar de la seva experiència
de fotoperiodista, en aquest cas, no, Ignasi?
Sí. Nosaltres convidem periodistes destacats
o que tenen una trajectòria important,
en alguns casos llarga,
en altres casos potser no tan llarga,
però en tot cas que tenen una experiència
que poden transmetre a les noves generacions
i a més a més és una possibilitat
de posar en contacte el públic
amb els que fan la informació.
I en aquest cas, bueno, han estat quatre,
tres conferències que ja s'han fet
i avui és l'última
i cada un dels que ha vingut
és un periodista destacat en el seu àmbit.
Avui toca als fotoperiodistes
que sempre són els que tanquen aquest cicle,
és el segon any que el fem,
però sempre havíem portat un fotoperiodista
per exposar una mica la seva obra,
el seu criteri sobre la fotografia,
amb motiu d'inaugurar l'exposició d'imatges
que ja portem quasi deu anys,
aviat farà deu anys que fem aquesta exposició
recollint imatges destacades
dels fotoperiodistes de les comarques de Tarragona
de l'any anterior,
en aquest cas, notícies de l'any 2009.
Parlarem d'aquesta exposició
que també tenint una forma de llibre de catàleg
aquí damunt la taula,
l'Ignasi, com sempre, ens ha portat un exemplar
i ens ha donat temps de fer un cop d'ull
aquestes imatges destacades,
que és la crònica d'un any,
la crònica de l'actualitat,
la importància que tenen les imatges.
Hi ha qui s'ho qüestiona,
no es pensin,
hi ha qui es qüestiona
la importància del fotoperiodisme
en la informació.
Sembla increïble,
però és així.
Quantes vegades Pepe Baeza
no haurà defensat la importància
que tenen aquestes imatges
a l'hora de transmetre informació?
Serà aquesta tarda,
però tenim la sort de tenir-lo també
a l'altre costat del fil telefònic.
Pepe Baeza, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies, primer que tot,
per estar entre nosaltres
unes hores prèvies
que arribis a Tarragona,
anirem conversant.
Ignasi Soler,
que és el president
del Col·legi de Periodistes
aquí a la demarcació,
també hi és,
ho dic perquè us podeu saludar
i parlar si voleu,
naturalment.
Bon dia.
Què tal?
Com va tot?
Ja us coneixíeu, no?
No?
No ens coneixeu avui?
No ens coneixem personalment.
Sembla que no.
Doncs mira,
aquesta tarda serà l'ocasió,
ara ens coneixerem.
Aquesta tarda sí.
Tots plegats a través del telèfon.
Si em permets,
Pepe,
abans d'incidir en la teva experiència
i en el que serà
la conferència
que pronunciaràs aquesta tarda,
com que tot va lligat,
m'agradaria preguntar-li
a l'Ignasi
per aquest Imatges
en 2009.
La fotografia de portada
no podia ser una altra
que el disortat incendi
d'Horta de Sant Joan
en el que van perdre la vida
cinc bombers
i que a més ha estat
no només actualitat el 2009,
que ho continua sent el 2010.
Aquest és un fet excepcional, no?
Normalment sempre expliquem
que aquesta exposició que fem
amb les fotografies en gran format,
penjades en una paret
i després d'haver passat
un temps
de la immediatesa informativa,
permeten fer una revisió
d'un tema
que va ser,
d'alguns temes
que van ser actualitat,
del que va ser
l'any anterior i a més,
i situar l'obra
dels fotoperiodistes
en un altre context, no?
I poder fer una avaluació
més estètica a vegades
que la que es fa
cada dia en el diari
quan surt publicat
i més distanciat dels fets.
s'hi permet
revisar
el que va ser
els fets
i les fotografies
dels fets.
Però aquest any
coincideix
que
el que va ser notícia
a l'estiu
de l'any passat
torna a ser
la notícia
de cada dia
d'aquests dies, no?
I per tant
obre a l'exposició
una sèrie
de cinc fotografies
que a més a més
jo crec que resumeixen
perfectament
tot el tema
d'horta
de Sant Joan, no?
Tenim els bombers
el seu...
Tenim una foto
extraordinària
de foc
un gran bosc
una gran massa
on es fa la idea
del que
del que va ser allò
tenim els bombers
anant a treballar
tenim la tragèdia
tenim l'helicòpter
el moment
en què recullen
el bomber
ferit
per traslladar-lo
a l'hospital
i després també
tenim
l'intent
de trobar-hi
una explicació
un origen
aquesta necessitat
que tenim
socialment
de trobar
l'origen
l'explicació
i el per què
de cada cosa
i tenim la foto
d'un forestal
assenyalant
exactament
el punt
on se suposava
que havia començat
el foc
a través
d'un llamp
ara sabem
que tot això
és notícia
per la revisió
del tema
per tot
l'enrenou
que se n'ha fet
però
li dona
en aquesta exposició
d'aquest any
una dimensió
especial
perquè la fa
d'actualitat
sent
l'exposició
de les notícies
de l'any passat
i amb tot el que
hem anat llegint
aquests dies
en la comissió
parlamentària
etcètera
la veritat
és que aquestes imatges
reflecteixen perfectament
el dramatisme
i la transcendència
dels fets d'Horta
de Sant Joan
de l'estiu passat
la incidència
i la importància
del fotoperiodisme
que anirem comentant
recull
com sempre s'ha buscat
un criteri
que reculli
aquella actualitat
en el sentit
més estricte
el fet
la notícia
sense oblidar
el que són
les manifestacions
més de la societat civil
més enllà de la política
les festes
les tradicions
també hi ha un apartat
que recull
i hi ha uns protagonistes
indubtables
que hi són
cada any
quan feu aquesta exposició
que són els pagesos
cada any surten
per una raó
o una altra
això és una part
diguem
jo crec que és un
reflecteix
l'activitat
del conjunt
de la societat
hi ha aquí
una part cultural
hi ha una part esportiva
hi ha gent que pot dir
home
cada any
surten els castells
bueno
és que cada any
es fan castells
i és veritat
que cada any
s'assemblen molt
però és una activitat
en què
no li expliquis
als castellers
que estan fent
el mateix castell
que l'any passat
és evident que no
però jo crec
que és això
és un retrat
bastant
complert
de tots els matisos
de totes les activitats
socials
polítiques
culturals
esportives
de tot el que
ha passat
i començant
per allò
que és més
imprevisible
o catastròfic
i natural
com va ser
l'incendi
i passant
per la crisi
econòmica
o per
les polèmiques
de Reus i Tarragona
que també hi són presents
evidentment
i són presents
i lògicament
perquè ningú s'enfadi
hi ha una fotografia
a la pàgina 31
del catàleg
tots som capital
si no recordo
devia ser
el teatre Fortuny
exactament
quan la ciutat de Reus
doncs manifesta
aquest desig
aquesta aspiració
a ser capital
i l'altra pàgina
a la 32
Tarragona capital
al pla de la seu
home
és que em suposo
que aquest és un dels
aquest és un dels elements
que
pels quals
fer de fotoperiodista
no ho fa qualsevol
és important
la feina
d'uns professionals
que
quan
no només
enquadren un tema
sinó que
quan estan enquadrant
saben que
han de transmetre
una realitat
i per tant
en aquesta polèmica
no hi ha polèmica
sinó hi ha
les dues parts
i per tant
hi ha els uns i els altres
i això s'ha de veure
i una foto
del festival de Dixi
que justament
arrenca en dimecres
moltíssimes fotografies
de les que podeu gaudir
a partir d'avui
a Caixa Tarragona
fotografies que
diguem-ne
com deia l'Ignasi
es treuen
del seu lloc natural
que són les planes
dels diaris
per esdevenir
objecte de mostra
en una exposició
i jo no sé
Pepe
si el fotoperiodisme
es valora socialment més
quan tenim
aquestes fotografies
de gran format
en una sala d'exposicions
que en el seu context natural
que és la pàgina diària
d'un diari
jo penso
com tu has dit
que el seu lloc natural
és la pàgina
del diari
per altra part
que estiguin també
unes d'exposicions
doncs està molt bé
perquè permet
un altre àmbit
de reflexió
i d'una visió
poder més
de contemplació
en grup
i de comentari
col·lectiu
etcètera
però sense dubte
el valor
del fotoperiodisme
està en el moment
en què porta
una informació
interessant
tan important
un punt de vista
una interpretació
de la realitat
i ocupar el seu lloc
que és evidentment
els mitjans de comunicació
i l'altre
és a més a més
està molt bé
que fem aquestes exposicions
perquè
li dona
una altra dimensió
i els fotoperiodistes
entren en relació
més directa
amb els destinataris
de la seva obra
etcètera
n'hi ha molts
molts factors
però evidentment
això no pot substituir
mai
la funció
del fotoperiodisme
que és
una fotografia
vinculada al testimoni
vinculada a la realitat
del món
i també incidint
directament
en la seva valoració
i la seva transformació
i això es fa
des dels mitjans
i és de què fer
i es tindria que fer
més encara
des dels mitjans
en aquest sentit
a partir d'aquest cicle
en el que tu intervindràs
avui
experiència de periodista
però també
per altres circumstàncies
a la ciutat de Tarragona
i l'Ignacio Sant Villó
com a president
del Col·legi de Periodistes
han vingut
molts informadors
moltes persones
rellevants
en el món
de la comunicació
i últimament
i és un debat
que tots coneixem
ja la tendència
a denunciar
la força que tenen
els grups de comunicació
el problema
el debat econòmic
entre la independència
la capacitat crítica
que tenen els professionals
tenint en compte
que treballen
per grans grups
corporatius
amb molt de poder
des de la perspectiva
del fotoperiodisme
aquest debat
també és obert
o dit d'una altra manera
són bons
o són mals temps
pel fotoperiodisme
en aquests moments
són mals temps
en general
i no perquè la funció
del fotoperiodisme
estigui obsoleta
com s'han intentat
fer creure de vegades
sinó perquè efectivament
hi ha unes condicions
en aquest moment
als mitjans
processos de concentració
molt forts
etcètera
que fan
que la imatge
amb més compromís
amb la realitat
no portia molts anys
a tota la premsa internacional
en general
porti uns anys
on gran part
de les millors produccions
que estan fent
doncs
no apareixen
finalment
i en François Leroy
que és el director
de Bixa Purlimàs
el festival
de fotoperiodisme
més important del món
que es fa
a Perpinyà cada any
a finals d'agost
principis de setembre
sempre diu
que ell munta
el festival
de fotoperiodisme
més important del món
amb imatges
o amb reportatges
que els mitjans
moltes vegades
han reputxat
per tant
està claríssim
que tots els processos
dels que estàs parlant tu
que afecten
el conjunt
de la professió
afecten d'una manera
molt especial
a la imatge
i jo ja fa molt temps
que vaig dir
que segurament
la imatge
és el primer símptoma
que tenim
dels processos
que s'acaben desencadenant
al conjunt
de la premsa
i al conjunt
de la professió
i ja feien
molts anys
que veiem
que aquestes imatges
de compromís
amb la realitat
tenien un papel
moltes vegades
secundari
respecte a altres continguts
més de diversió
com poden ser
el tipus mediàtic
i la fotocelebritat
o la fotoil·lustració
de situacions
de periodisme
i serveis
com pot ser
la llaradineria
o l'autoajuda
o coses d'aquestes
i per tant
feia molt de temps
que veiem
que la crisi
del periodisme
es manifestava
els primers indicadors
venien per la part
de la crisi
de fotoperiodisme
de qualitat
i de compromís
en les pàgines
de la premsa
en els últims
ja fa temps
al matí
quan tens endavant
les portades
dels diaris
en general
del país
sovint
els lectors
ens hem quedat
no sentits sorpresos
però a vegades
fins i tot perplexos
de veure
la coincidència
de la mateixa fotografia
emportada
de tres diaris
estem parlant
clar
de fotografies
de les grans agències
en tot aquest procés
diguem-ne
que
com diu la dita catalana
cada vegada
perdem un llençol
les agències petites
estan desapareixent
o tendeixen a desaparèixer
sí, sí
pràcticament han desaparegut
perquè mira
el millor fotoperisme
que s'ha fet
evidentment
com diuen molts
i és veritat
mai no ha hagut
una època dorada
en un sentit
que fos el món perfecte
del fotoperisme
però sí que teníem
als anys 50
60-70
una varietat
una varietat
prou important
de fons
i en aquest moment
s'han anat desapareixent
simplement perquè
en una economia
de mercat
en una societat capitalista
doncs
si no hi ha
la societat demanda
d'aquest tipus de productes
doncs
qui produeix
aquests materials
doncs
acaben anant a la ruïna
i les petites
o mitjanes
societats cooperatives
de fotoros
de fotoperiodistes
que eren la base
del periodisme
més independent
i més plural
i més variat
d'aquests aquests anys
que eren també
anys molt bons
per la premsa gràfica
doncs
van anar
caient
una agència
darrere l'altra
per això
per inanició
perquè ningú
els hi comparava
les propostes
i després van arribar
els grans grups
que s'havien apropiat
d'aquestes
petites
agències
com són
Corbis
com són Getty
els grans grups
d'images
que depenen
de grans
capitals
moltes vegades
una mica
alients
al propi món
de la premsa
i les van anar
adquirint
una darrere l'altra
i aquesta és la situació
de tal forma
que efectivament
moltes vegades
quan veiem
els diaris
de cada dia
el que estem veient
és la mateixa
les mateixes imatges
repetides
en tots els diaris
que és una mena
de pensament únic
per tot
el terreny
del periodisme
en aquest cas
en el cas
del periodisme
visual
i sí
és una mica
empobridor
que efectivament
que dos
fons
pràcticament
a Sovietat Press
i Reuters
i una mica
Franz Press
siguin
les que produeixen
per tota
la informació
fotogràfica
del món
cada dia
les imatges
que ens suministren
que nosaltres
utilitzem
de tots els mitjans
es troba
a faltar
varietat
es troba a faltar
pluralitat
una varietat
més àmplia
de punts de vista
i en conseqüència
crítica
crítica
també es troba
en conseqüència
crítica
sí
evidentment
perquè
clar
aquestes fonts
tenen
com a jo
sí que els seus propis
interessos
i ens salten
més punts de vista
això està claríssim
ens salten
pluralitat
de punts de vista
Pepe
però
hi ha un fet
paradògic
és que
els diaris
cada vegada
han anat dedicant
més espai
a la imatge
no és que
en aquest sentit
no semblaria
que el fotoperiodisme
hagués retrocedit
almenys
perdent terrenya
perdent
posicions
el que passa
és que
el contingut
d'aquesta imatge
és el que queda
ara en discussió
jo crec que
però és que
clar
el contingut
és l'important
és a dir
no serveix
de res
la superfície
diguem-ne
d'imatge
no és un factor
que val
potser s'ha guanyat
perquè
en la tendència
a espectacularitzar
a fer
més espectacular
els temes
que al final
és
la tendència general
en la selecció
de temes
la imatge
pot jugar
un paper
a favor
d'aquesta
espectacularització
no?
Sí
o
espectacularitat
o
forma part
del propi
disseny
dels models
de disseny
hi ha molts factors
no?
Està clar
que no ha perdut
diguem-ne
centímetros quadrats
de superfície
no?
però clar
aquest no és un paràmetre
per què puguem
valorar
la qualitat
de les propostes
visuals
la tendència
de superfície
que utilitzen
sinó
efectivament
la qualitat
dels continguts
que hi ha
en aquests missatges
no?
En aquest sentit
és molt interessant
considerar sempre
que el fotoperiodisme
en general
la cultura
de lo visual
és una forma
de pensament
és una forma
de pensament
i no és només
ni un procediment
per facilitar
la producció
periodística
per fer les pàgines
més maques
ni res per l'estil
no?
És a dir
no podem considerar
com un element
de decoració
no?
les fotografies
de les pàgines
de la premsa
són un contingut
si tenen que estar
en d'estall
si no
és millor
que no estiguin
eh?
ho diu algú
que està enamorat
de la fotografia
preferiria
una premsa
feta
amb menys imatges
però
amb més rigor
no?
però fixa't que ara
deies que és una forma
de pensament
i a vegades
tens la sensació
que el debat
està més
en una direcció
tècnica
que no pas ètica
és a dir
ens estem
o esteu
o els professionals
no ho sé exactament
els grups
de comunicació
parlant
del debat digital
i per dem de vista
a vegades
un debat més ètic
probablement
la tecnologia
és la que és
i cal aprofitar-la
però sense oblidar
segurament
aquests paràmetres
que ara tu ara
expressaves
clar
el que passa és que
diguem-ne
una estètica
comporta sempre
una ètica
i això hem de ser
conscients
no?
no són dues coses
que puguin funcionar
independentment
no?
quan triem
una determinada estètica
i una manera de funcionar
això
porta
conseqüentment
aparellat
una ètica
no?
la podem aplicar
d'una manera
més conscient
o més inconscient
no?
en funció
d'un determinat
rutines periodístiques
de producció
etcètera
etcètera
però hem de ser
conscients
sobretot d'això
no?
jo crec que la idea
és que els professionals
tots
siguin conscients
que
la fotografia periodística
la fotografia de testimoni
és un tipus de missatge
que s'ha de valorar
si val la pena
donar-ho
o no donar-ho
quan val la pena
s'ha de donar
totes les conseqüències
no?
i si no val la pena
s'ha de deixar de banda
no?
en aquest sentit
penso que
home
que normalment
els fotoperidistes
i els editors
d'imatge
no?
són bastant conscients
de tot això
però en canvi
penso que encara
estem molt lluny
d'aconseguir
que el conjunt
de la professió
no?
dels companys
que són
dels continguts
escrits
els redactors
tinguin plena consciència
que la fotografia
no és un aliment
subsidiari
que està allà
per ajudar
la producció
de pàgines
o per
reafirmar
un punt de vista
d'ells
personal
sinó que té
una relació
molt estreta
amb el text
evidentment
perquè
un i altres
donen el context
necessari
per entendre
millor les coses
però que al mateix
tens una autonomia
estructural
que han de valorar
uns professionals
molt específics
que són els editors
d'imatge
penso que
aquesta cultura
de la valoració
de la qualitat
visual
dels continguts
visuals
de la premsa
encara no està
ben entesa
per la pròpia
professió
i ens hauríem
de demanar
per què
home
els sistemes
de producció
no hi ajuden
no?
perquè
l'experiència
és que
els temes
es maqueten
sense haver vist
ni les fotos
ni res
i s'assigna
que aquí
hi ha d'haver
una foto
que a vegades
és absolutament
que no aporta
cap informació
excepte
il·lustrar
un jardí
o el que sigui
o un edifici
per explicar
no sé
la foto
del Tribunal Constitucional
per explicar
que no surt
la sentència
de l'Estatut
aporta poc
no?
Sí
n'hi ha
uns quants
mecanismes
una mica
rutinaris
d'aplicació
de la imatge
que són
molt perniciosos
i segurament
una premsa
feta
amb menys imatges
però
amb més reflexió
darrere
aquestes imatges
seria una premsa
molt millor
que estaria
molt millor
feta
el que passa
és que també
seria una premsa
segurament més cara
i segurament
seria una premsa
que xocaria més
amb la pròpia
cultura
redaccional
periodística
habitual
que espera
que
molts responsables
d'àrea
esperen
que les imatges
que estan esperant
siguin les que arribin
i que vinguin
a confirmar
i ajudar-los
a construir
unes pàgines
com sempre s'ha fet
i tot això
estem molt
anquilosats
en aquest aspecte
tenim una cultura
periodística
que encara
en termes generals
no valora
el pensament visual
com això
com una forma de pensament
a mi em crida molt
l'atenció
aquesta reflexió
perquè a més
tinc la sensació
que quan des del
Col·legi de Periodistes
fan normalment
la presentació
del fotoperiodisme
hi venen grans
professionals
que estan vinculats
això que explica
basarà
que d'alguna manera
el fotoperiodista
continua sent
la neguet lleig
de les redaccions
és que em costa
molt d'entendre
que aquest sigui
el pensament
vull dir
m'ho crec
perquè tu m'ho dius
lògicament
però que costa
d'entendre
tenint en compte
la força
que té
la imatge
en la nostra societat
em costa molt
d'entendre
que encara
es funcioni
però llavors
ens hem de demanar
quines són
les imatges
que tenen
aquesta força
perquè les imatges
que tenen
aquesta força
són les imatges
que manen
directament
del poder econòmic
que són
sobretot
la publicitat
i altres derivats
i efectivament
s'està obrint
una escena
molt gran
entre la qualitat
la qualitat formal
en quant
procedents
de retòrica visual
i de llenguatge
que tenen
les imatges
de la publicitat
per exemple
i les que produïm
a la premsa
no diguem-ne
la diferència
de mitjans
materials
i presupuestaris
per portar a terme
un projecte
fotogràfic
i això fa
que cada vegada
més s'obri
una escena
molt important
entre les imatges
del poder
perquè la publicitat
és l'autèntica
imatge emblemàtica
del poder econòmic
i les que produïm
els professionals
que tenim
que estar
al servei
del públic
com informadors
com testimonis
de les nostres societats
i clar
és molt trist
precisament això
que estem en una societat
molt visual
i per tant
encara
es fa més palesa
aquesta
aquesta diferència
de qualitat
i de mitjans
i de llenguatge
i de tot
que s'haurien
d'unes propostes
Pepe
bona part
de l'auditori
aquesta tarda
en la teva conferència
estarà integrat
per alumnes
de comunicació
tu també ets docent
tu també
fas classes
són bones tribunes
per anar modificant
en un sentit positiu
esclar
la tendència
que tenen també
els joves professionals
com els veus
en definitiva
per la teva experiència
docent
no es pot generalitzar
senzillament
des del teu particular
punt de vista
bueno
el que veig
és que
els estudiants
sempre
hi ha la meva disposició
d'any
la meva
la meva experiència
amb els alumnes
de la Universitat Autònoma
és meravellosa
en quant gent
molt intel·ligent
molt oberta
sempre a entendre
i a buscar
les causes
que impedeixin
que fem un periodisme
de més profunditat
i de més qualitat
no?
i
com és lògic
no?
en la gent jove
no?
el problema
és
és això
el problema
és que
el propi funcionament
moltes vegades
de les rutines periodístiques
no els acabi
amb temps
s'arrossegant
això
a unes posicions
més convencionals
les de sempre
les de
així es fan les coses
i així es fa
perquè
sí
ho hem fet sempre
etcètera
etcètera
i en aquest sentit
el problema és aquest
no?
és
si
inclús a nivell universitari
tenim els mitjans
suficients
l'espai de temps
suficient
i la presència
suficient
en els plans
d'estudis
com perquè
després
quan els professionals
arriben
els mitjans
de comunicació
els estudiants
arriben
puguin
diguem-ne
tenir
els instruments
suficientment
diguem-ne
sunits
per ser capaços
d'intentar
aplicar
aquestes transformacions
jo crec que
no
m'atreveixo a dir
que compartiríem
la idea
que
la gent
tant
tant els que estem
els que som
d'una generació
que ja portem
una experiència
i hem treballat
durant molts anys
en el periodisme
com la gent nova
que ve
és perfectament
capaç
de fer
un periodisme
de servei públic
el problema
és que
el que no es troba
és l'espai
o el que ha anat
retrocedint
és l'espai
de servei públic
i per tant
diguem-ne
s'ha entrat
o s'han
accentuat
les tendències
que marca
el mercat
que marquen
les rutines
de producció
i el servei
que al final
qui està
manegant això
qui està
pagant
que en aquest cas
com tu deies
és la publicitat
i la publicitat
respon a un
mecanisme
de mercat
i de poder
establert
va reduint
aquests espais
en perjudici
no tant
en perjudici
evidentment
en perjudici
dels professionals
o de la bona pràctica
professional
però sobretot
en perjudici
de la ciutadania
Estaríeu d'acord
i segurament
seran
algunes de les qüestions
que es posaran
damunt la taula
avui a partir
de les set de la tarda
en aquesta xerrada
que farà
Pepe Baeza
a l'Auditori
de Caixa Tarragona
ha estat una petita
aproximació
i aquesta tarda
esperem escoltar-te
Pepe
i a veure també
jo m'imagino
que s'aniran fixant
de quina cara poses
a mesura que vas veient
les imatges
dels fotoperiodistes
de les comarques
tarragonines
no et sorprendrà
la qualitat
perquè és una qualitat evident
Estaré encantat
de mirar tot el que teniu
aquí preparat
i exposat
Moltíssimes gràcies
Pepe Baeza
Per això serveix
una exposició
precisament
per trobar un grup
de gent
i poder comentar-les
conjuntament
Per això és molt bona exposició
Gràcies per atendre
la nostra trucada
Molt bon dia
Gràcies Pepe
Adéu
Ignasi
es tanca aquest cicle
de conferències
satisfets en general
i arribarà el temps
de les valoracions
més formals
però molt bé
No
ja molt bé
estem molt contents
tant de la cicle
de conferències
com del resultat
de l'exposició
i especialment
estem molt contents
i agraïts
que la Fundació
Caixa Tarragona
i la Diputació
que ens donen suport
en aquesta activitat
ens el mantinguin
i ens l'hagin reforçat
perquè això
ens ha permès fer
aquest any
un cicle
que crec que
amb un resultat
molt bo
les conferències
han estat plenes
de públic
és veritat
que la majoria
de públic
són estudiants
de la universitat
però no només
hi havia molt públic
interessat
que li fa gràcia
i té sentit
venir a veure
aquell periodista
que escriu
en un diari
i que normalment
no el veus en directe
o aquell periodista
que dirigeix
un programa de televisió
o aquell fotoperiodista
que probablement
no li has vist mai la cara
a pesar
que està fet
cada dia
imatges
que pots veure
en els mitjans
i per tant
això
agrair
la col·laboració
de la Fundació Caixa Tarragona
que probablement
sense el seu suport
potser ho faríem
però no tindria
la brillantor
que hem aconseguit donar-li
Doncs ara avui
a partir de les 7 de la tarda
Ignasi Soler
president de la demarcació
de Tarragona
del Col·legi de Periodistes
de Catalunya
Gràcies per venir avui
a la ràdio
Molt bon dia
Molt bon dia
Gràcies
Adéu-siau
Gràcies