És la una del migdia, sis minuts, el final, la recta final d'aquest matí
de Tarragona Ràdio Especial en directe des de la plaça del Rei
des de les 11 del matí, una plaça que sembla que s'hagi quedat òrfana
després de la quantitat de persones que s'han aplegat,
d'una banda, aquelles que fan la seva activitat diària
aquí a la part alta de la ciutat, molts turistes,
molta càmera fotogràfica, molts visitants i, sens dubte, protagonistes,
una representació, no tota, insistim, dels timbalers de la ciutat de Tarragona
amb els armats de la Sanc, el gremi de pagesos de la Sanc també,
el que és el pas de la flagellació, i el gremi de marejans,
han tancat a la sisena hora del matí, el gremi de pagesos,
el so dels timbals que ja marxaven pel carrer Santana,
ens han deixat un bon gust de boca.
Els divendres és el dia del cinema, el matí de Tarragona Ràdio,
però també és tradició que els dijous ens acompanyin.
David Serra, bon dia.
Bon dia.
Juanjo Ferrer, bon dia.
Bon dia.
No sé si han fet els deures, us en recordeu?
A l'últim programa els hi van posar deures que ens parlessin
d'algunes d'aquelles pel·lícules que d'alguna manera han despertat la passió,
i permeteu-me el joc de paraules, passió pel cinema,
de la passió de la Setmana Santa.
Probablement a la història del cinema hi ha tants títols
que és molt difícil.
Heu seleccionat uns quants, no?
Amb diferents criteris, qualitat cinematogràfica,
pel·lícules que ens han marcat una mica,
i fins i tot potser, si us heu posat d'acord amb en Lluís,
que espero que ho hagi fet, podrem escoltar algun que altre fragment.
Moltes pel·lis, no?
No era fàcil fer-la en la tria.
Doncs, a veure, el que passa és que tenim la tradició
de recordar moltes vegades, quan vivim la Setmana Santa,
de recordar quan érem en l'adolescent,
si tornem a la nostàlgia de la morrinya, no?
Ara, si parlem de pel·lis que ens han marcat, hem de...
I era una setmana en què la televisió,
fins i tot els instituts, els col·legis,
feien projeccions de pel·lícules que tenien molta línia d'això.
Llavors, jo me'n recordava, clar,
que la Setmana Santa era el descobriment de pel·lícules
que ens apropaven a la figura de Jesucrist,
ens apropaven a la figura de la tradició cristiana,
i eren pel·lícules a vegades molt profundes i molt meravelloses.
Mira, jo no és per fer una aportació personal,
que no pinta res, però sí que la faré,
perquè segurament determinades generacions
se'n recordaran títols.
Parlaves de la televisió,
però també d'aquelles projeccions que es feien
sobretot a les escoles, la majoria religiosa,
on anàvem gairebé tots.
Jo recordo pel·lícules com 70 veces 7,
que jo recordo que em va frapar,
perquè a mi era una pel·lícula molt tendenciosa,
una que recordo que vaig plorar,
jo em va amb vino i plorat,
però amb Marcelino Panivino he arribat a plorar tant.
I tant, jo també.
Són alguns dels títols que m'havien en cap.
Diàlogo de Carmelitas,
La vida de Fra i Escova,
La vida de Santa Maria Goretti,
a veure, són títols?
Joni Raton.
Per aquí hi ha algú que riu,
si soc velleta, què passa?
Tu també te'n faràs de velleta.
Ho compartim, eh, ho compartim.
Sorsi Troen.
Sorsi Troen, aquesta era molt divertida.
Però aquesta no és de passió, aquesta és més de...
Molt cachonda.
Vinga.
Comencem ja més seriosament,
més enllà de les experiències personals.
A veure, jo cada any recordo una muy moderna,
però que me parece una obra maestra,
La pasión de Mel Gibson.
No su pasión, sino la película que hizo.
Creo que en cuanto a realización,
es de lo mejor que se ha hecho en el cine.
Es impecable, es durísima.
No la recomiendo prácticamente a nadie,
porque es extremadamente dura
y es lo más fuerte que he visto en el cine, prácticamente.
Recuerdo haberla visto en el cine
y la gente, nada más empezar,
un silencio absoluto,
todo el mundo con un nudo en la garganta,
hasta que acaba.
Sí, sí.
Tremenda.
I, bueno, quien tenga valor que la vea
y quien no la haya visto
y quien la haya visto que la vea otra vez si pueden.
Es que aquí tendrían que hacer un comentario
muy rápido y es que realmente,
después, a partir de una cierta época,
ver películas que trataban el tema de la religión,
pues que se hace como una cosa extraña y peculiar.
Cuando llegó Mel Gibson,
con esta película va sorprendre,
porque ninguno le había tornado,
había una época en que se rodaban
muchas versiones de la vida de Jesucristo,
fins y todo, ahora hablaré de Jesucristo Superstar,
¿no?, por ejemplo.
Un Ted Nelly de protagonista.
Exacto.
Un Ted Nelly con Barbie Lampinio
y adolescente, prácticamente.
Películes emblemàtiques.
I tenim un gran furat negre
fins que arriba Mel Gibson
i fa una pel·lícula, a més, filmada en Arameu.
Exacte, la va fer en Arameu.
Jo el que recordo la polèmica
i després quan vaig veure la pel·lícula
dic, home,
tots els arguments de la polèmica
no tenen res a veure amb la pel·lícula.
Realment és una pel·lícula,
vius, no la recomano per la seva duresa.
Doncs, escolta, coses molt dures
es veuen al cinema
i jo crec que és una pel·lícula
que t'aproxima molt, no?,
al sentiment realment de duresa,
del que podria suposar històricament fins i tot.
Sí, sí, no, la verdad es que la pel·lícula
sí transmite, yo creo,
que lo que debió pasar sí pasó,
que yo creo que sí,
pero la gente, los religiosos
que lo han estudiado y tal,
dijeron que, hombre,
que no se salía de lo que ellos se conocían,
de lo que se dice que ha pasado.
Además, se rodó en Arameu
y le dio el valor.
Yo estoy harto de ver las pel·lículas en inglés
que cuando sale un romano
tienen acento inglés cerrado,
clásico, muy educado
y un poco repelente
y aquí, por fin,
una pel·lícula creíble.
Quien hablaba Arameu era el mío
y quien hablaba Romano era el romano.
A veure, nois, heu parlat amb en Lluís,
heu fet una selecció,
jo crec que podem posar
algun fragment d'algun so
d'alguna d'aquestes pel·lícules.
D'acord.
Per quina començaríem?
Doncs, a veure,
podríem començar
per la túnica sagrada.
Tenim un fragment de la túnica sagrada?
Ho sabrem immediatament.
Doncs, no, no sé que el tenien.
de la túnica sagrada.
The Robe,
from one of the greatest novels of all time.
The most inspired story of love and devotion,
faith and spectacle
that has ever come to life on the screen.
Richard Burton as Marcellus,
the man who took whatever he wanted.
Jean Simmons and Lady Diane.
Aquesta pel·lícula d'alguna manera inaugurava, no?
El que deies el tipus de films com aquest.
El Cinemoscopi.
A més, és una pel·lícula
que jo encara vaig poder veure
una versió projectada
en un format,
en el format,
en teoria original.
I quan parlàvem de lo dels col·legis,
doncs jo la recordo,
vista...
Bueno, jo vaig estudiar aquí a Tarragona
amb el col·legi de Sant Pau
i escolta,
gran part de la meva ficció al cinema
li dec,
precisament,
aquestes projeccions
dels dissabtes al dematí
que hi ha tota una festa
perquè era un cinema,
bueno, els que coneixen el...
Suposo que no ha canviat gaire,
però el que era la sala de cinema
era una sala de cinema
tan gran com la de la majoria
de les sales de cinema
que teníem aquí.
I el projeccionista,
Museu Fort,
bueno,
en aquella època estava de programador,
doncs me recordava fa poc
quan vaig parlar amb ell
que es portava a les cintes de Barcelona
i es feien un projector de cine de veritat
i tenien una qualitat envidiable.
O sigui,
la túnica sagrada
vista en cinema,
després la vam seguir per la televisió
perquè era la pel·lícula
que queia sí o sí
cada Setmana Santa
en televisió espanyola.
Aquesta setmana
hem tornat a veure
Ben Hur i Covadis ja, eh?
Sí, sí.
Ja l'han passat.
Per això,
pel·lícules d'època,
pel·lícules romanes,
pel·lícules espectaculars
i el que deia ell,
sentir parlar els romans en anglès
doncs tenia el seu punt,
bueno, en anglès no,
traduïts,
doncs no era el mateix.
Jo,
con lo de Ben Hur,
me parece que es el tercer año
que digo la misma anécdota,
que cuando iba a un rodaje,
con un equipo de rodaje en concreto,
cuando alguien llegaba tarde
decía que es que se había olvidado el móvil
y tal,
siempre nos decían
en Ben Hur,
cerrados inmóviles.
¿Es cierto?
Y es una de las películas
más impresionantes de la historia.
Brutal.
Esto no se puede repetir,
una película, sí.
Anem avançant, nois,
més títols.
Doncs,
a veure,
jo m'aniria directament,
no sé si tenim la Nazarín,
una película
de l'època de Buñuel.
Doncs,
escoltem un fragment.
Hombre,
los zapatos,
botella,
ropa usada,
que venga!
Hombre,
los zapatos,
ropa usada,
que venga!
Aquesta no era en anglès,
sinó en mèxica,
és una película de Buñuel,
per tant,
és comprensible.
però, bueno,
jo l'he portat a col·lació
perquè també va ser
de les pel·lícules
i aquesta puc dir
exactament
en quin programa mític
la vaig veure,
en la clave.
De Balvin.
De Balvin.
Doncs,
una película
que em va sobtar
perquè,
bueno,
era de Calanda,
Luis Buñuel,
i estava molt impregnat
d'una forta religiositat
i en aquesta película
jo penso que va treure,
bueno,
és sorprenent
perquè no és una película
historicista,
es parla d'una figura
que té molt a veure
amb la religió,
però està feta
des d'aquest punt
de la religiositat
més ancestral,
a través d'un personatge
prototípic,
en Mèxic,
que és un país
en què és molt convuls
des del punt de vista
religiós,
o sigui,
es barreja en moltes coses
i és una película
que penso recomanar-la
perquè penso que
molta gent jove
no la coneix
i és una càrrega
de profunditat
des del punt de vista
religiós.
La cosa és que Buñuel
més que religiositat
era tradició,
ell realmente no era religiós,
però tenia una gran tradició
i un gran amor
a los tambores de Calanda,
la tradició del Bajo Aragón,
del bombo impresionante,
que te ponen a pil de gallina
està en esos sitios
en ese momento,
en muchos sitios de Teruelo,
de romper la hora
y tal,
que estan horas y horas
tocando el bombo,
pues eso es lo que
él tenía afición,
ella en realidad
no era muy amante
precisamente de la iglesia
católica.
Bueno, tenía
aquesta religió
que busquen...
La basada
més social,
no?
Sí, exactament,
la tradició.
Película recomanable.
Més.
Més coses,
a veure,
El día es iráe.
Una película,
aquesta sí que está
impregnada
d'una religiositat
nòrdica
perquè està feta
des del punt de vista
de la religió.
No la he vist
aquesta pel·lícula,
no és molt coneguda?
No és molt coneguda,
ara es pot recuperar
ajuntament de Teodor Dreyer,
que és un dels cineastes
ineludibles
a tota persona
que li agrada
conèixer
la història
del cinema
més pur.
Un autèntic,
jo diria,
retable
de lo que seria
traslladar
la religió
al seu punt
més hieràtic,
més fred.
Però una pel·lícula
imprescindible també.
També una pel·lícula
que vaig descobrir
i me'n recordo
perfectament
una altra vegada,
La clave de Balvin,
però en aquella època
aquestes pel·lícules
doncs impactaven molt
perquè a pesar
de que eren pel·lícules
en blanc i negre,
l'expressió dels actors
a aquest punt de fredor
doncs era convuls.
També té molt a veure
amb la religió
més pura
i més acerva.
Juanjo,
proposes alguna més,
tu?
Bueno,
hay que hablar siempre
de la vida de Brian.
Ah, claro.
El contrast.
El contrast.
Però això és una excusa
per escoltar la cançoneta
que ja farem
que soni de fons
perquè si no,
no marxaràs content.
la podem veure cada any
i veure-la cada any
i aquí hi està, no?
Vale,
lo que sonaba de fondo
es un DVD
que ha salido a la venta.
Si ha salido
o va a salir
és...
¿Cómo se llama, David?
El hombre este.
El Michael Palin.
Bueno,
pues uno de los componentes
de los Monty Python.
Bueno,
se han juntado
los Monty Python
y en la orquesta
en la Royal Albert Hall
de Londres
han tocado
por el 40 aniversario
de los Monty Python
las canciones
de los Monty Python
pero con filarmónica,
con una orquesta
tremendísima.
Sí, sí,
sona molt bé, eh?
Sí, sí,
es que es una experiencia
que hay que ver
perquè realment,
o sigui,
el ver
amb tota
l'expressivitat
d'aquesta cançó
tocada,
amb aquest contrast,
una cançó
que és satírica,
tocada por
tot una roya
al filarmónico obche escenar,
és un espectacle
ineludible.
Y además
que la gente
lo puede ver
por YouTube,
la presentación
de lo que es
este concierto
y el documental,
hay un documental
sobre el concierto
y se ve a los músicos
todos serios,
pero bailando un poquillo,
¿no?
Sí, sí,
es realment
un vídeo de YouTube
que lo recomendamos
des d'aquí
perquè és el preàmbul
d'aquest DVD
que realment
expressa
tot el poder
que han tingut
els Monty Python
en influenciar
generació
tras generació.
Doncs la veritat
és que sí.
Començàvem el programa
fent una retrospectiva
històrica
del Sant Crist
de la Sang,
70 anys enrere,
fins i tot aquest matí
al temps de la tertúlia,
sempre hi ha aquell punt
nostàlgic
que al David li agrada
però ens agrada a tots
en definitiva
i es parlava
que en aquella
Setmana Santa
de fa 3 i 4 dècades
no hi havia cinemes,
escoltava música sacra,
bé,
això sempre ho recordem
quan arriben
aquestes dates.
Ara els cinemes
funcionen
amb absoluta normalitat,
jo no sé
si ens recomaneu
alguna cosa
alternativa
per a aquelles persones
que això de la Setmana Santa
i la tradició
no és lo seu.
Bueno,
també se puede hacer todo,
eh?
Sí,
jo penso que sí.
Però jo recomanaria
que encara no l'hem vista
però jo tinc moltes ganes,
la revisió
de Fúria de Titanes.
En 3D?
Bueno,
sí,
està en 3D.
El que passa
que és una pel·lícula
que implanta,
bueno,
que segueix
el que serà ara
un acostum
que és tornar
a agafar pel·lícules
que no estaven filmades
originalment
en 3D
i agafar-les
i passar-les
al format de 3D.
Jo tinc curiositat
de veure la pel·lícula
més que en 3D,
en veure com el clàssic
de Ray Harryhausen,
o sigui,
una pel·lícula
que en el seu moment
va marcar a totes les amants
del cinema
mitològic
i fantàstic,
veure com l'han tractat
utilitzant
els millors d'efectes especials.
Recordem
que és la rebel·lió
de Perseo
contra els dioses
i la encabeza
la lluita dels homes
contra els deus
que desencadenen
una autèntica fúria
de titans.
ens quedem amb aquesta.
¿Tú recomanàs alguna cosa?
A mi la original
me parecía un poco mala
ya de pequeño
cuando la vi.
Me parecían escenas
de peleas larguísimas.
Vamos a presumir
de lo bien que hacemos
la animación
que era muy buena animación
y si igual
se pasaban 15 minutos
luchando contra esqueletos
animados
y está lo que he visto
en los trailers
que es todo lo contrario
que es una velocidad
tremenda
que tampoco es lo que más me gusta
pero bueno
el actor me gusta mucho
creo que es un actor
muy carismático
nuevo
que va a dar mucho
de qué hablar
estos años que te quedan
el protagonista
Sam Warrington
y bueno
que iremos a hablar de él
muchísimo
yo creo que más
que de la propia película.
Doncs em veig
que estogrà a fer els deures
mirar aquestes pel·lis
i el proper divendres
ens retrobem a la ràdio.
Aquí serem
Bon Cinema
Bon Cinema
Bona Pasqua
que feu moltes fotografies
sobretot tu
Juanjo
i si em permeteu
us deixo aquí
amb el Josep
i el Joan Maria
i jo me'n vaig
des d'on he començat
el programa d'avui
me'n vaig cap a l'interior
de l'església de Nazaré
Juanjo David
gràcies
un plaer
mira
acabo de llançar un micro
doncs allà m'espera
el Carles Batges
perquè hem dit
calla
que abans de marxar
com que ha anat canviant
la fesomia
de l'església de Nazaré
Carles
que bé que hem estat
no?
amb els timbalers
i tot plegat
hem fet molt bon programa
penso jo
i també podem acabar
amb so
doncs sí
podíem acabar amb so
perquè
a veure
entrem una miqueta
jo crec que arriba bé
entrem una miqueta més
a l'interior
de l'església de Nazaré
quan m'ha arribat aquest matí
era una església
que no es tenien als bancs
estava tot una miqueta
per endreçar
si em permets
s'havia doncs
d'acabar
de preparar tot
per l'activitat
els oficis
que s'aniran succeint
què és el que heu fet
al llarg d'aquestes dues hores
ho podem descriure als oients
l'aspecte que té ara
l'església de Nazaré
Bé, doncs paulatinament
hem anat
posant els pas
en lloc
al seu lloc
per donar pas
per posar
els bancs
i les cadires
hem preparat l'altar
hem posat
tot l'adornament floral
com veieu
està ja a punt
d'iniciar
l'ofici de la tarda
i tenint també
ambientació musical
com hem tingut
fins
durant tot el matí
amb els sons
de la Setmana Santa
Han anat passant
moltes persones
no només congregants
sinó visitants
turistes
i a més fèieu una miqueta
de punt d'informació
de la Setmana Santa
us passa cada any
que feu de punt d'informació
turística
sí, sí, evidentment
ens passa cada any
que les persones
van preguntant
i nosaltres
clar, amablement
anem dintre el que podem
perquè tot és
difondre el fet
i tot és
fer
Setmana Santa
i Tarragona
ara
ara el Sant Cris
aquí
a veure
el tenim
on el tenim
el Sant Cris
perquè abans
estava aquí
tot just
endavant de l'altar
i ara
passem per davant
de l'altar
de l'església
de Natserer
i ens desplacem
fins a un lateral
de la mateixa
església
i aquí
està
el Sant Cris
que enguany
fa el seu
70è aniversari
magnífic
i bé
esperant
a sortir
esperant
demà al matí
a sortir
pel tema litúrgic
no pot estar
a l'església
durant el dijous sant
perquè el monument
ocupa el seu lloc
aleshores
tradicionalment
aquest és el lloc
on es guarda
el Sant Cris
tota la nit
el dijous
el divendres sant
i el divendres sant
torna a sortir
a Via Crucis
a les 6 del matí
una altra aportació
que ens ha fet
Carles
és la setmana
Tarragonina
com totes les tradicions
que tenen a veure
amb aquest període
de l'any
es van construint
de mica en mica
és com un brodat
cada puntada
té el seu sentit
i el seu significat
i nosaltres
cada any
des d'aquests programes
especials
la veritat
és que n'aprenem molt
perquè comparteixen
totes les congregacions
aquesta tradició
i aquesta saviesa
a través de la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
ara Carles
com dèiem
esperant al profe ofici
quina és la seqüència
que ha de seguir
horàriament
què és el que fareu
les persones
de la Conferia de la Sang
a partir d'ara
i fins demà
que se faci
la recollida
dels misteris
aquesta tarda
a les set
tenim l'ofici
del sopar
del dijous sant
i a continuació
hi ha els torns
de la Guàrdia d'Honor
dels Armats
al Santíssim Sacrament
des de les vuit
fins a les deu
del vespre
a les deu del vespre
es tanca l'església
el públic
queda aquí
un retent
de la donació nocturna
que fa vella
i després
nosaltres
reobrim
a dos quarts
de sis
del dematí
per a les persones
que puguin venir
a fer una estona
de pregària
i a un quart
de set
sortim
amb el Via Crucis
amb el Sant Crist
de la Sang
fins a la catedral
és on allà
comença
pròpiament
el Via Crucis
pel cas que en dic
de la ciutat
que acaba
a la plaça del Rei
amb la veneració
del Sant Crist
a la catedral
de matinada
es fa el que es coneix
com a popularment
el sermó de la bufetada
correcte
el sermó de la bufetada
es fa
mentre nosaltres
fem el trasllat
del Sant Crist
és a dir
el poble
els fidels
es reuneixen
a la catedral
i nosaltres
fem el trasllat
i després
a continuació
surt el Via Crucis
des de la catedral
i llavors
nosaltres aquí
tenim al migdia
també
l'ofici
del divendres sant
i després
pròpiament
ja
esperar a l'hora
de la sortida
dels armats
i la recollida
dels misteris
recollida dels misteris
que recordem
una vegada més
la podreu seguir
en directe
a través de la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
una experiència
que duem a terme
per segon any consecutiu
també farem
això ja
diguem-ne
que fa més anys
que ho duem a terme
que és la retransmissió
de la processó
del Sant Enterrament
amb Didac Bertran
que és el responsable
de mitjans de comunicació
de l'Arc Abisbat
demà la recollida
dels misteris
Carles Batges
responsable del protocol
de la Sanc
estarà amb nosaltres
en Ricard Laoz
i Teresa Ortega
Carles
moltíssimes gràcies
com sempre ha estat
un plaer
que ens hàgiu acollit
aquí davant de l'església
de Natzeret
i fins l'any que ve
segurament
que ens retrobarem
aquí a Andigeusant
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
i encantats de col·laborar
per poder-ho fer
gràcies
doncs un plaer
fins aviat
i pràcticament
ens separen
tres minuts
de dos quarts de dues
doncs nosaltres
haurem de començar
a posar
el punt i final
al matí
de Tarragona Ràdio
doncs hem estat
com gairebé cada dia
sis hores i mitja
de ràdio en directe
amb part
des dels estudis
de l'Avinguda Roma
com és habitual
però també
seguint la tradició
de cada dijous
Sant
aquí
des de la plaça del Rei
una plaça del Rei
que de mica en mica
s'està buidant
lògicament
ja són hores
d'anar a dinar
i és que se'ls ha girat feina
a bona part dels congregants
gràcies com sempre
per la vostra companyia
recordeu que tindreu
una programació especial
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio
ho esmentàvem
ara fa un moment
la recollida dels misteris
la processó
del Sant Enterrament
i a més el dissabte
tenim nàstic
no oblidem
que es poden combinar
perfectament
les dues coses
gràcies com sempre
per la vostra fidelitat
ha estat un matí especial
l'esperem que per vosaltres també
i que us ha pogut arribar
gràcies a Joan Maria Bertran
Lluís Comas
a la part tècnica
la producció i la locució
de Josep Ardila
i qui us parla
Jolanda García
gràcies
i bon llarguíssim cap de setmana
adeu-siau