Cristina Perales, bon dia.
Hola, bon dia.
Ella és professora de la Universitat Rovira i Virgilí
i és una de les ideòlogues, una de les responsables d'aquest projecte
que intentarà o almenys farà un seguiment, un observatori,
ajuntament amb una universitat del País Basc,
amb la Universitat del País Basc,
un seguiment d'aquestes eleccions catalanes a la premsa del nostre país.
Cristina, d'on neix aquest projecte i amb quin objectiu neix un projecte com aquest?
Doncs aquest projecte va néixer l'any passat, en el 2009,
quan un equip d'investigadors i professors de la Universitat del País Basco,
a Euskadi, a Bilbao,
doncs van començar a fer una investigació similar a la que es presenta aquest any
per les eleccions basques.
Llavors, en aquell moment el que es feia és un seguiment
d'algunes capçaleres de diaris d'Euskadi
que feien seguiment de Juan José Ibarretxe,
Patxi López i Antonio Basagoiti, del PP,
el PCE i del PNBEA respectivament.
I a partir d'aquí van tenir una experiència molt exitosa,
va haver un seguiment per part dels mitjans de comunicació bascos
que van estar molt interessats,
en veure com es feia una crítica constructiva de la seva feina
i a més a més també va tenir molt bona acollida a nivell acadèmic
i, bé, o sigui, per una qüestió que és un equip
en què hem estat nosaltres treballant en d'altres projectes, etcètera.
Ara, quan s'iniciava la campanya electoral catalana,
doncs vam veure la necessitat
i l'interès també, tant acadèmic com social com polític,
de fer una segona edició, diguem-ne,
d'aquell projecte inicial basc, doncs aquí a Catalunya.
i, bé, ho vam contactar i ens vam entendre amb moltíssima facilitat.
Tu també vas participar en aquest projecte?
Jo vaig participar en una col·laboració d'un article,
però no en el que ara mateix estem fent,
que és el buidatge de tot el que són les peces d'informatives i de portada.
Per tant, aquesta part més empírica, diguem-ne,
que jo no hi vaig ser en l'experiència basca,
però, bé, ara en aquesta catalana, doncs sí,
i cadascun de nosaltres tenim la responsabilitat
de fer el buidatge d'una capçalera independent.
Anavitzarà-ho avui, El Mundo, El País, El Periòdico i La Vanguardia,
deies que això té interès no només pels polítics,
també pels mateixos diaris i pels ciutadans.
I pels ciutadans, exactament.
O sigui, nosaltres des del principi vam creure
que en el moment en què es fa una recerca o una investigació acadèmica
moltes vegades és molt empassat, no?,
perquè justament la rigorositat acadèmica fa que necessitis un cert temps,
una certa periodicitat per fer una reflexió,
per veure l'estatus quo des d'una perspectiva
que et permeti fer una reflexió el més acurada possible.
i, clar, moltes vegades això fa que es distanciei l'interès social
sobre la cosa en si que es publica i sobre el que s'investiga
i la publicació de la investigació mateixa.
Llavors vam tenir molt clar què havíem d'experimentar
amb Facebook, amb Twitter, amb blogs
i d'alguna manera poder permetre a la gent que estigui interessada,
òbviament, en aquestes temàtiques,
doncs, unes petites dosis, no?,
de les primeres conclusions a les que arribem
en el moment de cloure el que és la primera investigació
o el primer buidatge del dia, no?
Llavors, en aquests moments estem fent justament això,
aquest primer buidatge,
i cap a migdia, doncs, els seguidors que ho vulguin,
a través de Facebook, Twitter o a través de la mateixa pàgina,
que és eleccionscatalanes.com,
doncs, poden ja veure les primeres conclusions del dia d'avui.
Això ho fareu a la diari, cada dia?
Cada dia, exactament, cada dia,
i durant aquestes dues setmanes de campanya,
des del dia 12 fins al dia 27 de novembre.
I quines característiques té aquest buidatge?
És a dir, en què us fixeu de cada un dels diaris,
de cada un dels partits?
Què és el que analitzeu per poder després treure'n unes conclusions?
Doncs, en primer moment, fem una escala d'atenció
en què ens fixem on apareix publicada la notícia.
Si és una notícia de portada, si no ho és,
però compta amb una presència important de 3, 4, 2 columnes d'un breu,
o sigui, el que és l'ataca sobre la pàgina.
Si està inserida en una pàgina impar o impar,
ja sabem si és una pàgina impar té més importància que en una part,
i, sobretot, la ubicació dins de la mateixa pàgina.
Si és superior, si és centrada, si és inferior a esquerra o inferior dreta.
I tot això va, metodològicament, aplicat per uns varems, uns números,
que el que fan és dotar d'importància o de restar importància
a l'aparició d'aquesta peça en funció de la seva ubicació.
A més a més, a banda d'una qüestió més quantitativa,
també ens interessem en una qüestió més qualitativa
i, per tant, un diferencial semàntic,
l'utilització de les paraules, si és favorable, si és desfavorable,
si el titular afavoreix o no algun dels dos candidats
que té més possibilitats de ser un membre, diguem-ne, diferencial
o important en el resultat d'aquestes eleccions electorals
i, sobretot, també un anàlisi icònic.
És a dir, si ve acompanyat aquesta notícia
o aquest reportatge de fotografia o d'infografia,
doncs si és o no és desfavorable, no?
O bé també si és neutre, que moltes vegades, evidentment,
doncs segons quins titulars, l'utilització semàntica
o fins i tot l'acompanyament de fotografia,
doncs és una qüestió, doncs, bueno, neutral
o fins i tot un diferencial inexistent, que diem nosaltres, eh?
Quan no hi ha una decantació ideològica
ni cap a un cantó positiu ni negatiu.
Per tant, una analització en profunditat gairebé a temps real.
A temps real, exactament.
Diguem-ne que aquesta és la gràcia del projecte en si,
perquè és a temps real, perquè la gent que li interessi
pot fer un seguiment de, ai, mira, aquests diaris
doncs tenen aquesta tendència, tot i que hi ha tothom
que compra qualsevol d'aquestes, evidentment, capçaleres,
ja sap més o menys, no?, la línia ideològica,
això es plasma als articles editorials mateixos,
però, bueno, també en la línia d'enfocament, no?,
de les notícies.
Doncs bé, és una cosa, doncs, que és una investigació,
una reserca de caràcter científic
i, a més a més, el que fa és veure justament aquestes tendències ideològiques,
aquestes empentes ideològiques dels mitjans de comunicació.
El projecte, la idea que vol tenir, o que també hi vas participar d'una manera diferent,
aquesta, que ja estàs més implicada, com explicaves abans, la del País Basc,
va tenir un gran èxit, llegia que va tenir més de 26.000 visites.
Sí.
A l'hora de parlar de conclusions, és a dir, quan es van analitzar,
tot i que són diferents contextos, els diaris del País Basc,
no sé quina relació vol trobar entre els mitjans de comunicació i els partits polítics,
és a dir, una relació de complicitat, és el que hi ha entre els mitjans,
o quina relació hi ha entre un i l'altre?
Bé, no podríem dir, tampoc, que els mitjans tinguin certa complicitat amb els partits polítics,
però, o sigui, això ja seria una cosa que nosaltres, per exemple,
a través d'aquest tipus d'anàlisi no podríem palpar,
o sigui, les consideracions o les relacions internes, no?,
vehiculars entre mitjans i cúpules, doncs, bueno,
o sigui, podem interpretar que, o podem fins i tot intuir que en certes ocasions hi són,
però no les podem pas demostrar.
El que sí que podem demostrar són aquestes directrius,
aquestes simpaties ideològiques que necessàriament es transmeten,
o bé amb la publicació d'una fotografia concreta,
en la que, bueno, es presenta de forma més positiva o més negativa a un candidat,
o bé simplement se silencia,
o es destaca només en un breu, doncs, una notícia,
doncs, que per algun altre mitjà que és més simpatitzant ideològicament
amb el partit en qüestió, doncs, segurament,
aniria o bé en portada o obriria portada de secció.
Per tant, més enllà d'això, a través, sobretot, d'aquest estudi,
doncs, tampoc no ho podríem pas dir,
perquè seria una qüestió més intuïtiva que no pas científica.
De cara als ciutadans que consultin el vostre web,
quina utilitat creieu que hi trobaran?
És a dir, quina és la finalitat del projecte
de cara, precisament, als ciutadans,
que seran els que al cap i a la fi aniran a votar el dia 28?
Doncs, simplement, és una qüestió informativa,
i és simplement per dir a la ciutadania, doncs,
que, evidentment, han de, és un deure,
han de consumir mitjans de comunicació,
no només premsa escrita, sinó ràdio,
o sigui, televisió, etcètera,
no ens hem de tancar a la informació que ens arriba,
però sí que és com una espècie de reclam
que, d'ojo, no?
O sigui, el consum informatiu
és un consum
que s'ha de fer d'una manera
responsable, no?
I que, per tant, hem de ser conscients
que la informació que rebem
i la informació que bevem,
en definitiva,
doncs, en algunes ocasions,
doncs, és una informació, doncs,
certament,
imparcial i amb unes empentes ideològiques
que hem de ser conscients
que ens són, no?
I que apareixen,
i que això fa que siguem
lectors més responsables
i més convençuts
en la cosa mediàtica
i la cosa política.
és un toc d'atenció
simplement a treure'ns
una mica
la innocència,
si es pot dir d'alguna forma,
la innocència
que, bueno,
els mitjans de comunicació
són objectius,
són imparcials,
bueno, s'intenta,
s'intenta, sobretot,
treballar amb rigorositat
i amb honestedat,
però, clar,
la marca ideològica
que necessàriament
hi ha en qualsevol empresa
i, sobretot,
una empresa
que actua
i que treballa
amb coses intel·lectuals,
com és la informació,
com és la comunicació
en general,
doncs, bueno,
hi és.
I el ciutadà,
m'imagino que també tindreu,
serà interessant
el feedback
que pugueu tenir
també amb els lectors,
oi?
Sí,
intentarem, a més a més,
també fer
una comunicació interactiva,
poder respondre a dubtes
si és que
els lectors
i lectores
ho demanen,
llavors,
jo crec que això
enriquirà
i enfortirà
moltíssim el projecte,
més que res,
perquè també ens donarà
eines per,
en un futur,
poder també,
doncs,
ser més simpatitzants,
segons quins dubtes
o segons quines inquietuds,
no?,
que la ciutadania
ens pot versar.
Un projecte,
Cristina,
que va ser pioner
a tot el món
l'any passat,
quan es va començar
al País Basc.
Sí, sí,
absolutament pioner
i torno a dir,
molt, molt èxitós,
tant per les visites,
l'interès social
en general,
com per l'atenció
que els mateixos periodistes
també van tenir,
no?,
cap al mateix projecte.
És una cosa que,
clar,
suposo que a ningú
li fa gràcia,
no?,
que algú des de fora
critiqui la feina
que fan els mateixos periodistes,
que és lluable,
que és un esforç
i és un treball
i és un seguiment,
doncs,
absolutament lluable,
no?
Llavors,
és una cosa,
doncs,
que,
evidentment,
des de la modestia
i, evidentment,
amb l'únic ànim,
no?,
servir també
pel sector periodístic,
doncs,
és fruit,
no?,
aquest projecte,
no?
Intentem aquí,
doncs,
deixar a ningú malparat,
sinó,
simplement,
construir,
doncs,
una ciutadania
i un pensament crític,
doncs,
el més correcte
o el més útil possible,
no?,
en la societat actual.
Fareu seguiment
de José Montilla
i Artur Mas,
és una manera
d'acotar-ho,
això.
Sí,
totes les investigacions,
doncs,
necessiten tenir
algun tipus de límit
i, en el nostre cas,
doncs,
bé,
simplement si volíem
fer una resposta
d'aquestes característiques
ràpides,
etcètera,
ens havíem de centrar
en pocs candidats.
Llavors,
vam decidir
que Mas i Montilla,
doncs,
eren els,
d'alguna manera,
els grans rivals,
no?,
que es presenten
en aquestes eleccions
i que,
com a protagonistes,
si més no principals,
havien de ser
els elements
d'anàlisi.
Això no significa
que, evidentment,
els altres candidats
no siguin importants
perquè potser
siguin absolutament
decisius
en la conformitat
del futur govern,
però, vaja,
era una manera
de simplificar
i de respondre
als objectius
del projecte en si.
Són les característiques
d'aquest observatori
de la Universitat
del País Basc
i també de l'URB
de la Universitat Tarragonina
que analitzarà,
com dèiem,
el tractament
de la campanya electoral
als mitjans de comunicació
catalans,
als diaris catalans,
a l'Avui,
al Mundo del País,
el periódico
i l'Avenguarder
que podreu seguir
cada dia
sobre les 11
o les 12 del migdia
a eleccionescatalanes2010.com.
Cristina Perales,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
I que vagi molt bé
el projecte.
Això esperem.
Bon dia.
Adéu, bon dia.