Com dèiem, avui ens acompanya Sergi Puig,
ell és el president d'aquesta nova ONG Tarragonina,
Casa, col·lectiu d'accions solidàries amb Àfrica.
Hi ha fa anys que estan treballant en aquests projectes solidaris
en diversos països de l'Àfrica,
però diguem-ne que ara s'han formalitzat com a ONG de manera legal.
Sergi Puig, bon dia.
Hola, bon dia.
Des de l'any 2005, aproximadament, que porteu ja treballant en tot això?
Correcte, sí, som un grup de gent que veníem fent coses a nivell individual
i un bon dia decidim que, per ser més forts i per tenir cos i entitat
i poder-nos ajudar, doncs, era més bo poder treballar conjunts.
Neix l'any 2005 amb un projecte concret.
Com neix tot això?
No, mira, bàsicament neix pel compromís que agafem una sèrie de persones
al respecte de la nostra adopció a l'Àfrica.
Nosaltres som famílies adoptants a l'Àfrica, no tots,
però diguem-ne que això és la llavor.
A partir d'aquí nosaltres agafem aquest compromís en tot l'Àfrica,
no només Etiòpia, que és el país en concret on vam adoptar,
i comencem a fer petites accions que es devenen una mica més serioses amb el temps.
Per tant, una mica el nexe que us uneix a la gent que hi participeu és aquest,
que vau adoptar a un país com Etiòpia.
Sí, el que passa és que això, diguem-ne, és només la llavor.
Ara el gruix de l'ONG ja no són famílies adoptants.
Quanta gent hi sou, més o menys, que hi participeu?
Doncs actius una vintena de persones, però, per exemple, al Facebook tenim una pàgina amb 1.900 amics.
Per tant, hi ha gent que us coneix, eh?
Sí, hi ha molta gent que ens segueix i que ens demana coses, ens pregunta.
Hem d'atendre, però, d'arreu del món, evidentment.
Quin tipus de projectes pot engegar una ONG com la vostra
per ajudar la gent de l'Àfrica en països com Etiòpia, Gàmbia, Senegal,
l'Equina Equatorial, el Marroc?
Quins tipus de projectes podeu arribar a engegar?
A veure, la nostra ONG tenia com a intenció fer projectes,
té com a intenció fer projectes sempre molt directes,
de petit en volum, i sempre molt directes.
O sigui, una persona que té necessitat o que vol ajudar l'Àfrica
i ens pot facilitar uns productes,
nosaltres ens encarreguem de buscar allà on els hem d'entregar
i els portem directament.
Bàsicament, això és la filosofia primera de casa.
Tot i així, ara, amb més volum i amb més potència de gent,
sí que afrontem projectes més seriosos,
com, per exemple, la construcció d'una escola a Etiòpia
i la construcció de diversos pous, també, a Etiòpia.
Per tirar endavant projectes com aquest, què és el que es necessita,
quins recursos, on has d'anar a trucar portes, com funciona?
Doncs bé, la primera línia d'actuació és de tirar d'amics,
has d'anar tocant amics i convencent-los i molestant-los
i aconseguint que et donin o un ajut un cop de mà
o directament que et donin material.
Quasi sempre treballàvem amb material, poca aportació econòmica,
perquè el material sempre és molt fàcil de justificar què arriba, no?
El nostre modus operandi era fer una fotografia en origen
quan ens donàvem el material i fer una fotografia en destinació
quan entregàvem el material així, sí que no hi havia dubte
que arribava, els diners sempre són més delicats.
Però ara som seriosos i creuem projectes més potents
i, clar, hem de treballar ja sempre amb diners, també.
Perquè sempre hi ha el dubte dels intermediaris,
d'aquests diners on van a parar o com arriben fins allà,
si realment arriben.
És aquest, potser, el problema de les grans ONGs?
Clar, fixa't que aquest és un dels nostres actius importants.
Molta gent vol ajudar a l'Àfrica,
molta gent vol implicar-se a l'Àfrica o altres indrets
i malfia d'aquestes grans organitzacions que,
a veure, no s'ha de malfiar,
el que passa és que sempre hi ha aquell recel de dir
ostres, hi ha molta infraestructura,
hi ha molta gent que viu d'això, que treballa d'això
i, clar, és difícil, no?
Sí que he de dir, perquè jo he trepitjat el terreny,
que aquesta gent treballa i treballa molt bé.
O sigui, això no ho podem negar.
El que passa és que sí que hi ha gent que té aquest dubte
de dir, escolta, no, no, jo vull coses més petitetes,
vull implicar-me, o vull anar-hi
i em fa una mica de coses,
m'ajudeu a anar i nosaltres hi posem de la nostra part.
A l'hora d'arribar a l'Àfrica,
d'engegar un projecte com aquest,
de relacionar-se o de parlar amb la gent del territori,
com ho reben ells,
aquestes petites coses que potser per a ells són molt grans?
A veure, sempre és positiu.
I mirem de fer-ho
mitjançant altres organitzacions que treballen allà,
com per exemple,
ara estem treballant amb l'Ordre dels Comunians,
dels pares i de les germanes comunianes a Etiòpia,
aquesta gent ja té una infraestructura allà,
ja té uns coneixements del terreny,
i ells saben exactament
quin és el material que necessiten
i ja ens fan comanda concreta.
i llavors anem a Tirofijo.
Per tant, no és arribar allà i veure el...
Tenim una relació una mica amb la gent que ja treballa en el territori.
Correcte.
És vital això?
Sí, no obstant,
a partir d'aquí sí que l'observació ens ajuda moltíssim.
I d'aquí hem obert diferents projectes,
com per exemple un que tirem endavant
és el del Roquet Valent.
Consisteix a comprar roquets,
comprar roquets a la gent allà,
roquets autòctons,
donar-los a la gent amb microcrèdit.
El Roquet allà, per entendre's,
és com el cotxe per nosaltres,
per anar al mercat,
per anar a buscar aigua,
per anar a buscar llenya,
inclús per fer negoci amb el Roquet.
Nosaltres facilitem aquests Roquets amb microcrèdit
i les famílies es comprometen a tornar-los còmodament
i aquest pagament no ens el quedem nosaltres,
sinó que el revertim a la zona.
Doncs això sí que es deriva de l'observació al terreny.
Hi ha altres coses,
apadrinaments d'equips de futbol i coses d'aquest tipus.
Quan un cop heu començat a relacionar-vos amb la gent d'allà,
hi ha relació al llarg de bany?
Aneu sovint a l'Àfrica i feu moltes expedicions?
Sí, normalment fem dues expedicions anuals,
una al març i una altra al novembre
i esporàdicament en fem d'altres.
Per exemple, ara al juliol anem
perquè precisament estem amb aquest projecte a Mandura,
que és aquesta zona on treballem amb els pares comboniants.
És a Etiòpia, una zona molt, molt remota a la frontera amb el Sudán
i fa molt poquet els vam fer l'entrega de 2.000 euros
per la construcció d'un primer pou
i anem a fer un control d'obra, per dir-ho d'alguna manera,
per estudiar projectes futurs.
Quina és la situació a l'Àfrica?
És a dir, què és el que necessiten a l'Àfrica,
que des de l'associació, des d'una ONG com la vostra,
hi podeu aportar, els podeu ajudar?
A veure, a l'Àfrica es necessita tot.
De tot.
El que passa és que nosaltres, com...
No només tenim poca capacitat per portar coses,
sinó que, clar, aquest és el gran problema,
desplaçar-les fins allà, no?
Nosaltres tenim una prioritat que és,
bàsicament aliment,
tot i que la tenim bastant coberta
perquè tenim un conveni amb els laboratoris àlter
que ens proporciona llet amb pols,
llet molt especial per nadons i tal.
Després, medicines,
tot i que tenen el problema
que transportar medicines al tercer món
sempre necessites de llicències
i això sempre és molt complexe,
material educatiu, material escolar
i roba en últim terme.
Sobretot els nens,
potser són els que més es beneficien.
Sí, perquè, diguem-ne que és un col·lectiu
més agraït, d'alguna manera, no?
Tot i que no és el més necessitat,
per exemple, a la tercera edat,
a l'Àfrica pateix moltíssim.
No sé quin és ara el principal projecte
que teniu al ment
o amb el que us voleu abocar
ara que ja esteu formalitzats com a ONG.
A veure, el projecte estrella, per dir-ho d'alguna manera,
és aquest que t'estava comentant a Mandura,
és un de triple acció
i estem construint pous,
els pous, el que fan a l'Àfrica
les famílies destinen un fill
a anar a buscar aigua,
el pou, que sempre acostuma a ser llunyà,
destinen un fill per anar a buscar llenya i tal.
Si nosaltres acostem, fem més pous,
acostem els pous a les petites poblacions,
el que fem és reduir el temps
que aquesta gent empreia
per anar a buscar aigua al pou
i li podem donar aquest pou amb educació.
D'acord?
Què fem?
Hem de construir escoles,
es construïm petites aules polivalents
als poblats
i nosaltres els facilitem l'educació
mitjançant un conveni amb les germanes comunienes.
I a part hi ha un petit hospital
que és la mínima expressió d'un hospital
que volem reforçar i dotar d'equipament i tal.
La gent és solidària, Sergi?
La gent s'implica en temes com aquests,
oi costa...
Sí, la gent és molt solidària
i sorprèn
perquè la gent s'ofereix a ells
per anar a fer coses in situ
i ofereixen el que tenen.
El que passa és que els has de donar l'eina
per poder-ho fer
i els has de donar l'excusa
i se'ls ha de posar fàcil.
Un cop és així,
jo penso que sí,
que la gent és solidària.
Jo entenc,
perquè estàs parlant
que tu tens una estreta revolució amb l'Àfrica
i deus haver estat sovint.
Quan et va fascinar
o quan et va captivar l'Àfrica?
O per què?
Des de petit.
Jo crec que les tres persones d'Espanya
que miren els reportatges de la 2
i jo era una.
Els nyuts, els serenguetis, saps?
Sempre, sempre m'ha cridat
i, evidentment,
el fet de dubtar l'Àfrica
doncs va ser el punt clau
de la meva unió al continent.
Però sí que és veritat,
ho diuen
i sembla que sigui un tòpic,
però jo crec que no és així,
que és que l'Àfrica enganxa.
No ho sé,
potser perquè la gent és molt, molt primària
i els sentiments arriben de manera molt directa,
a mi m'ha enganxat.
I què enganxa?
Doncs és això,
no ho sé,
ja en els llocs molt remots
no existeix la ironia.
Aquí una persona et somriu
i tu m'elfies,
no saps si se n'en fot de tu
o realment és que somriu per una cosa.
Allà el riure és sincer.
M'entens?
Aquesta ironia que nosaltres hem adquirit
no la tenen.
Això és perquè potser ells
amb el poc que tenen
ja són feliços
i nosaltres amb el molt que tenim
encara no són feliços.
Bé, ells són feliços
però suposo que també voldríem tenir
moltes altres coses.
Moltes altres coses.
No obstant, sí que com
tenen bàsicament el que coneixen,
doncs no tenen més necessitats.
El que està clar és que nosaltres
tenim tanta necessitat de coses
que ens hem fet
que no vivim feliços
perquè sempre en volem més.
i ells en molts llocs
i ells en molts llocs no hi ha
la televisió és un luxe,
la ràdio també,
amb la qual cosa
tenen el que coneixen.
Et deus sentir com a casa
allà a l'Àfrica, gairebé.
Bé, encara no,
però sí que és evident
que he anat bastantes vegades
però sempre se n'aprèn.
Perquè allà ja teniu coneguts,
ja teniu...
Sí, sí.
Quan obrim una línia de treball
d'alguna manera
busquem persones a la zona.
Vincles, sí.
Correcte.
I a més a més
sempre hi ha una persona a la zona.
Etiòpia,
que és el país
on tan més treballem,
tot i que ja has dit
que treballàvem a Canvia,
obrirem una línia
que n'hi ha equatorial
al Marroc, al Senegal.
Per exemple,
a Etiòpia sí,
a Etiòpia tenim
una certa infraestructura.
Hi ha una persona
de contacte
que és el que
belluga papers i tal
i a més a més
evidentment
els pares comunians.
Quines similituds
o diferències
hi ha amb la gent d'aquí
o com ens veuen ells
a nosaltres?
Bé,
hi ha moltes diferents maneres
de veure.
La gent de la capital
tingués en compte
que coneixen
la línia així del Barça
millor que nosaltres.
Millor que nosaltres.
O sigui,
estan al dia
i ens veuen
com una quimera,
una cosa
que ells volen assolir.
La gent
de les zones remotes,
nosaltres quan anem
a Mandura
aquesta darrera vegada,
per exemple,
era curiós
perquè vam anar
a un grup
de vuit homes i dones
ens deien
Abad i Sister.
Abad vol dir
pare i Sister
perquè ells
no coneixen
altra persona
blanca
que no sigui
un missioner.
Ens veuen
com,
imagina't tu,
érem els missioners
per ells.
Quan serà la propera
expedició ara?
Ara anem al juliol
i la propera
expedició regular,
però al juliol
anem una cosa...
Al projecte dels pous,
eh?
Sí,
un viatge allà en pec,
ja et dic,
de control d'obra
i al novembre
si farem un viatge obert,
en principi
sense data,
però en principi
sí que hi ha que ve
gent ajudant-nos,
el que volem fer
és, a més a més,
d'aprofitar-nos
que venen a ajudar
i agraïls-hi moltíssim
és també oferir-los
la possibilitat
de fer una mica
de turisme
perquè hi ha aquestes
plaça en Etiòpia
que és un país
fascinant,
molt poc conegut
però fascinant,
doncs aprofitem-hi
i també
trepitgem una mica
el terreny.
Quan dius que és oberta
vols dir que tothom
s'hi pot apuntar?
Quanta, quanta setmanes
dura o com...
No, no,
són viatges
com a molt de 12
a 15 dies
i...
o sigui,
si són obertes
vull dir,
no hi ha problema.
A més a més,
el que sí que és veritat
és que nosaltres
hi anem sovint,
nosaltres no som professionals
d'això,
el viatge a l'Àfrica...
No viviu d'això.
Està clar que no.
Llavors sempre
minimitzem les despeses,
o sigui que anem a llocs
senzills,
molt senzills
per dir-ho d'alguna manera.
Res d'hotels
de 5 estrelles...
Res, res, res.
A més a més,
és que Etiòpia,
bé, a l'Àfrica, perdó,
és això,
o és hotel de superluxa
o és hotel molt miserable,
no hi ha un terme mig
com nosaltres estem acostumats.
No tenim les pensions
ni aquestes coses, eh?
Sí,
existeixen les pensions
però amb estàndards africans.
Clar, clar.
I llavors,
clar, són bastant pobres.
A l'hora de preparar
una expedició,
esteu moltes setmanes
o molt de temps
prèvi a treballar,
durant tot l'any
aneu preparant
aquestes expedicions?
Sí,
tot l'any anem preparant
perquè no només
els actes que fem allà,
per exemple,
en aquesta darrera ocasió
vam fer una festa
en un orfenat
que era una dècdia
que teníem moltíssimes ganes
de fer i ja feia temps,
no només preparar l'efecte
sinó l'adquisició
podem posar en contacte
amb vosaltres
si qui ens estigui escoltant
vau participar de casa.
Doncs mira,
jo suposo que el contacte
més fàcil
és el Facebook
com a Casa Acció Africana
o com a col·lectiu
d'Acció en Solidaritat amb Àfrica
i d'aquí ara
tot just recentment
farem una pàgina web
que inaugurarem
molt aviat
i estem treballant
i estem ultimant
els detalls
i allà es podran
posar en contacte
amb nosaltres.
Ja la linkarem
allà al Facebook mateix.
Esteu satisfets
amb la feina feta fins ara?
Esteu il·lusionats?
Estem molt satisfets
i sempre aprenem.
Estem satisfets
perquè quan veus
només els somriers
d'una persona
sobretot un nen
quan li entregues
qualsevol cosa
dius
ostres,
val la pena
que hagi invertit
totes aquestes hores.
No tenen temps d'esforç,
no clar,
perquè com deies
durant tot l'any
ja hi treballeu
i per tant
no val la pena
el resultat.
Està clar,
val la pena
creieu-me
que és fantàstic.
Sergi Puig,
president de Casa
Colectiu d'Acció
en Solidaris amb Àfrica
com deia
ja fa anys
que treballen
en diversos països
a l'Àfrica
ara s'han formalitzat
com a ONG
i per tant
hem conegut una mica
els projectes
que teniu en marxa.
Moltes gràcies
i bon dia.
Un plaer.