This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
És un quart de dotze del migdia, us ho comentàvem ara fa un moment.
És una cita que, afortunadament, s'ha instal·lat ja de manera habitual
quan arriben aquestes dates arreu de Catalunya.
Estem parlant de la campanya Mullet per l'esclerosi múltiple,
que es materialitzarà aquest diumenge a prop de 600 piscines de tot Catalunya
i que també tindrà el seu reflex aquí a la ciutat de Tarragona
i altres localitats properes.
Tenim a l'altre costat, en del fil de Telefònic, la seva responsable,
Sefa Bober, molt bon dia.
Hola, bon dia.
La Fundació d'Esclerosi Múltiple, quants anys fa que se li va acudir aquesta idea del Mullet?
Perquè jo tinc la sensació que ho fem de tota la vida, no?
Lluy, no?
Molt lluny.
Fa 17 edicions, ja.
Imagina't.
El 94, a veure si ara m'he confós, el 94.
T'ho preguntava no per una qüestió cronològica exclusivament,
sinó pensant que els objectius i les aspiracions i les necessitats
en aquelles dates avui en dia han anat canviant, han anat evolucionant,
perquè tot i que continua havent-hi moltes dificultats per a les persones que pateixen la malaltia
i les seves famílies, s'ha avançat moltíssim amb l'esforç que heu fet des de la Fundació.
Sí, pensa que l'any que vam començar, l'any 90, són 17 edicions, ara ho comptava,
l'any que vam començar el 94 encara no hi havia l'hospital aquí a la província,
que es va obrir l'any 2001.
Per tant, vam estar treballant amb esforç per poder tindre el que tenim ara,
un hospital on s'imparteixen els tractaments.
Tenim un equip de professionals de 15 persones, tenim físics, logopeda,
treballadora social, terapeuta ocupacional, auxiliars, clínica, infermera, metge,
i en tot el col·lectiu, quan vam començar érem 3 persones només
i vam començar al Palauet, al costat de l'Hospital de Sant Joan.
El fet que estem aquí a Reus, i insisteixo, és perquè l'Ajuntament de Reus
va cedir a l'edifici per 50 anys a la Fundació
i el que va fer la Fundació és rehabilitar-lo.
I l'any que ve farà els 10 anys que ja estem en funcionament,
atenem unes 50 persones, és gent que està dividida en perfils,
gent que ve dimarts i dijous, gent que ve dilluns i dimecres o dimecres i divendres,
depèn de les necessitats, s'agrupen per tractaments.
Hi ha gent que té mobilitat reduïda i llavors necessita un altre tipus d'atencions
que la gent que té més mobilitat.
El fet que aquesta campanya cada any pugui sortir al carrer
ens assegura que podem seguir amb els tractaments i amb els serveis que donem,
perquè els serveis són gratuïts,
la gent que ve als hospitals de la Fundació no paga,
no paga res pels tractaments, d'acord?
Sí que tenim ajudes i grosses del Servei Català de la Salut i de l'ICAS,
i la resta on no hi arribem amb aquests ajuts
es finança a través d'aquestes campanyes, de donatius i de socis.
Al començament, a més, jo recordo,
perquè sempre heu estat una entitat molt activa,
us vau haver de moure les persones del voltant de les persones malaltes
que realment tenien unes grans necessitats
i no tenien cap tipus de prestació.
D'entrada vau visualitzar socialment aquesta malaltia
que era una gran desconeguda aleshores.
És veritat que, bueno, no sé si és bo dolent que ens conegueu molt
perquè sempre estem al carrer demanant,
això sí que és veritat que som incansables.
Se n'ha fet molta difusió, gràcies, evidentment, als mitjans de premsa,
que sempre es feu ressò de totes les nostres iniciatives
i que era una gran desconeguda.
Avui dia ja la gent en té més consciència del que és
perquè a vegades és gent, aparentment, que els veus bé
i dius, ara aquesta, no?
Igual aquesta persona sí que mira que està bé i tal
i després resulta que no, que es fatiga
i que té un munt de simptomatologia
que no li permet fer una vida com a una altra persona,
encara que cuidant-se, hi ha gent que té una bona qualitat de vida,
però clar, hi ha gent que ha sigut més agressiva a la malaltia
i aquesta gent ha quedat en mancances.
En funció de cada brot i com actua cada brot, no?
Perquè no oblidem que és una malaltia crònica,
que no té cura, és neurodegenerativa,
però sí que també s'ha avançat molt en el que són,
com tu comentaves, teràpies, algun tipus de tractament
que com a mínim retarden els brots, no?
Sí, retarden i t'amillonen.
Per exemple, l'any passat vam veure un estudi
vam veure que va anar molt bé, que vam fer hipoteràpia
i en guany s'hi ha tornat
i són tractaments externs a l'hospital,
però que els fa els professionals d'aquí
i veiem que amb el tractament d'hipoteràpia
ells milloren molt l'equilibri,
a part que els agrada el contacte amb el cavall
i tot, milloren molt l'equilibri.
També n'han tratat el tractament extern,
que és el d'hipoteràpia,
ai, perdona, de l'ecoteràpia,
que s'ha aquí el reus deportiu
i que també veiem que a ells aquesta activitat
també els hi genera això, aquesta mobilitat,
que els hi fa portar més bé, no?,
que ells milloren.
A part que es junta un col·lectiu de gent
que parlen del mateix,
socialment és molt bo també,
perquè a vegades quan un tic de malaltia
li detecten,
el que fa és quedar superell, no?,
i no exterioritzar-ho.
El fet que ho pugui compartir amb altra gent
pensem que també és molt important,
si tant la part sanitària com la social.
la campanya mullat el que fa això
és, com dèiem,
a vestir els hospitals de la Fundació
i una part,
sempre hi ha una part que es dedica a investigació,
com deies,
és molt important
tot el que es va al·laborant amb medicació nova
i amb aquests avenços que es fan.
Perquè SFA continua tenint una incidència notable
entre la població
i les edats comencen a ser...
És el que t'anava a dir,
cada cop són més joves.
Són joves, són joves, sí.
Nosaltres tenim gent de 18, 20, 25, 30 anys, sí, sí.
Amb gent jove.
No és una malaltia de gent gran.
Molta gent pensa que
quan estem a l'Expro-Raus
que anem demanant amb guardiola
la gent pensa que és de...
La gent gran diu
això jo també ho tinc
i jo penso, bueno,
és de gent jove.
Per desgràcia,
gent que potser no ha tingut l'oportunitat
d'entrar al món laboral.
Sabeu que hem obert l'any passat
un centre especial de treball
on alguns dels afectats
estan treballant a dalt.
També és una oportunitat molt bona.
L'estem fent tirant endavant com podem
perquè hi ha poca de crisi
i costa tot molt.
Però sí que la gent que pot tornar a entrar
amb aquesta roda, no?
D'estar al món laboral,
de guanyar uns diners,
de compartir amb altres companys,
tasques de la senya
és molt important per ells.
I bé que jo des d'aquí us convido
a que hi participeu.
La veritat és que
és important
que tots tingueu consciència del test
i per què serveix, no?
I que, de fet,
sempre l'hospital està obert
a la gent que vulgui vindre a veure'l.
És proper,
és un hospital proper a tothom.
Rebem visites.
A vegades hi ha gent que ho sent
i diu
ai, m'agradaria.
Podeu concertar en la visita,
clar, que no podem entrar
als tractaments
quan hi ha les persones, no?
Però que sí que és un hospital
obert a tothom.
Ens agrada que ens visiteu
perquè vegeu
que tot el que sempre estem dient
i demanem
i tot aquí dins
s'ha materialitza.
Veieu les instal·lacions
i tot el que s'ha fet
poquet a poquet
s'ha anat
pujant cap al pis de dalt.
Ara ja estem bastant...
Tenim quasi tot el que necessitem.
Sempre em falten de coses,
però que a poquet a poquet
s'ha anat construint
tot el que es necessitava
i que també hem augmentat
els professionals,
les estades.
Rebem també més gent.
Tenim 23 estades diàries
i bé que cada vegada
som més gent.
Per desgràcia,
som més gent,
però que intentem aquí
facilitar una miqueta
a la vida de la persona que ve.
Clar, important
la vida del pacient,
la qualitat de vida del pacient,
però també en paral·lel
sempre des de la Fundació
heu tingut molta sensibilitat
perquè és necessari
cap a l'entorn,
cap a la família.
El que cuida,
el que cuida,
el cuidador.
És molt important també.
Hi ha unes sessions informatives
que es fan periòdicament,
també s'ha visitat als domicilis.
Cada vegada anem fent,
si podem,
més coses,
sempre a casa de la persona afectada,
es parla amb els familiars,
també tenim aquí
els familiars.
Hi ha suport una mica psicològic.
Quan és un recient diagnosticat,
tot el que cau al rededor
de la família
de la persona en qüestió,
llavors també s'intenta,
no s'intenta,
de fet s'està fent aquest suport
a domicili
i als familiars.
Posem-nos en plan pràctic
i anem a mullar-nos.
Anem a mullar-nos.
A veure,
aquí a la demarcació de Tarragona,
a la ciutat de Tarragona,
si bons que ens entren,
a Tarragona,
arreu,
o ciutats així que siguin més properes,
tenim prou piscines
per mullar-nos per l'esclerosi, no?
A Tarragona es podeu mullar
en un munt, eh?
Perquè tenim totes les barris,
Sant Perí,
Sant Pau,
Sant Salvador,
Bona Vista,
el Serrallo,
Camp Clar.
A més a més,
de la piscina Tàrraco,
que és on rebrem a la premsa
a les 12 del migdia,
és on hi haurà gent
de la Fundació,
perquè en guany
la seu central
a les Tarragona,
sabeu que anem anant variant,
no?
Sí, sí, sí.
El fet que també estigui a l'hospital
i anem anant variant.
Llavors, en guany,
la seu central és el Club Tenis Monterols,
però que nosaltres a Tarragona
estarem al Club Natació Tàrraco
a les 12 del migdia,
que s'interessa que a les 12
tothom es tiri l'aigua
per batre un rècord,
que no tothom ho farà el dia 11,
que en guany hi ha
una nota així molt simpàtica,
que és que s'ha construït
una piscina de gossos,
bueno,
una empresa que es diu Tussuts,
que ensinistra animals,
ens va proposar
que tenien una piscina
i si ho podíem fer
el mullet amb els gossos,
i vam dir que a dins
em semblava molt bé.
Original,
si es fa més difusió,
no?
Sí,
a Riudoms,
és a Riudoms el dia 18.
I després,
que en guany també la campanya
no és el mullet,
sinó és que en mullet
i navega.
Pensa que també hi haurà
el port de Salou,
el club de vela
de Salou i de Cambrils,
faran regates socials
i també viatges
amb vela lleugera
i amb caiacs.
I suposo que també
s'hi vol anar la gent.
Salou comença el dia 10 ja,
i el dia 11
ho fa Cambrils,
ho fa l'Ampolla
i Altafulla,
perdona,
aquests quatre ports
són els que s'han adherit,
aquests quatre clubs de vela
són els que s'han adherit
a aquesta campanya nova,
que també és de mullar,
és d'una altra manera,
però esperem que també
sigui exitosa
com totes les altres.
I dic que
jo estic superagraïda
a totes les entitats
perquè,
a part dels voluntaris
que et digueu,
un desplegament bestial
de voluntaris,
a les organismes
que ens cedeixen
les instal·lacions
perquè hi entrem,
gràcies a la bona voluntat
i a la disposició
a col·laborar,
som 187
a la província de Tarragona,
que Déu n'hi do,
187 piscines,
vull dir que totes
ho han fet moltes,
és com una activitat
que fan com una festa local,
l'inclouen dintre
de la festa major
i fan,
aprofiten aquell dia
que és quan hi ha més gent
per fer la campanya mullat.
Fem mullat
fins al mes d'agost
i final d'agost quasi.
No, perquè a més,
a veure,
ens mullarem físicament,
que sempre has d'agrair
amb la calor que fa,
però si no ens poguéssim mullar
també ens podem mullar
doncs fent una aportació,
no?,
econòmica a través
d'un compte bancari,
en penso.
Es pot ser una aportació,
es pot anar a la piscina
i hi ha unes guardioles també,
o es pot comprar material,
que és molt divertit
en guanyar el material,
és del cucús,
cucús o moxo,
molt de colorido,
molt modern,
i que si no el podeu
comprar aquell dia,
que a les piscines municipals
de Tarragona
continua obert,
ho deixen tot el mes,
a l'Hospital de Raus
també en tenim de material
i que segur que teniu
algun lloc a prop
on podeu adquirir
algun d'aquests productes,
que n'hi ha des de 3 euros
per la gent que només vulgui,
clar,
també depèn de l'economia,
però que tenim
des de 3 euros
a 14,
que és la tovallola
que és el que val més diners.
A veure,
cadascú que es mulli
en la mesura
de les seves possibilitats
des del punt de vista material,
però d'un suport
interessant,
i a més,
vosaltres que porteu
tantes edicions
s'han deu fer molt de goig
veure aquestes piscines
plenes
amb una entrada
i sortida
de persones
que es mullen
per l'esclerosi.
I amb la il·lusió
del primer dia,
que això és més difícil,
els voluntaris
que truquen,
hi ha pobles
que ja fa dies
que truquen,
que volen,
no tenim tovalloles,
marroig,
pinell,
enviem-nos tovallos,
dic,
esperem que passem el mullo
perquè si no
les altres piscines
no en tenen
i la gent
que ja ha obert
la caixa
quan ha arribat
ha vist el material
i el compren
des de l'Ajuntament.
Ja anem a piscina
el dia 11
i no hi ha material.
Llavors,
ara estem intentant
cobrir
totes les necessitats
que puguem
perquè,
bueno,
aquí ja dic,
jo almenys
hi ha sis pobles
que hi haurem
d'anar abans del dia 11
perquè ja no tenen material.
Això a mi
m'omple de goig
perquè penso
que la gent
que està allà
es mou
i que està fent
la fenya
abans del dia
es mullen econòmicament
el dia 11
esperant que tothom
també sigui
a les piscines.
Doncs aquí a la ciutat
de Tarragona
ja heu sentit
la CFA
ens podem mullar
a totes les piscines
municipals
a la piscina
a Tarraco.
A partir de quina hora
començarà tot plegat,
CFA?
El tret de sortida
és a les 12.
A les 12 del migdia.
A les 12 del migdia.
Molt bé.
Bé que hi ha piscines
que continuaran
com diem
sobretot les municipals
que des del patronat
també fan molta feina
doncs les deixen obert
vull dir que ho guarden
les noies
que estan allí
sempre se'n cuiden
que durant tot aquest mes
la gent que no hi hagi pogut
en aquell dia
tingui l'oportunitat
de comprar el material.
Molt bé, CFA Bober.
Enhorabona
per aquests 16 anys
mullant-vos per l'esclerosi
i moltíssimes gràcies
per atendre la nostra trucada.
I gràcies a tots
perquè és un èxit de tots.
És un èxit compartit
i aquest sí que és veritat.
Sense tots els voluntaris,
la gent de premsa,
les institucions
no ho podríem fer.
Està claríssim.
Un pas molt important
és la vostra difusió.
Si la gent no ho sap
no hi pot anar.
Per tant,
és un èxit compartit.
és de tots.
Gran eslògan
el que vau crear.
Em val la pena mullar-se
en aquest cas
per l'esclerosi
i mullar-nos tots,
com bé deia CFA.
Moltes gràcies
i molta sort.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.