Passen quatre minuts, en dos quarts d'onze.
En aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
seguim parlant de noves tecnologies,
perquè ja amb la tinent d'alcalde Begoña-Floria
ara fa un moment esmentàvem els actes que es faran a Tarragona
motiu del Dia d'Internet, esmentàvem que aquesta tarda
es presenta públicament la Tarracowiki,
i ara ens volem aturar durant uns minuts en un estudi
que ja ve fent anualment OASI,
l'Organisme Autònom per a la Societat de la Informació Lens,
que depèn de la Diputació de Tarragona
i que analitza les noves tecnologies,
la implantació de les noves tecnologies a les comarques terragonines.
Un últim estudi que ens continua donant xifres
i ens continua donant dades realment significatives
que volem comentar aquest matí en directe
i en aquest programa amb el seu director,
amb el senyor Enric Brull.
Senyor Brull, molt bon dia.
Bon dia.
Quina és la dada o la xifra que destacaria més el director d'OASI?
En fi, l'última enquesta, l'últim estudi que han fet
sobre la implantació de les noves tecnologies
a la nostra demarcació.
Bé, jo entenc la més rellevant,
la que té més transcendència,
és que hem superat el 70% d'usuaris d'internet
a la demarcació de Tarragona.
Això, bé, són xifres,
a veure, passar del 68 al 69,
o del 70 al 71,
però bé, hi ha aquelles xifres més o menys mítiques,
el 70 és un punt important, no?
I, a més a més, comprovar que,
tot i que les dades no es poden comparar directíssimament,
perquè, clar, nosaltres aquesta informació
l'hem agafat al gener,
hi ha altres informacions de la resta de l'Estat
que l'haguen agafat a l'octubre,
i pot variar,
però que som la província en la que tenim més ús d'internet.
Això, jo entenc que és la més rellevant de totes.
La província amb més ús d'internet de tot Espanya?
Sí.
Comparant la població que tenim, esclar.
Bé, com que és un percentatge,
de dir, bé, doncs aquí és el 72,
doncs en un altre lloc serà el 50, l'altre serà el 62,
doncs en aquest cas el que surt amb més ús d'internet,
és a dir, els que estem més avançats en l'ús,
doncs és la província de Tarragona.
A què ho atribueix el director d'OASI, aquesta implantació?
Clar, jo haig d'atribuir-ho a què?
No, jo diria, a veure,
donat que les circumstàncies són molt semblants
en totes les províncies,
en el sentit que el preu d'entrar a internet
és equivalent a tot l'estat espanyol,
perquè estem en grans operadores,
i donat que les característiques educatives
són molt semblants,
doncs jo ho atribueixo, evidentment,
a que de fa ja 15 anys,
perquè en guany celebrarem els 15 anys,
va néixer una xarxa ciutadana que es diu Tinet
i que tota aquella gent que llavors
ens hi vam anar a apuntar,
per dir-lo d'alguna manera,
ja la gent de casa,
tant els fills com els parelles,
com els pares, com els germans,
han vist internet,
i allò que abans era
un sorollet de mòdem,
doncs ara s'ha convertit en una altra cosa,
per tant, la cultura
d'internet a la llar,
doncs ha passat a ser un,
és un element més,
vull dir, no és una cosa estranya
com en alguns llocs,
no, internet, jo, jo, no és per mi, no?
Doncs això aquí no passa tant,
o passa menys,
que podria passar amb els altres llocs.
I hi ha una altra dada significativa
de l'estudi,
una segona dada
que segurament seria significativa,
és que tres,
quartes parts,
tres de cada quatre
d'aquests usuaris d'internet
que comentàvem,
s'hi connecten cada dia.
Sí, això també
demostra una certa maduresa
del que significaria
l'ús, eh?
Perquè, esclar,
si agafem només la dada del 71,
podríem trobar-nos
amb altres llocs
que també,
que no és el cas,
que també estiguessin
amb un nivell d'ús semblant.
Però no és el mateix
el 71%
quan estan
quatre hores
o tres hores a la setmana
que quan n'hi estan mitja
o quan n'hi estan cinc minuts.
Per tant,
aquest és un dels elements
que nosaltres vam tenir
molt d'interès.
Aquesta ja és
la setena
aquesta que fem
cada any,
i veiem que
més d'una hores
a la setmana
si ho acumulem
tot és el 86%.
Per tant,
que entre
un i quatre hores
a la setmana
cap al davant
hi hagi
més de les tres quartes parts
de la...
de la...
gent,
dels habitants
de la població
de Tarragona
acusant internet
és una de qualitat
de l'ús.
Hi ha només la quantitat
sinó de qualitat
de l'ús.
On s'utilitza
més internet?
Els Tarragonins
on utilitzen més internet?
des de casa,
des de la feina?
Això no sé si s'ha estudiat
per qüestions laborals,
per qüestions personals?
Sí,
sí que ho tenim.
Bàsicament,
s'utilitza internet
des de casa la majoria,
però també
cada vegada més
des del treball.
Aquest era un dels elements
que fa uns anys
el treball costava entrar
i ens queixàvem
que no acabaven
de posar-s'hi
a nivell empresarial.
Ara ja podríem
dir que ja no,
que aquest és un dels elements
que ja està resolt.
I una vegada,
doncs,
aquesta barrera
ja s'ha trencat,
diríem que s'usa
tant a casa
com en el treball.
Ara hem arribat
a un punt d'equilibri.
Quina és la limitació
que tenim?
La limitació que tenim
és,
en aquests moments,
tal com està la tecnologia
en l'actualitat,
es pot utilitzar internet
bàsicament només
que assiste a ordinador.
Per tant,
aquelles llars
que tenen ordinador,
que estem en un 70%
i en aquests moments
estem en un 76%
de llars que tenen ordinador,
en aquest moment
el sostre és aquest,
el 76%.
En el moment
que es pugui entrar a internet
no per ordinador,
per alguna altra cosa,
bé per la televisió,
bé per un altre enginy
i que no siguin els mòbils
que d'alguna manera
la qualitat del que surt
és molt poca cosa,
podríem dir
que podríem passar
aquesta barrera.
És a dir,
els països nòrdics
estan al 80 i pico
o quasi al 90.
Clar,
hi ha una altra cultura
i a més a més
un altre anill de vida
i a més a més
uns altres preus.
Però aquí
el sostre
el fixarà
el 76%
dels ordinadors
que hi ha en aquests moments.
Pel que fa al tema
d'edat,
franxes d'edat,
és a dir,
s'ha de continuar associant
bàsicament internet
a la gent jove?
Ara sí,
és a dir,
igual com fa 10 anys no,
fa 15,
quan va sortir internet,
la mitjana edat
era de 30,
40 anys,
érem els tecnòlegs,
perquè llavors
evidentment
ni em podia imaginar
que arribaria a ser
responsable de TINET,
però en aquells moments
quan hi vaig anar
era relacionada
amb la tecnologia.
Després això
es va mantenir un temps
i ara
també enganyes
el primer any
que el 100%
dels usuaris
entre 15 i 24 anys
ja el 100%
l'any passat
era el 95,
l'altre el 89,
per tant,
ja el 100%
de persones
entre 15 i 24 anys
usen internet,
per tant,
aquest,
això ja està ocupat,
i a partir d'aquí
ja va baixant
a poc a poc
fins que arriba
entre el 55
i el 69
que pràcticament
és la meitat,
és a dir,
persones entre 55
i 69 anys,
mitjana de 60,
que d'aquestos
dels 60 anys
la meitat
l'utilitzen
i la meitat no,
i a partir d'aquí
ja va baixant,
és a dir,
i això anirà
d'alguna manera
incrementant-se,
tenim, per tant,
una escletxa digital,
això és evident
que hi és,
però que,
clar,
és qüestió de temps,
no?,
qüestió de temps
i que nosaltres
anem fent determinats esforços,
per exemple,
des de Oasi
tenim un element
que és la tina taula
que són tres aules mòbils
amb 10 ordinadors
cada una portàtils
que anem pels diferents
ajuntaments petits
de menys de 4.000 habitants
i allí,
doncs,
els donem,
els ensenyem
com s'utilitza internet
i a la mitjana
d'edat allí és més alta
i, per tant,
són llocs on les acadèmies
no rimen
i també notem
que té èxit
perquè són gent
relativament gran
que hi van,
per tant,
diríem,
molt,
totalment,
les primeres edats
i després va decreixent gradualment
fins arribar als 60
que és la meitat.
Arran de l'últim
que comenta
i parlant del que s'anomena
escletxa digital,
aquesta es produiria
bàsicament només
per raons d'edat
o també hi ha raons econòmiques,
raons de component social
que fa que hi hagi
determinades franges
de la societat
de les comarques
terrenines
que tinguin
moltes dificultats
per accedir
a les noves tecnologies.
Sí,
per activitat,
bàsicament els assalariats,
empresaris
estudien 100%,
però assalariats
i empresaris
bàsicament
estan
al 90
i poc per cent.
Els sectors
que menys utilitzen
són mestresses de casa
i jubilats pensionistes.
Aquests estan al voltant
del 30,
20,
30,
20,
30.
Per tant,
diríem,
és edat,
lògicament,
i segons és l'ocupació.
Per aquelles persones
que estan treballant,
encara que siguin grans
i que a la feina
els hi han posat
a l'ordinador,
s'hi han hagut de posar.
I en canvi,
pels motius
que estan jubilats
i que no tenen
aquesta inquietud,
doncs lògicament
no s'hi posen
i hi ha aquesta diferència.
Aquesta és la setena vegada
que fan aquest estudi,
és un estudi
que fa anual
OASI,
l'Organisme Autònom
per a la Societat
de la Informació
que depèn
de la Diputació
de Tarragona
i que,
per tant,
fotografia-nos,
fotografia-nos,
fa una radiografia
cada any
de l'ús d'internet
per part dels tarragonins.
Seria una previsió
un cop fet els set anys,
els set estudis,
arribar a aquesta data,
la del 2010,
era el que podíem preveure
fa sis o set anys
quan van començar
aquests estudis?
Jo crec que no.
Fa sis o set anys
o deu,
que ara no fa massa
doncs recollia,
vaig a trobar uns papers
i que allí havia fet
una miqueta de previsió
i em vaig quedar curtíssim.
Ens vam quedar
tots molt curts.
És a dir,
anem més ràpids
del que preveiem
fa uns anys.
Sí, sí, sí.
A veure,
si fa 15 anys
quan va néixer Tinet
ens diuen
que l'any 2010
dins de 15 anys
estarem fent el que fem ara
i que hi ha una xarxa
que es diu internet
i que allí hi posem coses
i que hi posem vídeos
i que hi posem pel·lícules
i que hi posem fotos
i que ens enviem missatges d'aquí.
oi, això no ens ho haguéssim cregut
o hagués costat molt
de creure-nos-ho.
Fins i tot,
per tant,
ara també fer previsions
a mig termini
doncs realment
és molt costós.
S'han de fer?
S'han de fer,
perquè si no,
vull dir,
les estratègies
seria molt difícil
dirigir-les,
però més enllà
d'un parell d'any
és molt difícil situar-se.
Era per tant
inimaginable
o poc previsible
fa 6 o 7 anys
pensar que el 71%
de la població de Tarragona
es connectaria habitualment
d'internet el 2010.
Era difícil.
De totes maneres,
també recordo
que llavors
manegàvem
temes de preu,
no?
I encara els continuem manegant,
és a dir,
que els ordinadors
siguin més barats
i que l'internet
sigui notablement
més barat
del que és ara,
perquè a Europa ho és,
al nord d'Europa ho és,
doncs
incrementaria.
Per tant,
hi ha un efecte,
diguem-ne,
de flexibilitat
o d'elasticitat
que depèn
del preu,
tant dels ordinadors
com de la connexió a internet.
L'altre
també és
l'esedat,
però jo crec
que si fos
bastant més barat
o gratuït
com és en alguns llocs,
s'utilitzaria més.
Aquest tema econòmic
doncs és la clau
més negativa,
la més negativa
de tot el panorama
que estem descrivint.
Jo crec que sí.
Perspectives futures,
ja que parlàvem
de les que podíem tenir
fa 6 o 7 anys,
es pot parlar
o es pot preveure
què passarà d'aquí un any,
d'aquí dos,
d'aquí cinc,
d'aquí deu,
com serà
la societat
terragonina,
la tecnològica,
la que es connecta
a internet
o en fi,
o la que utilitza
les noves tecnologies
d'aquí una dècada?
Doncs,
com serà
la societat
terragonina
dins d'una dècada?
Jo quasi que m'atrevaria
a dir
que podem fer
una previsió
i no perquè la fem nosaltres
sinó perquè
el que sí hem fet
és seguir
previsions
que es fan
als Estats Units.
Ara es dà de moda
donar que estem
el 2010
fer la previsió
de la dècada
fins al 2020
on,
pensadors importants,
no estem parlant
de gent
amb poc coneixement,
persones importants,
donen a fer
la seva previsió.
Hi ha dues
que ens afecten
molt directament
en temes relacionats
amb internet.
Una és
la capacitat
d'emmagatzemament
que tenim ara,
que si lligues,
que si teres,
que no deix de ser
una de les paraules
utilitzades
quan estem en aquest món,
sembla que el 2020
això ja no existirà,
no tindrem
problemes de capacitat.
Hi ha una frase
que diuen
que l'any 2020
podrem emmagatzemar
cada minut
de la nostra vida.
Això no és tant
un efecte real
que l'emmagatzemem,
sinó que no hi haurà
problemes d'espai.
Aquest és una important,
perquè ara hi ha coses
que no fem
perquè a veure
si hi cap o no hi cap.
L'altre és
el tema de la velocitat.
En aquests moments
tenim,
quan pugem a internet,
per exemple,
a coses
o quan les baixem,
sabem que triguem un temps,
no?
Hem de baixar
una pel·lícula
o hem de baixar
algun document
una miqueta gran,
doncs,
quan el poses a llit,
trigaràs 5 minuts,
10 minuts o dos dies,
no?
Ens diuen
que ara
triguem 3 mesos,
dins de 10 anys
triguem 3 minuts.
Per tant,
això
ja significa
que hi haurà
un canvi
de paradigma
molt gran,
és a dir,
coses que ara
és impensable
fer-les,
dins de 10 anys,
si són 10
o són 8
o són 12,
això és irrellevant,
però més enllà
de 5 anys,
ens trobarem
que les condicions
tecnològiques
ens permetran
fer coses
que ara
no les passem,
és a dir,
si els ordinadors
van de l'ordre
d'aquesta magnitud
de 3 mesos
a 3 minuts,
doncs,
vol dir que hi ha coses
que ara estaríem
3 mesos calculant
que ni ens ho plantegem,
que llavors sí
que ens ho plantegem.
Per tant,
tot el concepte
de la intel·ligència artificial,
tot el concepte
de la realitat virtual,
que ara
no és possible,
llavors ho serà.
Per tant,
hi haurà
tota una sèrie de feines,
que això,
Tom Peters,
en el seu últim llibre,
fa una previsió
d'aquestes característiques,
que hi ha tota una sèrie
de feines
que ara fem
i que són més o menys repetitives
i que hi ha
una part d'intel·ligència,
que això ja ho faran
les màquines
perquè aquesta part d'intel·ligència
ja la tindran programada,
però tindran aquesta part d'intel·ligència.
Per tant, diríem,
ens trobarem
en una situació
en la qual
el que és la xarxa
que diem ara,
el que és internet,
passarà,
ja no sé,
un element
més o menys lúdic
que podia ser
o de connectivitat
per explicar-nos coses
amb correu electrònic
que està la gran eina
o ara més o menys
per jugar,
és que serà una altra cosa.
És a dir,
ja només
en l'entorn
de l'ensenyament,
per exemple,
universitari,
és que dins de 10 anys
les classes
no es donen
com es donen ara.
No caldrà
que vagis a classe directament.
Parlo d'universitat,
no parlo dels nens
que probablement
necessitaran
una interactivitat,
sinó que ja estarem,
tu aniràs a classe
a l'hora que vulguis
i amb el professor que vulguis,
em matricularàs
en una assignatura
i diràs
jo estic fent investigació operativa
i triaràs
la professora que vulguis
quin serà el millor
el que hagi posat
el material
a la xarxa
tan bé
que sigui el que t'agradi més
i el que en puguis aprendre.
Per tant,
ja serà un canvi
de societat,
ja no serà un canvi tecnològic.
Déu-n'hi-do.
Que ja ho ha estat.
Amb tot el currículum
que tenim,
els terrenys
podem aspirar
d'aquí 10 anys
a continuar
al capdavant
en la nostra marca territorial,
en la nostra marca geogràfic
més pròxim?
Estar al davant
és difícil,
sempre estar al davant
ja ho veiem
amb el futbol,
amb els esports,
que sempre estar al davant
és molt difícil.
Però portem 10 anys
estant-hi
o 15 anys estant-hi.
Jo crec que a mi
que ens ajudin els terrenys
i que entenguin
que ens han de fer a costat
en el sentit
d'utilitzar els nostres serveis
i que les quatre iniciatives
que fem
que ens hi donin suport
crec que podem perfectament estar-hi.
A dia d'avui,
seguint el simil futbolístic
podem dir
que podem estar orgullosos
de ser líders
a nivell provincial
de tot Espanya
quan el 71% dels terrenys
es connecta virtualment
a internet.
És una de les dades
significatives
més interessants
d'aquest estudi
que ha elaborat OASI
i que avui hem volgut comentar
amb el seu director
el senyor Enric Brull.
Senyor Brull,
moltes gràcies,
felicitats per la feina
que també fa OASI,
que és important
i que contribui,
sens dubte,
a aquest ús d'interret massiu
entre els tarragonins.
Que vagi molt bé
i fins la propera.
moltes gràcies a vostès
i moltes gràcies
i moltes gràcies
als tarragonins
perquè aquest 71%
és perquè ells hi han posat,
esclar.
Sens dubte.
Gràcies,
que vagi bé.
Gràcies.
Adéu.