Les 10 del matí, 10 minuts.
Temps en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio
per repassar l'actualitat política.
Avui amb el diputat per Tarragona d'Esquerra Republicana
al Parlament de Catalunya, Sergi de los Rios.
Amb ell tancarem un cicle d'entrevistes
que hem realitzat al llarg de les darreres setmanes
amb els diferents diputats per la demarcació de Tarragona
al Parlament de Catalunya.
És moment de fer un cert balanç en aquesta legislatura
que hi ha encara la seva recta final
i és moment, com dèiem, també de repassar l'actualitat política.
Sergi de los Rios, molt bon dia.
Hola, bon dia.
L'actualitat política ve marcada, sens dubte, aquests dies
per qüestions econòmiques,
perquè a nivell del govern de la Generalitat de Catalunya
i, per tant, a nivell també de Parlament,
aquests dies es parla de les retallades,
de les mesures que pot tirar endavant
el govern de la Generalitat
i que ja en bona part ha anunciat
el Consell d'Economia i Finances Antoni Castells.
Unes mesures que arriben després també de la retallada
anunciada la setmana passada
pel president del govern espanyol,
José Luis Rodríguez Zapatero.
Aquesta tarda, precisament,
el Consell de Ministres, ja ho dèiem,
a la tertúlia, aprovarà el reial decret llei
sobre aquestes mesures.
A nivell de Catalunya, Esquerra Republicana,
que forma part del govern,
fins a quin punt, fins a quin límit està disposat,
quines característiques haurien de tenir
les mesures de retall
que hauria de tirar endavant el govern de la Generalitat?
Bé, bon dia.
Jo crec que, ara deien que aquests dies estan marcats per l'economia,
jo crec que tota la legislatura aquesta,
doncs, que estem a punt d'acabar al Parlament de Catalunya,
ha estat marcada per l'economia,
perquè, de fet, doncs, comencen,
ara feia ja ben bé, el 2008,
començaven, doncs, ja els primers símptomes
d'aquesta crisi econòmica a nivell global que estem patint,
que, a més a més, doncs, diguéssim, la novetat que té respecte
a altres crisis cícliques econòmiques
ha estat que s'ha barrejat una crisi financera
del sistema financer mundial,
barrejat i traspassat després a una crisi econòmica.
Per tant, ha estat, no ha estat una crisi cíclica
com les que havíem viscut anys enrere.
Per exemple, doncs, l'any 92, 92-93,
just després de les Olimpiades, etcètera,
van tenir perfils molt diferents.
Per tant, jo crec que ho ha marcat tot.
Des d'aquell moment, jo crec que el govern de Catalunya
ja en aquell 2008 va ser un dels primers governs,
fins i tot a nivell europeu, que va reconèixer
que entrava en un moment difícil econòmic.
De fet, per exemple, ho comparem amb l'actitud
que en aquells moments, que estava just abans
d'unes eleccions espanyoles,
a diferència del govern espanyol.
El govern espanyol la negava, la crisi.
Fins i tot es van arribar a fer promeses,
que després es van complir, com aquell xec dels 400 euros.
Allò va costar una barbaritat de diners.
Allò va costar a la vora de 6.000 milions d'euros en global.
Que, de fet, jo crec que ara el senyor Zapatero
s'errepenteix d'haver fet aquella política de xecs,
allò en plan regals,
quan ara serien tan útils aquells 6.000 milions d'euros
que va costar la festa.
Per tant, jo crec que el govern de Catalunya va ser
dins de les seves limitacions,
perquè no té competències plenes
en tot el que afecta o tota la intervenció
que pot tenir un sector públic en l'economia.
I això ho hem de tenir clar.
És a dir, per exemple,
enguany s'ha hagut de negociar
el millor finançament possible
dins de l'estret marge de maniobra
que donava el nou estatut, per exemple,
i això sí que afectava molt directament a l'economia.
Què ha succeït del 2008 fins aquí?
Doncs que la Generalitat de Catalunya
ja ha presentat un total de 18 paquets
diferents de mesures econòmiques.
18 d'estalvi, de contenció de despesa,
estem parlant de despesa corrent
i de racionalització.
Per tant, el que aquests dies s'està debatent
sobre el tema del sou,
si afectarà o no a nivell de la Generalitat,
jo el que voldria explicar
és que no és una mesura aïllada,
ara que de cop i volta
el Consell de Castells s'il·lumini
i tiri això,
sinó que ja és una seqüència de 18
quan va ser el primer govern,
un dels primers governs a nivell europeu,
a principis del 2008,
que va dir, eh, primera, primer paquet,
aquell primer,
va ser aquella primavera del 2008,
quan altres repartien aquells xecs.
Per tant, les mesures, de totes maneres,
fins a quin punt ara mateix,
i en aquest context de crisi,
creu Esquerra Republicana,
que s'han de retallar, per exemple,
els sous dels funcionaris,
de metges, de mestres, de policies...
Jo primer vull veure el redactat
de l'acord del Consell de Ministres
d'avui a la tarda.
Crec que tothom està molt prudent,
perquè precisament crec que hi haurà
moltíssima lletra petita
en aquest acord de Consell de Ministres.
I, per exemple,
a nivell d'exemple,
si aquest acord de Consell de Ministres
implica una modificació
de la llei del pressupost general de l'Estat,
si implica això referit a sous,
tota la resta d'administracions
estem obligades a rebaixar.
I quan dic tota la resta vull dir
Generalitat de Catalunya,
és a dir, comunitats autònomes,
ajuntaments, diputacions,
Consells Comarcals,
és a dir, tot l'organigrama administratiu
des de l'administració local
passant per les diputacions,
que també és administració local,
Consells Comarcals,
i en aquest cas,
en el nostre cas,
a nivell de l'Estat espanyol,
comunitats autònomes,
i en la nostra,
la Generalitat de Catalunya.
Per tant, estaríem en aquesta situació,
que ben bé no podríem decidir
si ho fem o no ho fem,
sinó senzillament un acord
de Consell de Ministres,
això és el que ens passa
per ser un país dependent,
i no ser independent,
si l'Estat no obliga?
Aleshores, jo crec que s'ha de fer,
i jo crec que obligarà.
Jo crec que obligarà.
I si no obligués?
Jo crec que aquí què?
Hi ha un problema de fons,
i és que l'Estat espanyol
ha fet tota una descentralització
en el projecte de comunitats autònomes,
descentralització vol dir
anar cedint competències,
per exemple, en cultura,
que estan totes transferides,
però en canvi,
un cop transferides i descentralitzats,
ell, l'Estat,
ha continuat tenint la mateixa estructura,
és a dir,
en el cas concret del Ministeri de Cultura,
continua tenint el mateix Ministeri de Cultura,
amb tants o fins i tot més funcionaris
que abans d'haver descentralitzat
les competències en cultura,
no només a la Generalitat de Catalunya,
sinó a altres comunitats autònomes.
I això és el que ens ha portat cap a aquest...
És a dir, estem mantenint
una estructura d'Estat
idèntica abans de la descentralització,
i no estic parlant d'una cosa d'ara,
sinó de quan...
Estic parlant de principis dels anys 80.
I clar, tot això s'ha anat pagant.
Tot això s'ha anat pagant,
i ens ha costat molt car.
Jo crec que aquí el problema ha estat...
És a dir,
una dels causants del problema,
ara que és una època de vaques magres,
és que ha tret a la llum tot això,
que s'estan pagant estructures
de l'Estat espanyol
que realment no compensen.
Perdó, no tenen utilitat.
I després,
Catalunya és el territori
de tot l'Estat espanyol
que tenim un ràtio de funcionaris
per habitant més baix.
I això ho hem de tenir, clar.
Un ràtio, eh?
Funcionaris per habitant al més baix.
Catalunya dins de tot l'Estat espanyol.
Per tant, aquí també,
diríem, oh, és que ens sobren...
Compte, eh?
Que aquí n'hi ha que hem fet els deures.
I altres han anat sempre
doncs amb tot, no?
Jo crec que el problema de fons
està aquest.
El tema de la retallada
de funcionaris, a mi,
o dels sous,
és un aspecte
que s'ha de valorar molt ben valorat
i molt ben...
Però també hem de mirar
que les realitats dins de l'Estat...
O sigui, pren una decisió el senyor Zapatero,
però la realitat de Catalunya
no és la mateixa realitat d'Extremadura.
Extremadura regalen a l'ordinador.
Aquí ens l'hem de copagar.
I cal retallar en polítiques socials
o en matèria d'infraestructures...
D'infraestructures, en fi,
el Departament de Política Territorial
i Obras Públiques
i els Departaments d'Acció Social
han de veure retallades les prestacions?
A veure, si existeix una...
Aquesta retallada,
bàsicament,
l'Estat espanyol veu
perquè se li despara
el seu dèficit públic
i, evidentment,
també hi ha un mercat
del deute públic
que ha fet
que a poc a poc
sigui més carn
a col·locar en aquest deute públic
a nivell del mercat.
En certa manera,
va ser l'origen
del que li va començar a succeir
en un moment determinat
a Grècia,
que n'hem parlat molt
aquests dies.
Per tant,
és un aspecte
de dèficit públic.
Per què s'ha disparat
el dèficit públic?
Perquè el que han fet
totes les economies europees
i, en particular,
la nostra,
ha estat en un moment de crisi
posar molt diner públic
per aguantar.
Per exemple,
el sistema financer.
Per exemple,
el sistema financer
perquè no caigués.
I, per tant,
hi ha hagut una estirada.
Jo crec que
a nivell
de despeses socials
a mi em preocupava
ara ja no estic tan preocupat.
Per exemple,
que l'aplicació
de la llei
de la dependència
es veiés
clarament afectada.
És a dir,
afectada es veurà
perquè ja
parlàvem d'uns certs retards,
etcètera,
però no retallada.
Per tant,
jo això,
dins de la situació,
com a mínim,
és un element
de tranquil·litat.
Tot i reconeixent
que la llei
de la dependència
que s'hauria
de pagar,
estic parlant
d'aquestes
prestacions
que des de fa
ben pocs,
en alguns cants,
mesos
i com a molt
fa dos anys
estan rebent
persones
per tenir persones
dependents
a càrrec,
els diners
de pagar
aquesta llei
de la dependència
en un inici
havien de ser
pagats
meitat
per l'Estat,
meitat
per la Generalitat.
En aquests moments,
qui està pagant
el 75%
d'això
és la Generalitat
i l'Estat
només el 25%.
Per tant,
ja l'Estat
estava incomplint.
L'Estat
estava incomplint.
Per tant,
el que dèiem,
ja que la Generalitat
ha hagut de fer
un esforç
de cobrir
aquella part
que l'Estat
ja no pagava
en els darrers dos anys,
com a mínim,
no veuràs afectada
i és això.
En inversions,
jo crec que hem de prioritzar
en aquelles
que tinguin
realment
un retor econòmic.
Un retor econòmic.
Jo l'altre dia
estava en una tertúlia econòmica
d'un diari
especialitzat
en economia
d'aquí
de les nostres comarques
i dèiem,
parlàvem
de les inversions
d'obra pública
de qualsevol
administració
i dèiem,
sobretot ara
el que s'ha de vigilar molt
és que les inversions
que es facin
després ja hi hagi
un retor econòmic.
Quines són aquestes?
Per exemple,
una inversió
en un parc tecnològic
té un retor econòmic.
Una inversió
en un edifici
del Banc d'Espanya
que el que fa
és fomentar
un sector econòmic
que es diu turisme
té retor econòmic.
Una inversió
en un mercat
que el que fa
és tenir després
un retor
amb potenciació
d'un sector econòmic
que és comerç
té un retor econòmic.
És a dir,
estem dient
aquella inversió pública
que sobretot serveixi
per després
es desenvolupi
un sector econòmic.
He parlat
de tres casos
molt concrets
i a més a més
a nivell local
de Tarragona,
d'investigació,
de sector econòmic
turisme
i de sector econòmic
comerç.
Hem d'anar
a prioritzar
aquestes inversions
per davant d'altres.
En fi,
tot el context
d'aquesta crisi
està omplint
l'actualitat
dels últims dies,
de les últimes setmanes.
Coincideix a més
amb el final
de la legislatura.
Ja dèiem
al principi
de l'entrevista
que aquesta és
una conversa
amb el diputat
Sergi de los Rios
en la recta final
d'una legislatura
que està encara
segurament
aquest estiu
perquè a principis
de tardor
es convocaran
les eleccions
al Parlament
de Catalunya.
A grans trets,
quin és el balanç
que fa un diputat
d'Esquerra Republicana
per Tarragona
com Sergi de los Rios?
S'ha fet
el que s'havia de fer
en aquests
gairebé quatre anys?
Home,
jo crec que
la presència
d'Esquerra Republicana
en el govern
de la Generalitat
en els darrers
ja pràcticament
set anys
obeix
a una decisió
estratègica
del nostre partit.
Com tothom sap,
nosaltres volem
que Catalunya
tingui un estat propi,
tingui estructures
d'estat propi
precisament
per tenir més recursos
i per tenir
la capacitat
de decidir
des d'aquí
en tots aquests
aspectes
que fins ara
estàvem comentant
de temes
de decisió econòmica.
No oblidem
que amb tot això
continuem tenint
un dèficit fiscal,
és a dir,
els diners
que es recapten
a Catalunya
no tots tornen aquí.
Per tant,
estem
amb aquest objectiu.
Quan vam
prendre la decisió
de fer un govern
amb el Partit Socialista
i amb iniciativa,
per nosaltres
va ser una posició
estratègica
d'acusir el país,
és a dir,
de garantir
una cohesió social
en un procés
de major consciència
nacional,
és a dir,
un procés
que més gent
veiés més clar
que per viure millor,
que per tenir
una millor qualitat
de vida,
hem de tenir
un estat propi.
I en aquest sentit...
I això s'ha aconseguit?
Primer,
s'ha aconseguit
perquè,
com bé,
està ensenyant
totes les enquestes
i, per exemple,
amb el fenomen
d'aquestes onades
a les consultes populars,
el moviment independentista
està creixent
al nostre país.
És a dir,
cada vegada
hi ha més gent convençuda
que l'única sortida
que tenim
des d'un punt de vista
nacional
és
el tenir un estat propi.
I això,
als fets,
m'enremeto.
I, a més a més,
d'una manera
molt transversal.
És a dir,
està creixent
aquella gent
que creu
en l'opció
independentista
amb qualsevol votant
de qualsevol partit.
I, per tant,
això és molt bo.
Dos,
hem cohesionat
en aquest país
a Catalunya.
En aquests moments
no hi ha un debat
entre allò que vèiem,
aquell enfrontament
d'empat etern
al País Bàs
dels nacionalistes
i els no nacionalistes.
Això s'ha trencat.
Per exemple,
hi ha determinades posicions
del Partit Socialista
de Catalunya
que fa 8-9 anys enrere
eren absolutament impensables.
Per exemple,
ara mateix s'està tramitant
aquesta llei del cinema
que precisament
ens garantirà
que
els espectadors
poden veure
pel·lícules en català
perquè en aquests moments
només podem veure
un 3%
de les pel·lícules
en català
als cinemes.
Bé,
doncs,
el Partit Socialista
també està donant suport
amb això.
I això és importantíssim
com a projecte
de país.
Jo,
aquests dies,
i a més a més,
aprofitant
crec que una frase
molt ben trobada
de diumenge
quan el Barça
va guanyar
la Lliga
que deia
no ens fixem
en la temporada,
fixem-nos en la història.
Doncs jo crec que
s'entendrà
per totes aquelles persones
perquè soc conscient
que hi ha molta gent
que no entén
exactament
què hem fet
Esquerra Republicana
i per què van prendre
aquesta opció.
Jo crec que s'entendrà
en un context històric
del perquè
cohesió social
i més consciència nacional.
Algú parlava
bé,
aquesta legislatura
serà la legislatura
que només
se parlarà
de lleis
esquerres-dretes
i no
de temes
nacionals.
Doncs déu-n'hi-do,
el tema nacional
s'hi ha sortit,
doncs algú
es va equivocar
com va fer
aquesta previsió.
En aquesta recta final
de legislatura
tenim algun tema
d'interès de país
i d'interès territorial
com la llei
d'ordenació territorial.
S'aprovarà finalment,
creu Sergi de los Rios
en aquesta legislatura?
A veure,
estem parlant
de la llei
de Begueries,
aquesta llei
està caminant
molt ràpid,
de fet jo crec
que ens obre
la porta
a tenir una
estructura territorial
pròpia
d'aquest país
i per tant
això era una
reivindicació
del catalanisme
polític històrica
i realment
l'hem posat
sobre la taula.
Si crec que o no,
jo crec que sí
que s'aprovarà
aquesta legislatura,
l'únic que s'ha de veure
ara tant el PP
com Convergència i Unió
l'han portat
al Consell
de Garanties Estatutàries.
Per això li preguntava.
Això en darrereixit
del procés, no?
Per entendre'ns
és com una mena
de tribunal
constitucional
a la catalana,
és a dir,
avalua sobre
la constitucionalitat
o no
d'aquella llei
que elabora
el Parlament.
Esperem a veure
aquest dictàmen,
perquè són dictàmens
del Consell Consultiu
de...
Perdó,
abans es deia consultiu,
és el Consell
de Garanties Estatutàries
de la Generalitat.
Jo per tant
crec que en funció
i el que acordi
aquest dictàmen
seran aspectes
que s'hauran de modificar
de la llei
que per això
està aquest Consell Consultiu.
L'únic que passa
és que realment
l'actitud de Convergència i Unió
en aquest final
de legislatura
ben bé
ja no ho sap
si ho envia
cap a aquest Consell
perquè realment
creu que no és
una llei
que vulnera la Constitució
o realment
ho està enviant
per sistema
qualsevol projecte de llei
amb una clara
voluntat obstruccionista
d'aquest final
d'etapa
fins i tot
la seva actitud
amb la llei
del cinema
absolutament tèbia
no entenedora
és a dir
aquesta llei
del cinema
que està a punt
de veure la llum
l'altre dia
es van abstenir
quan la van aprovar
amb comissió
una llei
del cinema
que garanteix
que la meitat
de les pel·lícules
que es veuran
als cinemes
estiguin en català
les puguin trobar
en català
resulta que
Convergència i Unió
s'absten
amb això
realment
arriba un punt
que ja no saps
ja no saps
què pensar
l'actualitat del dia
ens deixa un altre titular
el nou fracàs
del Tribunal Constitucional
sobre la sentència
de l'Estatut
a Esquerra Republicana
li aniria bé
que hi hagués sentència
abans de les eleccions
tant li fa
confia
no confia
Esquerra Republicana
volem que hi hagi sentència
ja
ja
perquè de fet
fa tres anys
que estem remenant
aquest tema
o que l'estan remenant
des d'un punt de vista
que nosaltres ja no
n'hi entrem
que és
que és el fet
que un text
aprovat en referèndum
pel poble de Catalunya
hagi de ser modificat
per una taula
que estan sentades
nou persones
això
no s'entén
i a més a més
jo crec que és una clara
interferència
del poder judicial
cap a
cap a la decisió
no només
del poble de Catalunya
amb un referèndum
sinó
del que ve a ser
un acord
del Congrés
del Congrés
de Diputats
i bé
en aquest sentit
nosaltres no
i a més a més
doncs la divisió
amb els jutges
això els progressistes
els conservadors
com si
escolti
això és la politització
de la justícia
què vol dir
jutges progressistes
i jutges conservadors
el jutge és jutge
i hauria de ser jutge
jutge
punt
i ja està
resulta que no
que tenim allò
de les tendències
els que estan més afins
al PP
els que estan més afins
al PSOE
i aquí estem
escolti
sentència
ja
i així sabrem
el que hi ha
nosaltres
ho tenim claríssim
i de fet
ja estem en una altra fase
ja no hi creiem
de fet
ja fa molts anys
que no hi creiem
però crec que els darrers fets
dels darrers anys
ja ho posen
més d'evident
i ha fet obrir els ulls
a molta gent
per això el creixement
de l'independentisme
no hi ha res a fer
no hi ha encaix
de Catalunya dins Espanya
i per tant
ja estem en una fase
de començar a crear
els àmbits de sobirania
per començar a caminar
cap a tenir un estat propi
no hi ha res a fer
la via autonomista
està més que esgotada
i encara
repassant temes d'actualitat
d'aquesta recta final
de la legislatura
tenim la declaració
del Parlament
recordem la declaració
del Parlament
contra la instal·lació
ASCO
del cementiri nuclear
li pregunto això
perquè
en fi
el calendari
ens situa
que les pròximes setmanes
el govern espanyol
hauria de decidir
on va aquest magatzem
de residus nuclears
Esquerra Republicana
serà especialment beligerant
si finalment
el govern espanyol
decidís
instal·lar aquest magatzem
ASCO
Sí, perquè ja s'ha demostrat
que la majoria
del nostre poble
no el vol
aquest magatzem
I en què quedaria
el pronunciament
del Parlament
de Catalunya
un paper mullat
És el problema
de ser un país
dependent
que el nostre
Parlament
es pot pronunciar
sobre
si el vol o no el vol
però no és
en aquest sentit
executiu
és a dir
no té competències
per decidir
prendre una decisió
com això
Això és la diferència
entre si fóssim
un estat independent
un estat propi
o
ser com ara
una comunitat autònoma
que té unes certes competències
i va fent
però que per exemple
per decidir
si hi ve un magatzem
no tenim poder
Ens hem pogut pronunciar
però és un pronunciament
purament
diguéssim
simbòlic
com a Parlament
Aquesta és la realitat
molta gent diu
si el Parlament de Catalunya
ha dit que no
com és que pot arribar a venir
doncs perquè no tenim competències
en aquest aspecte
d'aquí plora la criatura
quan jo parlo
que hem de tenir un estat propi
per tenir més recursos
i per tenir capacitat
per decidir coses
com aquesta
I creu que vindrà?
No ho sé
no ho sé si acabarà venint
però jo crec que és un
jo crec
com deia
el Parlament s'ha pronunciat
jo crec que
deixar-ho en mans
no més d'un únic municipi
una instal·lació
que afecta més enllà del municipi
és un clar error
jo crec que
en aquest sentit
el propi
mecanisme
de la presa de decisió
té trampa
té trampa
perquè és un acord
entre l'estat i el municipi
sense tenir en compte
tot l'entorn
i el país
en aquest cas Catalunya
el que pensi
realment
seria una mala notícia
tot i entenent
que
un magatzem
centralitzat
perquè estem parlant
que tots els residus
de totes les centrals nuclears
de l'estat espanyol
vindrien
en aquest magatzem
nosaltres pensem
que cadascuna
de les
reactors
o de les centrals nuclears
hauria de tenir
el seu propi
magatzem
per tant
amb això
ens evitaríem
el transport
d'aquestos residus
transport en carretera
d'aquests residus
entre centrals nuclears
i un magatzem
centralitzat
tothom sempre posa
d'exemple
aquest famós magatzem
que hi ha a Holanda
de residus
doncs bé
a Holanda
només hi ha una
central nuclear
per tant
és el magatzem
d'aquella
central
no és
que d'altres
centrals nuclears
vinguin cap allà
la legislatura s'acaba
ho dèiem
l'entrevista està a punt
d'acabar-se també
recordem que Sergi de los Rios
ja havia dit públicament
en aquests micrófons
la seva voluntat
de presentar-se
com a cap de llista
en les eleccions
al Parlament
per la demarcació
de Tarragona
manté aquesta intenció
i quin és el calendari
en tot cas
jo mantinc
la meva
candidatura
a ser cap de llista
no
a veure
el partit funciona
de la següent manera
tu et presentes
a cadascuna de les comarques
i per tant
jo el que m'apresentaré
serà a l'Assemblea
del Tarragonès
perquè m'atriï
com a representant
del Tarragonès
a la llista
que és una llista
de tota la demarcació
a partir d'aquí
hi ha una comissió electoral
a nivell nacional
que ordena
els llocs
i el que sí
aquestes assemblees
comarcals
es faran ara
al mes de juny
per tant
al mes de juny
es farà
l'Assemblea Comarcal
del Tarragonès
a la qual
m'hi presentaré
i si els companys
i militants
del partit
doncs
ho creuen convenient
doncs m'eligiran
per ser
la persona
que representi
el Tarragonès
en aquesta llista
a partir d'aquí
la comissió electoral
farà la seva fenya
i finalment
el Consell Nacional
del dia
probablement
a principis del juny
perdó
del juliol
serà el que ordenarà
la llista
i donarà la llista
definitiva
és a dir
que el juliol
l'Esquerra Republicana
ja tindrà
el cap de llista
ja tindrà el cap de llista
el segon
el tercer
el quart
el cinquè
és a dir
tots
fins a arribar
als 18
que són el número
de llista
són els 18 diputats
que tria
la demarcació
de Tarragona
del 135
molt bé
doncs li preguntarem
a principis de juliol
si es confirma més
ja
finalment que
Sergi de los Rios
és el cap de llista
d'Esquerra Republicana
per Tarragona
en les pròximes eleccions
al Parlament
avui hem repassat
els principals aspectes
de l'actualitat política
gràcies per acompanyar-nos
aquesta estona
durant uns minuts
al matí de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
gràcies a valtros
adeu bon dia