This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
D'aquí 5 minuts seran 3 quarts del migdia.
Aquí seguim en directe a l'estat de les festes, a la Rambla,
en aquest dijous 16 de setembre.
En condicions normals, avui ja estaríem en plena festa,
perquè tradicionalment les festes arrenquen el dia 15,
però en guany hi ha hagut aquesta petita modificació en el calendari
perquè les festes puguin cobrir dos caps de setmana.
Així que les festes oficialment començaran demà divendres 17 de setembre.
S'allargaran fins al dia 26.
Seguim endavant després d'haver compartit una estona del programa
amb el perpetuador de les festes i amb l'alcalde.
Ens acompanya una petita representació dels teclers d'honor,
perquè en guany hi ha un munt de teclers,
entre els quals hi ha tota la família del perpetuador,
tots els fills del perpetuador de les festes.
En representació dels fills, del Joan,
recordem que són el Joan, la Laura, el Jordi, la Montse, el Xavi, l'Anna i el Josep Maria,
Tito Salvador, ens acompanya l'Anna Salvador.
Anna, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també tenim entre nosaltres el Quim Miracle.
Quim, bon dia.
Bon dia.
Havia de mirar-me el nom perquè la veritat és que sou tants
perquè estic repassant.
També hi ha l'Esther i la Gemma Roca Llorac,
la Míriam Gómez i el Fèlix Esteller,
que també són teclers d'honor.
A part que hi ha altres distincions a títol pòstum.
Anna Salvador, felicitats.
Moltes gràcies.
Què tal? Com ho porteu la família?
Molt bé, molt content.
Sobretot perquè al pare li fa molta il·lusió.
El ser perpetuador i els fills tots teclers,
però vull que no, és un gran honor.
És únic, no, això?
Ho dèiem abans amb el pare?
Tenir tota la família i tots els fills repartits per tots els grups?
Sí, la veritat és que sí.
Potser hi ha una altra família que també està molt implicada,
com ha dit abans el senyor Ballesteros.
Però sí, la veritat és que sí.
Tu a què t'hi dediques, Anna?
Jo he estat durant molts anys
vinculada a les vals Santa Tegla,
amb els àctotos de Cabellets, amb el Retaula,
ara hi porto els nens,
vull dir, des que tenia quatre anys.
Des que tenia quatre anys,
inclús hem coincidit amb alguns viatges,
amb unes sortides amb el Quim com a músic
i jo com a dansaire.
I tant.
I el Quim Miracle també, felicitats.
Moltes gràcies.
Què suposa ser tecle d'honor?
Home, fa il·lusió, no?
Fa molta il·lusió.
Molt bé, molt bé.
Tu esperaves?
La veritat és que no,
perquè el músic de dames i vells té un problema,
que com només fa dames i vells
i és un instrument tan característic com el violí,
doncs clar, quan hi ha l'entrada dels músics,
que tampoc se sentiria si no és un violí
tocant al costat de les gralles, no?
Doncs mai han participat cap dels músics de dames i vells
a això, ni a l'entrada dels músics,
ni als actes d'aquest tipus, no?
I clar, no sortíem ni al programa mai,
el nom dels músics de dames i vells.
i no, no, no...
La veritat és que no m'ho esperava.
L'Ana s'ho esperava?
No, tampoc.
Us ho van dir a tota la família a tota l'hora,
allò del pare i allò dels fills?
Sí, la veritat és que sí.
La veritat és que sí.
Va ser com una...
Ens truca el pare, hem de parlar.
Ai, hem de parlar.
Allà on surt, hem de parlar.
I després, quan us explica,
estàs tots contents, no?
Però al principi, clar,
quan truca, hem de parlar tots.
I us podeu reunir sovint,
tota la família?
És complicat.
És complicat perquè, clar,
tots tenim els nostres horaris
i les nostres feines
i les nostres respectives famílies.
Llavors, és complicat.
De fet, per fer la foto
que va sortir en el diari
dies enrere,
vam triar un ball de dies important
i hores perquè, clar,
hi ha qui treballa cap de setmana
i hi ha qui treballa entre setmana.
És complicat, és complicat.
En el cas del Quim,
estem parlant de 25 anys
que s'acompanyen musicalment
dames i vells, no?
Sí.
Tu ho estàs pensant?
No, m'estic pensant perquè
ja vaig formar part del començament,
del primer any,
que són 30 anys en guany.
Sí.
El que passa que fèiem de...
O sigui, encara no estava preparat
per tocar, no?
Amb dames i vells
i parlava del que fan ara
les dames de companyia,
que era portar l'aigua...
Bueno, estar amb el grup, no?
Vull dir, estar...
Sí, sí, fent les tanques
per la gent.
i després de 5 anys
doncs sí, ja vaig entrar a tocar, no?
Està bé que a més que coincideixi
la distinció de tecla d'honor
amb els 30 anys de dames i vells
que l'altre dia comentàvem
aquí amb l'Oriol Grau
i amb alguns dels components del grup,
que esteu preparant una cosa diferent.
Sí, no me'n parlis,
que no...
Què vols dir?
Porto dormint dues hores diàries.
Per als assajos?
Sí.
Per la preparació?
Per la preparació.
Perquè musicalment,
i això no ho vam parlar l'altre dia
amb l'Oriol Grau,
canviarà molt dames i vells en guany?
Molt.
Molt?
Sí.
I se'n recordi del dames i vells
del Teatre Metropol
quan vam celebrar els 25 anys,
que era un musical.
Doncs potser té...
No et dic que sigui el mateix,
però té més a veure amb allò
que no amb el dames i vells de carrer,
no?
Sempre.
A més de tota la família Salvador,
de tots els fills del Joan Salvador
i del Quim Miracle,
hi ha altres teclés d'honor.
Ara podem saludar a través del telèfon
l'Ester Roca Llurac,
que conjuntament amb la Gemma Roca Llurac
i també el Fèlix Esteller
i la Míriam Gómez
porten tots quatre 25 anys
ballant diferents peces
amb les bars Santa Tecla.
Ester Roca, bon dia.
Bon dia.
I felicitats.
Moltes gràcies.
Com ho porteu?
Doncs molt bé,
a punt ja per començar les festes,
esperant demà ja i en marxa.
Tu esperaves?
Oh, bé, doncs, a veure,
esperar, la veritat és que sí,
a veure l'entitat,
cada any va mirant la gent
que va celebrant els 25 anys i tot això
i ja quan arriba el punt ja que ja toca,
doncs ja ho esperes,
però, bueno, sempre és una alegria, no?,
poder-ho celebrar.
L'Ester, què balla ara mateix?
Jo formo part del Ball de Cercolets.
Mhm.
Soc una de les capitanes del Ball de Cercolets,
però, bueno, clar,
evidentment hem començat amb el Patatuba,
amb el Ball de les Tons,
i després estan amb el de Dimoni,
i, bueno, diverses coses,
s'ha fet diverses coses.
I la Gemma, el Fèlix i la Míriam?
La Gemma i la Míriam estan amb Turs i Cavallets,
i el Fèlix estan valencians.
I no us canseu mai, no?,
evidentment, de participar a les festes.
Mai, que continuï durant molts anys, això, sempre.
Tu com les veus, les festes, ara mateix?
Com les veig?
Sí, en general.
És a dir,
quina és la teva perspectiva particular
de la Santa Tecla d'aquests principis del segle XXI?
Home, jo trobo que la Santa Tecla,
el que m'agrada molt d'ara és que té molts espais per a tothom.
Té espais per a la canalla,
té espais per a la gent jove,
té espais per a la gent gran.
És una mica, doncs, per a la ciutadania, no?,
que és el que cap i a la fi,
aquí ho hem de celebrar.
I hi ha espai per a tothom,
hi ha moments de tot,
si la pluja ho permet,
hi ha moments de tot i per a tothom,
que és el que crec que és molt bo.
Encara podem millorar, la festa?
Bueno, suposo que sempre es pot millorar,
però, bueno, trobo que, no sé,
és una festa molt popular,
molt, molt, ja et dic, dedicada a tothom,
i que la gent és molt participativa.
I hi ha gent que, no sé,
en altres ciutats potser la gent,
la festa major és, bueno,
doncs la festa major,
però aquí la gent la viu,
intenta no marxar mai de vacances
quan és Santa Tecla.
No sé, trobo que és molt part del ciutadà,
per tant, jo crec que és l'important
i és el que li donarà vida
i el que li donarà continuïtat.
Escolta, i esteu preparant alguna cosa nova
a les bars Santa Tecla?
Doncs, de moment...
No, o sí, o no ens ho pots dir.
No, no, de moment no hi ha massa cosa a la vista,
però, bueno, trobo que tenim cinc valls al seguici,
estem fent el retaule,
bueno, trobo que fem força cosa
i, bueno, que no pari, no?,
però anem bastant en marxa.
Home, feu molta cosa, no força cosa.
Per cert, que el retaulem de recordar
que enguany serà el pla de la seu,
no serà dins de la catedral.
Sí, enguany, en motiu de, bueno,
doncs de les obres que s'estan fent
amb els estudis de la catedral,
doncs toca traslladar-lo fora temporalment,
això sí,
però, bueno, no res,
és el que toca,
no hi podem fer massa cosa més o menys.
Esther, viuràs aquesta Santa Tecla
igual que les últimes,
o serà una mica diferent
per ser Tecla Era d'Honor?
No, no, igual, això és igual,
al màxim,
dormim poc,
aprofitant al màxim
totes les hores
i totes les actes que es pugui,
això es fa sempre,
sigui estar clar,
sigui, és igual,
això sempre es viu igual.
Perfecte, doncs,
Esther, moltes gràcies
per atendre la nostra trucada
i una vegada més
la nostra felicitació
a tu i als altres tres membres
de l'Esbar Santa Tecla.
Gràcies.
Gràcies i bon dia.
Vinga, adeu.
L'hem saludat a través del telèfon
aquí mentrestant a l'estudi,
a l'estat de les festes
de la Rambla Nova.
El Quim viurà diferent
aquesta Santa Tecla?
Potser no per l'U de Tecla d'Honor,
però sí per la feina nova
de l'espectacle de Dames i Vells,
o serà una Santa Tecla
com la d'altres anys?
No, serà diferent
perquè els...
si hem vist el programa,
Dames i Vells també es fa
de forma molt, molt diferent.
es fa menys vegades
del que fèiem pel carrer,
però en canvi, clar,
es prenen el caire aquest
com d'obre de teatre,
per dir-ho d'alguna forma.
O sigui, es fa només
a la plaça de Dames i Vells
i ja ens tenim que desplaçar,
però en canvi el que suposa
de feina de...
o sigui, de feina
és molta més feina
que anar amb el violí
pel carrer tocant.
Clar, és un espectacle
molt més de teatre,
com deies tu,
l'altre parlava amb l'Oriol,
clar, no és la itinerància
aquella que anàvem fent
per les places i els carrers
de la Paralda,
sinó que no us moureu
de la plaça de Dames i Vells
amb tot un seguit de representacions.
I això canvia molt la feina,
la forma de treball aquests dies,
m'imagino, també.
Home, sí, perquè és molta música
que t'has d'aprendre,
que has de tocar,
que has de llegir,
que has de tot,
i en canvi l'altre,
doncs saps que hi ha...
Dames i Vells, de fet,
té dos balls només,
el ball d'entrada
i el ball de les parelles, no?
Per tant, et saps les dues peces
i ja està.
I aquí no,
aquí hi ha un disparat de música.
Agradarà?
Sorprendrà molt a la gent?
Jo penso que sí,
penso que sí.
Home, sempre agrada,
sempre sorprèn,
alguns més que altres,
però en fi, sempre...
No, penso que sí, sí, sí, sí.
Anna, per tu serà
una santa tecla diferent?
No, farem exactament
el mateix que fem
tots els anys enrere,
anar a veure el màxim possible,
acompanyada dels nens,
amb els horaris
que ens permetin els nens
descansar el màxim possible
i, bueno,
tirar endavant
el màxim que puguem.
Tu tens nens petits?
Jo tinc dos nens.
Aleshores,
tot aquest fenomen
que comentàvem
amb el teu pare
de la santa tecla petita,
com ha nascut
i ha crescut
en els últims anys,
enguany amb les novetats
del correfoc petit,
de la baixadeta
dels petits també,
del dissabte a la tarda.
Com ho veus,
tot això?
Jo ho trobo molt encertat.
Els meus nens
estan encantadíssims,
vull dir,
tenen ganes
que es faci
una santa tecla
realment petita,
amb tots els seus actes,
la baixadeta,
tot això.
El meu fill deia
jo és com vull posar
sota l'àliga, mama.
Dic, bueno,
anem i intentem,
si podem posar-nos
ens posarem
i si no,
l'any que ve
tornarem a provar-ho.
Surten en els elements
del seguisse?
Sí, els dos.
A on?
El gran me surt,
la santa tecla petita
de Cerculet
i la santa tecla gran
de Patatuf.
I la petita me surt
en Patatuf petit,
té quatre anys només.
Ja veig, doncs,
que els nets
del perpetuó
de les festes
es van repartint
també per diferents...
Sí, diferents valls.
Per diferents valls.
Sí, sí, diferents valls,
castells,
valls de diables,
el que surti,
cadascú el que més li agradi.
I el Quim,
com veu la santa tecla actual?
Bé, bé, molt bé.
La veritat és que
ara no estic vivint aquí
tampoc a la ciutat,
no, no, no,
he desconnectat una mica, no?
No tens aquest contacte
tan intenys
com el podies tenir abans.
Exacte, sí, sí.
Però vista així des de fora,
que et sembla...
No, no, però molt bé.
Evidentment,
com deia ella,
que la santa tecla
que és l'única cosa
que sí que sempre estic aquí
i no sé si debo,
no, la...
Esther,
m'ha deia el que la gent
no marxava de vacances.
Sí, no marxava de vacances.
Jo és el revés, diguem-ho.
Jo agafo vacances
per venir aquí,
per Santa Tecla.
I vés des de fora,
tu creus que encara pot créixer més
aquesta festa?
Perquè a més,
si portes 25 anys
amb dames i vells
hauràs vist com ha evolucionat tot.
Encara podem créixer més?
Jo l'únic que penso
és que hi ha actes
que s'han massificat massa.
És l'única cosa
que a mi no m'acaba de...
Que trobo que s'ha donat tant...
ha crescut tant la festa
que hi ha punts
on s'ha massificat
i fa potser uns anys
es veien coses
molt més agradablement,
com la plaça Friqui
o coses d'aquest tipus
que anaves i més o menys
fent una mica de cua
que ho veies
i actualment trobo que està tot
molt massificat.
Potser és el preu
que hem de pagar
per l'èxit a la festa,
no, Anna?
Potser sí,
potser ens falten espais més grans,
no ho sé.
Vull dir,
fer aquest tipus d'artes
més massificats
amb espais més grans
que potser,
no sé si els tenim,
ara m'estic posant
en un terreny molt perillós
perquè ho desconec.
Però coincideixes amb el Quim
que potser hi ha
un pèl de massificació
en moments determinats?
Sí, però això és bo també,
assenyal que la festa
és rica i agrada a tothom.
Si hi ha molta gent
és perquè agrada a molta gent.
Si no hi ha que és poca
ni hi ha malament
perquè llavors
algú falla,
no hi ha gent,
no ens agrada.
Ni tenim l'edat
ni l'experiència del teu pare
però tu ja portes uns quants anys
vivint les festes.
T'esperaves allò fa uns anys
que això hauria crescut tant
i que ara seria, en fi,
una festa tan esplèndida
amb distincions de tota mena,
festa d'interès patrimonial,
d'interès nacional,
festa turística,
en fi,
no sé quantes distincions.
La veritat és que són coses
que jo crec que
ningú ens imaginàvem.
El que passa és que
com que són festes
que han anat creixent
perquè hi ha molta canalla
que ens hem fet grans a la festa,
jo des dels 4 anys,
ens hem fet grans,
hem continuat amb la festa
per tant,
ha crescut la festa.
Llavors,
el creixer a la festa
és quan venen
aquests tipus de reconeixements.
Però són coses
que venen donades
del fruit d'això,
d'anar desinteressadament
a participar en les festes.
En fi,
serà una festa
una mica singular,
una mica diferent
per als tecles d'honor.
recordem que són
els 7 fills del perpetuador,
que no m'equivoqui,
són el Joan,
la Laura,
el Jordi,
la Montse,
el Xavi,
l'Anna i el Josep Maria,
més conegut com el Tito,
el Tito Salvador.
L'Anna ens ha acompanyat
en representació
de tota la família.
També serà tecle d'honor
proclamat demà
el Quim Miracle
pels seus 25 anys
acompanyant musicalment
el ball de Dames i Vells.
Tenim quatre membres
de les bars Santa Tecla,
com són
l'Ester Roca Llorac
i la seva germana Gemma,
també el Feli Sexteller
i la Míriam Gómez
i a més a més
tenim dos distincions,
títol pòstum,
com són
el Francesc Blanes
i Servelló
i també el Paco Madrid Piqueras.
Demà hi haurà
aquesta distinció,
serà a partir de les 7 de la tarda
en l'acte de la crida
de les festes
que es fa tradicionalment
al Salud Actes
del Palau Municipal
i que com sempre
també podreu seguir en directe
a través de Tarragona Ràdio.
Anna Salvador,
Quim Miracle,
moltes felicitats
un altre cop,
enhorabona,
us ho mereixeu,
bona feina,
sobretot em sembla
que el Quim,
també l'Anna,
però potser no tant,
és diferent,
que vagin bé
les sortides,
que vagi bé
els espectacles
de Dames i Vells
i la nostra felicitació
i l'enhorabona
al perpetuador
que encara ens acompanya
acompanyant
a una de les seves filles
tecleres,
el Joan Salvador.
Tots moltes felicitats,
moltes gràcies
i sobretot
molt bona festa major.
Visca Santa Tecla.
Visca.
Adéu, seu.