Quatre minuts i seran dos quarts onze del matí.
Seguim endavant en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Ara fa una estona, en l'hora anterior, en el temps de la tertúlia,
amb els nostres convidats hem parlat de diverses qüestions.
Entre aquestes, tot el tema de la polèmica
sobre l'inici de les obres del Mercat Central.
Mentre anava a la tertúlia, ens ha trucat el matí de Tarragona Ràdio
el president de l'Associació de Venedors del Mercat Central,
Albert Enribot.
No és costum que participin les trucades directament en el temps de la tertúlia,
però sí que considerem interessant el que ens vulgui comentar
Albert Enribot a aquesta hora del matí
en relació al que parlàvem fa una estona en el temps de la tertúlia.
Així que ara mateix tenim línia directa amb ell.
Albert Enribot, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què volíeu comentar en el temps de la tertúlia
sobre el que estàvem parlant de l'inici de les obres?
Bé, doncs em sap molt de greu que hi puguin haver encara ciutadans o ciutadanes
que pensin com, malauradament, han pensat algun tertulià, no?
Però bé, a mi m'agradaria fer cinc cèntims d'aviam si puc ajudar a aclarir la situació en què ens trobem.
A mi m'agradaria que aquest macroprojecte, que sempre s'ha anomenat,
aquest macroprojecte neix perquè persones que es diuen tècnics
ens convencen que aquesta zona, per tirar endavant,
necessita tot el que es va plasmar en un abansprojecte.
I això inclou un supermercat que, Déu-n'hi-do,
la feina que ens va costar convence els nostres companys d'alimentació,
que venen alimentació per posar un supermercat a dintre mateix de casa,
necessita una zona de càrrega i descarga,
no tan sols per al comerciant del mercat,
sinó que, a més a més, per al voltant,
perquè anem tots a una,
i que si fas una cosa tan ben parida,
i per donar-me l'expressió,
evidentment, a algun lloc tens que fer
perquè la gent que el vulgui anar a veure
pugui aparcar el seu cotxe,
perquè, malauradament, per molt ecologistes que vulguem ser,
utilitzem el cotxe fins i tot per anar al lavabo.
Em sap greu ser tan clar, però és que és així.
Doncs avui per avui, l'aparcament és vital per una zona comercial.
Nosaltres, des de la Societat de Venedors del Mercat Central,
sempre hem defès que aquesta obra no és una obra per als venedors del mercat.
Escolteu-me,
aquesta obra, aquests tants milions que es gasten per al comerciant del mercat,
aviam, això ens ho venen com ens ho vulguin vendre els polítics.
Però aquests diners van, doncs, en un aparcament que en gaudim tots,
fins i tot els veïnats,
que pensem que aquests edificis no tenen aparcaments subterranis,
i en algun lloc tenen que aparcar els cotxes.
Segona, si volem els carrers, doncs, peatonals,
en algun lloc tenim que deixar els nostres vehicles
per poder accedir a aquests comerços que volem que no s'ensorrin.
a l'edifici, si no tingués els venedors del mercat,
com que és un edifici catalogat per llei,
l'Ajuntament el tindria que arreglar.
Li agradés o no?
I això val els seus considerables milions d'euros.
D'acord?
I així, doncs, un seguit de coses.
També tenim un supermercat que serà una concessió administrativa,
que serà una font d'ingressos per l'Ajuntament,
i aquest aparcament, que si no el retallen tant,
doncs serà, doncs, la gegua de la corona,
com és plaça Corsini,
perquè té uns preus descabellats, tot i de ser públic, no?
Clar, doncs, nosaltres després, en el fet de dir
és que estem en temps de crisi,
perdoneu-me, fa uns anys que ho venim dient,
demanant, suplicant, treballant,
i mai hem sortit cridant perquè...
perquè no toda, perquè som un col·lectiu que ens agrada treballar,
però arriba un moment que se'ns omflen els nassos,
per dir alguna cosa, no?
Clar, que ara senti l'oposició que...
Ai, perdó, l'equip de govern que digués que...
Vam entrar i no sabíem que això estava així,
escolti'm, quan érem cap de l'oposició,
que no estàvem pendents de les coses,
perquè recordem que el senyor Albert Ribot,
vull dir, jo, me vaig enfadar amb l'equip de govern
que havia en aquella llavors,
perquè tampoc va actuar correctament,
i també ho vam dir.
Per tant, ens han mantingut el marge d'aquestes històries polítiques.
Hem dit el que teníem que dir a qui li teníem que dir.
i això ho continuarem fent perquè creiem que és el que viva.
Molt bé.
Doncs aquesta és la seva exposició,
i li agraïm que hagi volgut participar a través del matí de Tarragona Ràdio
a partir del que estàvem comentant en el temps de la tertulia.
A més, el tema donarà molt de sí.
Recordem que hi ha reunions previstes pels propers dies
i, com sempre, serem pendents del que diguin els venedors del mercat central.
Senyor Ribot, moltes gràcies per atendre també la nostra trucada
del matí de Tarragona Ràdio
i per exposar-nos la seva postura.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu, adéu, bon dia.
Les 10 del matí i 39 minuts
volíem afegir aquesta opinió al temps de la tertulia
que abans hem tingut en aquest programa.
Seguim endavant.
Ara li posem una mica de música al matí
i, de seguida, sortim al carrer,
busquem les opinions de gent
que ha anat a recollir el nostre company Josep Ardila
en aquest matí de dimecres 1 de setembre.
Gràcies.