Francesc Roig, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut i gràcies per acceptar la nostra invitació.
De fet, la Casa del Transeum, des dels inicis,
que molts tarragonins que la coneixen
i que fins i tot han col·laborat de manera...
com a voluntaris, ha estat durant molts anys, diguem-ne,
la solució per a moltes persones sense sostre,
perquè, de fet, aquí a Tarragona
no teníem un espai de titularitat municipal
que xuplogués a aquestes persones.
Sí, home, més que una solució, diria que ha estat una alternativa
per a mitigar les mancances que en aquest aspecte
continuen, hi havia i continuen havent, no?
Que, a més a més, amb la crisi, això s'incrementa.
Dóna la fatídica circumstància
que amb menys possibilitats de recursos
tenim més demanda de persones necessitades.
I això, en aquests moments, fa bastant difícil
una acció coherent, una acció que, a més a més,
sigui convincent i que, a més a més,
doni resposta a les necessitats
que, lamentablement, aquest tipus de transabuns
o persones que assisteixen al menjador social,
doncs demanen i, a més a més, fins ara obtenien.
De totes maneres, si no recordo malament,
ja l'any passat, Càritas és òbvia i coneguda
la tasca que desenvolupa Càritas històricament,
que és l'atenció a persones que tinguin
aquestes i altres problemàtiques socials.
L'any passat, si no recordo malament,
ja va haver algun entrabant perquè Càritas volia
continuar oferint un servei de menjador,
de places per passar la nit,
en paral·lel projectes i programes que es desenvolupen,
ja en parlarem, i va haver-hi també un problema
perquè no es podia atendre a aquesta funció de menjador,
que finalment es va solventar durant tots aquests mesos,
articulant amb altres institucions,
com ara la xarxa Santa Tecla, l'Ajuntament, vosaltres...
És a dir, enteníem que allò venia a ser
com una solució provisional
i calia buscar un marquet més ampli
per tractar aquesta qüestió.
A veure, amb la sintonia de l'opinió
que l'Arcabisbat té de poder donar
el màxim servei als necessitats,
Càritas és una organització social
que, en la línia del pensament cristià,
doncs, és sensible a aquestes realitats.
Ara bé, Càritas diu Sassana,
l'equip de Càritas diu Sassana,
que, com molt bé sabeu,
a Tarragona està centralitzada
en la Càritas Interparroquial,
que la tenim ubicada al carrer August,
a l'edifici de Carmelites.
Aleshores, a través de Càritas Interparroquial de Tarragona,
ens volem fer ressò de totes les necessitats
que les Càritas Parroquials,
és a dir, de cada parròquia,
que és on realment les persones van,
demanen i sol·liciten l'ajut que pertoqui,
hem de canalitzar això a través dels projectes que hi ha
o dels que puguem fer.
Perquè, és clar, no hi ha cap realitat inamovible,
perquè tot és, diguem-ne, no hi ha res permanent,
perquè tot és perfectible i, a més a més, millorable.
Per tant, la realitat de Càritas és, en aquest sentit,
ha d'estar una mica en sintonia amb els temps,
i els temps canvien d'una manera,
igual que les noves tecnologies han canviat,
la realitat social també canvia.
I, en aquest cas, nosaltres diríem que som una empresa,
si és que podem considerar Càritas com una empresa,
una empresa d'acció social atípica,
a diferència d'una altra empresa,
que els beneficis els mesura en funció del guany de clients que té,
nosaltres el benefici el mesurem
en funció de la disminució de clients que tenim.
Exacte. Tenís dèficit de clientela, això és magnífic.
Com més dèficit de clients i de persones necessitades tenim,
més èxit té la funció social que fem.
Per tant, anem una mica contracorrent
del que seria aquest plantejament capitalista del món
en el qual estem tots instal·lats.
Per tant, Càritas, si bé és cert que tenia en marxa
la Casa de Transauns a través d'una subvenció de l'Ajuntament,
que, a més a més, acaba ara el 31 de juliol,
l'Ajuntament s'ha plantejat tancar aquesta subvenció.
Per tant...
Per tant, vosaltres, com a Càritas,
deixeu de percebre aquesta subvenció
per atendre la Casa de Transauns.
nosaltres gestionàvem aquest fet
i també la xarxa sanitària de Santa Tecla
gestionava els recursos de la bugaderia,
del servei de menjador, etcètera, etcètera.
Per tant, ara l'Ajuntament,
que certament és meritori el pas que vol fer
d'assumir la funció que li toca,
perquè, esclar,
una Casa de Transauns a la majoria de ciutats
l'assumeix i diés una competència municipal.
I els altres el que hem de fer
és col·laborar amb el màxim possible
per tal de fer que aquest projecte
tiri endavant, funcioni i vagi bé.
Fins ara no era així.
L'Ajuntament subvencionava
i nosaltres gestionàvem.
Ara no és que Càritas hagi de subvencionar
perquè això no està en les seves finalitats,
subvencionar, sinó simplement solucionar problemes.
Càritas el que farà i fa és,
una, tanquem ara aquest conveni,
per tant, busquem la solució més idònia
per a les persones que ara hi treballaven,
per tant, intentarem trobar-los
una alternativa de continuïtat laboral
a través d'altres organismes,
o bé sigui l'Ajuntament,
o bé sigui a través de la xarxa sanitària de Centre Técla.
De quantes persones estem parlant?
Perquè recordem, cinc persones.
Contractades.
La resta és voluntària.
Per això, que hi ha una tasca de voluntariat importantíssima,
però hi ha cinc professionals que treballen.
La resta, evidentment, és voluntariat.
Com, a veure, Càritas, dius, s'assana,
té mil voluntaris actius,
que cadascú, en la mesura de les seves possibilitats,
fa i col·labora en allò que creu més convenient i necessari.
Per tant, a partir de l'1 d'agost,
la Casa de Transauns tanca per vacances, com cada any.
Llavors, el servei social municipal serà atès
amb els serveis socials de la part alta,
Rambla Vella, número 7,
tal com va anunciar la consellera,
la regidora, senyora Victoria Pellegrin,
a la roda de premsa de fa dos o tres dies.
i a partir de l'1 de setembre
es posarà en marxa un organigrama funcional
que tindrà un punt d'acollida
que, en aquest moment,
l'Ajuntament encara no ha definit o entès.
Suposo que hi han de fer les adaptacions,
que hi haurà dutxes,
hi haurà servei d'atenció sanitària,
i a partir d'aquest punt,
al qual hi arribaran les persones transauns
o necessitades derivades
o ve de la Guàrdia Urbana,
o ve de Creu Roja,
o ve de Càritas,
o ve d'una parròquia concreta, etcètera,
o ve del mateix CAP de Salut,
doncs, a partir d'allí,
canalitzarà a través d'aquest punt
que hi haurà una treballadora social
i una treballadora familiar,
ho canalitzaran,
si és en tema de pernoctació,
a través d'alguna de les pensions
que ja teníem i tenim Càritas...
És el programa Bona Nit, o Càritas,
perquè, clar, aquí estem parlant
de diferents entitats de la ciutat.
Molt bé.
Clar, és que som unes quantes organitzacions
que tenim aquests objectius.
Bona Nit és una,
que, a més a més, Bona Nit
treballa en col·laboració amb Càritas.
Clar, per això li deia...
I aquest conveni es mantindrà, eh?
Aquest concepte és molt diferent,
aquest que es planteja a partir d'ara,
perquè diu, aquest punt de trobada,
dutxa, higiene,
i aleshores pensar que aquella persona
se l'ha de derivar,
per trobar un lloc on passar la nit.
I aquest lloc seria un espai físic general?
Un sistema de pensions?
No, no, seria una pensió.
Una pensió.
Sí, seria un sistema d'hoteleria.
Tipo pensió, tipus tal, o el que...
És a dir, que l'Ajuntament
haurà prèviament conveniat i pactat.
Clar.
en establiments privats de la ciutat.
Tant per nocturnitat,
o bé per menjador.
I aleshores ho canalitzarà allí.
Però això s'ha de tenir molt lligat,
perquè la percepció de la misèria
és desagradable per un concepte social ampli.
És a dir, la misèria i la pobresa fan nosa.
I com que fan nosa, tothom,
com que no és estètica...
Al costat de casa no la volem.
Com que no és estètica,
tothom prefereix...
Bé, doncs, abans de tenir
algun altre model de mobiliari,
perquè a vegades la pobresa
és un mobiliari rònec, antiquat,
que fa nosa.
I aquest és un concepte pejoratiu, total.
La pobresa és una realitat
que nosaltres mateixos creem.
I una circumstància.
No és una predestinació de l'ésser humà.
Per tant, hem de ser molt militants actius
en la pròpia coherència,
perquè podem fer moltes accions solidàries
en el tercer món
quan el quart món el tenim a la cantonada.
I aquest és el problema.
I Càritas està en aquest quart món,
intentant ajudar
que la realitat que cada dia observem,
per exemple, a la plaça de la Mitjalluna,
o bé en algun dels queixers automàtics
que hi pot haver a la ciutat,
que tenen una acollida temporal i nocturna, etcètera.
Però deixa'm fer un parèntesi
en tota aquesta explicació que trobo molt útil
i molt interessant de com ha de funcionar
ara la ciutat aquesta tensió.
Ara que esmentava el tema del Cuarmon,
esmentava la plaça de la Mitjalluna.
A veure, entenem que aquesta decisió
és après per diferents factors,
tot i que hi havia hagut les queixes
d'alguns veïns de la zona,
del voltant de la casa del Transeón.
Diguem-ne que aquestes s'han tingut en consideració
per altres motius,
però ja hi havia intenció de fer un canvi
en com donar solució o cabuda
a aquesta situació de pobresa?
A veure, jo a la direcció de Càritas
diu Cessana i soc des del mes de març.
Per tant, puc donar testimoni que des del mes de març
ja havíem fet gestions amb l'Ajuntament
per millorar el servei que fèiem
i sobretot donar més amplitud d'aquest servei.
Fins i tot havíem fet alguna proposta
de desbloquejar en altres indrets de la ciutat
un altre menjador social,
que podria ser cap als barris de Ponent,
per exemple, no?
Però bé, això és una qüestió
que Càritas solament no pot afrontar
perquè la migradesa de recursos que té
fa possible que arribem on arribem i prou.
Per tant, necessitem suport institucional
i suport, com fins ara es ve fent,
de moltíssimes persones que fan les seves aportacions.
Hi ha moltes persones que aquests dies em diuen
que jo feia la meva aportació a la casa de Transauns
i posàvem un sobre a casa de Transauns
i això es canalitzava directament.
Ara com ho hauré de fer?
Bé, com que ara Càritas no gestiona la casa de Transauns,
doncs poden fer les seves aportacions
a través de les seves Càritas parroquials
a través de qualsevol altre concepte
que creguin convenient a dient.
És a dir, la solidaritat no té etiquetes.
La solidaritat, tot i que a vegades pot ser
que algú cregui que la indefinició
de l'objectiu a què va destinat allò
es pot perdre pel camí,
cosa lògica de pensar,
perquè hem vist molts exemples desagradables
en aquest aspecte,
nosaltres recomanem que feu servir
tots els que fins ara esteu habituats
i els que ho vulgueu fer,
els canals estables de Càritas,
o bé a través de les Càritas parroquials,
o bé a través de la Càritas interparroquial
del carrer August,
o directament a Càritas diocesana
a dalt, al Plau Arquivisbal.
Càritas no només té aquesta tasca assistencial,
sinó que fa temps,
en els últims anys s'ha hagut de reduir
per manca, lògicament, de mitjans,
però un dels objectius d'aquesta organització,
justament, és també facilitar circuits,
perquè la pobresa,
perquè determinades situacions no es cronifiquin,
i anys enrere, la Casa del Transseum,
a vegades també era com una miqueta
de mirador, de veure quines persones
podien ser tributàries,
entrar en algun tipus de treball,
en de recerca, en de reinserció...
Clar, aquesta tasca, aquest mirador,
també l'han perdut des d'aquest punt de vista.
Diguem que ara serien les parròquies
o altres branques en les quals hi treballa l'organització, no?
Sí, a veure, la Casa del Transseum
tenia una estabilitat de temporal de 15 dies.
És a dir, una persona s'hi podria estar
a màxim 15 dies.
Molts hi van, hi arriben,
i si estan dues nits,
i després continua el seu camí,
perquè tenim des de molts punts geogràfics
de l'estat espanyol,
i estrangers també, que hi arriben.
El que passa que a nosaltres,
la idea és que la persona busqui estabilitat
i després trobi ocupació.
I l'ocupació,
el món ocupacional,
en aquests moments,
és més difícil que fa uns mesos enrere.
Aquesta idea la mantindrem,
i la mantenim.
Per tant, els projectes que ara té en marxa Càritas,
alguns que estan en projecte,
perdó, que estan en funcionament,
valorarem quina és l'eficàcia que han tingut,
a quantes persones han atès,
si val la pena continuar-lo o no,
i si l'eficàcia que ha tingut
mereix una modificació,
modificarem, suprimirem,
però en crearem un altre,
en un altre lloc o en un altre indret,
que és allí on t'ho demanen.
Per tant, el que demanem
és que les Càritas parruquials,
que són els que detecten les necessitats
perquè estan inserides en els llocs
on la pobresa i la necessitat està instal·lada,
doncs ens diguin què és el que necessiten,
i que ho facin a través de la Càritas Interparruquial,
de Tarragona,
que és qui ha de fer una mica,
la que ha de donar el joc organitzatiu
per, sent receptora d'aquestes inquietuds,
organitzar les solucions més idònies i adequades
per solventar aquesta inquietud i aquesta necessitat.
Senyor Roig, parlàvem del programa Bona Nit,
que la veritat ha solucionat moltes nits
i soluciona moltes persones que estan en aquestes condicions,
sempre han col·laborat des del començament.
Ara, aquest conveni que vostès tenen,
com s'articula, com es relaciona,
si és que s'ha de relacionar
amb aquest nou camí que em pren l'Ajuntament?
A veure, el conveni que Càritas
o que Bona Nit té amb Càritas
es manté.
Es manté i es mantindrà.
És inalterable.
No té res a veure amb aquesta altra realitat.
És a dir, Càritas forma part
de l'equip, també,
o del patronat de la fundació,
del patronat de Bona Nit.
Per tant, gestionàvem ara,
Bona Nit gestionant en aquests moments,
des del mes de novembre fins al mes d'abril,
17 places estables, contínues i segures,
a través de pensions concretes
i que, a més a més,
estan en sintonia
amb la realitat del client
que li arriba en aquestes condicions.
Per tant, no hi ha sorpresa anticipada.
Sap què li vindrà,
qui li pot arribar,
com l'ha de tractar,
de quina manera l'acollir,
com li ha de donar
les atencions que requereix
i com canalitzar,
després, la seva sortida,
cap a una altra necessitat.
Bé,
això es mantindrà.
Fins i tot,
en Bona Nit,
havíem parlat d'ampliar,
també,
en base a alguna d'aquestes pensions
que podrien ampliar,
algunes places més.
per tant,
aquest conveni que la Fundació Bona Nit
amb Càritas té,
es manté i es mantindrà.
Ahir sortia a la premsa
una nota,
a la claridora de Bona Nit,
que manifestava,
en aquest sentit,
aquesta predisposició
de seguir col·laborant.
Perquè, esclar,
la necessitat ens obliga.
No ens permet
de crear-nos
amb braços creuats.
No hi ha vacances
per la necessitat
i la pobresa.
per tant,
som el que tenim
i nosaltres
hem de treballar
i conviure
amb la realitat
amb la qual
cada dia
ens trobem pel carrer.
Podríem parlar
d'altres organitzacions
que, com Càritas,
Creu Roja,
l'altre dia ens acompanyava
la seva responsable
i també l'Anna Sabater.
La Fundació Sanegiri,
també.
La Sanegiri,
que Déu-n'hi-do la tasca
que fan tan silenciosa a vegades.
Clar,
són moltíssimes les entitats
que estan treballant,
que intenteu treballar en xarxa
perquè és molt important,
perquè els recursos són els que són
i val la pena,
doncs,
administrar-los d'aquesta manera.
Des d'aquest punt de vista,
podríem parlar
amb les altres entitats
de la seva experiència,
però des del punt de vista
de Càritas,
en el que és el treball
o donar suport
a aquestes persones
que es troben en aquesta situació,
quin vincle,
si és que en teniu algú,
algun podreu tenir en el futur?
Treballareu,
d'alguna manera,
també en col·laboració
amb l'Ajuntament
i en quines línies?
A veure,
amb l'Ajuntament
ja va quedar ben clar
que Càritas
no és que sigui amb l'Ajuntament,
sinó amb el Consell Comarcal,
amb tots els organismes
que ens demanen ajut,
amb totes les persones
que ens demanen ajut,
Càritas Diocesana
o bé Càritas Interparroquial
de Tarragona,
però estic parlant ara
en genèric
de totes les Càritas
possibles
a tota l'Arxidiòcesi,
per això és Diocesana,
tant a Valls
com al Vendrell
com a Montblanc.
A Montblanc
tenim menjador,
al Vendrell
a Reus
també hi ha un menjador social
que funciona molt bé,
que a més a més
té tot el suport
de l'Ajuntament
i per tant tiren davant
un projecte
que a vegades és deficitari,
però no per això
s'ha d'afrontar
a la realitat,
perquè els organismes públics
estan per arribar
a la funció pública.
El marge,
és a dir,
no és una empresa
que ha de justificar
en els seus accionistes
que té beneficis,
nosaltres hem de justificar
els nostres beneficis
en funció dels usuaris
que atenem
i que els atenem bé.
Per tant,
nosaltres
apliquem el sentit
d'autèntica doctrina social,
de concepte de convicció
que les necessitats
s'han de combatre
amb convicció,
amb convicció de realisme
i de solució.
Francesc,
ja per acabar
i breument,
aquest edifici
que és propietat
de l'Arcabisbat,
ja heu pensat
quines funcions
li donareu?
Continuarà tenint funcions
amb càrites.
Amb càrites,
funcions socials,
que ja definiré unes.
És nostra,
és propietat
de l'Arcabisbat
i per tant
continuarà tenint
una funció
i això és el que deia
que podria ser
altres funcions,
altres projectes
que en aquests moments
puguin ser útils.
I repeteixo,
no crec que
la finalitat
d'aquest canvi
hagi estat
les protestes
veïnals últimes,
perquè ja fa temps
que es treballava això.
És obvi
i és lògic
que algú
que viu allí al costat
hagi tingut inquietuds
per algunes molèsties.
Però,
repeteixo,
la pobresa
no és estètica
i ja ho sabem
i tots...
És a dir,
si un contenidor
de residus
fa nosa
i tot plegat
està ben controlat
perquè cada dia
en teoria
i lògicament
hi ha la renovació
del seu contingut,
la pobresa
que s'instal·la
de manera permanent
encara fa més nosa.
Però,
un contenidor
és un objecte.
La pobresa
és invisible
però té nom de persona
i té cara i ulls
i és persona.
Per tant,
encara que ens consti,
encara que a vegades
ens costi
d'haver d'afrontar
aquest realisme
i ens resulti feixuc
fer aquest servei social
als altres
perquè és curar ferida
i és una ferida social,
la pobresa,
doncs,
aleshores,
hem de fer servir
no només betadina
i no només aigua exigenada.
a vegades s'ha de fer
alguna intervenció
més seriosa i a fons.
Segurament d'això
se n'en diu
corresponsabilitat social.
Francesc Roig,
director de Càritas,
un plaer
i moltíssimes gràcies
per haver vingut a la ràdio.
Gràcies a vosaltres
per ser sensibles
a aquesta realitat.
Adéu-siau,
molt bon dia.