Dos minuts, tres quarts de dotze del migdia,
aquí seguim amb tots vosaltres en directe des de l'Arxiu del Port de Tarragona,
que celebra el seu 20è aniversari.
Per cert, que demà inauguraran una exposició
al tinglado número 4 del Moig de Costa, i en parlarem més endavant.
Hem fet una visita breu, la veritat és que ha estat un petit testet
de tot el que acull i amaga aquest Arxiu del Port.
Voldríem parlar de la seva història, dels seus orígens,
i les persones que ens acompanyen en poden parlar
perquè van formar part del naixement d'aquest arxiu.
És Lluís Navarro Miralles, doctor en Història Moderna,
professor emèrit de la URB, director de l'Emeroteca
de l'Obre Social de Caixa Tarragona,
i, com dèiem, promotor de l'Arxiu del Port de Tarragona.
Senyor Navarro, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Antoni Pujol, arquitecte, president del Port de Tarragona
entre els anys 1987 al 1995.
Senyor Pujol, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Mercè Toldrà, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Coordinadora del Museu del Port.
Fa no res, celebrava 10 anys del Museu del Port.
Avui celebrem 20 anys de l'Arxiu.
La Mercè, amb la colla Escoda, que està aquí,
vull recordar-ho sense poder parlar,
van ser les persones, tot un conjunt de persones,
que van iniciar aquest arxiu del Port.
Com recordeu?
Què us vau trobar així de cop i volta?
Com anà tot plegat?
Cal fer un arxiu?
Hi havia documents, totes aquestes meravelles
que hem observat ara, on eren?
massa preguntes, ja sé, però les anirem una miqueta endreçant.
Sí, mira, jo arribo precisament l'any 87 a la presidència,
perdó, a la presidència del Port de Tarragona.
I venia de l'Ajuntament, precisament.
Havia estat treballant a Urbanisme amb l'alcalde Requesens.
I l'alcalde Requesens, en els seus treballs i estudis històrics,
havia repetit moltes vegades que el Port de Tarragona
i l'activitat del Port de Tarragona
era un reflex del que passava a la ciutat.
Que tu podies mirar l'activitat del Port
i immediatament conèixer què estava passant a la ciutat.
Bé, jo arribo a la presidència del Port
i em trobo que el Port, amb tota la seva història,
ha reunit una quantitat de documentació tan important
que precisament per fer estudis històrics sobre el propi Port,
però també sobre la ciutat, en funció del que deia abans,
aquesta documentació és importantíssima.
I que com a organisme públic, d'alguna manera,
havíem de posar aquesta documentació a l'abast dels estudiosos,
dels historiadors i dels alumnes de les escoles, etcètera,
perquè poguessin utilitzar-la.
Va ser aleshores que ens vam posar en contacte amb Caixa Tarragona
i amb la hemeroteca de Caixa Tarragona,
amb el professor Navarro Miralles,
per veure com ho podíem fer, això.
I aleshores, immediatament, al mateix 87,
per la via dels treballs que van començar a fer dues historiadores
que es van posar en aquesta tasca d'agafar aquesta documentació,
fer un buidat, fer una catalogació de tota aquesta documentació
que va començar la primera feina.
Senyor Navarro, quin abandonament.
No parlo no només d'aquest aspecte en general,
en el món de la recerca històrica,
de dues o tres dècades cap aquí,
sembla que s'ha posat atenció en la importància dels arxius,
però 20-30 anys enrere sembla que no paraven compte
les institucions de la transcendència i la importància dels documents
que algunes vegades podien estar desats de qualsevol manera.
Sí, penso que sí.
Jo a parlar de la idea de Recasen,
que el port era el termòmetre de la ciutat
i tot això significava també que el port tenia una documentació
i, per tant, aquesta documentació era el termòmetre de la ciutat
i s'ha conservat una molt bona,
com sobretot les primeres que hi ha de final del segle XVIII
i començament del XIX,
que són llibres de registre del que arribava i sortia del port,
i no només del port, sinó pràcticament de desitges
quasi fins a cambrils,
perquè una quantitat del diner que arribava,
que entrava en aquestes platges i en el port de Tarragona,
servia per a construir el port a partir del 1792,
que també significava el moment en què hi ha una apertura fins a Amèrica
de 17 ports a la península.
Jo penso que la creació del port va ser,
si no una de les millors,
perquè això seria una miqueta lo millor,
posar-lo massa a favor meu o de nosaltres,
però va ser una de les millors idees va tindre Pujol
de fer aquest arxiu,
perquè jo penso que aquell arxiu estava en aquell moment
a la frontera del seu final,
i no només de la documentació,
sinó inclús jo pensava que inclús del mateix edifici,
i això va ser obra sobretot de Colla,
i va ser obra de Mercè, de Colla Escoda i de Mercè Toldrà.
Jo simplement vaig dir aquello que s'ha posat ara molt de moda,
això se devia fer i vosaltres la podeu fer,
i Colla i Mercè el van fer,
i pràcticament jo penso que són les creadores de l'arxiu.
Des del punt de vista de l'historiador,
el material que hi ha aquí és molt valuós per la recerca?
Molt, molt.
Jo penso, no sé si encara continua el mateix,
però jo penso que en tot l'estat espanyol,
jo penso que aquest és el segon o tercer arxiu,
o el primer arxiu que es va crear,
i ara pot ser que hi hagi tres arxius en tota Espanya.
El de Barcelona comença ara,
aquest arxiu va ser un arxiu pioner,
no només va ser crear un arxiu a Tarragona,
sinó crear un arxiu a tot l'estat.
La Colla, insistim, no pot parlar,
va ser amb la Mercè,
com apuntava el professor Navarro,
de les persones que van començar a treballar,
diguem-ne, aquí, en darrer a l'arxiu.
Què us vau trobar?
És a dir, l'edifici del mateix,
on s'amagatzemava tota aquesta documentació,
era aquí ja?
Sí, sí, sí.
Era aquí mateix.
Aquí, precisament, aquesta sala, aquesta mare,
que és la sala de consulta,
era un espai on estava ple de lligalls,
estava ple de caixes.
Però així tal qual,
hi entraves i tu trobaves tot...
A veure, hi havia una documentació
que podia estar a més,
per exemple, les vitrines que tenim darrere nostre,
que ara tenen les memòries actuals del port,
tenien aquests documents
que estava parlant en Lluís Navarro,
els arbitris de finals del segle XVIII,
que eren els que comencen l'obra
del port de Tarragona a partir del 1790.
O sigui, la documentació més antiga
ja s'havia estat consultant,
un company de la universitat,
en aquell temps no del mateix curs,
però sí, també,
dintre d'història de Moderna,
amb el professor Lluís Navarro
havia estat treballant el tema del port de Salou,
tant el Morell Torredemé com l'Agustí Sagarra.
Llavors, eren documentació que havia estat
seleccionada, per dir-ho d'alguna manera,
i preparada.
Però la resta de documentació,
la documentació administrativa
i la major part de documentació històrica,
doncs estava dipositada, diguem-ho així.
Allà anem, com un magatzem,
però sense que...
És que jo us imagino entrant per la porta
amb guants fins aquí...
Sí, amb anguitos.
Amb anguitos i dient,
a veure què ens trobem, no?
Jo penso que el sistema que hi havia
era el sistema de l'espai i de la pressió.
Arribava un funcionari,
buscava un espai
i allà que col·locava el que portava,
el que fos del segle XIX, del segle XX...
Sí, l'any no tenia...
I per pressió era perquè a vegades
no hi havia suficient espai,
però apretava una miqueta més
i trobava aquest espai, no?
I ara el sistema de classificar i de col·leccionar
i a partir de la creació de l'arxiu
naturalment va canviar tot.
Però hi havia una cosa positiva també,
perquè aquí podia estar emmagatzemat
però hi havia una sèrie de sales
que estaven buides
i llavors amb aquelles sales
es va poder posar la documentació...
Aquests mòduls i aquestes càmeres
amb les temperatures i tot això...
Llavors evidentment hi havia res a això,
però com que hi havia una part buida,
per dir-ho d'alguna manera,
això va permetre
de poder classificar
i catalogar aquesta documentació
per després incorporar-la
quan es va inaugurar
ara fa 20 anys l'arxiu...
El 4 de juliol, no?
Va ser exactament?
Jo des de fora
veig una feina titànica aquí, eh?
Però també va ser molt divertida.
Sí.
Evidentment hi va haver molta feina.
Lògicament aplicant tècniques
de biblioteconomia,
tot aquest tipus de coses...
Primer que tot,
com abans hem dit,
era un arxiu pioner,
no hi havia cap quadre de classificació
ni cap informació
ni cap informació que et pogués dir
com podies organitzar més o menys la documentació.
Per tant,
el que vam haver de fer primer,
amb aquestes sales que dèiem,
teníem molt d'espai
per poder anar classificant
diferents tipus,
diferents sèries documentals
i a partir d'aquí buscar-li un fil conductor
i a posteriori crear el quadre de classificació
que, veig en certa manera,
ha sigut una mica l'inici
de tots els altres arxius portuaris
que al llarg dels anys s'han anat desenvolupant.
Intuïeu que el que es va trobar després aquí,
és a dir,
us va sorprendre que hi hagués documentació,
llibres, fotografies,
plànols de la importància que hi ha?
En el començament,
clar, evidentment,
era una cosa totalment nova,
no sabíem què ens podíem trobar
ni què hi havia,
perquè és el que he dit,
majoritàriament els arxius eren municipals
o eren arxius de l'administració,
començaven a haver arxius de l'administració.
Llavors,
per molt que fos de l'administració,
era l'administració portuària,
no hi havia un referent on mirar-te.
Llavors,
amb el temps,
vas anant trobant,
vas anant enllaçant
i jo recordo,
personalment,
que vam trobar una documentació
amb una mena de baúl
que li dèiem allò al tresorent,
perquè era la documentació més antiga,
i a més,
documentació personal
de la família Castellarnau.
Castellarnau estan molt vinculats
a la ciutat de Tarragona.
I això,
doncs per què?
Perquè ell va ser tresorer aquí al port
i ell mateix,
doncs com aquell que diu,
una part personal seva
la tenia depositada aquí.
Perquè tenen documents personals
que no tenien a veure
amb l'activitat portuària.
No,
alguns sí,
però altres no,
perquè ells eren procedents
de la vestida de sort,
el bisbat d'Urgell,
hi havia documentació
vinculades amb les fargues.
Sí que després les fargues
també les va utilitzar
per material aquí al port,
però vull dir que
eren coses privades
de la seva família.
O recordo d'una rectoria
de la vestida de sort
que també hi havia documentació.
Perquè és que els Castellarnau
venien del Pallàs.
De l'Urgell,
del bisbat d'Urgell.
Sí,
d'aquella zona.
I tant.
D'una banda,
endreçar tot això,
recuperar-ho,
i d'altra crear un escenari
perquè després,
al llarg dels anys,
s'hagi produït aquesta dinàmica
de la ciutat
de la donació de documents
i sistematitzar
aquesta pràctica
que dona el resultat
que tenim ara
després de 20 anys.
No era només
endrecem allò
i a veure què tenim,
sinó ara creem
una dinàmica
i el mecanisme
perquè la gent,
les empreses,
les institucions
sàpiguen
que hi ha un lloc
que es diu
Arxiu del Port.
Sí,
perquè és un port
que podem dir
actiu,
està viu.
Jo parlo
una miqueta més
perquè jo parlo
també,
aprofito
el silenci
de Coya.
Fas el portaveu
de la Coya,
pobre.
És veritat.
A mi no pot parlar
precisament
el dia
que tenia
que parlar.
I penso
que és un actiu,
la Porta
de Coya
i aleshores
el portaveu
de les dues,
és un arxiu
viu.
No és simplement
una col·lecció
de documents
i quan arriba
una persona
demanem una coseta.
A més a més
té un arxiu
que no sé
si m'equivoca
que me
falto
o me podeu corregir.
A mateix
té un arxiu
que té una particularitat
que és un arxiu
històric
administratiu.
És a dir,
que té una documentació
històrica
però també
està al servei
del port
de tota
aquella documentació
que ja no té
una vigència
però que és molt recent
i entra també
al port
i que qualsevol
secció
del port
la podem anar
si la necessita
una altra vegada
perquè se té
totalment controlada.
És el que ens comentava
l'Àngels abans.
Aquesta feina que fan.
Que té aquesta particularitat
que és un arxiu
històric
administratiu.
M'ha cridat
també l'atenció
en paraules
del professor Navarro
senyor Pujol
el fet
que Tarragona
sigui un referent.
Hi ha ports
importantíssims
a l'estat
que algú podria pensar
el port de Barcelona
sense anar molt lluny.
M'ha cridat molt l'atenció
per a començar.
És com
vull dir que
en aquest sentit
vam ser pioners
aquí a Tarragona.
Sí, sí, sí.
Crec que sí
que vam ser
pioners
i ens podem
apuntar
aquest èxit
de tenir
el que tenim
avui dia.
Tu has parlat
abans
de la feina
titànica
que vas representar.
Jo vaig ser conscient
d'aquesta feina
perquè és que realment
van ser dos anys
molt durs
entrar en un arxiu
desordenat
en un arxiu
o en un ordre
relatiu
i fer el buidat
de tota la documentació
classificar-la tota
i després
fer un catàleg
van ser
de l'any 87
al 89
dos anys
llargs
el que va permetre
publicar el catàleg
al 90
justament
amb la inauguració
de l'arxiu
i dels espais
que contenien l'arxiu
uns espais renovats
amb tota la documentació
ben disposada
ben ordenada
amb controls
de temperatura
controls
d'humitat
amb sistema
de seguretat
i amb sala
de consulta
espai
per reunir
a un grup
de gent
i poder
donar una
conferència
o uns alumnes
d'una escola
i poder-los
explicar
el que és
un arxiu
etcètera
vaig ser tan conscient
que aquest era
un treball titànic
que l'acabar
i de comú
acord amb el professor Navarro
jo vaig demanar
a la Coya
i a la Mercè
que es quedessin
amb nosaltres
que no acabessin
la seva feina
amb la catalogació
i buidat
de l'arxiu
sinó que
s'integressin
a l'arxiu històric
i passessin
a ser
dues persones
va ser una garantia
veure-les
treballar
clar que sí
he de dir
que
van
fet l'arxiu
la Coya
i la Mercè
però que ja
estaven fitxades
tres anys abans
allà a classe
que jo dic
si algun dia
necessito alguna persona
seria la Coya
i la Mercè
això ho fan els professors
en aquesta puntaforma
i per això
quan els vam
proposar
al principi
va haver-hi una miqueta
de sorpresa
i per què no salte
ja feia tres anys
que estic fitxada
ja per a fer
un treball
éreu alumnes
d'exemplars
Coya
Mercè
de fet
el professor Navarro
tota la gent
que va passar
pel seu departament
d'història moderna
tothom va sortir
treballant
en algun lloc
vinculat
a la història
o a la cultura
som d'una generació
tots els que vam estar
amb ell
que ens han pogut dedicar
al que hem estudiant
i això
és de gran valor
i és d'agraïment
i tant
que l'arxiu també
va també
començar
hi havia també
un entusiasme
perquè jo voldria
aquí citar
per exemple
el cas de
Pere Lloret
que va impulsar
també
la creació
d'aquest arxiu
o del
senyor Vilar
Joan Vilar
que era
vicepresident
o vicedirector
de la Caixa Tarragona
i que le va
d'un impulsor
tremenda
aquest arxiu
hi havia també
dins de la ciutat
també un entusiasme
a la creació
d'aquest arxiu
hi ha molt
per celebrar
el proper 4 de juliol
no?
sí
jo diria que sí
breument
perquè gairebé
estan a punt
d'arribar
les notícies
de les 12
utilitzen vostès
l'arxiu
per alguna raó
professional
o d'afició
o
han necessitat
sí
aquí surt
tesis
en aquell moment
hi ha una possible
publicació
de la tesis
de licenciatura
de l'inici
del port
però
COI ha fet
un llibre
sobre el port
penso que
hi ha una activitat
hi ha un cicle
de conferència
que no és la primera
vegada que s'han fet
com ha dit
molt ben Pujol
sí
naturalment
la universitat
té un punt
de recolzament
en aquest arxiu
perquè
si no hi ha una infraestructura
no hi ha universitat
això ho anirem veient
en les properes
el propera hora
del matí
de Tarragona Ràdio
aquí en directe
des de l'arxiu del port
perquè parlarem
amb alguns representants
d'algunes de les institucions
que ha esmentat
la professora Navarro
amb ell
amb en Toni Pujol
i en Mercè Tuldrà
agraïm moltíssim
que ens hagin dedicat
avui una estona
del seu temps
moltíssimes gràcies
i enhorabona
per la part que us toca
que em penso
que és una bona porció
moltes gràcies
a vosaltres
ara som pràcticament
les 12
fem un breu repàs
de l'actualitat
nacional i internacional
després continua
el matí de Tarragona Ràdio
fins ara mateix