La una del migdia i pràcticament vuit minuts
en aquesta recta final del matí de Tarragona Ràdio,
de la Ràdio de les Festes, des de l'estat de la Rambla Nova,
com dèiem, el nostre proper convidat i l'últim del programa d'avui
és Pitu Rovira, el responsable, el cap dels portants de l'Àliga,
perquè l'Àliga en guany té un protagonisme especial.
Pitu Rovira, molt bon dia.
Molt bon dia, què tal?
Feu 25 anys de la recuperació, no cal dir que l'Àliga,
en fi, és un dels elements més, jo diria, més estimats de la festa,
això gairebé ningú ho dubta, i ho celebrareu de moltes maneres.
Un és el tema de la peonada, de la qual abans hem parlat
amb la regidora de Festes, Sandra Coloma,
però, si et sembla, deixem aquest aspecte pel final de l'entrevista,
perquè hi ha moltes altres coses.
I tant.
Com ho voleu celebrar, aquests 25 anys de la recuperació de l'Àliga?
Doncs mira, com ho volem i com ho volíem, no?
Però bé, com ho volem celebrar?
Mira, fent un parell o tres d'actes,
dintre de la programació de Santa Tecla, no?
El primer és que ja tenim el costum,
fa el costum que cada cinc anys organitzem un concurs de dibuix.
Això va sortir la idea, doncs, ara fa 20 anys,
i en guany salarem la quarta edició,
però, a més a més, aprofitant això, l'hem ampliat.
És un concurs de dibuix per la Canalla,
que es fa el dissabte dia 18 al Pla de la Catedral,
i posem l'Àliga allà, estàtica,
i els ensos la interpreten i la col·loquen als seus dibuixos
on volen i de la manera que...
I l'interpreten com ells volen, no?
Però en guany ho hem ampliat
i fem el primer concurs de grafitis.
Tothom que li agradi aquest art plàstica,
doncs, tindrà allà un espai especialment preparat
per fer els dibuixos sobre l'Àliga,
amb aquesta modalitat plàstica, doncs, dels grafitis, no?
És a dir, hi haurà la doble modalitat,
el mateix espai del Pla de la Seu.
El mateix espai,
i allà tindrem aquests taulons
que ens posen, potser,
mira, els tindran preparats per la campanya electoral,
aquests taulons de les campanyes electorals,
on hi haurà uns papers grans
on hi podran, doncs, dibuixar
amb aquesta tècnica sobre l'Àliga, no?
Hem volgut ampliar-ho una miqueta
perquè cada any, doncs, tenia un èxit,
però sí que quedava tallat a una edat
i també hem pensat, home, que hi ha gent més jove
i gran, que vulguin participar-lo i que els hi agradi,
els hi faci gràcia, doncs, bueno,
ampliar-ho amb aquesta modalitat.
Clar, perquè els dibuixos és per la canalla
i, en canvi, el grafiti és un art que, sobretot,
en fi, pràctica la gent jove.
Sí, de fet, és que la canalla, fins als 12 anys,
sempre hem tingut tres nivells, no?,
fins a sis anys, de 7 a 9, de 9 a 12,
però, i els grafiters, no hi posem nivell d'edat,
hi pot haver, doncs, un grafitet ben jove i un de molt gran, no?
Més que res per obrir això, una miqueta més la festa
a la participació ciutadana d'una manera, doncs, bueno, singular
i que, com cada any ha tingut un èxit
i, a més a més, tenim uns col·laboradors molt, molt, molt, molt fidels
que, quan els insinuem que anem a fer el concurs de dibuix,
doncs, ja no es neguen a col·laborar en tota aquesta història.
M'agradaria dir-los, anomenar-los i donar-los les gràcies
perquè el taller de juri a Blázquez, de Gràfiques Arrels,
el Ball de Diables, que ens ajuden molt,
nosaltres hem de dir que els de l'àliga són 8 o 10,
més les nostres famílies que ens ajuden,
perquè el Ball de Diables té molt més potencial humà
i que ens donen un cop de mà,
però, vaja, els que els hem d'agrair molt
és el taller de juri a Blázquez,
que ens regala unes reproduccions de l'àliga en petit,
que són els primers premis de cadascun dels nivells de participació,
el restaurant La Cuineta, que ens acull allà,
o el jurat perquè deliberi,
i Gràfiques Arrels, que ens obsequia cada any
amb uns tríptics que fem...
Bé, tot això té uns costos,
però, clar, et trobes amb gent que s'hi evoca
amb aquestes històries.
Cal apuntar-se prèviament per...
No, és aparèixer allí a partir de les 10 del matí
al Pla de la Catedral,
els hi lliurem les làmines on han de dibuixar
i l'únic que han de portar els nens i nenes
són el material que vulguin utilitzar per dibuixar,
siguin color, siguin aquarel·les,
sigui el que sigui.
Molt bé, doncs això serà dissabte
a partir de les 10 del matí.
La veritat és que si féssim després una certa cronologia,
a la tarda tenim una de les novetats importants
d'aquesta Santa Tegla,
que és aquesta baixada del Seguici Petit,
d'una part del Seguici Petit,
de la Ligueta, de la Moleseta i del Lleonet.
Aquí, la Ligueta, teniu un protagonisme especial,
perquè jo no sé si el que voleu fer
és el que vau fer en el seu moment
amb la baixada nocturna de l'Àliga,
que després s'ha convertit en un dels actes
més massius, més multitudinaris de les festes.
Home, això, quan penses un acte d'aquests,
no te'n pots escapar
de pensar en l'altre, no?
De dir, es arribarà a convertir en això?
Home, no ho sabem, no ho sabem.
El desig seria aquest.
A veure, la idea de fer la baixada de Petita
d'on surt?
D'on surt de la pròpia canalla,
que l'any passat, quan surten,
doncs, clar, surten engrescats
i ells, quan acaben tots feliços,
doncs, entre ells surt això.
I no farem mai la baixada de Petita,
ens agradaria...
A veure, jo soc de l'opinió,
a la canalla no se'ls hi ha trebat res,
ni a la canalla ni als grans, no?
Però en aquest cas, doncs, ens ho vam pensar,
vam valorar què podia passar,
què no podia passar,
quan la faríem, en quins horaris,
i vam pensar que seria una activitat simpàtica, no?
L'hessim pogut fer sols,
però des del propi grup de l'Àliga
i amb el Ball de Diables,
que és l'entitat mare,
vam pensar, escolta, doncs, ja que hi som,
convidem els altres dos elements
que també surten el dia 21 a la nit,
fem-ho a la tarda,
amb un horari, doncs, més adequat,
ho fem, doncs, a les 6 de la tarda,
fem un recorregut més petit,
no fem un recorregut tan llarg,
però sí amb el mateix esperit,
és a dir,
l'Àliga la baixarà un portador o una portadora
de la Ligueta Petita,
fins a la plaça de l'Escolz,
i a partir d'allí,
la intenció és que tots els nens i nenes,
entre, què diria jo,
9, 10, 11 anys, 8, depèn,
que s'atreveixi i vulgui provar de portar-la,
doncs la podrà portar.
És a dir, l'esperit és el mateix que el gran,
que baixarem les escales,
tirarem pel carrer Major avall
i per la baixada de Misericòrdia
i per la plaça de la Font fins a l'Ajuntament,
on coincidirem, per acabar-ho,
amb el començament més o menys
del concert familiar,
i que pot ser, doncs,
una festa infantil, juvenil i familiar
que pot anar molt bé.
La veritat és que s'assuma aquest acte nou
a tot un potencial
que hi ha hagut en els últims anys,
i que segurament aquest any es demostra especialment
d'atendre les necessitats,
les demandes de la canalla,
entre altres coses perquè són el futur de la festa, no?
I amb aquesta baixadeta
esteu posant les bases a...
Sí, i és que, de fet,
hi ha molta canalla integrada
i amb els propis grups grans,
no tan sols amb els grups petits.
Veiem que tots els grups grans
porten allò a la canalla.
Qui són?
Doncs, home, és el fill, la filla,
el nebot o qui sigui, no?
Que tomba per allí.
Doncs està bé que els hi donem un espai
per espleiar-se ells, no?
A més a més,
suposo que s'haurà comentat,
però el dia...
El dia 18 fem-ho de la baixadeta de l'Àliga,
el dia 19 hi ha la Santa Tegla Petita,
i l'altra novetat és el Correfoc Petit,
que això també ha sortit d'una iniciativa
des del Vall de Diables,
per fer una seqüència similar,
igual a la que es fa amb la gran, no?
La baixada de l'Àliga,
es fa la Santa Tegla Petita
i el Correfoc Petit,
amb la intenció,
no sé si sóc retiratiu,
però amb la intenció
que això es faci any rere any,
deixant-se estar
que si el dia 18 cau en dimarts
o cau en diumenge o els dimecres.
La seqüència, la intenció és aquesta.
Fer una segona seqüència ritual de les festes.
Molt bé.
Adreçada per la gent petita.
Dedicada a la canalla.
A més, en el cas, per exemple,
de la baixadeta petita del dissabte a la tarda,
en guany ja coincideix
que després hi haurà aquest concert familiar,
també podria ser una manera habitual
si, en fi, tots els grups es posen d'acord
i l'Ajuntament es posa d'acord
perquè fos també una tarda, no?,
amb la baixadeta
que pogués acabar amb un concert.
Aquesta és la intenció.
Igual que la baixada dels grans
té la seva rebellia a la plaça del Rei,
doncs que hi hagués aquest concert.
Aquesta és la intenció.
Aquesta és la intenció.
I jo em penso que això ha de sortir bé.
No hi ha cap visió de dir
que això potser surt malament.
Per què?
Perquè hi ha una garantia.
La garantia és que la participació ciutadana
i de la canalla a les festes de Santa Tegla
no ens enganyem, és espectacular.
Llavors, aquests actes han de tindre èxit,
sigui el dia de la setmana que hi caigui.
De la baixada de la Lliga,
l'habitual, la nocturna,
segur Puig ja en parlarem
quan arribi la data.
No sé si aquest any, per això dels 25 anys,
fareu alguna cosa especial aquella nit.
Amb això, bé saps tu
que aquesta pregunta no correspon.
No toca, com diria aquell.
Que això és una...
Però jo l'he de fer com a periodista.
No, no, tu l'has de fer,
però tu saps, la meva resposta és pràcticament
em m'ho dir i no respondre.
Escolta, com a 25 anys,
alguna cosa més que fareu?
Home, pràcticament...
Ho hem de parlar del que volíeu fer
i no podreu fer.
La història és el que volíem fer i que no farem.
A veure, doncs anem al tema.
Vosaltres, i a més de fet fins i tot
ja els tríptics del Patronat Municipal d'Esports
anunciant la peonada del dia 19,
vosaltres havíeu anunciat com a portants de la Lliga
que sortiria a la Lliga aquell dia
a fer la cursa, no?
A fer la peonada.
Això ho dius.
A veure...
Per què?
Com comença tot això?
A veure, per què?
Hi ha tot un argumentari en tot això,
però a veure, nosaltres el que fem primer que tot
és anar al Patronat al mes de juliol,
al mes de juny.
Anem al Patronat d'Esports i els hi diem
la nostra intenció, els hi proposem aquesta intenció, no?
Val a dir que nosaltres anàvem una miqueta reticents,
a veure què ens diran.
Entenem que és una cosa, si volem dir, complicada.
Qualcosa, després no es va convertir en coses complicades,
sinó que el terreny era planíssim, no?
Els hi proposem amb el Ramon Quadrat,
que és el gerent del Patronat d'Esports,
i la Roser, els hi proposem això
i ells troben una idea fantàstica,
fins al punt, nosaltres intuïm,
que ells diuen, home,
és veritat que els mitjans de comunicació
no se n'encuiden gaire de la peonada,
que surten als diaris com a molt un requadret
amb una fotografia, dient que es va celebrar la peonada
i aquí s'acaba tot.
Nosaltres intuïm que això els agrada
perquè es poden, potser, garantitzar
una notícia i una fotografia, no?
Ens ho prenem en sèrio,
ho comencem a organitzar,
ho comuniquem a l'Ajuntament,
l'Ajuntament des de la Conselleria de Cultura
ho trasllada a la Comissió Assessora del Conselleria Popular
i estranyament,
nosaltres ens va estranyar moltíssim,
moltíssim, moltíssim, moltíssim,
i a mi particularment,
sent una cosa novedosa
i que portava una càrrega,
diguem-ne, no simbòlica,
però sí una càrrega allò d'una participació
totalment diferenciada de tots els actes
que es fan a la Festa Major,
amb la participació d'un element que tu has dit
que, no sé quina paraula s'utilitzar,
però avui n'hi ha un al punt diari
que diu idolatrada.
Molt bé, una peça molt idolatrada,
però sí que molt estimada, no?
A nosaltres ens estranya molt
que la Comissió Assessora digui que no,
sense no demanar-los l'opinió,
sinó escoltar els nostres arguments, no?
Això a nosaltres ens va estranyar moltíssim.
Ho vam parlar amb l'Ajuntament
i vam dir, escolta, ens estranya molt
que aquesta gent no ens hagin dit res,
no ens hagin preguntat res.
Des de la Conselleria de Cultura,
de Festes, perdó,
ens diuen, home, escolta'm tu,
sí, però és una comissió assessora,
nosaltres entenem que vosaltres
doncs hi voleu participar
en un acte diferenciat,
els hi expliquem els nostres arguments,
els entenen
i ens diuen, escolta, mira,
no sortirà del programa,
ho acceptem,
perquè tampoc la baixada de l'àrea
hi sortirà del programa,
no?
Però, escolta, aneu-hi,
aneu-hi en compte,
tornem a parlar amb el Produtat d'Esports,
nosaltres els diem
que muntarem com una mena
de cordó de seguretat,
que respectarem en tot moment
la participació de la gent
que no vulguin tenir res a veure amb tot això
i que corrin la peonada,
que nosaltres a l'assistenció
no és anar a córrer
com s'entén anar a córrer,
sinó anar amb una marxa
de pressa,
que tenim garantia
de la participació,
que hi arribarem,
que no hi ha problema,
i que a més a més
farem una crida
a tothom qui vulgui ajudar-nos
a portar l'àliga
el dia 19.
Tot això ho accepta
i fantàstic,
i així va la cosa.
Nosaltres manteníem l'acte
separadament
del que
del que
del que
deia la comissió assessora.
Ens trobem que fa pocs dies,
una setmana més o menys,
surten els mitjans de comunicació
que Unia Democràtica de Catalunya
critica la participació
de l'àliga de Tarragona
a la peonada
i que tracta,
i aquí no hi entro
amb la qüestió política,
però tracta
la consellera de festes
a prop potent
perquè se salta
totes les decisions
de l'assessora.
Nosaltres entenem,
obro parèntesis,
nosaltres entenem
que una assessora és això,
una assessora
i que la decisió
l'ha de prendre
qui l'ha de prendre.
I tanco parèntesis.
Però nosaltres,
per l'altra banda,
diem,
escolta,
ara és l'oportunitat
d'anar,
si ens deixen,
anar a parlar
amb la comissió assessora,
explicar-los els nostres arguments
i demanar-los,
i demanar-los,
i explicito,
demanar-los que s'ho repensin.
Això es va produir
divendres passat,
divendres passat,
no, dijous,
dia 9,
el dia 9 de setembre.
El dia 9 de setembre.
Nosaltres,
el president del Vall de Diables,
jo mateix,
anem a convidats
per la comissió assessora,
anem i els explicam
tota una sèrie
d'arribamentaris.
No m'estendré
a explicar-los
i a llegir-los,
però només,
si em permets,
només diré
els objectius.
Era apropar l'àliga
a un acte popular,
festiu i esportiu.
Apropar l'àliga
a un sector tarragoní
diferent
del que podem trobar
en Cercaviles
o a la baixada.
Apropar-la
a aquelles persones
que vulguin dur la peça
en un ambient
més relaxat
que el dia 21.
Tots sabem
l'ambient que hi ha
el dia 21 a la nit.
Recórrer a diferents espais
de la ciutat
per on transita la peça.
I aquí
vull fer una esmena
amb això.
Des de fa molts anys
es diu
que les festes
s'haurien de traslladar
a alguna part d'elles
o inventar,
i es fa,
inventar-los altres actes
fora de la tradicional
que és la part alta
de la plaça
de la Fona Inclosa.
Bé,
intentem-ho d'una altra manera
i un acte molt simpàtic.
I celebrar el 25 aniversari
d'una manera diferent,
popular,
participativa
i sana.
És una cosa excepcional
i podria haver-hi
la pregunta de dir
i de fet hi va ser-hi
en un principi no.
I sortirà cada any?
No.
Ho feu perquè és als 25 anys.
Ho fem als 25 anys
i és possible
que dintre de 25 anys
hi hagi una altra gent
i els d'una altra gent
i els d'una altra gent
anem a córrer la peonada
o no sé què.
Bé,
doncs aquest argumentari
jo vaig quedar sobtat,
jo vaig quedar
però allò que dius
però ara què m'estan dient?
Diu no,
aquest argumentari
nosaltres ja havíem caigut,
ja havíem pensat,
tot això ja ho teníem,
però diem que no.
sense voler faltar
a ningú el respecte
però jo,
escolta'm tu,
ho dubto.
Tinc el dret a la dubte
i jo dubto.
Per què es diu que no?
Jo encara no hi he entès.
Avui el diari El Punt
surt a la primera plana
que una de les coses
per res per net
és el deteriorament de la peça.
Què vol dir
el deteriorament de la peça?
Què pot passar?
Que caigui l'àlia?
Doncs mira,
ho sento molt
però ho dubto.
i a més a més,
què s'han pensat
qui som nosaltres?
Una colla de veinells
que podem anar
a fer
una certa maltat
pel carrer amb l'àliga?
Home, no fotem-ho.
Això no.
Continuem la seqüència
de tota aquesta història.
Es diu que no,
nosaltres ho sabem
de bon grat,
no volem entrar
en polèmiques amb ningú,
de cap de les maneres
no volem entrar
permet amb l'expressió
amb mal rotllo
amb altres entitats.
A vegades s'argumenta,
no?
És que les altres entitats
estan enfadades
o no sé què
perquè sempre feu el que voleu.
No entenc
què vol dir
això que fem
per ser el que volem.
No ho entenc,
que m'ho explica
això que els de l'àlia
que fem el que volem.
Bueno,
ja m'ho explicaran,
és igual.
Curiosament,
un dels integrants
de la comissió assessora
del seguit popular
que més incidia
i més estava incidint
que l'àliga
no hi havia de participar
i tota la història,
no sé per quins raonaments,
però l'endemà,
no sé si descobreixo alguna cosa,
però com és la veritat,
no m'importa.
Se'n va a veure
o truca,
això no ho sé segur
si la va a veure
o la truca,
la consellera de festes
i li diu
escolta,
amb allò de l'àliga,
escolta,
se'ls hi podia proposar
que fessin una cosa,
que el dia 19
anessin amb l'àliga
a la sortida
i esperessin
que arribés
la peanada.
Escolta'm,
Ricard,
siga'm serios,
tu.
O la correm
o no fem res.
O la deixeu on està.
Però no a fer,
torno que em perdonis
l'exposició,
a fer el peripé,
allà,
posar l'àliga,
fer-me una foto
falsa,
doncs escolta'm,
jo si vaig allà
amb l'àliga
a fer la foto,
surto corrent
i ja no m'aturen,
home,
per favor,
no?
Aleshores,
en definitiva,
vosaltres,
clar,
el que lamenteu
és que finalment
la decisió
de l'Ajuntament
hagi estat
fer cas
a la comissió assessora
en contra del que
en un principi pensava.
Jo em fa la feta
que la conselleria
de Festes
de l'Ajuntament
es troba
en un moment
que segurament
per no deixar
en evidència,
o no quedar malament,
evidència no és la paraula,
però per no quedar
malament
amb l'assessor
i desautoritzar-la
d'alguna manera,
diguem-ho així,
però tampoc per fer-nos
un lletge a nosaltres,
i això estic segur
que va per aquí la cosa,
doncs no acaba
de prendre
aquella decisió
de dir,
escolta'm,
tu,
si aquells hi volen anar
i us n'han
sensacional
i no sé què
i tota aquesta sèrie
d'arguments,
doncs va,
que hi vagin.
Jo ho entenc això
i ho entenem
i ho assumim
i no hi volen anar
més enllà.
El que ens dol,
entre altres coses,
és que no atinguin
els nostres arguments,
que no es poden atendre
i ja està,
no?
Però també hi ha una cosa
que ens dol molt,
això havia creat
una certa expectativa,
havia creat
una expectativa.
Ens ha estat molt de greu
pel patronat d'esports,
que s'ho havia après,
però amb una il·lusió tremenda,
i l'expectativa
que havia creat
que hi havia ja
tota una sèrie de gent
que ja ens havien comunicat
que el dia 15
vindrien a provar l'àliga
i a veure com funcionava
per vindre el dia 19
i ajudar-nos a...
Sí, perquè volíeu fer un assaig
el dia 15.
El dia 15
es volia fer un assaig.
Ens ha estat greu molt
per una important empresa
que participa
molt a les festes
de Santa Tegla,
que havia tingut
el detall petit,
però un detall
molt agraït,
de subvencionar-nos
unes samarretes especials,
que és,
una altra samarreta,
sí,
una altra samarreta.
Unes samarretes especials
per aquest fet concret,
no?
Ens ha estat greu
per totes aquestes coses
i ho l'entenem.
Què ens passa
en el nostre interior
com a liguers,
com a balladors de l'àliga?
Home, estem tristos.
Estem decepcionats.
No ens ho esperàvem.
De veritat.
No ens ho esperàvem.
Però bé,
escolta'm,
les coses van per aquí.
La decisió és aquesta,
perquè a més
la regegutora de festes
ja avui ha...
I a més a més
t'ho dic una altra cosa.
a la sortida
d'aquella reunió
hi va haver un membre
també molt desgat
que em va dir
escolta'm Pito,
ho fareu igual, no?
Hosti, no s'hi val.
No s'hi val.
No podem fer trampes
d'aquesta manera, no?
Nosaltres ho haguéssim pogut fer.
Llavors sí que ens ho haguéssim
dit que ho deia
que feu el que ens donarà la gana.
S'hi ha pogut agafar l'àliga,
anar el dia 19
al...
al...
al...
al...
al Torres Jordi.
Agafar l'àliga
i ho fotem-nos a córrer, no?
Però tampoc es tracta d'això,
perquè si hem de fer les coses
com les hem de fer fetes, no?
És un tema que
crec que donarà de sí,
de debat, com a mínim, aquests dies...
Sí, però tampoc...
tampoc, escolta'm...
Vosaltres no li voleu donar ja
més importància?
Renuncieu a participar i ja està.
Sí, però fes-me la pregunta
quina és la nostra intenció ara.
Després.
O ara.
No, quina és la nostra intenció?
A veure, la nostra intenció
és anar a córrer la peonada.
Clar, si ens ha llegit.
I anirem amb les samarretes,
doncs, que...
que ens van fer,
però anirem a córrer la peonada.
Suposo que ningú li molestarà,
que els senyors vagin tots igual.
i que vagin a córrer la peonada, no?
Ja està.
Però jo reitero la tristesa
i la decepció que tenim.
Ei, el dia 21 serà una festa, eh?
Potser més que mai.
Serà una festa.
Pitu, deixem aquí.
I el 22 i el 23.
Però del tema em sembla que
seguirem parlant,
perquè n'hi ha molta tela
a comentar en aquests propers dies.
Pitu Rubira, moltes gràcies.
A vosaltres.