Jordi Girame, molt bon dia, benvingut.
Bon dia.
Una altra setmana de l'ETC, tres cites musicals, totes elles.
La propera setmana ja començarem a parlar de teatre,
de moment hem parlat de dansa, aquesta en parlem de música.
I un gran personatge que arriba directament
del Festival de Jazz de Vitoria,
jo tinc entès que farà un tomet per Europa,
que tornarà als Estats Units
i que al novembre anirà a Barcelona.
Doncs sí, sí, sí, aquesta actuació està marcada
a la gira europea que està fent el Chic Corea
i de fet, just després d'aquí, se'n va cap a Alemanya i continua.
I les úniques dues actuacions ara aquest d'estiu
serà una, el Festival de Jazz de Vitoria, com tu deies,
el divendres 16, i el dissabte 17,
doncs, en fi, el plaer i gairebé diria l'honor
de tenir una estrella mundial del jazz com el Chic Corea
amb 16 premis Grammy i amb una banda estel·lar, no?
Que els que són amants del jazz ho coneixen perfectíssimament.
Els quatre músics que acompanyaran el Chic Corea,
que gairebé, com deia el Jordi Freixas l'altre dia,
cadascun d'ells ja podria ser ressenyable
i ser motiu que la gent compri l'entrada
i vagi a veure aquest concert.
Chic Corea està assajant, no pot parlar amb nosaltres ara.
No, és broma, però amb qui sí que podem parlar en aquests moments
és amb Joan Anton Cararac.
Ell és periodista, director del Festival de Jazz de Barcelona,
expert en jazz i, segons jo tinc entès,
fins i tot expert en la figura de Chic Corea.
Joan Anton, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per atendre la nostra trucada.
Jo no vaig de joveneta, que ja tinc una edat,
però jo presento el nom de Chic Corea
i és un referent que m'ha acompanyat tota la vida.
I jo m'imagino que si sortíssim al carrer
i fins i tot entre persones que no són allò amb addictes al jazz
i els fessin dir mitja dotzena de noms estalars del jazz,
el de Chic Corea segur que sortiria.
Sí, però bé, és un dels grans noms del jazz contemporani
i ja són gairebé mig segle
com un dels noms indispensables del jazz
i sobretot com una de les figures de la generació post-Bob,
post-Miles Davis,
que durant cinc dècades ha ocupat els primers llocs del jazz
i sobretot amb una constant renovació,
amb una constant manera de fer coses,
de fer coses noves com és, per exemple, aquest projecte de la Freedom Band,
que és el concert de Tarraó en aquest dissabte,
és l'únic concert espanyol al costat del concert de Vitoria del dia anterior.
I què fa diferent, perdona, Anna,
Joan, què fa diferent aquest projecte amb la Freedom Band?
Aquest projecte el fa diferent que és un superquartet,
és a dir, s'anuncia amb el nom de Chic Corea,
però es diu Freedom Band,
és a dir, és un quartet que a banda de Chic Corea
hi ha Roy Hens a la bateria,
Roy Hens té 85 anys,
és un músic, és un bateria que va tocar amb grans del jazz
com Charlie Parker, com Bud Powell, com Thelonious Monk,
però hi està en plena forma,
com se l'ha vist fa molt poca persona al capdavant del seu quartet,
fa dos anys va tocar el Festival de Jazz de Barcelona
i encara està en plena forma.
I els altres dos músics són Kenny Garrett,
el saxofonista que es va fer popular,
sobretot amb el grup elèctric de Miles Davis,
i el contrabaixista Christian McBride,
que és el més jove de tots ells,
està al voltant dels 40 anys,
però que també és una de les figures referencials del jazz.
És un superquartet,
estan tocant música a les gires de Monk,
de Bud Powell, música antiga,
estàndards i música nova
que estan creant a l'escenari.
De vegades fins i tot és aquestes coses que passa al jazz,
que una composició estan tocant una cosa
i quan s'acaba el concert els pregunten
ni què heu tocat i no ho sabem,
ho hem improvisat i no sabem què és,
no sabem quin títol té i no sabem de qui és,
perquè ho hem creat entre tots.
Home, la improvisació, el fraseig,
és una de les característiques constants de Chic Corea, eh?
Per descomptat, sí.
De Chic Corea, tots els músics de jazz,
és el que fa el jazz gran,
és aquesta maniera de sortir a l'escenari.
I a Chic Corea ha parlat en alguna entrevista,
ara estava llegint una entrevista
que li vam publicar en un diari de Detroit
abans de sortir de gira,
perquè quan està de gira justament
no pot fer entrevistes
perquè està voltant per tot Europa,
crec que avui dia 12 està tocant a Itàlia,
demà passat actua el famós festival d'Umbria,
a Perugia, etcètera, etcètera.
Doncs li preguntaven què representava per allà aquesta freedom band
i ell deia que sempre havia buscat com a artista
la llibertat d'expressió, no?
I això és el jazz, el jazz és el que li havia donat aquesta possibilitat.
Esmanteves el repertori i així per sobre en Chic Corea,
majoritàriament i en diferents etapes de la seva vida
sempre l'ha interessat molt tocar la seva música pròpia,
les seves composicions, com deies, les originals,
una mica creades per l'estudi,
però després aquestes que sorgeixen després d'un concert.
En el cas del concert del que podrem gaudir,
aquí a Tarragona, saps, Joan,
una miqueta per on anirà el repertori,
els estàndards de Chic Corea,
noves peces, ens pots donar alguna pista
si tens coneixement del repertori?
Sí, com sempre, en un concert de jazz
jo puc donar pistes,
però després poden canviar completament el repertori,
perquè és una de les gràcies del jazz,
que no és com un concert de música clàssica
que vas escoltar unes sinfonies de Beethoven
que ja s'esquissaran al programa i et toquen, no?
Però jo suposo que anirà més o menys pel que estan fent ara,
estan tocant aquestes composicions antigues,
que ja són estàndards, de fet,
música de Bad Powell, música de Zenonis Monk,
originals del mateix Chic Corea.
És òbvi que Chic Corea, com a aficionat,
com a aficionat que és els sons espanyols
i com a admirador d'Espanya,
diguem-ne d'Espanya,
però no l'aquestia de turística d'Espanya,
de no conèixer la diversitat espanyola,
perquè Chic Corea, òbviament, la coneix molt bé,
doncs també tocarà composicions pròpies,
però qui saps, sí, probablement també Espèny.
És el que t'anava a dir, el famós Espèny,
que em penso que sona per aquí, si el tocarà,
jo suposo que sí, no?, i aquesta aquí.
Chic Corea ha creat, també, Espèny,
realment ha creat un estàndard,
ha creat un segell de música espanyola pel jazz,
no?, i que realment ha sigut molt important en la història,
diguem-ne, en la història del jazz ha sigut molt important
la passió que Chic Corea ha demostrat sempre
per la sonoritat espanyola
i sobretot pel plomer i per l'escomptat.
Per tant, el repertori serà una mica tot,
serà Bat Powell, Bat Powell és una de les referències d'aquest grup,
fent el News Monk, Charlie Parker,
i música original, insisteixo, música original,
abans de venir cap aquí,
jo vaig tenir l'ocasió de parlar amb Chic Corea a Nova York,
i em va explicar que el dia anterior
Kenny Garrett, el flexofonista, l'havia trucat
i havien estat parlant durant una estona per telèfon
i li va dir, escolta, escolta això,
i li va posar, es va posar a tocar el piano,
Kenny Garrett, es va posar a tocar el piano per telèfon, no?,
i li deia, escolta, això, això m'agrada,
això ho podrien fer servir per la gira
i per tant, doncs, és un original més que incorpora a la gira.
És la gràcia del jazz, no sabem ben bé què passarà,
sabem que serà un superconcert molt exclusiu, a més a més,
perquè a Catalunya és l'únic concert d'aquesta banda
i a Espanya és l'únic, diguem-ne, un entre dos,
i serà això, és a dir, serà a tot cas, diguem-ne,
quatre grans del jazz de generacions diverses i diferents.
Realment és un concert que ja ha tret l'atenció
dels iniciats en el món del jazz,
els seguidors d'aquest estil de música d'aquí Tarragona
i d'altres ciutats.
Per a aquells que no ho siguin,
què els hi podríem dir?
Què els pot atreure de Corea, Joan Anton?
Què els hi podríem dir?
Escolteu, si mai us heu acostat a aquest tipus d'interpretar el jazz,
veniu, que trobareu, que trobaran.
Home, ara, si no m'equivoco, esteu fent sonar espen, no?
Sí, sí, sí.
Si jo callés i deixés de soltar espen,
ja seria un bon argument per a qui es volgui acostar al jazz.
El jazz té aquesta fama de música complexa per intel·lectuals, etc.
I, evidentment, que ho és.
És música complexa i pot agradar els intel·lectuals,
però també és música que, com tota la música, que es deixa anar.
És a dir, es deixa anar i si seus allà i escolta amb atenció,
et pots trobar amb emocions i amb unes forces
que altres formes d'expressió musical, evidentment, no tenen.
I aquest seria el consell, seria veure quatre grans músics
creant en el moment, al Camp de Mar de Tarragona, dissabte que ve,
una nit única, una nit especial, una nit diferent.
Això seria el més, per descomptat,
i escoltar música de Chic Corea, per exemple,
és una molt bona inspiració per anar a aquest concert.
Una última pregunta, Joan Anton, que sabem que tens una reunió,
no volem que arribi tard.
Com és Chic Corea, personalment?
Chic Corea, personalment, és un tipus molt amable,
amb uns convenciments artístics i ètics propis.
Tota la vida ha volgut desenvolupar una carrera musical lligada a l'ètica.
També és un... el culte en Jaumet, que es diria en català,
és un artista que constantment està variant els seus projectes.
Jo recordo que treballo a Mèri des de fa vuit anys,
vam començar treballant amb el quartet,
després va fer un duo amb Bella Fleck,
després va canviar, va fer la Five Piece Band amb John Maslodlin,
ara està amb la Freedom Band,
el novembre el tindrem al Festival de Jazz de la Sona
per primera vegada a Piano Sol,
que és un dels formats, diguem-ne, més ambiciosos de la música.
És a dir, constantment està canviant,
té 69 anys, però té la mentalitat d'un personatge jove,
d'un personatge, és a dir, és com parlar amb un adolescent,
parlar amb ella i de música.
Té una passió per descobrir músics nous,
per descobrir gent nova, està escoltant constantment.
Ara he rebut un missatge que a un festival de Bèlgica fa poc,
doncs va haver-hi una jam session al final del concert,
se li van ajuntar, van pujar a l'escenari,
el trio de B.K. Iyer, un pianista jove nord-americà d'origen indi,
i la pianista japonesa Hiromi, amiga de Chikorea,
i amb qui ha gravat un disc a dur,
doncs van pujar i van fer una jam session,
i està constantment, és a dir, és un personatge en aquest sentit,
molt inquiet, és sorprenent perquè té 69 anys
i està constantment pensant en coses noves,
i és un tipus que en aquest sentit s'avorreix dels seus mateixos projectes,
és a dir, els seus projectes tenen una vida limitada,
tenen aquesta Freedom Band,
perquè també és un grup de superestrelles,
serà difícil que es repeteixi,
és a dir, és una ocasió, diguem-ne, única.
Una ocasió única, però sobretot irrepetible,
perquè tal com deia el Joan Anton,
cada concert de jazz és diferent.
Joan Anton, sóc el Jordi Giramel, coordenador del festival.
Escolta'm, només per potser reforçar aquesta excepcionalitat que dèiem,
també reforçar que Chikorea ha guanyat, em sembla, 16 prems Grammy,
una mica per que ens fem una idea de l'avàlua
i del llarg recorregut d'aquest músic, no?
Sí, sí, la veritat és que les dades del Grammy no les sé bé,
però és probable que hagi guanyat els crius,
segur que és això, perquè és que és evident,
són 40, les carreres del jazz no són les carreres de la música pop,
que algú s'ha popular i 4-5 anys després ha desaparegut, no?,
tret de grans artistes.
En el cas del jazz, doncs, és una carrera de fons,
fa molts anys que hi són,
i Chikorea és una presència,
és una presència, diguem-ne, mastodòntica, no?,
en la història de la música popular de les últimes 5 dècades,
i evidentment és un creador únic,
aquesta melodia que fem escoltar en Despen,
doncs, és una melodia que la va crear ja i s'ha quedat per sempre,
discos seus, començant pel famosíssim disc amb Atribo,
que va gravar l'any 67, No He Sinks, No He Sops,
que és un disc amb Roy Fence, precisament, a la bateria,
són aquests discos que escoltes i escoltes i escoltes i no enveieixen,
i a més, i això, i l'excepcionalitat aquesta de tenir una superbanda
i tenir aquest concert gairebé en exclusiva,
és a dir, a Espanya només hi ha aquestes dues dates,
Vitoria i Tarragona, i és un d'aquest dissabte,
és a dir, és una d'aquestes dates que realment fan gran un festival i una ciutat
tenir personatges d'aquest tipus amb aquestes ambicions,
insisteixo, perquè és una banda que no té cap por al risc
i que no té cap por a improvisar
i que segons el que passi aquella tarda al Camp de Mar,
mentre fan les proves, doncs el concert serà això,
o segons el públic respongui,
és a dir, el públic també és molt important en els concerts de jazz,
el públic pot fer el concert per una banda o per una altra.
Joan Anton, vindràs dissabte a Tarragona?
Home, clar.
Pregunta amb resposta òbvia, no?
És a dir, clar, és una de les coses divertides d'aquest estiu a Catalunya,
és a dir, els grans concerts de jazz no són a Barcelona,
és a dir, n'hi ha alguns a Barcelona,
però per descomptat la cita de Chicoré a Freedom Band
no és una cita inexcusable qualsevol aficionat al jazz,
i fins i tot el que no ho sigui,
perquè val la pena, val la pena, insisteixo,
és important en el sentit del jazz
de ressaltar que el jazz és una música molt més accessible
del que de vegades persones com ara jo mateix parlant de jazz
la fem entendre,
és a dir, és molt senzill deixar-se enjuarnar pel jazz,
és tan fàcil com seure, sentir el que passa
i emocionar-se amb creadors que estan improvisant
com tots improvisem a la vida.
La música com a qualsevol creació artística de qualitat
és una qüestió de pell,
i d'això en tenim tots,
per tant, és una cita oberta absolutament a tothom.
Joan Anton Cararac, periodista,
director del Festival de Jazz de Barcelona,
moltíssimes gràcies per atendre la nostra trucada
i donar-nos quatre pistes
per saber exactament, si algú no ho sabia,
quin és el nivell i l'abast de la visita de Chicoré
aquest cap de setmana a Tarragona.
Molt bon dia i moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies, Joan Antoni, ens veiem.
Adéu-siau, bon dia.
A veure, és emocionant pensar que el tindrem a Tarragona, Chicoréa.
Sí, és emocionant pensar això,
l'excepcionalitat de la figura,
com deia el Joan Anton,
mastodòntica o gegantina de Chicoréa,
que és una figura mundial,
amb aquests 40 anys de trajectòria,
però penso que és emocionant,
com bé deia el Joan Antoni,
que em sembla molt interessant,
i que tu li has tret,
de dir, bueno,
els que coneixen el jazz i tot plegat,
que a vegades té aquesta fama de més elitista...
Ja són abonats, com si diguéssim.
Exactament, més elitista,
de seguida se n'adonaran de l'excepcionalitat
i que no es pot fallar el dia 17.
Però una mica ell feia aquesta crida a la gent,
o que motivada per la teva pregunta,
a la gent que, bueno,
diu, ostres, que jo no sé aquest tipus de jazz,
jo potser això serà un pal,
no, d'això,
i ell apel·lava
que això que està fet en directe
i que només es fa allà,
i que és una,
a banda d'això,
és una música que t'arriba,
que t'arriba a la pell
i que és capaç d'emocionar-te.
Jo penso que,
com bé deia ell,
si baixéssim el so i escoltéssim una estona,
ens n'adonem
que allà assegut,
a la fresca,
al camp de mar,
dissabte,
amb una banda de quatre músics excepcionals,
els millors del món.
Només toquen a Vitoria i aquí,
a Kenny Garrett,
Christian McBride
i l'agendari Roy Haynes
amb més de 80 anys.
Clar, home,
que ha tocat amb tota la gent
que ha dit que ha tocat.
Miles Davis.
Miles Davis,
fins i tot en Louis Armstrong,
em sembla que vaig veure
amb alguna de les biografies,
que ell devia ser joveníssim,
però que fins i tot,
perquè ens adonem
de l'avàl·lo d'aquest bateria,
de Roy Haynes.
Saps què, Jordi?
Que regalarem
tres entrades dobles, sis.
Me'n sembla fantàstic.
Les regalem, regalem
o fem alguna pregunta?
Que ens truquin.
De moment que ens truquin.
977 24 47 67.
Ens truqueu al llarg
de l'espai de l'ETC,
que ja ens estan trucant,
lògicament,
i poca broma
perquè podeu aconseguir
fins a sis entrades
per engaudir d'aquest concert.
Mira, farem preguntetes,
però me les invento ara,
les improviso.
És a dir que...
Molt fàcils.
Aquest és l'avantatge
que si les improviso
són molt fàcils.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
En Josep Maria Vallvardó.
Què tal, Josep Maria?
Bé.
Aficionat al jazz o...
M'agrada,
però no hi entenc massa.
Doncs mira,
ja ho acabem de sentir.
No es tracta d'entendre,
sinó deixar-se emportar.
Per tant,
jo crec que pots gaudir molt
d'aquest concert,
si em dius,
de quin país és originari,
Chic Corea?
D'Estats Units.
Ah, és nord-americà.
Doncs si veus que era fàcil,
era fàcil.
Soc una tova.
Soc una tova.
Josep Maria,
molt bé,
doncs a partir de demà
pots venir a recollir
les invitacions aquí a la ràdio.
Moltes gràcies.
A tu per trucar-nos.
Bon dia.
Adeu-siau.
Sí que sóc tu bé,
també és que em sap greu
també que has perdut
l'oportunitat de gaudir.
Però està bé, està bé, està bé.
Tampoc no cal passar-se de dificultat.
No, no cal, no cal.
977-24-4767.
Un parell de preguntetes més
i puguem regalar
encara aquestes dues entrades dobles
que tinc.
Bon dia.
Ha tocat, Chic Corea,
tothom ha callat.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlo?
Amb Roser Andreu.
Què tal, Roser?
Doncs per aquí
l'Auditori dissabte
no sé, escalfarà l'ambient
amb Chic Corea,
però bueno, no sé.
Escolta, Roser,
què et sembla
la programació d'enguany
del festival?
Aquesta no és la pregunta
per les entrades, eh?
Jo te la faré després.
A veure,
ha millorat una mica
bé que aquest any, no?
La faré l'any passat
o la ve com més valor
aquest any, no?
Però per la música,
pel teatre...
Per tot,
per tot en conjunt, sí.
Trobes que ha pujat de nivell
sota el teu punt de vista?
Sí, jo trobo que sí,
aquest any una mica més
sí, ha pujat de nivell.
Molt bé.
Escolta, i saps d'on ve?
És a dir,
Chic Corea té una gira
llarguíssima ara
i abans d'actuar aquí
haurà actuat
en un dels festivals
més importants
de jazz de l'estat espanyol.
De quin festival es tracta?
Ai...
Hem de mirar cap al nord, eh?
Cap a Vitòria.
Ah, Vitòria, sí, dona.
Sí, sí, eh?
Molt bé, Roser.
Doncs aquí tens les entrades
a la ràdio.
A partir de demà
les pots venir a buscar.
A la tarda
també es pot venir o no?
Doncs, dona,
si fos al matí
la veritat és que
quasi millor.
t'ho agrairíem, eh?
Molt bé, vinga, agraïda, eh?
Gràcies a tu.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Aquí ho has fet
una mica més difícil, eh?
Sí?
Perquè ja s'havia d'estar
molt atent, eh?
Per saber d'on venia.
Doncs ara,
espera't tu que...
A veure, a veure, a veure...
Ai, ai, ai,
doncs la que tinc ara
no sé, home,
difícil no és
perquè ho hem dit
moltes vegades
i tenen l'abast
d'un programa
demà-demà
la podran a respondre.
Hola, bon dia.
Hola.
Amb qui parlo?
Delphi Hernández.
Què tal, Delphi,
com va el matí i l'estiu?
Bien, treballando.
Ah, treballant, dona.
Però dissabte fem festa, no?
Sí, sí, sí.
I a la nit no tens plan,
no tens cap compromís.
No, no, me lo das tú el plan ara.
Te doy jo el plan?
Déjame darte el plan, eh?
Vinga.
Contéstame bien, eh?
Bueno, no sé.
A veure,
Chic Corea no ve sol.
Ah.
Ve amb una banda.
Vale.
Pues me parece que no iré, eh?
No, que sé, va.
No, no, no, no, porque os estaba escuchando,
pero de aquella manera, ¿no?
Como si en el trabajo...
Com anem d'anglés?
Com anem d'anglés, Delphi?
Bueno, así, así, cuenta.
A veure.
És una banda molt lliure.
Podríem dir-ho d'aquesta manera.
Sí, pues yo que sé.
Chic Corea, anda...
Jordi, va, ajuda'm tu a ajudar-me.
La Freedom.
La Freedom, va, sí senyora.
Molt bé.
Això són ganes d'an escoltar Chic Corea.
Has posat aquí tota la teva concentració, Delphi.
Ai, mira, t'ho pot dir el Jordi, eh?
Sí.
Hem respirat, hem respirat, eh?
Ens hauria sigut molt greu, eh?
Saps molt greu no poder-vos donar les entrades a la primera, carai,
que és un espectacle que cal gaudir-ne.
A tu t'agrada el jazz o és un primer contacte que tindràs així,
iniciàtic?
Sí, t'agrada.
Sí, bastante.
No demasiado, pero bien.
Doncs jo crec que aquí quedaràs bastant impressionada, eh, Delphi?
Doncs enhorabona i gràcies per trucar-nos.
Gràcies a ti.
Adéu-siau, bon dia.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Adiós.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
molt musical, aquesta de l'ETC.
Ja sabeu que cada dimarts amb Jordi Giramé
fem una repassada i amb veus expertes
com les que acabem de tenir.
Cites destacadíssimes. A veure, jo,
la veritat és que els hotelers
el divendres és magnífic a quarts
a onze, com qui no vol la cosa
que tu trobes pel carrer, el de
Xicorea, el Teatre Auditori del Camp de Mar,
la banda, la propera setmana tenim un programa
doble, podríem dir-ho així, perquè hi ha teatre
majúscula,
o en negreta, com vulgueu,
i música, també, en negreta.
El segon
espectacle de la setmana vinent és que
no cal que diem res, jo, amb en el Serrat,
amb aquesta gira que està fent homenatge
a Miguel Hernández, però també
tenim el Centro Dramático Nacional
i Galliard de Producción es
amb la Bar de Molière.
Aquesta peça clàssica que no pot faltar
al teatre tarragoní. Hem parlat molt
de Xicorea d'aquesta setmana i que és
una cita ineludible
i és així, jo penso que la setmana
que ve, els amants del teatre, tenen una cita
marcada al calendari, que és
el divendres 23,
amb aquest espectacle, un clàssic,
a la Bar de Molière,
amb una producció molt gran i molt
ben feta, com és una producció del
Centro Dramático Nacional,
juntament a la Galiard de Producción,
com bé deies tu, dirigit per Jorge
Labelli, per tant, és un director
argentí afincat a Espanya de fa molts anys
i amb una trajectòria molt sòlida.
Ha treballat amb els millors actors i actrius.
Els millors actors. I bé, el que passa
que és la gran comèdia de Molière,
l'Avaro, amb aquest personatge
arpagón, un personatge arquetípic,
que en aquest cas està interpretat per un dels grans
de l'escena espanyola, com pot ser Juan Luis
Galiardo. I el veus, eh, fent aquest paper.
Sí, que és un personatge que li va com a clavat.
És còmica, que té...
Però vull dir que qui li agradi el teatre
no se pot perdre, és que és molt inusual
en aquests moments, i en temps de crisis com
correm, veure una gran companyia amb quins actors
d'un gran nivell, amb una escenografia també molt
ressenyable, amb unes carres que es mouen
i que és un espai molt dinàmic, molt variable,
que canvia molt, amb un vestuari també molt acurat.
Per tant, és una producció molt acurada
i, bueno, amb aquest clàssic, no?,
la història de l'Avar, basat ja en la comèdia
de l'Olla de Plauta,
per tant, amb aquests tocs de comèdia, però a la vegada
també una manera de veure aquesta misèria humana
d'aquesta gent.
I en temps de crisi parla de l'Avar, no?
Bueno, per això l'oportunitat, no?,
jo destaca el Jorge Labelli
de l'oportunitat de fer aquest muntatge
precisament avui en dia i la seva posada d'escena
va una mica en aquest sentit.
La setmana que ve tindrem oportunitat de parlar-ne més,
però penso que val la pena fer aquest apunt
i que la gent s'ho apunti a l'agenda
perquè...
Organitzeu agendes perquè la cosa està molt bé.
Disfrutarà molt i, a més, és un espectacle
que jo diria que és potser el gran espectacle
d'aquest estiu i que gira a tots els festivals,
Alma, Grouli, Tè, Niebla, Mèrida,
tots els grans festivals
i els va aquest gran espectacle
que, a més a més, va tenir el 85% d'ocupació
al Marià Guerrero
el mes d'abril, d'abril a maig,
va estar cinc setmanes.
En fi, gran espectacle de teatre
per continuar a Camp de Mar
després del Chic Corea d'aquest dissabte.
Doncs en parlarem la propera setmana
d'aquest espectacle.
En la mesura del possible,
algú de la companyia tindrem,
ja ho pronostico que sí
i parlarem de Joan Manel Serrat.
Poca cosa podem dir que la gent no sàpiga
ja, hijo de la luz y de la sombra.
i, bé, és que...
Però hi ha coses a dir, eh?
Sí, perquè...
Hi ha coses a dir, perquè...
No és Joan Manel Serrat amb la guitarra, eh?
No, no, no.
És un gran muntatge.
Un sextet amb el kit fluss o miralles.
Muntatge audiovisual, no?
Muntatge audiovisual per reforçar
els poemes de Miguel Hernández
a càrrec dels millors directors de cinema del país.
Isabel Coixet, Troeba, Vigues Luna...
En fi, tots els millors
i, per tant, aquest acompanyament és interessant.
I, bé, és un dels poetes que enamoren Miguel Hernández
i que jo penso que ha fet enamorar a moltíssima gent
des que ja va musicar-lo ja fa uns quants anys
i aquesta vegada torna a musicar-lo
però amb poemes nous
i, bé...
I actualitzant-ho amb els temps que corren.
I actualitzant-ho i amb aquesta veu del Serrat
a la nit al Camp de Mart, en fi...
Ja veus què hem de dir, què hem de dir.
Mira les cares, mira les cares
que posen sobretot les senyores.
Mira quines cares que posen.
Jordi Giramer, un plaer.
La propera setmana ens retrobem
amb tots aquests espectacles
i el que convingui.
I ara, en tot cas, si et sembla,
podíem acabar l'ETS d'avui amb Spain, de Chicorea.
Em sembla allò que diuen en castellà
broche de oro i en català cirereta.
Cirereta, que diríem, que són més planers.
Cirereta del pastís.
No he dit broche de oro perquè quan era Spain...
No, no, doncs Spain broche de oro.
Jordi, moltíssimes gràcies.
Fins la propera setmana.
Gràcies a vosaltres.
Fins la propera setmana.