El matí de Tarragona Ràdio
Un minut i mig, un quart de dues del migdia.
Ja us ho deien, volem tancar el matí de Tarragona Ràdio
fent un balanç d'aquells realment positius.
I és evident, no només per les xifres, que són prou eloquents,
sinó també per el contingut.
Estem parlant de la ciberaula de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
Celebra el primer aniversari
i penseu que durant aquest any més de 6.000 persones
han participat en aquest espai ludic i formatiu.
Ens acompanya la responsable de la ciberaula, Maria Montiagudo.
Maria, molt bon dia.
Bon dia.
Enhorabona, eh?
Gràcies.
Gràcies per venir. Saludem, Montse.
Salvador, bon dia, Montse.
Hola, bon dia.
Ella és del gabinet de comunicació de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
A veure, des de fora es veu claríssim.
Un any i més de 6.000 persones que assisteixen.
Això, doncs, jo m'imagino que vol dir ganes, entusiasme
i un teixit de voluntariat, tant de dins i de fora del centre,
que possibilita que es pugui fer una programació tan àmplia
que, a més, ompli les expectatives que podia haver-hi al començament, segurament, no?
Són aquestes dues les claus?
Sí, sí, sí.
Les ganes són evidents, eh, Montse?
Ja ho hem parlat alguna vegada quan hem parlat d'activitats de la ciberaula.
La Maria va allò com una formigueta, pim, pim, pim, pim, pim, pim, però se'n surt.
Bueno, de todas les formes, si no hubiera habido iniciativa por parte del hospital
i de les persones responsables, tampoc hubiera sido possible, no?
Entón, en teoria, pues, teníem tots els elements per iniciar el projecte i con ganes.
Ha sigut un poc difícil aquest any, perquè, realment, un projecte d'aquestes característiques,
o sigui, crear un espació lúdico, formativo, dentro d'un entorn hospitalari,
o sigui, és un concepte que no és muy... no està muy cercano a la població,
incluso a los profesionales.
No se entiende muy bien cómo crear estos espacios en el que el paciente
lo sienta como un oasis dentro de su enfermedad, pues, pueda ser terapéutico
y favorezca su recuperación, no?
Entón, hemos tenido, independientemente de ir elaborando talleres de interés comunitario
y de interés para el propio enfermo, la familia y los profesionales,
hemos tenido que crear esa... elaborar un poquito ese nuevo concepto,
introducirlo dentro de los profesionales, dentro de la sociedad
y que vayan viendo que es posible, que es posible, que es viable
y que, además, el paciente y la familia lo viven como una experiencia muy positiva.
A principi, un hospital té una funció ben clara.
I dius, home, a l'hospital no cal que anem a escoltar música ni a escoltar xerrades,
però hem de perdre de vista que un hospital és un espai públic,
però que transiten moltíssimes persones,
i que algunes d'elles, disortadament, doncs, s'han d'estar a una bona temporada.
D'altres, que van esporàdicament a fer un tràmit o una visita,
per tant, no deixa de ser un espai públic des del punt de vista del sentit comú,
diríem, home, doncs, és un espai adient per crear aquests punts de trobada,
que, en definitiva, és el que és la ciberaula, no?
Però s'ha entès ja. S'ha entès, eh?
Vols ser, s'ha entès, això.
Però ha costat, ha costat.
Els propis professionals de l'hospital no entenien què...
Però què hi fan, aquí? Però això per què és, no?
Però qui baixarà? Per què són aquestes?
O inclús allò, amb la falta d'espai que tenim tots,
i ara han de fer aquesta sala, aquí.
Vull dir, no li veien l'objectiu ni la finalitat.
No, no...
Ha costat, no?, veure-li que era un espai de projecció
de l'hospital cap dins i cap enfora,
que ara és un espai que l'utilitza molta gent.
Avui, ara mateix, quan pujava,
hi havia un matrimoni que ingressaven aquesta tarda,
que segurament eren de fora de Tarragona,
que venien amb la maleta,
i abans s'haguessin estat dues o tres hores
assentats al hall de l'hospital.
Clar, clar, clar.
Allò hi tenen un espai que poden fer consultes a internet,
llegir el diari, escoltar música...
Però, a part d'això,
tot l'espai formatiu de xerrades
que han anat muntant la Maria
i el seu grup de voluntaris
de difusió de temes
molt propers a la vida diària, no?
I que, al final, baixen professionals del centre,
veia gent del carrer,
venen malalts i familiars,
que ja s'ha corrigut la bot,
però ha costat, ha costat arrencar.
Però fixa-t'hi que,
fins i tot, sense omplir-ho de contingut i d'activitat,
només aquesta anècdota que acabes de comentar,
tenint en compte que Joan XXIII
és un hospital de referència de les comarques,
que no és un hospital local de la ciutat de Tarragona,
ve moltíssima gent de fora,
i aquests temps d'espera,
lògics que tenir un espai que sigui amable,
que no tensi més encara davant de la situació que tens.
Pacients que venen a fer tractaments a l'hospital de dia,
que s'estan hores i hores,
al principi no s'atrevien molt,
però ara, a primera hora els fan l'analítica
i fins que no tenen el resultat,
no comencen a fer el tractament,
poden passar baix en baix,
estan allà connectats,
envien quatre correus als seus amics,
i ells diuen, clar,
és una sensació com que no estàs tan malalt,
no estàs en aquella...
Normalitzes aquesta situació...
i estàs acompanyat, també.
Perquè una de les coses que,
per exemple,
aquest tipus d'enfermots,
com dice Montse,
que baixen,
són enfermots que ja tenen un problema de salut important,
que a vegades se angustian molt
perquè s'hacen la primera analítica,
estan en espera de resultats,
si estarà millor,
si estarà millor,
si le podrán poner el tractament,
si no, què passara?
Llavors,
aquest espai s'hi desconecten un poco
d'esa situació...
La distré una mica.
Sí,
i ademais lo comparte con nosaltres,
perquè ja són periódiques les visites,
doncs ja conocen la sistemàtica de la ciberaula,
tindran un referent allà,
i baixen i ja li preguntem,
com te encuentres?
Bueno, ja veràs,
això i l'altre,
i parlarem un ratito,
i bé,
aquest espai jo crec que
s'ha de ire llenant d'aquestes contenidors.
Heu fet moltíssimes activitats,
conferències,
la majoria,
per no dir gairebé totes,
obertes al públic en general,
lògicament,
qui més ha acudit
són les persones que estan vinculades
accidentalment amb el centre
o els professionals,
però qualsevol persona de fora,
si li atreu el tema que s'ha de tractar,
poden anar-hi perfectament.
I tant, sí, sí.
Pueden ir,
ademais jo les recomendaría que fueran,
perquè las charlas que se dan
són de alta calidad,
perquè estan muy bien elaboradas
por los propios profesionales del hospital,
que conocen muy bien el tema.
Entonces,
és un lujo,
és un lujo poder asistir,
perquè, ademais,
hacemos un tipo de charlas
muy participantes,
en las que ellos pueden explicar
incluso su experiencia personal,
¿no?
y como se trata de una manera coloquial,
¿no?
Pues bueno,
estos son los procesos de enfermedad,
¿cómo podemos mejorar?
¿cómo podemos evitar?
En fin,
hacemos una manera bastante dinámica.
Molt atreçada a la salut pública,
que si la diabetes,
que si aquest tipus de...
la hipertensió,
aquestes coses que ara,
disbordadament,
estan una miqueta generalitzades.
I l'aula té una especial atenció,
jo tinc entès,
cap a les dones embarassades.
Aquest espai,
diguem-ne,
que és molt especial
des d'aquest punt de vista,
¿no?
Es explica mucho.
No, no,
explico,
explico tú.
La verdad es que todo el tema,
todo el bloque de materno-infantil
es un bloque de charlas
que ha estado muy frecuentado
y ha despertado muchas expectativas
porque se explica muy bien
cómo va a ser el parto en el hospital,
dentro del hospital,
de una manera muy didáctica,
muy amena.
O sea,
la embarazada realmente sale de allí
con una tranquilidad
de que, bueno,
que todo está preparado
para cuando llegue.
Seguidamente hacemos
el cuidado del recién nacido
y es muy curioso
porque en el cuidado del recién nacido
hay una alta participación
de los papás también.
A los padres ahora
les preocupa mucho
la temperatura del agua,
el cuerpo,
el contacto con el niño.
Le dan una importancia
tan vital también
que nos ha llamado la atención
el grado de todas las preguntas
que te hacen,
incluso más que las propias madres.
¿no?
I aquest espai
es maledient justament
per això, ¿no?
Que vagin els pares,
també,
o sigui,
aquella cosa freda,
¿no?
Sí, sí.
Y después hacemos
otro segundo bloque
que es la lactancia materna
y ahí tratamos
todo lo que son
incluso
todas las
las mamás
que van ahí
todas las dudas
que tienen
se tratan
de una manera
muy cercana,
¿no?
No tanto teórica.
El 23
sempre ha estat
molt activista
en això
de la lactancia materna
i heu rebut
molts reconeixements
d'organismes
internacionals.
Unicef
és l'Hospital Amigo
de los Niños
que és una cadena
d'hospitals
que vetllen
per això
per la lactancia materna.
Aquest projecte
que explicava la Maria
a més està lligat
amb les matrones
de l'atenció primària
amb la qual cosa
captes a totes
les noies embarassades
no solament
que vinguin a l'hospital
perquè tinguin
alguna patologia
sinó que
les que van
al seu metge habitual
perquè estan embarassades.
I sé que és veritat
que s'ha creat
tant els professionals
d'obstetricia
i les de neonatologia
són gent molt activa
però que s'han agafat
allò
les parelles joves
que venen tots
amb molta gana
d'aprendre.
Sí, sí, és.
I també acull
els dijous cooperatius
que és un aspecte
molt important
d'aquesta branca
diguem-ne social
que té l'Hospital Universitari
Joan XXIII
des de fa molts anys
que és el tema
de la cooperació internacional.
També és acollida
dels dijous cooperatius.
Sí, sí.
Lo que hemos intentado
hacer es
mantener este bloc
de sensibilización
y cooperación
para tratar
los valores sociales
más que nada, ¿no?
Y hacer
intentar reflexionar
como hicimos
la anterior charla
sobre
la banca ética
el consumo responsable
y otros aspectos
de la vida cotidiana
que si no fuera
por estos tipos
de talleres
no caerías
en pensar
en cómo,
a dónde van a parar
nuestros dineros,
qué se está haciendo,
si para armamentos
y esto,
lo otro.
Entonces,
lo que pasa
es que tenemos
un pequeño problema
con estas charlas
es que quizás sea
o bien el enfoque
o bien el momento
no tienen
mucho flujo
de participación,
¿no?
como quisiéramos,
¿no?
No tienen
un impacto social.
I mira que
des de la passada
interna
de comunicación
interna
jo crec que
la Ciber
s'ha convertit
en un referent
de lo que sería
la cooperación
internacional
para los profesionales.
tothom,
quan fa algun projecte
sap que ha d'anar allà
perquè en aquestes
organitzacions tan grans
hi ha molta gent
que participa
en una ONG,
en una organització
que fan no sé què
o fan mil coses
i d'alguna manera
allà ara
s'ha anat aglutinant
i és on
s'ha presentat
en tots els projectes
i la veritat
és que quan els veus junts
es fan moltes coses,
moltes coses
pel Tercer Mont,
per Sudamèrica,
per molts llocs.
No transcendeix més
enllà de la Ciberaula,
el que són les xerrades.
Clar, a nosaltres
ens agradaria més
poder captar
més audiència
i més gent
per poder anar
sensibilitzant
amb aquests temes.
Però vaja,
Déu-n'hi-do,
jo crec que ha sigut
l'enganxe cap endins.
El que passa és que
Déu-n'hi-do,
la difusió,
no només de l'activitat
que feu vosaltres
sinó també
altres entitats
i institucions,
moltes vegades
hi ha una xerrada,
una activitat
i quan ja ha passat
i diu
ai, no em diguis
que feien això,
no em vaig assabentar.
A vegades potser
és que no sabem
fer la difusió
o cal fer-ne més?
Ha sigut un cavall
de batalla
el tema de la comunicació
i la difusió
perquè
inclús perquè els mitjans
comencessin a publicar
les xerrades
a les agendes
com feu vosaltres
al matí
ens ha costat
perquè
costa
introduir un element
nou.
Es pensa que és
una activitat interna
que no és tant
per al públic en general
i potser aquí
que l'incidee.
Ara que continuen
inasseguibles
altres alè,
de moment
ja han aconseguit
que des del propi centre
i els mateixos professionals
hagin vist
que aquesta era
una gran idea
de moment
les xifres canten
i el que és més representatiu
és que ja heu preparat
també programació
per aquest any
del 2010
si més no
aquí ara ja
per al febrer
teniu moltes
moltes activitats
ja per aquesta setmana
mateix
i la que ve
i molt vàriades
les comentem així
per sobre
perquè tenim poquet temps
Maria
perquè els ullens
es facin una idea
del perfil d'activitats
que voleu continuar
apostant a la ciberaula.
Bueno, seguiremos manteniendo
los bloques que hemos dicho
de dieta y salud
de mejorar la calidad
de vida
a través de
charlas informativas
sobre todo
lo que son
los problemas
vasculares
como vemos aquí
la charla
sobre
el
ICTUS
que vamos a hacer
y después
hay uno de los talleres
que más éxito tienen
y que más
acogida
también son
la música en directo
y aquí quería agradecer
también
al grupo
musical
de personas jubiladas
de músicos jubilados
que han intervenido
gratuitamente
en este espacio
porque han dinamizado
mucho
la ciberaula
han hecho reír
a muchísimos enfermos
los han hecho bailar
bueno
ha sido
el grupo musical
de sabor de avance
y es increíble
pero bueno
enfermos
que estaban
en una situación
muy crítica
como bailaban
sentados
en su silla
de ruedas
por allí
bueno
ha sido
continuo apostant
per la música
i la María
ho deia
a ver
avui en dia
tal com estan
les coses
els recursos
econòmics
per fer activitats
que no siguin
allò més bàsic
lògicament
són difícils
de trobar
però amb molt
d'esforç
trobeu moltes
persones
que col·laboren
de manera
desinteressada
sense això
farà impossible
tirar-ho endavant
imposible
imposible
imposible
de tot
i volia
des de aquí
també
donar-los
les gràcies
a tots
perquè
això
és un esforç
que
que
hacen
increïble
perquè
no solo
es comprometerse
un día
puntualmente
en una
actividad
es establecer
un compromiso
ya con el
proyecto
vinculados
al proyecto
doncs
si m'ho permets
aquests paperets
jo ja me'ls quedo
per anar recordant
als oients
tota l'activitat
que continuareu
desenvolupant
al llarg
d'aquest any
en 2010
la ciberaula
de l'Hospital Universitari
Joan XXIII
ha celebrat
el seu primer aniversari
moltes ganes
molta participació
malgrat tot
estem parlant
de 6.500 persones
Maria Montse
enhorabona
i gràcies per venir avui
al matí de Tarragona Ràdio
que vagi molt bé
gràcies