Les 12 del migdia i pràcticament ja 11 minuts.
Aquí seguim a la ràdio de les festes, a l'estat de la Rambla Nova,
molt ben acompanyat, jo diria que millor que mai, perquè tenim...
En fi, ara us ho explicarem, perquè això no és la televisió, és la ràdio,
i us explicaré que tenim aquí una àmplia representació
de totes les persones que aquesta tarda pujaran en un escenari
i faran una obra de teatre, perquè aquesta tarda hi ha teatre.
Entre totes les propostes de les festes d'aquests dies,
el Consell Municipal de la Gent Gran promou la representació
d'una obra de teatre.
On la posem? Aquí no hi ha lloc.
Un títol que jo crec que ens fa pensar que serà bastant divertida.
La Maria Cristina Barran és la monitora de teatre
del Consell Municipal de la Gent Gran i, de fet, és la directora de l'obra
i de tot aquest grup de persones que després saludarem.
Maria Cristina, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Bien, muy bien.
¿Està tot a punto?
Sí, sí, sí, está todo a punto.
Ahora falta que la gente nos acompañe
i, bueno, a las 6 de la tarde los esperaremos
en el Centro Cívico San Peri-Sant Pau.
Explica'ns una mica com funciona el grup de teatre.
És a dir, aquí hi ha el Consell Municipal de la Gent Gran
i hi ha un grup de teatre, no?
Exacte.
El grup de teatre se ha format per un càsting
que se ha fet amb tota la gent de diferents tallers de teatre
que hi ha en las zonas de Tarragona.
Y este concursos, este casting, se ha fet en el mes de febrer
y, bueno, aquí se ha elegido toda esta gente que está aquí
para hacer y formar el grupo de Gent Gran de Tarragona.
Hoy haremos una obra muy común en cuanto al tema
porque tiene que ver con la problemática familiar de los hijos,
los padres y el poco tiempo que tenemos a veces
para dedicárselo a los padres, precisamente.
Bueno, esto trata de una madre con tres hijos
de diferentes clases sociales y, claro,
esta madre ha podido criar a sus hijos
y ha podido darle la mejor vida,
pero parece ser que entre estos tres hijos
y estas tres nueras ninguno puede hacerse cargo de ella
a sus 90 años.
Y, bueno, pasan cosas bastante disparatadas,
tristes, también cómicas,
y se toca un poco, si se quiere decir,
todos los sentimientos que tiene el ser humano, ¿no?
Desde los buenos, desde lo también triste,
desde lo alegre, desde lo un poco cómico,
de lo trágico, en fin,
hay varios momentos para tener en cuenta.
Y, bueno, aquí tenemos a la Mare,
que es la señora Rosa Ballar,
que seguramente nos hablará un poquito de su personaje.
Ara la saludaremos, pero abans,
deixa'm preguntar-te,
¿la elección de la obra es una mica en función de la temática?
Tenint en compte que ho promue un Consell Municipal de la Gent Gran,
¿vau buscar una obra de teatre
que tengués aquesta temática de relació
pares-fills-entorn familiar?
No, no, en realidad
se ha hecho otro tipo de temática,
també, y bueno, esto ha surgido
porque al grupo le ha gustado
el tema que se ha convocado,
un poco lo decidimos entre todos,
yo presento el tema
y a partir de eso se elabora,
a partir de eso se elige
y se acepta o no.
Esto no quiere decir
que se trabaje el tema de Gent Gran
porque es Gent Gran.
Incluso en la obra hay Gent Gran
que fa de Gent Jova,
así que da igual,
o sea, tampoco es...
es muy temática la cosa.
Molt bé, doncs ara sí,
vinga, presentem la protagonista.
Bueno, Rosa Ballart, vau.
Bon dia.
Bon dia.
Rosa?
Rosa Ballart.
Ballart.
Ballart.
Vostè fa temps que li agrada el teatre?
O és aquesta la primera vegada que...
No, no, no, no.
Jo quan era petiteta ja sortia al teatre
i n'he fet altres funcions que m'agraden molt.
I aquesta m'agrada més encara,
encara que em desprecin les nores que no em volen,
perquè es veu que sóc una jaia molt...
molt així, tarambana,
el caparro el tinc una mica anat,
tinc tres fills,
després me n'adopto un d'argentí,
molt maco,
que me l'adopto per mi
i me'n vaig amb ell.
Vostè havia fet teatre aquí a Tarragona?
Sí.
Amb algun grup?
Amb ella,
aquí al Metropol,
hem sortit,
jo amb més, Cristina,
tu ho saps.
Sí, sí.
Rosa pertenece...
Ja se'n perixeu molt.
Claro,
Rosa pertenece al grupo de teatre
de Jane Grant de La Granja.
Y ella parte haciendo teatre en La Granja,
luego lo que ha hecho es este casting
y ha sido seleccionada.
Entonces,
a partir de ahí también pertenece
al grupo de Jane Grant de Tarragona.
¿Se entiende?
O sea,
toda esta gente,
a su vez,
tienen sus teatros en sus barrios,
que son del área de Jane Grant.
Pero claro,
es una cosa más personal
y más del barrio.
Luego lo que han hecho es
a eso sumarse una actividad más,
que es teatre de Jane Grant de Tarragona,
la cual representa a Tarragona...
A tota la ciutat.
Exacte.
Rosa,
i està molt nerviosa
per aquesta tarda o què?
No, no, no.
Perquè jo la veig molt tranquil·la, eh?
Jo estic tranquil·la.
Que s'ho sap de memòria i...
Jo, sí,
per ser...
Ho sap de memòria.
Com que m'agrada,
doncs ho faig, a gust.
És molt de riure
o plorarem més que plorar?
O també...
Pues hi ha de tot.
És una cosa una mica sentimental.
Sí, també.
De riure també.
Més de riure.
I surt molt...
Més de riure que plorar,
però jo no ploro mai, eh?
També treballem un poc
la problemàtica del inmigrante,
no?,
del recuerdo de su familia,
de lo que deixa detrás.
Incluso és un inmigrante
que sus padres són catalanes
i, bueno,
és un poc
aquesta persona
regresar al país
de sus padres
quan sus padres
no han podido arribar.
Entonces,
també es treballa
aquesta parte
que és bastante sentimental
i un poquit tristònia.
Però, bueno,
en seguida
salta la risa
por otro lado.
Rosa,
vostè creu que reflexa
l'obra en moltes coses
de la vida real,
de moltes famílies?
És una vida verdadera real
perquè jo que ja sóc gran,
que ja tinc 75 anys,
ja sé el que és la vida
i el que han sigut
les ogres
i les nores
i tot.
És bastant la vida real
com passa
més de quatre vegades.
És a dir,
que la gent que vagi
a veure l'obra
segur que...
Li agradarà.
Que veurà que...
I algú se sentirà
reflexat en l'obra.
Sí.
Com han anat els assajos?
Bé, no?
Una mica m'hi he equivocat
una mica
perquè he sigut
l'última que hi ha entrat
però també ho he fet bé,
no, Cristina?
Clar que sí.
Ha estat l'última
que ha entrat
en el grup?
No, en el grup,
aquest sí.
En aquest grup.
I assagen molt o no?
Sí, estudiem-ho cada dia,
cada dia
per no perdre punt
però allà a l'edat
també es fa una mica xoig.
I això de que sigui
vostè la protagonista,
què?
Com ho porta?
Ah, ho porto la merda bé.
Sí?
Sí.
Què tal la relació
amb tota la...
Divina amb tots.
Perquè aquí tenim
deu, dotze persones,
no?
Em sembla que han vingut
nou o deu persones.
Tots bé, molt bé.
I la professora principalment
és divina.
Què tal la directora?
És divina.
No, m'assumei no sabe
si és...
Si no fos parella
no podríem fer el que fem.
Per això és la directora
del grup.
Cristina,
parlem amb els altres,
presentem els altres...
Sí,
amb el Pep,
que és este fill
una miqueta...
A veure,
però has vist el micròfon.
Pep, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Quin és el seu paper?
El meu paper és de Macarra.
Patiu xulo.
I és el fill d'ella?
Sí.
No, sí,
sóc el fill d'ella.
Un dels fills.
Un dels fills.
Sí, llavors no sé si som el mig.
El gran o el petit,
però som un dels fills.
no moqui tant el micròfon
que si no no el sentirem.
Ah, bé.
Llavors a les hores
faia un paper
una miqueta així de...
de xuleta.
Sí.
De xuleta.
I li ha costat molt de fer-ho...
Sóc el fill ric.
Ja.
Sóc el que té el perner,
la pasta, saps?
Ja, ja, ja.
I llavors aquests al meu costat
no tenen res pelat.
són uns pelats.
I li ha costat molt de fer el paper?
No, normal.
Vull dir, a veure...
Com que...
Que és una mica ja així xulo, vostè.
Sí.
Sí, una miqueta coll, però sí.
Havia fet teatre abans?
Mai a la vida.
Mai a la vida.
Mai a la vida.
Vaig començar...
Bueno, vaig fer els pastorets de petitet, eh?
De petitet.
Sí.
I està una miqueta nerviós
per aquesta tarda o no?
No, que va, per què?
Home, no ho sé, l'hi pregunto.
No, vull dir, si saps el que has de fer,
doncs bueno, posa la feina, tu.
No hi ha cap problema.
Molt bé.
A més, tenim un grup molt maco
i llavors vol dir fer una crida a la gent de Tarragona
a veure si es molesta o no es digne a pujar
perquè per menys valorar una miqueta l'esforç que han fet
perquè portem temps ensajant,
han perdut moltes hores
i per almenys que ens reconeixés una miqueta la feina que han fet.
Que la gent ho vegi, clar.
Exacte.
Molt bé.
Tenim els altres fills o no?
Sí, tenim els altres fills, tenim el Pepe.
Pepe, què tal?
Vostè és un altre fill de la...
Jo sóc un altre fill.
I vostè com és en el paper?
Bueno, jo el paper meu me l'ha donat, no sé per què,
me l'ha donat del més pobre, del més desgraciat,
del que tenim allà, ja la tenim a casa,
la meva dona està histèrica perduda
i bueno, jo tinc de fer, estimo molt la meva mare,
estimo molt la meva mare, a la meva dona també l'estimo
i tinc de fer allà una mica jo el paper de bon xicó,
digui que l'aguanta tot i posar pau.
I la veritat és que m'agrada molt, eh?
Jo me divirteixo molt, eh?
I amb el seu germà, el Ric, tenen bona relació o no?
Jo me porto bé a tots, és que jo sóc el santet de l'obra.
Ja, vosaltres és el sant de l'obra.
Ah, és el mateix, jo porto, com tots me porto...
Ara, n'hi ha un moment que les canto la canya també, eh?
Ah, sí?
N'hi ha un moment que t'he dit, nen,
hasta aquí han arribat, eh?
Aquí se tenen d'ajudar perquè si no malament, no?
I bueno, molt bé, la veritat és que a mi m'agrada molt, eh?
Jo lo passo molt bé.
Els assajos, què tal? Difícils o no?
No, bueno, jo també com aquell company
també he fet algunes obres petites,
també con la Cristina, que tinc de dir lo mateix que tots,
que és un fenomen, no?
És una xiqueta que, bueno, me trobo molt bé.
I bueno, sí, he fet unes altres obres
i la veritat, no, los ensayos he procurado estudiar-vos bé
i, bueno, jo lo que més feia estic de present allà.
I no tinc moltes paraules.
Clar, no parla gaire.
No parla gaire, però quan parlo, se sent.
Quan parla, diu les coses clares.
Però bueno, és el meu paper i, a veritat, me trobo molt bé.
Molt bé. Ja portem tres protagonistes.
Va, qui més tenim?
Tenim les noies, també.
Ah, ara les nores.
Aquí, aquesta és l'altra.
A veure, bon dia, digui'm el seu nom.
Mira, Anna Maria, ja em dic Anna Maria,
he fet vàries obres, vàries cosetes amb Cristina.
Ja s'obren les paraules perquè ja t'ho han dit,
el que és Cristina.
Aquesta obra és una mica un rècord perquè, doncs, és una mica més llarga.
Avui actuarem en altres sols, Solo s'han té el peligro.
A mi m'encanta, m'encanta, m'encanta.
Cristina sap que jo no dic mai que no ha cap paper,
m'agrada fer coses diferents.
i avui, doncs, a mi, doncs, ha ensajat una mica
amb disfressar-me, no?
Però a mi m'agrada, eh?
Vostè fa el paper de Nora.
Jo feia el paper de Nora.
I quin caràcter té?
Oi, doncs, mira, un paper com una mica que estimo per damunt,
però amb la realitat, doncs, com que no, eh?
Que ja ho diu el títol, eh?
Que no hi cap, ja està.
Com una mica així falandrasca,
vull imitar molt l'altra gent,
però jo soc una mica bastorra
i quan un és bastorro, és bastorro.
No la veig nerviosa.
Eh?
Que no la veig nerviosa.
Ai, és que jo no m'hi poso.
És que ningú de vostès està nerviós.
No, perquè ella ens dona molta seguretat.
Nerviós, em sembla que cap dels d'aquí,
el que som, molt responsables del que fem,
i una mica de respecte parlo per mi,
abans de sortir a l'escenari,
doncs sí que el tinc respecte per mi mateixa
i més que res ho vull fer una mica bé per mi
però més que res per la professora.
Molt bé.
Perquè l'esforç d'ella és molt més que l'esforç nostre,
perquè domar a persones grans és una mica difícil.
Vinga, què més, Cristina?
A veure, passem al micròfon que tenim.
El Joan, el Joan, Joan Joanama, que fa d'argentí.
Joan, bon dia.
Bon dia.
Digui'm, quin és el seu paper?
Ui, si m'ho expliqués.
Vostè és l'argentí.
Sí, sí.
Què sé, m'ho pot saber, no?
Bé, va ser amb la Cristina,
em va agafar la primera vegada per fer una altra obra,
que vam fer aquí en el Metropol.
Allà feia advocat, trompa, que estava de borratxo,
i feia conya.
I ara m'ha fotut un paper que és una miqueta tristet.
Sí, per què?
La veritat, sigui dit, és trist.
Home, és un paper que tens que dir unes coses
que no van al meu caràcter, però bueno,
no hi ha més remei, no?
Això em diu, tu tens que fer això, i tens que fer això.
I com ella és tan simpàtica, i tan maca,
i faig aquesta obra una altra vegada,
perquè en realitat, escolta,
no he sapigut dir-li que no.
I després de veure els companys que tinc,
em sembla que no li podria dir que no mai.
Perquè, escolta, això és una meravella.
S'ho passa a la mar de bé, eh?
La mar de bé.
L'edat que tenim nosaltres és una edat que,
quan on hi arriba,
si un té l'oportunitat de poder fer una cosa
com ara estem fent nosaltres,
i dirigits com estem dirigits,
això no es paga en res.
Per tant, una cosa que puc dir,
el que té un company,
que si la gent ens vol veure
i volen col·laborar i volen sentir-se
en un moment com són les coses
i com és la vida,
perquè aquesta funció és la mateixa vida.
Si vols sentir això,
jo crec que seria bo quin és.
Potser fins a aprendre algunes coses.
Déu-n'hi-do.
Molt bé, què més?
Vinga, amb qui més parlem?
Tenim l'altre fill.
L'altre fill, el que ens faltava, el tercer.
Sí, el Víctor.
Víctor, bon dia.
Bueno, yo soy el hijo de mi madre,
que por cierto,
la obra es muy bonita, muy bonita.
Voy a darle un consejito,
que si compro un libro de cocina,
porque últimamente no hace más que darnos natillas para comer.
Bueno, pues nada,
que es una gran compañía,
unos grandes actores.
Posis el micro a prop.
Que todos sabemos la obra de memoria.
I està content, s'ho passa molt bé.
Y si hago un fallito, pues...
Se li perdona.
No pasa nada.
Estamos muy contentos de que esta noche se celebre esta obra.
Tenemos una gran directora.
A ver si me la ligo, pero no se deja,
porque está casada.
Pero bueno, esto ya es otra cosa.
Això ja va a presa allà de l'obra, eh?
Otra historia.
A veure, ara...
Ara, Cristina, allà?
Sí, la...
La criada, la criada.
La criada.
Ah, l'obra també té criada.
Sí, té criada.
Digue'm el seu nom.
Bueno, pues yo soy la criada...
Però digue'm el seu nom, el seu nom.
Carme.
Carme Fernández.
Molt bé.
Soy la criada,
una criada un poquito atípica,
porque soy muy desvergonzada.
Ya se le nota, eh?
Es de sectoro de bof.
Más fresca que una lechuga.
Y desde la neutralidad,
como veo la casa desde fuera,
veo la temática desde fuera,
pues bueno, alucino pepinillos
porque la verdad es que vaya gente.
Vaya gente.
Vaya casa y vaya familia.
Más rara, de verdad, eh?
Aconsejo a todo el mundo que vaya a verla
que se lo pasará muy bien.
Carme, ¿vos he hecho teatro abans?
Bueno, llevo muy poquito.
Muy poquito haciéndolo.
¿Y qué? ¿Se pasa bien o no?
Uh, de maravilla.
Yo es que también soy una ama de casa atípica.
Me naufrega en mi casa
y hace las labores
y cualquier cosa me viene bien.
A la mañana, a la calle,
hasta la noche que vuelvo.
Y lo que quede, quedó.
Y bueno, quería también daros las gracias
por darnos esta oportunidad
de promocionarnos un poquito.
Supongo que mucha gente nos oirá.
Hombre, claro, y tan, que siga...
Y vendrá esta tarde a ver, ¿no?
Que de verdad que se lo pasará muy,
pero que muy bien.
Molt bé.
A ver, ahora...
¿Qué? ¿De la criada?
Quería aclarar lo de la criada.
La criada tiene suerte
porque termina hasta ligando con el enterrador.
porque hay un enterrador también.
Ah, hay un enterrador.
Sí, hay un enterrador.
Y la criada acaba lligando.
A ver, bon día.
Bueno, buen día.
Me llamo Encarna.
Encarna.
¿Y usted qué fa?
Yo soy la hija de mi madre
y de mi padre.
La sobrina de los tíets.
Ah, ¿vustés es la neboda de los tíets?
Sí.
Vale.
Soy muy...
¿Cómo se llama?
Pija.
Pija.
Pija.
¿Sí?
¿Fa una mica de papel de pijo?
Sí, como de pija o de punky.
porque no sé, soy punky.
Y paso también de todos y...
Pero muy bien.
Yo estoy encantada.
Con Cristina es una maravilla.
Y también he hecho las obras que ya me pide.
Hago de dos papeles aquí hoy.
y estoy...
¿Y está nervioso o no?
No, no, no, no.
No porque nos lo sabemos muy bien
y no, no estamos nerviosos.
¿Y los sassajos qué tal?
Muy bien, muy bien.
¿Pero son muy intensos o...?
Hombre, hay que trabajar.
¿Han d'estudiar molt?
Hay que trabajar como todo, sí.
Pero tenemos, ya te digo,
la directora tiene una paciencia
y muy bien, muy bien.
Somos muy listos todos, eh.
I se'ls veu molt benvinguts, a més.
Sí.
S'ho passen a la mar de bé.
Això es nota molt.
Eso sí, eh.
I això és important.
Somos muy buenos compañeros,
son muy buena gente todos.
¿Queda algú més?
Sí, porque en la obra también hay un tanatori.
Entonces tenemos las lloronas,
las lloronas del tanatori,
que es aquí Matilde.
Hola.
Buenos días.
Matilde, ¿qué tal?
Muy bien.
¿Quin paper fa vostè?
Uy, yo soy amiga íntima de la señora.
De la señora.
Y cuando me entero que se ha muerto,
pues imagínese.
Habíamos quedado a hacer unos macarrones,
yo me voy con mi olla
y me encuentro que se ha muerto.
Posis el micrófono.
Y me encuentro que se ha muerto.
Y la verdad es que un disgusto tremendo.
Unos lloros y toda vestida de negro.
Bueno, yo aconsejo que vayan a vernos
porque se reirán también, eh.
Es drama.
Ahí tiene sus dos puntitos.
Y los dos son buenos.
Los dos son naturales.
¿Y vosotros qué se dedica a plorar?
Sobretot a la obra.
Pues casi.
¿Qué pasa toda la estona a plorar?
Y lloro de verdad, eh.
Lloro de verdad.
Es la llorona de la obra.
Y además quería eso, darles las gracias, de verdad,
por estar en este grupo de teatro,
por estar con Cristina, que es fabulosa,
y bueno, también por estar aquí con ustedes.
Ha estat un...
Ha estat un plaer.
Queda algú més?
Em sembla que ja estan tots, no?
Encara surt més gent, de totes maneres, a l'obra?
Sí, sí, sí, però encara no ha podido...
Ja, ja, ja, però Déu n'hi do, eh.
Tanta gent a l'escenari, suposo que...
Som ceps a...
Suposo que entrant i sortint, no?, de l'escenari.
Sí, sí.
I ara tenim el...
A veure, presentem aquest senyor.
Bon dia.
Bon dia, Benora.
Qui és?
Jo em dic César Grignó,
sóc representant de la gent gran,
d'aquí Tarragona,
del Consell de la gent gran,
i és una satisfacció i un honor
poder estar amb una gent tan brillosa com aquesta,
amb les activitats que s'arriba a fer,
que se'n fa moltes,
i molt ben dirigides per l'Ajuntament, en aquest cas,
i per l'Antoni, en concret.
Procurem estar a tot arreu,
donar suport, notablement,
a totes les associacions,
i bueno, entre tots,
anem tirant en banc el que bonament puguem.
Molt bé.
Tenim una gran satisfacció.
Doncs agraeixo molt també que hagi vingut,
ha vingut amb l'Antoni Coll,
amb l'Antoni Rull, perdó,
tècnic de l'àrea de serveis a la persona de l'Ajuntament de Tarragona,
amb la Cristina Barran,
que era, com dèiem, la monitora de teatre,
en fi, i tot aquest elenc d'actors,
d'actrius de la ciutat de Tarragona,
ha estat un plaer compartir amb vostès aquesta estona,
els agraeixo molt que hagin vingut tots fins aquí,
fins a la Rambla,
quan falten cinc hores i mitja per l'obra de teatre.
Perquè això comença a les sis de la tarda
al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau.
Fem una invitació des d'aquí, des de Tarragona Ràdio,
a tota la gent que ens estigui escoltant,
a que no es perdin aquesta obra de teatre,
feta amb tot el carinyo, amb tot l'amor del món,
per aquestes persones del Consell Municipal de la Gent Gran.
L'obra es titula On la posem?
Aquí, no hi ha lloc,
es farà al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau.
És una obra de teatre que fa mesos que estan assajant,
així que val la pena anar a donar-los suport i un aplaudiment.
Moltes gràcies a tots, un aplaudiment.
Que vagi molt bé.