Això passava el 28 d'agost
del 1985
fa just 25 anys
que una expedició catalana
encapçalada pel tarragoní
Òscar Cadiac
assolia el sostre del món
la muntanya més alta
la muntanya de l'Everest
a més ho feien per la vessant tibetana
aquest proper dissabte farà 25 anys
d'aquella gesta que segur que molts
encara recorden
veure la senyera a l'Everest
és una imatge que segur molts no oblidaran
Òscar Cadiac, molt bon dia
Bon dia, com esteu?
Molt bé, i tu?
Bé, aquí en plena activitat
o diguem-ne plena eufòria
d'aquests 25 anys
que sembla que s'està seguint
amb molt d'interès
i que s'ha proposat
fer 25 cims emblemàtics
de les nostres contrades
Ara en parlarem d'aquesta iniciativa
de cara al proper cap de setmana
però permeten fer una mirada al passat
què recordes d'aquell 28 d'agost
del 85?
En és la primera imatge o el primer record
que et ve aquests dies
quan penses en aquella data?
Bé, la imatge sempre
és grata
tot i que amb aquesta muntanya
hi he estat diversos
en diverses ocasions
que algunes d'elles
sobretot dels intents
a posteriori
no havia aconseguit el cim
i que algun dels companys
que van participar amb mi
avui en dia ja no són
aquest és un dels records
que et ve d'aquelles aventures
que vam viure
del 82 al 85 en concret
i que encara després
vaig tenir opcions
de repetir l'any 93
i després d'anar i fer també
una pel·lícula
per la televisió
l'any 2000
Clar, aquests records
són magnífics
però també
hem de recordar
que el company
que va fer el cim
amb nosaltres
que va ser
en Toni Sors
que dos anys després
va desaparèixer
amb les faldes
del Lotse
i doncs
sempre ens queda
aquesta història
latent
sempre ens queda
aquesta història latent
Quina dificultat
va presentar
aquella sanció
per la vessant tibetana
a l'Everest?
La dificultat
més important
doncs
podríem dir-la
que era
que en aquella època
no existia
l'internet
que nosaltres
anàvem
del boca a orella
de les altres expedicions
que ho havien pogut intentar
però n'hi havia
molt poqueta
perquè l'any 80
els xinesos
van obrir
els permisos
pel món occidental
i nosaltres
vam ser
els primers occidentals
a fer-ho
però no
m'intentàvem
m'intentàvem
m'intentàvem
m'intentàvem
m'intentàvem
m'intentàvem
m'intentàvem
i els americans
els americans
els russos
els xilens
els holandesos
i esclar
hi havia molt poca informació
quina era la gran dificultat
que era el segon esgraó
se sabia que existia
teníem un llibre xinès
que ho explicava
perquè el xino sí que havia pujat
a l'any 60
i a l'any 75
i a la tercera
s'encil·la van fer
els japonesos
d'aquella ruta
i nosaltres
doncs vam fer
la quarta
i la primera occidental
i aleshores
ja havíem estat allà
l'any 83
a la tardor
havíem tingut
uns forts vents
i baixes temperatures
i molt mal temps
i ens havien fet
desistir
a 500 metres
i en aquesta ocasió
que el govern xinès
ens havia donat permís
per l'època monzònica
doncs ho volíem aprofitar
l'època monzònica
l'Everest
no s'havia fet mai
i això era
una altra aventura
afegida
però és que si no
ens havíem d'esperar
diversos anys
fins que
això canviés
va canviar
arrel de l'any 90
que van començar
a donar ja permisos
a tothom
que els demanava
però llavors
anaven donant permís
per cada estació
i normalment
les estacions
més desitjades
eren la primavera
i la tardor
i sobretot
la primavera
a la tardor
ja havíem fracassat
es tractava
doncs
d'aprofitar
aquella
petita finestra
que ens donarien
a l'estiu
que és l'època monzònica
que la muntanya hi neva
i enfrentar-nos
en aquesta dificultat
tècnica
que representa
que és l'escalada
en lliure
més alta de la terra
que està situada
a 8.650 metres
i quan la passes
estàs a 8.700
tan sols
a 148 metres
del 5
això jo vaig tenir
oportunitat
de passar
el primer
dic oportunitat
perquè
era una cosa
temuda
que només en sabíem
el nom
i realment
és una escalada
difícil
que són 40 metres
que a nivell del mar
seria un 5è
un 6è grau
i que ara
inclús
quan s'ha passat
estic parlant
de fa uns 10 anys
algun americà
ha dit
home
doncs he tingut la sort
de fer la primera
escalada en lliure
la més alta de la terra
doncs no senyor
l'han corregit
els alemanys
l'han corregit
altres persones
que això van fer
els catalans
l'any 1985
què va suposar
en aquell moment
creus tu
amb la perspectiva
que dóna el temps
suposo que les coses
es veuen d'una altra manera
han passat 25 anys
què creus que va suposar
en aquell moment
per l'alpinisme
i per Catalunya
aconseguir
arribar al cim de l'Everest
i per vosaltres mateixos
fins i tot
com a alpinistes
bé
nosaltres estàvem immersos
ja et dic
des que
es va començar
a parlar
que hi havia
una oportunitat
d'anar a l'Everest
i aquí
ja parlo
no sols de Catalunya
parlo d'Espanya
o d'Europa
eren comptats
amb els dits
les persones
que havien
pogut anar
i a més a més
pujar a l'Everest
i llavors
doncs
era una gran oportunitat
mirar des del punt
alpinístic
el que passa
que per l'època
en què estàvem
i tal
doncs
va quedar
envoltat
també
tot un magnetisme
especial
que tothom
ens va proporcionar
molt descalç
des d'aquí
des de la ciutat
des d'una operació
de cartes postals
que van fer
des dels mateixos
comerços
carters
la gent
que ho va
seguir
des de la difusió
des de la premsa
des de
eren uns altres moments
que la muntanya
explotava
i explotava
aquí a casa nostra
que sempre ha sigut
un país
de tradició
d'excursionisme
i de muntanya
però
enfocat
des d'un moment
de les altes muntanyes
en aquell moment
es va viure
un moment molt dolç
una època durada
de l'alpinisme
català
jo concretament
l'any 84
vaig fer
el primer 8.000
juntament
amb el company
de baix
amb Jordi Magriñà
que després
també vam estar presents
els dos
a l'Everes
i bueno
recordo
doncs
com un moment
dolç
i de
i de futur
i d'imaginació
els bancs
vam confiar
en nosaltres
cosa difícil
avui en dia
impensable
jo diria
però
ens van ajudar
molts cops
els bancs
i les caixes
i el primer moment
hi vam anar
en banca catalana
després hi vam anar
en caixa
de Barcelona
amb dues
desaparegudes
però bueno
han sigut evolucions
és la globalització
però no
perquè nosaltres
hàgim fallat
nosaltres no hem defraudat
al contrari
hem seguit lluitant
hem seguit fent
activitat
i jo sabia
que aquesta muntanya
seria capaç
d'aconseguir
perquè ja ho havia
ho havia experimentat
el 82
que em vaig quedar
a 250 metres del cim
per una de les rutes
més difícils
la primera
expedició catalana
del 82
per l'aresta oest
entre el Nepal
i el Tíbet
i si a mínim
que jo
seguís mentalitzant
i preparant
i seguís lluitant
amb tenacitat
ho podria aconseguir
però no com
el sol fet
de ser
doncs
de representar
res
simplement
com una de les metes
de futur
el que després
va representar
doncs
això quasi que ja
se'ns va escapar
de les mans
perquè
doncs
acabàvem d'assolir
fer una gesta
que
que bueno
que avui en dia
encara perdura
que es va viure
amb molta intensitat
i la famosa frase
hem fet el cim
doncs bueno
va quedar instaurada
des d'aquell moment
Catalunya
Catalunya ha assolit el sostre
del món
no visca Catalunya
no
realment aquella frase
aquelles imatges
perduran per sempre
i sempre acompanyaran
a l'Òscar Cadillac
suposo que aquest moment dolç
aquella època dolça
dels anys 80
a l'Òscar Cadillac
i a l'alpinisme català
els han ajudat molt
en aquests 20 anys
com a mínim
durant 20 anys
potser fins ara
amb la crisi
amb les
en fi
amb les dificultats
per trobar finançament
per fer noves expedicions
però durant 20 anys
podem dir
que
que s'ha viscut
una època daurada
de l'alpinisme català
Sí
va haver una gran evolució
l'evolució
diguéssim
sobretot
va ser la de la informació
de la comunicació
de poder passar
que nosaltres
parlo de 25 anys
que a veure
són anys
però tampoc són tants
vull dir que
però sí que va haver
un gran material
per exemple
tampoc acabaria tant
ja existia la pluma
ja es parlava
del material més lleuger
ara avui en dia
el material és
alguna cosa més lleuger
potser dura menys
però et pesa menys
però ja existien
moltes de les coses
que ja portàvem
llavors
i que se segueixen portant
ara la diferència
és que és més lleuger
i potser doncs
et dona més facilitat
de bellugar-te
però jo crec
que el gran canvi
va estar
amb la informació
i amb la comunicació
perquè nosaltres
en aquella època
del camp base
o sigui del cim
al camp base
parlàvem amb
walkie-talkie
això se segueix fent
avui en dia
els d'abans
eren més potents
que els d'ara
que agafen
menys
menys distància
també pesaven
una mica més
i la comunicació
del camp base
a l'ASA
en aquell moment
era en morse
en morse
estic
vulguen dir allò
tit tit tit tit tit tit
allò que parlaves
cada lletra
significava
significava un punt
una lletra
i tardaves
una hora
per comunicar
un petit telegrama
que s'enviava
a l'ASA
l'ASA sí que ja
disposava d'una central
telegràfica
enviava un telegrama
a Beijing
nosaltres anàvem per Beijing
avui en dia
ja es pot anar
per Nepal
i de Beijing
s'enviava
aquí a casa nostra
com hi havia
un decalatge horari
de 6 hores
més o menys
arribava la mateixa hora
el que ens transmetíem
d'allà
nosaltres vam conquerir
el cim
al voltant
de les 4 de la tarda
vaig esperar
els companys
ja que venia
una mica més
més enrere
perquè el meu objectiu
és poder baixar
tots uns
que era un signe
també de seguretat
per al reste
de l'experició
que no deixar
una persona
que probablement
a 50 metres
del cim
no abandonaria
i que després
tingués que baixar sol
perquè
no hem d'oblidar
que pujàvem
sense oxigen artificial
en la qual
també va ser
una gran gesta
i després vaig ser
el primer català
o el primer espanyol
ho digueu
com vulguis
de pujar
també l'Everest
per les dues vessants
i sense l'ús
de l'oxigen artificial
en la qual
també en aquella època
havien pujat
140 persones
a l'Everest
o 150
i actualment
n'han pujat
una a 5.000
i això
és el que ha sigut
el gran canvi
i ara s'ha convertit
en un turisme
i jo ara
et podria enviar
una fotografia
del moment
que estic allà
en un camp d'alçada
i mira
estic aquí
m'estic fer cuinant
un te
t'estic trucant
i això és l'Everest
aquí el veus
en bon temps
això
era impossible
tu no
t'havies d'imaginar
com podia ser
una dificultat allà
te l'havies de
mentalitzar
i després
t'havies de passar
uns anys
entrenant-te
amb aquella idea
avui en dia
et trobaràs
a la millor
cordes posades
trasses obertes
oxigen
que pots fer servir
que t'ajudarà
per arribar a dalt
i si ets un bon esportista
una persona
entrenada
mínimament
i amb metodi
que podràs aconseguir
fer l'Everest
aquest ha sigut
el gran canvi
no
tampoc
trec mèrit
a l'Udara
però és diferent
l'aventura
que vam viure
nosaltres
era en aquell moment
inigualable
en canvi
realment moltes coses
encara que només
hagin passat
25 anys
Òscar
recordo que ara
fa uns mesos
quan parlàvem
en aquests estudis
de Tarragona Ràdio
a propòsit
d'unes xerrades
d'unes conferències
d'una exposició
que es feia
al Palau
de la Diputació
de Tarragona
que comentaves
les teves ganes
de celebrar
aquest 25 aniversari
anant fins i tot
a l'Himalaya
apropant-te
o fins i tot
anant a l'Everest
això però
suposo que
no ha pogut ser
no sé si també
precisament per la crisi
per aquest context
de dificultats econòmiques
Evidentment
tal com t'ho dius
ha sigut per un context
de dificultats
jo vaig proposar
bueno
ara ja no veia què
perquè era una proposta
d'anar a l'Himalaya
conjuntament
convidat
amb una acció
solidària
vaig tenir el plaer
de poder parlar
amb la directora
de la televisió
catalana
li van queixar
moltíssim la idea
em va atendre molt bé
però
en definitiva
ells
la resposta
la van estar
meditant
però va ser
una resposta
que també
la vaig trobar
atractiva
i també popular
que va ser
la de poder
conquerir
25 cims
de les demarcacions
de la zona
catalana
i del nostre
Pirineu
en els quals
cadascú
pogués fer
el seu
el seu
propi
Everest
i aquesta
és la
crida
popular
que hem fet
o hem organitzat
a través de la
federació
d'entitats
excursionistes
de Catalunya
i a través
de la
televisió
catalana
i la
corporació
de Catalunya
ràdio
i aleshores
això també
fa que
d'una manera
popular
aquelles persones
quan viure
o la
joventut
d'ara
i la gent
que ho vulgui
desitjar
doncs pot fer
un cim
tan asseguible
com pot ser
la mola
del coll de jou
que el tenim aquí
o com pot ser
el Montsant
l'altosal
de la Valtasana
o com pot ser
el cim
més alt
del Pirineu
que pot ser
la Neto
o pugui ser
la Pica d'Estats
que és el més alt
de Catalunya
o el Puigmal
o el Pedraforca
o una agulla
de Montserrat
que és el Cavall Bernat
per escalar
cada muntanya
d'aquestes
d'aquestes 25
estarà organitzada
per un club
i la gent
es podrà inscriure
de manera
que fitxaran
al moment
d'arribar
al cim
fitxaran
hi haurà una pinça
d'aquestes
que es fan servir
per orientació
i segurament
doncs la federació
amb les dades
recollides
podrà doncs
enviar un recordatori
o un petit
d'aquest
efemèride
o un diploma
d'aquest acte
doncs
record doncs
d'aquesta
i d'una manera
així
solidària
tothom farà
el seu Everest
tothom
qui ho desitgi
això serà
aquest dissabte
i aquest diumenge
no?
sí
clar
l'Everest
no és un moment
puntual
que estàs
dalt del cim
sinó que és
tot un procés
o sigui
que durant 24 hores
inclús
jo vaig fer
un bivac
en el descens
doncs jo vaig viure
l'aventura
de l'Everest
doncs
per lo menys
de 8.500 metres
en amunt
i jo vaig estar
fins a 848
i vaig estar
més d'un dia
i vaig estar
dos dies
i això ho farem durar
des de les 10 del dematí
del dissabte
fins a les 10 del dematí
del diumenge
televisió 3
televisió 3
ho transmetrà
en algun dels cims
un parell o 3
de cims
crec que ja estarà present
i
doncs
hi donaran
una cobertura
crec que
entre mig
de les
franges
que comença
l'espai
de futbol
i la fórmula 1
crec que hi haurà
unes connexions
i emetran
unes entrevistes
que ja tenen
preparades
i tal
Òscar Cadet
per cert
farà la pica d'estats
no?
Sí
jo m'he apuntat
a la més alta
com no podia ser
d'una altra manera
a la més alta
sí
de Catalunya
ja tenim
doncs
fetes
totes les reserves
omplertes
del refugi
de la Vall Farrera
i a més a més
doncs
ja hem proposat
l'hora de sortida
que serà
3 quarts de 5
del matí
del dissabte
dia 28
que és exactament
el dia que coincideix
pensem estar
dalt del cim
al voltant
de les 10 del matí
que és quan
s'obrirà
diguéssim
aquest arrangló
de pujades
la gent ho podrà
fer com desitgin
si volen venir
doncs amb mi
perfecte
si volen
trobar-se pel camí
si volen
anar-hi a una altra hora
si tothom
és lliure
de fer-ho com vulgui
l'únic que sí
volen estar inscrits
i aquest dia
especialment
la Federació
d'Entre d'Escursionistes
cobrirà
la despesa
de l'assegurança
per si d'allò
la gent s'ha d'inscriure
és millor
inscriure's
per aquest dia
i llavors aquell dia
quedarà'ns
doncs
coberts
d'aquest tema
per minimilitzar
el tema del risc
tota la informació
a més suposo
que qualsevol persona
la pot trobar
a la pàgina web
de la Federació
d'Entitats
Excursionistes
de Catalunya
perquè aquí suposo
que deuen sortir
les 25 muntanyes
sí
i també per l'espai
els esports
m'assembla
de TV3
estan linkats
totes dues
i també
a través del nostre
club
el club
alpí
K2
que és el que
s'encarrega
d'organitzar
el de la pica
cada muntanya
el té
organitzat
un club
o dos clubs
i aleshores
cada club
fa el seu
sistema
d'erirse
d'aquí de Terraona
en penseu
anar uns quants
d'aquí
tot una colla
que ens han trucat
al voltant
d'un centenar
de persones
sobre el tema
Déu-n'hi-do
per acabar
Òscar
més enllà
de fer la pica
d'estatge
aquest proper
dissabte
algun objectiu
a curt termini
bé
sí
perquè
s'ha d'aprofitar
una mica
també
que hi estem
en actiu
i que
tinc una oportunitat
d'anar
al setembre
a un cim
de l'Himalaia
que és un 8.000
al Manaslu
de 8.163 metres
en els quals
doncs
hi anirem
dos veterans
de l'Everest
en comemoració
d'espedició
comemorativa
del 25 aniversari
de la conquesta
catalana
de l'Everest
i que ara
doncs
estic una mica
intentant
doncs
dinamitjar això
i catapultar-ho
i en els quals
participarà
una filla meva
de 23 anys
que combinarem
doncs
experiència
amb joventut
i jo penso
que
que bueno
és un repte
encara que sigui
una expedició
petita
de 4 persones
en els quals
anirem
en Xavi
Pérez Gil
i jo
com a veterans
i dos joves
de 25 anys
com són
en Joan Fernández
Besa
i
Júlia Cadillac
jo penso que
bueno
és un objectiu
que per la nostra
ciutat
que
també ens ha
recolzat
sempre en tot moment
i
pels seguidors
doncs
de les muntanyes
que jo practico
o de l'esprit
que jo intento
doncs
anar donant
per les escoles
i per les entitats
i per
i per tota la demarcació
doncs
que
si pugui ser
un moment
doncs
també d'alegria
per tots nosaltres
no?
Ara que citaves
la teva filla
i l'edat
clar
tu tens 57 anys
vas fer l'Everest
amb 32 no?
Amb 32
sí
afirmatiu
com ha passat el temps
Òscar
però continua tan actiu
com sempre
com fa 25
i com fa 30
i 35 anys
Òscar Cadillac
segurament
en fi
el tarragoní
més conegut
sens dubte
aquell 28 d'agost
del 1985
segur que no el podrà oblidar
ni ell
ni ningú de nosaltres
i se'ns quedarà
per sempre
a la memòria
Òscar Cadillac
felicitats
una vegada més
i en fi
que vagi molt bé
aquesta iniciativa
del cap de setmana
Moltes gràcies
a vosaltres
i per la vostra gentilesa
gràcies
Fins la propera
adeu-siau
que vagi bé