hem parlat de màgia, hem parlat de literatura clàssica catalana,
per tant, de literatura medieval,
hem fet referència també a l'actualitat del nàstic,
que us hem explicat que el cànon digital ja no es podrà cobrar,
és il·legal, a tot Europa, així ho ha determinat
el Tribunal de Justícia Europeu.
I ara volem tancar el matí de Tarragona Ràdio
parlant de literatura amb una notícia d'ultimíssima hora
i de molta actualitat.
Per tant, ahir al migdia ens trucaven,
era la Colla Valls, una amiga d'aquesta casa,
escriptora, actriu també, l'hem entrevistat diverses vegades,
i es deia, escolta, que estic molt contenta perquè vinc de Barcelona
i m'han atorgat un premi.
Colla Valls, bon dia.
Bon dia.
Quin premi és?
El Premi Néstor Luján de Novela Històrica.
Déu-n'hi-do, per La princesa de Jade,
la teva darrera obra que avui ja està a la venda.
Avui està en llibreries, sí.
Avui està traient el nas a totes les llibreries de Catalunya.
Com va anar això i quina importància té el Premi Néstor Luján
i com et van avisar?
Bé, a veure...
Em sembla que va ser una sorpresa també per tu, no?
Va ser una sorpresa, sí.
La veritat és que no es diu fins a darrera hora
perquè, bé, així és més impactant, els mitjans de comunicació...
Us van convocar com a enroda de premsa, no?
Sí, es van convocar...
No, es van convocar ja a la finalista,
jo ho sabia uns dies abans,
i, bueno, a la guanyadora.
I, bueno, ahir va ser a l'acte públic a Barcelona,
amb tots els mitjans de premsa d'allí.
I bé, estic molt contenta.
Bé, per mi és el compliment d'un vell somni, no?
És un luxe i és una responsabilitat,
perquè, a veure, realment,
si dediques un temps a la teva vida i llegi una novel·la,
jo penso que l'escriptor té l'obligació de portar-hi alguna cosa,
que alguna cosa sigui diferent quan l'acabes, quan tanques.
Home, i ha de fer molta il·lusió,
perquè és la primera novel·la que fas per adults,
tu fins ara et coneixiem per la literatura juvenil o infantil,
i a la primera que t'arrenquis per adults,
a més, amb un tema com és la narrativa històrica,
que té la seva complexitat,
i que ja d'entrada, pam,
Premi Nostor Luján.
Sí, és una estrella.
Aprofita, escolta, que val la pena.
Deia jo, quina importància té aquest premi?
Aquest premi el que et dona és moltíssima projecció.
Vull dir, jo voldria reivindicar
que som molts els que escrivim,
que hi ha obres tan bones com aquesta i més,
i que passen completament desapercebudes,
perquè cada cop la literatura també es polaritza més,
hi ha els grans mediàtics que venen molt,
i després és molt complicat fer-te un lloc a les llibreries,
perquè amb la teva entren moltíssimes més,
és molt difícil pel lector esbrinar quina és bona i quina no.
Ha d'anar avalat, doncs, això,
o bé perquè ets mediàtic,
per tant la teva cara ja és coneguda,
o bé per la feixeta aquella que a vegades hi posen els llibres,
de premi, llibre té, premi, no sé què.
Exacte, i això és una oportunitat que vull aprofitar
i que estic molt feliç de gaudir.
Doncs parlem ja de la princesa de Jade,
de què va i sobretot com et va sorgir la idea,
perquè ja veureu que és complicada,
perquè narrativa històrica jo ja ho trobo complicat
amb tota la tasca que hi ha al darrere de reconstrucció i d'investigació,
però, a més, tu et centres,
te'n vas a la Xina, em sembla,
al segle VI.
Sí.
Explica, explica.
Me'n vaig a fer un viatge.
És una novel·la històrica que el tema és el viatge.
El viatge amb el sentit més ampli de la paraula,
el viatge com a recorregut de camí,
d'anar-nos desplaçant,
però ens podem desplaçar i no viatjar, no?
Aquest és un viatge viscut
on els personatges també fan tot un viatge interior
de descobriment, de transformació.
Però això passa al segle VI,
i aleshores és un viatge que era pràcticament impossible
perquè van des de Constantinople fins al sud de la Xina
per voluntat dels emperadors de Vicenç,
de Justinià i de la gran Teodora,
per descobrir el secret de la seda.
El secret de la?
El secret de la seda.
Sí.
De la seda.
Sí.
Llavors va néixer una mica...
A mi m'encanta seda de Berico,
m'agrada moltíssim.
Me la van regalar en un moment important a la meva vida,
la vaig llegir i em va fascinar.
I després, amb Marco Polo,
llegint el seu llibre de viatges,
la descripció del món,
vaig pensar,
quin va ser el moment germinal de tot això?
quina va ser aquesta primera expedició
on encara no sabien ben bé què anaven a buscar, no?
Què és el que es parla de la ruta de la seda?
Bé, molt, molt, molt, molt abans, no?
És a dir, la ruta de la seda...
Els primers pioners que van anar fent camins.
Exacte.
Són els precursors.
Els precursors.
Quan anaven a buscar, no se sap què.
Perquè Plini, l'historiador antic,
deia que era una pelussa que potser creixia als arbres,
que hi havia uns cerds mitològics i pels rojos que la desfilaven
i no sabien ben bé què anaven a buscar, no?
I et va fascinar, doncs, aquest producte
i tot el que amagava al darrere.
Sí, tot el que comportava.
I això, quan i com va començar?
Sí.
I a partir d'aquí, com es comença...
Clar, això és difícil de preguntar.
Com es comença a teixir també,
com si fos la seda, no?
A teixir els fils de la novel·la.
Comences per un argument, per uns personatges,
per un recorregut?
Bé, jo agafo uns personatges que són històrics,
que la història ens diu que van ser dos monjos nesturians
que van portar el secret de la seda
des del sud de la Xina fins a Occident,
fins a Constantinople, bàsicament.
Això és històric.
Per tant, jo dic, doncs, vaig a viatjar amb ells, no?
I els faig acompanyar d'uns personatges de ficció.
És aquest el punt de pertància.
Llavors, s'estructura la novel·la en tres parts molt diferents.
La primera part és l'introducció dels personatges.
Són personatges molt diferents entre si,
de diferents cultures, de diferents procedències,
de diferents religions,
de diferents edats, perquè penso que porta matisos.
És una novel·la molt coral, de fet.
La segona part és el viatge,
on hi ha aventures,
on hi ha la descoberta d'altres cultures,
on hi ha comiats, on hi ha trobades,
on hi ha persones que s'incorporen al viatge
i altres que el deixen a mig camí,
com a la vida mateixa, no?
I el desenllaç és a l'Orient,
i a l'hi apareix i un.
De fet, hi ha tres dones,
són importants en cada una de les tres parts.
Personatges femenins.
Sí.
Bé, fins a quin punt ens en podem fiar en l'apartat històric?
O sigui, fins a quin punt has fet la recerca històrica
i l'has plasmat tal qual al llibre,
o t'has fet les concessions i llicències?
No.
Què pots fer com a autora?
No, en principi és una novel·la històrica i és una novel·la de ficció.
Tota la part històrica està documentada.
Vull dir, el que va passar al segle VI a Constantinople
és realment el que va passar al segle VI a Constantinople.
Justina i Teodora són personatges històrics que no es poden desfigurar ni es poden malbaratar.
tota la part d'Occident va ser més complicat
perquè tota l'arquitectura d'Orient, perdona, és molt fugissera.
Era tota arquitectura amb fusta, que es crema, que es podreix, que tal.
Llavors el que vaig fer va ser anar al Museu Guimet de París,
al Museu de les Arts Asiàtiques,
on conserven moltíssimes mostres d'aquell temps,
amb terracotes, construccions de cases, de figuretes,
i que m'ajuden a ambientar, a donar l'atmosfera.
Clar, és el que t'anava a dir.
Diries que és una novel·la tan descriptiva com d'acció?
Haver-hi tant de viatge, mig-mig, o pesa més una part que l'altra?
No, jo penso que està molt equilibrada.
Jo penso que és una novel·la que vol sugerir i mostrar més que dir.
Val.
O sigui, un pensaria que és una novel·la estrictament de viatges, no?
El dia anem d'una punta cap a l'altra.
I pel que em dius tu, no pesa tant l'acció,
la ens traslladem com a viatge interior.
Entretant, sí.
A veure, hi ha acció, hi ha moltes aventures,
perquè en un viatge realment hi ha moltes aventures.
Al segle VI això és un viatge pràcticament impossible,
que molt poca gent finalitzava.
Hi ha paisatges des de Voreja al Mar Ircani, que és el Caspi,
al Teclamajan, al desert, el Teclamajan.
És un terreny molt inòspit, no?
Per tant, sí que hi ha aventures, hi ha moltes aventures.
Però no és només això.
Un viatge, a més, que en el segle VI, com dius tu,
era gairebé impossible,
i que tu et va portar, com a mínim, a París,
a fer aquesta recerca que dius, no?,
de mirar-hi una mica l'ambientació dels diferents llocs.
Però em sembla que també vas fer un viatge,
potser no tan llarg, no?
Tot el viatge no el vas fer.
No, tot el viatge no el vaig fer.
Vaig fer... Ja l'havia fet.
A Turquia.
Ja l'he fet a Turquia, sí.
A Turquia a mi em va...
Però vas arribar fins...
Havies anat ja fins a la Xina?
No, no, no.
Havia anat a Turquia,
havia anat a Estambul,
a l'actual Estambul,
al Bosch,
cap a d'Ostia,
tot això, sí.
Però cap a la Xina queda pendent.
Queda pendent,
però tinc moltes...
Gravades a la retina,
molts paisatges d'allí.
Bàsicament paisatges i horitzons,
que sí que tinc moltes ganes d'un dia.
Es notarà aquesta sensibilitat especial
de quan has visitat un lloc,
la part que passa a Turquia.
tindrà aquell puntet més personal?
No t'ho sabria dir,
perquè la Xina em va enamorar, també.
És que, no ho sé,
aquest viatge l'he fet.
Vull dir, allò que és ficció i que és història.
Doncs no sabria dir-te,
perquè ja no és història,
no és personatge històric,
no hi ha la dona
que articula la segona part
i Teodora sí,
perquè ningú la va novel·lar,
perquè ningú s'hi va fixar,
però hi havia moltes dones
que eren nòmades del desert
i que fugien d'una situació d'opressió,
saps?
Doncs jo aquest viatge,
jo us invito a fer-lo en mi, no?
Déu-n'hi-do.
Jo vull saber més coses,
és que clar,
l'hem de llegir.
A veure,
en qüestió d'estil narratiu,
has hagut de canviar el xip,
clar,
a partir de que la Coya Valls
havia escrit literatura infantil.
Bé, no,
la Coya Valls fa molt de temps
que escriu literatura per a adults.
Però no tenies atrevet mai?
No,
he publicat moltes coses,
però en relats breus,
i contes,
saps,
amb volums col·lectius.
Clar,
això passa desapercebut absolutament.
Però jo,
abans que escriure contes infantils,
he escrit molta pressa poètica,
he escrit relats breus,
he guanyat premis de relats breus.
Per tant,
ja el tema narratiu per a adults
ja no és cap convenient.
No, no.
Potser sí,
però llavors que l'ha de fer una novel·la,
no?,
a veure,
això és,
jo penso que és concentrar energies,
no?
Jo soc un culte amb el seient,
de fet,
no?
Llavors,
fei moltes coses,
però quan decideixes fer una novel·la,
dius,
anem a concentrar tota l'energia
en aquest projecte
perquè s'ho val i m'hi quedo,
no?
És una mica aquesta opció
i de treball,
de constància i d'il·lusió.
I amb aquesta energia concentrada
i això, no?,
amb la intensitat,
quant de temps
t'hi has passat per fer
La princesa de Jade?
Dos anys.
Encara em sembla poc.
ha tardat tres anys en sortir,
però realment de feina dos anys.
L'altre any,
doncs,
ha sigut més de moure-la.
Què t'ha dit ja
les primeres persones,
suposo,
del teu cercle,
que l'han llegit?
Quina impressió
en tenen?
i quina impressió
voldries durar tu
al final de la lectura?
Amb quina sensació
el cos ens hem de quedar?
A veure,
què m'han de dir?
Els hi ha agradat.
Si no, ja...
Els hi ha agradat.
Tothom que l'ha llegit
els hi ha agradat.
Hi ha comentaris.
És una novel·la molt coral
i llavors és molt interessant
compartir-la
perquè alguns es queden
més amb un personatge,
els altres s'hi identifiquen
més amb un altre.
De fet,
hi ha moments
en què brilla més un
o en què brilla més l'altre.
És una mica
allò que fas un zoom
i ara és aquest el que agafa protagonisme.
I així passa
amb els set personatges
que configuren la novel·la.
I quin seria el teu?
Coia,
amb qui t'agrada
i escrivies més carinyo?
Jo et dic la veritat.
Jo penso que les tres dones
que articulen les tres parts
tenen alguna cosa
de la coia,
totes tres.
Suposo que
de la primera,
de la Teodora,
aquestes ganes
de treballar
i lluitar
pel que vols.
I bé,
que al final
sí que hi ha recompensa
en aquest cas.
de l'Annaia,
el desig de llibertat
i de la fe cega
en què podem volar
si ens ho proposem.
I de la Llu,
l'espiritualitat.
Tinc una vessant espiritual
que m'hi sento
molt a prop.
Quina és la finalitat
o la moralina,
si n'hi ha alguna?
El missatge,
per dir-ho així,
que vol transmetre el llibre?
No,
moralina no.
A mi m'agradaria
que cadascú
tregués el seu,
depèn del moment
en què viu
i depèn
de moltes coses.
Jo em quedo
amb
que la princesa
de Jada
ens permeti
projectar la mirada
sobre realitats
oblidades,
sobre un món
que per moment
sembla li a la nostra memòria.
Però amb el convenciment personal
que les veritats trobades,
aquestes que també trobem,
formen part
de l'ésser humà
d'ara mateix,
que no és una història
que va passar
al segle VI
i que ens queda lluny.
Que és una història
que tots ens hi podem
sentir identificats,
no?
Perquè
la vida és un viatge,
cada projecte que fem
és un trajecte.
Una mica per aquí
de caminar
i sentir-nos
amb aquest caminar
i compartir-ho.
I ja està.
Home,
pel que estem comprovant
és una novel·la,
una proposta literària
molt completa,
perquè agradarà
a aquells que agradin
els llibres d'aventures,
la narrativa històrica,
a els llibres
que ens parlen
sobre exotisme oriental,
també.
Per tant,
pot agradar
diferents sectors,
fins i tot
el sector feminista
o feminista
o de dones,
literatura de dones
també podria entrar,
no?
Tant de poc agradi
com més gent millor
i que ho puguem compartir.
Recomanable,
en tot cas,
per tots els públics?
Sí.
Sí, sí.
Colla Valls,
et volíem felicitar
moltíssim
i de tot cor en directe.
Gràcies.
Ens n'alegrem molt.
La notícia és
que Colla Valls
amb la princesa de Jade,
que avui surt
a les llibreries,
ha guanyat el premi
a Néstor Luján
de narrativa històrica.
Moltes felicitats
i fins la propera.
Gràcies, Núria.
Gràcies a vosaltres.