Ara són les dotze del migdia, gairebé sis minuts.
Obrim ja la sisena hora del matí de Tarragona Ràdio
i continuem amb tots vosaltres en directe des del Museu del Port.
Ens recordem que avui, justament 13 de maig,
s'escau el desè aniversari.
Un motiu més que justificat per compartir aquest temps
amb molts convidats en aquest espai
i també amb nois i noies que formen part,
si em permeteu l'expressió, de l'escenari habitual d'aquest museu,
que de dilluns a divendres a l'estiu és una altra cosa,
que ens arriben els turistes.
Però de dilluns a divendres realment el gruix dels visitants d'aquest museu
són escoles d'aquí, del territori, però també d'arreu de Catalunya i de l'Estat.
Josep, no et veig des d'aquí, però t'intueixo. On ets?
Estic aquí just a l'entrada.
És una visió.
Perquè ara ja han acabat l'activitat,
el que hem fet durant tot el matí aquests nens de l'escola Mowgli de Reus,
han fet aquesta una de pirata,
una de les activitats pedagògiques que es fan al Museu del Port.
Ara han acabat. Ara parlarem amb ells i els hi direm adeu,
però abans, m'estan ja tots atacant,
abans, però, parlarem amb la Carme Muntanya,
és la coordinadora de les activitats pedagògiques del Museu.
Carme, bon dia de nou.
Hola, bon dia.
És una de les activitats que feu, una de pirates, en feu moltíssimes,
i passen molts nens i nenes al llarg de l'any pel Museu del Port.
Doncs molts. Una mitjana aproximadament de 5.000.
5.000 nens, eh?
Si parlem de percentatges, podríem dir que un 40% de l'assistència al museu són escoles.
No només el que són les activitats pedagògiques, sinó també el que són visites comentades i escoles en general.
Venen escoles només de la zona de Tarragona, de tot Catalunya?
D'on venen, sobretot?
A veure, el gruix és del Tarragonès.
Llavors, també hi ha molta demanda del que és la zona de Lleida,
vull dir, són gent que tot això del que és l'embarcació al mar els hi fa molta gràcia,
i també en els últims 4 anys han tingut una afluència molt gran del que és públic estranger, sobretot francesos.
Francesos sobretot?
Sobretot, sí.
I per què això? Per què creieu?
Els hi agrada molt Tarragona, i llavors venen a fer unes estades bastant llargues,
que és normalment d'uns 7-10 dies, i fan des de la part romana fins a la part de Port,
que a Tarragona és molt important.
A les activitats què aneu fent al llarg de bany?
Aneu innovant? Aneu posant coses noves?
Al llarg dels anys canvien algunes coses?
El que hem fet ha estat incorporat, o sigui, hem anat incorporant moltes activitats.
Vam començar amb el 2000 i hem anat incorporant noves activitats.
Llavors, també el que fem és adaptar, per dir-ho d'alguna manera,
perquè hi ha algunes escoles que valen una part molt específica,
llavors l'ampliem o reduïm.
El que fem molt és, per dir-ho d'alguna manera,
sobretot per el que fan els batxillerats i els ESOs,
una mica el gust de l'escola.
Doncs Carme, moltes gràcies.
A tu.
Després parlarem amb l'Encarna, que és la modelista,
que també està per allà dalt,
i també hi ha la Gemma, que és la qui fa les peces
per aquestes activitats pedagògiques.
Però deixeu-me que saludi un d'ells, que m'ha dit, l'Arnau.
Jo també vull parlar. Arnau, hola.
Hola.
Explica una miqueta què és el que heu fet, si us ho heu passat bé, si no...
Sí, que estàvem jugant.
Primer hem fet un passeig en barca,
després hem vingut al museu
i hem començat a fer jocs
i guanyàvem vides.
Llavors, ha dit que seria el pirata,
hem fet un joc de daus,
llavors hem hagut de trobar el tresor,
llavors hem dit que el rei que es foti,
llavors hem obert el cofre i hi havia monedes.
O sigui, que en lloc de portar el botí,
el rei, us heu quedat vosaltres?
Sí, sí.
Ah, doncs veus que bé.
Us heu fet rics.
Vinga, va, a veure, així què?
Expliqueu-me.
Jo.
Doncs, bé, com ha explicat el meu amí,
doncs això, i...
Bé, quan hem començat,
quan hem començat l'activitat,
el monitor de les activitats ens ha donat
una carta que posava la carta del rei,
el Carles I Espanya,
i ens ha dit, bueno, doncs que un pirata dolent,
el de dur o alguna cosa així,
que li havia pres el barco al rei.
Però després, no?,
ens ha donat unes tranchetes, no?,
i els colors,
algun era el capità i un altre...
I m'ha dit que a Àlex, eh?
I llavors, no?,
i llavors
teníem que fer unes proves
perquè encara no sabíem ser pirates.
Les hem aprovat totes, menys d'una,
però després,
ha dit que era ella el pirata,
però hem trobat el tesor.
L'equip vermell l'ha trobat
i ara ens hem menjat el tesor,
que no era de veritat clar, eh?
I què era el tesor?
Monedes de xocolata.
Ja us les heu menjat,
perquè per aquí fau xocolata, eh?
Sí, sí, ens les hem menjat ja.
I aquí què bé?
Uns que eren pirates, uns que eren corsaris, oi?
Sí, hi havia...
Bueno, eren...
Només ell era corsari
i els altres volien ser pirates.
Només tu corsari, va, eh?
Home,
és que no tenia ni idea del que era.
També hi havia metges,
remers...
També hi havia cuiners.
Metges de xaja.
Clar, cadascú té la seva funció.
Nois i noies del col·legi Mouc i de Reus,
moltes gràcies i bon dia.
Adéu-siau.
Adéu-siau!
Gràcies, Josep.
Ja ho veieu bé que s'ha passat.
Quin futur té el país,
que es queda en el tresor,
no li porten al rei.
Mare meva, com està el pati?
Ja ho he vist, ja ho he vist.
Gràcies, Pep.
Després ens retrobem des de la sala de modelisme,
et sembla?
Molt bé, i tant, i tant.
Doncs vinga, fins aquí una estoneta.
Volies apuntar alguna cosa, no, Mercè?
Sí, volia fer una petita anotació, no?
Les activitats pedagògiques
que portem a terme aquí al museu,
la proposta és Museu del Port de la Vista,
està estecanalitzada.
Nosaltres diem quines activitats volem,
quins projectes,
però els projectes han estat fets
en col·laboració amb Còdol Educació
i també hi ha una altra sèrie d'activitats
que s'han fet a Mauriga,
era una mica per puntualitzar.
I el nombre d'assistents que s'ha donat
és per aquesta activitat del Museu del Port de la Vista.
Però també hi ha activitats del camp d'aprenentatge
i en total els nens que ens visiten
al llarg de l'any són quasi ben 9.000.
De fet, aquesta paradeta que a mi em té el cor robat,
que és Peixateria Maria Teresa,
és del camp d'aprenentatge, no?
Abans hem estat allò pesant,
hem tocat una mica, no passa res, no?
No, això és per tocar,
és per fer les activitats.
No, ho hem fet amb molt de respecte.
Francesc Terrats, molt bon dia.
Molt bon dia.
Director del Museu Nacional Arqueològic.
Tot això que hem escoltat ara amb la canalla,
esteu molt acostumats al Nacional Arqueològic
perquè també heu apostat com a Museu del Port
històricament per aquells tipus d'activitats,
d'una manera lúdica de recrear la història
i els vostres clients habituals de dilluns i divendres
també són joves estudiants.
Sí, el que passa mai havia sentit això,
al Museu Arqueològic que havien vingut
i encara estaven aprenent a ser pirata.
Estaven aprenent a ser pirata.
Això està molt bé.
És com si van al museu que tu diries
i dius, estem aprenent a ser romans, no?
Exacte, sí.
El que passa de ser pirates,
amb els temps que corren,
ja està bé aprendre'n una miqueta.
Ser romans no sé si seria una mica retrograt,
però vaja, no.
Sí, sí, potser és una eina important
per anar per la vida.
El que és important és l'entusiasme
amb el que he sentit que s'estaven expressant,
que això és fantàstic, no?
Perquè és únicament aprendre
i comprendre un entorn,
en aquest cas,
o portuari o de tota la història
relacionada amb el portuari.
Està fantàstic.
El Museu Nacional Arqueològic
és una de les entitats,
de les institucions culturals
de la ciutat de Tarragona
que han entrat també
en aquesta dinàmica
d'aniversari del museu
compartint la mar.
En parlarem immediatament,
perquè de fet,
quan entreu
en una de les vitrines principals
hi ha objectes
que s'ha dit
en aquest any d'aniversari
al Nacional Arqueològic.
Però ara vull saludar
Josep Maria Sabaté.
Molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Moltes gràcies per venir.
Estic a casa jo.
I tant.
A casa teva,
però no només en aquest espai,
tot el Serrallo, eh?
Tot el Serrallo.
Perquè jo recordo
que quan vam fer
el programa especial
de la inauguració
de la llotja de pescadors
et vam convidar,
com sempre,
mai tens un no
per nosaltres
i t'ho agraïm molt.
I Déu-n'hi-do
el que vam arribar a parlar
del Serrallo,
de la seva història,
del museu...
Tens més memòria tu que jo.
No et pensis, eh?
Però hi ha moments inoblidables.
Preguntar qui soc
i on soc.
Abans quan deia això,
una pista,
la Mercè, curiosament,
ha estat alumna
del Josep Maria, no?
I ara fa gràcia
perquè heu col·laborat molt
també amb el museu.
I la capital catalana
de la cultura també.
La Teresa León també.
Teresa León.
Tu no has estat alumna
del Josep Maria.
No, jo vinc d'altres terres.
I em sembla
que generacionalment
que és tan impossible,
perquè estic molt a prop
si no...
Bueno, un alumne avantatjat, eh?
el Josep Maria.
No et pensis,
no et pensis
perquè quan vam començar aquí,
el que passa és que tu
vas estudiar la carrera
amb l'edat normal
d'estudiar-la,
però quan vam començar aquí
amb la Universitat de Barcelona,
Delegació de Tarragona,
el normal era
que hi hagués
molta gent gran
que va aprofitar,
va tenir l'oportunitat
de treure's una carrera.
mestres que hi haurà
en grandets,
capellans,
monges,
vull dir,
teníem dos grups,
un al matí
i un a la tarda.
El del matí
eren d'universitaris
entre cometes
normals i corrents.
Els de la tarda
eren una miqueta
més especials.
Jo estic esperant
que em jubilin
per tornar-me a apuntar.
Home,
ja ho saps.
Les classes nocturnes
que quan les van treure
perquè es deia
que hi havia la UOC,
la universitat a distància,
que no tenia sentit
mantenir aquests grups,
la veritat és que
les persones
ja d'una certa edat
que estudiaven
després de la feina
es van quedar
una miqueta penjadetes
perquè afortunadament
les noves tecnologies
avançen molt
però que les classes presencials
tenen el seu què.
La universitat
és una cosa
però estem al Serrallo
i estem al Museu del Port.
És el que anàvem dir.
A veure...
No expliquem batalletes
perquè els que tenim
una determinada edat
ens enrollem.
ens enrollem de seguida.
Vinga, va.
A veure,
col·laboracions.
Col·laboracions a nivell
personal particular
com pot ser el Josep Maria,
col·laboracions personals
també per a nivell institucional
com la del Nacional Arqueològic.
Finalment,
en aquesta ciutat
i perquè la gent que treballeu
us poseu d'acord
es fan moltíssimes
col·laboracions últimament
i estem guanyant
molt en això, no?
Bé, és que
jo estic convençut
que aquest és el futur.
El futur de la cultura
i de la gestió
dels equipaments
i del fet cultural.
si no entra en una dinàmica
de molt forta col·laboració
i d'implementació
entre les parts
ho tenim molt complicat.
Una,
perquè el discurs
que cadascú de nosaltres
pot llançar
és molt fragmentari
i ho és més
si ho fas des de només
el teu punt de vista
i de les teves disponibilitats.
i un dels nens
que s'ha expressat
ara
a l'inici
d'aquest programa
ha dit una cosa
o ho ha dit
em sembla que era
el presentador,
el Josep,
de dir
van des de la Tarragona romana
fins al port.
Bé,
tot això és una unitat
indissociable,
igual que ho és
la nostra història.
La història de Tarragona
és la història
d'una ciutat
amb una continuïtat
de milers d'anys
que ha anat generant
una sèrie d'elements,
d'espais
que han tingut
i han mantingut
la seva funció
al llarg del temps.
Per tant,
si parlem d'arqueologia,
parlem de romans
i parlem de port,
estem parlant del mateix,
estem parlant d'història,
estem parlant d'una societat
que ha hagut d'espavilar
per anar generant
els seus equipaments
i els seus instruments
per sobreviure
i per viure
el millor possible.
I per tant,
tot el que nosaltres ara
des dels equipaments culturals
siguem capaços
de fer en col·laboració
és reforçar
la nostra capacitat d'acció.
Com es va començar
a coordinar
aquesta presa de contacte?
Estem parlant
del Museu Nacional Arqueològic
però podem parlar
de la Biblioteca
Maroteca Municipal,
del Museu d'Art Modern
de Tarragona.
En quins termes
ha establert
aquesta col·laboració?
Bé,
amb motiu
del desè aniversari
nosaltres vam creure
que havíem de fer
una activitat
en col·laboració
amb totes les institucions
culturals de la ciutat,
com deia el francès,
l'objectiu és
el futur
és col·laborar
entre nosaltres
i creiem
que una manera
perquè la gent
pogués conèixer
el patrimoni
des de qualsevol punt de vista
és a dir
que anés
al museu
que anés
o a l'entitat cultural
que anés
sabés que nosaltres
col·laborem.
Llavors
nosaltres volíem
que ens passessin
patrimoni marítim
nosaltres ja en tenim
de patrimoni marítim
però les altres institucions
també tenen
el que diu
el francès
em torno a reiterar
la ciutat,
el port,
l'arqueologia
està tot vinculat,
tot és història,
tot és patrimoni
i vinculat a la mar
o vinculat al port
es pot expressar
de molta manera
amb diferents objectes.
Llavors nosaltres
el que volíem
era incrementar
si més no
periòdicament
que la gent
pogués contemplar
aquest patrimoni
de les altres institucions
a les nostres instal·lacions
i això també feia
que tothom
coneixessin
totes les institucions
o sigui
els visitants
si estan aquí
poden saber
altres institucions
evident no perquè
no les coneguin
sinó per poder-ho presentar
d'una altra manera
i creiem
que era la manera
més amb el títol
de l'activitat
compartint la mar
o sigui
el que es volia
era fer això
compartir aquest patrimoni
que s'ha generat
al llarg dels anys
i que nosaltres
volem donar a conèixer
i això era una mica
també per
donar-li més força
a aquestes col·laboracions
i que la gent
ho tingui
més a l'abast
i que vegi
que també hi ha
un moviment
i que entre nosaltres
ens posem d'acord
i que volem
en definitiva
que aquesta difusió
i aquesta divulgació
sigui una realitat
però que sigui també
amb les nostres col·laboracions
per això té un caràcter puntual
o es podria allargar
en el temps
després d'aquesta experiència
perquè clar
si ha funcionat bé
la idea ara
a més
ens ha donat
la casualitat
que les diferents institucions
de la ciutat
15
ens van
des del gener d'enguany
fins a l'abril
de l'any que ve
és a dir
que el mes de maig
de l'any que ve
farem l'11 aniversari
o sigui
durant tot aquest aniversari
podem mostrar
el patrimoni
cada una d'aquestes entitats
però la nostra idea
és que
a partir d'aquí
ja haurem fet
totes les institucions
culturals
de la ciutat
i llavors
ho exportarem
a altres museus
o altres entitats
del territori
o de fora del territori
que també tinguin
patrimoni marítim
i que la gent
en pugui gaudir
Espais
activitats
col·laboracions
el Jose Maria
deia abans
jo estic com a casa meva
i de fet
tu et prens les coses
molt de manera personal
i ho dic en un sentit positiu
perquè ara estaves ja
pensant de fer reformes
a la casa
quan has arribat
no direm res
però ja escolta
Mercè Auries
de dir que això
a veure
véns aquí una mica
a fer la inspecció
de com va tot
no?
Bé
jo
darrerament
darrerament
fa bastants anys
i el Francesc ho sap
em dedico
a portar les aules
de la gent gran
i amb la gent gran
em trobo
que hi ha un desconeixement
de tot aquest patrimoni
d'aquest ric patrimoni
que tenim a la ciutat
aleshores
està clar
com a tarragoní
jo m'estimo a Tarragona
i sé el que hi ha
vull dir
que et pots passar
tot un dia
tot un dematí
al Museu Arqueològic
et pots passar
tot un matí
aquí
i no ho acabes
no ho acabes
a vegades
anem de turisme
per aquests mons de Déu
i vas allò
si hoy es jueves
esto es Holanda
vull dir que
d'alguna manera vas
i aquí
no cal
que ens cansem
anant de pressa
et pots veure
la riquesa enorme
d'un patrimoni artístic
que ve des de l'època
pràcticament
prerromana
i encara una miqueta
més enrere
ibèrica
fins als nostres dies
i hi ha una bellesa
de coses
a Tarragona
que Tarragona
pot ser capital
cultural
i el Malkovich
si es passeja
per Tarragona
no marxa
que abans ho parlàvem
per què?
perquè el Malkovich
està enamorat de Jujol
doncs
a banda de Jujol
aquí tenim
tenim Gaudí
al carrer
Mendent Núñez
tenim
un museu arqueològic
tenim una catedral
que també t'hi pots passar
tot un matí
a la catedral
tranquil·lament
jo quan veig
d'aquestes riades
de gent
m'hi trobo
càdors
i sobretot
la pròpia gent
de Tarragona
que desconeix
moltes d'aquestes coses
que quan diu
oh escolta'm
jo sóc d'aquí
no ho he vist mai
el museu
no ho he vist mai
i molts d'aquests museus
cada vegada més
són enormement didàctics
vosaltres
a l'arqueològic
només cal entrar
i veure l'audiovisual
que és una meravella
perquè
perquè han fet un muntatge
preciós
aquí de muntatges
n'hi ha
la tira
eh
amb les maquetes
i amb tot un seguit de coses
els plafons
explicatius
de cada una
de les parceletes
que hi ha aquí
serveixen enormement
a vegades
clar
allò
si 10 minuts
ja està vist tot
no està vist tot
poden recórrer
tota la història
de la ciutat de Tarragona
que té una història enorme
i viva encara
avui en dia
eh
el porta variat
evidentment
perquè el que no creix
és mort
eh
però d'alguna manera
ho poden reviure
amb quantitat de coses
14-15 institucions
dius que col·laborareu
15
15
doncs mireu la quantitat
de coses que hi ha
per Tarragona
per viure això
per tenir aquesta capital cultural
no un any
per ser capital cultural
durant molts anys
perquè és així
valuosa la visita
més dels nens i nenes
ara parlaves de la gent gran
que no que ets molt valuosa
perquè sovint
i això
moltes famílies
que ens puguin escoltar
segur que han visitat
el Museu del Port
que és on som ara
a partir d'una visita
que prèviament
van ser els seus fills
amb l'escola
això us deu passar
a l'arqueològic
i us us passa aquí també
a l'arqueològic
pares i fills junts
amb activitats
sí, però com diu la Iolanda
pares i fills junts
perquè hi ha hagut algú
que has tirat
i llavors
doncs moltes vegades
és a partir de
les activitats
que has ofert
en els grups d'escola
després en parlen a casa
i acaba revertint
amb un interès
i una presència
de grup familiar
i això està molt bé
jo diria que
gràcies a això
resistim
els que estem treballant
en el món de la cultura
perquè si fos per altres qüestions
segurament
ja haguéssim llançat la tovallola
com es diu normalment
però
com que estem en
on estem
per
una qüestió vocacional
necessites
i agraeixes
aquestes derivacions
de la teva feina
de dir
escolta
això sí que paga
la pena
potser altres
des de dalt
no ho veuran
i no s'ho creuran massa
això
que la cultura
és un servei
i una necessitat social
però quan ho veus
en els usuaris
i veus aquesta
aquesta relació
causa-efecte
aquesta
aquesta repercussió
de tot un programa
d'activitats didàctiques
atreçats
en el món jove
i que acaba revertint
en la gent gran
que potser no ha tingut
en el seu moment
l'oportunitat
de beneficiar-se
doncs et sents
una mica gratificat
justificat
des del punt de vista
de feina
i de presència
en el context social
jo no ho dic
amb un esperit crític
ni de bon tros
però a vegades
jo no sé si us heu trobat
d'anar a algun recinte museístic
de la ciutat de Tarragona
lògicament
per saber una mica
de la procedència
i després fer aquestes estadístiques
i aquestes dades
i et preguntaran
d'on és vostè
i d'una d'aquí
i la persona
que t'està atenent
no és que et miri
amb estranyesa
ni amb raresa
però sí
ah, d'aquí
vull dir
que me sobta una mica
que visitis
els espais culturals
de la teva pròpia ciutat
a vegades
que és contradictori
però a vegades passa això
a vegades costa
has anat
a l'altra punta del món
i la millor
el que tens al costat de casa
no has visitat
i hi ha quantitat
de gent tarragonina
que baden
a Burgos
veient el Papa Mosques
buscant el Papa Mosques
i no han vist
les dues mosques
que tenim al retaule
de la catetal de Tarragona
vull dir
això
és l'exemple clàssic
que han voltat
han anat a Egipte
a veure piràmides
han anat arreu
i encara no s'han adonat
que
jo què sé
detallets
i quantitat de coses
que a la portalada
de la catedral de Tarragona
hi ha un grafiti
del segle XVII
i que a la catedral de Tarragona
encara es pot veure
a la façana
el lloc
on baixava l'arcabisbe
de la Mula
o del Cavall
perquè hi ha unes escales
posades allí
que ha quedat
a l'ombra
de les escales
posades allí
hi ha quantitat
de coses
que els tarragonins
les desconeixem
les hem desconegut
i això sí
s'ha de viatjar
hem de voltar món
hem de veure coses grans
però aquí tenim coses grans
però això
Josep Maria
no és una qüestió
que tanyi només
a Tarragona
jo diria que és una qüestió
d'estructura social
la gent es casa
i se'n va de viatge
de novis
a les Seychelles
o no sé on
la gent fa 40 viatges
de novis
abans de casar-se
aquesta és una altra qüestió
s'acaba això
amb els temps que corren
i això ja s'acaba
l'oci
no té crisis
ui
l'oci
no té crisis
no
al contrari
jo penso
que
l'espai
que la gent
es reserva
com a vàula
d'escapament
de seguretat
però això que deia
la gent se'n va
a l'altra punta del món
perquè toca
perquè ens ho han venut així
perquè ens han
d'alguna manera
explicat
que si no fas això
ets un bitxo raro
i en canvi
la gent
ja no parla de Tarragona
la gent de Tarragona
no coneix el Pallars
Joseu Sobiran
és igual
el que sigui
però això sí
s'ha anat de viatge
de novis allà on sigui
però això que passa
aquí a Tarragona
en relació al patrimoni
i a la seva història
en els seus equipaments
culturals
no és tampoc
un fet exclusiu
de Tarragona
això parles
amb els estrangers
que venen al museu
més o menys qualificat
amb els que pots tenir
una relació
perquè venen professionalment
etcètera
i et diuen
que en el seu país
ja sigui a Memània
ja sigui a França
o Anglaterra
passa exactament el mateix
molt de casa
no ho acabes de veure
però per això
és important
incidir sobre la gent jove
perquè en tenim moltes
de coses
si només tinguéssim
res
una petita cosa
allò la posaríem
al cap damunt
de tot arreu
però aquí a Tarragona
tenim tant de patrimoni
perquè en tenim
molt
vull dir
la mateixa catedral
de Tarragona
del romànic
fins
passant pel gòtic
el barroc
el renaixement
el neoclassicisme
allà es pot seguir
tot un curs d'art
eh
sense
sense posar
pendripes
ni fer un powerpoint
eh
vull dir
el tens
el tens viu
tot aquest curs d'art
una història de l'art
eh
vull dir
d'alguna forma
són tot un seguit de coses
que les tenim aquí
jo no vull dir res
perquè la Maria Mercè
ja ha dit amans
del poble d'on era
però aquest poble
d'aquí a la vora
que ja
que tenim els tarragonins
aquest poble d'aquí a la vora
són
molt diferents de nosaltres
eh
es coneixen el poble
saben tot el que tenen allí
vull dir
ho aprecien
però clar
no en tenen tanta de cosa
com nosaltres
perquè prendre un patrimoni
immaterial
que és justament aquesta estimació
no?
que tenen pel seu actor
però tot això s'educa
i s'educa
i s'educa de petit
i s'educa de petit
no no
la Mercè ja
no no
la Mercè ja
però de fet
al segle XVIII
va estar a veure
on anava el port eh
entre
Salou i Tarragona
i
teniu
el museu
el museu
volia el port
al museu teniu la primera pedra
bueno
es va posar la primera pedra
al museu teniu la primera pedra
i res més
en relació a aquest altre poble que dius
el que dieu
jo no hi has mentat el poble
jo el dia que em jubili
i no ho faré abans
perquè em jugaré moltes coses
escriuré una teoria que tinc
sobre el problema de Tarragona
sí
el problema de Tarragona
es diu
Octavi August
és a dir
quan August
el 27 abans de Cris
li concedeix
una capitalitat
de la Hispania
de Quiterior
a Tarragona
li fa un mal favor
en aquest aspecte
perquè
d'alguna manera
desactiva una societat
i genera
tres castes
que són
la política
administrativa
que és la religiosa
i que és la militar
que són les que
al llarg de la història
han anat decidint
per el poble
si ho volem dir així
Canvi Reus
no ha tingut
ni arcabisbe
ni ha tingut
governador militar
ni ha tingut
el que
tot l'enroneu
de les vagaries
li devem a aquest senyor
no, no, no
explico
de configuració
de trenar social
no sé si és
Adolfo Lagret
o Magrinià
que ja van dir
que Tarragona
era un immens
convent
un museu
viu
i una caserna
que reflecteix
això que acabes
de dir tu
el fet de ser
capital
de la Hispania
d'Interior
Déu-n'hi-do
el fet de ser
església metropolitana
i primada
i el fet de ser
una plaça fortificada
apreciada
en totes les guerres
doncs automàticament
això ha condicionat
el que ningú
s'ha espavilat
pràcticament
els administratius
d'una capital
la cúria
de l'església
i els militars
doncs no tenen
cap problema
perquè són
funcionaris
d'alguna forma
el lloc
on no hi ha
funcionariat
la gent
s'ha d'espavilar
i els del poble
veí
s'han espavilat
durant molt de temps
i des de fa
molts anys
tot s'ha de reconèixer
aquesta teoria
no pateixis
que està escrita
des del segle XIX
i el Museu Comarcal de Reus
no us hagués deixat
la primera pedra
del Port de Reus
per aquests dies
d'aniversari
bé
és que tenim prèvies
en un futur
fer un tema
d'aquests el que passa
que ara
no el podem
no el deies
que no ho deia
en plà nironi
que ho deia en Cesc
no no no
és que està parlat
forma part
de la història
del Port de Tarragona
està parlat
i ja fa temps
que ho tenim
projectat
però doncs bé
a vegades
els projectes
no es poden aportar
a terme
quan els vols
per diferents qüestions
però tenim
previst fer-ho
per clar
en aquest sentit
jo el francès
des que he arribat
les 10 hem començat
el programa
i he vist els objectes
provenents del Nacional Arqueològic
tenia moltes ganes
de preguntar
a veure
quan us plantegeu
aquesta col·laboració
a veure
què li darem
al noi de la mare
què portarem
al Port de Tarragona
perquè allà
teniu un catàleg
d'objectes
realment extraordinari
Sí, jo no dic
que la cosa
fos molt fàcil
però ho era relativament
era decidir
sobre unes alternatives
prou diàfanes
és a dir
els objectes
del museu
de l'arqueologia
de Tàrraco
i de l'Àguer Tarraconensis
de tot el Camp de Tarragona
que parlen
del paper
de la mar
i el paper
del port
en la configuració
i en la dinamització
de la societat romana
i de la ciutat romana
són molt clars
si els volem
guapos
entre cometes
i evidentment
el moment en què
des del museu del port
se'ns va plantejar
aquesta col·laboració
nosaltres el que volíem
era que aquesta col·laboració
fos
amb tota la dignitat
que acabia
i això volia dir
fer una selecció
d'una peça
o d'unes peces
molt emblemàtiques
i no pas
de peces
de segon ordre
i llavors
evidentment
si diem alguna cosa
el museu dels peixos
de la Pineda
no el podíem portar
perquè per format
i per dificultat
no tocava
però teníem unes peces
que ens es va semblar
i ens vam posar
molt ràpidament d'acord
que eren molt clares
una peça
una obra d'art
una autèntica obra d'art
malgrat que
quan es va fer
era un instrument
que era
el fidel
o el contrapès
d'una romana
amb aquesta figura
de Diana
que és una peça magnífica
trobada
en el carrer Smith
i per tant
en la zona
portuària
de l'antiga Tàrraco
vam decidir portar
també
un element
que simbolitza
molt clarament
el tràfeg
naval
que és el set
d'àncora
a més a més
amb els símbols
del Dauphí
i el Caduceu
de Mercuri
del comerç
de la dinàmica
comercial
en el món romà
i ho vam implementar
ara no recordo
si són dos o tres peces
ceràmiques
tres peces de ceràmiques
de terra sigillada
a Itàlica
que són
el fòssil director
més emblemàtic
d'època augustiana
un moment fort
de Tarragona
i un moment
en què es reforma
el port
i la zona portuària
amb el teatre
termes etc
i que a més a més
venen d'ultramar
l'ultramar romà
que és la península itàlica
de l'antiga
Rètium
de l'Arezzo
i que simbolitzava
o volen simbolitzar
la funcionalitat
a nivell de tràfeg
i d'intercanvi comercial
que exerceix
en època romana
el port de Tarragona
i que jo sempre he dit
que Tarragona
si no Tàrrec
o si no hagués estat
per la seva situació
ni els escipions
s'haguessin fixant
ni els hagués interessat
i si no hagués estat
una elecció
perfectament
correcta
la ciutat
després no hagués tingut
la viabilitat
i la capacitat
de sobreviure
i de consolidar-se
que ha tingut
per tant
tota això
aquesta mirada
al mar
des del Museu Arqueològic
l'havíem de revertir
en aquesta conversió
amb el port
i estem molt contents
que aquestes peces
puguin retornar
d'alguna manera
en l'espai
en el qual van arribar
a Tarragona
van posar els peus
a Tarragona
Jo és el que t'anava preguntat
que el fons
del Museu Nacional Arqueològic
està absolutament ple
de peces
provinents
de la zona del port
del mar
abans parlàvem
amb els pescadors
i ens comentàvem
que fa unes quantes dècades
déu-n'hi-do
la quantitat de coses
que sortien del mar
i que algunes no
però d'altres
han anat a parar al museu
Sí, però tindran
una relació directa
o indirecta
però les que tenen
una relació indirecta
són pràcticament totes
jo insisteixo
en aquest fet
el mare nostrum
o el mare internum
o com vulguem dir-ho
és el que justifica
l'existència
de la fundació
l'existència
de la consolidació
de Tarragó
i per aquest port
el port de Tarragó
van arribar
tots els productes
d'importació
que podem trobar
no només a Tarragona
sinó a la Tarragonesa
era un port
d'intercanvi
de circulació
i d'aquest port
va sortir
tot el que va
d'alguna manera
motivar
a Roma
a accionar-se
la península ibérica
entre altres coses
vull recordar
perquè la gent ho entengui
que per aquest port
sortia
tot l'or
que s'explotava
de les mines
de la zona
de Lleó i de Galícia
venia per la via
corresponent
passant per Cúnia
passant per César Augusta
passant per Ninerda
i arribava al port
de Tarragona
des d'on s'expedia
per alimentar
les arques
d'un imperi
necessitat de recursos
justificadíssima
la col·laboració
Museu del Port
Nacional Arqueològic
per diferents raons
però només
ni que sigui
per la vessant històrica
està més que justificada
hi va haver una època
i això
el Josep meu sap
que moltíssimes persones
trobaven al mar
i no al mar
un munt de peces
arqueològiques
quantes coses
no hi haurà
al museu
i a algunes cases
i les que no són al museu
i a algunes cases
que es van trobar
deixeu-me saludar
la Dolors Saumell
bon dia Dolors
és la directora
de la Biblioteca Pública
hola bon dia
deixat que agafés l'aire
disculpa
més que res
perquè s'incorpori
quan vulgui
a la conversa
cases de pescadors
cases de contratistes
d'obres
aquí a Tarragona
qui més qui menys
ha pogut fer
amb una àmfora
amb alguna cosa
d'aquestes
i encara et diré més
mira
el misteri
del gremi
de marejans
gent relacionada
amb la mar
tradicional
sempre ha estat
el sant enterrament
a la catedral
de Tarragona
el sant enterrament
és un sarcòfag
amb estrigilos
i amb una
corona
al mig
que hi ha un vaixell
que hi ha un vaixell
que jo ara no recordo
vull dir
l'aprofitament
de restes
romanes
i paleocristianes
però que tenen
molt a veure
amb el mar
i el vaixell aquell
d'això
en sabeu més
no
però mira
ara que dius
el tema
dels sarcòfags
i que parles
de pedra
quan la dinastia
Flàvia
a partir
de la segona meitat
del segle primer
va decidir avançar
i concretar
executar
el projecte
de la monumentalització
de la part alta
el conjunt
del circ
de la plaça
de representació
i del recinte
de volta
el que conforma
la escenografia
més emblemàtica
de la Tarragona
romana
tot això
es va marmoritzar
i marmoritzar
amb arbre
de les pedreres
de Carrara
imperials
els milers
de tonelades
suposant
de milions
que van configurar
la pell
de tot aquest recinte
i d'altres espais
de la Tarragona
romana
tot això
va arribar
amb vaixell
i per tant
va arribar
per al port
de Tarragona
imagino com
descarregaven
aquestes grans
pedres
se'n anaven
a la mar
moltes
però
algunes
sí que van
solviure
però imagina't
no?
no tantes
moltes sí
les ànfores sí
totes les que es pesquen
és perquè
se'ls havien escapat
perquè vull dir
el port
era el port
però molts vaixells
tenien que incurar
a no sé quantes
sí però si calcumem
la quantitat
de vaixells
que van a fer
tot aquest tràfeg
ja sigui de marbre
ja sigui d'ànfores
d'importació
exportació
de ceràmiques
de béns de consum
això que en diríem
ara béns de consum
i s'haguessin enfonsat
un percentatge important
en aquests moments
tindríem els museus
més farcits
jo crec que
en aquest aspecte
eren
prou
solvents
els marines romans
no discutirem
i amb ells
però pensa
que tot aquest marbre
va desaparèixer
a l'hora de fer cal
viva
per cobrir
sí però no
el que hagués anat
a parar
al fons del mar
el que hagués anat
a parar al fons del mar
s'hauria pogut recuperar
perquè amb els vaixells
actualment
actualment
bullia el segle XX
tenim un exemple
el bot de cadenes
del port
que va recuperar
columnes
va recuperar
sobretot
el que és més conegut
el sarcòfag dipòlit
actualment
també aquests vaixells
també han servit
els vaixells portuaris
han servit
per recuperar
aquest patrimoni
sí però jo
l'únic que dic
és que tenim
més sarcòfags
i més capitells
a terra dins
en el museu
on han de ser
que no
que s'haguessin
dins
en el mar
és això
com el dipòlit
cap
i escoltau
la llegenda
que no sé
la llegenda urbana
que se'ns trobaven
ànfores
amb vi
i que
això
el vi
jo ho dubto
perquè això sabeu
que sempre s'ha dit
no?
que ara
els microscopis
aquests electrònics
i tots
que fan meravelles
és probable que trobin
un residu
o una resta allí
i puguin reconstruir
la cervesa
el vi
el que hi hagi
i fins i tot
m'assembla que hi ha
alguna fàbrica de cervesa
que fa cervesa
basada
en la fórmula aquesta
però
deu fer una cervesa
jo què sé
super ecològica
és bona
és bona
és bona
és bona
és bona
aquesta paraula
aquesta tan de moda
de les sinergies
mireu
hem saludat la Dolors Saumell
que ja fa un quant temps
que col·labora
amb el Museu del Port
ara també està col·laborant
amb el Museu Nacional Arqueològic
i amb la ONCE
que esteu fent
tota aquesta activitat
és a dir que
això que estem posant
damunt la taula avui
de la col·laboració
entre entitats culturals
realment
hi ha proves
no és un parlar
és una realitat
i amb tot això
que explicava el Josep Maria
i el Francesc
em penso
de los que hauré de buscar
a la biblioteca
començar a mirar
i a veure
crear una altra línia temàtica
heu fet pirates
heu fet farts
heu fet Jaume I
jo no sé si en un futur
continuareu col·laborant
com ho esteu fent
fins ara
sí
la intenció
bueno bon dia
l'intenció
és tota la de
seguir col·laborant
seguir fomentant
aquestes sinergies
que de fet hi són
i són en aquest cas
doncs bueno
tenim dos exemples
aquí presents
pel que fa
pel que fa al Museu
del Port
el recorregut
és potser una mica
més recent
amb vosaltres
vam començar
ja fa bastant de temps
però la valoració
i l'aspecte
és igual de positiu
penso que
d'alguna manera
perdó
que d'alguna manera
el que
el que vam fer
és posar en valor
primer vam començar
pels pirates
no sé si voleu
fer-me una mica de repàs
les setmanes temàtiques
que vam fer de col·laboració
les setmanes temàtiques
estaven pensades
per a unar també
diferents línies
ens dirigíem a un públic infantil
amb un públic familiar
ens dirigíem també
a la població en general
que pogués estar
interessada
a vegades
amb història
a vegades
amb literatura
també sobretot
i amb altres aspectes
amb fer concerts
i hem treballat
també
en aquest cas
tenim aquí
hem col·laborat
amb les aules
de la gent gran
i bé
i tot en aquest sentit
doncs
la primera setmana
la de pirates
i cursaris
i amb el museu arqueològic
també amb la Pilar Sada
amb el tema
de les lectures musicades
no sé què
hem tornat a col·laborar
tots els que estem aquí
i amb la Iolanda
i la Iolanda
perdó
és veritat
no no i ara
disculpa
i ara si tots col·laborem
és a dir
bueno
pirates i cursaris
no sé què voleu
si voleu que feu un repàs
amb les setmanes temàtiques
en aquest sentit
no sé si
una mica així
no
ha estat
allò que dius
una col·laboració
més recent
amb l'arqueològic
vosaltres ja portàveu
més anys
de relació
amb la biblioteca
i el museu arqueològic
nosaltres fa dos anys
que col·laborem
amb la biblioteca
però el que ens ha servit
moltíssim
perquè la biblioteca
té un públic
té molta quantitat
de públic cada dia
un miler de persones
passa
aquesta gent
ha pogut conèixer
una mica
un altre espai
de la part baixa
de la ciutat
que això moltes vegades
ho parlem
la ubicació
dels espais
a vegades és complicada
doncs això ens ha permès
que la gent conegui
i el fer aquestes activitats
conjuntes
en l'espai de la biblioteca
o l'espai del museu
ha fet que els públics
es moguessin
i que coneixessin
altres activitats
i també han pogut
difondre aquest patrimoni
tant la lectura
perquè clar
han fet activitats
que parlàvem
de les aules
de la gent gran
la lectura que van fer
del llibre dels fets
que van col·laborar
o amb les lectures
que es van fer
amb vosaltres
a la matinal
que van fer el Serrallo
amb vosaltres
amb Tarragona Ràdio
amb la biblioteca
doncs això fa que
que continuïs
aquesta col·laboració
i que ens animi
a fer altres coses
com li preguntaves
a la Dolors
si farien més col·laboracions
doncs la idea
és continuar
perquè ha estat
una cosa positiva
positiva per nosaltres
però també
pel públic
que ens ha respost
Sí, sí, completament
i llavors
de fet
a vegades
anar a l'escola
i ens ha sorprès
no?
Sí
i en un altre aspecte
que sí
hi ha activitats
no ho sé
per exemple
ara
ara recordo
per exemple
la ruta
a les Torres de Guaita
vam fer una ruta
a la primera
que és a la primera
a les Pirates
els Pirates
van despertar
molta expectativa
amb el públic infantil
vull dir
no cabíem a la sala
jo pensava
a veure i ara
què farem
en aquest sentit
perquè
bueno
vull dir
és un tema
molt clàssic
clàssic
entre el públic infantil
es van buscar activitats
es va buscar bibliografies
es va buscar pel·lícules
i el cert és que
es va fer un recorregut
una ruta
a les Torres de Guaita
i va ser
es va quedar gent fora
ens va
jo crec
va venir a la televisió
de Reu
recordo
a Cambrils
era no?
al final
Josep Maria
t'estan donant el matí
eh
com a la cinquena
o sisena vegada
que ja es manté en Reus
al pobre
ah
bueno
perdoneu
no
vol dir que se'n va fer
una divulgació important
i que la gent
van col·laborar
3 E.B. Maries
i no sé quant
i ja està
i ja està
penitència completa
per complir la penitència
bé
ja ho tenim
però al matí del Serrallo
va ser molt interessant
va venir Tarragona Ràdio
i jo crec que la Iolanda
aquí
no no
perfecte
perfecte
anem
ja hauríeu de veure la cara
eh
en fi
vinga va
sí
continua a fer inventari
ja m'he quedat una mica
això també és una cosa
com ha dit
que ens persegueix
des de l'època
d'Octàlia Augusta
no tant
no tant
home
la llegenda famosa
que és llegenda
en tot cas
volia clarificar
que la televisió de Reus
va venir a Cambrils
no a Tarragona
no perquè
és baix camp
era llegit
i que és baix camp
és baix camp de Tarragona
a veure si ho diem bé
perquè ja aneu retallant
retallant
i al final serà baix
jo veient la cara
no Josep Maria
estic convençut
que s'està preguntant
qüestionant
per què en el seu moment
es van vestir
en les torres de Guaita
per vigilar
quins pirates
és probable
també
per veure el souvenir
no
la història
és ben clara
la història
la història
és ben clara
la llegenda
és llegenda
i llegendes urbanes
d'aquestes
n'hi hauran
de per vida
a tot arreu
i ara
amb les circumstàncies
econòmiques
que estem vivint
en aquests moments
encara en sortiran
més de llegendes
però
la veritat
és que
Reus
ha tingut
una activitat mercantil
i comercial
de sempre
perquè Tarragona
era una ciutat
de funcionaris
de militars
i de clergues
clergues
regulars
i seculars
i no s'hi dedicaven
a coses tan mundanes
no tenien necessitat
no tenien
el funcionari
l'únic que li pot passar
al funcionari
és el que ens passa ara
que et congenuin
el sou
i col·laboris
a mantenir
l'economia del país
que ja no és
la primera vegada
que passa
però el sou
qui més
qui menys
funcionari
el té segur
la persona que no és funcionari
s'ha d'espavilar
i s'ha de mou
i s'ha de mou
i s'ha de mou
però
amb unes circumstàncies
determinades
que hi ha una guerra
doncs
s'ha de jugar
allò
amb agafar un parell
de baralles
i ara jugo amb aquesta
i ara jugo amb l'altra
i les dues
són vàlides
perquè
l'última
de les llegendes
la famosa guerra
del francès
doncs
la població de Reus
va ser
la que va contribuir
més
al manteniment
dels hospitals
militars
amb teixits
els talers
que hi havia a Reus
servien per fer
un intercanvi
comercial en França
per això
van mantenir
el contacte amb França
i van procurar
no fer
no superar un setge
com el que vam tindre
aquí a Tarragona
però després
van col·laborar
enormement
a donar
llençols
venes
i tot un seguit
de coses
hi ha les dues coses
i la història
ha de presentar
les dues coses
Reus
història
geopolítica
no té mar
i això
no ho arreglarem
i Tarragona
té mar
des de l'època
el port de Tarragona
és la sortida
sí home
i és el barri marítim
de Reus
molt bé
el proper matí
de Tarragona Ràdio
el farem a Reus
i et convidarem
què et sembla
tinc molt bons amics
ja ho imagino
com tothom
això forma part
d'una del folclore
no una
dues aules
de la gent gran
ja obertes a Reus
la tradicional
que està a la facultat
de Medicina
i una altra aula
que està
al centre cívic
Mitjorn
Mitjorn
i Sant Bernat Calbó
Dolors
parlaves d'aquesta activitat
que vau fer a Cambri
les torres de Guaita
hi ha hagut moltes més
sí
ara ja passem directament
a Tarragona
de fet Reus
passa
la subhasta de peix a l'antiga
per exemple
ara
i per canviar de tema
i tornar al Serrallo
va ser una
va formar part
de la segona setmana temàtica
la segona setmana temàtica
ens proposàvem
crear
o sigui
un apropament
cap al Serrallo
cap a la història
cap a la cultura
la tradició
vam trobar
jo crec
una col·laboració
impecable
de part
teva
per començar
però vull dir
que
amb els pescadors
amb tot el que és
el teixit social
que abans hem entrevistat
amb la vizionada
l'Albert
Pedroli
i l'Andreu Domènech
això és el nostre testimoni
del matí
que vam estar
i jo crec que
allò
ho recordo
com
un fet
que es va fer amb il·lusió
que veies
que el moment
en què ho vam preparar
o sigui
tot el que va suposar
vam fer al matí
aquesta subhasta
de peix a l'antiga
migdia
ja era
i havíem fet
prèviament
el tastet
el que és
el romesquet
el romesquet
abans també hem parlat
de cuina
doncs mira
una mica
el que m'ha fet
al llarg del matí
però són coses
que directament
amb la biblioteca
vam treballar
a través
del museu
a través
en aquest cas
de posar en valor
doncs
el que va a l'antiga
a mi no em vau convidar
el romesquet
eh
sí
i Eretz
i Eretz
i Eretz
ah bueno
allò
la sala parruquial
i Eretz
i tant
això
amb el Pitu Mosquits
amb el Pitu Mosquits
i el Javier Bessiana
i el Javier Bessiana
que abans també estaven
ah sí
un tastet
veus com sempre
has estat col·laborant
d'aquestes agentes
no va arribar la dent
l'home
però és que quan
no va arribar la dent
per això no me'n recordava
fixe't
la Dolors
és bonic
perquè a més
la Dolors
a través d'aquestes col·laboracions
amb la biblioteca
està rememorant
a alguns moments
era evident
que avui
havíeu de ser vosaltres
aquí
altres persones
no hi poden
sóc que també
representen entitats
perquè a l'hora
de bufar
les espelmes
del desè
aniversari
del museu
del port
doncs són moltíssimes
persones
i entitats
però també
hi ha algú
que ja m'imagina
que estarà encantada
de bufar-la
amb la Mercè
i amb el museu
amb tota la gent
que treballa
en aquest museu
del port
que és
concretament
la Elvira Mata
la directora tècnica
del Museu Marítim
de Barcelona
i és que
el museu del port
de Tarragona
està integrat
a la xarxa
de museus marítims
de la costa catalana
i em penso
que em diuen
dels estudis
de l'Avinguda Roma
que la tenim ara
a l'altre costat
del fil telefònic
Elvira Mata
molt bon dia
hola bon dia
bon dia
estic encantada
de bufar
els termes
10 anys
el museu de Barcelona
ja té més anyets
el museu de Barcelona
sí
té uns quants anys
són més vellets
exacte
ja tenim
molts cabells blancs
la Mercè
la Mercè t'escolta
com la resta
de convidats
de la taula
vull dir que
bon dia
moltes gràcies
per participar
a tu
la xarxa
de museus marítims
de la costa catalana
comença
si mirem
des del nord
a Collir
i acaba
a Emposta
exacte
a Sant Carles
de la Ràpita
exacte
sí
la zona de l'Ebre
és que no tenim
més costa
no tenim més costa
no tenim més costa
més que tiraríem
és una xarxa
en la que nosaltres
hem volgut recuperar
la Catalunya
i per tant
els nostres companys
que treballen
en la gestió
del patrimoni marítim
a Port Vendres
a Collir
i a Perpinyà
formen part
de la xarxa
de museus marítims
de la costa catalana
i què feu exactament
en aquesta xarxa
el nostre principal objectiu
és la protecció
del patrimoni marítim
del litoral català
i la coordinació
i gestió
d'aquest patrimoni
evidentment
coordinant
i sumant
il·lusions
i preocupacions
amb totes aquelles
entitats
i professionals
que treballem
en aquest camp
amb aquest tipus
de patrimoni
i aquí
hi ha 15 institucions
a la costa catalana
que de forma
coordinada
treballem
perquè això
sigui visible
perquè es conservi
perquè s'estimi
i fem
activitats
exposicions
congressos
trobades
reunions
tot allò
que podem
i que ens deixen
a vegades
per tal
que aquest patrimoni
es conservi
hi ha una base
molt important
a tot això
o una altra pota
o una altra peça
que és molt útil
aquesta col·laboració
que és la recerca
vull dir
els museus
en general
evidentment
els museus
del port
en particular
i el de Barcelona
la tasca de recerca
que està fent
és importantíssima
en aquest sentit
en aquests moments
la xarxa
està treballant
amb un tema
sobre els camins
de ronda
i és evident
que primer
hi ha tot un treball
previ de recerca
sense el que és
impossible
acabar amb un producte
cultural
sigui el que sigui
sigui una exposició
sigui una publicació
sigui una activitat
de difusió
tota aquesta feina
que no es veu
que és obscura
però que és evident
que hi és
i és evident
que el museu
del port
de Tarragona
fa molts anys
que fa recerca
vinculat
als temes
de cultura marítima
o d'història marítima
en un territori
tan petit
i parlo
d'una magnitud
diguem-ne
material
jo m'imagino
que cadascun
dels museus
els tinc aquí davant
tinc la relació
de museus
tots són diferents
no?
tots tenen la seva
particularitat
jo diria que
és evident
jo diria que
en la nostra xarxa
de la que
jo em sembla
que tots plegats
ens sentim
com molt orgullosos
hem aconseguit
una cosa
que hi ha poques xarxes
que aconsegueixen
i és una complicitat
entre institucions
i professionals
que hi treballem
hi ha un gran respecte
entre la feina
que fa cada una
d'aquestes entitats
o professionals
perquè al darrere
d'aquestes entitats
és evident
que sempre hi ha
persones
un gran respecte
però a més
també
intentem
que sigui
una cosa
complementària
és a dir
si el museu
de la pesca
està a Palamós
no cal que fem
quatre museus
de pesca
més
és a dir
en el territori
ja hi ha
un museu
que es preocupa
d'un tema
determinat
dic la pesca
com puc dir
una altra cosa
doncs
jo què sé
el museu
del port de Tarragona
que es preocupa
molt més
de tot el tema
vinculat
en els treballs portuaris
escoltem
Tarragona
és aquell
que ens ha de marcar
les pautes
en el terreny
de tot allò
vinculat al port
això no vol dir
que hi hagi museus
que no puguin tractar
aquest tema
perquè tenen
una situació
determinada
i unes col·leccions
determinades
però sí
que aquell
que marca
les pautes
i els criteris
i que marca
el camí
a seguir
en un tema
determinat
podríem dir
que hi ha
una certa
especialització
volguda
buscada
i amb complicitat
entre les diverses
institucions
que formem
part de la xarxa
una xarxa
que jo m'atreviria a dir
que té com a
com a lema
alguna cosa així
com seria
complicitat
coordinació
i sentit comú
per tot el que acabes
d'explicar
responsabilitat
responsabilitat
perquè estem convençuts
que és el moment
de treballar
ara
en el patrimoni
marítim
és un patrimoni
dels anomenats
nous patrimonis
poc conegut
perquè
a més
ha estat
durant molts anys
un patrimoni
que forma
en moltes ocasions
part encara
de la vida
quotidiana
però que
ens sentim responsables
d'aquest patrimoni
i per tant
és ara
l'hora de treballar
i l'hora
de fer visible
i de sumar esforços
i després
una gran complicitat
com et deia
entre els membres
jo
hi ha
molts
professionals
que sóc amiga
és a dir
hi ha una relació
que va més enllà
de la relació
professional
per aquestes raons
tan ben exposades
Elvira
pensàvem que era
pràcticament
imprescindible
que estiguessis
aquí
avui
en aquest programa
especial d'aniversari
agraeixo moltíssim
la invitació
de la Mercè
ha estat un plaer
si et vols acomiadar
molt ràpidament
Mercè
que estem
fa de temps
més per dir
això que deia
de l'Alvira
que l'amistat
que al final
hi ha entre tots nosaltres
i això també ens fa
que les reunions
que fem generalment
al Museu Marítim
de Barcelona
de tant en tant
les extrapolem
a les diferents
museus
de la xarxa
i anem
anant coneixent
entre nosaltres
els diferents espais
per compartir
il·lusions
i dificultats
que també tenim
estan fins i tot
per la descentralització
és que alguns
que s'apliquin aquí
l'enorme sentit comú
complicitat
responsabilitat
això
Déu-n'hi-do
tots aquests adjectius
cal que els meditem
Elvira Mata
directora tècnica
del Museu Marítim
de Barcelona
moltíssimes gràcies
de veritat
ha estat un plaer
estar amb vosaltres
convertint
aquesta celebració
igualment
Gràcies Elvira
adeu-n'hi-do
ja veieu
es repeteix l'esquema
a les hores
de tenir ganes
de treballar
es repeteix aquí
es repeteix
amb els altres museus
de Marítims
de Catalunya
Déu-n'hi-do
jo crec que
en aquests darrers dos minuts
que ens queden
una miqueta
si voleu fer el regalet
al museu
d'aquest desè aniversari
jo crec que hauríeu d'aprofitar
a mi m'agradaria
que l'aprofiteu
s'ho millor dit
Francesc
una cosa
i Sant Magí
que ocupa
Sant Magí
el tenim a baix
amb els esbots
el teniu amb els esbots
també
que sí
de la Pusa
de la Pusa
sí
abans quan parlàvem
amb els pescadors
sí que parlàvem
de la Pusa
la relació amb l'església
també
veus
hi ha una foto
hi ha una foto
també
fins i tot l'església
i té un pes específic
i amb l'activitat
que vam fer
amb la biblioteca
quan l'anada
a Mallorca
del rei en Jaume I
vam fer
la conferència
de l'Estefano Singolani
al Saló d'Ultró
de l'Arquabisbat
a l'Arquabisbat
allà dalt
bé
aprovada
aprovada
estàs aprovada
Mercè
Francesc
ens queda
un minut i mig
si els voleu compartir
no
jo a veure
no he vingut aquí
no has fet inventari
a l'entrada
no no no
no he vingut preparat
per fer un regal
la Mercè sap
que li tinc un regal preparat
però que no li acabo
de preparar mai
vinculat amb els farts
Jolanda
que a tu això també t'agrada
vinculat amb els farts
però jo
la principal felicitació
que crec que puc expressar
i ho faria
al Museu del Port de Tarragona
és la felicitació
per la seva existència
i per la seva dinàmica
per la seva capacitat d'iniciativa
i l'impuls
de quelcom que és importantíssim
i dir-li que
aquesta col·laboració
no només
no ha estat forçada
sinó que ha estat
absolutament entusiasta
és el que ens agrada
i ara si m'ho permeteu
només diré una cosa
abans que els mitjans
us en entreeu
per una altra banda
i és dir que
ens acompanyem també
en els aniversaris
amb l'aniversari
amb el Museu del Port
ahir 12 de maig
de 2010
no ho hem dit
i un altre dia
ho explicaré per què
i no hem fet res
un altre dia explicaré per què
però el Museu Arqueològic de Tarragona
complia els 50 anys
de la seva inauguració
50 anys eh?
i tant que en parlarem
per tant estic molt content
Dolors
no tenen vergonya
10 segons t'han deixat
moltíssimes gràcies a tu
50 anys
al Nacional Arqueològic
això té un programa
la una
les notícies
gràcies