Tarrumba ja començava la setmana passada
amb un parell d'exposicions que esperem que hàgiu vist,
i si no encara sou a temps,
però el Tarrumba, aquell que sona al carrer,
començarà demà divendres i dissabte.
I els amics de la curiosa, com diu aquesta Rumba,
van de destar, doncs m'imagino,
expectants a veure que comenci ja amb moltes ganes de veure
el resultat de moltes setmanes, molts mesos de feina,
estan mirant el cel, o més aviat a través d'internet,
estan mirant a veure quin temps farà dissabte,
que és el dia que concentra,
des de primera hora del matí fins a la nit,
tota l'activitat del Tarrumba.
Pau Fort, molt bon dia.
Bon dia.
Guillem, què tal?
Molt bé.
Descansat, hem de fer d'anar un rumbero el dia de Sant Jordi?
Sí, estem més descansats,
però bueno, ara ja m'he de preparar per demà,
i demà passat que també tindré feina.
Sí, sí, no, no, el que no et posaràs és moreno, eh?
No, això segur que no.
Això segurament amb el cap a tapar.
Què tal el dia de Sant Jordi?
Què tal l'acollida?
Perquè us vau passejar per la Rambla,
vau posar, doncs, allò, la vostra música,
els vostres CDs al disc de Vergüenza ajena en família,
a disposició de tothom?
Doncs molt contents, la veritat és que, bueno,
ja estàvem contents de participar a la dia de Sant Jordi,
perquè és un dia molt maco,
i la veritat és que vam tenir una bona rebuda,
fins i tot ens va sorprendre de l'acollida que va tindre,
tothom volia fer-se fotos amb el nano,
i tothom esperava, preguntava.
Els Facebooks vam de fotos de gent de Tarragona
amb el nano rumbero,
perquè no se't veu la cara,
però escolta, ets el nombre de l'anyo, eh?
Sí, està bé.
Ja t'ho dic ara.
Tot a punt, tot preparat,
dèiem que el temps és fonamental,
perquè aquesta diada,
gran diada de rumba de dissabte,
es farà pràcticament al carrer,
en bona part,
i hi haurà les sospites que dissabte plogués,
però sembla que passarà del llarg i plourà diumenge.
Això diuen que de moment s'esperarà una mica el temps
a descarregar,
i intentarem que ho puguem fer tot a l'aire lliure,
i si no, doncs tenim reservat el local de la Colla Jove,
que és un espai més reduït,
però en el cas que plogués,
el dissabte al matí, doncs hauríem de muntar el...
Ah, per tant, que el plan B,
l'alternativa ja hi és, no?
Sí, sí.
No quedarà tan lluit,
però, bueno, podrem desenvolupar l'acte com, almenys...
L'acte dels actes,
perquè demà divendres ja,
a partir de la tarda,
fer una cercavila una miqueta per crear l'ambient
a la part alta,
i ver enviadet, no?, cap allà a les 5.
Sí, a les 5 de la tarda,
aprofitant que els nens sortin de l'escola
i això que hi haurà gent pel carrer,
doncs les bandes locals sortiran
d'una de cada lloc
i aniran a buscar el nano a l'Ajuntament,
i llavors entre tots farem un cercavila
fins a la passada a Sedaços.
Cercavila rumbero, no n'hem vist cap, eh?
Com és una cercavila rumbera?
No ho sabem encara.
Però sereu molta colla o què?
Doncs som 5 grups
i la cleca que acompanyi cada grup,
doncs així serem,
jo crec, unes 100 persones,
suposo que sí, no?
100 persones a ritme de rumba
per la part alta,
un divendres a les 5 de la tarda
és per començar el cap de setmana,
com cal, eh?,
per començar-lo, però bé, bé.
Això és el destacat de divendres.
Divendres hi ha alguna cosa més?
Sí, després del cercavila
hi ha un concurs de rumba catalana,
les mateixes bandes locals
que participen al cercavila,
i quan acabi el concurs
es projecta un documental,
hi ha també l'actor inaugural
al Conservatori de Música de Tarragona,
i també ja vindran els padrins,
el Joni Tarradellas i el Rafalito Salazar.
Ara els trucarem per parlar amb ells.
Ara parlarem amb ells.
autèntiques icones de la rumba catalana,
però d'anys, eh?,
un ha estat músic de Gato Pérez,
l'altre amb el Paret,
Déu-n'hi-do,
les vegades que tocaven...
Bueno, un d'ells és un dels creadors
del Sayayay,
si no va a xerrar.
Diuen que la rumba...
Llegia en algun lloc,
no si era del Rafalito
o del Joni Tarradellas,
que deia, no, no,
a Catalunya no és flamenco,
és rumba catalana,
que no és flamenc,
i és una manera de viure,
de moure's, en fi.
En parlarem amb ells d'aquí un moment,
però val la pena que donem
unes quantes pistes més als oients
del que ens espera dissabte.
Ah, el divendres encara hi ha més.
El divendres hi ha un concert
a la sala zero de rumbant,
una big band de rumba,
que fan un tribut al Gato Pérez,
i aquest any que celebrem
els 20 anys de la mort del Gato,
doncs vam pensar que seria
una bona oportunitat
de mostrar a Tarragona,
que ja que no han vingut mai
a aquesta banda,
de mostrar a Tarragona
la música que fan,
que fan les cançons del Gato...
Però amb big band.
amb un format de rumba
que no estem acostumats a veure,
i això esperem que vingui molta gent,
encara no en venen moltes entrades,
però...
És a la sala zero.
A la sala zero.
Es poden comprar les entrades
a la Xiva,
del cos del Bou,
i si no,
el mateix dia...
El mateix dia a la sala zero.
enviarem un mail a la curiosa,
i la curiosa.sc,
arroba gmail.com,
i allí es poden reservar les entrades.
Molt bé.
i dissabte ja ens posem dureta,
no?
Dissabte, sí,
nosaltres hi estarem molt d'hora,
però a les 10 arriben els artistes,
i a les 11 ja començarà la música pels nens,
que fem l'espectacle de rumba al futur,
que serà una mostra de rumba catalana
pels més petits,
que els ensenyaran una mica els ritmes
i a ballar una mica,
i això de...
I esperem que vinguin molts nens,
perquè jo crec que pot ser bonic
que és plenir la plaça de nens.
Què més farem després?
Després,
bueno,
a la mateixa hora també comencen els tallers,
que es fan al Centre Cívic de la Part Alta,
i són dos tallers,
un de guitarra i un de percussió.
El de guitarra l'imparteixen
el Joni Tarradellas i el Rogeli,
dels Manolos,
i després el de percussió,
el Rafalito Salazar
i el Jack Tarradellas,
de Chacataga.
Déu-n'hi-do.
Més coses.
Després de quan hagi acabat els tallers,
ens anirem tots cap a ballar amb la tia Pepi,
que ens ensenyarà els seus passos rumberos,
amb l'Enrique Luan,
i un cop ha acabat la tia Pepi...
La tia Pepi ve de Barcelona també,
que ve del Raval també,
com el Joni i el Rafalito,
la capital de la rumba els 80.
I, bueno, sí,
és una dona que té una trajectòria...
És una dona d'una certa edat ja.
Sí, sí, sí.
No, no estem parlant.
Més o menys de l'edat del Peret.
Va començar amb el Peret.
M'han de votar junts, diria, els dos.
La Pepi i el Peret.
És que tenim els millors aquest cap de setmana, eh?
Sí, sí.
Tenim els...
Bueno, els que han fet la rumba, no?
Vosaltres segur que esteu a lloc nerviosíssims, no?
Perquè heu organitzat una història
amb els millors de la rumba catalana.
La veritat que sí que, clar,
ho tenim molt a prop i tampoc ens hagi costat molt,
però vull dir que és una gran oportunitat
per a tothom de conèixer aquests personatges
que són referents amb l'estil
i referents amb la cultura catalana, diguéssim,
perquè tant com el Peret,
que és un referent musical,
que jo crec que n'hi deuen anar bé pocs a Catalunya,
de referents musicals com ell,
i tant com la balladora, la tia Pepi,
que ja són gent molt gran,
que té molta experiència darrere i molt...
I això què serà? La tia Pepi es posarà allà,
sonarà rumba i ella mateixa...
Bueno, sí, en rumba directa,
serà rumba en directe
i llavors ella ensenyarà quatre passos,
el que pugui, sí, i donarà el seu...
Tenim ja, després si voleu,
continuem parlant de tota l'activitat,
però tenim ja a l'altre costat del fil telefònic,
Joni Terradellas, en Rafalito Salazar.
Joni, Rafalito, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, la veritat és que ara,
mentre us estàvem trucant en Lluís,
aquí ho parlàvem,
que estem de veritat emocionats
de conversar amb vosaltres
i que vingueu a Tarragona
perquè formeu part del present,
però també de la història
de la rumba catalana, vosaltres dos.
No, endevada, sou els padrins
d'aquest primer tarumba de Tarragona.
Ens acabes de dir vells, iaios.
No, senyor, perquè he dit
que sou al present, també.
No és veritat.
Mira, saps què deia la meva mare?
Que vella es fa la roba, però res més.
Ho he arreglat?
Vols dir que som una mica Jurassic Park?
No és veritat, això ho he...
No, però ho he arreglat o no?
Mira, ho parla a l'altra banda, clar.
Dos jovenets que comencen a tocar la guitarra ara.
Què?
Us hauria agradat més així?
No, home, no.
Aquesta història que porteu al darrere
és el que donarà aquesta vida,
aquest primer tarumba.
Home, no és una qüestió...
Jo m'imagino que esteu contents
de ser els padrins d'aquesta iniciativa
que a més han pres un grup de joves
de Tarragona
que aposten per la rumba
i la que han liat.
Perquè l'han liat grossa.
Veniu els millors.
Veniu vosaltres.
Ve el Peret, ve la tia Pepi.
Ja, a veure.
Començo jo o comences tu, Joni?
Bé.
Vinga, Joni, comença tu.
Qui és més gran dels dos?
El Joni.
El Joni, ja saps, et toca a tu.
Bé, ara, perdoneu.
Són una mica més altres que començo a parlar.
Sí, són una mica més altres.
No, no, però ara, com es veieu,
a l'escenari som Kiko i Koto Matamoros.
Som igual, eh?
Ja ho veureu.
Joni, parla, parla.
Mira, per mi és un ple molt gran.
Vull dir que a Tarragona
es va especiar de rumba.
Primer, perquè tot això
que parlàvem de la joventut,
vull dir que ha apostat molt per la rumba,
a mi em satisfà moltíssim.
Sí, és veritat
que aquí he viscut
totes les etapes,
vull dir, fins ara,
vull dir,
vaig començar amb en paret,
vull dir que tenia set anys.
Vull dir, com aquest que diu,
doncs, mi passant mitja vida
amb ell, viatjant pel món,
moltes coses de les que avui,
doncs, presumeixo de conèixer,
doncs, les hi ha après amb ell,
si és veritat.
I també les aprenc de la gent jove,
perquè la gent jove, avui en dia,
aporta molta cultura musical
i la gent jove puja amb moltes ganes,
amb molta força
i per mi, doncs, això,
és un gran privilegi,
el que s'hagi format tot això
i més aquí a Tarragona.
Vull dir,
la rumba és una cosa
que la dona a terra,
vull dir,
és com el cava i el bombí.
Vull dir,
si la tenim que anar-la a buscar,
la tenim a casa.
Joni, això que dius de la gent jove,
a més, nosaltres,
com a la gent que ens agrada la música,
que ens agrada la rumba,
ho veiem,
que hi ha moltíssims grups,
veurem molts grups també d'aquí,
de Tarragona,
Alta Rumba,
però en tot el panorama,
només cal mirar aquest estiu,
els caps de setmana,
a qualsevol local,
a qualsevol poble
que hi hagi un grup
d'aquests nous en derrumba,
omplen amb gent jove.
I això tu ho saps,
perquè a més,
tu ja fa un quant temps
que et dediques
al tema de la producció,
sobretot, no?
També, sí, clar.
Clar, clar, clar, clar.
És una de les coses,
vull dir,
que a mi m'ha vinculat
dintre dels meus coneixements,
vull dir,
a assabentar-me
de tot aquest nou moviment.
Vull dir,
per mi això ha sigut
cultura musical
i cultura, vull dir,
en quant a aprenentatge,
perquè, vull dir,
el ser que em dedico
a la producció també,
i tractat amb molta gent jove
que ells n'aprenen de mi
i jo n'aprenc d'ells.
Ojo, vull dir,
que és que és una...
és un...
és un toma y dame,
vull dir,
per això et dic a mi
em fa molta il·lusió
que a la vegada
d'aquí hi ha un festival
i hi ha una actuació
i em convinen,
vull dir,
jo m'ho passo tipa amb ells,
vull dir,
inclús amb els alumnes meus
que venen aquí
i els donem,
doncs,
tinc alumnes
que tenen classes
de ventilador
i això.
I mestres,
que això que jo tinc,
els mestres sou vosaltres,
que vosaltres feu
que nosaltres
seguim actius.
Ara que parlaves
del ventilador,
Rafalito,
20 anys
que ens va deixar
Gato Pérez
i tu vas ser
un dels músics
que el va acompanyar
en els millors moments
de la seva carrera.
A veure,
jo he sigut
un dels tants decents
músics
que passen
per la carrera de Gato.
Perquè és que tocaveu tots junts,
us posàveu
i tocaveu tots,
sempre, no?
Això sí,
és veritat.
El que passa
és que jo vaig començar,
t'esfarer,
cinc cèntims
de la història.
i jo no tocava
professionalment
ni res.
Hi havia un casament gitano
en el qual tocaven
les Estelles de Gràcia,
que és un grup
que retornatava
al cap de 23 anys.
Vaig sortir a tocar
amb ells el Guiro.
I em veu el Gato
i em diu,
nen,
doma el telèfono.
Li dono,
el telèfono,
mòbil no,
que no existia,
vull dir,
no podem dir fantasmades.
Diu,
el de casa,
el dia després entro
que diu,
nen,
d'aquí 15 dies
el xou d'Àngel Casas.
Diu,
però si jo no sóc músic,
que jo vaig al mercat
a vendre
el xou d'Àngel Casas.
I a partir d'allà
em vaig quedar
3 anys i mig
fins al dia.
Ja veus, eh?
Sí.
Tu diies,
per això,
no entendries res,
no?,
segurament,
en aquell moment
que va sortir.
No,
tu diies perquè tu
des de petit
ja tocaves
i cantaves
i vivies
en el món de la música
i formava part
de la teva vida.
Sí,
això és una part
com els nens petits nostres
que ja ens veuen
amb un abot,
tots ho veuen
i ho porten
ja a la sang
i toquem,
més o menys.
però una cosa
és dedicar-te
professionalment.
Vull dir,
a veure,
què m'expliques?
Si jo m'aixeco
cada dia al set del demà
per anar a vendre.
Què m'expliques
de sortir a la tele ara?
T'imagines,
d'aquella època
només hi havia TV1,
TV2 i TV3.
I ara sortir el xou
d'Àngel Casas
va ser una bomba.
I com que em va ser
la primera vegada
i dius,
mira,
per on?
Ara resulta
que m'he de dedicar
professionalment a això,
no?
Per culpa del gato.
Per culpa del gato.
Sí, sí, sí,
clar.
El meu pare musical...
El meu pare
es pot dir
que és el gato.
Després tinc dos mescles,
un és el xango
i l'altre és el paret.
N'entens?
Però el gato
és el que m'ha donat
l'oportunitat
sense jo demanar-la,
a més.
No, no,
per una casualitat,
no?
A vegades a la vida
passen aquestes coses.
Clar,
em permeteu
jo us volia recalcar
una cosa.
Hi va haver una època
en què,
vull dir,
la rumba
va haver-hi
una manca
d'informació
i llavors
la rumba
estava
castigada
a totes les discoteques.
Vull dir,
la rumba
representava
que allò
era un ritme
que portava
a mal ambient
i llavors
es va matar.
Hi va haver una època
que va ser
quan jo començava,
que el primer grup
que no hi ha presentat
va ser Tobago
i va ser l'època
en què el gato
també estava
en plen auge.
Nosaltres érem
més joves
i ens vam trobar
en què les discoteques
ens trobàvem
vegades
perquè la rumba
estava
molt ajuntada,
vull dir,
amb el que en aquell moment
sonava
que llavors
hi havia xixos
i hi havia tot això
i es pensaven
que la rumba
portava
un mal ambient
i estava
en molts llestos.
Gato
va ser
una de les persones
que conjuntament
amb mi
va lluitar
per treure-li
aquest
fals mocador
que portava.
Gato
sempre deia
això és la rumba
d'allà,
la rumba
de casa
la rumba
de casa
fa ballar
i remenar.
Vull dir,
nosaltres,
la rumba nostra
és alegria,
alegria,
festa
i passar-s'ho bé.
Però mira...
Vull dir,
va lluitar molt
amb tot això,
vull dir,
per mi
en Gato
eren molt amics
i una de les persones
en què
quan li va haver manca
de rumberos
ell va continuar
en la bretxa
i es pitxant
endavant
i per mi
va ser un home
que mereix
tots els meus aspectes
a part de ser
gran amic meu.
S'ha tallat la comunicació
amb el Rafalito
però immediatament
el tornem a trucar.
Joni,
jo t'agraeixo molt
que diguis això
perquè, a veure,
espero equivocar-me
i expressar-me bé.
Durant un parell de dècades
això de la rumba
és el que tu dius,
no?
S'associava amb determinats
ambients,
determinats comportaments
de vida
i de cop i volta
a partir justament
d'aquesta
renaixença de la rumba
podríem dir-ho així
resulta que
tothom ja va començar
a veure la rumba
com una cosa
com a més glamurosa
molt progre
fins i tot
no sé si estàs d'acord amb mi
de cop i volta
tots van pensar
que la rumba
era estupenda
quan l'havíem denostat
i sortien un osamaya
que eren magnífics
los chichos
los chunguitos
això era cosa de gitanos
no, Joni?
Sí.
I després
amb el pas del temps
doncs
molta gent com vosaltres
com a Gato
com a Emparet
i moltíssims
que ara ens deixarem
doncs vam començar
a donar-nos a conèixer
la rumba
què era exactament
per tant
i afortunadament
després molta gent
es va apuntar
però va passar un moment
que feia fins i tot
una miqueta de ràbia
això
no sé si estàs d'acord
Joni
doncs estic d'acord
vull dir
perquè això era
una manca d'informació
era una manca d'informació
en què la gent
ficava
tota la rumba
dintre
la mateixa galleda
vull dir
aquí al barri
al barri
d'on soc jo
aquí del portal
vull dir
del Facchichón
antigament
se li deia
aquí hi ha nascut
doncs els amaiers
ens hem criat junts
vull dir
hem crescut junts
el xatxo
un considerat rumbero
també és d'aquí del barri
en paret
també d'aquí del barri
nosaltres sempre hem fet
la mateixa rumba
nosaltres hem nascut
amb aquest ritme
i sempre ha sigut el mateix
el que passa
és que després
van sortir altres ritmes
que els batejaven
com a rumba
i musicalment
no ho són
o sigui
a Madrid
es feia rumba
i deien que era rumba
i no ho ha sigut mai
era zambra
la zambra
musicalment
amb tots els respectes
vull dir
perquè eren uns grans professionals
ho feien els xixos
ho feien els xoquitos
i aquesta gent
en aquella època
com totes les modes
quan s'ha portat
el pantalón de pitillo
s'ha portat
el pantalón de campana
en aquests moments
la moda
era
fer lletres
que parlessin
de presons
que parlessin
de drogadicció
amb els moments
de les pel·lícules
aquelles de perros
callejeros
i tot allò
i es va associar
a aquest ritme
amb delinqüències
i amb coses d'aquestes
i un ritme desenfadat
amb allò
i allò
ens va tancar
moltes portes
clar però és que
la rumba catalana
però Joni
i Rafalito
que l'hem recobrat
la rumba catalana
clar que pot explicar
drames i el que sigui
però bàsicament
és alegria
i ganes de viure
i vitalitat
normalment
pocs drames
per això
a diferència de la zambra
que sí que és aquesta cosa
més dramàtica
això normalment
explica
que una nena
remena bé
que una nena
balla molt bé
i que tot és alegria
vull dir
pensa que la rumba catalana
vull dir
ha nascut
pel dematí
al bar
vull dir
quan els gitanos
se n'anaven a treballar
esmorzàvem pel dematí
i com que hi havia
una guitarreta
menjada allí
vull dir
ja s'ho premien
amb alegria
vull dir
llavors
la criança
és diferent
vull dir
és com el cultiu
no s'ha cultivat
dintre d'una presó
s'ha cultivat
en un lloc
on hi ha hagut
un envió familiar
i on la gent
agafava una guitarra
i cantava
amb alegria
no cantava penes
jo he llegit
per algun lloc
del Rafalito
que diu
soc rumba
i soc rumbero
perquè soc gitano català
i el que porta
la sang
el gitano català
no és el flamenc
sinó la rumba catalana
exact
molt bé
subscrius aquestes paraules
molt bé
molt bé
això ho diu el Rafalito
això ho ha dit el Rafalito
si més n'hi diu
diuen que ho ha dit
no ho sé
pregunta-li amb ell
ho entenc
ho entenc
perquè clar
a veure
el gitano d'Andalusia
què és el que porta
la boleria
i tot el flamenc
a la sang
nosaltres què és el que portem
la rumba catalana
ets un poeta
Rafalito
no soc un poeta
a veure
jo soc un rumbautor
que no és el mateix
a veure
nosaltres
tenim una cosa molt clara
del gitano català
estem germanats
amb la música
afroqubana
perquè de fet
nosaltres els gitanos
els nostres avis
i això t'ho pot dir
el Joni
anaven a Amèrica Llatina
a vendre roba ja
parlo de fa 60 o 70 anys
clar
nosaltres la salsa
ja sabem el que és
i la rumba és germana
de la salsa
per això nosaltres vull dir
que a Flamen
sí
ens agrada
i ho portem dintre
entre comillas
però a mi em dones
una voleria
em dones una rumba
perdona
em quedo amb una rumba
vols una altra frase
Joni
vols una altra frase
del Rafalito
d'aquestes escrites
diu
una altra frase
del Rafalito
d'aquestes escrites
diu
la rumba catalana
és un sentiment
una forma de viure
i una forma de pensar
molt bé
molt bé
escolta
m'estàs enlluarlant
aquest home
mira que ens veiem
a menut
però no m'ho diu
a mi això
perquè
tu parles
i cantarà
per uns altres mèrits
de comunicació
ets un poeta
Rafalito
ja veus
ja veus
tu parlem de futbol
i d'altres coses
el que us va passar ahir
per exemple
el que us van estomacar
parlo d'això
però bueno
jo és que
vull dir
hi ha uns moments professionals
que tu no m'es coneixes
Joni
ja ho viuràs
no no
i a veure
jo imagino que si
allò em busquessin més
en trobaríem
però què vol dir
una forma de viure
la rumba
a veure
jo m'aixeco el dematí
és el que ha dit el Joni
jo m'aixeco el dematí
i poso un caset
i a parlar al mercat
i el que poso
amb el caset
ho sé bé
perquè ja no es porta
i estic escoltant rumba
va però digues
que poses el caset
va
doncs poso tot tipus de rumba
des del meu maestro Txango
fins al
antic
que ets un antic
que encara portes caset
al cotxe
no mentira
no em diguis que portes caset
oh
el portaveu fa dos anys
que me'l va fer
a la meva germà
perquè jo som nostal
vull que torni el caset
igual que torni
els discos
això ha de tornar
el vinilo
vols dir
el vinilo
sí senyors
això ha de tornar
això no és
jo estic d'acord
amb això de Felipa
mira les gravacions
que havíem fet
amb els Amaies
saps que jo
quan vaig
quan érem petits
vull dir
els primers discos
que vaig començar a gravar
va ser amb ells
amb els Amaies
vull dir
a part de si que un pare
s'ha enviat aquí al barri
i jo t'asseguro
que les gravacions
aquelles que les havíem gravat
ara quan ho digui
direu
ostres
què era això
vull dir
ara sí que em catalogareu
de Paleolítico
vull dir
o de l'època
d'aquelles
d'Argental
jo havia gravat
en estèrio compatible
estèrio compatible
avui en dia
de l'era digital
sí hem hagut d'agafar
el tren
i pujar
i amb les noves tecnologies
doncs reconèixer
que tot això
doncs
ens ha facilitat
molt les coses
però tu saps
el caliu
que portaven
aquelles gravacions
que no hi havia
encara
l'estèrio
sinó compatible
eren dels altaveus
però eren mono
amb un micro
allà davant
i graven tots en directe
hi ha les gravacions
com el Caramelos
i el Zapatero
que aquelles gravacions
avui en dia
amb totes les tecnologies
que hi ha
no se superen
no
perquè hi havia molta
jo em vaig a dir una cosa
encara em vaig més enrere
els tècnics
aquells que gravaven
amb dos micros
hi havia
tota una orquestra
gravant
sí
els monstres
eren els tècnics
de so
a part que els músics
de so
això és altra cosa
que és el teu cas
però
els tècnics
hem de treballar
tot el som
dos putos micros
i no hi havia
48 pistes
com a ben dia
amb dos pistes
com a molt
amb dos tomes
o una sola toma
i venga
i que quede bien
a veure això no tornarà
la labor eren dels tècnics
per mi
escolteu una cosa
està aquí
el Pau
i el Guillem
que són de la curiosa
aquests joves
que han tirat endavant
aquesta primera
trobada de rumba
i no són gitanos
ara no toca parlar
i jo també
jo també
jo i el Guillem
i els hi ha molts
tota aquesta moguda
de part nostra
parleu perquè pensaran
que m'ho estic inventant
que sou aquí
Pau Guillem
sisplau
i som
i som
moltes gràcies
estem espantant
jo et diria
jo et diria una cosa
amb tots els meus respectes
vull dir
cadascú
baixa l'escala
com vol
de casa seva
i per mi
jo crec
que en aquest món
a part del que diuen
de que hi ha
blanco
amarillo
cobrist
i totes aquestes coses
que l'he criat
dues classes de persones
les bones
i males persones
vull dir
per tocar rumba
no només tens
que ser gitano
vull dir
no
però jo el que et volia dir
que clar
això es porta a la sang
la rumba catalana
soc gitano català
si no som gitanos
cantar, tocar, tocar, ballar
ho podem fer
però sempre ens faltarà
un plus
per fer-ho com vosaltres
o no?
no
no estic d'acord amb tu
no no no
si jo no estic d'acord
tampoc
jo t'ho pregunto
perquè ens donis esperances
que podem fer-ho bé
no és que crec
t'ho asseguro
vull dir
com a productor
estic veient uns grups
que de veritat
vull dir
jo n'estic aprenent d'ells
és el que abans explicava
ells venen a aprendre
les tècniques meves
i per mi això
vull dir
vamos
és un honor
és un gran honor
no?
però jo n'aprenc d'ells
i els hi dic amb ells
vull dir
perquè
ho fan d'una manera
que per mi és nou
per mi és nou
però allò està molt ben fet
aleshores
vull dir
no cal néixer
al carrer de la Sera
o ser de Mataró
o de Gràcia
o d'Ostafranç
per tocar rumba
vull dir
hi ha nanos
molts joves
que ho estan fent
molt bé
amb molta trempera
i aquest és el futur
de la rumba
són ells
vull dir
i que comptin en nosaltres
per mi
els meus agraïments
per tots
bueno jo crec
jo crec que
això m'ha dit una cosa
perquè només parlo al Joni
és el que l'he donat avui
és veritat
he donat corda
és que t'enveja
perquè tu t'has tornat poeta
escolta'm
escolta'm
mira no vagis més lluny
qui és el millor
tocador de guitarra de flamenc?
això no se t'ho sabia dir
és paio no?
és un paio
i es diu Paco de Lucía
sí
ja ho anava a dir-ho
però dic calla
que no hi entens
tot això
no et parla gaire més
vull dir
aquí a Catalunya
que els gitanos
i els paios
portem tants segles
de convivents
ja vull dir
tots som tan catalans
i tan gitanos
que jo crec que ja no hi ha
la línia divisòria
està una mica difusa
ja jo crec
home, segons quines zones
més que altres
per exemple a Tarragona
a Lleida
hi ha molta unió
amb el gitano
el que és la part de Girona
no
la part de Girona no
perquè bueno
en l'altre món no
però jo què volia dir-vos
és una cosa
jo d'entrada
ja fa molts, molts, molts anys
que estic dient
que sí, nosaltres
el gitano català
és lo nostre
la rumba
però si no arriba a ser
per una sèrie de músics
paios
Víctor Amant
Josep Bellès
Josep Lledó
Quino Béjar
el Trilla
que és el manel Josep
de l'orquestra patroni
si no fos per aquests senyors
la rumba
hauria quedat estancada
en el sentit
bueno Rafalito
però som
aviam
estem parlant
en aquest cas
som paios
que ens hem criat junts
que hem viscut
les èpoques junts
que hem criat junts
i que estem dient
el mateix
ells han après
de nosaltres
i nosaltres d'ells
si no fos per ells
però si no fos per aquest
tipus de gent
estaríem estancats
amb uns 4 acords musicals
i ens sortirien
d'allà
jo crec
i que han sortit
molts grups
avui en dia
o sigui
jo vaig dir un cas
personal
o sigui
jo en l'any
92
que va sortir
a Iai
que vam aparèixer a Iai
no tenim res a veure
amb les olimpiades
sinó que vam començar
ja en aquella època
jo estava fent una lluita
i l'altre dia
ho parlàvem
amb el Joan Reig
dels Pets
ahi vaig estar
parlant amb ell
de tu
Rafalito
sí
doncs
som molt amics
gràcies a Déu
i llavors
era una lluita
ai ai ai
amb el món
del rock català
perquè no hi havia res més
i érem els únics
que hi havia lluitant
i defendent
la rumba cantada
en català
perquè el Johnny
amb Chipent
ja no hi era
en aquella època
ho hi hem deixat
em sembla
i llavors
que ens vam trobar
que era una lluita
i pom pom
avui en dia
clar
tota aquella gent
escoltar rumba
ui era una xernegada
era una pom
ara no
ara com a ios
de brujo
gràcies a Déu
ara és guai
ara és glamuroso
va trobar
Kung Fu
que són meravellosos
hi ha molts grups d'aquests
el Macaco
molts
inclús el Podonès
amb Jarabe
ha fet rumba
que jo he gravat
el disc d'ells
clar
ara és més bonic
i queda millor ser rumbres
i no es gusta més
i no entendemos més
clar
però nosaltres
millor ara
que la rumba
torna a estar dalt
però és que portem
molta gent
a darrere
portem molts anys
jo parto 23
allò hi porten
molts més que jo
lluitant
per una forma de vida
per una estimació
que tenim
a la música
que volem nosaltres
ens espera
ens espera un cap de setmana
magnífic
de rumba
aquí a la ciutat
de Tarragona
ara de Mont
ui
hem tingut un petit problema
amb els telèfons
ja
tot s'ha segredat
sou aquí
a veure si dic
una inconveniència
i el ventilador
s'ha posat en marxa
en fi
que estareu aquí
aquest cap de setmana
que fareu tallers
que serà un dia
de rumba
i de convivència
i que ens encantarà
saludar-vos
i donar-vos
les gràcies
per atendre la nostra trucada
i per venir a Tarragona
només faltaria
Joni Tarradellas
Rafalito Salazar
moltíssimes gràcies
molt bon dia
i bona rumba
a vosaltres
i si us sembla
acabaríem
acabaríem amb el Gato Pérez
i el seu ventilador
clar que sí
us sembla un tema dient
per tancar
aquesta magnífica conversa
amb vosaltres
sí
dels que vagi molt bé
el que
no t'ho tracta mai
passat de marxa
i tant
vinga
divendres i dissabte
adeu-siau
adeu-siau
Guillem Pau
serà un dissabte magnífic
no plourà
i la primera trobada
la primera mostra de rumba
de Tarragona
i naturalment
no esperem
n'estem segurs
no serà l'última
que vagi molt bé
gràcies
i gràcies per venir aquí
tots aquests dijous a la ràdio
adeu
vinga adeu
al flamenco
y le dieron el sabor
al ritmo de los gitanos
de su morros
hasta matar
el ventilador
el ventilador
máquina
el ventilador
el ventilador
camina
el ventilador
el ventilador
máquina
el ventilador
el ventilador
camina
el ventilador
amigos
es un invento
que ha hecho furor
porque juntan la guitarra
la armonía
y la percusión
seguros de que
para su ritmo
demoledor
la rumba
hacia finca
sola
iba bien segura
en el batidor
este truco
tan ingenioso
y de fácil ejecución
seguro que no conoce
ni el mismísimo
James Bond
todas las grandes potencias
ahí pretenden
averiguar
hasta el pacto
de Varsovia
el pentágono
y la OTAN
el ventilador
el ventilador
máquina
el ventilador
el ventilador
camina
el ventilador
el ventilador
máquina
el ventilador
el ventilador
camina
ahí
ahí
ahí
ahí
hay
que pasos
que pasos
que pasos
que pasos
el ventilador
ahí
ahí
ahí
ahí
Fins demà!
Fins demà!