Anna Guaix, bona tarda.
Hola, bona tarda.
D'entrada, l'enhorabona per la Parc Ustoca.
Gràcies.
Com heu viscut i en quin lloc la designació per part de l'UNESCO
de Patrimoni Cultural i Material dels Castells?
Bé, doncs, tant al dematí com a la tarda he estat al Palau de Congressos de Tarragona
i al dematí hi ha hagut poca gent perquè lògicament la gent treballa
però a partir de les 3 ha vingut un grupet de gent,
alguna gent amb les camises com la gent de Sant Peri i Sant Pau i del Serrallo
alguna gent també de xiquets.
La colla jove no portàvem camisa perquè hem anat,
com que hem tingut d'anar fent diferents recorreguts de coses,
d'anar a les ràdios d'aquí i d'allà, doncs no portàvem la camisa
perquè hem anat per feina, però bé, allà hi estàvem.
I ha estat emotiu perquè anant esperant, anant esperant,
vèiem que s'acabaven quasi les 4 i dèiem haurem de tallar i aquí no podrem.
perquè pensàvem que les 4 tallaven ja perquè, de fet,
a Nairobi eren ja les 6 de la tarda, 6 menys 10 minuts.
I bé, doncs a les 4 menys 10 han donat el vistiplau
a la candidatura dels Castells.
Suposo que s'han viscut moments d'eufòria.
Sí, bé, clar, hem aplaudit, hem cridat, hem brindat.
Ha estat bé, ha estat bé, molt bé.
Molt bé perquè és la culminació de tota una tasca que portem durant...
Doncs mira, es va començar això a moure el 2007,
el 2008, el 17 d'abril del 2008,
el Parlament de Catalunya unànimament va votar la candidatura,
després l'any passat es va portar la candidatura a l'UNESCO a París,
que també li van donar el vistiplau.
I ara, el 2010, al novembre, doncs, a Nairobi ja ha estat el final, no?
Ha estat un temps que hi ha hagut molta tasca,
però bé, també molt il·lusionats.
I amb aquesta il·lusió, doncs, anàvem i...
que s'ho creiem bastant, no?,
que la cosa sortiria.
A partir d'ara què?
Perquè ja diuen, home, per exemple,
el president de la coordinadora, Miquel Botella, des de Nairobi,
diu que això servirà per augmentar l'interès dels ciutadans vers els castells.
Jo crec que, a veure, fins ara,
els castells eren local, comarcal, a nivell de Catalunya,
alguna coseta s'havia fet a nivell internacional,
a la Índia, a Xangai,
però, clar, estar dintre del catàleg
dels tresors culturals de la humanitat,
jo crec que t'obre unes portes importantíssimes
perquè a nivell mundial, vull dir, es coneguin els castells.
i això, vulguis que no t'obren moltes portes
i, a la vegada, la mateixa gent d'aquí,
la gent que els castells o li té aversió
o no els veu bé,
doncs, bé, el que tinguis aquest reconeixement
fa que almenys la gent s'ho miri d'una altra manera,
pugui conèixer millor els castells, etcètera.
Vull dir, jo crec que sí que aquí ens obre unes portes importantíssimes.
Unes portes que s'obriran,
però, de fet, unes portes que ja fa temps que es van obrint
perquè cada cop hi ha més colles castelleres a Catalunya.
Aquí també hem explicat que n'hi ha, també,
a nivell internacional, a Xangai, a França també se'n parla.
A Xile.
I, bueno, a la Índia, de moment, no,
perquè ja tenen els govinders, no?
Però, de fet, a veure, la progressió dels castells,
a veure, en el segle...
eren els anys 60, o els 70, més aviat els 70 érem 12 o 13 colles.
Ara estem en el segle XXI i n'hi ha una seixantena.
Movem més de 7.000 persones.
Els castells, els pisos dels castells,
eren de 7, màxim de 8.
Avui dia ja se'n fan de 10 diumenge mateix.
Diumenge que ve mateix els minyons de Terrassa
volen provar el 3 de 10 una altra vegada,
que ja l'han fet dues vegades descarregat.
Vull dir que cada vegada la cosa va a més
i, vull dir, això és important
perquè la gent s'il·lusiona, són noves fites
i, com que, a veure, els valors dels castells,
precisament amb la candidatura,
no només presentàvem la singularitat
i l'espectacularitat que tenen els castells, no?,
de vista, perquè els veus ja te motiven,
sinó que els valors que portem dintre de les colles, no?
Vull dir que són uns valors, vaja, universals també,
però que a vegades no els reconeixem, no?
Doncs aquests valors que allí no hi ha sexe,
no hi ha edats, allí té entrada tothom,
tothom té un lloc, vull dir, té cabuda tothom
i després també el tema que quan fas un castell
l'alegria és de tota la colla,
no és una cosa individualista.
En un món com el d'avui, que tot va competitivitat
i el tema individual és el que més preval, no?
Doncs vull dir, el que te reuneixis només dos vegades a la setmana,
més de 50 persones per preparar una il·lusió de fer un castell,
que no saps si el faràs, però la il·lusió hi és de fer-lo,
vull dir, a la vegada també el que els castells siguin amateurs,
vull dir que ningú cobri, o sigui, hi ha una sèrie de valors
que són els que hem fet esment en tota la candidatura que hem presentat a Nairobi,
crec que això és el potencial dels castells, de la seva plasticitat.
A partir d'ara què? Perquè hi ha una celebració, crec, aquest proper dissabte, no?
Com es preveu la celebració i on es farà?
Bé, dissabte es fa una festa que ja estava mig preparada,
però clar, sempre teníem aquell dubte, no?
De dir, no es pot dir encara hasta que no estigui el sac i ben lligat, no?
Bé, doncs ara ja està el sac i ben lligat,
i dissabte, de 6 a 9 del vespre, a l'antiga fàbrica Dam, al carrer Rosselló,
no em facis dir el número perquè no el sé, suposo que ja la majoria de gent ho coneix, eh?
Doncs allí es fa una festa, doncs, bé, per tot l'altre hi haurà l'Axam Bustó
i un altre grup que no me'n recordo en aquests moments qui és,
però bé, hi haurà algun Parlament per donar les gràcies en general a tot el món casteller,
a tota la gent que ens dona suport,
i, bé, doncs serà per disfrutar una miqueta d'aquest reconeixement universal.
Un reconeixement que què diries que implica per la nostra demarcació
i especial per la ciutat de Tarragona, on tenim, recordem,
el concurs que hem viscut no fa gaires dies?
Bé, jo crec precisament que està la gent com a molt motivada, no?
Des del concurs, doncs, bé, la gent el va viure molt intensament
i ara aquesta fita també, bé, avui ja parlàvem també l'alcalde
de si posàvem una placa en reconeixement d'aquesta designació
i crec que pot ser possible, no?
També deien de celebrar-ho aquest dissabte a migdia,
bé, són coses que encara les tenien que concretar,
allí en un moment ho havíem parlat, no?,
perquè veien que ho teníem que fer com a ciutat castellera
i que ve per la ciutat, jo crec que això animarà moltíssim
a les colles i a seguir endavant amb aquesta tasca tan important
que estem fent a nivell de la cultura, de la nostra cultura
i a nivell, doncs, de les colles, de cada vegada tenir més gent
i tenir més il·lusió per anar creixent, no?
També hem destacat aquests dies que no és una activitat tradicional
que estigui en perill d'extinció, ni molt menys, no?,
ni de bon tros.
Jo crec que no, jo crec que cada vegada, cada vegada està més,
perquè, a veure, la gent jove, sobretot,
jo parlo per la meva colla, jo soc de la colla jove,
Xiquesa de Tarragona, i a la nostra colla aquest any
ens han entrat més de 60 persones, i tot joves,
jo crec que és això, la gent jove s'anima, s'engresca,
veu que allí, doncs, s'ho passen bé,
però a la vegada tenen relacions amb l'altra gent,
la gent gran, gent jove, gent petita,
vull dir que això els fa créixer també amb ells com a persones,
i aleshores s'hi troben a gust,
troben un lloc on pertanyen
i que a la vegada posen en comú, no?,
totes les seves petites coses.
Per això t'he dit que jo crec que cada vegada es va creixent,
i si es fa la feina ben feta,
que crec que sí, en general,
les colles les sabem fer,
doncs això és molt important, no?
Doncs espero que encara es pugui celebrar com cal,
i a més a més, si és possible,
en dieta mediterrània, que avui també recordem,
ho ha sigut també reconeguda, eh?
dieta mediterrània i el cant de la Sibila, eh?, de Mallorca, eh?
També, esperant, celebrant-ho.
Molt bé, Anna Aguas,
moltes gràcies per atendre el microfon de Tarragona Ràdio,
que vagi molt bé la celebració d'aquest proper dissabte.
Bona tarda.
Gràcies a vosaltres.
Bé, adéu.