Aquí la tenim entre nosaltres, Carme Pedrol.
Bona tarda.
Bona tarda.
Benvinguda.
22 anys al capdavant de l'Associació de Veïns del Serratllu,
una associació que va néixer fa 22 anys.
Sí, de fet...
O es va venir d'una altra, es va transformar, com va anar?
Sí, de fet, és com si fos 21 anys,
perquè va ser el 88, però el novembre del 88.
Però bé, doncs clar, si comptem del 88 són 22 anys,
però de fet és 21 anys.
A veure, ja hi havia una associació de veïns,
que alguns membres van continuar passant a l'Associació de Veïns
que es va crear després,
i alguns membres inclús estan a l'Ajuntament.
T'en diré un, el Magí Seritjol, per exemple.
El Magí Seritjol estava a l'antiga associació de veïns del Serratllu.
Que les associacions de veïns aquelles que hi havia,
que ben bé no sé d'on depenien,
però t'estic parlant abans que sortigués la Generalitat.
Sí, sí, en un moment...
I devien dependre del govern central, dic jo, no ho sé.
Llavors, quan va vindre la Generalitat,
s'havien de fer una sèrie de...
Unes estatuts, unes coses, no?
Sí, sí.
Tràmits burocràtics, bé.
Exacte.
I llavors aquests tràmits no es van fer.
De veritat és que no sé ben bé el per què, no es van fer.
I llavors va quedar dissolta per ella mateixa,
vull dir, sense que es dissolgués,
però no fer aquests tràmits, doncs es va dissolta.
A veure, jo puc dir que llavors en aquell temps
es van fer també moltes coses,
perquè ara tenim una subvenció, és igual,
deixem-la petit o gran de l'Ajuntament,
d'altres entitats públiques.
En aquell moment no hi havia res.
Vull dir, en aquell moment s'havia de mantindre
de les quotes dels associats
i, bueno, si hi havia alguna entitat
que podia donar algun suport econòmic, no?
I es van fer també moltes coses.
Però a partir d'aquesta nova associació...
A partir...
No, llavors quan aquesta associació...
Amb quines pretensions es crea aquesta nova associació?
A veure, quan va quedar dissolta,
perquè no es van presentar els papers i tot això,
van passar uns anys.
De fet, no me'n recordo.
Dos, tres, quatre, no ho sé.
I a veure, tothom es pot recordar,
perquè tampoc no parlo de tants anys,
del Serrallo, doncs que era més una zona industrialitzada,
que no pas una zona urbana per viure-hi bé.
Hi havia...
Tot va canviant, no?
Hi havia molts peixeters.
Per tant, això vol dir que tota la nit
hi havia un trànsit de camions, tota la nit.
Era la pedra a la sabata del Serrallo principal, eh?
Sí, però és que vull dir...
Diem dels del portuari, que és veritat,
que passaven pel moll de pescadors,
però llavors els hi havia els de l'interior,
que era si arribava a perdre alguna cosa,
el camión dels musclos, a les dues del matí,
el camión del congelat, que arribava a les tres...
Clar, durant tota la nit,
sempre hi havia un tràfic de mercancies,
durant tota la nit,
de peix que arribava de fora.
Llavors, clar, de fet, el Serrallo
anava més cap a aquest costat
que no pas per dignificar el barri urbanísticament,
per viure-hi, doncs, amb tranquil·litat i així,
perquè jo me'n recordo que hi havia senyores
que deien, jo ja sé quan arriba,
o quan arriba aquest camió,
ni a ser l'hora que és, no?,
de la matinada, perquè...
I llavors, clar, vam dir, això no pot ser.
I el primer que es va crear,
vam dir, bueno, una plataforma
que el nom ja ho deia, no?,
salvem el Serrallo,
perquè la manera que anava, doncs, no podia ser.
La iniciativa, i de dir,
que va ser de l'Agustí Ballol,
que llavors, doncs, vivia allà baix al barri,
que va dir, bueno, escolta'm,
això s'ha de mirar de fer.
I es va fer aquesta plataforma.
Aquesta plataforma va treballar equips temps,
molt tan poc.
Aquest era un dels primers objectius,
acabat amb aquest trànsit de les mercaderies, no?
Sí, a veure, de dignificar el barri, no?,
que això no podia anar d'aquesta manera
i que s'havia de fer alguna cosa.
Llavors, clar, va arribar un moment
que amb l'EMA, salvem el Serrallo,
no anàvem en cap lloc.
O sigui, quedava molt bonic,
però no anàvem en cap lloc.
I llavors vam dir,
ara és el moment
que s'formi una associació de veïns,
perquè llavors ja tens els estatuts,
ja pots anar reclamant...
Pots moure't d'una altra manera, no?
Sí.
I es va crear l'associació de veïns aquesta.
Bueno, evidentment,
es va fer una assembleia,
es va aprovar i va quedar així.
Llavors...
I tu per què vas ser la presidenta,
la primera?
Perquè jo ja estava en el de Salvem el Serrallo.
O sigui, quan se va fer aquesta plataforma,
l'Agustí Mallor va agafar unes quantes persones,
o va triar, o va...
Doncs bueno, s'ha de fer això, s'ha de fer això.
I jo vaig ser una de les persones,
doncs, que...
Que, bueno, que l'Agustí va dir,
home, doncs també pots entrar en aquesta plataforma
i així,
perquè hem de mirar a tirar-ho endavant
i, de fet, se va fer així.
Vam començar a anar a l'Ajuntament,
a l'Ultra Portuària,
perquè, bueno, al barri, com tothom sap,
estem entre mig dels dos, no?
I es va començar a crear així.
Quan se va passar llavors a ser associació de veïns,
llavors, a veure, jo ho dic sempre,
que va quedar ben clar.
Vull dir, la gent que no ho tenen clar,
doncs, potser que s'ho vagin mirar.
Que aquesta associació es va crear exclusivament,
en aquell moment,
ara són uns altres moments,
en aquell moment per dignificar el barri.
Per tal com deia l'eslògom...
Tenia moltes mancances al barri, aleshores?
Al barri tenia mancances de tot.
Tenia mancança d'autobús.
Tenia mancança...
A veure, de tot, de viviendes, de...
Des de l'asfalt, dels carrers, no?
De tot.
O sigui, tenia mancança de llum.
Sempre han tollat tot allò.
Exacte.
Vull dir, estant-hi van fer un parell,
tres zones peatonals,
que cada zona peatonal,
que era de dos pams,
el que es va arribar a costar.
Perquè sempre hi havia la persona de turno,
que evidentment el podies molestar,
i allò durava i durava i durava,
i dèiem, com està més bé aquesta plaça?
Ara o abans?
O està més bé ara?
Doncs acabem-ho.
Cada vegada que s'ha intentat fer una millora
pel barri,
sempre hi ha hagut aquell detector
que segurament en bé li ha perjudicat,
que jo no ho nego,
però que s'havia de fer en bé de tot el barri, no?
Llavors, per això,
quan se va crear es va dir
no, no, nosaltres hem de dedicar exclusivament
a que el barri floti,
a que quedi decent,
que les administracions
posin fil a l'agulla
i hagin de fer el que s'hagi de fer,
que els propietaris que tenien cases
també que les adequin tal com s'han d'adequar,
i de les festes
i dels programes
i de les altres coses,
doncs, gràcies a Déu,
jo dic que el Serrallo
és ric en tot això,
perquè té moltes entitats culturals.
Obreria a la parròquia mateixa.
Exacte, vull dir...
Mira, t'estan trucant
per dir-te
Carme,
no t'oblidis de dir allò.
No, no, no.
I llavors, vull dir,
la majoria d'associacions
fa la seva festa patronal,
el Serrallo, no?
I ara fa la cofredia.
Vosaltres teníeu molt clar
el llistat de qüestions
que teníeu que arreglar,
teníeu molt clar
quins havien de ser els vostres interlocutors,
l'Ajuntament i el Port,
i a partir d'aquí,
en tot aquest camí
i tot aquest canvi
que és evident i objectiu,
experimentat al Serrallo...
No, no, que volen...
Insisteixen que diguis allò, eh?
No, no, no.
Trobaré i ja està.
No, parlem, parlem.
Sí, diguem-ne.
Sí, doncs quasi que sí que parlem.
No, el que t'anava a dir,
dos interlocutors molt clars
i tota una sèrie d'objectius.
El marc que han de converses
de negociació
tant a l'autoritat portuària,
perquè quatre o cinc presidents
ha conegut aquesta associació.
Sí, sí, sí.
Quatre o cinc, no?
Si no, en fallant.
Vols que mirem?
A veure si tu s'he posat en silenci.
No, no, és que ho estic intentant
perquè els que m'hi truquen...
Perdoneu, escoltau-me,
això és una falta d'educació...
No, de tots sabem que ets molt educada,
que és un accident.
A veure, o en tot cas,
si vols algú que l'agafi
i el president de l'estudi...
No, no, no, mire, ja està, ja està.
Ja està.
Doncs vinga.
Ja està.
Quatre, cinc presidents
de l'autoritat portuària.
i dos alcaldes.
I dos alcaldes.
I dos alcaldes.
I dos alcaldes.
Has pogut, com a representant de l'entitat,
anar, doncs, conversant, negociant
tot allò que es volia aconseguir pel barri?
Sí, a veure, jo considero que s'ha trigat bastant.
O sigui, potser s'hagués pogut...
Han estat lentes les administracions.
Han estat lentes les administracions
i potser el demanau.
Sempre m'ho hem volgut demanar
en un sentit, a veure,
allò que diuen despacito i bona letra, no?
que no cal ni fer canals manifestacions.
De fet, de manifestacions grans,
només en van fer dues.
Quan el mossèn fort el van atacar
allà baix al Serrallo
i quan hi va haver les inundacions.
A la manifestacions vas fer
molts viatges a Madrid
amb altres companys, que jo recordo.
Sí, sí, sí.
S'ho relaciona amb la Floina,
amb tots els ministres del RAM, no?
Sí, perquè inclús a vegades ens deien
és que esteu, el ministeri ja esteu aquí,
que les associacions de vins no venen aquí.
vull dir que no...
Evidentment,
imagina't anar amb un ministeri
que les associacions de veïns
de tot Espanya anessin allí.
I vull dir que això ho hem tingut,
que juntament amb Residencial Palau
i el Serrallo, Torres Jordi,
i el Serrallo, doncs, a veure,
ha sigut lent,
però clar, al final ha donat el seu fruit.
Vull dir que potser
el que s'ha de valorar és això,
que al final ha donat el seu fruit,
perquè a vegades,
si ets com una miqueta,
per dir-ho, com impertinent,
o que ho treballes d'una altra manera,
potser també t'ho donen,
però llavors potser giren el cap
per no veure't quan véns, no?
I clar, el que és agradable
és que tinguin un bon record.
Jo em sembla que és un bon record
que hem pogut deixar.
El pont, el dia del pont,
devia ser un dels dies més feliços
de la vida de la gent del Serrallo, segurament, no?
Ja no dic la teva,
sinó de tota la gent del Serrallo.
Sí, perquè a més a més
la gent deien que això no ho veurien, no?
Quan dèiem allò del pont,
deien, ui, això no ho veuré.
I jo feia...
Sí que ho veurem.
Home, no ho veurem si es morim ara,
avui o demà, però si...
La nova llotja, també semblava que no...
Sí, el que passa és que la llotja
ja ho poso entre cometes
perquè està bé la nova llotja,
però com que no m'agrada gens,
tal com està dissenyada,
el senyor que la va fer,
vull dir, pensava més en els peus com el cap,
i com que no m'agrada gens,
jo considero que s'havia de fer una nova llotja
perquè la que estava no estava en condicions,
però és que la que ha fet,
vull dir, està...
Bé, jo ja li vaig dir a quin senyor
que el barri no el coneixia per res.
de fer la llotja que havia fet.
Però bé, ja està feta.
I ara l'última remodelació,
que ja ha costat també moltes molèsties,
lògicament, pels veïns,
però calia fer-la, era necessari.
Sí, l'última remodelació,
també ja feia molts anys que s'anava demanant,
perquè hi havia un senyor
que treballava a la brigada municipal,
que sempre em deia,
això que un mínim que està molt malament,
el subsol, està fatal.
com, de fet, després va ser,
perquè inclús l'obra l'ha fet i matxa,
i inclús i matxa,
que abans de fer l'obra,
evidentment, passen aquelles màquines
per sota terra, no?,
aquelles càmeres per veure com està,
ho van fer,
i tot i que van t'ho fet,
quan ho van obrir,
van trobar molt més problemes
dels que en principi es pensaven.
Ens va dir un dels encarregats
que almenys hi havia un 80% de les cases
que no estava connectada a la General.
No perquè no hi estés
o no hi hagués estat el seu temps,
sinó que s'havia anat deteriorant
amb els anys,
perquè, doncs,
com que eren cases,
doncs, de fa més de 100 anys o així,
clar, allò s'havia anat deteriorant
i s'havia anat desencarnant
de la General.
Per tant, tot allò anava
per terra, no?
I era una obra necessària,
amb molts diners i necessària.
Des del barri, també,
una part de gent va criticar molt
que es van aixecar tots els carrers alhora.
Però, a veure,
primera,
que es van aixecar tots els carrers alhora,
però en tots els carrers hi treballaven.
No és allò de dir
aixec un carrer i el deixo i...
No.
En tots els carrers,
encara des que ho feien una cosa diferent,
però en tots els carrers treballaven.
I després,
que si s'hagués hagut de fer un carrer
després de l'altre,
a l'estiu encara s'haguéssim amb obres.
Segur.
Perquè, clar,
per fer un carrer,
quan el tens fet,
començar un altre,
i ara han passat uns cinc mesos
dintre del barri,
ja ho sé que algú pot dir
però és que hem tingut el problema
del pàrquing,
després quan feien el moll de pescadors,
ja ho sé.
Però dintre del barri,
que és el que s'ha causat més estorb,
el veí,
doncs ha durat uns cinc mesos,
que han sigut uns cinc mesos molt pesats,
però que jo crec que ha valgut la pena.
Carme,
qui viu al barri...
Perdó,
sense costar-ho en duro.
Ja, ja,
que és important.
Que és important, eh?
Especial.
Exacte.
Qui viu al barri ja ho sap,
que si les molèsties,
però independentment de tot això
i objectivament,
i els que no vivim,
però som, diguem-ne,
usuaris habituals d'aquesta zona de la ciutat,
a veure,
el canvi en aquests 22 anys
ha estat extraordinari,
com dèiem al començament de la conversa.
Ara deixes la presidència
de l'Associació de Veïns,
que et queda alguna assignatura pendent,
i això m'hauria agradat tan bé que...
Sí?
Sí.
M'ha quedat dues assignatures pendents.
Bé,
només que pendents,
ja molt...
Pendents,
però amb estades,
ja, eh?
Vull dir, amb estades.
Un és el cablejat elèctric.
Que aquesta també.
que aquesta també...
S'arrossega fanys, eh?
Sí, però fixa,
anar fixa,
és picar sobre...
No sobre pedra.
Pitjor.
I llavors,
a veure,
la instal·lació pel cablejat
està feta,
la instal·lació que cruza el carrer,
per dir-ho d'alguna manera,
no?
Està feta,
i llavors la que hi ha
a la paret,
que no està enganxada a la paret,
no?
Que està o dos pams o així,
aquella va per la paret amb regletes.
Vull dir que no s'ha de tornar
a aixecar el terra.
Això no vol dir que potser
en algun lloc puntual
s'hagi d'aixecar,
però que
que la instal·lació
per cruzar,
o sigui,
els cables que crucen el carrer
ja està a l'instal·lació
feta per baix,
només cal passar-ho,
i la resta,
la que està tocant
a les façanes,
aquella va
per la mateixa façana,
però amb regletes.
Per tant,
les palometes
que hi ha en aquestes de ferro,
que els coloms
hi fan els seus nius
i ho fan de tot,
tot això desapareix.
Això ens van prometre
que ho farien
dintre d'aquest any.
Aquest any 2010.
Aquest any 2010.
Sense perjudicar,
o perjudicant al mínim,
la persona que hi vivim, no?
Havíem posat terminis anteriorment,
vull dir que
en principi us refieu
però vegeixen.
Exacte.
De la certesa, tampoc.
I després,
el local social,
a veure,
nosaltres tenim un local social
com a associació de veïns
que és molt petit,
i llavors,
gràcies a Déu,
el barri cada vegada
es fa més gran d'edat,
no?
De l'altre no pot ser
perquè estem de pont a pont,
vull dir que no es pot ampliar
i tampoc no es pot aixecar,
vull dir,
no es pot fer ni per ample
ni per alt.
I,
però és gran
de la gent,
vull dir,
la gent...
Hi ha qualitat de vida,
les persones estan molt ben cuidades
perquè es continua visquent
d'una manera molt comunitària,
no?
I familiar.
El peix diu que porta fòsfor,
no?
Doncs mira.
I et pots fixar-hi tu.
Gràcies a Déu,
que la gent fa anys,
i llavors a mi m'agradaria
un local social suficientment gran
perquè la gent,
doncs,
si poguessin trobar gust,
si poguessin reunir,
si convé poguessin dinar sense...
Més que repensam les persones
que potser estan soles.
Que per mi sola,
sí,
que per mi sola no,
inclús,
doncs,
que la tenen a la seva vida feta
i la gent d'allà baix al serrall,
jo parlo per llibre al serrall,
jo sé que em poden dir amb altres llocs,
aquí també,
vale,
costa molt sortir del barri,
moltíssim,
llavors els agrada trobar-ho tot allà baix al barri,
no haver de sortir.
Llavors és una cosa
que aquells poguessin estar allà baix al barri,
i pot ser com una espècie,
entre cometes,
de centre de dia,
perquè clar,
a veure,
tampoc no hi haurà les comoditats d'un centre de dia,
em refereixo a una assistència.
de jubilats que hi ha també,
no?
Exacte,
més que ara com una llar de jubilats,
amb un futur,
perquè el local que ens va prometre l'alcalde,
amb un futur,
doncs,
jo em sembla que pot ser guapet,
vull dir,
que hi poden cabre moltes coses,
i es pot mirar,
o sigui,
aquesta és la meva signatura pendent,
sense deixar de part el jovent,
però jo sempre dic que el jovent,
gràcies a Déu,
ja s'espavila,
no?
I viuen al serratllo,
però es mouen,
van avall les persones grans.
Sí,
en canvi a la persona gran
els hi ha una miqueta més
de facilitar les coses,
perquè sí.
Jo vull dir que les meves dos pendents
són aquestes,
l'un de la llar dels jubilats,
bueno,
llar de jubilats,
entre cometes,
i l'un de l'instal·lació elèctrica,
que ja veurem què passa.
No continues,
perquè no pots
amb la presidenta,
o estàs cansada?
Estic una miqueta cansada,
estic una miqueta cansada.
Ja ho sé,
que això a vegades
ho diuen els polítics,
tinc problemes familiars,
que queda molt bé,
però bueno,
de fet,
no és que tingui problemes familiars,
gràcies a Déu,
però bueno,
però tinc persones
que necessiten
de la meva atenció,
i que són molts anys,
i llavors jo crec
que ara potser és el moment,
jo ja ho he dit
altres vegades,
la Fenya,
entre cometes,
la Fenya bruta
ja està feta,
vull dir,
ara queda
la Fenya agradable,
la Fenya d'adornar,
vull dir,
ara es poden dedicar
a fer excursions,
a fer xerrades,
a fer...
Ara és el manteniment,
no?
Tot això és el manteniment,
i com que tot el dia no és el manteniment,
es poden dedicar a fer altres coses.
Marxes contenta?
Marxo contenta personalment,
el que passa que a vegades,
doncs la gent,
hi ha algú que...
o sigui,
hi ha gent que és ingrata,
no?
I llavors,
o no ho vol reconèixer,
o no ho sé,
particularment marxo molt contenta
perquè els objectius
que es vam assolir
quan vam agafar l'associació,
s'han anat complint tots.
Potser un ho hagués fet
amb menys temps,
no ho dic,
que no.
Ho hagués fet diferent,
però no més bé.
La Carme Pedrol
deixa la presidència
de l'Associació de Veïns del Serrallo
dijous a eleccions,
però no deixa la seva condició
de serrallenca
de tota la vida
i de persona estimada,
preguada
i tertuliana d'aquesta casa.
Carme,
moltíssimes gràcies per venir.
Moltes gràcies.
Fins aviat.
Gràcies.