Manel Fuentes, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Aquests dies buscant informació sobre el camp de la Sibila,
hem trobat que ja es va interpretar a Tarragona,
estem parlant de fa pròximament cinc segles,
en tenen constància aquí, l'arxiu diossassà?
Al camp de la Sibila tenim constància que a Tarragona,
com a Mallorca, València i amb altres catedrals de Catalunya
i en part de la corona d'Aragó, es representava nosaltres,
si més no la tenim ja documentada a finals del segle XV,
probablement es representava ja abans.
Hi ha uns documents que ens ajuden a saber-ho,
per una banda un breviari de 1484
que vam anar a imprimir l'arxivisbe Pedro d'Urrea
i, per altra banda, hi ha també un altre breviari,
en aquest cas manuscrit, del segle XIV,
de l'arxiu de la catedral,
que ens presenta el text de la Sibila,
però en el seu original llatí.
Posteriorment sabem que es va passar a la llengua vulgara,
és a dir, al català en el nostre cas,
que és com ha arribat, per exemple,
en el cas de Mallorca.
Podem dir que era molt diferent
la representació que es feia a Tarragona,
en quin temps, que la que es fa avui dia a Mallorca?
A veure, no tenim referències documentals
de la manera com es representava,
però probablement les diferències devien ser bastant poques.
De fet, un dels elements importants del cant de la Sibila
era justament una certa teatralització
que permetia que els maitines,
que és la pregària que es fa a primera hora del matí,
però que de vegades ells feien després de la missa del Gall,
per tant, cap a la matinada,
permetia que la litúrgia,
acompanyada d'aquest text teatralitzat,
en llengua vulgar,
permetia a la població, diguem,
de seguir-lo amb més ganes
i amb una mica més d'atenció
que no únicament amb la litúrgia pura i nua, no?
Per tant, probablement les diferències devien ser bastant poques.
Buscant referències,
el compositor mossèn Higini Anglès,
fill de Mas Pujols,
ell ja el definia com el drama més antic
del que coneixem a nivell de Catalunya.
Bé, en el cas de mossèn Higini Anglès,
que és un musicòleg,
que era un musicòleg excel·lent,
que és dels primers que,
no només a Catalunya,
sinó a nivell de la península,
va treballar el que era la musicologia,
la música antiga,
el que diu és ben bé cert.
Després hi ha també altres representacions lligades,
com, per exemple,
la que ara se celebra a la selva
de l'Assumpció de Maria,
en torn a 1.300,
hi ha algunes altres lligades a la Resolucció de Jesús,
però aquesta del Nadal
probablement és de les més antigues,
perquè tocava una de les qüestions
que interessaven a la gent,
i és el fet que tots celebrant el naixement de Jesús,
en un moment en què no oblidem,
per exemple,
l'adaptació del temps no comença
com per nosaltres el dia 1 de gener,
que és una adaptació romana,
sinó començàveu bé el dia 25 de desembre,
el dia de naixement de Cris,
o el 25 de març,
que és el dia de la seva encarnació,
que era el primer dia de l'any,
doncs tot el que fa referència a Cris
i el seu naixement és important.
La civila, de fet,
el que expressa és que uns personatges
parlen profèticament
que Jesús ha de venir,
i ho fan no únicament des de la Sagrada Escriptura,
sinó recollint també la tradició pagana.
Era una manera d'expressar i de dir
que tota la humanitat ja des d'antic
es preparava per la vinguda de Jesús.
Aleshores, això era traient
pels personatges que hi havia,
per la manera de fer el relat,
la representació que la feia normalment
cantant uns nens,
i bé, no és estrany
que fos de les primeres representacions.
Pensem que el Nadal
sempre és una festa entranyable,
que té una dimensió fins i tot
que va més enllà de la religiosa
com a familiar,
per tant és molt probable
que aquesta festa representada
fos de les primeres.
Què simbolitza l'espasa
que porta a les mans
al nen,
que generalment és un nen,
un nin a Mallorca,
o la nena en alguns casos
que interpreten el cant de la Sibila?
L'espasa
fa referència
a aquesta mena de judici,
en el sentit que
els àngels,
en algunes ocasions,
són representats
en aquest espasa.
Si recordem,
en el moment en què
Abram i Abram
Adam i Eva
són expulsats
del paradís,
un àngel
es queda a la porta
del paradís
barrant el pas
amb una espasa.
És una manera
de recordar
que en un moment
determinat
es trenca
aquella continuïtat
que Déu havia volgut,
aquell pla
que Déu havia volgut,
però precisament
l'anunci
del naixement
de Jesús
ja pels profetes
antics
ve a dir
que aquella
expulsió
no és una expulsió
continuada
i perpètua,
sinó que a través
de Jesús
el fill de Maria
es reprèn
aquella edat
d'aurada,
com diran els pagans
també,
en què l'home,
els animals
i tot plegat
vivien en una harmonia
que és allò
per al qual
estem creats,
no per la dissensió,
per la dificultat,
per l'amor
i per l'enfrontament
amb l'entorn,
amb la naturalesa,
amb nosaltres mateixos
i els altres.
Per tant,
d'alguna manera
aquest infant
representaria
alhora
l'expulsió
però també
la possibilitat
del retorn.
Estem parlant
amb Manuel Fuentes,
arxiver diusessà
i del capítol catedral.
Dues qüestions
i ja acabem.
D'una banda,
quina opinió
li mereix
que hagi estat
reconeguda
el camp de la civil
de Mallorca
en aquest cas
com a patrimoni
material cultural
per part de l'UNESCO
i una altra idea
és què li semblaria
que es pogués recuperar
aquí la catedral
de Tarragona
com s'havia fet
en la data mitjana,
un aspecte
que per exemple
n'hem parlat avui
amb mossèn Miquel Barberà
de la catedral
i ens ha dit
que seria una bona
un bòquer
poder recuperar-la
doncs un cop
finalitzin les obres.
Personalment
em semblaria bé
que es pogués recuperar
i el reconeixement
penso que
per una banda
representa
el retorn
també
a la litúrgia
de tot allò
que és
més participatiu
i popular.
La litúrgia
pot ser
occidental
i catòlica
moguda
pel lloc
on ens trobem
i la il·lustració
posteriorment
ha fet
que a poc a poc
es convertís
tot en alguna cosa
molt racional
molt de paraula
i d'alguna manera
molt fred
mentre que
totes aquestes
representacions
i textos
recollien aquell aspecte
molt més humà
més lligat
als sentiments
lligat
a l'expressió artística
i per altra banda
el fet
que sigui
un text
que
és en català
no deixa
de ser
i prou
que ho necessitem
que es reconegui
també
com a patrimoni
l'ús
d'aquesta
llengua
de fet
pensem una cosa
quan a 1572
s'havia d'aprovar
la reforma
del breviari
i l'aplicació
a la catedral
de la reforma
de Trento
es va discutir
per si s'havia de treure
de les maitines
de Nadal
la festa
de la Sibila
i va haver
una certa discussió
i alguns van dir
alguns canonges
van dir
si triem
la Sibila
la gent
deixarà d'assistir
o molta gent
deixarà d'assistir
a l'ofici
i aleshores
ho van mantenir
de fet
amb l'últim
arquibisbe
en què es celebra
és amb Joan
Vicky Manrique
que havia estat
30 anys
bisbe de Mallorca
i per tant
no és estrany
que ell ho mantingués
ell arriba
a 1604
i per tant
és amb el seu temps
quan ell morirà
quan es deixi
definitivament
d'utilitzar
aquest can
aquesta representació
per tant
estava fortament
arrelada
amb la població
i justament
un bisbe mallorquí
que també
amb el seu ater
ho havia viscut
ell ho va mantenir
posteriorment
ja s'aplica a 30
per tant
em sembla
que és una
bona idea
de mirar
de restaurar-ne
el seu ús
no sé si dintre
de l'àmbit litúrgic
com havia estat abans
com es fa a Mallorca
encara
o com una representació
dintre mateix
de les esglésies
esporàdica
però penso
que tant
per l'església
com per la cultura catalana
doncs és un goig
que es reconegui
com a
un bé intangible
de la humanitat
això que
a tranques
i a barranques
i amb moltes dificultats
hem estat capaç
de mantenir
els països catalans
i concretament
en Mallorca
Manuel Fuentes
Arxiverio Sassay
del capítol
la catedral
gràcies per il·lustrar
sobre el can de la Sibila
i esperem poder veure-la
recuperada
ben aviat
també aquí a Tarragona
gràcies
a Valtros
bona tarda
molt bé
bona tarda