Seguim en aquest matí de Tarragona Ràdio,
avui amb la intenció de repassar durant els propers minuts
la situació actual dels equipaments sanitaris a la ciutat de Tarragona
i en el conjunt del territori i amb la intenció també d'abordar
altres temes d'actualitat en aquest àmbit de la sanitat.
Ho farem durant els propers minuts amb la consellera de Salut
del Govern de la Generalitat, la senyora Marina Agili.
Senyora Agili, molt bon dia.
Bon dia.
Benvinguda als estudis de Tarragona Ràdio.
Comencem parlant segurament del centre sanitari de referència
d'aquesta ciutat i de les comarques de Tarragona.
M'agradaria començar aquesta entrevista parlant de l'Hospital Joan XXIII
que des de fa un parell de mesos a més s'ha estrenat uns serveis d'urgències
que m'imagino que des del departament, des de l'Aconselleria
i vostè com a màxima responsable valora de manera satisfactòria.
Estan funcionant però bé aquestes noves urgències de Joan XXIII?
Sí, clarament, l'Hospital Joan XXIII és un hospital, un gran hospital
que de fet el que ens ha permès aquests últims anys
és resoldre ja el 95% dels problemes de salut
que es plantegen amb els tarragonins o tarragonines
o persones que tenen vostès aquí alguns dies a l'any o molts dies a l'any.
Per tant, les urgències eren una peça més
del que estem construint el Parc Sanitari
en l'entorn de Joan XXIII, el Parc Sanitari de Tarragona.
Perquè el que hem fet, inversions, l'hemodinàmia...
Vostès, esclar, és que tot es caduc i anem molt ràpid a la vida.
Però fins fa pocs anys, fa quatre anys, tres i pico, quatre anys,
no teníem unitat d'hemodinàmi, és a dir, no posaven cateterismes a les coronàries
de les persones que tenien un infart, una enginia de pit.
Com ha millorat molts dels serveis del propi Hospital Joan XXIII
i ara n'estàvem les urgències.
L'altre dia em sembla que vostès van veure ja la idea guanyadora
de les consultes externes, un edifici magnífic, no?
Un edifici que a més incorporarà...
Recerca i docència, exacte.
Més que consultes externes, no?
Exacte, consultes externes, docència i recerca,
tot i que vam fer aquells prefabricats, vostès saben,
de docència i recerca.
Al costat, també, em sembla que era l'any 2005,
vam inaugurar el sociosanitari, que està allà al costat,
que també té l'espiral de dia per a persones amb demència,
amb pàrquins, en fi, equipaments sociosanitaris, rehabilitació, no?
I, per tant, aquí s'està configurant una granilla
una granilla sanitària i la urgència ha estat una peça molt clau.
A més, ja som per darrere, també hem diversificat les entrades,
hem millorat els espais, amb una peça, diríem, important,
hem d'enderrocar algun edifici en el futur
i, per tant, això és ja mirem cap al futur,
a part que nosaltres estem en converses amb la tecla,
com vostès saben, ells tenen la intenció de fer un nou hospital
perquè en el lloc on està s'ha quedat encaixonat urbanament a dintre,
amb dificultats de mobilitat,
i, per tant, ells es plantejaven fer un nou hospital
i nosaltres ara, des del departament, des de l'autoritat sanitària,
estem plantejant amb la tecla veure si,
amb una peça de sol de darrere, diríem,
el propi hospital Joan XXIII,
podríem fer ells la nova tecla
i això que hauria de culminar els propers anys,
el gran part sanitari assistencial,
de docència de recerca de Tarragona.
Ja que ha tret aquest tema de l'Hospital de Santa Tecla,
vostè seria partidària, doncs, d'aquest part sanitari,
de concentrar en una mateixa àrea Hospital Joan XXIII,
Hospital Sociosanitari i Hospital de Santa Tecla?
Totalment.
Sí?
Per quines raons?
Per unes qüestions geogràfiques, de proximitat?
Sí, la concentració permet molta més massa crítica, eficiència,
però també permet, encara que sembli al contrari,
sinergies totals entre els propis professionals,
entre els propis equips.
Tothom hi surt guanyant.
Diferenciant bé els rols de cadascú,
però em sembla que aquesta ciutat, doncs,
que sortiria clarament en territori,
perquè això és de territori,
en fi, totalment convençuts, doncs,
que això és el futur, no?
Ara, evidentment, la Fundació La Tecla, no?,
doncs, acabarà de prendre les seves decisions,
però quan ens van comunicar,
aquells, doncs, volien fer un nou hospital en el futur,
amb el propi alcalde,
vam estar mirant de la ciutat de Tarragona,
doncs, sobre el plànol, no?,
com podríem, el Departament de Salut també va mirar
el sol disponible que té en aquesta àrea, no?
I, per tant, la massa crítica, en aquest cas concentrada,
té moltíssims valors, moltíssims.
Per exemple, a Girona,
a Girona, que estem fent,
bé, que tenim l'Hospital Trueta,
ara estem fent, ja,
començarà aviat la Universitat,
l'edifici de recerca,
la nova unitat de la Facultat de Medicina,
el futur de la nou Trueta,
i al costat hi ha un soci sanitari,
Mutuam, és igual,
això acaba,
per tant,
la illa sanitària de la Girona ciutat
i la illa sanitària del Parc Sanitari
de Tarragona s'assemblarien,
i això dona moltíssima fortaleza.
Tothom, hi ha molts estudis, eh?,
de com més massa crítica tens,
encara que siguin empreses diferents
i que cadascú tingui una part diferenciada,
però que s'ajuntin en algun moment,
etcètera,
això tothom hi surt guanyant.
Però hi ha terrenys disponibles,
terrenys públics de l'administració,
del Govern de la Generalitat?
Sí, sí,
en aquell sol hi ha possibilitat,
també hi ha una zona de creixement
que, en fi,
es pot fer,
perquè és la zona de creixement
que ara a la pròpia ciutat s'està fent,
i per això li dic que en aquell espai
tenim sol totalment disponible
per poder acabar d'arribar
a aquest gran projecte,
jo crec,
per la Tarragona del 2020,
tot acabat, no?
Però, bueno,
on ha de saber cap on vol anar,
o potser ser abans,
però el que vull dir
és que nosaltres fem els deures,
com deia vostès,
tornant al Joan XXIII,
molts deures hem fet,
hem d'acabar de fer més,
però vaja,
estem en una rehabilitació total
i ampliació total de l'hospital,
i això acaba configurant,
evidentment,
un hospital,
com és el cas del Joan XXIII,
universitari,
li dic,
que resolen el 95% dels problemes.
Ara tornem,
consellera,
al Joan XXIII,
per tancar el tema de Santa Tecla,
però al departament li consta
que hi ha una resposta,
i hi ha una voluntat
per part de la xarxa
d'anar a Santa Tecla,
d'anar, perdó,
al costat de Joan XXIII.
Sí, sí, sí,
ells ho estan estudiant,
ho saben perfectament
avui mateix,
he tornat a parlar amb ells,
ahir vaig fer la meva presentació
en aquesta ciutat
de balanç de set anys
i de futur,
i vaig ser totalment explícita,
ells estaven allà
prenent les comissions de proveïdors,
nosaltres tenim una comissió
de proveïdors,
en la regió sanitària,
i l'alcalde mateix,
doncs,
de Tarragona ha parlat amb ells,
per l'hora d'acabar d'ubicar,
doncs,
aquest futur de la tecla,
i jo crec que això va estudiant-se
amb molt bones converses,
que crec que tindran avanços
i concrecions
els propers mesos.
El govern,
el Departament de Salut,
ha abocat un munt de milions
en millores a Joan XXIII
i ha encarat de continuar.
Vostè,
però,
és conscient,
consellera,
que s'ha creat
un estat d'opinió,
un cert estat d'opinió
a Tarragona
en relació al nou hospital
Sant Joan de Reus,
en el sentit de dir,
aquí s'estan abocant
un munt de milions,
però només per fer reformes,
i en canvi,
potser hauria estat millor
l'opció de fer un nou hospital
que substituís el Joan XXIII,
que ja té 40 anys de vida.
No,
això
ens ho vam plantejar jo,
el 2004,
el que vam fer és analitzar
tots els hospitals
de l'Institut Català de la Salut
i van emprendre
les decisions
que teníem que prendre.
En el cas de l'Arnau de Vilanova,
els grans hospitals,
ara parlo provincials,
n'hi ha d'altres,
però el cas de Bellvitxa,
el cas de l'Arnau de Vilanova
i el cas de Joan XXIII
de Tarragona,
que són 40,
tenen pràcticament
la mateixa edat tots,
una mica més de 40 anys,
i el cas de Vall d'Hebró,
que té més de 50 anys,
el que vam plantejar
són grans reformes
i ampliacions,
perquè ens ho podien permetre
les instal·lacions,
perquè no hi havia defectes estructurals
com els que hi ha,
per exemple,
a Girona,
que també volíem fer el mateix,
però hi ha luminosis,
vam veure
que ens queien
una part,
i per tant,
en el cas de Girona
vàrem decidir
fer un nou hospital,
en el cas de Verge
de la Cinta de Tortosa,
un nou hospital,
entre ells,
perquè està allà dalt,
situat,
en un lloc
que era molt complicat,
l'accessibilitat,
i vam decidir,
a la resta,
Bellvitge,
Tarragona,
l'Arnau de Vilanova,
Germans Tries i Pujol,
bueno,
vam decidir
el que estem fent,
jo sé,
però de veritat,
vostès han de deixar
pel passat
el tema Reus i Tarragona,
sanitàriament parlant,
que és la meva responsabilitat,
jo crec que en tot,
són totalment complementaris,
totalment complementaris,
és més,
el nostre projecte de salut
és no competència,
en canvi,
sí cooperació i distribució,
qui decideix
què es fa cada hospital
és el Departament de Salut,
el nou hospital de Reus
no fa més complexitat
que la que feia,
per més que és un hospital nou,
que també és docent
i que té,
bueno,
que està en el lloc que està,
ja sé que el miratge
dels nous hospitals
acaben fent,
a la llarga
ho hem invertit
molt més a l'Hospital Joan XXIII
que a l'Hospital de Tarragona,
ja l'hi dic jo,
a part que també hem fet Salou,
que depèn també
en part del Joan XXIII
que aquest és un tema importantíssim,
hem parlat molt més de Cambrils
i molt menys de Salou
i en canvi vostès
no coneixen Salou,
en fi,
que és un centre magnífic,
més arquitectònicament,
des del meu punt de vista
fins i tot millor
que Cambrils,
és un centre d'altra resolució
per un territori
i que en part
no hauríem pogut tirar endavant
sense aquesta aliança clara
entre la primària
i l'Hospital Joan XXIII.
L'ubicació de l'hospital
i per això li dic
que el sociosanitari
que té al costat
el nou,
si és possible
que la tecla
faci el seu hospital allà,
acabarà configurant,
però sense la tecla,
sense la tecla
avui per avui,
la complexitat
que assumeix
el Joan XXIII
excepte amb alguns temes
de càncer
i de radioteràpia,
la resta és evident,
és el gran hospital terciari
de Tarragona
i de l'Ebre,
perquè vostès saben
que és l'hospital de referència
de Terres de l'Ebre
per a algunes patologies.
Per exemple,
quan nosaltres
vàrem plantejar
la necessitat
de portar Tarragona
a la hemodinàmia,
de posar cateterismes
a les coronàries,
tots dos volien
fer-ho.
De fet,
tenim cardiòlegs bons
a Reus
i a Tarragona
i en canvi
està clar
que vàrem decidir
i de fet
venen els cardiòlegs
de Reus
a fer l'hemodinàmia
aquí.
Això va ser
abans
de l'hospital de Reus.
Ara podríem haver dit
escolti,
ara que està nou,
no,
doncs continuem
tinguent
la unitat d'hemodinàmia
al Joan XXIII
perquè aquest té
un negoci
importantíssim
perquè té
una base
que no es veu,
anatomia patològica
molt potent,
que té
imatge mèdica
molt potent,
etcètera,
coses
que necessiten tenir
de molta més complexitat
que no té
l'hospital de Reus.
Ho dic això
perquè aquesta és la realitat
i crec que
han de pensar
que més temps
però que aquest és
un hospital
on acabarem fent nou
rehabilitant-te'l
i ampliant-te'l
de manera importantíssima.
No miren enrere,
sinó miren una mica endavant.
Un hospital com el de Joan XXIII
amb la capacitat
i amb l'àrea d'influència
que absorbeix,
creu que encara pot
en el futur
a mig termini
absorbir
algun altre servei
que potser ara
els terraurins,
la gent d'aquí
ha d'anar a algun altre
hospital de més referència
a l'àrea de Barcelona?
Molt pocs,
molt pocs jo crec
de complexitat.
perquè Girona i Tarragona
assumiu pràcticament
el 95-96%
de les patologies.
El que ens queda fora,
tot canvia molt ràpidament
a la vida,
però
són trasplantaments
que no té molt sentit
fer-los
més enllà
de dos o tres hospitals.
Encara anem concentrant
algunes patologies
de càncer infantil
que han d'anar forçosament
a menys de l'etapa inicial
a Sant Joan de Déu
a l'Hospital de Vall d'Abró.
Molt poques coses.
jo crec que pràcticament
a la cartera
de serveis
tenim,
en aquest hospital
avui ja estic parlant,
tenen un servei
de màximo facial
extraordinari,
un servei de neuro
vostès
extraordinari,
un servei
de cirurgia,
de respiratori,
en fi,
molts serveis
que són,
vostès saben,
molt punters
en aquest hospital
i que jo crec
que poca cosa més
de cartera
vol dir
de noves competències
o de noves patologies.
És clar que és veritat
que ara el que passa
és que
en la millora
de la tecnologia
i de la capacitat
dels professionals
ara fem coses aquí
que abans no feien,
de cirurgia més complexa.
Pràcticament
fem moltíssima cirurgia
complexa
de tot tipus,
de càncer,
tot tipus,
en fi,
de patologies
traumatològiques,
i això
no crec que
en el futur
tampoc
capgiri molt.
el seu hospital
de referència
és fonamentalment
Bellvitge,
amb aquestes 5%,
4%
i alguna cosa
Sant Joan de Déu.
Deixem la qüestió
de l'Hospital Joan XXIII.
Parlem una mica més
de l'atenció primària.
Des de la seva perspectiva,
quin és el balanç
d'aquests anys
en el sentit
d'equipaments sanitaris?
En el cas de Tarragona
hem viscut alguns,
en tenim alguns centres nous,
altres que s'han quedat remodelats.
Creu que l'atenció primària
en una àrea
com la de Tarragona,
ciutat,
i la seva àrea d'influència
està ja
ben coberta?
No, no.
El Camp Clar,
nosaltres el gran projecte
de primària
és el tema del Camp Clar.
Tenim Llevant.
El CAR de Camp Clar,
no?
El centre d'alta resolució
de Camp Clar.
Sí,
vostès coneixen Llevant,
el centre que tenim a Llevant,
que és per la tecla,
que és un centre
d'alta resolució,
que semblant
al que diguem
centre d'alta resolució
de Salou.
Per tant,
la gran futura inversió
és el centre
d'alta resolució
de Camp Clar,
que seria ja
equilibrar definitivament
des del punt de vista
d'atenció primària
on hem fet
el Sant Pere i Sant Pau,
tots els nous centres actuals,
no?
i que és una ciutat,
en fi,
barris complexes,
com vostè sap,
vull dir,
que hem tingut
d'anar fent
moltes inversions
i ara
la gran
encara ens queda
per fer
el centre d'alta resolució
de Camp Clar.
Quan tinguem això,
que serà una ciutat
realment
totalment ordenada,
que ara ja ha anat
millorant molt,
molt més resolutiva
del que era
l'atenció primària,
que és l'altre
nostre gran sentit,
parlem molt d'hospitals,
és veritat,
parlem molt més d'hospitals
que de primària,
però en canvi
el que et canvia
en la vida
és que la primària
funcioni,
perquè en general
les patologies,
la presumpció diagnòstica
de malalties
es fa a la primària,
no parlo de l'urgència,
la presumpció
de malalties
és en la relació
metge de capçalera,
metge de família
i pacient conegut,
el que pots tu
pensar
que tens
un càncer de còlon,
per posar un exemple,
o pensar,
doncs,
diagnosticar precoçment
una malaltia del cor
que potser s'expressa
amb un dolor
al pit
que no li doni importància,
això passa a la primària
i per això nosaltres,
a part d'una cosa
que fan els primaristes,
metges i infermeres,
que és intentar controlar
els factors de risc,
que això ho fan molt bé,
hi ha hagut un canvi,
per això nosaltres
continuem cada any
millorant l'esperança de vida,
també és veritat
que tenim els pacients grans,
com saben vostès,
l'esperança de vida
a Catalunya
són les més altes del món,
i això comporta
el sistema sanitari
dificultats
i moltes necessitats
d'adaptació
i de canviar,
hem d'intentar
envellir activament,
intentar fer un envelliment
més saludable
i el sistema sanitari
en el control
de factors de risc,
d'hipertensió,
de diabetes,
d'activitat física,
del tabac,
d'alimentació,
això és importantíssim
i això fa que
no tinguem
tants problemes.
Comencem,
és la primera vegada
que comencen a disminuir
els infarts.
És nou,
és totalment nou,
hi ha un canvi
que s'ha de consolidar
perquè aquests canvis
són lents,
no?
I això és deuria
hàbits més saludables
en general
de la població?
Sí,
que controlem
millor els factors de risc,
comencem a tenir,
la primària fa molt bé
els controls de risc
de l'hipertensió,
de la diabetes
i l'hipercolesterolemia,
colesterolal,
això també ajuda
en les medicacions
que són més eficaces.
ens costa més
canviar l'alimentació
i que feim
més activitat física,
però i el tabaquisme,
que jo crec
que és un element
molt important
perquè ho ha de tenir
més persones
que han deixat
de fumar
fa anys ja.
Això vol dir
que es van treure
de sobre
un factor de risc,
per tant,
la suma de tot això
és la primera vegada
que comencem
a veure
que comencen
a baixar
les malalties
vasculars,
especialment
a l'infarct.
Per altre costat,
està baixant molt
la mortalitat
per infarct
i per embòlia cerebral,
això sí que és
degut
a les serveis
d'emergències
i a les unitats
que tenim
molt potents
d'ictus
i d'infarct
com les que tenen
vostès aquí
a Joan XXIII
que són realment
perquè això
et canvia molt
la vida
i està baixant
d'una manera
entre el 20 i el 30%
la mortalitat
en aquests
només dos últims anys
des que tenim
desplegat
a tot Catalunya
això que en diguem
el codi infarct
i el codi ictus.
I han baixat
les listes d'espera
que ja sé
que és una pregunta
que se li fa recurrent
a la consellera del RAM
sigui qui sigui
han baixat
en aquests anys
de gestió
vostè al capdavant
del departament?
Han baixat
han baixat
més del 23%
el problema nostre
és que en tenim
moltes que han de
continuar baixant
Quines serien
les patologies
els casos
on seria
especialment necessari?
Hem millorat
molt les proves diagnòstiques
tenim en algunes
especialitats
des de la primària
fins que l'envien
a l'oculista
l'envien
el temps
no parlo de l'urgència
no parlo de l'urgència
que això
per una altra via
per tant
el gap
entre el primer diagnòstic
és el que
està millorant
en base
a uns circuits
diferencials
és a dir
el que hem de fer
nosaltres
és que pactin
el metge de família
i el propi hospital
a l'especialista
per veure
què pot anar
directament
amb una prova
diagnòstica
etcètera
que ha millorat molt
és el que ha funcionat
el diagnòstic ràpid
pel càncer
ho saben
en un mes
tot això
això sí que vam fer
bé de fer-ho
llavors
el que ha de millorar
encara és aquest gap
del primer diagnòstic
no urgent
i el segon
aquells procediments
quirúrgics
que no tenim
en temps de garantia
per tant
la columna
la malalties
quirúrgiques
de columna
etcètera
doncs
per tant
ara el que estem intentant
és dir
canviem una mica
el criteri
primer el preferent
pactar un preferent
quan el metge de família
creu que
el diagnòstic
s'ha de fer
en 15 dies
o un mes
allò ha de passar
per davant
segon
cap intervenció quirúrgica
s'ha d'esperar
més de 6 mesos
i a dintre
la llista d'espera
ha d'haver-hi jerarquies
que ja n'hi ha
si vostè té
l'han d'operar
d'una pròstesa
de genoll
i no pot caminar
ha de passar abans
que una persona
que té un dolor de genoll
però és suportable
totalment
i que no pot caminar
aquest és el canvi
que encara necessitem
jo diria uns quants anys
ens ha agafat també
evidentment
en un moment
ningú se li escapa
de dificultats econòmiques
aquest dels últims anys
que hem crescut menys
del que voldríem
créixer
en pressupost
tot i que el camp de Tarragona
ha sofert una discriminació positiva
11 punts per damunt
hem invertit
de despesa corrent
estic parlant ara
en el camp de Tarragona
el 86%
ha crescut
el pressupost
del camp de Tarragona
i a Catalunya
ha crescut
un 75%
igual que les plantilles
perquè els tocava
perquè nosaltres hem d'intentar
objectius
ser objectius
en l'assignació
de recursos
han tingut un creixement
del 25%
de la població
vostès només
amb 7 anys
però hem posat
molt més recursos
aquí
i en personal
a Catalunya
la plantilla
ha crescut
un 30%
i aquí ha crescut
un 45%
però vol dir que ara
comencem a estar
malgrat la crisi
en disposició
de millorar
entre altres coses
les llistes d'espera
ara que parlava
d'aquesta lleu d'immigració
ja per anar acabant
aquesta entrevista
consellera
hem tingut una lleu d'immigració
que segurament
no continuarà
sembla
s'ha estabilitzat
totes les previsions
s'indiquen això
no la consellera
en sap
de demografia
i de targetes sanitàries
ara estem en 7 i mig
7,6
7,6 milions
que li vull dir
és que
la cara negativa
d'això
és que això
és degut a la crisi
econòmica
que passa
que és veritat
que hem tingut
un creixement
molt ràpid
però això
és degut
al model econòmic
això és
quan es frivolitza
tant de l'immigració
mirin
Salut ha vist això
i ho veu
nosaltres
l'any
sap quin és
l'any que va créixer
més la immigració
a Catalunya?
el 2003
del 2003
al
2007
ha estat l'any
que hi ha hagut
un creixement
de 700.000 persones
i en aquests últims 10 anys
un milió de persones
l'any 2009
ja vam començar a veure
que les targetes
creixien molt menys
de fet ho vam veure
el 2008
creixien
però menys
el 2009
creixien
però encara menys
i el 2010
pràcticament
no han crescut
o han crescut
molt poc
això és
fixi's
és que és paral·lel
a la crisi
és totalment paral·lel
el model econòmic
no revisat
o el model econòmic
que teníem
que ha fet fallida
en alguns sectors
de la dècada
dels 90
especialment 90
fins al 2003
d'un creixement
de la construcció
com vostès saben
d'un creixement
de l'activitat econòmica
en general
d'un hiperconsum
va portar
que aquí hagin arribat
a Girona
per exemple
van arribar abans
és a dir
grans creixements
a Girona
són una mica
anteriosos
a Tarragona
Tarragona
és el territori
que ha crescut més
però no només
d'immigració
vostès tenen un fenomen
que no es dona
tant a Girona
parlo de Girona
perquè Girona
és el lloc
de marcació
d'Espanya
que té un percentatge
més alt
d'immigració
en canvi
vostès
el que tenen
és un altre fenomen
que no el havíem previst
que és
el Baix Penedès
la població
que ve de l'àrea metropolitana
exactament
i també
gent que ha convertit
la segona residència
en primera residència
tant al Baix Penedès
com al Tarragonès
aquest és un fenomen
i també
Cambria
els esgetes
el Baix Camp
tota la zona costanera
aquest és un fenomen
que s'assuma
el fenomen
de la immigració
que en efectes
de territori
són positius
totalment positius
efecte de serveis
perdoni
en fi
per això li explico
85%
jo quan vaig a Girona
em renyen
perquè em diuen
aquí has d'invertir
consellera
tu ets gironina
has d'invertir
menys que Tarragona
perquè sempre ens comparem
Tarragona
i Girona
ja ho sabem vostès
el sud i el nord
sempre de marcació
és a dir
quasi som iguals
en població
en qualsevol cas
aquesta reflexió
i ara sí que acabo
venia a Tom
de preguntar-li
si amb aquesta estabilització
de la població
aparent
en el sentit
que no creixerà ja
el ritme dels últims anys
tot i que sí que tenim
un envelliment
de la població
els ciutadans de Catalunya
els ciutadans d'aquest país
s'hauran de plantejar
realment
que s'hauran de pagar
alguns serveis
i que cada cop
s'hauran de pagar
més els serveis sanitaris
aquesta és una qüestió
el que periodísticament
se li anomena
simplement amb la paraula
copagament
el sistema sanitari
podrà aguantar
aquest ritme
tal com el tenim
o realment
he de ser conscients
que a mig termini
hauran d'anar pagant
jo crec que el que hem de consensuar
és que si volem
que els serveis continuï millorant
que encara hi ha aspectes de millora
com li he dit
el tema de les llistes d'espera
i altres
alguns altres
haurem de posar més diners al sistema
més diners al sistema
que només poden venir
de la fiscalitat
dels impostos especials
o bé d'alguna certa revisió
el problema del copagament
ara que ja n'hi ha
que ja n'hi ha
és que és injust
totalment injust
avui encara més injust
perquè un parat
paga el 40%
dels medicaments
per tant vol dir
que
però no és un debat d'ara
d'avui
i que a més
de cap manera
s'han de pensar
nosaltres no plantegem
ara posar cap pagament
adicional
però que aquest debat
necessita
la gran
la gran resposta
és
en el cas meu
és totalment afirmativa
no hem tocat sostre
en la necessitat
de millora financera
del sistema
ja ha de venir
per les tres vies
no ens enganyem
i una altra quarta via
que és veure com
les assegurances
privades
complementaris
que té la gent
que de fet
és una fórmula
de copagament
o bé d'empresa
perquè enclauso
les socials d'empresa
que pacten
amb els seus treballadors
que l'empresa
els paga
una assegurança
doncs d'empresa
no
doncs bueno
aquestes ens poden ajudar
a lleugerir
la pressió
del sistema públic
o bé
també
si van al sistema públic
de provisió
que ens paguin
una part
diríem
del servei
perquè
amb el tot
continuem incrementant
més moderadament
segurament
que el que voldríem
però moderadament
els ingressos
per tant
el que ara han de fer
els ciutadans
jo crec que ho estan fent
perquè està passant
una cosa totalment nova
que és que està baixant
la demanda
i no perquè s'hagi parat
l'immigració
a primària
està baixant
de manera
entre un 6 i un 8%
perquè també
és veritat
que la gent
truca per telèfon
i li respon
la responsabilitat respon
la recepta electrònica
la història clínica
compartida
molts tràmits
que es poden fer
per la xarxa
hi ha un canvi cultural
i a més jo crec
que la crisi
el que fa
és que la gent
doni més valor
a les coses
que tenim
per tant
estem en un moment
per sort
que baixa la demanda
la necessitem incrementar
amb algunes coses
com més activitat
per menys listes d'espera
però necessitem disminuir
per allò que no cal
anar al metge
o no cal anar a la infermera
o no cal anar
a urgències
que també comencen a baixar
les urgències
en general a Catalunya
i si s'estabilitza
almenys durant un o dos anys
que és el que està passant
des del punt de vista
de la targeta sanitària
la població
o hi ha un increment
pràcticament
diríem
molt petit
això permet
almenys
aquests propers dos anys
passar millor
del que hem passat
amb moltíssima pressió
amb els professionals
moltíssima pressió
perquè a més a més
ara
ja no m'ho pregunten
però s'han passat
vostès cinc anys
preguntant-te
què faltaven
professionals
els autors
treiem
perquè és veritat
que al damunt
quan teníem diners
no teníem
professionals
per contractar
perquè no n'hi havien
però vaja
jo crec que ara
estem en una situació
més tranquil·la
des del punt de vista
d'activitat
més difícil
des del punt de vista
econòmic
i sí
i crec que a nivell
d'Espanya
hem de tancar molt aviat
aquest acord
que ja vam obrir
fa temps
al mes de març
amb un full de ruta
que tenim
i crec que s'han de prendre
unes quantes decisions
que anirien
perquè on jo li he dit
Doncs així acabem
consellera Marina Agili
gràcies per acceptar
aquesta invitació
de Tarragona Ràdio
per repassar diferents temes
de l'actualitat
en matèria sanitària
especialment parlant també
d'aquests equipaments
que afecten els ciutadans
de Tarragona
Moltes gràcies consellera
i fins la propera
A vostès
Adéu-sia
Bon dia
Bon dia