Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Val!
I ft des demà!
que el 2009 va ser declarat com el millor
contrabaixista per una revista especialitzada
el millor contrabaixista del món
i la llegenda viva
que significava el Roy Haynes
85 anys a la bateria
que ja havia començat, havia tocat
amb Molly Armstrong a banda de tots
els grans del jazz
des de la Fitzgerald
des de Miles Davis
en fi, una trajectòria
molt i a més amb una vitalitat
el Roy Haynes animant el públic
i fent picades d'ullat
al públic, entrant molt
en joc amb el públic
de fet, ara no recordo, ha de sortir
dues o tres vegades en els visos
i bé
l'últim vis va ser
el Blue Hawk de Talonius Monk
un estàndard del jazz
que la gent va acollir ja amb la carpa ences
els llums encesos, la gent aixecada
bé, la veritat és que
una mica
traslladar-vos aquesta emoció que es va viure
dissabte al Camp de Mar
doncs l'ITC ha començat les seves primeres passes aquest estiu
i unes passes allò ben consolidades
perquè el que ens espera aquesta setmana
són espectacles, podríem dir allò
aptes per a tots els públics
en el sentit que
poden agradar a tothom
d'una banda la Bar de Molière
Joan Manel Serrat
la Bar de Molière són d'aquelles obres
que mira que haurem vist una
o moltes vegades
però clar, podem repetir, passar
clar, com els clàssics del teatre
com a Shakespeare, com a López
quan Lluís Galerón
vull dir, són espectacles que pots tornar a veure
tantes vegades com vulguis
perquè sempre es renoven
sí, sempre es renoven
però vull dir, que tenen una base
una base
per això són clàssics
perquè els temes que tracten són universals
i en el cas de Molière
va dibuixar uns arquetips teatrals
molt clàssics
que han perdurat en el temps
com és aquest avar
que tracta aquestes misèries humanes
que ja hi havia a la societat francesa
del segle XVII
i que continua havent-hi
avui en dia
és una mica el que rebindica també
a l'Abeli
aquesta culta al diner
i arribar fins que
aquest culta al diner
passa per sobre de les relacions familiars
i passa per sobre de tot plegat
però al final
hi ha una certa reflexió
si tu vols més metafísica
perquè són arquetips
però evidentment el to és de comèdia
i acaba amb un to de comèdia
perquè no podem oblidar
que parteix de la gran comèdia de Plaut
de la comèdia de l'Olla
Molière
per fer aquest text de la bar
sí, són clàssics
i els hem vist altres vegades
però cada autor
i cada director
hi dona el seu punt de vista particular
i en aquest cas és un director
molt de prestigi
el franco-argentí Jorge Labelli
que ha treballat molt al nostre país
i bé, li dona un punt molt interessant
i que compta aquest clàssic
amb una figura destacadíssima
com a protagonista
del gran Juan Luis Galiardo
Juan Luis Galiardo
que a aquesta hora
exactament tenim la certesa
i la constància
està a la consulta
del dentista
a la puerta del sol
de Madrid
i ho sabem
perquè havíem quedat amb ell
per conversar
en aquell moment
immediatament
em va dir
no, jo encantado
de hablar con usted
señorita
com és ell
i dice
lo que pasa
que tengo unos achaques
i unes coses propies
de mi edat


a aquesta entrevista
molt oportuna


































adeus
adeus
adeus
adeus



apuntava
que segurament
no hauria estat
diferent
no hauria estat
bidu
i llavors per tant
ja comencem a entrar
una mica
amb més riquesa
del personatge
d'entendre el per què
de les seves motivacions
que és una cosa
que ha de fer l'actor
abans de sortir el seu personatge
i per entendre'l
i tant
valdrà molt i molt la pena
serà el divendres
23 de juliol
molt ràpidament
obrim els telèfons
teniu sort
perquè com que encara
hem de parlar
de l'espectacle de Serrat
i del que sé d'aquesta nit
em penso que avui
us regalarem les entrades
directament
sense preguntes
perquè tinc
5 entrades
dobles
per regalar-vos
per aquesta representació
977
24
47
67
probablement
és innecessari
recordar el telèfon
perquè ja tenim
una primera trucada
a l'altre costat
molt bon dia
molt bon dia
amb qui parlem
allà en la Dora
què tal Dora?
mira molt contenta
rendida als peus
de Juan Luis Galiardo
quan alguna vegada
l'han fet alguna entrevista
a la tele
me quedo abobada
mira l'escolto
però
bueno
m'agrada molt
molt bé Dora
doncs el divendres
el podràs veure a l'escenari
aviam si se'n ve
perquè quan ve el Metropol
xiqueta ja sé el problema
que tinc jo
no és el Metropol
que és el Camp de Mar
ja ho sé
aviam si posen la veu
molt forta
si no hi ha algú
que l'acompanyi
per Tarragona
a part del balcon
i ensenyaré moltes coses
jo
en tot cas el Camp de Mar
Dora no cal que pateixi
perquè van sonoritzats
van amb microfone
sí, té problemes
vinga
vinga gràcies
Dora
a partir de divendres
podeu venir a recollir
les entrades
d'acord?
moltes gràcies
adeu a tu
bon dia
bon dia
doncs mira
ja ha sortit una voluntaria
que vol acompanyar
a fer una ruta turística
Juan Luis Galiardo
977 24 47 67
regalem més entrades
aquí a l'ETC
a la sintonia
de la ràdio de la ciutat
bon dia
hola bon dia
amb qui parlo?
bon dia el Carme Pinyol
què tal Maria del Carme?
bé
tu també vols acompanyar
Juan Luis Galiardo?
sí
sí
ho hi estan totes
però jo us veig ja
una mica que l'interès
va més enllà de la cosa teatral
sí
veus?
molt bé
així m'agrada
sinceritat
és estupendo
és estupendo
quan sents parlar
a persones d'aquestes
com castellanes
que parlen sobre els catalans
t'emociones tu
perquè Déu-n'hi-do
doncs escolti
jo crec que t'emocionaràs
molt també
al divendres
no per això sol
però que això encara
li ha afegit atractiu
el fet d'anar-lo a veure
sí
molt bé
Maria del Carme
el divendres
tindreu aquí
les entrades
a la ràdio
d'acord
gràcies per trucar
bon dia
adeu-siau
és un seductor
en el sentit més ampli
de la paraula
ho és
és una persona
que amb el seu discurs
independentment del context
on estigui
doncs sedueix
els oients
el públic
hola bon dia
hola bon dia
amb qui parlo?
amb Fina López
què tal Fina?
molt bé
un altre que vol acompanyar
Juan Luis Galiardo
de ruta per Tarragona?
sí
ho ha posat també
bueno bueno
tan maco
doncs el tema de la ruta
no sé
però que al teatre
hi aniràs divendres
això ja ho tens assegurat
d'acord Fina?
moltes gràcies
a tu per trucar-nos
bon dia
adeu-siau
una trucada
darrere l'altra
aquí a la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
per gaudir
hi ha més espectacles
perquè tenim
després Serrat
ara en parlarem
i no perdem de vista
la formació vocal
que arriba aquesta nit
al Pla de la Seu
bon dia
hola bon dia
amb qui parlo?
mira amb Josep
de Sant Pereix en Pau
Josep què més sisplau?
Josep Sanz
què tal Josep
com va el matí?
molt bé
molt calorat
molt calorat
molt calorat
això sí
i molt aixafegó
diuen que dijous
canvia una miqueta el temps
que baixen una mica
les temperatures
per tant la nit
al Camp de Mar
pot ser magnífica
divendres
esperem que sí
esperem que sí
molt bé Josep
doncs aquí tindrà
les entrades
el divendres
que l'esperen
molt bé
molt bé
tindrà la nova jove
a buscar-les
molt rebé
doncs cap problema
s'identifica
i no hi haurà
cap problema
Josep
molt bé
gràcies
a vostè per trucar-nos
bon dia
adeu bon dia
adeu bon dia
bé per trucar-nos
i per escoltar-nos
cada dia
que és el que fan
els oients
de la sintonia
de la ràdio
de la ciutat
haver-neig regalat
vuit entrades
me'n queden dues
que regalaré
l'última persona
i immediatament
ja ens retrobarem
amb aquest
hijo del soli
de la sombra
aquest homenatge
a Miguel Hernández
que fa Joan Manel Serrat
bon dia
hola bon dia
el seu nom
Tere Renúcio
què tal Tere
molt bé
mira aquí a la fresqueta
i escoltant-se
ai a la fresqueta
mira-la ella
sí sí sí
fresqueta
tot el dematí
que he estat escoltant
però ara m'he posat així
en plan de
d'apuntar si m'he deies
alguna cosa
de coses d'ell
és a dir
avui t'has preparat
t'has preparat
per la pregunta
però mira
però és per Juan Luis Galiardo
que s'ha allargat molt
sí i tant
però escolta
dona gust
escoltar-lo
i tant i tant
que sí
doncs escolta
i on estàs
que estàs a la fresqueta
mira aquí a casa
un mas que tinc
oi que bé
que bé
clar si estàs al mas
en plan de relax
una estoneta de relax
que segur que has treballat
prou al llarg del matí
i tant i tant
molt bé Tere
doncs el divendres
tindràs aquí les entrades
molt bé gràcies
a tu per trucar
bon dia
veus la Tere
la Tere fa enveja
en un mas tranquileta
home
enveja enveja no
perquè podeu anar-hi
és aquest dissabte
i la cita
una de les cites esperades
de l'ETC
sens dubte
grans noms
aquest cap de setmana
a l'ETC
eh Jordi
doncs sí
de Juan Luis Gagliardo
a Joan Manuel Serrat
quin cartell
sí
és el cap de setmana fort
perquè tenim aquestes dues
grans personalitats
una del món del teatre
l'altra del món de la música
i bé
jo penso que si divendres
doncs gaudirem
de la Baro
el dissabte
també gaudirem
i disfrutarem
de Joan Manuel Serrat
amb aquest últim treball
Ijo de la Luzi de la Sombra
gairebé 40 anys després
Joan Manuel Serrat
torna a Miguel Hernández
un dels seus poetes preferits
i per tant
un si fa 40 anys
ja es va convertir
gairebé en un disc mític
i que va ajudar a popularitzar
les nanes de la cebolla
que tots l'han cantat
amb la guitarra
alguna vegada
doncs que sí
el seu treball
va ajudar a popularitzar
l'obra de Miguel Hernández
aquest poeta
que va morir
amb una presó franquista
el 42
però és un gran poeta
ara torna
i música
13 poemes
de totes les èpoques
des de la seva joventut
fins a la seva
fins als últims temps
i bé
no és un recital
diguem-ne allò
la guitarra
no no
és un gran espectacle
sí
sí
sí
és que això és el que t'anava a dir
vull dir
posa música
en aquests poemes extraordinaris
però ho fa
acompanyat d'un sextet
de luxe
amb els habituals
el Ricard Miralles
la direcció musical
Josep Masquitfluss
a més bé
acompanyat
amb l'Albi de Lanza
el violí
per tant
és un sextet
i acompanyat
d'una parella audiovisual
diguem-ne una escenografia
que acompanya
cadascun dels 13 temes
o sigui
cada cançó
va acompanyada
d'un vídeo
fet per diferents
realitzadors
espanyols
des de
Montxor Mendari
el Cruixet
David Trueva
Vigas Luna
en fi
els millors realitzadors
de l'estat
posen la seva
la seva
imatge
el que a ells
els hi ha transmès
aquell poema
i mentre el Joan Manel
canta
podem gaudir
d'aquest suport audiovisual
al fons
i bé
és un dels grans
espectacles
que està girant
per tot l'estiu
va fer quatre dies
el grec
l'any demà
està parlada
en fi
bé
i jo tenim la gran oportunitat
d'escoltar-lo
a l'auditori
del Camp de Mar dissabte
clar
des del punt de vista
artístic
és un gran espectacle
no hi ha dubte
amb aquesta descripció
que ens ha fet
el Jordi
però també
em val a dir
que s'escau
al centenari
del naixement
de Miguel Hernández
i que a més
tota aquesta gira
acabarà justament
a Oriola
que és el lloc
de naixença
de Miguel Hernández
per tant
hi ha
tot un viatge
sentimental
per part de l'artista
que s'hi sent molt lligat
a aquest poeta
com tu bé deies
sí, sí
va una mica més enllà
normalment
és gaudir
sempre
de Joan Manuel Serrat
però en aquest cas
és evident
que és una cosa
que li toca
molt de prop
o que el motiva
especialment
i em sembla
que aquesta emoció
és la que
a través del recital
i de fet que estem
escoltant aquesta cançó
ens adonem
que es traslladarà
al públic
sens dubte
Doncs escoltem
una miqueta més
Eres la noche esposa
Eres la noche esposa
Eres la noche esposa
Yo soy el mediodía
Eres la noche esposa
Yo soy el mediodía
Mediodía
Serà el dissabte
doncs Joan Manuel Serrat
Hijo de la luz
i de la sombra
Per aquesta nit
tenim una nova cita
al Pla de la Seu
al QS
que va començar
el divendres passat
amb una sessió
de sol
realment extraordinària
i el que ens arribarà
aquesta nit
precisament
és un espectacle
completament diferent
amb una formació italiana
que es diu
Corou de Berra
Amíelacalari Amíelacalari Amíelacalé
Amíelacalari Amíelacalé
Amíelacalari Amíelacalé
Amíelacalari Amíelacalé Amíelacalé Amíelacalé Amíelacalé Nera che porta via
És un tòpic, és una cosa que s'ha dit tota la vida,
però és certa, la veu humana és l'instrument més complexa
i el que pot donar més matisos i el que pot oferir més musicalment parlant
també pot fer autèntics desastres, les coses com siguin.
Però no és el cas perquè aquesta formació, ara estàvem escoltant una mostra,
la tindrem en directe aquesta nit a Tarragona, arriben des d'Itàlia
i tenim a l'altre costat del fiu telefònic Jordi Freixas,
és el coordinador del Que Sé Qui Millor, per donar-nos quatre pistes
sobre aquest concert i sobre un altre que tindrem el proper dijous.
Jordi, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
És el nostre cronista del Que Sé.
Del Que Sé, sí, sí.
Abans parlàvem amb el Jordi Giramé,
no incidirem un cop més en el tema de l'espectacle
que va donar Chic Corea a Tarragona,
també de la nit de sul que vam tenir al Pla de la Seu,
i avui canviarem completament de registre
i ens trobarem amb una formació vocal
que pel que hem sentit en disc és extraordinària.
Sí, jo li diria que és una formació de veus netes,
netes, vull dir que estàs allà,
identifiques molt bé què fan, com ho fan,
perquè junta dues de les característiques
dels grans grups vocals polifònics.
Un és la qualitat tècnica,
l'altre és la passió per la temàtica que tracten,
i en aquest cas a més ens trobem amb un grup italià
amb un quintet que ens aporta els cants tradicionals
dels Alps del sud francès i d'Itàlia,
i per tant són gent de la terra que s'ho creuen
que és el que anem a buscar una mica amb les músiques d'arreu.
Una cosa, Jordi, tinc una curiositat,
perquè el divendres passat passava de casualitat pel Pla de la Seu
i com una hora i mitja, aproximadament abans que comencés
el concert de Sol, en aquest cas ja hi havia gent ocupant les cadires.
Imagina't, una hora i mitja de gent que ja vol agafar lloc
per als festivals del QS.
Al final vau posar cadires, però al final també la gent es va arrencar
a ballar i a moure's amb el ritme de soltellers?
Sí, sí, vam decidir seguir la dinàmica general
i és que el QS agrupa gent de molt diferents edats
i persones que poden voler ballar,
però persones que volen escoltar.
En aquest sentit vam posar un ampli dispositiu de cadires,
però deixant un espai força, força ampli al davant
per si el públic s'animava a ballar,
cosa que no va costar gens i tot va ser començar l'espectacle
i un nombrós públic de persones van tapar totalment la part del davant.
Això es va anunciar prèviament en els comentaris de presentació que fem
i, per tant, no hi va haver cap mena de problema.
Amb el contrari, qui va voler escoltar un espectacle de sol a l'americana,
diguéssim asseguts, ho va fer perfectament
i una munió de gent es va posar al davant
i va omplir tots els 7 o 8 metres que hi havia al davant de l'escenari
ballant.
I, a més a més, tot el que era al voltant,
les porxades,
totes les bandes darrere la taula de so, darrere les cadires,
també es van omplir
i vam tenir un espectacle de sol molt maco
a càrrec d'una banda
amb criteri i amb solera, no?
El d'aquesta nit és més aviat per estar assegut.
Com a molt, jo crec que...
I, a més, em deies que...
Picaré de mans, eh?
Perdona, també em deies que hi havia gent abans.
Sí, sí, però molt abans, eh?
Aquesta característica del QS que,
com a mínim entre mitja hora i una hora abans,
el públic ja ve per assegurar-se el seu lloc, no?
Esperem que sigui per la diversitat i per la qualitat que s'hi troba.
Ho ha dit alguna vegada.
Arriba l'estiu a Tarragona i integrem platja,
integrem QS, integrem aquestes coses
que ja formen part de la nostra vida a l'estiu.
Aquesta formació, avui i el dijous tenim una altra,
diferent, també canviem de escenari,
anem cap al claustre del seminari, no?
Sí.
Al claustre del seminari ens trobem amb Marc Eisel.
Aquest cas, si avui portem polifonia italiana,
Marc Eisel és un cantautor californià.
I en aquest cas,
portem ja una altra dinàmica, no?,
que és la dinàmica cançó-pop.
D'alguna manera, Marc Eisel era cantant i compositor
d'American Music Club,
una formació que va ser molt celebrada durant temps.
i en aquest moment el que ens ofereix és tota la seva partat en solitari,
des de la seva aparició a un local lontinenc reconegut que es diu L'Elluminaire.
oferia cançons de la seva banda, cançons propes, pròpies.
I què podem dir d'aquest artista?
Doncs que hi ha revistes com The Guardian que l'han definit com el millor escriptor de cançons de Nord-Amèrica
i inclús ha estat escollit per la prestigiosa revista Rony Lindstone,
que és la més important, com a cantautor de l'any, no?
Només cal dir que porta 14 discos a l'espatlla amb el seu grup American Music Club i en solitari,
i un artista jove però resistent
i que a més a més el que podem dir és que la valen treballs i col·laboracions
amb tot tipus de grups entre els que destacarem només un grup, que són el REM, no?
Vull dir que presenta un espectacle que pot ser a l'hora que intimista, contundent
i molt adequat per la proximitat també, no?
Home, doncs tots dos pinten molt bé, no? I Jordi?
Sí, sí, sí, sí, em sembla que són una certa pausa, eh?
Després de l'arrencada, així com deies, dinàmica i amb força de soltelers,
ara tornem amb unes propostes, no, Jordi?
Més tranquil·les, més pausades, però a la vegada que ens conviden a disfrutar també dels matisos, eh?
Sí, sí, més que perquè en el cas d'avui, a Cordo de Berra d'Itàlia,
són gent que en el marc i en la sonoritat de la catedral
sempre se sent molt, molt, molt bé, no?
És un grup dinàmic, sorgit de cultura ancestral
i hi ha un proverbi, ja diuen, la muntanya separa les aigües i unifica els homes
i ells basen la seva música amb això, no?
Vull dir, amb el fet que el lloc on vius i mésis muntanya, moltes vegades,
és un lloc de separació entre cultures, però al mateix temps també és un lloc de trobada
i els cants de la muntanya són cants que unifiquen perquè no només són, és música,
sinó que és un mitjà de comunicació, no?
I per tant, després de... en els canvis que hi ha hagut, a la Provença, Piemont, Ligúria, País de Niixa,
s'ha creat tota una dinàmica a l'entorn del sud dels Alps
que és identificada i remarcable i nosaltres el que portem en aquest moment
és un trosset de terra que és el sud dels Alps
perquè el trobem aquí amb una polifonia de veus
que té un reconeixement dins del circuit de la World Music, no?, que és important.
Nosaltres tenim una altra gran setmana de l'ETC
amb aquests dos concerts del QS, amb la Bar de Molière, amb Joan Manuel Serrat, Jordi Freixas,
moltíssimes gràcies i, escolta, dimarts et trucarem, eh?
Moltes gràcies i celebrar l'èxit, especialment el Jordi, celebrar-li l'èxit amb la gestió
perquè el concert de Chic Corea va ser espectacular
i em sembla que tothom que hi va anar va quedar ben content
i el de Soul Tellers que inaugurava, doncs no cal dir-ho també molt bé.
Una bona arrencada. Molt bon dia, Jordi.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies, adeu, Jordi.
Quins contrastos, comentes diferències i d'això es tracta de poder gaudir d'un bon catàleg
que han d'espectacles i de música a l'ETC de Tarragona, ens han menjat l'hora pràcticament.
Sí, sí, ha passat molt.
És que Juan Luis Galiardo parla molt, més que nosaltres, que Déu-n'hi-do, eh?
Parla molt i el continuarem a veure parlar el divendres, no?, amb aquest espectacle.
Que la gent se'l reservi divendres i dissabtes, Camp de Mar, Telefresca, divendres disfrutar de bon teatre,
vestuari d'època, quins actors, gran repartiment, Juan Luis Galiardo fent les delicis del públic
i el dissabte triomfa amb Serrat.
Grans nits a Tarragona, sens dubte.
Jordi Giramé, fins al proper dimarts, que vagi molt bé.
Fins aviat.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Dale que dale, dale que dale, dale que dale, dale al Cabrero Monte, hasta dejarle inmóvil.
Dale que dale, dale que dale, dale que dale, dale al Monte Lucero, hasta que se haga cielo.
Dale que dale, dale que dale, dale que dale, dale Dios a mi alma, hasta perfeccionarla.
Dale que dale, dale que dale, dale que dale, molino, piedra, aire Cabrero Monte, hasta.
Dale que dale, dale, dale que dale, dale que dale, largo.
Dale que dale, dale que dale, Dios.
Dale que dale, dale que dale, hasta la perfección.
Dale, que dale, que dale, dale, que dale, dale, que dale, Dios.