És una entitat que funciona, si no m'equivoco,
i si no em rectificaran els convidats.
Ja fa més de cinc anys en gestió de menjadors,
ofereix activitats a diverses escoles de la demarcació,
però ara ja fa un temps està treballant en un projecte
amb persones que han estat prèviament condemnades
per un jutge a fer treballs comunitaris.
Generalment són delictes que estan relacionats
amb la seguretat del trànsit.
Una iniciativa que sembla ser donant els seus fruits,
perquè parlem de projecte,
però jo crec que ja ha començat a materialitzar-se
alguna que altra experiència.
Ens ho expliquen, tot seguit, d'una banda, Montse Zaragoza.
Montse, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Ella és educadora social de la Fundació.
També ens acompanya, Jesús Cessé. Bon dia, Jesús.
Hola, bon dia.
Un dels membres fundadors de la Fundació.
I Cristóbal Luceño. Bon dia, Cristóbal.
Bon dia.
Educador cap a tas.
Això ja dona pista del que deus fer tu dins d'aquesta tasca.
Però, si us sembla, abans d'entrar en aquest projecte,
que és el que us manté ocupats,
tot i que m'imagino que no heu deixat de fer
tot el que feu ja tradicionalment,
per què no ens expliqueu què feu vosaltres?
Qui sou? Tot i que ja sou veterans aquí,
en el camp del treball social.
Bé, doncs com bé deies,
la Fundació en xarxa fa aproximadament cinc anys i mig
que va néixer,
i som una entitat
que bàsicament treballa aquí a Tarragona
i en les localitats al voltant,
com poden ser Vilaseca, Constantí,
a Reus, una mica.
Som una entitat que fa activitats educatives.
Estem treballant en escoles,
en horari extraescolar,
activitats extraescolars,
menjadors.
També treballem de cara
amb ajuntaments,
fent activitats de centre obert,
joves,
i fins i tot treballem amb gent gran.
Encara que tot,
l'eix fonamental
és que som educadors,
som monitors,
som gent que treballa
amb activitats educatives.
Des de la primera infància
fins a gent gran.
Però no ho hauríem de senyar exclusivament
a grups que estiguin en risc d'exclusió?
En general?
No únicament,
no únicament.
Estem treballant
amb la població en general.
Perquè a vegades hi ha aquesta confusió,
no?
No, no.
Fundació,
activitat d'educació social,
de seguida hi ha,
mirem aquells col·lectius
que estan més desafavorits.
Vosaltres treballeu en general
amb unes dinàmiques educatives?
Hi ha projectes
que sí que treballem
amb col·lectius més desafavorits,
però en general
treballem amb la població en general.
Per sort
o per no tanta sort,
els nostres fills
treballem
i a l'hora del menjador
es queden
amb les escoles
i rebent un servei
de menjar,
però també nosaltres
li donem un servei educatiu.
sou vosaltres
els que lluïteu
al migdia?
Nosaltres
lluitem molt
al migdia.
I molt
que heu de lluitar,
segurament.
Doncs sí,
per això
parlem de serveis educatius,
però no parlem
amb col·lectius
únicament
desfavorits.
Sí,
activitats que formen part
de la vida quotidiana
dels infants
en l'entorn escolar,
no?
També,
com bé deies,
activitats extraescolars
que es puguin fer
després de classe,
també.
Exactament.
treballeu en aquests temes.
Sí, sí,
en l'hora de migdia,
per la tarda,
caps de setmana...
I com es dona
aquesta circumstància
que ara
estigueu treballant
justament
amb aquesta iniciativa?
Fent una miqueta
de referent,
a veure,
que una persona
que té una determinada
condemna
amb unes característiques
legals
que ara no entrarem
pugui,
doncs,
fer treballs
per la comunitat
és un aspecte
que la legislació espanyola
ho contempla fa temps,
però sovint els col·lectius,
fins i tot
a l'àmbit judicial,
doncs,
han manifestat
la dificultat
que hi havia
que aquestes persones
poguessin fer-ho
perquè hi havia
poques empreses
o entitats
que estiguessin disposades
a acollir una persona
que fes aquestes feines.
Com preneu vosaltres
contacte
amb aquest projecte?
Justament per això,
perquè som coneixedors
d'aquesta necessitat
que té el Departament
de Justícia
de tenir entitats
que facin
aquest servei
i que puguin
donar hores
de servei
en benefici
a la comunitat
en projectes
que puguin
revertir
positiu
per a la nostra ciutat,
que puguin revertir
en positiu
en general
per a la societat.
Som coneixedors
d'aquesta necessitat
i nosaltres
d'alguna manera
lliguem dos caps.
Nosaltres estem treballant
amb les escoles,
molt treballem
amb les escoles.
Les escoles
a vegades
la part més
feble
són
les
AMPAs,
les
associacions de pares
i mares
que treballen
voluntàriament,
que tenen pocs recursos
i que a vegades
nosaltres treballem
molt a colze a colze
amb ells
i ens diuen
que hem de fer
un petit arregl
aquí,
hem de pintar allà,
hem de fer això
perquè no tenim recursos.
Els diners
van justets
sempre, eh?
Exactament.
I nosaltres
lliguem
aquests dos caps,
pensem
per què no fem
un projecte
que pugui
tenir cabuda
persones
que han de complir
un treball
en benefici
de la comunitat
i a la vegada
donem un suport
a les escoles
amb les quals estem treballant
i que d'alguna manera
tothom pot sortir guanyant,
que és un dels nostres
lemes com a entitat.
Per tant, Jesús,
sou vosaltres
qui pren la iniciativa
i presenta aquest projecte
al Departament de Justícia.
Justament.
Presentem aquest projecte
al Departament de Justícia.
El Departament de Justícia
els sembla molt bé.
Estem
signant un conveni
de col·laboració
amb ells
i d'altra banda
també parlem
amb l'Ajuntament de Tarragona
perquè són els
d'alguna manera
la gent que
és propietaris
dels edificis municipals
que són les escoles
públiques de Tarragona
que també els sembla molt bé
tot aquest projecte
i aquest suport
que donem.
Llavors,
comencem a demanar
a les escoles
directors i ampers
quines necessitats tenen.
Pintar els patis,
petits arreglos
de jardineria,
arreglar
mil històries,
petites coses
que potser
a vegades
tampoc
és molt difícil
que et vinguin
un servei municipal.
I la burocràcia
que t'estalvies
és perquè des que dius
que necessites
pintar una porta
fins que t'aproven
un pressupost
jo m'imagino
que aquella porta
pot caure.
Però la burocràcia
és la que és, no?
De fet,
aquí comença
la feina de la Montse
que és d'anar
fent aquesta detecció
de necessitats,
de parlar
amb totes les escoles
i veure
què és el que necessiten.
Sabeu què passa?
I ara no ho hauria de fer
però parlo des d'un punt
de vista estrictament personal.
Sembla tan fàcil,
tan evident
i tan normal
que és extraordinari,
no?
Que puguis accedir
a una administració
que té unes necessitats,
que una fundació
com ara vosaltres
pugui donar resposta,
que s'arribi a un acord.
És el normal, d'acord.
És el que apunta
al sentit comú
però no sempre
es troba aquesta inèrcia
més vosaltres
que treballeu
amb temes
d'educació social, no?
Sí.
Bastant singular.
Hi ha molta reticència
també perquè quan expliques
el projecte
tothom diu
bé, però penseu
que això és una escola.
A les escoles, la reticència.
Sí.
Bé, a veure,
el món educatiu en general,
dius, ostres,
ens sembla molt bé,
això té que tindre cabuda
però penseu
que és una escola.
Vull dir,
té uns horaris,
té uns nens
i una comunitat educativa.
Qui vindrà?
Qui vindrà?
Jo m'imagino
que deuen visualitzar
allò com aquell
que se fuga d'Alcatraz, no?
És a dir,
no un senyor
que no ha tingut
un comportament correcte,
que és veure,
agafar el cotxe,
però, en fi,
és un delicte
contra la seguretat
del trànsit,
és un delicte penal,
però clar,
jo m'imagino
que deuen visualitzar
un perfil delictiu
que espanta.
Sí, a vegades
no pensem
que pot ser
qualsevol de nosaltres,
no?
Allò de dius,
ostres, a veure,
qui no ha agafat el cotxe
després d'un sopar d'empresa,
allò,
i dius, ostres, ostres, ostres,
i al final,
bé, és gent,
a veure,
com tots nosaltres,
mala sort,
o bé,
fer una cosa mal feta,
evidentment,
i llavors, clar,
aquest projecte
quan el presentem
a les escoles,
el primer és,
bueno, vale, sí,
estem engrescats,
però, al tanto,
a veure què,
què passarà,
què no passarà,
llavors, bueno,
quan fem la primera
escola pilot,
no?,
vam anar allí,
ho vam fer.
Es pot dir
quina va ser la primera
que ja heu treballat?
Aquí,
el César August.
El César August,
aquí mateix, sí.
I van quedar tan contents
i, bueno,
ens van donar més feina,
més feina,
perquè al principi,
bueno,
i què podem fer?
Heu obert la caixa dels trons,
heu dedicat.
El Cristóval,
em penso que ja veu perfectament.
Sí, al principi,
bueno,
Cristóval també ho sap més,
perquè, bueno,
què els hi farem fer, no?,
aquests nois,
què podran fer?
I nosaltres, bueno,
això,
tasques de reparació,
demanem diverses,
que no són ni de brigada,
que no ens posem a la feina
de ningú,
sinó coses que s'han de fer
i que li toca puxar l'ampa,
no?,
i no saben com fer-les, no?,
doncs s'hauria de recol·locar
aquestes cortines,
la sala d'acte
s'hauria d'ambientar millor,
s'hauria de fer coses així, no?,
llavors comencen amb coses petites
dues o tres setmanes,
com a molt,
estem a punt de marxar,
escolta,
és que havíem pensat
que podríeu fer, no?,
i aquí és també
la gratitud de la feina ben feta
i de saber que, bueno,
doncs que anem per bon camí.
Quant de temps porteu ja?
Des d'octubre.
Des d'octubre treballant
directament a les escoles,
fent el projecte,
treballant,
i la feina de darrere, no?,
aquesta des del juny.
Però ja des d'octubre,
diguem-ne que ja aquesta feina
es pot veure.
Ja es pot veure.
Cristóval,
tu estàs al peu del canó,
per a veure,
educador capatàs,
és que tu has de conèixer
aquelles persones
que fan el treball comunitari,
has de conèixer
les seves habilitats,
perquè, clar,
un pot cometre
un delicte de trànsit,
però no vol dir
que sigui un manetat.
No, necessàriament.
Una cosa no està lligada
amb l'altra.
Dins del teu paper,
de la teva feina,
com funciona?
Vull dir,
teniu dels candidats
al Departament de Justícia,
es posen en contacte
amb vosaltres?
Sí,
això és la derivació
que ens venen
al Departament de Justícia.
Veu els que
tenen que realitzar
el treball en benefici
de la comunitat
i a partir
d'aquests perfils
de persones
ens deriven
alguns centres
o uns altres,
algunes entitats
o unes altres.
Nosaltres,
com que demanem
sempre gent
que sigui una miqueta
de manetes
o que tingui
algun ofici
o alguna cosa
referent al manteniment,
ja ens deriven
algun perfil
així semblant.
I aleshores
arriba un moment
que es posen
en contacte amb tu.
Sí,
normalment fem
una reunió prèvia
on se coneixem,
donem l'equipació
necessària
perquè van equipats
amb el sistema de seguretat
i tot això.
I, bueno,
després comencem
a treballar a les escoles.
Ja sabem
més o menys
els oficis que tenen.
Aquesta és una altra,
no?
Qualsevol persona
no és tributària
de fer aquesta feina.
Bueno,
no són feines
molt complicades
tampoc,
però, bueno,
si hi ha alguna cosa
que se necessita
alguna especialitat,
doncs procurem
que hi hagi.
Hem tingut pintors,
paletes,
vull dir, clar,
gent que són especialitzats
amb feines concretes
i si no,
sempre hi ha tasques
que es poden fer.
I normalment
què treballeu?
Amb una colla
de persones
que han de complir
aquesta pena?
Sí, sí, sí.
Normalment són colles
entre dos i cinc
o sis,
de moment,
és el que hem anat fent
i, bueno,
fins que compleixen
normalment
les hores que tenen,
que solen ser
vuitanta,
entre vuitanta.
La mitjana
quan és una,
s'imputa una pena
d'aquestes,
unes vuitanta hores?
Unes vuitanta hores,
sí, són delictes,
o sigui,
no és una falta molt greu.
Que generalment
és el que deu,
per exemple,
conduir sota els efectes
de l'alcohol
amb un excés de velocitat
retirada de carnet
molt tan metàl·lic
i serveis a la comunitat.
Seria el perfil
més estàndard, això.
Sí, sí, sí.
Ahà.
I com s'ho prenen?
Home,
a veure,
el primer dia...
A vuitanta hores
però hi ha un horari.
Sí,
són quatre hores diàries
de dilluns a divendres.
A banda de la feina,
si estan treballant
amb les seves vuit hores de feina.
Sí,
si estan treballant,
sí.
De moment,
els que he tingut
estan tots a l'atur.
Mira,
encara.
Encara.
Suposo que aprofiten
ja que estan a l'atur
i han de complir aquesta...
Perquè clar,
tampoc és una...
Compte no anar amb ells
pel que jo he vist
a l'hora de posar-los
les dates,
els pregunten
com ho teniu,
i tal...
Per compromisos laborals,
familiars...
Clar,
perquè no sigui
deixar de treballar
per anar a fer...
Sinó que quan tenen hores lliures,
doncs...
Per això,
amb el carrer
ho fem a la tarda,
també.
Però quan acaben les classes?
Sí,
de les quatre a les vuit,
normalment la primera hora
fem tasques al pati
i després
pugem a les aules
a fer el que s'hagi de fer.
A mi dius que al començament
molt bé,
molt bé no ho porten.
Bueno,
a veure,
malament tampoc,
però és allò
que no saps on vas,
en realitat.
Resignats?
Sí,
sí,
i una mica a veure
què passarà,
no?
Però bueno,
en dos dies
ja està la cosa reglada.
Estableixen relació
amb ells
perquè tantes hores treballant?
Sí,
si vols que et digui la veritat.
Home,
doncs encara sort,
no?
No,
no,
és una de les coses
que procurem,
que estiguin agur
i que no hi hagi...
Surt el tema
del per què estan allà
i surt el tema
del trànsit,
si surt el tema
de mai més
veuré conduint allò.
Sí,
home,
surt el tema
i diuen,
hòstia,
hem d'anar amb cuidado
perquè...
però,
bueno,
també n'hi ha que es queixen.
No ho troben just.
No ho troben just
perquè diuen,
per exemple,
el que es diu molt
és fa un any
no era un delinqüent
per això.
M'hi posaven una multa
d'una assència administrativa
i bon,
ara sí,
no,
però bueno,
això els hi durà
els primers dies,
després ja se n'obliden.
Més de 80 hores,
déu-n'hi-do,
els perfils,
hi ha un perfil clar?
Perquè,
clar,
això de ser imprudent
davant del volant,
em penso que no discrimina,
ni edats,
ni classes socials,
ni condició econòmica,
que com diu la Montse,
tots estem,
som susceptibles
de poder,
en un moment donat,
fer una,
cometre una errada
com és això
i que ens agafin
i que un jutge
ens ho,
faci una sentència
que fem treball
en benefici
de la comunitat.
I com deia el Cristóbal,
tenim una experiència
molt positiva
perquè inicialment
hi ha algunes persones
que no els troben just,
a tothom li va malament
fer una cosa
que no et paguen,
però que pensem
que és una feina
que després
és molt visible
que és en benefici
de la comunitat,
és en benefici
de la comunitat
i és en benefici
dels nens
i que d'alguna manera
moltes vegades
han sortit dient
bueno,
no m'ha agradat fer això
però ja que ho hauria de fer
estic content
d'haver fet el que he fet.
Té un resultat positiu,
no és una cosa inútil.
A més és una feina agraïda
perquè per exemple
els nens
de seguida
capten
que estàs fent alguna cosa.
Però són els senyors
que els arreglen
al col·le.
Sí, exacte.
Ja els hi diuen.
Ostres,
esteu a pintar,
que xulo,
no sé què.
Clar,
això ho vulguis o no.
I inclús
els professors,
els caps d'estudis,
directors,
vull dir,
són gent que sempre
sempre estan,
ens feliciten,
vull dir que
tenim apoyo.
Són homes,
generalment?
Sí,
de moment
només han tingut homes.
De moment,
sí,
de moment
no sabem per què
però només han tingut dones.
El cas és que
només hi ha homes.
Bueno,
i l'altra part del projecte
que és la que també toquem,
és que
quan anem a presentar
projecte a les escoles,
les escoles també fan un treball
amb els nens
en aquest projecte.
O sigui,
se'ls explica a tots els nens
que vindran uns senyors.
No se'ls amaga la seva condició.
No, no,
no se'ls amaga per res.
Que vindran uns senyors,
que ni vindran a arreglar
el pati,
les cistelles de bàsquet,
bueno,
el que vegin ells
que està malament
i que són gent
que ha tingut un,
ha fet un error,
han estat castigats
i una manera
de reinvertir el seu càstig
que és ajudar en els demés
i que és una manera bonica
d'ajudar,
que és una manera bonica
de fer les coses.
Que per ser adult
no tenen lliures de les coses,
només com els nens petits
que sempre els castiguem,
no?
Allò que quan han fet
alguna cosa malament,
vinga.
Doncs que ser adult
també té les seves responsabilitats
i també té els teus errors
i que també ens equivoquem.
I això hi ha moltes escoles
que ho estan treballant molt bé
i quan se'ls presenta el projecte
doncs ells ja dintre
del claustre de professors,
ho integren al currículum.
Ho integren.
Ah, sí?
Sí.
I ho expliquen
i a l'hora de tutoria
aprofiten
en qualsevol moment
per explicar.
Llavors,
quan ells estan al pati
ho veieu, no?
Ai,
ho esteu pintant
o ho esteu fent,
això, no?
Sí, sí, sí.
Vull dir,
no s'amaga el projecte
ni als nens
ni a la comunitat escolar.
Vull dir,
ho saben tot
i això fa també
que els nens vegin
el que hi ha fora,
no?
El que també ens toca...
S'acosta a la realitat.
Exacte.
És necessari.
i és la vessant doble també.
És a dir,
bueno,
a part de reinvertir,
doncs també
es produeix un efecte col·lateral
també dels nens.
Ho aprofitem educativament.
Ho aprofitem educativament.
Parlava el Cristóbal de pintura.
Quantes feines he arribat a fer?
Quin tipus de feines
he d'arreglar de tot una mica, no?
Sí, sí.
Des de pintar portes
com deies tu abans,
pintar les ratlles del pati
dels camps de bàsquet i de futbol,
reparacions de tipus
una paret
que està en mal estat,
jo què sé,
penjar murals,
arreglar lloguets...
La veritat és que
hem moltíssimes coses.
Personalment,
Cristóbal,
com a educador,
és la primera vegada
que treballes
amb aquests perfils,
o no?
Sí, no?
Sí, sí, sí.
Tu també potser
has estat una experiència nova.
Sí, sí.
I Enriquilora,
per mi també.
Una manera
d'ampliar aquest espectre.
Col·legi César August,
clar,
la cosa està funcionant
i molt bé
i s'han de reparar
moltes coses a les escoles.
Hi ha demanda
de més escoles.
Teniu planificat
anar-hi a...
I a llista d'espera.
Ja hem fet també
Sant Pere i Sant Pau,
Marcel i Domingo,
ara estem a Pau del Clos
i pròximament
el Pràctiques,
el Fai Pràctiques
i després
tornem a fer la ronda
perquè hi ha
tantes necessitats
que ens han tornat
a demanar
als mateixos teixis,
als mateixos escoles
si hi podíem tornar a anar.
per fer l'avaluació de l'any
ben tancat
farem aquestes quatre escoles
i ens llençarem de cap amb elles
i de cara a l'any que ve
ja farem les altres.
I sospito que tot
i les campanyes
que es fan de trànsit,
vull dir,
personal,
entre cometes,
per treballar-hi
no hi falta, no?
No.
Per el que ens comenten
la Comissió Social
de la Presó
que és qui ens deriva
les persones,
no els hi falta.
És més,
moltes vegades
ens manifesten
que tenen
molt volum de feina
i que a vegades
fins i tot
aquest volum de feina
no els hi ajuda,
tenen overbooking
d'alguna manera de feina
i no poden derivar
en prou d'agilitat
per això,
pel volum tan elevat.
A banda,
en general,
ho hem comentat abans,
hi ha una certa reticència
per part d'entitats
i empreses
a vegades
a acollir aquesta possibilitat
de fer tasques
a la comunitat,
una mica aquestes idees
que tenim tots preconcebudes,
que es poden entendre
però que jo m'imagino
que costa de trobar.
En aquest cas,
vosaltres,
amb el model de fundació
i tractant-se de temes educatius
són aquesta facilitat.
Bueno,
i hem tingut també
la facilitat
que com que estem treballant
amb les escoles,
les escoles ens coneixen
i d'alguna manera
tenen una certa confiança
en nosaltres
i saben
que
és una eina facilitadora.
que ens heu apostat
és perquè la cosa
tenia una solvència.
I només treballareu
amb persones
que han estat
condemnades
per aquest tipus
de delictes
o es plantejaria
treballar
amb un altre tipus
de perfil
de condemna?
És que
nosaltres...
no depèn de vosaltres.
No, no depèn de nosaltres.
Justament com que treballeu
a centres educatius
és el que dèieu abans.
Doncs es veu
que se us ha girat
més feina,
encara.
Ens han deixat
algun detall important
respecte a la tasca
que feu?
Perquè, vaja,
jo crec que ho hem repassat
tot força.
Ara,
quina és l'escola
més immediata
on heu d'anar
a fer coses,
Cristóbal?
Ara,
a Pràctiques.
A Pràctiques.
Sí.
I com està el panorama?
Teniu molta teca allà?
Bueno,
està bé la cosa.
Què hi ha?
Què hi ha?
A veure,
has fet ja inventar
una mica d'estudi de camp.
Sí, una mica sí.
Tenim un torral
pels nens per fer,
el qual muntarem.
Hi ha també pintura
per repassar les aules
perquè estan canviant el terra
i nosaltres faríem seria
aprofitant
que buiren a l'aula,
doncs pintar-la,
ja la deixaríem pintadeta.
La porta de fora
que fa mil anys
que no es pinta,
li donarem color
perquè es veia bonica
i no sé,
hi havia més coses,
llocs de terra
i més coses
que aniran sortint.
I més que aniran sortint.
Llavors,
això que es diu
de serveis a la comunitat,
que sembla del món
de la ficció
i de les pel·lis americanes,
doncs aquí també
podem emprenyar
aquesta eina
que realment
és una eina
que està donant
molts bons resultats.
Moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
i de veritat
enhorabona
per la feina que feu.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies.