Aquí un minut seran tres quarts onze del matí.
Deixem les qüestions educatives.
Abordem ara un tema de conflicte laboral molt personal
perquè estem parlant del cas de l'exjugador del nàstic Antoni Pinilla.
Aquest matí a primera hora estava convocat l'acte de conciliació
entre Antoni Pinilla i l'actual Consell d'Administració.
Ja sabeu que aquí hi ha unes divergències clares
sobre la indemnització que ha de pagar el club,
sobre la indemnització que ha de cobrar Antoni Pinilla
per deixar el seu càrrec de director general.
L'acte de conciliació s'havia de fer a la seu territorial
del Departament de Treball de la Generalitat a Tarragona
i allà hi anem ara mateix en directe amb la unitat a mòbil.
Joan Maria Bertran, Josep Bardilà, Josep, bon dia.
Hola, bon dia.
Ja s'ha fet aquest acte de conciliació?
Ja s'ha fet. Ha començat, com dèiem, vora a les nou del matí
i han sortit gairebé a un quart d'onze.
Per tant, una hora llarga en aquest acte de conciliació
on finalment s'ha arribat a un acord.
Finalment, les dues parts han arribat a un acord
després de tot el conflicte,
des que Antoni Pinilla va deixar de ser director general
de l'Onàstic amb l'entrada del nou consell d'administració.
Per tant, avui han arribat en aquest acord
al Departament de Treball,
per la qual cosa, a partir d'avui,
Antoni Pinilla deixa de ser treballador de l'Onàstic.
Ja no serà un treballador de l'Onàstic.
No han volgut donar detalls pel que fa a diners,
no han volgut donar detalls econòmics,
però sí que han dit que els dos han sortit satisfets,
han arribat a un acord,
els interessos de cada un dels dos s'ha posat sobre la taula
i finalment s'ha arribat a aquest acord.
En aquest acte de conciliació hi havia, com dèiem, Antoni Pinilla
i per part d'Onàstic, el seu secretari Jordi Lloret
i el president José María Fernández,
a la sortida no han volgut fer declaracions,
sí que ha parlat en veu d'Onàstic el seu secretari.
Com dèiem, ha explicat això,
que finalment Pinilla, a partir d'avui,
deixa de ser treballador d'Onàstic de Tarragona.
Els dos han manifestat que, tot i ser un conflicte laboral intern,
és d'interès per tota la gent que hi ha darrere del club
i per la importància del club d'Onàstic de Tarragona.
Jordi Lloret ha comentat que tot s'ha fet i gràcies
a que les dues parts han pensat en clau d'Onàstic.
Finalment, tots dos han pensat, primer de tot, en el Onàstic
i per això manifesta que s'ha arribat a aquest acord.
Diu també que és un punt i seguit,
que per tant sempre estan les portes obertes per Toni Pinilla a Onàstic,
però vaja, si us sembla, escoltarem el que ha dit
a la sortida d'aquest acte de conciliació
el secretari d'Onàstic, Jordi Lloret.
Molt bé, anem a escoltar-ho.
S'ha tallat el vincle laboral.
Toni ja m'ha manifestat que no sentia ni còmode
amb la nova situació, ni amb el nou organigrama,
ni es veia complir les seves expectatives,
que és el que tenia laborals.
És un conflicte laboral, és un conflicte d'interès,
cada part ha defensat el seu,
però jo crec que el més important és que
tothom al final ha pensat en clau d'Onàstic
i això, possibilitat, que haguem tingut un acord
en aquests moments.
Toni, deixa la...
no la disciplina, perquè estaríem parlant com a jugador.
Sí, sempre.
Deixa de pertanyar al gimnàstic com a treballador.
És un punt i seguit.
Estem tots...
Som Nàstic, tots som de Tarragona,
el Toni sempre serà un referent,
i per tant, bé,
la vida ens porta per camins diferents moltes vegades,
però jo el que crec que m'acisteix factori
és això, que aquí tothom
ha pensat en el mateix,
amb el Nàstic en primer lloc,
i això, possibilitat,
que s'arribi a un acord.
Ja heu sentit, sobretot en clau d'Onàstic,
és el que ha volgut remarcar
el secretari d'Onàstic, el Jordi Lloret,
que també, a la pregunta dels periodistes
de si per què s'ha hagut d'arribar en aquesta situació,
per què s'ha hagut d'arribar en aquest acte de conciliació d'avui,
ha dit que, vaja,
potser sí que es podrien haver fet les coses d'altres maneres,
però que coses com aquestes
necessiten el seu temps de maduració
i que, per tant,
si finalment s'ha arribat a un acord,
doncs que era necessari arribar en aquest punt.
M'acord que han acceptat les dues parts
i, per tant,
punt final a aquesta història particular.
No, no, simplement, a veure,
jo entenc que quan hi ha
un conflicte d'interès o un conflicte laboral,
les solucions tampoc són fàcils d'un dia cap a l'altre,
que segurament tots podrem pensar
que un podia haver fet de més o de menys.
Cadascú, quan se'n va a casa seva,
ja he tingut, jo per la meva feina,
ho assumeixo cada dia.
Quan portes un conflicte,
sempre te'n vas a casa pensant
si ho podies haver fet millor,
si ho podies haver fet més curt,
si ho podies haver guanyat més,
si ho podies haver guanyat menys.
Jo crec que totes les coses tenen el seu temps,
que mai són tan fàcils com sembla,
quan al final has arribat a un acord
i penses, ostres,
potser ja podíem haver arribat a aquest acord abans,
però potser també són necessaris uns temps de maduració
per poder fer els acords.
Jo em quedo amb aquesta lectura.
Jo crec que aquí tothom ha pensat en Claunàstic
i que gràcies a pensar en Claunàstic
s'ha pogut arribar a un acord.
Hi ha un acord, per tant,
quan tinc un acord fet,
no puc més que tenir satisfacció per l'acord.
Aquestes eren les paraules de Jordi Lloret,
el secretari del Nàstic.
Aquesta era la versió que ha donat el Nàstic de Tarragona,
però també ha parlat en Toni Pinilla
d'aquest acord d'acte de conciliació
que s'ha fet avui al matí al Departament de Treball.
Evidentment, el seu estat d'ànim,
per a bo que s'ha pogut veure,
no era de total satisfacció.
Ell ha manifestat que no ha estat una situació fàcil,
tot i que ha manifestat que no ha estat crispada,
que en tot moment no s'ha portat com s'havia de portar.
Però vaja,
ell ja va manifestar la setmana passada
quina era la seva opinió,
quina era la seva opinió de la situació actual del Nàstic.
I com dèiem, finalment s'ha arribat a un acord
i això és el que ens ha explicat en Toni Pinilla.
A punt.
Jo crec que ho ha explicat molt bé el Jordi.
Tot tenia el seu procés
i en aquest cas jo ja vaig manifestar d'un començament
que miraríem en aquest cas,
per arribar a una entesa
i jo crec que és el que hem plasmat avui.
És a dir,
que quan s'arriben enteses perquè totes les dues per estar d'acord,
consideren que satisfà els interessos
i jo crec que és el millor que podia passar.
Jo no entraria en detalls.
Jo crec que...
Ja ho he dit abans,
ho ha resumit molt bé ell.
És a dir,
en aquest cas,
doncs,
sí que és un conflicte d'interès,
és un conflicte laboral,
però, evidentment,
aquí hi ha un club,
hi ha una entitat important
a la que tots ens estimem,
els que treballem allà,
els que formen part del Consell,
la gent que treballa,
i, evidentment,
doncs,
sempre estan present els interessos del club,
evidentment,
tenint en compte que,
en aquest cas,
en aquest conflicte,
jo també defenso els meus,
no?,
però jo crec que...
que ho ha definit molt bé ell,
és a dir,
que el més interessant de tot això
és que al final
hem arribat a aquesta entesa
i que és important
per a totes dues parts
i tanquem aquest episodi,
que, bueno,
que no ha estat
un procés fàcil,
per mi personalment,
evidentment,
perquè...
perquè...
que és difícil aquesta situació,
però, bueno,
al final,
trobar una entesa
jo crec que ha estat
el més important.
I no acab de la manera
menys tensa
del que...
és que jo crec que...
que havia de ser així,
és a dir,
que...
jo en cap moment
volia una situació
crispada
o una situació
en la que...
en la que...
s'estrat...
bueno,
els extrems
estiguéssim presents
i jo crec que
radicalitzar situacions
d'aquest tipus
no és bo per a ningú
i per a mi personalment,
pel club,
per a la gent que hi treballa
i jo crec que
sempre poder parlar
i rebre una entesa
és més interessant
que radicalitzar,
és a dir,
que en aquest cas,
doncs,
estic segur que,
com ha dit el Jordi,
hem mirat tots
per en aquest cas
tenir en compte
els interessos
també del club,
de l'entitat
i jo crec que,
ja ho he dit,
no?,
que era el més normal
en aquesta situació.
En qualsevol cas,
el Jordi?
A veure,
no es tracta d'això,
jo en el seu moment
vaig dir el que pensava
i, bueno,
jo crec que
jo,
va ser una cosa normal,
és a dir,
era el meu sentiment
en aquell moment,
és el que pensava
i, bueno,
jo crec que
tota aquesta etapa,
aquest procés,
s'ha tancat ara
i, independentment,
sempre,
és de ser coses pel camí,
no?,
ja ho he dit,
ho ha explicat el Jordi,
no?,
és a dir,
sempre penses que
que hi havia coses
que s'ha podien haver fet millor
o d'una altra forma,
però jo crec que,
al final,
doncs,
és important
l'esentllaç
de tot això,
no?,
i l'esentllaç
és arribar en aquesta entesa
i, ja t'he dit,
que sempre considero
que,
que quan s'arriba
en aquest punt,
doncs,
l'altre,
doncs,
queda en un segon pla
i el més important
és això,
l'entesa
amb la que hem arribat
al final.
I ja per acabar,
a la pregunta
del milió,
una mica,
doncs,
quin era el futur,
què faria a partir d'ara
Antoni Pinilla,
ell assegurà
que ara,
doncs,
s'acaba una etapa,
com deia també Jordi Lloret,
és un punir seguit
i Pinilla ha manifestat
que la seva etapa
a onàstic,
doncs,
ha estat molt important
a la seva vida,
ell ha estat un referent
a onàstic de Tarragona
i, per tant,
ha dit que,
si algun dia,
doncs,
el criden,
ell hi serà,
per tant,
que no es descarta
si en algun futur,
doncs,
pogués tornar
a tenir algun altre càrrec
en onàstic de Tarragona.
Bueno,
evidentment,
hem arribat a una entesa,
i ara què farà?
Bueno,
ara és qüestió
de plantejar-se el futur,
evidentment,
fins ara era complicat,
no?,
perquè en una situació
estranya
i una partida,
doncs,
va començar a pensar
en el futur,
evidentment.
Ha comentat en Jordi
que era un punir seguit,
no sé si ho hauré de tornar.
Sempre he dit
que el nàstic
és el meu club
i això és on,
com ha dit ell,
hi ha etapes que se tancen
i per mi
sempre ho ha manifestat
i ho tinc claríssim,
no?,
ja ho he dit
i sempre serà un club
en què jo sempre tindré
les portes
o almenys la possibilitat
dintre del meu sentit
de col·laborar en el que sigui,
no?,
i si algun dia
s'adona aquesta possibilitat,
doncs,
evidentment,
no tancaré aquesta possibilitat
en cap moment
perquè ja ho he dit,
no?,
és el club més important
i és el club
en què jo més m'identifico
i, bueno,
sempre estarà,
suposo,
vinculat com a soci
i en qualsevol altre moment
que es pugui anar la situació,
doncs,
en qualsevol altra faceta.
Doncs ja heu sentit
el que fins fa poc
era secretari general
del nàstic,
el que va ser jugador
i capità d'aquest club,
deixa a partir d'avui
el club,
deixa de ser treballador
del nàstic
després que s'ha arribat
a un acord
entre les dues parts
després d'aquest conflicte
laboral,
un cop va entrar
al nou Consell d'Administració.
Com heu sentit,
no han volgut donar
cap mena de detall econòmic,
simplement que han arribat
a un acord,
que els dos interessos
han estat resolts
de manera satisfactòria
i, vaja,
això és el que us podem explicar
des del Departament de Treball
aquí a Tarragona.
Molt bé, doncs,
moltes gràcies,
molt completa la informació,
amb les declaracions
de Jordi Lloret
i Antoni Pinilla
s'ha arribat a un acord,
s'acaba, doncs,
el cas Pinilla,
aquesta confrontació
que hi havia
entre el club
i l'exjugador
i exdirector general
del club.
Josep Ardila,
Joan Maria Bertran,
Gràcies,
que vagi molt bé.
Adeu, fins ara.
Fins ara.
La connexió amb la unitat mòbil
falten 5 minuts
per a les 11 del matí.
Tanquem una de les carpetes
de la...
una de les notícies
de la jornada
del cas Pinilla,
però n'obrim una altra
que ja és notícia ahir
i que continua sent avui.
Les reaccions
a la llei de pagaries.