Les 10 del matí i 9 minuts, som en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
conversant, com dèiem, durant la propera estona amb Josep Lluís Carot Rovira,
que encara a la recta final com a vicepresident del govern de la Generalitat.
Avui hem convidat al matí de Tarragona Ràdio, aquest polític resident a la nostra ciutat,
per repassar els temes d'actualitat, la gestió del govern a Tarragona
i per parlar també del seu futur polític i personal.
Senyor Carot Rovira, molt bon dia.
Bon dia, bona dia.
Què tal la diada castellera d'ahir?
Bé, passava per aigua, malgrat tot molta suor i lamentablement no es va poder acabar,
però així tot, com a castellera jove, contents pel 5 de 8 i per carregar el 3 de 9
i també que l'alta colla, el xiquet de Tarragona, carregués també el 3 de 9
i per tant, doncs bé, bon principi, diguem-ne, de festa major, a veure si per Santa Tecla ho completem com cal.
Fa molta activitat castellera o molt poca?
Ara molt poca, abans en feia molta, sobretot quan els meus fills pujaven, això va ser durant ben bé 10 anys,
doncs anava fins i tot a tots els assajos de divendres i feia gairebé totes les sortides,
però ara em profenya si en puc fer 3, 4 com a molt, no més, eh?
És a dir, això vol dir Sant Magí, Santa Tecla, quan hi ha concurs, concurs i alguna vegada Cos del Bou o Callà, Larbós,
en fi, 3, 3, 3, 4, no més.
Diu que està content de l'actuació de la jove, però el seu cap de colla, Jordi Crespo,
deu ser molt exigent perquè l'hem sentit aquest matí als informatius dient que, en fi, que estava una mica enfadat
perquè els assajos havien anat molt millor i que el 3 de 9 s'hauria d'haver descarregat.
És normal perquè ell coneix més que ningú tot l'esforç que significa treballar des de fa molts mesos,
que els assajos, doncs, les coses han anat francament molt bé,
però després, ja se sap, el que no és resultat de la tècnica, i la tècnica també falla,
sinó de la condició humana, doncs, això no ho pots veure, però així i tot,
escolta, vam carregar un castell de 9, poca broma,
passa que ens estem acostumant amb el tema dels castells, ja fa uns quants anys,
que carregues un castell de 9 i sembla que no facis res, no?
I escolta, que a vegades quan fas un 3 de 8 o un 4 de 8,
la gent ja és comida com si no tingués cap importància,
i és molt complicat fer un 3 de 8 o fer un 4 de 8, no?
És a dir, jo crec que hem anat desvaloritzant a poc a poc l'esforç que comportava
fer un bon castell.
Ahir es va veure una bona actuació, malgrat la pluja a la Diada de Sant Magí,
a la plaça de les Cols, aquesta temporada castellera de concurs,
ja sap el vicepresident del govern que això marca molt, en fi,
les actuacions a les colles castelleres, a més tenim la plaça de Toros
encara més renovada, ja fa dos anys de l'últim concurs d'Unidor,
no sé si l'ha vist, la Terra Coarena, que ara l'he de dir...
No, no, encara no l'he vist.
Li agrada més dir Terra Coarena que plaça de Toros?
Més, absolutament, igual, el nom no sempre fa la cosa.
Ja anirà al concurs?
Si sóc aquí, sí, és el 3 d'octubre, si no recordo malament,
i em sembla que tinc un viatge oficial, o estaré a punt d'arribar,
o a punt d'anar-me, no ho sé, ja ho veurem,
per poc que pugui sí, perquè no n'he fallat mai cap, o sigui que sí.
La seva colla aspira, creu vostè, estar al podi, entre els tres primers?
Home, no serà gens fàcil, però sí que la jove anirà a totes com,
he intentat sempre en tots els concursos,
i l'important, jo crec, home, si ets en el podi, fantàstic, no?,
però l'important és que tu ho segueixis al ritme d'acord amb els objectius
que com a colla et proposes, no?
I aquella època en què fèiem amb regularitat,
doncs, fer un 5 de 8, un 3 de 9, un 4 de 9,
doncs, aquella època, després del període difícil que vam tenir
per motius que tothom coneix,
doncs, l'hem de tornar a recuperar.
A més a més, el més fascinant de la colla
és l'enorme quantitat de gent jove que hi ha.
jo, a banda de la colla, soc d'una altra cosa que se'n diu
la penya colesterol,
que hi vam fer un esmorzar, una coseta lleugereta,
allò, a les 9 del dematí, la plaça de la Font,
Llangonissa, la Brasa, Botifarra Negra, Nouferrat,
què més hi havia?
Nouferrat, hi havia escalibada, hi havia fesols,
hi havia tot, i cafè, i xertrés, i no sé què més,
i més de la meitat de la gent no els havia vist mai,
és a dir, no sabia qui eren, per tant, la colla
ha rebut una injecció de Saba Nova
molt i molt i molt important,
i això vol dir que tenim colla per molts anys.
En fi, el concurs de Castells que ara comentàvem
es farà a la Tarraquarena,
que és un equipament que més s'estrena d'aquestes festes de Sant Magí
com a espai de grans espectacles musicals.
Parlant d'equipament, senyor Carot,
n'hi ha un, un projecte a la ciutat de Tarraona,
que depèn directament del seu departament,
del departament de vicepresidència de la Generalitat,
que depèn de la Secretaria General de l'Esport,
i que és el Pavelló Sant Jordi.
Ara fa pocs dies, en una entrevista aquí al matí de Tarraona Ràdio
amb el delegat del govern,
Javier Sabatella mostrava la seva indignació,
deia que, en fi, que se li havia de donar un ultimàtum a l'empresa
i que aquest tema s'havia de solucionar
d'una manera, en fi, radical i immediata.
En fi, quines notícies té vostè d'aquest projecte,
que a més, en fi, és una aspiració llarga
de la ciutat de Tarraona perquè es pugui fer?
Bé, el projecte continua sent un projecte molt important,
no només perquè permetrà a la ciutat de Tarragona
tenir un espai esportiu en un àmbit no allunyat del centre de la ciutat,
sinó també perquè comportarà una nova plaça,
perquè comportarà que hi pugui haver,
i això és molt important, una nova centralitat,
és a dir, en el moment en què funcioni
tot el complex Sant Jordi,
doncs serà un nou focus a dintre de la ciutat,
que serà un factor d'atracció.
Hem passat des del moment en què vam presentar el projecte
fins ara per una crisi econòmica molt potent,
la Unió Temporal d'Empreses que es va fer
no ha pogut resistir la situació econòmica,
és lamentable, lògicament,
però jo crec que més que no pas buscar culpables,
el que s'han de buscar és solucions,
i per tant ja ho va avançar el delegat del govern,
si amb 15 dies,
perquè pel setembre falten menys de 15 dies,
no ha començat l'activitat regular,
això obligarà l'administració,
en aquest cas el meu departament,
a través de la Secretaria General d'Esports,
a fer un nou plantejament,
i un nou plantejament,
doncs voldrà dir, en fi,
s'haurà de pensar a qui s'adjudica novament el projecte,
i si el projecte,
tal com estava inicialment previst,
doncs en la nova situació econòmica,
té sentit o no, és possible,
ja veus que diuen que potser era massa projecte,
i per tant doncs que hauríem de ser,
en fi, no hauríem d'enfilar tant amunt, no?
S'haurà de veure,
però sí que queda clar que si en un parell de setmanes
no hi ha moviment,
no notes evidentment que ha començat l'execució del projecte,
doncs haurem de pensar en una nova adjudicació
i en un nou projecte que sigui possible.
Un nou projecte que li encarregarin a una nova empresa
i que per tant fos menys ambiciós
que el que s'havia presentat en el seu moment?
Insisteixo, no necessàriament menys ambiciós,
però sí que, evidentment,
quan les coses van bé i hi ha recursos públics,
doncs pots fer coses d'una manera més generosa,
per dir-ho així, no?
Probablement, doncs, en qualsevol projecte nou que es faci,
doncs s'haurà d'anar a estalviar,
fent una política d'estalvi,
sense que tregui cap de les prestacions bàsiques
que hi havia en el projecte anterior, no?
Però sempre tothom sap que sempre pots retallar
a diversos llocs perquè el cos final no sigui tan elevat,
però en tot cas, el que sí que queda clar
és que la ciutat de Tarragona es mereix des de fa molts i molts anys
i no ha estat fins ara, doncs, que s'ha posat fil a l'agulla
un projecte com el del complex Sant Jordi,
que hem vist una mica la història d'una degradació progressiva, no?
I això s'ha de superar i, per tant, doncs, això,
en 15 dies, si les coses no van com haurien d'anar,
és a dir, si no comença el projecte,
doncs, nova adjudicació i nou projecte.
El que passa és que aquest nou...
En fi, comença de zero...
Un parell de mesos.
Es podria ingestir dins d'aquest mandat del govern actual?
Bé, si no dins d'aquest mandat, diguem-ne,
a finals d'any o primers de l'altre,
el desembre i gener, això ho dia de poder estar.
El complex Sant Jordi és un dels exemples
d'elecció del govern de la Generalitat a la ciutat de Tarraona.
Com a vicepresident, ara que ja estem encarant això,
la recta final,
quin balanç fa d'elecció del govern,
del seu govern, del govern de Catalunya,
en aquesta ciutat en aquests últims anys?
Se senten satisfets?
La crisi ha afectat molt?
Ha retardat alguns projectes, algunes iniciatives?
Sí, la crisi, evidentment, ha retardat moltes coses,
però així tot, si fem un balanç general,
lògicament, és positiu, no?
O sigui, mirem el que han estat aquests governs
des del 2003 fins ara,
doncs tot el que és l'àrea del Camp de Tarragona
en aquest període de temps,
doncs ha augmentat, per exemple,
en l'àmbit de la sanitat,
uns 400 metges més
i gairebé 800 infermeres i infermers més, no?
És a dir, per tant, en el terreny de la sanitat,
estem parlant de 1.200 persones més
en la sanitat pública, doncs treballant
a favor de la salut de la gent
només al Camp de Tarragona,
i això és moltíssim, no?
O tot el que hem fet, doncs,
els milions d'inversions
en l'àmbit de l'educació,
no m'ho he equivocat,
però recordo que hi ha d'en sobre vintena de milions,
o bé encara un altre element,
la llei de barris,
és a dir, Camp Clar i la part alta, no?
La part alta ha tingut un, en fi,
un revisculament, un canvi,
una modernització,
una recuperació de vida,
d'activitat, etcètera,
impressionant a partir del moment
que hi ha hagut aquesta proposta,
i després, doncs,
òbviament, els projectes que encara
la ciutat, doncs, de cara al futur,
de jocs del Mediterrani,
de capitalitat cultural,
jo crec que Tarragona va pel bon camí,
el problema és que ens agafa tots plegats,
no només el govern de Catalunya,
sinó tots els governs del món,
i en particular, doncs, els europeus,
ens agafa en una situació d'una crisi econòmica
molt i molt profunda,
que fa que sovint no tinguis
les mans tan lliures com voldries, no?
I com a espectador de luxe,
que és vicepresident del govern,
polític en actiu i resident a la ciutat de Tarragona,
com veu el pacte de govern,
l'acció del govern municipal
d'aquest mandat ja fa tres anys
entre el Partit dels Socialistes
i Esquerra Republicana,
que entrava al govern
per primera vegada en molt de temps,
aquí a Tarragona.
Bé, Esquerra Republicana és un partit
de llarga tradició a Tarragona
que en els anys 30
ens havia donat gairebé tots els alcaldes,
gairebé tots, eh?
No tots, perquè un dels grans alcaldes històrics,
com era Pere Lloret,
doncs, aquest era d'acció catalana republicana,
dic un partit de llarga tradició a la ciutat,
que finalment, doncs, va tornar a governar la ciutat.
Jo crec que l'acord de govern és positiu,
segur que hi ha aspectes que un i altre partit,
doncs, si tinguessin més marge de venir a obra,
doncs, matisarien o millorarien,
però, en general, jo crec que és un acord satisfactori.
El que passa és que no sempre tens,
no sempre els elements van a favor teu, no?
Hi ha coses concretes que t'atuden al projecte.
A vegades, quan anem pel món,
doncs, fora d'Europa,
es preocupen molt d'això, doncs,
del passat romà, de Catalunya, d'allò i tal.
Jo sempre tec Tarragona,
i llavors, clar, és que Tarragona
aixeques una pell i et trobes...
te'n trobes 50 romanes, no?
És, per exemple, el cas concret del mercat de la ciutat, no?
Que, esclar, diguem-ne que ja hauria funcionar
i resulta que el fet d'haver trobat, doncs,
una presència de material arqueològic,
d'un important,
doncs, ho ha retardat tot absolutament.
Però, vaja, la valoració és positiva.
El pacte de govern,
des del punt de vista Esquerra Republicana,
lidera el regidor i portaveu Sergi de los Rios,
que també és diputat al Parlament de Catalunya,
i Sergi de los Rios serà el proper cap de llista
per Tarragona al Parlament.
Què li sembla? Com ho valora, vostè?
Home, el Sergi és una persona molt preparada,
que és una persona seriosa, rigurosa,
que no vol dir que sigui avorrit,
sinó que és una persona, diguem-ne,
és una persona jove,
i alhora és una persona molt responsable, no?
I jo crec que això inspira confiança a la gent,
parla només enllà del que ha de parlar,
diu només enllà del que ha de dir,
i jo crec que és d'aquells que es prepara bé les coses, no?
És un...
Com a persona que ha fet, doncs,
que ha fet ciències econòmiques,
doncs, procura d'allò, anar fins al detall mínim,
i no estirar més el braç que la mànica.
Però, vaja, és un...
Jo crec que és el perfil de polític jove
i ben preparat que fa falta a tots els països.
El diputat Sergi de los Rios
substituirà a Ernest Benach
com a cap de llista per Tarragona
en les eleccions al Parlament per Esquerra Republicana.
Ernest Benach anirà de número dos
en la llista per Barcelona.
I això com ho valora vostè?
No, està bé.
Que en els partits hi hagi gent
que tingui cultura institucional i política
és positiu.
Tot jo crec que tots els partits
és positiu que entre les seves llistes
hi trobi gent amb cultura institucional i política.
d'Esquerra Republicana no vol parlar gaire.
Vostè ja ha dit en els últims dies
que, per exemple, no farà campanya
en aquestes pròximes eleccions al Parlament.
No és que jo us he dit
no vull fer campanya,
sinó simplement quan a mi des del partit
se'm pregunta quin tipus de campanya
de participació penso tenir a la campanya,
jo dic cap
i s'acaba aquí la conversa.
Per tant, no hi ha res més a dir.
Ha estat tot dit sobre això.
S'ha plantejat fins i tot, senyor Garot,
deixar la militància del partit?
No, no.
Si això m'ho hagués plantejat ja ho hagués fet.
No, no, no.
Jo crec que ara
jo he de fer...
Cadascú ha de ser conscient
de les responsabilitats que té
i fer un balanç
del que ell ha pogut aportar, no?
I en tot cas, doncs,
la meva responsabilitat en aquests moments,
la primera i fonamental
és ser vicepresident del govern de Catalunya,
que no és poc,
i l'aportació que jo ha fet,
doncs això l'haurà de valorar Esquerra
i la societat catalana.
Diguem-ne, estant jo al davant d'Esquerra,
han passat dues coses.
Una, s'han fet els millors resultats des de la República,
tant el Parlament espanyol com el Parlament català,
i en segon lloc,
només en el període en el qual
jo he estat president d'Esquerra,
Esquerra ha acabat el Parlament,
les legislatures,
amb el mateix nombre de diputats que els ha començat.
En els altres això no ha passat.
Per tant, jo he estat factor d'unitat a dintre d'Esquerra.
Aquesta és la meva aportació positiva,
doncs Esquerra sabrà quin valor li dóna això
i quina utilització fa.
I dit això, per mi s'ha acabat el tema.
Vostè ha estat en el govern,
si no presencialment,
si ha estat d'alguna manera el líder d'Esquerra Republicana
durant el govern en aquests set anys.
Hi havia un dirigent de Convergència i Unió fa uns dies
que deia que el seu partit, que Esquerra Republicana,
no mereix estar en el proper govern.
Què li sembla?
Jo crec que hi ha gent que de vegades
perd una oportunitat magnífica de callar.
Hi ha col·lectius, organitzacions, partits diversos,
independentistes,
van més enllà fins i tot d'Esquerra Republicana.
Tenim el reagrupament de Joan Carretero,
la solidaritat catalana de Joan Laporta, la CUP.
Què creu vostè que hauria de fer?
Tot aquest moviment d'organitzacions,
de col·lectius independentistes,
en un moment en què totes les enquestes diuen
que augmenta el sentiment independentista,
que augmenta el sobiranisme al nostre país,
què creu que haurien de fer?
Mira, jo crec que s'hauria d'analitzar
amb seriositat
què passa en un país
quan resulta que creix el sentiment
i la convicció i la voluntat independentista
i, en canvi, segons les enquestes,
sembla que baixa l'únic partit independentista que hi ha.
Alguna cosa deu passar
i, per tant, això suposo que
estic convençut que els estrategues actuals
d'Esquerra Republicana
ho deuen estar estudiant,
és a dir, què és el que passa.
Però, en segon lloc,
hi ha un altre factor
i hi ha un refrany en espanyol
que diu
la primavera ha venit
d'una dia sàbia com ho ha sido.
I jo crec que amb l'independentisme
transversal
ha passat una cosa similar.
De cop i volta,
una part molt important
de la societat catalana,
segons algun diari
com l'Avantguàrdia,
amb una enquesta relativament recent,
deia que el 48%,
segons una enquesta
a la Universitat Oberta de Catalunya,
i el 51%,
considera que ha arribat l'hora
que Catalunya decideixi
per ella mateixa
i, per tant,
visqui
en el marc europeu
tenint un estat propi.
Però això ha vingut de cop.
I, aleshores,
jo crec que en aquests moments
l'estructura de partits que hi ha
no respon exactament
a les necessitats de la gent.
I es parla
de la independència,
jo diria,
amb una certa alegria.
És a dir,
independència, què vol dir?
Que un dia ens anem a dormir
i l'endemà ja som independents
i qui ho decideix, això?
I com es fa això?
Les independències
no s'improvisen
i un procés
d'independència
és un procés
que necessita temps.
No pots dir,
l'any vinent farem un referèndum,
o d'aquí 15 dies
farem un referèndum.
Farem un referèndum i què?
I quan l'hagin fet,
com has preparat
l'escena internacional?
És a dir,
ja tens estats
còmplices
que en el moment
en què proclamis
la independència
et reconeixeran.
Això,
hi ha algú
que s'hi dediqui?
Com ho farem?
Diguem-ne,
per les lleis
que ha signat
l'estat espanyol.
Ens continuarem
considerant
successors legals
d'aquestes lleis,
per tant,
no caldà
que les tornem a signar.
Formarem part
a l'Unió Europea?
Ja ho voldrà,
a l'Unió Europea,
que formem part
sense haver passat
per un procés
previ d'integració?
Jo crec que sí,
però tot això
s'ho volia dir.
Com partíem patrimoni?
Perquè, esclar,
diguem-ne,
tot el patrimoni
de l'estat espanyol,
hi ha una part
que ens toca
de nosaltres,
no només
en el territori
de l'estat espanyol,
sinó també fora.
Les més de 120
ambaixades
que té Espanya
al món
i les residències
dels ambaixadors
i els consolats
i els no sé què,
i els instituts Cervantes
i els centres
de cultura espanyola,
tot això,
una part
ens haurà de tocar
a nosaltres,
se suposa.
Què fem
amb tot el material
i tota l'estructura
de defensa,
de seguretat,
de serveis d'intel·ligència?
També se suposa.
Això,
no es parla d'això,
i no es treballa sobre això.
I això,
tot el element
més fonamental
és que en un procés
de sobirania
que culmini
amb el fet
que hi hagi
una majoria
al Parlament de Catalunya
pluripartidista,
perquè una nació
es construeix
des de totes
les ideologies democràtiques
i pertanyarà
a haver independentistes
d'esquerra,
de centre
i de dreta.
En un procés així,
en algun moment
determinat,
a vegades,
de pactar amb Espanya,
serà amistosa
aquesta separació?
No serà amistosa?
preguntes que a vegades
la gent es fa,
no?
És viable econòmicament
una Catalunya independent?
Jo crec que la pregunta
està mal formulada.
I la pregunta és
quina viabilitat econòmica
té Espanya
sense Catalunya,
per exemple?
I aquesta pregunta
no se l'acostumen a fer
a Espanya,
no?
No ho sé,
jo crec que,
a veure com ho dic,
hi ha més pa
que formatge.
I per tant,
jo personalment
prefereixo
aquest temps
que tinc ara per endavant,
dedicar-me més
a pensar
i a treballar
el formatge
i el pa
que el facin els forners.
De totes maneres,
clar,
la cita electoral
la tenim aquí a la cantonada
i podem tenir
diferents opcions
independentistes
a les urnes.
La meva impressió
personal
és que
en aquests
quatre anys
estem en un procés
de transició
cap a una estructura nova
de partits polítics,
absolutament.
Tots els partits polítics,
tots sense excepció,
s'hauran de
replantejar
què fan
en els propers anys,
no?
S'haurà de replantejar
doncs
una Esquerra Republicana
on haurà de decidir
per quina ànima opta,
no?
Si opta per l'ànima
de ser un partit
nacional
d'esquerres
que vol la independència
i que entén
que els partits
doncs
hi són per governar
o si vol tenir
doncs
una actitud més
no ho sé
més extraparlamentària
més
més de manifestació
i pancarta
això s'haurà de decidir,
no?
O si només té una sola paraula
independència
ho ha de decidir
el partit socialista
que fa
amb les seves relacions
doncs
amb el PSOE,
no?
Que a vegades tens una mica
la sensació
que caminen amb el fre de mà
posat de manera permanent,
no?
Tot i que hi ha
déu-n'hi-do
els canvis interns
que s'han produït
dintre del PSC,
no?
qui els ha vist
i qui els veu
en positiu,
eh?
I Convergència i Unió
doncs també
haurà de decidir
què passa,
qui pesa més
o Mas
o Durant,
és a dir,
no és igual
que els dos màxims noms
d'una coalició de partits
un digui
que en cas de referent
d'un votaria
que sigui la independència
com el senyor Mas
i el número dos
el secretari general
digui que votaria
que no,
això estan en el mateix partit
com si diguéssim,
no?
Això,
si tothom s'haurà
d'aclarir,
no?
PP i això,
això ja és una altra guerra
i per tant,
no m'hi poso
que els faran
el de sempre,
no?
Però en tots els altres,
els propers quatre anys,
siguin quins siguin
els resultats electorals,
forçament hi haurà canvis
i és possible
que d'aquí a quatre anys
en les eleccions
no aquestes,
sinó en les d'aquí a quatre anys
hi hagi sigles
que ara hi són
que en aquell moment
no hi seran
i sigles que ara no hi són
i siguin.
El fill de sòl·ltim
que comentava
d'aquesta última reflexió
estava pensant
en el partit dels socialistes
quan nomenava
i en el conseller Castells
que vostè el té per cert
al costat
a la taula
del govern.
El que ha expressat
en les últimes setmanes
el conseller d'Economia?
Li sorprèn?
O al revés,
creu que va en la línia
una mica de...
No, no em sorprèn gens
però no només
el conseller d'Economia
que òbviament
és el que té
una projecció política
més sòlida,
més potent,
el que diu Montse Rectura,
el que diu Ernest Maragall,
el que diu Marina Geli
i deixi'm-ho dir també
moltes de les afirmacions
que diu el president
de la Generalitat.
El president de la Generalitat
acaba de dir
que per més recurs que hi ha
i contra la llei d'acollida
mentre ell sigui president
aplicarà al 100%
la llei d'acollida
que va aprovar
el nostre Parlament.
Per tant,
el PSG ja ha canviat.
Òbviament,
hi ha molta gent
a la societat catalana
que pensa que ho digui
de canviar més
com hi ha molta gent
que pensa que també
Convergència Unió
ho digui de canviar més
i d'altres que pensen
que també Esquerra Republicana
ho digui de canviar més.
Per això,
jo no em sento tan neguitosa
el fet que no estigui
implicat electoralment
en les pròximes eleccions
em permet pensar
més en els pròxims anys
que en els pròxims mesos
i per això jo estic convençut
que seran quatre anys
de transició
que per sota,
més enllà del que siguin
els resultats electorals,
per sota
l'olla continua bullint
i en positiu.
Hem parlat molt del futur,
deixem fer una petita mirada al passat.
Què queda d'aquell
desembre del 2003,
d'aquell esperit
del pacte del Tinell,
d'aquella imatge
que segur que molts recorden
encara de Maragall,
Carot i Saura
amb aquell document.
Ha valgut la pena?
I tant,
si ha valgut la pena.
Em queda
primer
el que és normal
en tota democràcia,
que és l'alternança democràtica.
És a dir,
que en un país
no manen sempre els mateixos.
Això és de sentit comú.
Després dels uns
venen els altres
i després dels altres
venen els uns
o no.
Però al final
sempre
acaben
alternant-se
uns i altres.
Queda
el primer govern d'Esquerres
després de
63 anys
en la nostra història.
Està malament, eh?
64 anys, perdó.
Des del 39
fins al 2003.
I sobretot
queden,
jo crec,
altres coses.
Queden...
El lamentable
és que caldrà esperar
15 anys
o 20,
diguem-ne,
perquè la revista
la Vents
o perquè no sé
quina revista
d'aquestes d'història
tregui un número monogràfic
a explicar
el gran canvi
en profunditat
que va ser aquest govern.
És a dir,
aquest govern
és el que ha fet
un nou estatut.
És a dir,
portàvem
el mateix estatut
des de l'any 79.
Amb aquest govern
Catalunya ha fet
un pas endavant.
I l'important
no és tant
que s'hagin aconseguit
més competències,
que s'han aconseguit
més competències,
per exemple,
en política exterior
que ha estat
una altra
de les meves responsabilitats,
sinó que hem vist
els límits d'Espanya.
És a dir,
amb aquest nou estatut
hem vist
fins on podia arribar
Espanya.
És a dir,
una Espanya governada
per l'esquerra espanyola
ja se suposa
que mentalitat més oberta
ja no és possible
de trobar-la.
Espanya arriba fins aquí,
més lluny d'això no hi arriba.
Decisions concretes
sobre el tema
de la llengua
com no s'havien fet mai.
És a dir,
l'Institut Ramon Llull
ha fet que
la llengua catalana
els últims anys
tingui un prestigi
internacional extraordinari.
Miri,
som
la vuitena llengua
en blocs,
la blogosfera
i internet.
La llengua número 10
que més tradueix
del món,
d'altres llengües
a la pròpia.
La 10,
per exemple,
es tradueix molt més
en català que en àrab.
Molt més.
Som la 14
a Google,
la 15
a Wikipedia
i la 20
que més edita
al món.
És a dir,
cada any
en català
s'editen
més de 10.000
títols
de llibres
diferents.
10.000,
aviat es dit 10.000,
no?
Tot això s'ha fet
en aquest període de temps.
l'Institut Ramon Llull
ja no és només de Catalunya,
és de tots els governs
dels territoris
de llengua catalana.
Hi ha més de 160
universitats
del món
on s'ensenya
la nostra llengua,
la llei del cinema.
En dos anys,
la gent anirà al cine
i podrà escollir
si veu cine en català
o si ho veu
amb altres llengües,
que vol dir fonamentalment
en castellà.
Això fins ara,
ara,
hi ha el 3%
només de pel·lícules
en català
i de vegades
a Tarragona
pots passar mesos
sense ni una sola pel·lícula
en català.
Això no és democràcia,
és quan pots triar
ara quan t'ho posen tot
només d'una sola manera
doncs aquí no pots triar res.
I sobretot hi ha hagut
jo crec que
la voluntat
de més proximitat
amb la gent
de pensar el país.
Jo crec que s'ha preparat
el país
una mica amb una cosa similar
al període
de la Mancomunitat de Catalunya
de cada els propers anys.
Diguem-ne,
hi ha un pla de ports,
un pla de l'iports,
un pla d'edoports,
el transport per carretera,
tot això ha canviat
absolutament.
Tenim un aeroport
construït per la Generalitat,
tenim moltes assignacions,
autodespendents.
Però s'han pres decisions
pensant en els pròxims 15,
20, 25 anys
i això és molt important.
Per què creu que
malgrat tot això
que diu vostè
doncs sembla que els ciutadans
de Catalunya
fugin
o no vulguin
una tercera legislatura,
un tercer mandat
amb un govern d'esquerres
i sembla que optin
per Convergència i Unió
un altre cop?
Jo crec que aquí
hi ha dues coses diferents.
Una entre l'electorat d'esquerres
jo crec que
clar, portàvem
64 anys
sense governs
de coalició.
La cultura del govern
de coalició
hi és els ajuntaments,
però no hi és
el govern de la Generalitat.
El govern de la Generalitat
mana un partit
que s'ha presentat junt.
Cada que Convergència
no sigui un bi-partit
perquè són dos partits diferents,
un és liberal
i està a l'internacional liberal
i un altre està
a la mateixa internacional
que el PP,
que el Partit Popular,
que és Unió Democràtica,
de fet
és una sola coalició.
Si la gent vota
una sola papereta,
no en vota dues.
En canvi,
en els altres
són tres projectes diferents
que votes diferents.
És a dir,
cadascú té el seu candidat
i és la seva llista.
Jo crec que
ens ha faltat
més
espai
per
reforçar
tots els elements
de coalició de govern,
malgrat que aquest espai
de reforçament
ha estat molt més sòlid
en el segon govern
que no pas en el primer.
Tot ens venia de nou.
I després,
també hi ha hagut
una altra cosa.
Hi ha hagut una...
Hi ha hagut una...
una posició
que aquesta
m'hi preocupa
una miqueta més.
És a dir,
és important
que Catalunya
hagi donat
un exemple
de magresa política
posant de president
de la Generalitat
una persona nascuda
d'Andalusia
que es digui
José.
Jo crec que totalment.
Perquè això a Espanya
ni ho ha fet
ni ho farà mai.
Vostè no veurà mai
un president
del govern espanyol
que sigui català.
Ni una presidenta,
fixi's que l'hi dic.
No,
això no es veurà.
En canvi,
aquí sí.
Per què?
Perquè m'ha enviat
un missatge
molt clar
a la ciutadania
de dir,
quan jo m'aixeco
un dia aquí a Tarragona
i encara hi ha pintades
per aquí a Tarragona
amb el meu nom,
Botifler,
no sé què,
tal o igual,
i veig
C-I-U
més E-R-C
igual a Catalunya.
Penso,
no,
Catalunya no és això
només.
Perquè si Catalunya
fos això només,
estàvem dient
que la Maria Aurelia
que mai no era Catalunya.
Estem dient
que el Miquel Martí
Pol
no era Catalunya.
és que és impensable,
això?
Per tant,
de vegades,
el que pot semblar
que és més nacionalista
a la pràctica
sovint és el menys nacional
de tots.
Jo sí que vull
una Catalunya independent,
cosa que cap altre partit
no he dit mai,
no he dit mai cap altre partit,
això,
però ho vull
des de la majoria.
I deixem-ho dir clar,
sense Barcelona,
sense Tarragona
i els seus barris,
sense el Baix Llobregat,
sense l'àbia metropolitana
mai no hi haurà
Catalunya independent.
I per tant,
jo treballo
perquè aquesta majoria
existeixi
amb un projecte
nacional,
integrador,
que faci que ningú
que se senti
una altra cosa
hagi de renunciar
a ser una altra cosa.
Qui se senti
indel·lus o espanyol
o argentí
o marroquí
o el que sigui,
no cal que deixi
de ser això
per ser també català.
I per tant,
Catalunya l'hem de fer
els que, com jo,
ens sentim catalans i prou,
amb aquells
que se senten catalans
també.
Per mi un país
és això,
i de vegades
penso que hi ha una part
de la societat catalana
que això no ho veu tan clar.
Acabó ja,
vaig acabant,
ara que ha citat
el president José Montilla
pel seu origen andalús,
vostè que ha compartit
govern amb dos presidents,
Maragall o Montilla?
Qui prefereix?
No tenen reservada
l'una amb l'altra,
són absolutament,
són persones
de classes socials
diferents,
de tradicions polítiques
diferents
i de cultures
diferents.
Jo amb el president Maragall
només ho vaig poder ser
42 dies,
amb el president Montilla
jo he estat 4 anys,
tinc una magnífica relació
amb tots dos,
ara són dos personatges
absolutament diferents
amb tot.
Senyor Garota,
acabo ja,
ara sí,
el seu futur també passa
per viure més a Tarragona?
Més temps, vull dir.
Ja m'agradaria,
ja home,
de fet jo a Tarragona...
Quan deixi les tasques
al govern.
A Tarragona jo hi soc
cada dia,
més ben dit cada nit,
no?
I és una cosa que
a Barcelona
encara els costa molt
d'entendre,
no?
És a dir,
a mi encara em diuen
així,
tu vas cada dia a Tarragona?
Dic no,
no he entès res,
jo vinc cada dia a Barcelona.
O sigui,
jo el meu punt de vista
de les coses
és Tarragona,
ja soc d'aquí, no?
I per tant jo visc aquí
i el meu futur,
no ho sé,
ja en parlarem com dèc ell,
hi ha més dies
que llenguinisses.
Josep Jusser Carota en Rovira,
vicepresident del govern
de la Generalitat
de Catalunya,
polític resident a Tarragona,
en fi,
no cal descobrir res més.
Moltes gràcies
per haver compartit
aquesta estona
de l'endemà
del dia de Sant Magí
amb els oients
de Tarragona Ràdio.
Gràcies,
que vagi molt bé
i fins la propera.
Gràcies, bon dia.
Molta sort,
adeu.