És un quart i un minut d'una del migdia.
Seguim endavant en aquesta cinquena hora del Màdia de Tarragona Ràdio.
I com us dèiem, avui comença el Ramadà.
Volíem parlar, volíem conèixer la singularitat d'aquests 29 dies sagrats de l'islam.
En volem parlar-ne perquè la nostra marcació
crec que són a prop de 40.000 les persones d'origen marroquí,
fonamentalment, que viuen al camp de Tarragona i Tarres de l'Ebre.
Ara en volem parlar de com viuran aquests propers gairebé 30 dies.
Són gairebé un mes de recol·lusió, de recolliment,
durant els dos oles, a més a més, sense poder beure, ni fumar, ni menjar.
Ara en parlem perquè ens acompanya a través de conversa telefònica
el president de l'associació cultural Adif Biladi.
És una associació per a la integració dels marroquins aquí a casa nostra.
Ell és el Hassan Hefali. Hassan, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Molt bé, molt bé. Avui és el primer dia de Ramadà i comença bé.
Comença bé, no, al principi?
No, i tant. Sí, sí, sí.
Explica'ns, per a aquells que no en saben gran cosa, en què consisteix el Ramadà?
Bé, doncs, en primer lloc, el Ramadà és el més sagrat que tots els musulmans,
els practicants, que són la majoria de tots els musulmans, no?,
que siguin del corrent que sigui, del ramà que sigui,
doncs practiquen un mes del calendari musulman, que és l'onar, que no és gregorià, cristià,
doncs, tots practiquen el que és l'abstenència del menjar, de la viguda i de les relacions sexuals, no?
Però, malgrat això, doncs, hi ha sempre unes excepcions que els menors d'edat, per exemple, no ho practiquen,
tampoc les dones embrassades, ni tampoc els viatgers, etcètera, no?
Hi ha excepcions en aquest tema.
Justament, ara, jo estava pensant, Hassan, en aquelles persones que treballen,
especialment en els que fan una feina que, diguéssim, que és molt física, no?,
molt de treballar amb el cos, com s'ho fan per aguantar durant tota la jornada laboral?
I crec que, en aquest sentit, demaneu comprensió, no?, als empresaris?
En primer lloc, el Ramadà és un més de...
un més misericordiós, de tolerància, de pau,
quan la persona pensa en l'altre,
és quan algú es concentra més que res en tot el tema que és de creïència, de religiosa, no?
I som més que es deixa de banda tot el que és lucratiu,
tot el que és diners, tot el que és pensar en un interès material,
sinó que es concentra en tot el tema que és, doncs, això no, que deia, no?, religiós.
I, per tant, doncs, el tema sí que és veritat,
doncs, en un any, com els anys que vindran,
seria un problemàtic perquè, quan se verà el mes d'agost,
o si no el mes de juliol, no?,
doncs, quan comença, normalment, la temporada més calorosa, no?
I aquí, clar, doncs, sap que de la part dels musulmans,
de la part de les associacions,
que en la seva majoria són musulmans,
doncs sí que demanaríem, no?,
comprensió als empresaris,
que es pensi a fer alguna alternativa,
que no sigui la jornada completa,
sinó, per exemple, que sigui una jornada intensiva,
o, més que res, també si podria, fins i tot,
que siguin facilitats per donar vacances
durant aquest mes sagrat, no?
I la qüestió és, és la entesa,
la qüestió és arribar a acords
entre l'empresari i el treballador,
perquè aquí, quan hi ha una relació laboral,
hi ha un vinculat entre el que dona la feina
i el que no la té,
i, doncs, aquí, doncs,
més que intervingui altres persones
o altres entitats o altres institucions,
doncs, sempre la relació queda entre les dues bandes, no?,
les dues parts vinculats.
Explica'ns, més o menys,
a la demarcació de Tarragona,
a la demarcació de Tarragona,
a les Terres de l'Ibrà,
quantes persones diries que hi ha
que practiquen l'islam, musulmans?
En les estadístiques, diguem-ne, el 2009,
que són, això és fiable, no?,
els marroquins que viuen a Tarragona
hi ha més o menys 40.000,
i això s'hauria de figir
els d'orígens paquistaners,
també senegalers, senegalesos,
i altres minories,
altres minories d'altres paísos
que no són tant, no?,
i, si somem tota aquesta nacionalització,
crec que arribaria a uns 50.000.
A Tarragona ciutat, per exemple,
marroquins hi ha uns 7.000,
més 400 paquistanesos,
i també hi ha alguna,
alguna, ser ni alguna cosa de senegalesos,
per tant, si parlem de tota la província,
doncs parlem d'ahir 50.000 persones.
Per cert, que l'altre dia vam descobrir,
Hassan, que aquí a Tarragona
hi ha un consulat del Marroc,
hi ha un cònsul del Marroc, de fet, aquí a Tarragona.
Doncs per sort, sí que fa un any,
diguem-ne, hi ha aquí dos,
d'aquí el primer de setembre,
ja complirà un any quan s'ha obert
el consulat del Marroc a Tarragona.
I la veritat sí que és una oportunitat
per tots els musulmans de nacionalitat marroquina
per fer les seves gestions,
aquella demarcació,
que no han de viatjar cap a Barcelona,
doncs són 100 quilòmetres,
i tot el que comporta el viatge, no?
I durant aquest mes seria més fàcil
fer les gestions més a prop de casa, no?
Doncs tot un canvi
i molts marroquins ho agraeixen, no?
Explica'ns, Hassan,
què passa durant el ramadà
abans de la sortida del sol?
Perquè crec que et toca matinar, no?
És a dir, toca matinar
i pots menjar abans no surt el sol, això sí, no?
És així.
El dia, saps que, sobre aquest tema, no?
Des de quan es podria menjar
i quan s'acaba,
això comença des de l'alba
fins que es pon el sol.
Tot el que dura la llum del dia
durant aquestes hores
i ara l'estiu és miat,
no es podria permetre,
com deia abans, no?
No es podria permetre ni menjar,
ni beure, ni beure,
ni mantenir relacions sexuals, no?
Doncs sí que és una jornada molt llarga,
però ja s'acostuma, no?
S'acostuma a què s'ha de fer
i més que res per aquest objectiu que té,
que una persona es converteix
en entendre l'altre,
entendre que el sacrifici que fa,
doncs,
i es fica en la pell de l'altre,
que mira que els altres
que no tenen, per exemple,
res que de menjar,
mira com sufres.
i són aquestes afliccions, no?
Per exemple,
que poden aprendre
algú que fa el dijoni
durant aquest més sagrat dels morts urmans.
Un mes que en guany ha coincidit
amb ple mes d'agost,
amb el que està caient,
perquè d'unido,
que fa un sol,
un aixafor que tenim aquests dies agassant
que, home,
que ho fa més complicat, eh?
Quan cau a l'hivern,
és més fàcil, no?
L'hivern, diguem-ne,
es porta millor, no?
Sí, perquè com canvia normalment
com canvia normalment
la, la, això,
o diguem-ne la canvia,
la diferència que hi ha
entre el calendari,
el calendari musulman lunà
i el calendari gregorià,
doncs,
en això sí que hi ha dos dies de diferència.
I, bueno,
doncs, jo crec també,
és curiós, no?
que també, tot així ja es fa
a ramadar
en tota l'època de l'any.
I, per tant,
es podria disfrutar de tot el,
per exemple,
no, dit així,
totes les frutes de l'any.
Una vegada,
doncs,
un ramadar es podria disfrutar
de la,
de la,
com diria,
de,
de
de la mentina,
l'altra,
de prèfegs,
o sigui que es fa
tot el,
durant tot l'any
es podria provar
diferents menjars,
no?,
de l'època.
I això,
doncs,
és una oportunitat també.
Ja,
ja anem acabant, eh?
Però,
et volíem també preguntar,
et volíem demanar,
per cert,
que l'any que ve també caurà en agost,
eh?
L'any que,
2011 també caurà en agost
i a partir de 2011
caurà en juliol.
Això...
Sí,
l'any que ve,
doncs,
caurà en tot el mes de l'agost.
I anuany,
i hi ha una altra curiositat també,
és que,
al final de ramadar,
o,
diguem-ne,
quan s'acaba ramadar,
és el lit del Paz,
en fit,
és una festa que es fa,
no?
I això,
doncs,
anuany,
coincidirà amb la diada de Catalunya,
no?
L'11 de setembre.
Sí,
sí,
l'11 de setembre.
Doncs això és una casualitat,
no?
Diguem-ne,
una coincidència aquí,
que serà,
doncs,
anuany.
volíem demanar també que ens expliquis una mica,
doncs,
què passa quan se'n va el sol?
És a dir,
quan es fa la posta de sol,
a partir d'aquest moment,
a l'alba,
es fan grans festes també?
O sigui,
es fan festes de portes endins,
a les cases de cadascun dels musulmans?
Normalment,
quan hi ha,
després d'una llarga jornada de d'ijoni,
es trenca,
doncs es trenca,
no?,
el d'ijoni.
I, a part,
això és l'esnau,
no?
Toca l'esnau.
I, a part de l'esnau,
la festa que hi ha és sobre el menjar,
perquè quan entres a una família musulmana,
doncs,
veuràs que hi ha una taula plena,
plena de tot tipus de menjar.
Doncs,
diries que hi hauria de menjar tot això,
no?
i no hi ha una festa,
diguem-ne,
especial,
perquè com és sagrat,
com és més religiosa,
doncs,
no es dona,
no es dona més importància a les altres coses lúdiques que no siguin religioses.
però,
però,
també,
sí que,
a part,
quan s'hagi acabat el trencament del dijoni,
sí que hi ha cafeteries,
que hi ha bars,
que fan algun tipus,
no?,
de festa,
no?,
per una mica de,
anar passant el temps fins a l'alba,
no?,
per menjar per la segona i l'última vegada del dia.
doncs,
tot el,
diguem-ne,
entre el trencament del dijoni fins a l'alba,
allà es podria permetre menjar,
i en aquest temps,
doncs,
podria,
doncs,
aprofitar de tot el que sigui lúdic,
no a casa,
però fora.
Hassan,
parla'ns,
ja anem acabant una mica de la vostra associació,
vosaltres,
Adif,
Viladi,
ajudeu els marroquins que arriben aquí a casa nostra,
no?,
a integrar-se,
a trobar feina.
Sí,
el nostre objectiu,
diguem-ne,
com a associació,
és al voltant de dos objectius,
diguem-ne,
gran o pilars.
Un és la integració,
i l'altre és la cooperació internacional.
Per al primer,
la integració,
doncs,
el que fem és primer orientació,
assessorament,
no només als marroquins,
sinó a tots els estrangers
que s'apropen a la nostra casa,
no?,
i,
doncs,
aquí donem com a informació
sobre tema,
David,
tema pilars,
sobre papers,
com es podrien legalitzar,
el que ha de fer
com a primera acollida,
on hauria d'acudir
com a administració,
i després,
el que s'hauria de fer
com a aconseguir
amb alguns
que acaben d'arribar
de poder tenir
algun habitatge
amb algú,
i ara és una mica difícil,
però abans sí,
sí que també
m'aconseguir
tot el tema de feina,
no?,
ara sí que,
doncs,
s'ha de dir que és molt difícil,
no era com abans,
i rarament
quan aconseguim
alguna cosa
per algú
com a feina.
I l'altre tema,
que és la cooperació internacional,
doncs el que fem
és treballar
amb la regió d'orígin,
no dic el país,
sinó dic la regió d'orígin.
El que treballem
és amb l'oriental del Marroc,
com a temes,
per exemple,
d'alfabetització
de les dones,
com també
ensenyem als joves,
als joves en general,
com a tema de gestió
d'afers locals,
temes polítics,
socials,
sindicats,
a la població d'orígin,
perquè entenem que
sempre hi ha una relació
entre la comunitat
migrant o immigrada
i la població d'orígin.
doncs el que han
el que han après
fora
de tota aquesta informació,
tota aquesta formació
amb la informació,
doncs
podria ser útil
amb la població
que no ha pogut
emigrar, diguem-ne.
Avui hem volgut parlar
del Ramadà,
que comença
justament
en aquesta jornada
i finalitzarà,
com deia
el Hassan,
el proper 11 de setembre,
Dia Nacional de Catalunya.
El Hassan Shefali,
gràcies per atendre
la tocada
a Tarragona Ràdio
de l'associació
Adif Biladi
i que vagi molt bé
aquests dies,
pràcticament 29 dies
sagrats de l'islam.
Moltes gràcies.
Així esperem
i gràcies
i gràcies per tots els oients.
Una forta abraçada.
Igualment.
Adéu.