Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I no!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que això no és. Ara aquest noi, el Dani,
ho ha passat malament, pobre, perquè diu,
si aquest tio té una arma, o porta
una pistola o qualsevol cosa, clar, aquest noi
anava cantant i mirant en berrull, dient això
no, clar, es va ficar nerviós i això és per
qualsevol una cosa, i va continuar,
vull dir que, si el
Jinping, llama que m'ho es digui, volia fer la
gitxa, al revés, ha fet un favor, perquè
la cançó es va tornar a cantar una altra vegada,
la web aquesta, el YouTube
és el vídeo més vist ahir, abans d'ahir,
vull dir que es parla molt
de l'Ago Pequeñito, gràcies a aquest tio.
I la reacció del cantant del Dani Diges, què et sembla?
Molt bé, clar. Com va reaccionar en directe?
Home, van continuar tots, van continuar
dient, tio, tira, tira, això no pot ser, tira,
tira, i feien miradetes
entre ells i el que portava les passes l'anava punxant
dient, marxa't aquí, però el tio no, el diu,
a veure, aquest tio el que necessita
és protagonisme, sigui el que sigui,
no ho fa ni per Catalunya
ni per Catalunya, això ho fa per ell, i punto,
vull dir que s'oblida la gent que portava
a la retina, no ho fa, perquè ell
cada cert temps diu, ara necessito
un moment de, un xute de protagonisme,
i això ho fa. Tu de seguida amb el tema de la barretina
segur que el vas identificar, no? Jo de seguida.
I molta gent suposo que de seguida van dir, ja està.
Bueno, pues bueno, ja té els cinc minuts de glòria,
doncs ja està, ja està content. Suposo que a més
va aprofitar la coreografia de la cançó, no?
Sí, sí. Si hagués estat d'una altra manera la cançó
representant d'Espanya, potser
hagués estat més...
Més difícil o més evident, no?
Més evident també, no? No, però ell va...
No va agredir a ningú ni res, però
clar, li va espatllar la feina a molta gent que estava
treballant, és que és una putada, això
per la gent que porta mesos treballant
amb la il·lusió, amb els nervis, que sortia una persona,
hòstia, jo li fot una patada.
Escolta, i tu que dius que has estat, i a més
és veritat, que has estat en altres festivals, com és
possible que sigui tan fàcil
pujar a l'escenari? Jo he estat a primera fila
assegut i jo podia pujar corrents
a l'escenari, evidentment baixarien
els cinc segons, però... Però podies haver pujat.
Sí, sí, sí, a Rússia costava més perquè
hi havia uns armaris de quatre per quatre allà
que et feien seure tot un moment, però podies...
si enfiles a primera fila corrents
tu pots... perquè no hi ha
una barrera personal allà.
Molt bé, a banda d'aquesta anècdota, que en fi
és una anècdota, és una notícia que
això s'ha multiplicat per milions de...
Sí, però el que passa és que moltes vegades ha fet
per exemple molta gent a l'estranger
que no ha fet cap favor.
Perquè parla malament
moltes vegades de Catalunya i tal
i això no és, però aquest senyor no és Catalunya.
En fi, a banda d'això, de l'anècdota
del Jimmy Jam, que va a irrompre
en l'escenari quan cantava
Dani Dijés, la cançó representant
de Televisió Espanyola, què destacaries?
Què ens portes avui per fer el resum
del festival de disseny?
Un moment, anem per l'última cançó.
L'última, la pitjor.
Si arriba a ser l'espanyola, tothom estaria dient
que som l'orga, però
va ser a Anglaterra.
Et sembla just aquest resultat?
Totalment.
Sí, era molt dolenta.
Total.
Cursi, la cançó dels anys 80.
Ostres, fatal.
Sí, és Cursi, Cursi.
I va tenir el seu merescut, vull dir,
l'última.
L'última.
L'últimíssima.
10 punts.
I que Anglaterra sigui l'última,
Déu millor, no?
Perquè és que,
diem que hi ha politiquisme,
que hi ha els veïns,
però aquesta cançó no s'aguantava ni enlloc.
Vull dir que...
Anglaterra, doncs, l'última.
L'ultimíssima.
Però després s'han colat,
els 10 últims,
s'han colat una...
Bé, no s'ha colat,
s'ho mereixia,
però no sé, no sé,
per mi no tant.
Anem a sentir la cançó ucraniana,
una cantant espectacular, eh?
Oh, sweet people,
what have we done?
Tell me what is happening
for all that we've built temples and it's gone.
Oh, sweet people...
Aquesta creus, Vicenç,
que hauria d'haver estat una mica més amunt?
Bé, no, està bé enlloc que està.
És la propera,
la Georgia,
que per mi es va colar,
però de banda a banda,
perquè tampoc,
per tant,
no era una cançó per estar a la novena,
però bé,
aquestes coses que passen, no?
Aquesta, doncs,
la d'Ucraïna,
sí, sí, sí.
va ocupar el número?
Deu.
Deu.
I ara anem a la número nou.
No, Georgia.
Una balada més,
de les moltes que...
Moltes balades te n'ha de dir, no?
Moltíssimes.
Una mica lent, no?
I no ha guanyat,
i no ha guanyat una balada, home.
Per què creus que hi ha tanta proposta de balada?
Perquè anys abans
va guanyar sempre cançons amb molta marxa
i la gent va pensar,
vull guanyar,
vull guanyar una balada
i tothom va pensar el mateix i mira.
Tu creus que hi ha estratègies d'aquestes
als països i de les televisions dient
ara s'ha acabat una determinada moda.
Exacte.
Ara ja no vull xica sexy amb ballarines,
ara vull un baladón.
I fracasses.
I fracasses.
Escoltem-la.
No porta res, no?
No porta res, no?
És que s'assemblaria l'altra, la d'Ucraïna.
Tranquil·lament.
No, l'Ucraïna és molt diferent, de veritat.
La posada en escena,
en la noia aquella,
té una veu tipus la Catimalua,
vull dir, molt diferent.
Una aposta molt diferent.
Aquesta no, aquesta per mi, ja dic,
es va colar.
I després?
Després, bueno,
ara anem a veure una,
no sé,
és una miqueta el xiringuito,
però en versió grega.
Opa!
Quina Àfrica,
però en primet.
Una cançó amb arrels gregues de veritat,
eh?
Vull dir que no...
ho pot dir.
Home, aquesta no és una balada.
No, aquest és el baile del goril·la
del que cantava la Melody fa temps.
Merescuda, aquesta posició?
Sí,
perquè la posada en escena
era molt impactant i...
Perquè tu,
amb l'experiència que ets d'Eurofan,
tu creus que la posada en escena
és tan important
o més que la cançó en si?
Sí, sí, sí,
perquè pensa que la gent que vota
és la gent que està a casa,
no els que estan allà.
I l'important és el que estàs veient
a través de la televisió, no?
És el que pot més
i...
Efecte, sorpresa.
Efecte, sorpresa.
En aquest viatge musical
que estem fent per Europa,
ara estem a Grècia
i de Grècia ens n'anem?
A la xica més guapa
i sexy de tot el festival,
l'Armènia.
Eva Ribes.
Armènia.
Eva Ribes, es diu.
Vull dir,
un cognote en català.
Un altre cop.
Lent?
No, però se va animant.
canten en anglès,
per desgràcia, però...
The world is cruel and wild
but to make your way
through cold and heat
Love is all that you need
¿Vals veure alguna gran sorpresa
o alguna gran injustícia?
Es va fer alguna injustícia,
jo, evident,
amb alguna de les cançons?
No, no, no, no, no.
En general et sembla
un resultat bastant lògic, eh?
Bueno, Romania,
Arribes, la tercera,
però per això va a gust,
o sigui, a mi li agrada molt
i a mi no m'agradava gens,
però bueno, això va...
Sí, ara s'anima més, eh?
És la seva coseta.
És tan guapa, la noia aquesta,
que només te la miraves
i...
Ah, però canta.
Armènia, que va quedar en...
El setè.
El setè.
Vinga, qui més?
Bèlgica.
Aquesta és la sorpresa.
En clau positiva o negativa?
Sí, positiva.
Positiva.
M'agradava.
M'agradava.
M'agradava.
M'agradava.
M'agradava.
M'agradava.
M'agradava.
M'agradava.
Seguim pujant
en el rànquing de cançons
d'Eurovisió. Què tenim ara?
Ara a Cervellant. Cervellant ha fet
una proposta enguany molt arriscada
perquè ha contractat una cantant
molt important allà
o els coreógrafs de Beyoncé.
Vull dir, s'ha gastat
tot el pressupost de Cervellant en Cultura
s'ha gastat en aquesta cançó.
Molt protagonisme, Vicenç,
aquests països de l'est, Ucraïna, Armènia...
S'ho prenen molt en sèrio, no?
Molt, molt. Molt més potser que
dels grans països occident d'Europa.
qui guanya ha de fer el festival l'any que ve.
Clar, i per aquests països potser sí que és molt important.
És molt important, no?
És una porta oberta cap a Europa
per demostrar que són Europa
i ho necessiten, bueno...
Com nosaltres, com Franco, va passar.
I ja sé que ara hagi guanyat Alemanya
perquè, clar, l'any que ve
el festival segurament es farà a Berlín.
Seguim pujant.
Dinamarca.
Bueno, aquesta és la cançó típica,
de veritat, festivalera.
Cançó ñoña, cançó que agrada
perquè el primer cop que la sents
és polís, el fons és polís.
És una cançó que està feta per agradar.
Va quedar en cinquena, posició?
Ah, la cinquena.
No, no, la quarta.
Estem per la quarta.
Estem ja per la quarta.
Dinamarca.
Per què truix per aquestes cançons, Vicenç?
Perquè s'assemblen molt a altres cançons
i per tant agraden.
Si a mi una cançó em sembla
Ai, aquesta em sona, clar,
perquè és una copia perfecta de l'altre, no?
Vull dir que...
Dinamarca.
Ara arriba a l'estribillo.
En estil pur d'Eurovisión.
Ava.
No va guanyar.
No va guanyar.
Va quedar la quarta.
La quarta.
És a dir, que ara anem al pòdium,
els tres primers.
Bueno, Rumènia, que es diu en anglès Romania,
per mi, està allà, no sé per què,
perquè a mi, bueno,
no sé si hi ha que molts romanesos
ho he repartit per tot el món,
però a mi, una cançó que no.
També en forma de balada.
No, anava a dir de balada, però no.
No, no, no.
És una baralla entre un noi i una noia en anglès.
També.
Per cert, i la retransmissió de televisió espanyola?
Bé, bé, bé.
Bueno, si l'orribar, si calles una miqueta més
i no n'hi parla en tant,
perquè quan diu els vots,
i en certa, se marca,
però quan s'equivoca moltes vegades
i no ho diu, eh?
Punt de fer-ho.
És una altra, com el Jumping Jam,
necessita l'Eurovisió.
En necessita protagonisme, no?
No, aquest senyor, ja...
Per què seria el Festival d'Eurovisió
sense José Luis Luis Barri, no?
Ui, no, sí, sí, fora, fora, fora, ja.
Millor que ho faci ell, no?
Llubilat, està llubilat ja, aquest senyor.
No li toca.
Més que agradar-me o no agradar-me
és que et trobo que és molt de festival, no?
Clar, o d'anar amb el cotxe
una nit d'estió en la finestra és oberta
i sentir-la i dir, sí, t'animes, sí.
Romania va quedar en tercera posició.
I en segona?
Turquia, que jo vaig dir que podia quedar molt bé
perquè Manga és un grup que ha guanyat un premi
per la seva actuació en directe
i va fer una posada en escena espectacular, de veritat.
i no és gens festivalera.
Escolta-la.
Manga és la
La cançó, doncs, de Turquia en segona posició.
Podríem dir, doncs, que ha estat un festival,
ara acabarem el programa escoltant la cançó guanyadora,
que en general, home, s'ha votat de manera prou coherent, no?
Sí, sí, sí.
Vull dir que no han guanyat,
ha guanyat la que hauria de guanyar.
És una cançó molt fresca, molt dinàmica,
la noia ho fa molt bé, però que és molt simpàtica,
sembla que estigui cantant, dutxant-se, i això fa molt.
La qualitat musical, en general?
Bé, bueno, alguns que també han fet uns galls, també,
els d'Israel va fer uns galls que semblava allò...
Però estaria en la línia dels últims anys, el festival?
Va canviant, va canviant, de mica en mica va canviant, sí.
Però aprovaries el festival, no?
Sí.
Escolta, acabem, aquesta és la guanyadora, Alemanya.
Sí.
Què destacaries de la cançó?
Frescura, ella, ella és molt important.
Transmet allò, simpatia, soltura,
vull dir, és una noia que sempre que estic cantant,
no és una gran diva.
Doncs amb la cançó d'Alemanya,
la cançó guanyadora del festival d'Eurovisió,
acabem també el matí de Tarragona Ràdio.
Vicenç Canyó, moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Per fer-nos la prèvia i el postcommentari al festival...
Fins l'any que ve.
...que es va celebrar a Oslo el dissabte passat.
Ara, el proper any, tocarà Berlín.
Gràcies, Vicenç.
Gràcies.
Que vagi bé.
Gràcies.