Consellera Mercèrna, bon dia.
Bon dia.
La consellera de Treball de la Generalitat va estar ahir a Tarragona
i entre d'altres qüestions es va reunir amb l'alcalde de la ciutat
per parlar dels programes d'ocupació, orientació i inserció laboral
per a persones de natura a Tarragona.
En aquest àmbit, aquests programes,
i aquí pel que fa a la ciutat de Tarragona,
què poden fer el Departament de Treball i l'administració local?
Doncs miri, suma esforços.
És el que venim fent en la crisi
i s'han intensificat des de l'any passat fins aquest any.
en el qual hem orientat persones que estan a l'atur
i col·laborent i cooperem amb els ajuntaments.
Hem donat formació a tot el camp de Tarragona.
Estem parlant de més de 19.000 persones,
estan rebent una formació gratuïta
i, a més a més, donem ocupació amb un compromís de formació,
que són els plans d'ocupació, ordinaris i extraordinaris.
Aquí, exactament, tenim un total de gairebé 3.000 persones
a la demarcació de Tarragona,
han tingut plans d'ocupació.
1.300 estan ja treballant
i la resta començaran a treballar el dia 15 de novembre
i els propers mesos.
En definitiva, és fer itineraris,
ajudar les persones a que trobin una feina
i donar instruments i eines per trobar una feina.
Ara parlem de més instruments, de més programes,
de les cases d'ofici, dels plans d'ocupació.
Les dades, després de les freses, les estadístiques,
ens diuen que a la demarcació de Tarragona, per exemple,
estem a veure les 63.000 persones aturades.
Podem veure una sortida al túnel
o realment l'únic que mentre se'n pot fer l'administració
i el govern de Catalunya és, en fi,
anar pal·liant en la mesura del possible aquests efectes devastadors a la crisi?
Jo li dic que la situació econòmica no és fàcil,
però que aquesta situació, el pitjor de la crisi, ja ha passat.
Tenim persones, és cert, tenim 62.984 persones exactament a l'atur,
però també hi ha contractes de treball.
En l'àmbit de tot Catalunya,
un milió i mig de contractes en el que portem d'any.
Això són oportunitats de feina.
La recuperació serà lenta en la baixada de les xifres de l'atur,
però pensi que estem pujant en persones ocupades.
I això és un bon indicador,
un indicador que la cosa comença a funcionar, funciona millor.
I un altre indicador,
que es crea més empreses de les que es destrueixen.
Això vol dir que això no havia passat des de l'any 2007.
Que llum, comencem a tenir,
que la recuperació serà ràpida?
No, serà lenta,
però que comencen a haver indicadors positius.
Entre les persones aturades
o entre els col·lectius de persones sense feina,
i especialment els joves,
que preocupen a totes les administracions.
Tenim aquests menors de 25 anys,
que a més en moltes situacions de fracàs escolar.
El govern ha anunciat en els últims dies
un programa d'ajudes,
un programa que l'anomenen SUMAT,
que alguns per ser han criticat
perquè diuen que l'administració el que fa
és ajudar les persones que no tenen ni feina ni estudien.
No, segurament no ens han explicat bé.
El que nosaltres ajudem és a les empreses
perquè els contractin.
Són aquesta generació de joves
que en el moment que tot anava bé,
formació i treball competien.
Van deixar els estudis
perquè tenien una feina,
una feina a la construcció, per exemple,
i ara no tenen ni estudis ni l'ESO ni treballen.
Doncs què toca ara?
Invertir amb aquests joves que s'esforcin.
Si ells s'estudien, si ells s'esforcen
i fan formació,
nosaltres els oferem un contracte formatiu
amb una empresa
en la qual subvencionarem a l'empresa.
Miri, correm riscos greus.
És tenir gent exclosa socialment.
Ja el jovent és el nostre futur.
I si no invertim en el 20% de la nostra població,
ho pagarem a les generacions futures
i ho pagarem amb exclusió social.
I les acusacions dels partits de l'oposició
dient que aquesta era una mesura electoralista
perquè arribava a quatre dies de les eleccions?
Doncs miri, jo soc jurista
i sempre dic que hi ha prova documental.
Aquest programa estava anunciat
el mes de febrer en el Parlament,
a una conversència del president.
Jo al mes d'abril el vaig presentar al govern.
I per què no s'ha posat abans en marxa?
Doncs perquè estaven esperant de la reforma laboral.
La reforma laboral ens ha permès
que la formació que facin aquests joves
en col·laboració amb els ajuntaments,
als quals nosaltres finançarem el cost d'aquesta formació,
pugui servir per un contracte per la formació.
Les empreses que contratin aquests joves
no necessitaran fer la formació teòrica obligatòria
que comporten els contractes per a la formació.
Doncs bé, això no era possible,
perquè a més a més aquesta reforma
introdueix propostes de modificació
a proposta del govern de Catalunya,
com és també la bonificació dels contractes,
no pagaran,
i una equiparació de protecció social cap als joves.
Han calculat quina població
pot arribar a aquest programa d'ajuts?
Doncs són 5.000 persones,
5.000 joves entre 18 i 24 anys,
sense l'ESO,
que no estudien ara,
que no treballin,
però hi ha molts joves
que tenen moltes ganes de treballar,
que s'han adreixat a les nostres oficines
i també moltes famílies que ens han trucat
i dient què havien de fer
perquè volien que els seus fills
estiguessin en aquest programa.
Ja que ara la consellera parlava de la reforma laboral
fa un moment,
què li sembla?
Ens hem quedat curts encara?
S'han de fer moltes més coses?
La reforma s'ha parlat potser
de l'únic que no és el més important d'aquesta reforma
i no s'ha parlat del més important.
Per nosaltres el més important és
com millora la flexibilitat de les empreses,
per evitar acomiadaments
i mantenir els llocs de treball
igual que ha passat en altres països.
I no s'ha parlat tant de temes com aquest,
del contracte dels joves,
de la formació dels joves
i de les mesures de formació importants.
Queden coses a fer.
La reforma en la negociació col·lectiva,
jo crec que podem,
mitjançant la reforma en la negociació col·lectiva,
fer que aspectes que
potser ens agraden menys
de la reforma laboral
es puguin atenuar
o es puguin interpretar
mitjançant els convenis col·lectius
i que de fet també
millorar la coordinació,
això que es parla de les polítiques d'ocupació.
Catalunya ha liderat aquest canvi
i aquesta transformació
de les polítiques d'ocupació
que es parlarà a nivell estatal
i es parlarà d'una millor coordinació.
Ho hem liderat perquè hem volgut
i hem cregut
i hem posat diners i esforços
perquè això sigui possible.
ara tota la persona
que estigui a l'atur
pot tenir una orientació,
pot tenir formació
i pot tenir possibilitats
de tenir un pla d'ocupació
i en definitiva
un seguiment
i un acompanyament.
Això cal millorar
i cal millorar
la vinculació
amb la política passiva,
és a dir,
la percepció
d'una prestació.
Hi ha molta gent
que es pensa
que s'haurà de posar
a trobar una feina
quan passi un any
o un any i mig
i això és un error
perquè tindrà
moltes menys oportunitats
de trobar una feina
si pensa
ara estic uns mesos
a l'atur
i després ja em posaré.
No.
Hi haurà molta més gent
que competirà
amb ella
i també hi haurà
moltes empreses
que diran
per què he de contractar
aquesta persona
que porta un any
sense horari,
sense fer res,
li costarà.
És bàsica la formació.
És bàsica.
En fi,
entre les moltíssimes iniciatives,
per exemple,
sabem de la col·laboració
també entre l'Ajuntament
i la Generalitat
del Departament de Treball,
per exemple,
en el tema
de les cases d'ofici,
les noves cases d'ofici
li diuen ara, no?
Perquè, a més,
fins i tot el que fomenten,
una de les coses principals
és nous àmbits laborals
o nous mercats de treball.
Aquí a Tarragona,
a més,
bàsicament,
se centra en energies renovables
i en serveis d'atenció
a la persona.
Sí.
Perquè són nínxols,
aquesta paraula tan moderna,
es busquen nous nínxols
de feina?
Sí,
per això li hem dit
noves cases
per nous oficis.
Són períodes
en els quals joves
també menors
de 25 anys
tenen una possibilitat
d'una formació
durant sis mesos
i també treballant
dins d'una entitat
pública,
un ajuntament,
en aquest cas,
tenir després
un contracte.
I li hem dit,
miri,
fins ara
hi havia iniciatives
d'aquestes
dels anys 80
que encara es continuava
fent
el sector de la construcció.
El sector de la construcció
de Tarragona,
sobretot al camp de Tarragona,
tenint un excedent
de gent que està ocupada
en el sector de la construcció
i molta gent aturada
perquè vam sobrepassar,
diguéssim,
el que era normal,
fruit també
de l'estructura productiva.
Doncs bé,
l'hem canviat
cap a sectors de futur.
No podem formar
a invertir en joves
perquè vagin a l'atur
i per això
les noves energies,
les ocupacions verdes,
que són les del futur,
i les ocupacions blanques,
que són l'atenció
a les persones,
són ocupacions
que,
segons la Comissió Europea,
donaran moltes oportunitats
a la gent
en el futur,
al nostre país,
a tots els països comunitaris.
Precisament,
quedarà a buscar
totes les eines possibles
per fomentar
aquests àmbits laborals
on pot haver-hi demanda
de feina, no?
Sí,
per això hem concentrat molt
l'oferta formativa
en competències transversals
que necessitaràs
en qualsevol lloc de treball,
des de com treballar en equip,
determinades aplicacions informàtiques,
els idiomes,
però a la vegada
en sectors de futur,
en sector d'atenció
a les persones,
pot haver-hi de serveis
a la comunitat,
serveis de mediació,
serveis de dependència
o serveis personals,
té molt recorregut.
També la innovació,
la tecnologia
té molt de recorregut
i les ocupacions
aquestes verdes
que té a veure
amb la sostenibilitat,
l'eficiència
a estalviament energètic,
la cura del medi ambient,
són sectors
en els quals
ens hem d'anar prioritzant.
Hi ha altres sectors
tradicionals
que continuaran mantenint-se,
això no vol dir
que desapareguin,
però el que hi ha
una cosa claríssima
és que totes les persones
en el nou model d'economia
necessàriament
ens haurem de formar
al llarg de la nostra vida.
La formació no és un procés
en la nostra vida,
sinó que és un procés
al llarg
de cadascuna
de les etapes
de la nostra vida.
Parlant de formació,
fins i tot,
encara que molts ciutadans
ho desconeguin,
el Departament de Treball,
a través del Servei
d'Ocupació de Catalunya,
impulsa activitats
com l'alfabetització digital
de gent jove
i no tan jove
que està buscant feina,
que està a l'atur
i els ajuda
amb aquestes possibilitats.
És un programa
del qual també fa pocs dies
a Tarraona
vam tenir dades
i especialment
en alguns barris
on es concentra,
suposem,
doncs això,
aquest col·lectiu de persones.
Ha d'anar per aquí també
la feina del Departament de Treball?
Sí,
perquè en el segle XXI
necessitem,
el programa es diu
Connecta't,
connectar-se a la xarxa,
és alfabetització digital.
Les persones
que no estiguin connectades
a la xarxa
seran analfabets
en el segle XXI.
Hi ha moltes persones
en atur
de baixa qualificació
que mai han tingut,
sobretot dones
i persones grans,
persones a partir
de determinada edat,
40-45 anys,
en les quals
s'estén ensenyat
les eines bàsiques
d'internet,
però també
com fer la recerca
de feina
mitjançant internet.
Internet,
a nivell de Catalunya,
el 50%
de la gent
declara
que el seu procés
de recerca de feina
ho fa mitjançant internet.
Doncs hem de reduir
aquesta
escletxa digital
i hem de
favorititzar
la gent.
És la forma
de donar eines
i instruments
per a la recerca
de feina.
Hem parlat
molt,
consellera,
de les persones aturades,
dels col·lectius aturats,
però també
el departament,
el govern,
té relacions
amb les empreses
i des d'aquest punt
de vista
vostès també
d'alguna manera
no sé si han ajudat,
si es pot dir,
si han ajudat
a les empreses
a buscar
treballadors.
Quin és el paper
que ha volgut fer
o vol fer
el departament
amb aquesta via
d'ajut,
de servei,
d'assessorament
a les empreses?
Doncs miri,
primer,
nosaltres
els hem donat suport
a totes les empreses
per a l'àmbit
de millorar
la seva productivitat
perquè sabem
que una empresa competitiva
és una empresa
que crea ocupació
i que crea
ocupació
i qualitat
i el que estem fent
és anar visitant
les empreses,
hem creat
un servei
a les empreses,
hi ha persones
que estan
del Servei d'Ocupació
de Catalunya
que visiten
les empreses
i els estan oferint
tots els productes
de quin és el tipus
de gent
que necessiten
per formar
nosaltres la gent,
per donar gent
formada
en compromís
de contratació,
en un exemple,
són 250 persones
del Corte Inglés
que van seleccionar
i van formar
i ara estan ja
en una feina.
I aquestes persones
les va formar
el Departament
de Treball?
Sí,
ho van fer
250 del total
contractades,
van ser
en formació
finançat
pel Servei
d'Ocupació
de Catalunya,
el Departament
de Treball.
Doncs això
i també
incentivar
la formació
contínua
a les empreses
perquè
les empreses
canvien molt
els seus processos
de produir
o de donar
servei,
canvien els productes
o els serveis
però no inverteixen
tant en les persones
que també
ens han d'adaptar
cada dia
a aquesta transformació
i la formació
contínua
de les empreses
és un àmbit
en el qual
estem impulsant
perquè hi ha
recursos,
el que passa
que moltes
empreses
no saben
que existeixen
i per això
els mostrem
què han de fer
i els assessorem.
les empreses
de totes maneres
les petites i mitjanes
sobretot
estan patint
molt
hi ha alguna
sortida
realment
hi ha alguna
solució
per poder
mantenir
per poder salvar
algun d'aquests
col·lectius
d'empreses
les més petites
i mitjanes
que moltes vegades
en el teixit
del territori
són les que més
pateixen
què pot fer
el govern
per ajudar
o salvar
aquestes
empreses?
El teixit
productiu
nostre
de Catalunya
el 94%
de les empreses
són
microempreses
és a dir
que no tenen
treballadors
o que tenen
fins a 9
treballadors
i aquest és
el teixit
més important
i el problema
més important
que tenen
ara
les empreses
és el tema
del finançament
hem posat
en marxa
línies
com
inicia
finançament
empreses
que neixen
o que tenen
de 0 a 3 anys
i diversos
instruments
cap a les
petites empreses
perquè jo crec
que és aquest
el principal
problema
que tenen
les empreses
el finançament
que se'ls
renovi
la pòlissa
de crèdit
que tenen
i en definitiva
assessorar
assessorar
amb allò
que necessitin
és la voluntat
i és el compromís
del Departament
de Treball
també la creació
d'empreses
o aquesta és una competència
més dels ajuntaments
a través del que s'anomenen
vives d'empreses
no la creació
no la creació
no la creació
d'empreses
és una de les àrees
i a més a més
que portem a terme
el Departament
de Treball
l'impuls
de la creació
d'empreses
és el projecte
inicia
amb una xarxa
inicia
en col·laboració
amb 180 entitats
majoritàriament
ajuntaments
i que hem donat
suport
i estem donant
suport
a l'empremedia
perquè sabem
que és una bona
una molt bona
sortida
de moltes persones
que estan
a l'atur
i això ens demostra
que estan creixent
les empreses
més que les que moren
i tant és així
que a Europa
ens han reconegut
com a regió
emprenedora
per totes les activitats
que estem
portant
a terme
i això
ha fet
que moltes empreses
hagin creat
més de 25.000 empreses
els han donat
orientació
assessorament
acompanyament
a la realització
del pla d'empresa
perquè són empreses
a més a més
que creen
ocupació
poca
però ocupació
que a més a més
no es deslocalitza
i aquesta
també ens interessa
de les micro
o petites
o mitjanes
empreses
a una de gran
que ja l'ha citat abans
el Corte Inglés
ara fa un mes
de l'obertura
del centre comercial
a Tarragona
en fi
des de la seva perspectiva
com a conseller
que crec que ha suposat
des de l'àmbit laboral
la instal·lació
d'una companyia
d'aquestes característiques
en una ciutat
com Tarragona
i pel que pot suposar
fins i tot
de retruc
en la resta
del sector comercial
del territori
jo recordo
que fa tres anys
quan es va començar
a parlar
del Corte Inglés
de la seva instal·lació
hi havia moltes pors
dient
ui
el Corte Inglés
ens portarà
la gent
que tenim formada
el petit comerç
deia
el Corte Inglés
ens farà la competència
jo crec que
amb aquesta iniciativa
que nosaltres vam fer
que seleccionant gent
que estaven a l'atur
i formant-la
això no ha estat així
i jo crec que
en altres territoris
estic convençuda
que és un element
de dinamisme
perquè farà
que més gent
vingui
a Tarragona
una ciutat
es consolidi
com centre de serveis
no només pel turisme
sinó per
tot el territori
al voltant
i que pugui créixer
també
l'activitat comercial
al voltant
del Corte Inglés
segurament
hi ha comerços
que s'hauran de reconvertir
ahir vaig estar
en un centre especial
de treball de Reus
en el qual
s'ha reconvertit
feien abans
molta instal·lació
d'ordinadors
ara això
amb els portàtils
ja ha canviat
i amb la competència
ja faran serveis
d'abogaderia
doncs
també el petit comerç
s'ha de reconvertir
i un comerç
diferent
de proximitat
més especialitzat
que això
el Corte Inglés
no ho donarà
Parlem de companyes
encara més grans
multinacionals
parlem de Sherry
aquesta multinacional
xinesa
en fi
a partir del viatge
que va fer el president
Montilla
ara fa unes setmanes
en fi
es va parlar
de la possible
arribada
a Catalunya
i fins i tot
amb algunes possibles
ubicacions
després
han sortit
informacions
contradictòries
confuses
les negociacions
estan obertes
encara hi ha
aquesta possibilitat
que sigui on sigui
de Catalunya
vingui aquesta multinacional
xinesa
quan una empresa
multinacional
decideix invertir
en un país
espera
buscar les diferents opcions
parlar amb governs
diferents governs
o quan vol
portar un model
de cotxe
que això ho hem viscut
i finalment
han aconseguit
portar models
diferents
un per la Seat
i un altre
per la Nissan
ara
hi ha dos
ubicacions
possibles
una que és
Catalunya
i l'altra
que és Turquia
aquesta decisió
l'ha de prendre
aquesta multinacional
però el govern
de Catalunya
està treballant
a més liderat
pel president
de Catalunya
president Montilla
perquè pugui
ser a Catalunya
la ubicació
s'està treballant
de valència
altres cops
ho ven a aconseguir
doncs jo
sóc optimista
a veure si és possible
que vingui aquí
per anar acabant
però parlant d'això
d'indústries
sector fonamental
en aquest país
i en aquest territori
dóna la sensació
per a molts ciutadans
que en fi
més enllà
de les indústries
potents
del polígon petroquímic
després hem tingut
hem patit
la desaparició
d'algunes indústries
del teixit industrial
de les comarques
del Camp de Tarraona
i especialment
potser fins i tot
de les Terres de l'Ebre
i en alguns ambients
hi ha una certa
sensació
de descensís
de que en fi
tota una etapa
tota una època
s'ha acabat
també creu
vostè que s'ha acabat
una determinada època
per unes determinades comarques
per uns determinats àmbits
laborals
vinculats
amb un determinat
tipus d'indústria
jo dic que
s'ha acabat
en el sentit
que a nivell
de construcció
per exemple
no el tornarem a tenir
el sector industrial
de baix valor afegit
jo al tema de l'IAR
quan fa set anys
vaig començar
a directora general
una de les primeres coses
que vaig fer
va ser
cridar els responsables
de l'IAR
a veure què passava
perquè jo veia
que era una indústria
de poc valor afegit
i a veure què es podia fer
hem aconseguit
que es mantingués
per cert
gràcies a l'iniciativa
del departament
i també complementant
el pla social
de l'empresa
les persones
de l'IAR
que estan en atur
tindran un suport
per la recerca de feina
també per veure
perquè les empreses
els puguin contractar
o sigui
podem donar
incentius
a aquesta gent
que es contracti
jo el que dic
és que
el canvi de model econòmic
l'hem de fer
o sí o sí
no tenim alternativa
i hem de ser
ocupacions
indústries
que portin
ocupacions
de més valor afegit
que comportin
coneixement
que comportin
informació
talent
de les persones
i algunes empreses
quan tot anava molt bé
també les empreses
es deslocalitzaven
aquestes empreses
no tornaran
però sí que
jo crec que
anem pel bon camí
l'exportació
i la forma de fer diferent
entre les nostres empreses
ens farà sortir
abans de la crisi
però de la vegada
amb més fortalesa
quina sensació
ara que s'acaba el mandat
té d'haver estat
la consellera
de treball
segurament de l'època
econòmica
més difícil
per aquest país
jo confio
que aquest govern
continui governant
en qualsevol cas
a vostè com a consellera
com a consellera
mira ha estat un procés
quatre anys
molt intens
molt intensos
durs
no he de negar
que han estat molt durs
perquè va haver-hi
un període
que encara recordo
de 2008
final del 2008
2009
molt dur
però a la vegada
ha estat opcionant
perquè gràcies
o malgrat l'equip
hem pogut posar en marxa
projectes
que mai s'havien fet
són reconeguts
en diferents àmbits
com líders
en el canvi
de les polítiques
d'ocupació
i això és a l'orgull
del treball
d'un equip
un treball ben fet
que queda camí
per recórrer
que queda molt camí
per millorar
però que s'ha fet
una feina
intensa
i jo crec
que de qualitat
amb moltes ganes
moltes energies
i també molt d'ofici
per molta gent
que forma part
de l'equip
del Departament de Treball
molt bé
doncs
consellera Marcerna
la titular
del Departament de Treball
de la Generalitat
moltes gràcies
per haver acceptat
aquesta invitació
de Tarraona Ràdio
aprofitant una
de les seves visites
a Tarraona
gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
moltes gràcies
i fins la propera
adeu-sia
bon dia
de bon dia