És un quart d'una del migdia, 5 minuts, ja està entre nosaltres
aquí al matí de Tarragona Ràdio, és el president
de l'Associació Passebrista de Tarragona, Eugeni Bosch.
Molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos fent una mica de broma amb els oients.
Dèiem, eh, parlem de pessebres en aquestes dates de gener,
però també ens hem recordat, afortunadament,
que segons diu la tradició, fins al dia de la Candelera
el pessebre ha d'estar present a les cases.
Exacte, no es pot desmuntar fins al dia 2.
Però com que anem amb aquestes preses?
D'hi, va, treu tot el de Nadal, ja fora.
però els que sou pessebristes, jo m'imagino que encara teniu el pessebre.
El pessebre ha d'estar fet el 13 de febrer, perquè Santa Llúcia,
això és el que manen la tradició,
i no es pot desfer o no s'hauria de desfer fins al 2 de febrer.
El que passa que això entenem que avui a les cases és una mica difícil, no?
És complicat, clar.
Perquè el pessebre fa nosa, i l'arbre també fa nosa,
i anem tots molt accelerats, però el normal seria això.
Els pessebristes, però, tu a casa teva encara tens el pessebre?
Sí, és que jo el tinc tot l'any.
Ah, el tens, clar.
El meu és una cosa molt rara.
El teu cas, i el cas dels pessebristes aquests de debò de tota la vida,
és normal, perquè tot l'any treballeu pel pessebre,
que després s'ha d'exposar a l'entitat en forma de diorama,
i clar, l'heu de tenir allà, és com si fas qualsevol altre arte manual,
que ho has de tenir a l'abast, no pots muntar i desmuntar, no?
Penseu que, precisament, amb un dinar que vam fer de l'associació,
ara fa pocs dies,
ja vam decidir i vam repartir els pessebres
que ha de fer tothom pel naval del 2010.
És a dir, que nosaltres, d'aquí un mes,
començarem a desmuntar l'exposició pel carrer Girona,
però tots els pessebristes
ja saben el diorama
i el que faran amb el naval del 2010.
És a dir, que si volen poden començar a treballar.
I com ho determineu, això?
Bé, allà hi ha onze diorames,
hi ha onze boques,
el que intentem és que tothom trii
i, a més a més,
que no repeteixi el mateix motiu que he fet l'any anterior,
és a dir, que no sigui avorrit.
Normalment és la pròpia gent que suggereix,
que tria,
i diria que és molt fàcil entendre's,
no? No en tenim de problemes.
No sé si un enguany ha representat el naixement,
l'altre any fa l'enunciació de la Verge,
el que fa l'enunciació de la Verge
no representa els reis,
i així amb aquesta varietat,
doncs també no es fa avorrit.
Perquè el primer que fem nosaltres,
és dir, abans de poder oferir gustosos
els pessebres a la ciutat,
és disfrutar fent-los, no?
I els primers que el disfrutem són naltros.
No, no decebeu el públic, eh?
Perquè any enrere any,
cada any entres allò expectant
i surts sempre amb la boca oberta.
Són autèntiques obres d'art
i en paral·lel,
des de l'associació pessebrista,
acompanya el concurs,
el concurs de pessebres que organitzeu,
obert a tothom, en principi, sempre, no?
A qualsevol persona de la ciutat
que vulgui fer pessebres.
Sí, hi ha diferents categories.
El concurs, precisament,
és potser l'única activitat
que han estat capaços,
els que ens han percebit,
de mantindre ininterrompidament
durant 81 anys.
És a dir,
malgrat tots els avatars
i totes les èpoques
que hi ha a les associacions,
que hi ha èpoques més bones
que més dolentes,
per exemple,
hi va haver una guerra pel mig,
però el concurs s'ha fet 81 edicions,
és a dir, tants anys
com té l'associació.
Imagina't, en èpoques de tot, eh?
Sí, sí.
I aquest concurs, bé,
el dividim en diferents categories
perquè entenem que no és normal
ni lògic que un nen o un infant
competeixi amb un de gran
o amb un apredor.
Llavors tenim categories infantil,
familiar popular,
familiar artístic,
col·legis i entitats,
instituts i apredors.
I com a anècdota,
pensar inclús que fa anys
inclús es va arribar a fer
un concurs de pessebres als cotxes,
aquí a Tarragona.
Als cotxes?
Sí, això la gent el desconeix.
Jo ho vull explicar com una anècdota.
Sí, sí, els cotxes,
a la banda del darrere,
si he recol·lejat que hi havia una bandera.
Sí, jo no es posava aquell dos
impresentable que m'ho havia al cap.
Molt bé, doncs ja hi va haver un any,
això que nosaltres a vegades busquem coses
al nostre arxiu, no?
I hi va haver un any
que es va fer un concurs de pessebres
fets a la bandeja del cotxe, no?
Ja veus que curiós, eh?
Jo crec que és com a bonic.
El sistema és que s'inscriuen
les persones o entitats interessades
i clar, el jurat, jo m'imagino
que ha d'anar passant pels llocs.
Sí, sí, el jurat...
No us porten a l'associació del pessebre?
No, no, nosaltres visitem
prèvia trucada les cases,
els apredors, les entitats,
els avisem el dia que hi anirem
i llavors els diferents jurats,
que hi ha tres persones, no?
Visiten els de cada modalitat
i llavors emmeteixen un veredicte
que ni el propi president,
en aquest cas, no coneix
fins l'últim dia, no?
És a dir, una cosa totalment imparcial
i totalment, doncs, ben feta, no?
I llavors, a partir d'aquest veredicte,
el publicam al diari,
als mitjans de comunicació
i aquest dissabte,
a dos quarts de vuita,
fem l'acte d'entrega de prèmits, no?
que a més a més ve precedit també
d'una actuació musical,
d'una col·laboració
de l'Escola Municipal de Música,
ve algun representant de l'Ajuntament
i llavors fem l'entrega de prèmits
el dissabte dos quarts de vuit
a la sala d'actes de l'Ajuntament
fins a les nou.
A veure, hi ha un aspecte
que a mi em crida l'atenció
per curiositat, clar,
aneu a una escola,
diguem-ne que és normal
que arribi al jurat
de l'associació Passebrista,
però aquell moment a la casa particular,
si és un nen o és igual,
que sigui un adult,
que estàs davant del teu pessebre
i tens el jurat al costat,
és un moment
una mica complexa, no?
Bé, ells de fet, com que molts...
I fan preguntes o comentaris
o és només on miren i marxen?
Fan preguntes,
de fet al concurs
hi ha unes bases establertes
i saben que apuntuarem
la perspectiva,
que apuntuarem la llum del pessebre,
per tant, ells ja quan omplen
la butlleta del concurs
ja saben que hi ha unes pautes, no?
I llavors, a veure,
jo diria que el jurat,
més que ser estricte del jurat,
el que pretén és fomentar,
ajudar i captivar
que aquesta tradició no desapareixi, no?
Per tant, potser el jurat el que fa
és que fa algunes preguntes,
sobretot als nens,
perquè demostrem aquest interès,
també donem algun consell,
per fer efecte de que es millori, no?
Perquè la nostra fita principal
és fer perseverisme
i fer i aconseguir
que això no es perdi.
Però, escolta,
això com es pot aprendre?
Clar, en el vostre cas,
jo quan vaig a veure,
perquè no hi ha que em perdi
la vostra exposició de diògama,
és que em sembla extraordinària,
allà es ve una expertesa,
una experiència,
però, clar,
alguna vegada has de començar.
Si no és que ho has vist a casa
i no hi ha tradició familiar,
un nen, per exemple,
que ara vulgués entrar,
que va a la vostra exposició,
diu, jo vull fer això,
com pot aprendre a fer pessebre?
Molt fàcilment.
Nosaltres,
a part que sempre hem estat oberts,
i la nostra associació
és una associació oberta
a qualsevol persona
que vulgui vindre a aprendre-lo.
Però és que, a més a més,
la consellera de Patrimoni,
la Rosa Rossell,
que aprofito per dir
que sempre ens ha ajudat molt,
ha sigut una gran ajuda
per a l'associació,
vull dir, ens ha ajudat molt.
També l'any passat,
quan va vindre l'entrega de Premis,
ens va imposar un deure.
Ens va dir que molt bé,
que ella ens ajudaria,
però que també volia donar feina
a l'associació.
I una de les feines
que es va encomanar a la Rosa
va ser de crear
una escola de pessebrisme.
Que ja en guany ja ho hem fet,
és a dir,
en guany ja hem tingut
els primers alumnes,
que a més a més,
el dissabte els hi reconeixerem
ja aquesta tasca
entregar-nos un diploma,
i hem tingut els primers nois i noies
que han vingut allà a aprendre.
Ah, ja veus, eh?
És a dir, a veure com fem els pessebres
i a preguntar
i a nosaltres ensenyar i això.
I per tant,
diria que ja tenim,
no la primera llicenciatura acabada,
però ja tenim
quins ha de seguir.
Són les bases ja.
Quins ha de continuar.
I allà veuen com se treballa el guix,
com se treballa el port espant,
com es pinta,
com es traça una perspectiva,
com s'il·lumina un pessebre,
i ja estem en allò.
Per tant, nosaltres,
i ja el que li hem de dir el dissabte
a la Rosa Rossell
és dir que ja hem fet una mica els deures,
ja tenim els primers alumnes a Tarragona,
que al fi i al cap
nosaltres hem de promoure aquest cultiu
perquè això continuï.
Perquè els que fem pessebres
tots tenim cert abat,
encara que som molt joves,
però tenim la nostra abat.
No heu de fer pessebres encara.
Si no som capaços
que a darrere nostre
hi hagi nois, noies
de 16, de 15, de 10 anys
que vinguin
i que els il·lusionem,
això acabarà perdent-se.
Potser d'aquí uns anys.
La vostra és una entitat,
una associació passebrista
molt veterana
a la ciutat de Tarragona.
Teniu referents
que hi hagi altres entitats
perquè teniu contacte
amb altres
que tingui també
com una miqueta d'escola
de passebrisme?
Sí, afortunadament
jo diria que associacions
n'hi ha a tot Espanya,
però Catalunya és pionera
i hi ha associacions
com la de Sabadell,
com la de Terrassa,
que això de l'escola
fa molts anys
que els hi funciona.
El que passa és que a Tarragona,
com totes les associacions,
penseu que a Tarragona
fa uns quants anys
la seva passebrista
va estar a punt
de desaparèixer.
Pel que fos, no?
Nosaltres ens vam fer càrrec
fa ara 10 anys,
jo diria que amb l'ajuda
de tothom, no?
És a dir,
no és pas un mèrit meu,
ni molt menys,
sinó entre tothom.
I quan dic tothom
vull dir els passebristes,
les entitats,
diguem,
oficials de Tarragona,
tenim algun esponsor privat,
entre tots,
entre la premsa
que també ens ha ajudat, no?
Hem aconseguit reflutar
una mica aquesta associació
que estava molt malmesa, no?
Però és cert,
hi ha moltes associacions
que ens porten anys d'avantatge, no?
Potser no amb la qualitat
dels pessebres,
tinc que dir que jo
que en visito molts
al cap de l'any,
Tarragona avui està
a la primera divisió
en quant a la categoria
de l'exposició.
Als vostres és evident
que sou passebristes ja
de tota la vida,
de la gent que es presenta
al concurs hi ha un bon nivell.
Sí, sí,
perquè hi ha gent
que s'hi presenta cada any,
inclús intentem que aquests
que ja guanyen primers prèmits
portar-los cap a l'associació
per tindre gent, no?
Per tant,
potser ens falta
aquest teixit social,
ens falta tindre més socis,
ens falten potser això,
però jo diria
que la qualitat
de l'exposició,
ja dic jo
que n'he vist moltes,
immillorable,
jo ja felicito
des d'aquí
els que m'escoltin
i fan passebres
a l'associació,
però potser sí
que ens falta,
ens ha faltat
potser aquests anys
de tindre aquest,
més gent jove,
de tindre aquesta escola,
que això no hi era, no?
I això, doncs bueno,
hem de reconèixer
que es nota
que no hi ha sigut, no?
És un bon punt de partida.
Però bueno,
tenim il·lusió
per aconseguir-ho
i ganes,
que és el principal.
I molts seguidors
a la ciutat de Tarragona,
això ho sabeu.
Jo diria que cada vegada més.
Enguany hi ha més i més
del carrer Girona,
que hi ha una exposició
tradicional de visitar
i del Passebre dels Castellers,
que també el vull mencionar,
perquè també és el 19 any
que fan aquest pessebre,
que és un pessebre molt maco
i molt visitat.
Enguany,
pel que dèiem
d'aquesta col·laboració
amb l'Ajuntament,
també hem obert ja
permanentment
una exposició
a la quadra,
a l'antiga quadra
de Casa Canals, no?
I potser estem pensant també
de manera bianual
fer una exposició
al port,
que es diria,
que la vam fer l'any passat,
que es diria
Passebres de la Mediterrània,
és a dir,
Passebres de Nàpols,
de Murcia, no?
Allà tematitzar una mica
el que és...
Però clar,
nosaltres amb la gent que som
embarcar-nos en tres exposicions
vol dir més feina,
més diners, no?
I ara potser estem en un moment
que també costa trobar diners, no?
Clar, perquè vosaltres,
de fet,
teniu unes despeses importants,
ja només del material,
no ho veu hores
perquè ho feu perquè voleu,
per el material...
El que és Girona estem a lloguer...
Bé, sí, sí, tenim...
Però bueno, ja dic,
jo crec que el principal
amb les coses
és tindre il·lusió
i passió.
Tornant als Passebres,
hi ha molta innovació
o alguna cosa
que a vegades heu dit
això està una mica fora de lloc?
Sí que n'hi ha,
això n'hi pot fer.
Hi ha gent
qui posa un tren
que passa pel mig del Passebre...
Un tren?
Sí.
Avui es pot ser el que vulgui.
El que passa és que l'associació
es manté en unes formes tradicionals.
Som més ortodoxes, no?
Sí, sí.
Nosaltres potser ens permetem
fer de dia i de nit
amb un mecanisme,
posar-hi aigua corrent,
treballar amb unes leds
que volen una eliminació,
però nosaltres...
Innovacions tècniques?
Sí, però són molt tradicionals
i molt seriosos
de representar el Passebre
com sempre s'ha representat,
és a dir,
amb seriositat i rigorositat.
És a dir,
nosaltres no hi veuràs mai cap caguer,
pràcticament,
que és una figura molt popular,
però no l'hi posem, no?
El que ganés és ja per un tipus de Passebre
més popular,
que és el que es fa cas
amb Surymolsa,
però nosaltres intentem fer
una representació molt seriosa, no?
No, no,
i això es veu
quan realment
podem veure'ls per les festes de Nadal
i encara els podeu veure fins diumenge.
Aprofiteu,
si no heu anat enguany
a veure els pessebres de l'associació.
De tota manera,
jo, si em permets,
durant el mes de febrer,
si hi ha alguna associació,
algun col·lectiu
que encara està interessat en veure'ls,
segurament que el febrer
encara no estaran desmuntats.
Per tant, el febrer,
si hi hagi algun col·lectiu
de Tarragona o de fora,
que a vegades es visiten
altres associacions, no?,
que vulgués visitar l'exposició,
prèvia trucada per telèfono,
encara els hi podríem obrir
per ells i mostrar-los.
Però aquest cap de setmana,
pel públic en general...
Aquest cap de setmana hi hauria
el dissabte i el diumenge
des de les 12 a les 2 del migdia
i a la tarda vespre de 6 o 9.
Ah, molt bé,
és una bona hora,
una bona hora,
tot passejant.
I tanquem perquè també
ens han adonat que
el que deies tu començant,
que la gent ara ja no està per pessebres.
Per tant,
mantindre el pessebre obert,
gelar-nos de fred
i que està llum
perquè vinguin tres persones...
La gent està amb el Carnaval ara,
Eugeni.
Ja han deixat el Nadal
i els torrons i els pessebres
i ara cap al Carnaval.
Després a la Santa
hi tornarem l'any vinent.
A veure,
els resultats,
lògicament,
es faran públics.
Ja s'han fet públics.
No sé si es pot dir,
però, Déu-n'hi-doi,
hi ha una llarga llista.
Et sembla que els comentem?
Sí, sí.
Ho trobes convenient?
Jo, clar,
és que no sé una miqueta
des del punt de vista protocolari
de l'entitat
si teniu interès
en que ho diguem ara
o esperar-vos el dia.
No, perquè això ja s'ha publicat.
Ja s'ha publicat.
Ah, molt bé.
Els premiats
ja han rebut a casa seva
una carta
convocant-los pel dissabte
de dos, quart de vuit,
per tant, això és públic.
Doncs ja està,
l'infantil
són
de dos,
un pessebre fet
per dos nens.
Sí, sí,
sí que són germans.
Aquí hi ha els primers
de cada categoria.
Hem dit que hi havia infantil,
que hi havia familiar popular,
que hi ha l'artístic,
que hi ha les escoles,
que hi ha les entitats
i els aparadors.
Ja està la Gemma
i el Joan Franco Coll,
el germà Salvador Franco,
Eric van der Kleeck,
no sé si es pronuncia així,
és de l'infantil.
Família popular,
són pessebres fets en família.
Sí, sí.
Això és que és bonic, també.
Sí, sí, sí.
El primer per la família
Capuz Fort,
el segon família
Noia Malla Fré,
el tercer Roger Soler
Bergalló
i el diploma
Sergio Nassarre.
Com han rebut
les famílies
el fet d'haver guanyat?
Això, molt contents, no?
Sí,
sí, perquè a més a més
el prèvi
que el vam anar a buscar
la família sencera,
és a dir,
bé el fill,
amb el pare,
amb la germana gran,
amb els amics,
és un acte molt entranyable.
Clar que sí.
Del familiar artístic,
Lluís i Javier Valcells,
en Didac García Bernaus,
Ignasi Salaporta,
Família Mora Torrion
i Agustí Mallol Panes.
I de col·legis,
l'Escola Santa Teresa de Jesús,
el Centre Sant Rafael,
l'IAS Vidal i Barraquer
i la Salle de Tarragona.
Déu-n'hi-do,
que aquests
es deuen presentar cada any,
alguns d'aquests centres,
ho tenen com a tradició.
I també entran les entitats,
i aquí doncs dona gust
perquè són entitats
amb veïnals,
i comar,
els veïns del carrer Marceria,
el gremi de pagesos
de Sant Isidre,
la tradició també té
un fort pes en aquesta entitat,
l'associació de veïns
del carrer de Maria Cristina
i voltants
i del carrer
Mare de Déu
del Carme.
I els aparadors,
tres establiments comercials,
la farmàcia Nolla,
l'estanc Núria
i comercial padrell,
són també establiments
d'aquells del comerç
tradicional de tota la vida,
que continuen mantenint
la tradició del passebre.
L'acte de lliurament,
recordem,
ho ha comentat l'Eugeni abans,
però em val la pena recordar,
és el dissabte,
a dos quarts de vuit del vespre,
al Saló d'Actes de l'Ajuntament,
i ho recordem
perquè està obert a tothom.
Sí, sí,
és un acte de obert a tothom.
Anem cap al passebre,
allà al carrer Girona,
i després fem un tomet,
i mira,
com a més hi ha música
en directe i tot plegat.
Eugeni,
que es mantingui la tradició
de veritat,
per vosaltres naturalment,
però també per aquells
que en gaudim moltíssim
cada cop que arriben
les festes de Nadal.
Enhorabona per la tasca feta.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.