Ara són dos quarts de dotze del migdia, sis minuts,
moment en què saludem el president dels gogistes tarragonins,
Carles Batges, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvingut.
És aquí perquè avui es presenta a la Diputació de Tarragona,
concretament a la sala de plens del Palau de la Diputació,
els llibres dels goig de Sant Magí,
que ha estat preparat i coordinat per mossèn Joan Roig i Montserrat.
La presentació del llibre anirà a càrrec del doctor Josep Maria Sabater i Bosch,
que és el cronista oficial de la ciutat.
El Carles Batges ens ha portat un exemplar del llibre
i la veritat és que el primer cop d'ull sembla un recull,
però completíssim, del que és la tradició dels gojos aquí a la ciutat de Tarragona,
que en tenim molta, però concretament cap al gloriós màrtir Sant Magí,
que és com el nom artístic, si em permets la frivolitat del Sant Patró de la ciutat de Tarragona.
A veure, aquest llibre sorgeix perquè jo m'imagino que tenint en compte
la quantitat de gojos, de partitures, de representacions iconogràfiques del Sant,
calia posar-ho tot en ordre, no?
Calia una publicació que recollís el millor que tenim dedicat a Sant Magí,
perquè Sant Magí té una advocació que no és només a la ciutat de Tarragona,
sinó que està extesa per molts llocs de Catalunya,
i inclús de fora de Catalunya, a Mallorca,
i altres llocs on inclús hi ha goig editats en castellà.
Aleshores, cadia, ja que és el copatró de la ciutat de Tarragona,
fer aquest recull.
Era una cosa que realment faltava per el que és la simbologia dels goig a la ciutat,
i així com de Santa Tecla s'han fet algunes carpetes i altres coses
també editades pels goigistes en el seu moment.
A Sant Magí hi havia gojos fets sueltos,
és a dir, els gogistes n'hem fet algunes edicions,
però faltava un recull que servís per reclutinar totes aquestes advocacions
i a tots aquests llocs on hi ha la devoció a Sant Magí.
Immediatament entrarem en el contingut del llibre.
De totes maneres, a vegades cometem l'error de pensar que tot és sabut.
recordar breument què són els gojos,
que són aquestes lluances a ensalçar la vida de la Mare de Déu o dels sants,
explicant la seva vida, els seus miracles, les seves obres, no?
Aquesta és una mica la intenció primigenia d'escriure gojos.
Sí, els gois són un cant popular,
és a dir, una manera de pregar col·lectiva, diguem-ne d'alguna manera.
s'editen normalment amb totes les advocacions dels llocs ermites
i, a més a més, per festes patronals i a plecs, s'acostumen a cantar,
perquè són unes cançons que estan fetes especialment,
o sigui, uns treballs que estan fets per cantar.
És a dir, els gois, la seva missió és difondre'l.
És una manera de transmetre oralment la vida d'Alsan,
mantenir la tradició, no?
Sí, exactament, moltes vegades,
i es havia començat moltes vegades en la tradició de generacions en generacions
a través de la via oral.
I després hi va haver ja gois escrits,
molts d'ells sense la música,
perquè la música moltes vegades no es transcrivia en el goig.
I la música sí que...
La via oral ha sigut l'únic camí per transmetre la melodia, moltes vegades.
La melodia, la història del sant,
perquè, clar, estem parlant, no sé en quin segle apareixen els primers gojos.
La població era analfabeta i era l'única manera, doncs,
de lliçonar, d'explicar i de mantenir aquesta tradició per la viure.
Sí, els primers gojos apareixen més o menys com l'impremta,
és a dir, sobre el segle XVI aproximadament,
i a partir del segle XVII-XVIII
es comencen a difondre a Catalunya,
és una cosa molt típica de Catalunya,
i s'han seguit produint i publicant interrompudament des de llavors.
És a dir, hi ha hagut una continuïtat.
En aquest llibre veiem la reproducció d'gojos
absolutament d'una senzillesa,
fins i tot massa, en alguns casos, podríem dir,
i d'altres que realment són autèntiques obres d'art,
perquè, en principi, els gojos són impresos senzills,
que van sueltos, no?
Així és, diguem-ne, i amb una estructura,
diguem-ne, també molt clara,
una composició tipogràfica que es composa de l'orla,
els textos i alguna que altra imatge.
Sí, normalment els gojos són publicacions de...
La majoria són de dos cares,
és un full per les dos cares,
on sí que hi figuren entre tots,
sempre la figura titular del sant,
que s'intenta habitualment que sigui un dibuix
o una reproducció de la imatge que s'està fent el goig
o l'advocació del goig,
perquè, clar, hi pot haver gojos del mateix sant
o de la mateixa manera de Déu
amb diferents advocacions,
dels diferents llocs on es venera.
Aleshores hi ha sempre la lletra,
la música, l'orla, que és la part artística,
i després, habitualment, a la banda de darrere,
s'hi sol col·locar una nota històrica
de lo que és la imatge, el lloc,
i també complementada amb el motiu de l'edició del goig,
perquè a vegades s'han fet edicions de goig
d'una mateixa advocació per justificacions
o per motius, per moments diferents.
És a dir, motiu d'un centenari,
s'ha fet una reproducció del mateix goig
on a vegades s'ha canviat la nota històrica.
Normalment s'ha sol canviar la imatge o l'orla,
però es manté la lletra i la música.
Però a quants són gojos diferents
s'aproximadament recull el llibre?
Bé, el llibre recull,
té 178 pàgines,
en la qual pràcticament totes són gojos,
menys alguns dibuixos.
Estaríem parlant d'uns 150 gojos,
aproximadament.
Tots diferents?
O casos com deies,
que manté la lletra però canvia l'orla?
Són tots diferents en quan s'hi tenim en compte
tots els contextos,
que pugui ser la lletra,
l'advocació,
l'època,
el lloc de l'edició,
la ciutat.
És a dir, tots són diferents en aquest sentit.
No n'hi ha cap de repetit.
Tots tenen una advocació diferent.
I del primer que tenim constància,
del goig a Sant Magí,
que es va fer a Tarragona,
de quina època podríem...
Bé, el goig a Sant Magí estaríem parlant
properament després de quan el Sant Magí
va ser declarat patró de la ciutat,
que va ser a partir del 1813.
La diada de Sant Magí del 1813
va ser la nit famosa
on el bled de la bomba de Sant Magí
no va esclatar,
que es va posar a la guerra del Francesc
quan van marxar de Tarragona.
La bomba de Sant Magí no va esclatar
i a partir de llavors,
la nit del 18 al 19 d'agost,
a partir d'aquí es va promoure
molt més la devoció a Tarragona
i va ser quan a partir d'aquí
va néixer-los ser copatró de la ciutat.
I d'aquí va arrelar
tota la devoció com a patró de la ciutat,
devoció que ja tenien els tarragonins
abans a Sant Magí,
perquè la capella ja existia.
Des del 1770
hi havia aquesta capella de Sant Magí
a Tarragona.
Però com a data significativa
tenim aquesta,
fet miraculós,
o sigui, tribuiaix a Sant Magí,
de la vena
o de la flama
que no va esclatar
de la bomba
i que està conservada
a l'armita de Sant Magí
en un...
Doncs sí, al portal del carro.
Al portal del carro.
Allà ho tenim.
Els gogistes,
com s'entenen ara com una entitat,
com persones estudioses
i que mantenen aquest patrimoni,
també datant del segle XIX
o és més posterior?
A veure,
les associacions de gogistes
neixen pràcticament
després de...
Bastant després del començament
del...
del que és el goig impresa.
Els gogistes eren persones privades.
I en principi col·leccionaven.
Col·leccionaven.
Hi ha moltes col·leccions privades
i després van començar
a sorgir entitats
per fomentar
i col·lectivament ajudar
a difondre aquest goig.
Primer,
perquè a vegades era molt complicat
trobar persones que feixin la lletra,
persones que feixin la música,
coordinar-ho
i arrel d'això
van sortir diferents associacions.
En el cas de la nostra,
de les goigistes tarragonins,
va néixer l'any 1981,
també d'aquesta idea,
i amb la idea
de donar una serietat
i una altra manera
de publicar els goig.
És a dir,
en principi intentant
elaborar un catàleg general
de publicacions
amb diferents seccions,
que tenim goig,
estampes,
recordances,
llibres,
és a dir,
cada ho porta
el seu número de seqüència.
I en aquest sentit,
hem estat des d'aquest any,
farà 30 anys l'any que ve,
recollint aquestes publicacions
i que esperem l'any que ve,
amb els 30 anys,
arribar a la publicació pròpia
número 1.000.
Ostres,
ja seria...
Home,
no res,
i tant que s'arriba.
Són 1.000 publicacions pròpies,
és a dir,
del catàleg pròpia,
a part del que hem anat
recollint d'arxius,
perquè,
lògicament,
com a entitat d'allò,
hem tingut moltes donacions
de llegats,
de persones col·leccionistes,
que,
quan han decidit
que hi ha un d'allò,
ens han deixat els seus...
Lògicament,
a part del que són els 1.000
de col·lecció pròpia,
tenim un arxiu molt important.
de totes aquestes donacions
i la col·lecció
dels mateixos gogistes.
I, clar,
molts gojos
que nosaltres hem anat
aconseguint arreu
que no són
del nostre catàleg.
T'ho preguntava
perquè,
en principi,
ja,
quan es comencen a fer
els gojos,
parlem de Sant Magí,
podríem parlar en general,
però,
en partir d'oculitzem-lo,
en el patró
de la ciutat de Tarragona,
qui escrivia els gojos,
qui composava la música?
Generalment,
eren persones vinculades
amb l'Església,
directament?
Bé...
Eren per encàrrec,
sortien una mica
amb iniciativa pròpia?
Hi ha de tot,
però,
normalment,
normalment,
eren persones vinculades
a l'Església.
Hi ha molts preveres,
monjos,
que són
molt aficionats
a l'art logístic
i escrivien lletres
i músiques.
Bàsicament,
hi ha moltes més músiques
escrites
per persones
de l'àmbit religiós
que no pas lletres.
Lletres,
n'hi ha moltes escrites
per seglars.
Per seglars que no pas,
per religiosos.
Per seglars,
sí.
Hi ha moltes que estan
escrites per seglars.
Quin és l'últim goig
que se li va fer
a Sant Magí?
Bé,
a veure,
Sant Magí,
el goig
que s'està mantenint
és sempre el mateix,
la lletres,
la música.
Nosaltres,
ara,
l'últim que li hem dedicat
a part d'aquest llibre,
ben bé la data
no la recordo,
però probablement
vam estar a parlar
de 4 o 5 anys,
més o menys,
que vam fer l'últim
de Sant Magí,
perquè me'n recordo
que vam fer uns gojos
dobles de Sant Magí
i Santa Tecla,
els goisistes,
com a patrones
de la ciutat
i aquesta devia ser
l'última que vam fer.
Però, Carles,
aquí hem vist
aquesta devoció
a Sant Magí
des de Tarragona,
però hi ha molts gojos
que arriben des de,
no sé,
m'ha semblat veure
potser com que he passat
els fulls ràpids
de Cervera,
de Barcelona,
de Mallorca,
com tu bé deies
a l'inici de la conversa,
hi ha moltes ciutats
catalanes,
dels països catalans,
que tenen advocació
a Sant Magí.
Per fer tot aquest retull,
recull, perdó,
ha calgut anar a buscar
arxius fora de Tarragona?
Sí, evidentment,
Mossant Joan Roig,
que és un activíssim
col·laborador
amb l'altre entitat
és qui s'ha cuidat
d'estar en contacte
amb totes aquestes entitats
per veure si tenien
noves edicions
i també recollint
d'arxius
i de llocs
on hi ha aquesta veneració.
Nosaltres tenim
una relació constant,
a més a més,
no sols,
ara parlo una mica
com a associacions
de Sant Magí,
tenim una relació constant
amb tots els llocs
on hi ha
el Sant Magí
com a patró.
És a dir,
i també
sabem que estan interessats
a Cerver i a altres llocs
per obtenir aquest llibre.
Oh, clar,
perquè és una feina
que també a ells
de recolle important.
L'estructura
és una estructura
que permet
que qualsevol persona
que no cal que sigui experta
pugui agostar-se
a aquest món dels goig
perquè hi ha
com una explicació
la bibliografia
i la reproducció del goig.
És com si fos
fitxa a fitxa.
Sí, exacte.
Té un format molt atractiu
i molt planer.
Exacte,
és com una fitxa,
exactament,
i distribuïda
d'una manera adequada
per
antiguetat,
per localitats,
per tipus de lletra
i per edicions.
És a dir,
en la qual permet
que d'alguna manera
tothom sàpiga
el per què
s'ha fet
cada edició
en cada moment.
És a dir,
tenim les edicions
de Barcelona,
les de la Cofredia
de Barcelona,
que hi ha una Cofredia
dedicada a Sant Magí,
també vinculada
a la Setmana Santa
de Tarragona,
i també tenim
els goig de Mallorca,
que també hi ha
una capella
a Mallorca,
a la parròquia
de la Inmaculada Concepció
de Mallorca,
dedicada a Sant Magí,
a una capella
dedicada a Sant Magí.
Va acompanyar també
de representacions
de diferents artistes
del Sant Patró.
M'ha cridat molt l'atenció
que he obert una pàgina
a l'atzar
d'una representació
de Sant Magí
de Lluís Maria Saumells,
completament diferent
del que és
la tradicional
de tota la vida
del Sant,
i com hi ha aquí
també una geografia
de Gelabert
que comentaves abans.
Sí, hem aprofitat
per complementar
el llibre
amb tot
d'estampes,
figures,
xilografies
i dibuixos
relatius al Sant,
perquè vam pensar
que era un moment
de tenir
en un sol llibre
tot el que és
pròpiament
dedicat
a l'art gràfic
sobre Sant Magí.
Hi ha fotografies
del Tars,
hi ha pràcticament
tots els boixos,
xilografies
fetes al boix
que coneixem
de Sant Magí
més dibuixos
més moderns,
inclús aquest
que diem
del Lluís Maria Saumells
que és molt important
per nosaltres
a Tarsacona.
Clar,
per això ho deia.
Hi ha pàgines
que les passes,
tu mires,
però hi ha d'altres
que és que
t'hi podries estar
hores
amb una lupa,
si tenim problemes
de vista
com servidora
o les ulleres
allò de prop
que diem,
i t'hi pots estar
hores i hores
i hores
contemplant
les orles,
els dibuixos,
tota la representació
de floral,
de paisatge
que hi ha al voltant
del Sant,
és d'una exquisitesa
i d'una precisió
extraordinària,
ja dic,
amb cada imatge
t'hi pots estar
hores i hores.
Sí, sí,
és l'originalitat
de cada goig.
Disculpa,
hi ha aquí
l'edició mallorquina
que és absolutament
espectacular,
l'orla
no és una orla,
és que és un altar,
és com una basílica
sencera.
Sí, sí,
a més a més
està feta
a doble foli
aquesta reproducció
i clar,
la idea
és això,
és que cada goig
sigui diferent,
el més important
d'això
és que
amb el goig
anem reproduint
tècniques artístiques,
donant una mica
de vida
de cada cosa,
de cada lloc
i en cada moment,
per això
els goig
es poden reeditar,
es poden reeditar
amb justícia,
amb tirades diferents
amb motius
de celebracions,
vots de poble,
centenaris,
cinquantenaris,
inclús,
bueno,
qualsevol celebració
que es pugui creure,
inclús
hi ha persones
que han editat
goig
per motius personals,
és a dir,
per unes vodes d'hort
o unes vodes...
I també es fa...
No és tan habitual,
però...
No és tan habitual,
però hi ha algunes persones
que també les han fet,
vull dir,
amb motiu de...
de dir això,
clar,
això ja no és el cas nostre,
perquè nosaltres
ens movem més
a nivell d'entitat
i, clar,
no a nivell particular,
però...
I aquest goig,
clar,
no està en el catàleg general
de les publicacions
ni dels goigistes
ni d'altres entitats,
però també són edicions
de goig que...
Clar.
Això pel que fa
a la forma
en quant al fons,
lògicament,
a l'advocació
o al patró
de la ciutat
resta allà,
més es respira,
transpuga
d'aquestes pàgines
del llibre.
Sí,
normalment el que s'intenta
és que
el que són
els versets
dels goig
parlin de l'advocació
del sant,
del per què
aquell sant
és el patró
del poble
o el patró
d'una entitat
i llavors hi hagi
unes estrofes
dedicades
a l'entitat.
Que tenen una rima
molt estereotipada.
A l'entitat
que estan dedicats
i, a vegades,
moltes vegades també
en el lloc,
la ciutat
o el poble
on estan fets.
En el cas de Tarragona,
ara hi ha més
que del llibre,
et pregunto
com a president
de l'entitat.
Sant Magí i Santa Tecla
tenen goig
assegurats
per sempre
perquè són festes
tan absolutament
arrelades
a la ciutat
de Tarragona,
però abans comentaves
que es poden fer
goig
en particulars
o col·lectius
a Sant Isidre,
que és un patró
molt general
també del món
dels pagesos.
Es van fent goig?
Sí,
mira,
jo justament
estret Sant Isidre
i m'agrada,
jo fa
deu dies
vaig presentar
una edició
del goig
de Sant Isidre
que m'han demanat
que ja ho fes
la presentació,
nou a Solivella,
que era
precisament
també la vigília
de Sant Isidre
el dia 14
i que és el patró
del sindicat
i que té
una capella
a l'església
de Solivella
i és un goig
totalment nou,
és a dir,
totalment nou
de lletra i de música.
De lletra i de música,
però ells ja en devien tenir un.
Però clar,
aquests són els dedicats
a Solivella.
Clar.
I llavors, clar,
normalment el que es fa
hi ha dues maneres
de fer goig.
Reeditant goig sencers
o fent-los
totalment nous,
tant de lletra
com de música.
I en el cas de Solivella
era nou.
En aquest cas era nou.
I això vol dir
que a banda d'incorporar-se
al que és el patrimoni
cultural i religiós
de la vila,
aquests goigus,
a partir d'ara
quan es faci la celebració
en honor a Sant Isidre,
l'Eucaristia o el que sí,
doncs es cantaran aquests goigus.
Exacte.
Correcte.
Sí, sí.
Això habitualment
se sol fer així,
és a dir,
canten a cada lloc
els que són els seus,
perquè en alguns varien
en algunes estrofes
d'altres llocs.
El que passa
que ara estem molt
en una època
de fer els goig
i intentar-los fer nous.
Renovar una miqueta.
Renovar una miqueta,
és a dir,
mirar de trobar lletres noves,
músiques noves,
i en aquest sentit
aquí a Tarragona
hem apostat fort
nosaltres
per dues celebracions
importants.
Nosaltres vam participar
com a goigistes
durant els nostres 25 anys,
ara farà 5 anys,
vam editar
una carpeta
amb els 20 goig
de les 20 advocacions
dels passos
de Setmana Santa
de Tarragona
i dels quals
només n'existien 6.
Els altres 14
es van haver de fer
tots nous
de lletra i de música.
Ja, ja.
I llavors
va ser una cosa
molt maca
que a més a més
ha estat molt demanada,
vull dir,
ha estat molt sol·licitada
i que s'estan fent treball
d'incluses estudis
sobre les músiques
de Setmana Santa
i està servint això
per fer-ho.
I pel que fas les lletres,
diguem que
es modernitzen
d'alguna manera
la terminologia,
el vocabulari,
es fa més contemporani?
Sí,
s'utilitza un català
d'ara
més estàndard,
més amb
expressions d'ara
i una mica més
tocant la fibra
del que és
la sensibilitat
d'ara del poble
en aquest moment.
Religiós,
però amb uns valors
més enys socials,
no?
Hem de dir que no partim
d'un fet religiós
perquè clar,
és una advocació,
els gojos en principi
tenen que ser sempre
geogràfics,
és a dir,
tenen que tenir
un component
d'un sant
o una mare de Déu,
si no estaríem parlant
d'altres coses,
d'himnes.
Serien un altre tipus
de composició.
Estaríem parlant
d'himnes,
de cobles,
que llavors podrien ser
més profans,
diguem-ne,
però si no
s'han de centrar
en aquest tema.
I un goig
que s'incorpora de nou,
diguem-ne,
que retira l'anterior
o es poden continuar
cantant simultàniament?
La tradició
deixa que es puguin
cantar tots?
Aquí no,
res retira,
res,
evidentment,
clar,
la formulació.
A més que moltes vegades
el tema és que
són diferents
perquè són en diferents llocs
i llavors a cada lloc
canten el seu.
És un catàleg extraordinari,
jo diria que gairebé
un manual.
Es presenta avui,
és el llibre
dels goig de Sant Magí,
una selecció,
un treball
de Joan Roig
i Montserrat.
La veritat
és que és un molt bon treball.
es presenta avui,
insisteixo,
però jo m'imagino
que encara a Sant Magí
cal retornar a parlar-ne,
perquè dius
calla que ja que el tenim.
Avui estarà al Palau
de la Diputació.
El que a mi m'agradaria
preguntar-la ja per acabar
el Carles Batges
és un llibre
que sorgeix
amb la iniciativa,
com és habitual,
dels gogistes tarragonins
i patrocina
la Diputació de Tarragona.
És un llibre
que es pot trobar
a les llibreries?
O són d'aquells llibres
que tenen un circuit
més institucional?
En principi
és un llibre
més institucional.
La nostra idea
és moure'ns en un moment
però no entrar
a competir
amb el tema comercial.
Nosaltres el que volem fer
és publicar.
És possible
que es trobin
amb llibreries
al seu preu,
potser més
un petit cost
de benefici
que moltes vegades
pot ser pel llibreter
perquè la nostra idea
no és fer diners,
la nostra idea
és publicar,
o sigui,
editar.
Els gogistes tarragonins
són un interès
i no s'han de lucre.
És a dir,
per això
estem
i molt agraïts
perquè sempre busquem
per fer unes obres
d'aquest calibre
ajudes institucionals
perquè si no
no els podríem
editar.
Els gogistes
estan reunint-se.
El que volen
és editar
i han editat
aquesta joia
que es presenta avui
al Palau de la Diputació
i ara que a mida
dels 30 anys
de l'entitat
doncs de ben segur
que podran gaudir
de noves publicacions,
no Carles?
Sí, estem treballant
per coses noves
per veure si també
podem fer alguna cosa
important
significativament
parlant
a nivell de la ciutat
com vam fer
amb els 25 anys
i com vam fer
amb l'any jubilar
que també vam publicar
una selecció
de goig
tots de Sant Fructuós
d'arreu
de Catalunya.
Doncs ja ho sabeu
es van incorporant
més fons bibliogràfics
aquesta tradició
que hi ha a la ciutat
de Tarragona
Catalunya en general
i a Tarragona en particular.
Carles Batges
president dels
gogistes tarragonis
moltíssimes gràcies
per venir avui
i enhorabona
per aquest llibre.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-sia, bon dia.
Adéu-sia, bon dia.