Deia un fort moment que el nostre proper convidat és en Robert Tarnández,
el president del club de bàsquet ADT de l'Associació Esportiva Torreforta.
Un home que avui segurament respira força tranquil
perquè finalment l'ADT ha pogut presentar un aval conjunt de 138.000 euros
que li permetrà a l'equip jugar la pròxima temporada a la Lliga ADECO Plata.
Robert Tarnández, bon dia.
Molt bon dia.
Com se sent avui el president de l'ADT?
Com a mínim respirant, com tu deies.
La veritat és que portem uns dies o unes setmanes complicades
i la veritat és que avui més tranquil,
sobretot pel fet que com a mínim està tot presentat
i a partir d'aquí...
Ha costat molt, no?
Molt, molt, molt, molt.
I com s'ha aconseguit al final?
L'aval, és a dir, les interioritats, per dir-ho d'alguna manera,
les característiques de l'aval que havia de presentar,
com ho ha aconseguit el president?
Bé, al final vam mirar diferents unitats bancàries.
La veritat és que ens vam centrar principalment en una,
que eren, crec que és que és a Tarragona, per el tema de l'afinitat local,
per dir-ho d'alguna manera,
i per l'ascendència que poguéssim tindre a través de les entitats que hi ha a Tarragona,
no només dels clubs esportius,
sinó també per els ajuntaments i diputacions, etcètera.
I, bueno, indultablement,
semblava que tot ho faríem amb ells, no?
I el que passa és que les seves condicions eren molt dures,
eren molt complicades,
i a dir-ho és que, bueno,
ells una mica se resistien, no?
Possiblement ha fet aquest aval a canvi,
simplement, del compromís del territori que podien tindre, no?
I, totalment, també té de dir,
agrair sobretot a les persones que estan aquí a Tarragona,
que ens han patit durant aquestes dues setmanes,
lluitant lluitar amb ells, no?
Però la setmana,
comencem d'aquesta setmana,
dilluns i març,
se'ns va obrir una porta,
a través del regidor d'Espòs,
de José Cosano i del Cíndi de Greuges,
Francesc Ferrer,
a través del BBVA,
i llavors, a través d'ells,
doncs, bueno,
la idea és que tot va ser facilitats,
i, bueno,
totalment,
els entrebancs habituals d'un aval,
perquè un aval,
no hem d'oblidar que no són diners,
en metàl·lic, no?
És, bueno,
un paper en el que diu que sí que realment,
si tu generes un deute,
al final, aquest aval
tindrà que fer-se càrrec de tot aquest deute, no?
Però, bueno,
la veritat és que hem tingut
totes les facilitats del món
i, doncs, bueno,
en 48 hores,
ahir a les dues,
si no recordo malament,
se signava, en aquest cas, aquest aval, no?
I a les dues se signava,
a les tres,
en punt,
sortia cap a Madrid
amb un recadero exprocessor,
perquè avui, abans de les 10,
que era el sorteig, en aquest cas,
doncs, que es pogués produir, no?
Avui s'acabava el termini, clar.
Avui s'acabava el termini,
i no només això,
sinó que hi havia un tema
com de gol d'oro, no?,
que era el que el primer arribés, no?
Al final,
doncs,
sembla que hem sigut nosaltres,
encara que nosaltres sí que és veritat
que acompanyàvem una carta amb aquest aval
dient que ens semblava injust
que això es produgués,
o sigui,
que la lluita de dos clubs
es tenia que produir fora d'una canxa
i no dins, no?
I nosaltres, en aquest cas,
bueno,
deixàvem la porta obertat,
en aquest cas,
aquell altre club,
si abans d'avui del sorteig
presentava les seves credencials,
però d'una manera, no?,
l'aval,
i no només l'aval,
sinó les inscripcions,
etcètera, etcètera,
que pogués, en aquest cas,
ampliar-se el grup a 15.
Ha estat el moment més difícil
de la història de l'ADT, aquest?
De la història,
no ho sabria dir,
Ricard,
el meu dins de la història,
que la veritat és que fa molts anys
que hi soc,
al començament i ara,
jo et podria dir que sí,
et podria dir que sí,
hi ha hagut moments
en els que em veia
quasi, quasi, quasi derrotat,
no?,
i la veritat és que aixecar-se
cada dia pensant en que
te diran una altra vegada
que no a tot arreu,
però la veritat és que ha sigut,
jo crec que molt complicat,
no?,
jo crec que feia molt de temps
que no plorava,
i te puc assegurar
que el dissabte al dematí
llegint els mails d'ànim
de la gent, etcètera,
doncs, bueno,
se'm va assentar les llàgrimes
perquè, notablement,
doncs,
entenia que hi havia molta gent darrere
i que no,
i que jo no els podia fallar,
no?,
però també té de ser sincer
que hi ha hagut moments
en els que vaig estar
a punt de tirar la tovallola.
A punt de tirar la tovallola,
li anava a preguntar,
doncs, sí?
Doncs sí, sí,
va,
no t'enganyaré,
vull dir,
hi ha hagut moments
en els que,
clar,
tothom apretava per tot arreu,
tothom entenia
que nosaltres havíem de sortir,
tothom entenia que tal,
però la veritat és que al final,
els que estan al davant
són la Junta,
la meva família
i poca cosa més,
no?,
perquè al final,
amb els que te desfogues
és amb ells,
no?
Molta gent de fora
del món del bàsquet,
potser alguns dels que estiguin
escoltant,
diuen,
val la pena tot això,
és a dir,
tot això tan complicat
de presentar un aval
de 138.000 euros
perquè un club de bàsquet,
una entitat,
pugui jugar
en una categoria.
No és tot molt complicat
en aquest món de l'esport?
Segur que hi ha molta gent
que no s'ha acabat d'explicar
aquests patiments,
doncs,
això per poder jugar
en una categoria
a la temporada vinent?
Mira,
jo, Ricard,
indudablement,
tu em coneixes fa molts anys,
amb la qual cosa
jo intento ser molt coherent
amb tot el que faig,
i jo crec que la federació
de bàsquet,
jo crec que s'adecua molt
a la meva forma de ser,
jo crec que s'ha de pensar
abans que les coses
es produeixen.
Jo llanço des d'aquí,
o tiro una llança
en favor de la federació espanyola
de bàsquet,
perquè,
curiosament,
és l'única federació
que ejecuta aquests avals,
que demana aquests avals
i que si no tens aquests avals
no t'inscrius a la federació.
Indudablement,
al bàsquet
no hi ha impagats,
no hi ha vagues,
no hi ha etcètera,
etcètera,
m'entens?
Perquè hi ha uns avals per mig,
que en aquest cas
els clubs som responsables
d'aquests avals.
Què és el que ha passat
durant molts temps?
Que aquests avals,
indudablement,
entravés per una porta al banc
i te'l donaven.
Ara no és així,
per desgràcia,
m'entens?
I també hi ha hagut molts avals
que a través d'ajudes institucionals,
com poden ser diputacions,
com poden ser ajuntaments,
etcètera,
es feia encàrrec,
amb la qual cosa
a l'hora d'executar-los
indudablement
s'executava
uns diners
que possiblement
no eren teus.
I indudablement,
com des de la formació
de l'ADT
em diga professionals
des de fa 7 anys,
els avals
sempre,
sempre els havia ficat jo,
amb la qual cosa
en aquest cas,
indudablement,
sí que estaves intentant
que aquests avals
no s'executessin,
sinó que mai
s'executessin executar.
I la veritat és que
mai havíem tingut cap problema.
Però he de reconèixer
que indudablement
la situació que hi ha
de crisis actual
a tot l'estat
fa que les entitats bancàries
no estiguin tan alegres
a l'hora d'adjudicar-te
un aval.
Tu ho hagis adjudicat
amb els anys anteriors o no.
I aquest és el problema.
Indudablement,
la gent del carrer
que ho veu ara,
tota la complexitat
que és la de fet
de jugar
a la tercera categoria
en importància
a nivell estatal,
després també ha de pensar
que aquells jugadors
que venen,
que juguen,
que són professionals
i que cobren a final de mes
tenen el seu sou garantit
i això és molt.
Que possiblement
en altres esports
o en altres disciplines
això no passa.
De totes maneres,
aquesta mateixa gent
de fora del món del bàsquet
i que ens estigui escoltant
gent del carrer
Ciutadans de Tarragona de Peu
també deuen pensar
en fi,
totes aquestes complicacions
econòmiques
que afecten a l'ADT,
al Club Basque de Tarragona,
al Boli Sant Perí i Sant Pau.
No hauríem de fer
tots plegats
una certa reflexió
sobre què volem...
T'ha faltat un club,
el Club Gimnàstic.
I el Club Gimnàstic de Tarragona,
sí, sí,
la que al davant,
el que segurament
al món del futbol
també va,
juguen una altra lliga.
Però,
i els altres,
no s'estan fent aquí
uns esforços
titànics
per mantenir
determinats clubs,
per determinar els clubs
de la ciutat de Tarragona
en determinades categories
quan resulta que,
en fi,
la base econòmica
és tan feble?
Bé,
això és una valoració
que s'ha de fer
a ficar en una balança.
Jo sempre,
i a més en més
d'un programa,
en aquest cas,
que ara vosaltres
sempre ho he argumentat,
jo crec que Tarragona
aposta molt fort
per l'esport.
Ha apostat històricament
molt fort per l'esport.
Per les situacions que siguin,
per les situacions
que aquí les empreses
no tenen un retorn,
amb la qual cosa,
realment,
si no són els consistoris
o no són aquestes institucions
les que s'apreten difícilment
són les que aporten diners,
perquè realment
els directius
d'aquests clubs
ens hem acomodat
a anar a picar
la mateixa porta,
etcètera,
etcètera,
realment els esforços
que estan fent
des del consistori
i des de diputacions,
etcètera,
la veritat és que són molts.
Estic completament d'acord.
El que passa és que,
per un altre,
estaria el fet
que si realment
no tinguessin aquests esforços,
realment tindríem
aquests clubs esportius,
o sigui,
aglutinaríem segurament
aquesta gent
jugant
amb l'esport que sigui,
amb el boli,
amb el bàsquet,
amb el futbol,
amb el que sigui.
Tindríem la mateixa promoció,
perquè moltes vegades
aquí estem
en la mateixa promoció
possiblement
a nivell de Tarragona.
Clar,
aquí el que s'hauria de fer realment
és catalogar realment
el què i el com,
quina és la difusió
que fan aquests clubs
o aquests primers equips
d'aquests clubs,
quina és la tasca
que fan aquests clubs
a nivell de Canalla,
quina és la formació
que fan ells
amb les seves escoles,
tant de bàsquet
com de futbol,
insisteixo,
com la de bòlei,
etcètera,
etcètera,
tot això jo crec
que és
algú molt més complicat
que el fet de dir
crec que sí
o crec que no,
vull dir,
el ciutadà de peu,
per desgràcia,
l'únic que veus
és el que tu dius,
una quantitat reflexada
en la qual se l'otorga
en aquell club
i amb això
pot pensar
si és molt o és poc
i sobretot
en les èpoques
en les que corren ara mateix,
però bé,
tot això s'ha de ficar
en una balança
i s'ha de veure realment
quin és el retorn
que tu amb aquests diners invertits
tens d'aquells clubs
o d'aquelles entitats,
no, no,
no tenim per què ser només clubs,
i a partir d'aquí
valorar realment
si aquest és molt o és poc.
Jo de totes maneres
tirant-me pedra
sobre la meva tolada
te puc dir
que jo crec que a Tarragona
hem de estar molt satisfets
pels diners
que s'inverteixen
dins de l'esport.
Sí, sí,
però tu i així
els clubs estan amb l'aigua al coll.
Bueno, insisteixo,
jo sempre he dit el mateix,
jo crec que
tindríem que estar obligats,
tindríem,
vull dir,
estic inclòs,
tindríem que estar obligats
tots els clubs,
perquè la gran majoria,
però jo diria
que el 99%
rebem diners municipals,
a presentar,
no,
unes factures
com es presenten
en aquest cas
al Departament de Fiscalització
de l'Ajuntament,
etcètera,
sinó
a patir unes auditories
que sembla ser
que a partir de l'any que ve
les tindrem,
perquè no tant crec,
crec que ja que rebem
uns diners públics
haurien de,
com a mínim,
com a mínim,
no generar deute.
ja n'hi parlem, no?
Bueno,
quasi, quasi,
i se'ns ha passat aquest any.
Aquesta pregunta,
d'alguna manera,
curiosament,
segur que és una altra
de les preguntes
que es fa a la gent del carrer,
no?
Tothom amb l'aigua al coll,
tothom patint molt
per jugar cadascú
en la seva lliga,
el club és que Tarragona
a l'ADCOR,
l'ADT a l'ADCOPLATA,
amb un president suant,
literalment,
el sentit
per aconseguir els avals
i la possibilitat
de fer un gran club
de bàsquet
a la ciutat
un altre cop
aparcada.
Bé,
jo sempre he dit el mateix,
vull dir,
la pregunta aquesta
té un doble,
un triple sentit,
Ricard,
jo crec que
l'argument teu de
la pregunta
aparcada,
no,
ni molt menys,
la pregunta hi és,
i el fer d'hi és.
Els arguments meus
són molt senzills,
jo crec que Tarragona
de tindre només un equip
que aspiri
a cotes molt més altes
o fites molt més altes
i indubtablement
amb els dos clubs
ara mateix com estem
és molt difícil
que això es produeixi.
Això és una realitat
i això no cal que ho digui jo,
ni que ho diguis tu,
ni que ho digui ningú,
vull dir,
això és una realitat.
El com trobar aquest acord,
doncs,
és molt complicat
perquè són dos clubs
amb dues històries diferents,
amb dos objectius diferents,
amb dues directives diferents,
etcètera,
etcètera,
i totalment la nostra proposta
sempre s'ha mantingut la mateixa,
jo crec que Tarragona
hem de trencar amb tot el que es fa,
jo crec que Tarragona ha de ser capital
no només anant a les escales
de la catedral,
sinó demostrant-ho dia a dia,
i el dia a dia seria aglutinar
a nivell esportiu,
amb un gran pau d'esport,
a nivell aglutinar,
segurament,
a tota la comarca,
i que la gent tingui clar
que l'equip de bàsquet de Tarragona
és l'equip de tothom,
i que realment Tarragona
és capital començant ja per l'esport,
i venint en aquest cas,
els divendres, els dissabts, els diumenges,
a veure els partits
del primer equip de Tarragona,
i que la gent de Valls,
la gent de Reus,
la gent de Vilaseca
o la gent de Vendrell
pugui vindre,
jo crec que seria
un ficar punts a la 6,
i amb tota la història
que tenim darrere,
possiblement del club de Tarragona
que ara me'n sembla
que farà 30 anys,
nosaltres que el farem 28,
això és molt complicat,
jo la solució ja la vaig donar,
però insisteixo,
no es tracta que jo doni una solució
i que tothom l'accepti,
es tracta que es doni una solució,
que la gent que fica els diners
també l'accepti,
que la gent que d'alguna vegada
té compromisos interns
es desfaci d'ells,
i que realment la gent arribi
on pot arribar,
perquè al final
tots estem jugant
amb uns diners municipals,
i al final estem comptant
amb aquests diners
com si fossin nostres,
llavors aquí és on realment
és molt difícil
de ficar-se d'acord.
Bé, deixem aquestes qüestions,
anem a la pràctica,
ara ja tenim l'aval,
ara ja tenim la permanència,
no?,
assegurada que es jugarà
a la decoplata.
I ara què?
Ara què hem de fer?
Perquè després del que s'ha patit,
ara què?
Jo ficant,
Ricard,
ficant un símil de la Natàlia
que el diumenge
em vaig emocionar veient-la,
doncs totalment
ara estem a la línia
de sortida.
Ah?
Vale?
No a la línia d'arribada.
No, no, no,
ara estem a la línia de sortida,
ara mateix estem a la línia de sortida,
ara hem de ficar-nos els tacos,
ara hem de ficar-nos
les sabates,
ara ens hem de ficar
el dorsal
i a partir d'aquí
sortir a córrer, no?
Jo crec que la nostra fita
està en intentar arribar
al més,
bueno,
si podem aconseguir
una medalla de bronze
seria fantàstic, no?
Jo crec que el nostre símil
és aquest, no?
Nosaltres ara mateix estem a línia.
Hem aconseguit
arribar en aquest cas
a la línia de sortida
que ja era molt
fa dues setmanes
i a partir d'ara
doncs totalment
hem de dotar-nos,
hem de preparar
i hem de ser capaços
que en aquest mes
que queda
abans de començar
la pretemporada
doncs acabar de conformar
un equip
dins de les nostres
necessitats
i dins dels nostres recursos
el millor possible, no?
Jo crec que
no hem pensat
abans que
jo no he pensat
en el número dos
fins que no tinguéssim
el número uno.
Jo et puc dir
que a partir d'avui
sí que he començat
que avui a la tarda
tinc ja les dues primeres reunions
i llavors
ens començarem
a conformar
el que és l'equip.
El primer és
trobar el director
d'orquesta
i a partir d'aquí
totalment anar sumant
efectius
i bueno
en dues o tres setmanes
tindrem en aquest cas
l'equip definit.
S'ha de fer tabla rasa.
És a dir,
s'ha de fer tabla rasa
en el sentit que
serà un equip
realment pràcticament
nou del tot.
Bueno,
intentarem que no
intentarem mantenir
una columna
de l'any passat
però també hem de ser coherents
jo crec que l'any passat
no ho van passar gens bé
no ens hem d'oblidar.
Va ser un any
molt complicat
també per un tema econòmic
va ser un any
en què es va veure
també la gent
que realment sentia el club
i la gent que
estava una mica de passada
i que realment
no deixaven de ser mercenaris.
Entenc que això
de totes les disciplines passi
però també és veritat
que amb el bàsquet
la gent és molt més propera
als jugadors
i llavors quan un jugador
realment no té
aquesta identificació
pel seu club
la gent ho nota
la gent de la grada
ho nota
i la gent del carrer
també ho nota
i més en un club
com el nostre
en què hi ha molta
intacta relació
entre els equips inferiors
i el primer equip
i amb això
ens hem d'enrecordar
ara mateix
jo insisteixo
jo sóc d'aquells
que una vegada
s'ha apostat
durant la temporada
has d'aguantar
però quan acaba la temporada
llavors sí que t'has d'enrecordar
d'aquelles situacions
jo crec que serem capaços
d'aconseguir un equip
possiblement no tot nou
però sí
amb moltes peces noves
i espero
insisteixo
que com a mínim
es faci reflex
del nostre caràcter
en aquest cas
com a club
que hem lluitat
fins al final
i ho hem aconseguit
quan comença la lliga?
doncs avui es publicaria
però segurament
el dia 1 d'octubre
és a dir que tenen
un cert marge de temps
sí
ells començaran
segurament al setembre
la pretemporada
s'haurà de fer
a principis de setembre ja
per tenir un mes de coll
i a més
abans es juga la lliga catalana
que encara tampoc estava definida
perquè
depenia de la nostra incorporació
o no
amb la qual cosa
tampoc es va fer
el sorteig de la lliga catalana
em refereixo
ara
hi havia moltes coses
pendentes de nosaltres
i la veritat és que
a partir d'avui
totalment se resoldran
vull dir
segurament
dius tenim reunió
a la federació catalana
intentant muntar la lliga catalana
que segurament
serà començant a setembre
llavors ja ens servirà
com partits amistosos
i pel dia 1 d'octubre
i totalment
començar a disputar
la lliga de Coplata
a nivell social
algun canvi
alguna idea
alguna iniciativa
pensen
campanya de reforçar socis
els horaris dels partits seran
com fins ara
els divendres al vespre
o preveuen
algun canvi
d'alguna cosa
no
la idea és que sí
que continuem
els divendres
el que passa és que aquest any
segurament
que per unes qüestions
estructurals
hi haurà alguns partits
que es disputin el dissabte
sempre i quan
puguem disputar
aquests partits
amb el beneplàcito
del patronat
etcètera
etcètera
el tema de reforçament
de socis
naturalment abans de l'estiu
vam fer una campanya
de socis
i la veritat és que
estem molt contents
ara naturalment
la tornarem a reforçar
perquè la veritat és que
teníem una manca de liquidez
es van enviar una sèrie de carnets
la veritat és que
hem tingut una gran resposta
proporcionalment
la veritat és que van tenir
una gran resposta
però sí
naturalment
jo crec que
si en alguna cosa
hem de creixer
si estem en massa social
i hem de creixer
en recursos econòmics
i hem de creixer
sobretot
en l'establiment
de la categoria
jo crec que
el fet
que l'ADT
amb aquests
cinc últims anys
en què jo soc president
puc assegurar
que no hem tingut
ni un estiu
tranquil
en aquest cas
perquè un
perquè hi havia
una reforma
de les lligues
a DECO
i les altres
perquè hi havia
la desaparició
de la DECO-Bronze
etcètera
ens hem trobat
en que estiu
no et dona temps
de pensar
en gairees coses
i una de les coses
que jo crec
que hem de fer
és assentar-nos
com a club
i assentar-nos
sobretot
socialment
que la gent
ens accepti
que ens vegi
realment
com això
que som
un club professional
i l'objectiu esportiu
consolidar-se
la categoria
sí, sí
per suposat
jo crec que
l'any passat
ja vam lluitar
ja ens vam salvar
era el fet
de la permanència
aquest any
jo crec que és consolidar-nos
no?
i no tant
entrant
dels 8-10 primers
jo crec que seria
per nosaltres
un premi
sí
és molt
no?
bueno
jo no ho veig tant
jo crec que
ho dic des de la perspectiva
d'un dia com avui
en què s'ha patit tant
de dir
esperem estar entre
els 8 o 10 primers
bueno
jo crec que
les evolucions
dels clubs esportius
i sobretot
amb el bàsquet
han de ser aquestes
jo crec que
el fet de
no anar objectiu
darrere any
és molt complicat
fer un equip
per
llavors jo crec que
sí que el Ciutada
que tu comentaves abans
sí que Reon Man
realment al final
se desencantaria
jo crec que
l'aficionat de l'ADT
el que vol és que
any darrere any
se vagin assolint objectius
jo crec que
l'any passat
era el nostre primer any
a la decoplata
la permanència
ja era un objectiu real
i de fet
es va aconseguir
jo crec que aquest any
hem d'anar a buscar
un objectiu una mica més alt
vull dir
si tornem a sortir
dient que el que volem
és la permanència
bueno
jo soc dels que pensen
que tu
any darrer any
has d'il·lusionar la gent
i has d'anar a buscar objectius
perquè insisteixo
en el moment que s'acaben
els objectius
jo crec que s'ha de deixar pas
amb un altre
que tingui aquests objectius
o que tingui uns altres
independentment de
però jo crec que
és important
donar pas a la gent
perquè realment
els seus objectius
puguin ser diferents
Robert Tarnadez
president de l'ADT
avui especialment
felicitats
per la feina feta
per haver aconseguit
l'objectiu de l'aval
aquest aval tan desitjat
que permetrà
que l'equip
que l'ADT jugui
la temporada vinent
a la Lliga
a decoplata
felicitats
i en fi
bona feina
a partir d'ara
que en queda molta
moltes gràcies Ricard
perquè realment
hem patit molt
i molt agraït
en aquest cas
per l'entrevista
gràcies
que vagi molt bé
bon estiu
igualment