Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
quins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
una de les fundadores d'aquesta marxa
quan era la delegada de Mants Unides a Tarragona
i, vaja, una de les col·laboradores
que tota aquesta marxa funcioni correctament.
Jo diria que la Nati ha estat al llarg de les 15 marxes que l'han fet, eh?
Sí, sí, sí, segur, és una de les ànimes d'aquesta marxa.
És tota una veterana, ja ens ha explicat una mica com era el funcionament,
quina és la filosofia d'aquest projecte,
perquè, a més a més, és molt interessant.
I després hem pogut parlar amb estudiants,
amb alguns dels alumnes que anaven, vaja,
que han vingut a caminar i a passar el dia,
la Mar de Bell, amb alguna de les professores.
Després explicarem això, però si us sembla,
primer escoltem la Nati Moncosí,
que ens ha explicat tota la filosofia d'on neix aquest projecte
i una mica quin és el timing de tot el dia d'avui.
Nati Moncosí, bon dia.
Bon dia.
Vostè, quan era delegada de Mants Unides a Tarragona,
ho van posar en marxa, això, ja fa 20 anys.
Sí, bueno, jo vaig ser delegada del 94 al 2000,
bueno, perquè a Mants Unides les delegades són 3 anys,
si tornen a realitzar 3 anys més,
i segons els estatuts, als 6 anys ja tens de ser substituïda.
I llavors, al meu començament, del 94,
la marxa es va iniciar perquè el Col·legi Joan XXIII dels Maristes,
devia ser l'any 93 o 92,
van fer ells una marxa particular,
perquè els maristes són una entitat
que sempre organitzen activitats per als joves.
I van fer una marxa
i els diners que van recaptar els van donar a Mants Unides.
Llavors, d'aquí, vam pensar que si,
en vez de fer-ho ells sols pel seu compte,
podríem convocar, amb col·laboració de Mants Unides,
ja que ens van donar per finançar el projecte,
doncs que convoquéssim a tots els col·legis de Tarragona
i que ho féssim una marxa conjunta.
Els inicis van ser molt laboriosos,
perquè, clar, va haver un any que vam ser 2.000 alumnes
i els permisos i tot això era tota una cosa nova,
però, bueno, així se va iniciar i de partir de...
O sigui que aquest any fem la setzena marxa.
Ah, setzena en guanya?
Setzena, sí.
L'any passat, la quinzena, i fa 16 anys.
O sigui, 16 anys que fem la marxa cada any.
A més, som diners que es destinen a projectes de Mants Unides.
El projecte que financem aquest any és un docenda,
que són quatre aules d'escola primària i secundària,
on se beneficien una gran quantitat,
perquè és gent de l'Àfrica i gent molt pobra,
i llavors, és clar, tot això,
doncs se contribueix a l'educació,
al finançament d'aquests dos projectes,
perquè Mants Unides té dues línies de treball.
La sensibilització, que sensibilitzem a la societat civil,
als organismes públics i tot,
diguéssim, d'aquí,
i financem projectes de desenvolupament
al Tercer Món, a l'Àfrica, a l'Àsia,
a Amèrica Llatina i a Oceania.
Cada any heu fet projectes nous, diferents?
Sí, sí, sí.
L'any passat va ser un de la Índia,
que va ser els de Lids,
que és una casta que és molt inferior,
i llavors ho vam finançar també el projecte.
i el que fem és convocar la primera reunió
i, com ara, doncs, a l'octubre,
escrivim una carta convocant a tots els col·legis.
Al novembre fem la primera reunió,
els donem un seguiment del projecte
que han finançat la marxa,
perquè ells puguin ensenyar als alumnes
que aquells diners que han recaptat
han sigut per aquest projecte,
o sigui, el seguiment.
I llavors ens escollim,
els professors escollim,
quin continent, quin país volen.
Si l'Àfrica, com que l'any passat vam fer l'Àndia,
doncs aquest any hem dit l'Àfrica o Uganda.
I financem aquestes quatre.
Generalment, sempre són educatius,
perquè, clar, potser són els més adients
i més el que els nois i noies
que de secundària, doncs,
es veuen més representats
i potser és més sensibilització.
Quin és el funcionament de la marxa?
Perquè he vist que aquí, per exemple,
a Mare Nostrum, ells anaven signant cadascú
la seva papereta, eh?
Sí, bé, a l'inici és la convocatòria
i la fem al Camp de Mar.
Llavors hi ha un grup de maristes
que precisament, vull dir,
ja es pot dir una marxa solidària,
perquè és professor,
demana un substitut,
no sé si està a Barcelona o a Igualada,
i aquest dia arriben ahir a la nit
i tornen a marxar avui,
només per col·laborar, per fer d'animadors,
perquè, com comprendràs nosaltres,
les mans unides d'animadores,
no, llavors ells, com que són joves,
animen.
Fem unes, canten unes cançons adients a la marxa,
hi havia una que és molt bonica,
que també nombra tots els centros
que hi participen, saps?
I llavors fem allí,
s'allegeix el projecte,
bueno, s'explica el projecte
que financen tota aquesta marxa,
la delegada els hi dona la benvinguda,
i així, o sigui,
cantem, doncs mira,
s'han concentrat a les 9
i hem sortit d'evidencia a les 10.
No sé quina hora és ara.
Llavors ells fan a peu
des del camp de mar fins aquí,
que aquí és el segon control,
perquè aquest carnet
es divideix en casilles
de 5, 10, 15, 20 quilos,
s'acaba a la plaça de la Font,
i llavors ells abans,
perquè aquesta marxa li diem solidària
i és de sensibilització,
perquè, com he dit abans,
la primera reunió és el mes de novembre,
però repartim materials de mans unides
i llavors els col·legis ho treballen
abans de la...
O sigui que els nois i noies
que participen a la marxa
se sensibilitzen
perquè les escoles
ho han treballat abans.
Era Benati Moncosí
que ens explicava una mica
quina era la filosofia.
Com dèiem, a Mare Nostrum
hi havia unes taules
on les responsables d'aquesta marxa
de mans unides
anaven signant les botlletes,
i és que aquestes botlletes,
després tots els alumnes
que hi han participat
han de buscar patrocinadors,
i amb aquests diners
són els que projecten,
amb els quals fan realitat
aquest projecte d'Uganda,
i com deia Benati,
ja fa dies,
ja fa setmanes
que treballen
per sensibilitzar-se,
vaja,
que no només sigui
venir a caminar,
sinó que hi hagi
una mica més
darrere fons.
Clar,
i cada quilòmetre
o cada X quilòmetres
tenen un preu, no?
Sí, clar,
cada X quilòmetres
tenen un preu
i si arriben fins al final,
doncs vaja,
la recompensa és millor.
Són 20 quilòmetres,
que Déu-n'hi-do,
que es diuen ràpid.
Per molts joves que siguin,
què vols que digui?
Déu-n'hi-do.
Penso que dinen al llorito
i que n'han prevista
la tornada cap a tres quarts
de quatre o a les quatre
de la tarda.
Sí, i llavors ja faran
la cluenda a la plaça de la Font
on enlairan uns globus
de mans unides
per acabar la festa
que han fet
al llarg del dia d'avui.
Però com dèiem,
hem parlat amb alguns dels nois,
a veure,
hem parlat amb quatre o cinc
perquè com que eren 900...
Amb tots no podíeu, eh?
Amb tots era complicat.
I hem trobat una de les professores,
i no sé si te n'en recordaràs,
però quan vam anar
al Martí Franquès
a parlar dels llibres...
Digitals, sí,
una professora magnífica
que vam dir,
ai, volem aquesta profe per nosaltres.
Doncs mira,
l'he trobat i li he dit,
ostres,
agafa'm uns quants nens
a veure quins en poden parlar.
I m'ha fet una mica
de compinxar, eh?
La farem col·laboradora
del programa,
aquesta professora.
Jo crec que sí,
i hem estat parlant amb ella
que vaja,
que el dia esplendit d'avui
estar acompanyant
al 100% en aquesta cursa.
Escolteu,
quins són els patrocinadors
dels nens?
Això és interessant.
Doncs estem acompanyats
d'una de les professores
i d'alguns dels alumnes
que aquest matí
estan caminant tranquil·lament.
Déu-n'hi-do,
perquè semblava que feia fred,
però no,
ara hi ha força sol, Lorena.
Fa un dia increïble,
un bon temps,
bueno,
que pensàvem que a nit
no faria tan bon temps,
però fa un sol
i no fa vent,
bueno,
un dia fantàstic,
fantàstic.
Heu començat ja des del matí,
cantant cançons,
m'han dit que feu alguna activitat
i ara donant tot el dia caminant.
Sí,
hem anat a l'auditori
del Camp de Mart
i ahir hem estat
cantant cançons,
sí,
ens han animat molt
els companys
que organitzen la marxa
i ara estem ja,
ja hem començat a caminar
i, bueno,
suposo que arribarem
d'aquí no res a esmorzar
també,
que tindran gana també ells.
D'aquí no som a esmorzar.
I uns quants dels alumnes
que hi ha per aquí,
no me'n recordo massa dels noms,
però els aneu presentant.
Què tal?
Tots és?
Cristina.
Cristina, què tal?
Cristina, com va el matí?
Doncs molt bé,
ha sigut, bueno,
de moment és entretenit
i res,
aquí caminant.
Aneu caminant tranquil·lament,
aneu més ràpid,
quin ritme porteu?
Bé,
el que tenim,
anem caminant,
anem parlant
i a poc a poc i ja.
Hi ha alguns que anaven cantant,
no sé si vosaltres aneu parlant
o cantant.
No, parlant, parlant.
Abans, eh?
Sí, parlant, no,
cantant, no.
I ara d'aquí poc esmorzareu,
no sé si esteu cansades o no.
Bé, no,
ara no gaire.
Tu has descansat?
Molt.
Eh?
I queden, no ho sé,
15 quilòmetres,
això no pot ser tant.
No, home,
però si no és res, això, home.
No, jo vull estar a casa dormint.
Va, tots que sou joves, home,
va, tots que sou...
I tant guapes com hi ha aquí,
és que tenim...
No pot ser això.
Iep, aquí.
Va, així va bé,
doncs el moment al matí bé.
Està molt bé.
És el primer any que participeu
o heu partit algun altre any?
El primer i l'únic,
perquè no és participant els tercers,
a no ser què repetir,
doncs, no és l'únic.
Si repetiu podeu un altre any, no?
Sí, clarament.
De moment, però,
us esteu passant bé o no?
Sí, una mica cansat,
em fan mal l'esquena,
una mica,
de portar la motxilla,
però sí.
I que portàvem la motxilla
tanta cosa.
És que, clar,
com portàvem muda
per si feia fred
i ara el treu-la tota,
doncs pesa una mica.
Tot això té una mica
una filosofia,
perquè a vegades teniu
com uns tiquets,
després...
Després què heu de fer
amb aquests tiquets?
A vegades ho sabeu, oi?
Qui m'ho explica, això?
Qui m'ho explica?
Donarem els diners.
Bueno,
el primer
hi van donar els diners
a uns nens a Holanda,
però després,
amb el d'AIT,
doncs donarem nosaltres
els diners a IT.
Perquè això ho ha hagut de buscar
com una mena d'esponsors,
ho ha hagut de fer alguna cosa així, oi?
Sí,
hem buscat uns patrocinadors
que ens paguin certs diners
per cada quilòmetre
i després els diners
que van a mans unida.
Això cadascú ha buscat els seus?
Sí, sí.
I tu quins has buscat?
A veure, explica'm-ho.
Els meus pares,
els meus avis,
una veïna,
primera família,
una veïna i...
No has anat al bar de sota casa?
No,
però també una professora,
també.
I tu?
Els meus pares,
de moment els meus pares.
I tu quins patrocinadors
has trobat de moment?
A mi m'han patrocinat
alguns professors, també.
M'han patrocinat els pares,
els avis,
uns tiets
i m'han de patrocinar
uns professors.
De moment és tot gairebé família,
això normalment
ho farà amb la família, això.
Sí, jo crec que sí,
jo crec que sí.
O sigui,
si la filla de cap
són diners, no?
Clar, clar.
Tu una perruqueria, tu?
Ah, sí?
La Llonguera,
sí,
molt bona perruqueria.
Fa publicitat.
I tu,
quins patrocinadors?
A mi m'ha patrocinat
ma mare,
una amiga de ma mare
i també m'ha patrocinat
una panaderia
d'aquestes empreses en pau
que es diu Mileni
i que està molt bé.
Doncs nois,
moltíssimes gràcies,
moltes gràcies,
Lorena.
Us deixo caminar,
que us heu quedat una miqueta enrere
i que vagi bé a esmorzar.
Gràcies i bon dia.
Gràcies, gràcies, bon dia.
Adéu, adéu, adéu.
Hi ha les més que es va família majoritàriament.
Home, jo ara està bé
perquè ara veig
que els pares i les mares
també tenim un altre càrrec
que és el de patrocinadors,
a banda d'altres coses.
Però també,
algun que altre s'ha espavilat,
eh, buscant en negocis,
està,
però és lògic.
Això sí que quan fas els viatges
aquells de final de curs,
la venda de butlletes.
i vens,
doncs el mateix.
Que comprem una butlleta
per un euro
per un viatge al Carip
que mai farem
ni que ens toqui
perquè després no saps
on és aquella papereta,
però en fi.
Aquest,
l'objectiu,
jo diria que és molt millor
que el viatge al Carip,
eh,
per participar d'aquest projecte
de Mants Unidas,
no hi ha dubtar.
Com dèiem,
a Uganda en guany,
que allà intenten destinar
un continent diferent
i en guany,
doncs en aquest projecte
a Uganda,
amb els diners que recollin.
Molt bé, Josep,
jo sé que esteu molt bé
al Solet,
aquí en aquesta pedra
que t'has assegut
per veure-t'hi,
a tu i al Joan Maria
en ple bosc,
però em penso
que heu de tornar ja
cap a casa.
Sí,
t'he de dir a més
que és el que dèiem abans,
hem fet una mica el de cara
perquè us hem hagut
de seguir una miqueta,
hem baixat,
hem corregut una miqueta,
hem caminat,
vull dir que també
hem col·laborat avui
d'aquesta marxa solidària.
Molt bé,
doncs vine cap aquí
que jo us patrocinaré.
Perfecte.
Vinga, gràcies, Josep,
fins ara mateix.
Adeu-siau.