Bon dia, Núria. Estem aquí a la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona.
Fa una estoneta s'ha presentat aquest congrés al Català Mola.
Amb aquest interrogant final és un congrés que es farà al Palau de Congressos de Tarragona
aquest dijous i divendres, on debatan això en torn d'ús del català i també a la gent jove.
Per explicar-nos-ho ens acompanya el professor de la Universitat Rovira i Vergili
del Departament de Filologia Catalana, Miguel Ángel Predilla. Bon dia.
Bon dia.
Quin és l'objectiu del congrés que es farà aquesta setmana a Tarragona?
L'objectiu fonamental és sotmetre a debat les recerques que avui en dia tenim
sobre el comportament comunicatiu de la gent jove, d'una banda,
i de l'altra presentar tota una sèrie d'activitats de promoció de la llengua,
de dinamització lingüística, que venen de territoris diferents,
venen des de la mateixa llengua catalana, el País Valencià, o les Illes, el Principat,
o també de les comunitats lingüístiques gallega i basca.
Per tant, hi ha un objectiu teòric de reflexió sobre què és el que està passant i per què,
i hi ha un objectiu pràctic, que és de posar a l'abast de la gent
tota una sèrie d'estratègies per millorar la llengua, diguem-ne,
el funcionament de la llengua en el nostre ecosistema.
Per tant, hi haurà diverses ponències que detectaran això en torn de la llengua
i l'ús de la llengua catalana per part de la joventut, sobretot.
Efectivament, efectivament. Hi ha una sèrie de treballs que es presentaran aquí,
que són el resultat de la preocupació que ha societat el fenomen de la llengua
en el marc del segurement juvenil.
I efectivament són treballs que, bona part dels quals han estat impulsats
des de les mateixes institucions. Parlo, per exemple, del treball
que des del Consell Social de la Llengua Catalana,
una ponència específica, ha intentat reflexionar a fons sobre aquesta qüestió,
d'una banda, o del treball que la Secretaria de Joventut va encomanar
a un equip de sociolingüistes i etnògrafs de la comunicació
dirigits per Joan Pujolà, sobre una anàlisi quantitativa i qualitativa
del que estava passant. També posarem damunt de la taula
les dades més recents que disposem, que són dades del 2008,
però que són dades molt reals, perquè del 2008 a l'actualitat,
el 2010, la configuració demolingüística de la societat catalana
no ha variat. No ha variat perquè s'ha estroncat, diguem-ho així,
l'allau immigratòria que començava, diguem-ne, a fer amb molta intensitat
de principis del 6 i la 21.
I quina és una mica la situació ara mateix pel que fa a la llengua catalana
o us de la llengua catalana per part dels joves? És avarmant, no?
És necessari un congrés com aquest, precisament, per posar una mica
les bases de quins han de ser els passos a seguir?
Efectivament. A veure, això és un procés de reflexió i de debat.
És molt difícil i no m'agradaria donar titulars, perquè és una realitat
molt complexa i, per tant, les realitats complexes han de ser avaluades
amb molts de matisos. Aquesta és la qüestió.
Per a una sèrie de gent és molt alarmant i per a d'altra gent, diguem-ho així,
és una situació que no respon a les expectatives creades,
però que té una sèrie d'explicacions al voltant d'una sèrie
de macroprocessos sociolingüístics que es donen en la nostra societat.
A veure, estem parlant d'una població, la juvenil,
que és la que ha rebut un impacte més important de les noves migracions,
que n'ha alterat profundament la seva estructura bàsica.
Estem parlant, fixa't tu, de l'any 1986, aquest segment d'entre 15 i 34 anys,
que internacionalment sol ser una mica el segment que es cataloga com a joventut,
ha passat del 96. De l'any 96 hi havia un 87% de membres d'aquest segment
que havien nascut a Catalunya. Per tant, tenien un cert arreglament aquí,
on la part lingüística, en un sector important, estava ben resolta.
Però actualment estem parlant, en dates del 2008, d'un 30% de gent de procedència externa,
amb tot l'impacte lingüístic que això té.
S'ha minoritzat moltíssim aquesta població nascuda aquí.
I dins de la població nascuda aquí, ja sabeu que existeix la dualitat de llengua primera catalana
i castellana amb una part de llengua castellana senzillament superior a la catalana,
com a primera llengua, com a llengua apresa a la llar,
a partir d'aquí, a partir d'aquesta realitat hemolingüística,
és on funcionen els actes comunicatius.
I és a partir d'aquí on hem d'intentar avaluar quins procediments de millora tenim
en aquesta societat perquè el català puga tindre més visibilitat en el paisatge del territori.
M'imagino que també incidint la gent jove és important perquè precisament són el futur del país, no?
Sí, sí, tu ho has dit.
És un segment que per la projecció de futur que té la llengua és vital,
que siguem capaços d'encarar-ne una dinàmica d'estudi i de promoció de la llengua clau.
És molt important, tot i que també és cert que el mecanisme,
el funcionament comunicatiu de la joventut no paté perquè reproduir-se
quan passis a d'altres estats vitals.
Precisament això, aquest és un fet que es dona i el veiem dins del mateix món juvenil.
Dins del mateix món juvenil veiem que hi ha uns estats, els primers,
on el domini del castellà és més evident,
la presència del castellà és molt més evident,
però l'accés al món laboral i el pas cap al segment educatiu superior,
sobretot, però també al secundari, pot acabar...
El català té una capacitat d'atracció important en aquests àmbits,
va millorant, per tant, no és una realitat estàtica,
és un procés en la vida de l'individu.
I el català s'ha hagut d'adaptar o també s'ha d'adaptar a la joventut,
és a dir, els nous llenguatges, les nous maneres de parlar,
també s'hi ha d'adaptar al català en aquest sentit?
Sí, sí, aquest és un altre vessant d'anàlisi que no serà precis,
no serà el prioritari en aquestes jornades,
però, efectivament, som davant d'una qüestió també fonamental,
la qüestió dels registres lingüístics
i com funciona la qualitat lingüística en aquestes edats.
Unes edats, per cert, on, diguem-ho així,
la castellanització, perquè l'argot juvenil funciona molt en castellà
i funciona molt en castellà perquè hi ha una oferta d'oci molt més potent,
molt més potent, i l'oferta acaba determinant una mica aquesta feblesa,
aquest caràcter deficitari del català en aquestes edats.
Bé, clar, això és a les nostres mans poder-ho millorar,
implicar més inversió en aquestes edats i proveir-los d'un oci més autòcton, més genuí.
El congrés serà aquest dijous i aquest divendres.
Quin és una mica el timing que heu preparat?
I m'imagino que també està obert a tothom qui s'hi vulgui inscriure.
Sí, sí, s'ha preparat.
Bé, de fet, hi ha unes 100 persones que ja s'han inscrit,
es fa a través del web de la Universitat Rovira i Virgili,
i, per tant, és relativament senzill de participar-hi en l'activitat.
A veure, nosaltres hem previst que el dijous i divendres
el procés s'anirà desenvolupant a partir d'una sèrie de conferències marc,
que serien les ponències,
aquestes ponències que tenen un espai de presentació
d'aproximadament una hora i discussió,
i després hi ha la presentació d'activitats de dinamització,
que tenen un espai més reduït,
però que tindran sense cap mena de dubte un interès extraordinari.
Entenem que la jornada pot interessar a molta gent,
pot interessar a la gent preocupada per la reflexió acadèmica
sobre aquestes qüestions,
però pot interessar moltíssim a la gent que està treballant diàriament,
que és molta, és molta, i ho està fent tan bé com sap,
però entenc que aquest contrast d'experiències que es plantejaran
pot generar noves dinàmiques, pot oferir noves possibilitats
per al mateix treball de tècnics que estan en aquestes qüestions.
Doncs és tota la informació d'aquest congrés,
el català mola que es farà aquest dijous i aquest divendres
al Palau de Congressos de Tarragona.
Miquel Àngel Pradilla, moltes gràcies i que vagi molt bé.
Moltes gràcies a vosaltres.
Doncs ja ho sabeu, si us interessa això del català,
de conèixer el català i la relació de la llengua catalana amb la joventut,
podeu assistir a aquestes jornades,
us podeu inscriure a través de la pàgina web de la universitat,
que és ben senzilla, a més a més, si sou estudiants
ho podreu convivir amb crèdits de lliure elecció.
Núria, això és tot des de l'Ajuntament. Bon dia.