Deixa'm saludar primer que tot a Mercè Tuldra. Bon dia, Mercè.
Hola, bon dia.
Què feies el 13 de maig de l'any 2000? On eres?
Doncs aquí mateix.
Aquí mateix, en aquesta porta, a punt de tallar una cinta?
Bé, la va tallar el que abans era el president de la Generalitat, el Jordi Pujol,
i nosaltres ens van acompanyant i fent la visita al museu
perquè la gent conegués en primera vegada la darrera proposta cultural
dins de la denominació de Motlla Costa que el port va endegar des de l'any 86.
Era ja museu, museu, com si diguéssim, perquè l'origen del Museu del Port
el trobem en una exposició puntual, monogràfica, que es va fer.
Sí, el museu, com ja s'ha dit, es va inaugurar l'any 2000,
però un any abans es va fer una exposició prèvia que va ser el Tinglado 1
d'aquí del Motlla Costa que es va titular el Port de Tarragona en la memòria.
Allà va ser una mica l'arrencada, tot i que hi ha uns precedents,
a l'escola Taller i d'altres activitats que, com he dit,
l'activitat cultural del port comença l'any 86 i des del 86 fins al 2000
es van fent tota una sèrie de coses.
Al llarg del matí segur que sortirà alguna que altra xifra,
però no volem convertir aquest programa d'aniversari en un inventari ni de bon tros,
sinó que el volem convertir en una experiència absolutament humana i comunitària,
perquè, de fet, el museu té sentit pel nombre de visitants que venen cada dia,
un percentatge elevadíssim, lògicament, són joves estudiants,
no només de Tarragona, sinó d'arreu de Catalunya i de l'Estat.
Sí, a veure, podem dir així, a nivell general,
que hi ha una mitjana d'uns 20.000 usuaris l'any,
anys que n'hi ha hagut més, anys que n'hi ha hagut menys,
però podem dir una mitjana per aquest estil.
Llavors, el percentatge d'escolars, evidentment,
és sobretot de les nostres comarques,
però en els darrers anys també s'han ampliat
amb visites de grups d'estades llingüístiques del sud de França.
Això també ens ha fet que ens donem a conèixer
amb un radi de territori molt més ampli,
i que la gent comenci a valorar el que és el patrimoni marítim,
perquè nosaltres intentem ensenyar el que és el port de Tarragona,
però això està dintre d'un patrimoni,
tot el patrimoni marítim,
que de vegades potser també se'l té una mica oblidant.
I això, si venen els escolars,
vol dir que des de molt petits coneixen aquest tipus de patrimoni
i que a la llarga poden ser més generosos,
per dir-ho d'alguna manera,
amb la preservació d'aquests tipus d'objectes.
El que és el patrimoni industrial i patrimoni sectorial,
com podria ser el de la pesca,
al llarg de les últimes dècades s'ha anat perdent,
no hi havia aquest coneixement i aquesta certesa
que calia conservar aquest patrimoni
després donar-li una forma pedagògica
perquè es mantenís en el temps.
Afortunadament, d'un temps cap aquí, des del museu,
heu fet aquesta tasca de recuperació
i també de rehabilitació i de creació d'objectes, d'espais,
que puguin donar aquesta idea del que ha estat la vida del port,
un port que té més de 2.000 anys.
Sí, com abans deia,
s'ha comentat que amb l'exposició del port de Tarragona en la memòria
eren els inicis, per dir, d'alguna manera del museu,
però previament hi va haver una escola-taller
que va estar de l'any 92 al 95
i es van començar a recuperar els oficis del mar.
És a dir, com es van recuperar?
Hi va haver una sèrie de mòduls
que van recuperar una part de patrimoni,
aquest patrimoni industrial,
però també hi va haver un altre mòdul
que era de modelisme i de mestres d'aixa.
Això que va permetre fer la recuperació mitjançant reproduccions,
reproduccions a escala amb modelisme,
amb embarcacions de pesc o altre tipus d'embarcacions,
i pel que fa de mestres d'aixes,
amb la creació d'algunes embarcacions pròpies de la costa
o amb reproduccions a una escala bastant real,
és a dir, si els models estan a escala 1-10,
per dir-ho de mitjana,
vam fer una que és la més coneguda
o per nosaltres la que té més aspecte sentimental,
que és la Popa de la Galera.
La Popa de la Galera,
que ara ho comentava amb la Mercè a tall d'anècdote,
hem passat pel davant,
després en parlarem,
que nosaltres recordo que en una visita
que vam fer a començaments,
el d'any 2002-2003, podria ser?
2003.
S'estava construint en aquell moment
i vam tenir oportunitat de parlar amb el mestre d'Aixan,
dissortadament ja ens va deixar fa un quant de temps
i ens va explicar uns dos anys.
Parlem d'objectes,
hi ha reproduccions a mida més o menys...
Però, mira, abans d'entrar al museu,
ara estem al carrer,
jo no sé si vull dir...
Ui, el mar està preciós i tranquil avui.
Mira, i aquí hi ha una...
Deixa'm...
Jo, va, ho direm...
Un aparell.
Explica'ns què és aquesta andròmina de grans dimensions,
que això té pinta d'antic, eh?
Sí, això és una grua,
i a més aquesta grua és una grua lleugera,
per dir-ho d'alguna manera,
que es va construir els propis tallers
de la Junta d'Obres del Port,
els antics tallers que hi havia al carrer Orosio,
que ara ja no existeixen,
doncs es va fer...
Com si diguéssim,
és una grua una mica allò que es diu
amb materials reciclats.
Es va fer servir per moure
mercaderies de poc volum,
però també després se li va donar un ús
en el que era l'antic port esportiu,
que estava ubicat una mica davant
d'on estem ara nosaltres,
que després s'ha traslladat fora del port comercial.
Llavors aquesta grua l'hem pogut recuperar,
perquè creiem que si fem la història
del port de Tarragona,
un element que pot estar a l'entrada
és un element d'estiva,
de patrimoni industrial,
com és una grua.
L'estem acabant de restaurar,
com pots veure,
i doncs bé,
creiem que és una mica
un símbol que ens pot distingir
d'un altre tipus de museu
que també, evidentment,
ensenya el seu patrimoni.
Sí, però que cada museu té la seva línia pedagògica
i de divulgació ja postentrem ja,
a l'interior del museu,
que està, com dèiem,
amb molts objectes,
moltes coses per veure,
però aquest projecte dels 10 anys,
aquest museu,
no hauria pogut tirar endavant,
és un tòpic,
però és una realitat
sense les persones que treballen.
Normalment,
quan parlem del Museu del Port,
la seva interlocutora
és la seva coordinadora,
la Mercè,
però en el dia a dia
aquí hi ha moltes persones treballant.
Algunes d'elles ja les hem trobat
quan hem arribat a la recepció,
d'altres ja estan fent la visita
que parlo fluixet,
que estan explicant coses als nens.
Altres ja estan fent la visita guiada,
en aquest cas,
amb nens i nenes del grup Estela.
Hi ha un equip de persones,
de professionals,
molt consolidat
i els anirem a conèixer
al llarg del matí.
Evidentment,
les coses,
si no es fan amb equip,
són impossibles que surtin bé.
A més a més,
és un equip que té molta il·lusió
i que sempre ha lluitat
perquè tirés endavant,
i entre tots ho han fet tot.
Vull dir,
sí que jo potser soc sempre
la que parlo més
i que estic potser més a la galeria,
però, evidentment,
darrere meu
hi ha molta gent
que està treballant
i que està treballant bé.
A veure,
Josep Ardila,
d'aquí uns momentets
amb l'inalàmbri,
que ens atançarà
a un d'aquests grups
que està fent avui
la visita guiada al museu,
nens i nenes,
com dèiem,
amb la Montse,
és la...
La Carme.
La Carme,
la Carme,
això mateix,
la Carme Montanyes,
qui està fent
aquesta visita guiada.
Estem ara tot just
davant d'una vitrina
que entra dins
de les activitats
de Compartim la Mar.
D'això en parlarem
més endavant,
perquè, a més,
hem convidat alguns,
només alguns,
dels representants
de les institucions
i entitats
que, a motiu
del desè aniversari,
han donat,
han prestat al museu
una sèrie d'objectes
que ajuden a recolzar
aquesta imatge
de 2.000 anys d'història,
més de 2.000 anys d'història.
Sí,
al seu desè aniversari
hem volgut
fer una col·laboració
amb totes les entitats
culturals de la ciutat.
Arxius,
museus,
biblioteques,
sales d'art,
hemeroteques.
I llavors el que hem fet
és que cada mes,
ho estem fent,
cada mes,
cada una d'aquestes institucions
ens cedeixi objectes
vinculats al patrimoni marítim,
vinculats al Port de Tarragona
o a la Mar en general.
Aquest mes,
doncs, bueno,
també,
com que és el mes
dels museus,
és el mes a Tarragona
del Tàrrec o Viva,
ho han fet coincidir
amb l'exposició
del Museu Nacional Arqueològic.
Com que després vindrà
el seu director,
Francesc Terrats,
que ens expliqui
quins objectes.
Anem avançant,
Mercè,
el primer que trobem
al passadís central,
podríem dir,
si el tractem de passadís
o al centre d'aquesta gran sala,
són dues embarcacions.
La d'allà es diu Teresa,
aquesta com es diu?
A veure...
Aquesta és la...
Capitán?
Arguello.
Capitán Arguello.
Aquestes embarcacions
tenen un significat especial,
són les que vau trobar
en millors condicions
per poder donar una idea
als nens i nenes
del que és sortir a la mar?
Bé,
són dos exemples bons
per explicar
el tipus de patrimoni
que tenim aquí.
La Teresa,
com primer has nomenat,
és una reproducció,
una rèplica
que es va fer
d'una embarcació
amb el mòdul
que abans comentàvem
de mestres d'aixa
de l'Escola Taller,
que es va fer aquí
als nostres tallers,
és a dir,
perquè coneguessin
el que eren
les barques tradicionals
de pesca
de la zona,
barca petita,
estem parlant,
no estem parlant
de les barques actuals.
I la del Capitán Arguello
és una barca de pesca
però que no es feia servir
estrictament per anar a la pesca,
sinó que era pel lleure.
I té un significat especial
perquè era propietat
d'en Carles Barral,
de l'escriptor,
que amb aquesta embarcació
tots podem recordar...
Capitán Arguello era...
Capitán Arguello.
Arguello, Arguello.
Sí, tots podem recordar
si tenim la imatge
del llibre
Catalunya des del mar,
la fotografia
de la portada
és aquesta.
Amb la seva barba,
allà amb la...
És aquesta la barca.
És aquesta la barca,
el Capitán Arguello.
Ens acostem
per tafanejar una mica a dins?
No s'hagi deixat
alguna cosa...
No, està aquí.
Clar,
per la seva...
Fes humil,
la seva composició,
ja es veu que és més de lleure
que no pas de pesca
perquè la de pesca,
a veure,
que ens acostem.
Jo no tinc ni idea
però com que tinc la Mercè...
Quants pescadors
podien anar aquí?
Aquesta és una embarcació...
Ja he dit
que no és una embarcació
típica
ara d'anar a la pesca
de l'encerclament
o l'arrossegament.
Eren les petites barques
que una família
podia sortir
i podia anar a pescar
gairebé
per la seva supervivència.
És un exemple
del que serien
les barques
de petit cabotatge
per aquí.
I escolta,
aquesta la Maria,
anem seguint.
Ara és un quart
d'onze,
gairebé dos minuts.
Anirem fent la visita
perquè tenim moltes coses
per explicar als oients.
Aquesta és la Maria,
és una reproducció,
diguem-ne,
la carcassa,
a una secció de la barca.
És la proa
perquè es pugui veure
la construcció tradicional
de les barques de fusta
on podem veure
les quadernes,
la quilla,
les taules del forre
per un costat
i llavors
els baus de coberta.
Parlen fluixet
perquè estan fent ara la visita
i el Josep,
Josep, hola.
Li podem agafar
la veu de la Carme
que és la monitora
que els està explicant
una història?
A veure si podem...
Ens podeu ajudar?
I el Marcel va dir
Marina,
em sembla que no ens han sentit.
I la Marina va dir
si ja veuràs
l'última vegada més fort
i segur que vindran a buscar-nos.
Som-hi?
Auxili!
Auxili!
Que ens podeu ajudar?
I atenció
amb el que va passar
perquè de sobte
el capità del barc
ho va dir
Oh!
He sentit alguna cosa!
Oh, Ramonet!
Ramonet!
Li va dir al noi
que treballava a la barca
No has sentit alguna cosa?
M'han semblat nens
que cridaven.
i el Ramonet li va dir
Capità
vostè no hi sent bé
si fa tres mesos
que no renta les orelles
o si ho deu tenir tot tapat
diu que ha sentit nens
al mig del mar
no em faci riure
i així que el capità
li va dir
Ramonet
para bé l'orella
i ja veuràs
i el Marcel i la Marina
van tornar a cridar
Auxili
Auxili
que em podeu ajudar
Ho veus?
Doncs era la veu
és la veu
d'una de les companyes
que està fent aquesta visita
guiada avui
en aquests nens i nenes
al Museu del Port
una de les activitats
ben habituals
d'aquestes pedagògiques
que es fan
al llarg de les setmanes
Carme, bon dia
Hola, bon dia
Ets la coordinadora
una mica pedagògica
de les activitats pedagògiques
que es fan al Museu del Port
és un exemple
del que es fa
en aquestes visites
suposo que depèn
de la dada
es fa una cosa
es fa una altra
Sí, de fet
tenim nou activitats
ara i una maleta pedagògica
i llavors
totes les activitats
estan adaptades
a diferents nivells
i a les necessitats
que té cada escola
o cada assignatura
o sigui
són multidisciplinars
per dir-ho d'alguna manera
I quin tipus d'activitats feu?
A veure
totes les activitats
estan relacionades
amb el món de la mar
d'una manera o de l'altra
vull dir
tenim activitats
que estan relacionades
amb el món de la pesca
en tenim una
que és de tecnologia
tot el que fa
a l'evolució
de les embarcacions
tenim dues activitats
que són genèriques
per dir-ho d'alguna manera
o sigui
que abarquen
tot aquest tipus
de vertents
i també
tenim activitats
relacionades
amb els contes
i les rondalles
totes
basades
en el que és
la part
de la mar
i també
una activitat
molt maca
que és sobre els pirates
que mitjançant
una espècie
de llegenda de pirates
un conte
el que fem
és explicar
com se vivia
sobre d'una embarcació
ara per exemple
estava explicant un conte
aquesta de la companya
sí
el que intenta
aquesta educadora
és explicar-li
el funcionament
del port
d'una manera
molt entenidora
amb la canalla
de fet aquí tenim
un grup molt maco
d'educació especial
llavors ho ha d'adaptar
òbviament
a les necessitats
d'aquest grup
després quan pugem a dalt
veurem tot el seguit
d'estris i activitats
que poden fer dalt
que realment
s'ho passen molt bé
n'estic segur
hem estat abans
nosaltres tocateríem tot una mica
i venien ganes
de posar-te a jugar
després quan pugem
en parlarem
i si et sembla
també parlarem una mica
tornarem a parlar
amb la Carme
per conèixer
quantíssima gent
passa per aquí
quants nens i nenes
passen durant l'any
pel museu del port
que en són moltíssims
doncs això ho farem
Josep
perquè ara em deia la Mercè
que quan acabin
aquesta narració
i aquesta activitat
ja pujaran dalt
i començaran a fer
altres activitats
didàctiques del port
ens retrobem d'aquí uns moments
fins ara
vinga fins ara
quan iniciàvem la visita
amb la Mercè
hem posat èmfasi
per què ha de ser així
perquè és veritat
en la quantitat de persones
que treballen
aquí al port
l'equip que tira endavant
totes aquestes activitats
però no hem d'oblidar
la quantitat de persones
i col·lectius
que des del primer moment
han donat recolzament
i han col·laborat
i no podem deixar de banda
ni de bon tros
sinó que diguem
d'aquí un lloc preferent
tenen els pescadors
del Serrallo
evidentment
els pescadors
els nostres pescadors
del Serrallo
és els que des d'un primer dia
han estat sempre
al nostre costat
i sempre que hem hagut
de fer coses
sigui el que sigui
sempre endavant
i amb molta col·laboració
tant el Jordi
com l'Albert
com l'Andreu
avui el Jordi
no ens pot acompanyar
per un petit problema
de salut
però els demés
els tenim aquí
perquè ens puguin explicar
l'alegria
que tenen ells
perquè
quan sempre
ells van ser
els que van vindre aquí
van dir
ei nosaltres
el que necessiteu
col·laborem
i us passem
objectes nostres propis
perquè els pugueu exposar
al museu
o amb exposicions
que pugueu fer
i sempre que hàgiu
de fer activitats
com han fet
a vegades
al Serrallo
i així
ells tots
col·laborant
i nosaltres
encantats
de poder
comptar
amb el seu testimoni
i també
amb la seva presència
la prova és que
a l'hora de col·laborar
també han vingut avui
en aquest programa especial
de Tarragona Ràdio
Albert Padró
l'Andreu Domènec
molt bon dia
moltíssimes gràcies
per venir
bon dia
a veure
de pescadors
de pescadors
és tota la vida
ni que no se surti a la mar
no?
sí
sempre
jo no es perd
sempre
sempre
estem
estem pendents
de tot
és a dir
que no estem
a la mar
però sempre estem
els assuntos
i els problemes
que n'hi ha molts
a la mar
que no s'acaben mai
cada vegada n'hi ha més
doncs
ens afecta
vulguis o no vulguis
doncs
és la nostra vida
i
Andreu
quants anys
sortint a la mar?
doncs mira
en tinc 68
des dels 13
no em faci fer números
però això són molts
eh?
molts
i les haurà vist de tots colors
doncs uns 50 anys
o sigui
de tot
de tot he vist
de tot
com
com va sorgir
allò que van tenir
aquesta iniciativa
diòmars
i estan fent un museu del port
els pescadors
i el serratlló
ha d'estar present
quina ha estat la seva col·laboració
i continua
a vendre aquesta col·laboració?
doncs mira
la Mercè
doncs quan hi ha hagut
alguna cosa que fer
doncs ens avisa
i nosaltres venim a col·laborar
amb el que sigui
tant el que ens diu ell
com ara per exemple
quines són les últimes
col·laboracions que heu fet?
ara fa dies
que no han fet res
com és això
que de fa dies
no han fet res?
pocs dies
bueno perquè és que
abans fèiem molt habitualment
activitats
l'última però que la van fer
més grossa
va ser amb l'activitat
col·laborant amb la biblioteca
de la costa del Serrallo
que van fer tot de matinal
amb vosaltres mateixos
allí
i doncs
van fer la subhasta
de peix a l'antiga
que bé
doncs ells mateixos
van fer
ho van preparar ells
això es pot dir
que ho van preparar ells?
sabeu que ara
si us sembla bé
fem una mica de visita
d'aquells espais
que són dels pescadors
i que ells mateixos
ens expliquen cadascuna
de les coses
però és que acaba d'arribar
una altra escola
em deies que és una escola
de reus no?
sí
la Mongli
que estan fent
una activitat de pirates
venen amb una armilla
salvavides
el Josep en tot cas
a veure si ens pot explicar
algun nen i nena
què és el que han fet
a veure
explicau-me què heu fet
bon dia nois
a qui m'ho explica?
doncs
hem anat al port
ens han ficat
els salvavides
i hem donat un tom
per al port
llavors
el monitor
ens ha explicat
el que hem fet
i què heu fet?
a veure expliqueu-me
ens ha ensenyat
les patroleres
el carbó
les fàbriques
i què poten els vaixells
i les càrregues
i com es carrega
si pot amb els de càrrega
o no
perquè heu fet un tom
per tot el interior del port
amb la barca
sí
us ha agradat o no?
sí
sí
havíeu anat mai en barca o no?
sí
jo
sí
tu algun cop
tu també?
sí?
el meu pare tenia un vaixell abans
ah sí
i tu anaves amb vaixell?
no
encara no havia
i ara sabeu què fareu
a dins el museu o no?
farem un eix en cames
un eix en cames
i també farem una
activitat de pirates
jo al portem
hem vist coses que
bueno
que no sabíem
ah
que heu conegut
tu què has après avui?
jo
jo no sabia que
bueno
que hi havia així vaixells
que transportàvem cotxes
ah mira veus
ja s'ha après una cosa nova
sí però també ens han dit
que hi ha molts barcos
i que per aquí
i que per aquí
guarden un monton d'arena
i que van transportar
un
un
com es diu
aquí
hi ha un
un far
i
i d'un altre
hi ha un vell
que es va quedar
allà plantat
i que van
i que van robar
un
un far
del delta de l'Ebre
veus?
són algunes de les coses
quin munt de coses
després els tornarem a seguir
perquè bueno
anirem coneixent
quina és l'activitat
que fan dins del Museu del Port
doncs sí
després més endavant
ja veieu que bé
s'estan passant
tots aquí al voltant meu
no estan tots al voltant del micròfon
ara deixarem que continuïn l'activitat
que porten un timing
eh
amb les seves mestres
que també els acompanyen
a aquesta escola
que ve avui al Port de Tarragona
de la ciutat de Reus
justament avui
13 de maig
que fa 10 anys
que es va inaugurar
el museu
que avui ens acull
anem cap a
cap a algun dels espais
diguem que estan relacionats
directament
amb els pescadors
perquè ja que tenim
la sort de comptar
amb l'Albert i l'Andreu
ells ens podran explicar
moltes i moltes coses
aquí
tornem a la secció aquesta
de la Maria
que és una embarcació
també que hi ha aquí al Port
a veure
no sé quina vinculació
estem parlant
d'embarcacions de pesca
de què estem parlant
a veure
és l'àmbit de la pesca
l'àmbit de la pesca
que està bastant
centrat
en la història
del Serrallo
però també
en la dels mestres d'aixi
i la construcció
de les embarcacions
o ens parlàvem
de col·laboracions
amb els pescadors
les xarxes
que tenim
posades
o els arts de pesca
parlant
no en terminologia
més exacta
que intentem mostrar
les tipologies
de pesca
que es fa al Serrallo
les van fer els pescadors
les van fer expressament
per al museu
sí
això de fer les xarxes
i això és manual
clar
sí
i tant
si jo els pregunto
com es fa una xarxa
això es pot explicar
o s'ha de veure
es pot explicar
però s'ha de veure
podem explicar una mica
com es fa una xarxa
aquesta xarxa
la va fer la meva senyora
o quasi tota la va fer
aquesta que hi ha penjada
parlem de pescadors
del Serrallo
però les xarxes
les han fet tota la vida
les senyores del Serrallo
sí
tota la vida
el que passa és que ara ja s'han jubilat
i potser no en queda cap ja
ara ho fan els homes
però això també ha canviat
diguem-ne
que de fer-les tan artesanalment
amb els anys
lògicament
s'ha industrialitzat
i deuen ser d'altres materials
no?
ara doncs
de dones
ja no n'hi ha
per fer les xarxes
ara ho fan
aquesta gent
emigrants
i marroquins
i cadascú
i cadascú fa com pot
les coses van
van canviant
lògicament
anem avançant
i aquí
aquesta és una
mostra
del que eren
les xarxes
les arts de pesca
no?
sí
les diferents tipus
d'agulles
que es feien
per fer les xarxes
i també per remendar-les
i són donacions
d'aquests pescadors
que ens van fer
també del Jordi Albiol
i aquí doncs
la gent pot veure
com s'anaven
anant fent
el tamany
això es feia
amb un mollo
un mollo
és com ara
això
aquests canuts d'aquí
o aquesta quadrada d'aquí
o aquí
ja us veu
mira veus
el mollo
d'aquesta
aquí hi ha el mollo
d'aquesta
aquí no hi és
però doncs
a mà
tot a mà
abans es feia tot
potser jo li pregunto
coses evidents
que ja
com és possible
que això no ho sàpiga
però disurtadament
hi ha moltes persones
que desconeixen
el món de la mar
tot i que són de Tarragona
i sembla mentida
però per exemple
què és el que fa
i pregunta evident
però jo
a mi m'agradaria
que ho expliquessin
per què cadascuna
de les xarxes
tenen doncs
un forat més gran
més petit
imagino que és pel tipus
de pesca que es fa
no?
doncs el tipus
de sàrcia
pel tipus de pesca
que s'ha de fer
són les malles diferents
perquè aquí mateix
ja es veu
aquest art
comença la malla
més gran del començament
i cada camí més petita
l'arrossegament
això és per l'arrossegament
i la xarxa
la malla més petita
és aquesta
que en diem
el maillà
o el sac
que és on fa cap
tot el peix
i quin és l'objectiu
que la xarxa
comenci
més gran
i es vagi fent
més petita
per què?
bé, això
és perquè s'arrossega
s'arrossega
s'arrossega
l'aigua
l'arrossegament
sí
la pesca de l'arrossegament
quin tipus de peix
es pretén pescar?
tota classe de peix
normalment
tota classe de peix
i què es pesca?
se pesca en pop
se pesca en rap
se pesca en moll
se pesca en pop
i gambe
i gambe
pesca en marlans
llenguados
calamars
i després ha d'estriar
tot allò, no?
tot això fa cap
tot barrejat dins del sac
es podien organitzar els peixos
entrar uns
i després els altres
posem una porta
tu entra i tu no entris
a veure, que entrin els escamarlans
vinga, per aquí
ai, si pogués ser això
la primera
a casa, clar
els pescadors
jo m'imagino
que moltes coses
que han fet servir
al llarg de la història
clar, eren els estris de feina
quan es feien malbé
es llançaven
es feien de nous
per tant
sí que es devien conservar coses
però no tantes
vull dir que és una sort
i un privilegi
que pescadors com vostès
doncs hagi fet
aquesta donació al museu
perquè molts d'aquests objectes
algú potser té alguna casa encara
però no deuen quedar gaires
no, no
això ho trobes
amb algun racó de casa
o del magatzem
però això ja no es fa mal
eh
això ho feia la gent
com ara la meva mare
o la seva mare
la gent de gran
però avui en dia no
avui en dia tot
ja es compra de fàbrica
fet amb maquinària
això de feu a mà
avui ja no existeix
aquí tenim unes caixes
que siguen les caixes
del peix
i aleshores hi ha un llibre
que diu
entrada
de la caja
de la mutualidad
de accidente
de la mare
i del trabajo
què és això exactament?
Bueno, això són llibres
de la cofredia
que per part de la cofredia
és la que regulava
tots els pescadors
els que tenien la mòtua
i tot
amb això d'accidents de treball
hi ha la casa del mar
que això
...social nostre
doncs el que ells tenien
a començaments de segle
hi ha un exemplar també
de l'any 1929
Sociedat Marítima
i Protectora de Tarragona
Reglamento Reformado
això de veure les normes
no?
Perquè són diferents institucions
com el Gremi de Marejans
que hi havia entorn
a les diferents activitats
de la pesca
al Serrall
ara el que hi ha
és la llotja de peix
la cofredia de pescadors
que ho aglutina tot
evidentment encara
continua el Gremi de Marejans
recordem doncs
a la Setmana Santa
que tenen els passos
no?
però l'activitat administrativa
i pesquera
la porta
bàsicament
la cofredia de pescadors
jo et volia fer un petit comentari
abans quan dèieu
això de què
perquè entren uns peixos
uns altres
potser si parlem de l'encerclament
l'encerclament potser sí
que hi ha més un tipus de peix
que és la sardina
la sardina, clar
però aquí també s'ha de sortir
a una hora determinada
recordem-ho
que no es pot sortir
a qualsevol hora
no, perquè el peix blau
s'agafa de nit
amb els fanals
amb els fosbos
i és peix blau
sardina, saïtó, barats, orell
peix blau
en l'encerclament
quantes hores es podia tirar
una a la barca
quan vostès pescaven?
abans 12
sí
unes 12 hores
si vam començar a pescar
12 hores
després se va modificar
i de
no ho sé
ja fa 50 anys
que anem 10 hores
12 hores a la barca
són hores
i s'han d'aixecar
una hora
una hora i mitja
abans
de sortir
quants pescadors
ella me preguntava
per l'encerclament
però vaja
una jornada
de dia o de nit
d'unes 12 hores
era el que vostès
feien aproximadament
i quantes persones
podien anar a la barca
vostès per exemple
quants pescadors
hi anaven?
abans anaven
més persones
en una barca
abans anaven
fins a 7 i 8
no?
9 i 10
i ara aquestes mateixes
barques
van 5
o 4
temps per avorrir-se
no tenien
o hi havia ratets
que dius calla
algun dia hi havia un ratet
perquè segons quin dia
segons el posto que anaves
doncs havies de tirar
la sàrcia
dos o tres vegades
al dia
i tornar a l'aixecar
i segons on anaves
un camí sol
tot el dia
arrossegant
la gamba
l'escamarlà
i una vegada sol
llavors hi havia un ratet
per avorrir-se
i avorrir-se
jo m'imagino que no s'avorrien
que feien aquests ratets
com mataven el temps
sí
jugant a cartes
o fer una becanyana
a botifarra
o una becanyeta
home ja
és mític els ranxets
que es feien a la barca
no?
diuen
com a les barques
no s'ha menjat mai
el peix
mai
ara no es fa tant
tampoc
perquè abans els homes
tenien més
més cuidada
hi havia homes grans
hi havia el cuiner
que es dedicava
solament a la cuina
ara
al anar poca gent
i això
però també es fa
també es fa
abans hi havia el costum
que a la tarda
es feia el sopar
que deien
quan s'acabava de vendre
les barques
el sopar
era menjar
a la barca
aquí en terra
i esclar
sempre hi havia
algun convidat
perquè des d'en terra
sentia molt bona olor
però clar
deies
ui que venen els pescadors
enyoren aquells temps
tot i la duresa
de la feina
però llavors
no hi havia tele
se sopava a la barca
quan s'anava al cafè
no hi havia més gana
que ara
perquè a les cases
doncs ja s'estuviaven
una menjada
les dones
si estava el fill
o l'home
o un familiar
de la barca
s'estuviaven a casa
a fer la menjada
per aquella persona
un portava el pa
l'altre portava un meló
es menjava bé
i calia menjar bé
perquè es deixava anar
molta energia
a la barca
pescant
en els moments
de més feina
hi ha fotografies
també
hi ha aquest
a veure
aquest altre estri
que és com una mena
de campana
enorme
què és exactament?
una nansa
això és una nansa
peix d'escata
peix d'escata
peix d'escata
i aquest diguem
que és un sistema
quan parlem de sistemes
de pesca tradicionals
estem parlant
pràcticament de segles
durant segles
s'han fet servir
les mateixes tècniques
ara gairebé no es fa això
ja
no?
ara
el que passa
que això
per pescar
ha de quedar així
a veure
que ho moverem
mira com que anem
amb la gent del museu
ho podem tocar
el peix entra per aquí
ah
ja veus
però allà se'ls hi ha de posar
l'esquer
primer
perquè el peix
busca el menjar
és un parany d'escarat
és un parany
se'ls hi posa sardina
o classes de peix
que l'altre peix
el que es viu
el busca per menjar
i es posa dins
però no pot sortir
perquè aquí té unes punxes
és un embut
aquí hi ha unes punxes
per sortir
entren bé
però no poden sortir
aquest tipus de tècnica
a mi em sona
que és
des de l'edat mitjana
pràcticament
ara hi ha unes nances
però són diferents
d'aquestes
hi ha diferents materials
sí
no hi ha diferents pesques
i això és pel país d'escarat
llavors hi ha nances
per la llangosta
nances per l'anguila
per altres classes
i pel poc
i pel poc
sí
vostès són fills de pescadors
sí
nets de pescadors
sí
els seus fills
han continuat
han pogut continuar
perquè a vegades
no és una qüestió de voluntat
sinó la situació del com està
jo
en el cas meu
doncs jo tinc un fill
que avui en dia
és el patró de la barca
jo ja estic jubilat
i un gendre
l'home de la meva filla
que també va a la barca
de motorista
però normalment
normalment
és de pares a fills
normalment
poques incorporacions hi ha
és a dir
una persona
que no sigui d'aquí
del Serrall o del Mar
que digui
ara em faré pescador
això és un cas estrany
no, no gaire
això és un negoci
molt familiar
passa
has de pensar
que el meu avi
per exemple
va començar
el meu avi
amb una barqueta
com ara això
d'aquí
anava a pescar així
i el meu pare
doncs va seguir
després va fer
van vindre
a l'època dels motors
amb el meu pare
i es va anar
fent
llavors els motors
els donaven
a la gent
que veien una miqueta
capaç
de sortir-se'n
i doncs
bueno
així
vostès han pescat a vela?
no
ja anaven en època de motor
vostès per l'edat
no ho he conegut
del seu pare
del seu avi
i del pare
el pare sí que han anat a vela
i una mica allò
per com a lleure
o perquè els ve de gust
surten de tant en tant
amb la barca?
no a treballar
no, no
jo alguna vegada
algunes vegades
allò per capritxo
per passar el rato
a l'estiu
a l'hivern no
a l'hivern a casa
calentet
no estan les coses
també
també hi he sortit
a més a més
encara sortim
l'amic que falta aquí
que en té una
de barqueta
la té lliornàutic
el port esportiu
de tant en tant
sortim a pescar
el calamar
i així
per passar el rato
i escolteu una cosa
com ha canviat el serrallo
que tal
que tal ho trobeu ara
amb aquests canvis que ha fet?
ha canviat molt
ha canviat molt
molt
fixeu-se
miràvem aquestes fotografies antigues
de tot
carrers de terra
de qualsevol manera
les condicions de vida
eren molt dures
en aquesta època
la paret de la iglesia
això és la paret de l'església
de Sant Pere?
no us sembla?
que està davant
la llotja de pescadors
mira el que era
davant de la iglesia
mira
hasta carros
amb cavalls hi ha aquí
aquí passaven els carros
per aquí davant
només hi passava un carro
i aquí es tenien
les paneres del peix
que abans hi havia
aquestes paneres grans
de 4 anses
les rentaven
i les posaven aquí
al sol
per assecar-les
i mira on t'arribava l'aigua
i ve d'on està ara
i aquí hi ha canalla
que li arriba l'aigua
pels turmells
al costat de la barca
també
sí, sí
mira
i això són els tinglados
mira
aquí estem ara
és veritat
sembla mentida
que sigui el mateix paisatge
mira
és el mateix
això ara està cobert
això ja és
el passeig
aquest que hi ha
i saps aquí
el pont aquest que hi ha aquí
el pont del serrallo famós
el pont de la patxina
clar
això és el que era abans
també
quins canvis
vostès han volgut
han pogut veure
tots aquests canvis
i ara
jo això no ho he conegut
això no
ja m'imagino que no
però els canvis dels últims anys
sí
han estat notables
per exemple
aquest passeig
que han fet aquí
això ha quedat molt maco
pensa que els caps de setmana
baixen a gentada
passejar
aprendre el sol
després hi ha aquells
restaurantets aquí
a la vora marc
que també llama molt això
i a vostès els costa molt
en el dia a dia
sortir del serrallo
i anar cap al centre?
o hi van sovint?
no
a vegades o per passejar
o per algun recado
ahir mateix va anar al gestor
per Fenya diguéssim
i algunes vegades
doncs donant tomat
per la Rambla també
no tenim res més que fer
però amb aquest passeig i tot
això dius que allà
està bé amb mi d'anar
cap al centre
sí
no
alguna vegada
a mi m'agrada Tarragona
a mi m'agrada Tarragona
vull dir que per anar
fins a la catedral
o donar la volta
a mi m'ha agradat
sempre molt caminar
i moltes vegades
vaig a donar la volta
a les muralles
tot així
després la Rambla
i avall
l'Albert ha dit
a mi m'agrada Tarragona
aquesta frase
és molt definitoria
perquè ells som del Serrallo
Sí, som del Serrallo
perquè abans
sempre dèiem
on vas?
perquè havíem de canviar
anem a dalt de Tarragona
a dalt de Tarragona
perquè Tarragona
està a dalt
i nosaltres estem baix
és a dir
sempre
però doncs bé
el que passa
és que es canviàvem de roba
perquè pel Serrallo
vivíem amb una roba
per anar a la barca
i tal
si anàvem a Tarragona
ja es havíem de canviar
perquè
hi havia diferència
la Mercè
em vol comentar alguna cosa
d'això que està dient
Sí, no, això que diu
dalt de Tarragona
però és que
els pescadors
estan molt vinculats
a la part alta de Tarragona
la part més alta
que és
el portal del carro
amb l'església de Sant Magí
que els exbots
que aquí
en tenim un exemple
el museu
que als anys 40
hi va haver un naufragi
d'una embarcació
que tenim a l'àmbit
de l'esport
que és la PUSA
és una embarcació
de patent de Tarragona
entre la
que va fer
l'esbarjo
sí
que era propietat
de la família Muller
que la van cedir al museu
va, doncs anem
si voleu
cap allà
i la podem veure
no?
i així
és molt característic
perquè és una embarcació
la PUSA
que la tenim aquí al davant
era una embarcació
de lleure
aquesta es deia bruja
com he dit
que era propietat
de la família Muller
i el mateix mestre d'aixa
que tenim les altres embarcacions
que era el pare
del que hem comentat
de l'Albert Roc
va ser qui la va construir
van anar un dia
a fer una regata
i va haver un naufragi
la gent del Serrallo
els va salvar
però com que són
els pescadors
són molt de bots
per això deia
la vinculació
amb Sant Magí
la gent que coneix
el portal del carro
sap
que hi ha
tota una sèrie
d'exbots
que es poden veure
d'exbots
doncs bueno
aquí tenim les imatges
d'aquest esbot
d'una d'aquestes PUSA
que era la Gavina
que com que
es van salvar
doncs van portar
els esbots
sempre són reproduccions
a escala
de les embarcacions
per
per lliurar-se
d'un
d'un problema
a la mar
o per donar les gràcies
per haver estat
salvats
doncs aquí tenim
aquest exemple
i aquí podem veure
l'ermita del portal
del carro
amb l'entrega
d'aquest exbot
i aquí tenim
la PUSA
la reproducció
de la bruixa
aquesta embarca
aquesta és l'original
això és un balandre
més o menys
entre bot i balandre
què dirien
vostès els experts
què dirien
hi ha diferents tipus
d'embarcacions
i queixes
se li va denominar
PUSA
perquè és petiteta
és petiteta
sí sí
Déu-n'hi-do
anem continuant fixat
ja són gairebé
tres quarts d'onze del matí
som en directe
al museu del Port de Tarragona
en el dia que s'escau
justament el desè aniversari
13 de maig
i anem avançant
perquè encara
no ens hem volgut
pràcticament
de l'entrada del museu
hi ha tantes coses
per explicar
hi ha tota una sèrie
d'elements
que reprodueixen
diguem
de la part més antiga
del Port
no Mercè?
és la part
podríem dir
la vessant històrica
no?
des de l'època dels romans
fins a l'actualitat
són diferents àmbits
no?
però primer el que tenim
a l'entrada
és una reproducció
de
a veure
un vaixell
quan arriba a Port
que és el primer que veu
el senyal marítim
el far
tothom els senyals marítims
el que coneixem més
són els fars
no?
nosaltres tenim la sort
que aquest museu
té
l'ubicació
on estem ara
aquí al magatzem
però tenim una extensió
al final del Vic de Llevant
que és el far de la Banya
i aquí tenim
una reproducció
perquè també és l'entrada
al port
però també és per
donar a conèixer
que també tenim
altres elements
de patrimoni
exposats permanentment
vinculats
als senyals marítims
al far de la Banya
les ànfores característiques
vostès quan anaven a pescar
trobaven alguna ànfora
alguna cosa d'aquestes
perquè això és un clàssic
també aquí
no?
tant
perquè has de pensar
que primerament
els pescadors
no pescaven massa endins
claro
els pescadors antics
van començar pescant
a les platges
amb barquetes petites
després se van anar
endinsant cap dins
amb les parelles
van sortir les parelles
després de les parelles
perquè es necessitaven
dues barques
per arrastrar
un ar sol
un ar sol
anem cap allà
em diu la Mercè
i així
veurem el model
de l'embarcació
que està dient
molt bé
així anem il·lustrant
a veure si som capaços
de que els oients
vegin amb els nostres ulls
tots aquests objectes
que ens estan ensenyant
autèntics experts
els pescadors del serrallo
és aquest el que ens deia
l'Albert
no?
sí
aquestes barques
portaven
una corda
digues que
nosaltres diem
les malletes
una cada una
perquè
la sàrcia
que ja has vist allà
de derrossegament
que té dues cames
anés treballant així
i necessitava dues barques
perquè la sàrcia
s'obrigués
per coordinar tot això
Déu-n'hi-do
perquè una sola
la sàrcia
hagués anat així
i no hagués agafat cap de peix
i més tard
després van sortir
les portes
i amb les portes
aquí no n'hi-ya cap
amb les portes
a dalt
sí que n'hi-ya
amb les barquetes petites
n'hi-ya
però després van sortir
les portes
i les portes
feien que
una barca sola
pogués arrastrar
llavors ja es va
suprimir la parella
hi ha d'haver
uns altres avanços
realment
el Museu del Port
compleix el seu objectiu
didàctic
de conservar
preservar
la història
de totes
aquestes vessants
com deies
la industrial
però sobretot
posant molt d'èmfasi
en el que va ser
el seu origen
que era el transport
de mercaderies
i la pesca
sí, evidentment
perquè intercanvi comercial
sempre n'hi ha hagut
i la pesca
evidentment
com ja deia abans
l'Albert
a les platges
sempre la gent
mai així
per la seva pròpia
supervivència
anava a pescar
després clar
tot això
s'ha fet una indústria
però és el que
intentem reflexar
una mica
i aquestes embarcacions
han estat
i continuen
cumbis
que no aquestes
sinó ja actualitzades
amb els bucs
amb les grans embarcacions
que també
doncs lògicament
continuen operant
aquí al port de Tarragona
per molts anys
i que augmentin
tal com està
el panorama
aquí entrem ja
en tot un territori
del que és
el port més industrial
no, Mercè?
Sí, bueno
és que ara estem ubicats
estàvem parlant
de la història
però al davant nostre
tenim un motor
un motor d'un vaixell
que
és per explicar
una mica
el port comercial
tu des d'això
de l'evolució
dels vaixells
el que hem estat veient
una mica ara
a la part històrica
són vaixells
que anaven a veles
són vaixells
que anaven a rems
però arriba un moment
que arriben els vapors
i després del vapor
hi arriben els motors dièsel
que tenim al davant nostre
és un motor dièsel
jo si no ho recordo malament
això es pot tocar
i fa sol ullets
on anem
ja saps que
es pot pujar i tot
però si
jo m'estimo més
tocar el botó
a veure
vinga
no sé si arriba
el so és molt discret
no
espera
aquí ja
ara
hem tocat
aquest botó
hem promutat
aquest botó
i ara
pugem dalt les escales
per veure
quin és el moviment
que fa
que es pot veure
des de dalt
és un motor dièsel
que són set pistons
en línia
el que passa
que en funcionen sis
perquè un és de reserva
llavors
evidentment
no funcionaria
com funcionaria realment
el motor
sinó que està
baixada la intensitat
perquè està
tematitzat
per aquí al museu
llavors amb aquesta escala
que pots anar
pel darrere
pots veure
com va anar funcionant
la gent es pot fer
una mica la idea
de com funcionen
aquests motors
en els vaixells mercants
a partir de la segona meitat
del segle XX
d'on ho vau treure
aquesta
aquesta gran màquina
aquest motor
formava part
del vaixell dragonera
que era un mercant
que es va fer
a Gijón
a les dressanes
de Gijón
el motor en concret
és de la marca
Smith Vols
que va estar
és una patent suïssa
que es va fabricar
a la fàbrica
d'Elcano
a València
el mercant
ara està
enfonsat
fora de l'escullera
del port
que forma part
del parc
subaquàtic
i ha creat
com una zona
molt atraient
per la flora marina
que ha fet
això parlant
els que es dediquen
a fer submarinisme
han fet
com un microclima
per dir-ho d'alguna manera
hi ha unes espècies
que ara ja s'han fet
autòctones
en el que s'estima
propi
és a dir
que aquest vaixell
que ja estava
per desballestar
s'ha recuperat tot
una part
pel parc
subaquàtic
i l'altra
per
musealitzar
aquí al port
i que la gent
pugui veure
un motor
d'aquestes característiques
de fet
el tipus d'edifici
que estem
és una antiga nau industrial
això fa
que
tot i que el motor
és molt gran
perquè és de
6 metres d'alçada
per 5 d'amplada
són unes dimensions
importants
però amb aquest espai
que té una alçada
superior
als 12 metres
clar
sembla petit
pel que seria
en un altre espai
a veure
és una obvietat
però és curiós
darrere de cadascun
dels objectes
que acull al Museu del Port
hi ha una història
que ens pot remetre
a altres territoris
a personatges
a moments històrics
com ara
és a dir
per fer la fitxa tècnica
d'aquest motor
fixa't si has esmentat
ciutats
si has esmentat
noms
és el que tenen
aquest tipus
d'objectes
baixem
deixem enrere
aquests motors
el temps
ens tira a sobre
tot i que hi serem
fins a dos quarts
a dues
no només us volem oferir
en aquest programa especial
una visita al museu
sinó que després
tindrem diferents protagonistes
parlarem de gastronomia
parlarem de projectes
de futur
que s'han de materialitzar
properament
aquí al museu del port
ara anem avançant
i ens situem
en la zona
com la descriviu vosaltres?
doncs ja seria
hem passat
tot el que és
la part del port modern
que esmentem
de finals del segle XVIII
per entrar ja
als segles XIX i XX
és a dir
l'expansió del port
perquè la història
important del port de Tarragona
comença
a finals del segle XVIII
quan comença
a agafar
la fisonomia
del port
que té actual
i aquí podem veure
una mica
l'evolució
dels tipus de vaixells
el que abans dèiem
del vapor
deixem les veles
anem al vapor
i també anem
al que tu comentaves
dels tanks químics
o dels granelers
o del tipus de vaixells
que podem trobar
ara
en el port de Tarragona
veiem reproduccions
de patrulers
de totes formes
i colors
podríem dir
no?
sí
bueno
perquè
depèn també
de la mercaderia
que porten
pel que és
els contenidors
o altre tipus
de mercaderia
a veure
Mercè
som davant
som davant
i ho direm així
de la proa
de l'Uruguai
de l'Uruguai
n'hem de parlar
sí
a veure
és una maqueta
del vapor
Uruguai
està vinculat
seria la secció
que formaria part
de la guerra civil
la pel·lícula
tothom coneix
la pel·lícula
o ha sentit
parlar d'ella
Soldados de Salamina
aquesta pel·lícula
es va rodar
una part
d'ella
aquí al port de Tarragona
la que fa referència
al vapor Uruguai
el vapor d'Uruguai
abans era
un vapor
que deia
Infanta Isabel
però al temps
de la guerra
hi havia un moment
de crisi naviliera
hi havia molts vapors
que estaven inactius
i que com que
hi havia
una
o sigui
hi havia hagut
o havia començat
la guerra
es necessitava
espai de reclusió
que es feien
tots aquells vaixells
que estaven inactius
als ports
es van transformar
en vaixells presó
llavors
quan es va filmar
aquí a Tarragona
se'ns va dir
que si nosaltres
ens volíem
quedar aquesta maqueta
i ara ens serveix
per exemplificar
l'afectació
per dir-ho d'alguna manera
que va tindre
el port
arran de la guerra civil
que va ser notable
va ser notable
el vapor Uruguai
no va estar mai
com a vaixells presó
al port de Tarragona
però sí que n'hi van haver
altres com va ser
el Cabo Cullera
el riu Segre
estaven ancorats
aquí al port
com a vaixells presó
i nosaltres
doncs ara
hem incorporat
al museu
el que ha estat
un powerpoint
per dir-ho d'alguna manera
si el tenim aquí davant
a veure el botonet
informació
arrel
basant-nos
amb els llibres
que va escriure
el senyor González Duix
que parlava
del port de Tarragona
a la guerra civil
podem veure
els diferents bombardejos
o sigui
un bastant detallat
de tots els bombardejos
que van afectar
bàsicament el port
evidentment
es parla alguna cosa
de la ciutat
però clar
nosaltres el que creiem
que hem d'explicar
és l'afectació
al port
o a la zona
al voltant del port
com pot ser el Serrallo
o l'estació de la Renfe
és a dir
com si diguéssim
del teatre romà
fins a mar
llavors el que hem presentat aquí
doncs és
basant-nos
en aquest vapor uruguai
els diferents
bombardejos
que van patir
i que van afectar
les instal·lacions
i a vaixells
que estaven
atracats
al port de Tarragona
L'Albert i l'Andreu
segurament van sentir
parlar
a les seves famílies
de tot això
no?
Sí
sempre va
però vaig anar
no conegut això
per això dic
però els seus pares
les seves famílies
devien comentar-ho
més d'una vegada
no?
Sí
els havien parlat
dels vaixells
presó
que hi havia al port
i d'aquesta afectació
doncs aquesta és una incorporació
relativament recent
no?
en aquesta sala
Mercè?
Sí
aprofitant
doncs que s'han commemorat
els 70 anys
de la guerra civil
és una de les darrers
incorporacions
que hem fet
evidentment
l'exposició
l'exposició
permanent
se van
el bombardeo naval
de los cruceros
des de Mallorca
venien aquí
perquè Mallorca
era nacional
va ser aviat nacional
nacional
és franquista
doncs
i venien
venien
igual
van vindre
a bombardejar
el Canàries
i aquests
els casses
hi ha una reproducció
que veiem
aquí a la pantalla
de l'ordinador
dels casses
com travessen
el cel
de la línia costanera
i de baixar
van caure
les bombes
una reproducció
que et dona
una idea
molt propera
sí
o sigui
surt
la data
del dia
del bombardeig
amb l'hora
i el número
d'impactes
de bombes
que hi van haver
al port
i llavors
hi ha una petita
referència
als vaixells
que en aquell moment
si tenim informació
que estaven atracats
sobre la factoria
de Camsa
amb un incendi brutal
que va causar
era un dels objectius
clar
la zona del port
entre el port
la Camsa
i la Renfe
per dir-ho d'alguna manera
eren les zones
que a més
s'afectaven
hi ha un barco
inglès
el Sheet Spears
descargant
fosfato tunecino
és a dir
hi ha una descripció
absolutament
de recreació
d'aquell moment
perquè si hem pogut
saber els vaixells
que hi havia atracats
és perquè la gent
pugui veure
una mica
tal com va afectar
aquí ja van sortint
per cert
a tot museu
i a tota casa
Pairal
es podria dir
hi ha d'haver
una galeria
de personatges
i no falten
els retrats
dels grans personatges
vinculats
a la ciutat
i al port
bé
sí
estem davant
del Josep Anton
de Castellarnau
un personatge
famós
a la ciutat
el port
té la seva importància
perquè va ser
el primer tresorer
si abans hem parlat
de finals del segle XVIII
que és quan el port
pren la seva fisonomia
actual
evidentment
també comença
el que seria
ja una gestió
administrativa
continuada
i si s'havia d'haver
una gestió
a part que hi hagués
una direcció
i hi havia d'haver
evidentment
en un port
hi havia d'haver
la part de recaptació
d'arbitris
doncs ell era el tresorer
i
és un personatge
una mica
una mica també
controvertit
uns diuen
que va ser
un personatge
molt important
els altres diuen
que potser
se'n va aprofitar
una mica
deixem-ho
entre una mica
una cosa
i l'altra
el senyor Apodaca
no el veig jo
perquè hi ha cap retrat
no, retrat no
però tenim el personatge
si tenim el personatge
anem a saludar
el senyor Apodaca
que podríem recordar
breument
Marceau, ui, Déu-n'hi-do-sé
són quasi la sonda
podríem recordar breument
que el senyor Apodaca
és una figura
capdalt en l'evolució
i la història del port
doncs sí
perquè els primers
plàneos de finals
d'aquest del segle XVIII
com dèiem
estan fets per ells
i els que veiem aquí
el port modern
i després també
nosaltres ara
el tenim molt present
perquè a les nits d'estiu
el que es fa
surt, no?
ve del passat
ve del passat
s'encarnen ser humà
i ens explica
la història del port
i a més a més
ens fa gaudir
d'unes nits
d'estiu
per l'interior del port
amb un viatge
amb golondrina
aquí ja entraríem
amb les moltíssimes activitats
que fa el museu
més enllà de les pedagògiques
adreçades a la canalla
fora de l'horari laboral
de tothom
perquè pugui gaudir
de nits de mar
i aquest any
en Déu-n'hi-do
heu fet moltíssimes coses
que ja comentarem
en el seu moment
en col·laboració
per exemple
abans parlàvem
del Nacional Arqueològic
vau començar
una col·laboració
molt estreta
que en parlarem
després de les 12
amb la Biblioteca Pública
ho farem
en company
hi ha també la directora
de la Biblioteca
Dolors Saumells
però ara ja per tancar
aquesta hora
del matí de Tarragona Ràdio
aquí estem
a veure
què és el que reproduïm
aquí Mercè
doncs això és un dels moments
importants comercialment
parlant del port de Tarragona
és a principis
del segle XX
el comerç es basava
en els productes agrícoles
sobretot
la sortida
del vi
de l'aigua ardent
però és una foto
molt curiosa
perquè tenim la imatge
del moll de costa
amb els tinglados
si te la mires molt detingudament
veuràs que els tinglados
no estan tots alineats
i ara tu surts al moll
i els veus
totalment alineats
què passa
doncs que
degut a l'evolució
a la tecnologia
a l'imposar-se
les grues
necessitaven més espai
entre la punta del moll
i els edificis
o els magatzems
on guardar aquesta mercaderia
els tinglados
són quatre tinglados
tothom coneix
els quatre tinglados
del port
primer es van construir
els dos centrals
i després es van construir
els de les puntes
l'u i el quatre
perquè només eren
com una mena de rafal
on depositar mercaderies
doncs
s'agafen
els dos centrals
com veiem aquí
que és el que està més propers
al moll
es desmunten
pedra per pedra
jo anava a preguntar-te
i ho van desmuntar
però dic
em sembla una bajanada
però veig que no
sí, sí
els van desmuntar
i els van construir
cinc metres més enllà
i clar
surts al carrer
i els veus tots alineats
i dius
què ha passat amb això
doncs és aquesta l'explicació