Sempre n'estic, el programa de referència a Tarragona Ràdio.
Bona nit, què tal? Com esteu? Avui és un d'aquells dies que preferiria no dir res per tal de no ser poc respectuós o fins i tot no sonar mal educat.
Aquest diumenge hem viscut un lamentable espectacle. Devem ser l'únic equip de futbol que canvia l'entrenador en dues temporades consecutives i el primer partit del nou tècnic es perd per 6 a 1.
Allò de l'entrenador nou victòria segura sembla que el nàstic no serveix.
És evident que Joan Carles Oliva té molta feina per davant per recuperar un grup que està molt tocat anímicament, que futbolísticament té moltes carències i no crec que per no estar treballat, sinó perquè gran part de la plantilla té un perfil baix per aquesta categoria.
Temps hi haurà per analitzar què s'ha fet bé i malament en un projecte, el primer post Salvador, i en el que molts hi teníem moltes esperances dipositades.
A ningú se li escapa que ara cal fitxar. El nàstic no es pot permetre baixar a segona B i, per tant, cal exigir al Consell que faci el necessari per donar elements per aconseguir la permanència.
Cas contrari, Salvador passarà la història del nàstic per haver arruïnat el club, però l'actual Consell per haver deixat baixar l'equip al pou de la segona divisió B.
El Consell cal que es mogui i els jugadors, tècnics, periodistes, aficionats i seguidors, teràpia col·lectiva per guanyar la primera final de la temporada dissabte davant del recre.
Benvinguts al Sempre Nàstic, que des d'ara i fins a dos quarts de deu del vespre es disposa a repassar tot allò que és notícia al nàstic.
És la visita guiada diària a l'actualitat grana. Un dia en el que reviurem un DJV, entrenador nou, derrota per 6 a 1.
L'endemà del dia del llevant saludàvem a l'estudiu de Tarragona Ràdio el que era el nou entrenador del nàstic, Lluís César.
I avui, després del 6 a 1 a Granada, com un cercle que som incapacos de tancar, saludarem en uns instants el nou entrenador del nàstic, Joan Carles Oliva.
Tot això en un dilluns, en el que li continuem donant toms a la penosa imatge del nàstic ahir a Granada.
Quim Pons, bona tarda. Bona tarda. Dèiem que ahir va ser dura la nit, eh?
Sí, suposo que la tornada de motocar va ser dura en un dilluns on s'han exercitat aquells jugadors no convocats ahir a Granada.
Aquesta tarda ho han fet tots ells i on demà l'equip serà quan torni a l'activitat.
Tot això després d'aquest 6 a 1, un 6 a 1 que la plantilla el nàstic ja reconeixia en què s'havia de reflexionar, s'havia de pensar i s'havia de mirar sobre tot què tocava fer en el dia després.
Ho va dir Gerardo Noriega.
Reflexionar, ja, tío. Creo que esto tiene que ser un punto de inflexión en el equipo.
Tenemos que sacarlo adelante independientemente de entrar en el que esté.
Nosotros, los jugadores, por lástima, Luis se fue la semana pasada, ha venido otro,
pero esto es lo que vamos a marcar los goles y los que vamos a hacer las cosas bien somos nosotros
y ahora somos los máximos culpables de esta situación y tenemos que ser la que la arregle.
Això que deia Gerardo Noriega, en parlarem de tot plegat, escoltarem les opinions postpartit,
intentarem fer una teràpia col·lectiva, com deia el Jordi, avui per animar-nos tots plegats.
Ho farem a la taula de l'estudi de Terraona Ràdio.
Avui hi ha tres periodistes que ahir eren el nuevo Los Cármenes, com són el Xavi Soler.
Xavi, té solució això o no, mans carrer?
Bueno, esperem que en tingui, però sembla difícil que tingui solució.
El company del nou esportiu, el Xavi Soler, l'acompanyarà també el company de Catalunya Ràdio, el Carles Vila.
Carles, bona tarda.
Bona tarda.
Solucionarem això?
Com serà complicat, però suposem, és per bé de tothom que sí.
I en breu, esperem també l'arribada del company del dèria a Tarragona, Paco Montoya.
També avui parlarem amb la Tero Ortega, que ens farà el resum d'aquesta jornada,
amb uns quants minuts, o els minuts que ella cregui oportuns, avui al Sembra Nàftig.
A més a més, ja sabeu que tenim la participació oberta,
i que el Mar Busquets avui ens portarà tot el que dieu vosaltres, que ens interessa i molt.
Avui us estem preguntant, o ja us hem començat a preguntar, de fet, si creieu que toca fitxar.
Si hem de tirar ja la casa per la finestra, i s'ha de fitxar.
Si és igual ja, si hi ha dèficit o no hi ha dèficit, i el que toca fer és reforçar-se.
El que sí que farem en tres minuts és repassar tot allò que avui és notícia a casa nostra.
Sempre Nàftig, la jornada en titulars, amb el patrocini de l'Hotel L'Hacienda.
El capità del Nàstic, Mingu, demana cohesió per superar la situació de l'equip.
El Dostalric, després de la golejada per 6-1 a Granada, ha reclamat que han de ser els jugadors
els que treguin l'equip de la delicada situació en la que es troba.
Per Mingu, cal la unió per poder canviar el rumb d'aquesta temporada
i confia en que la mitja dotzena de gols d'aquesta jornada serveixin de punt d'inflexió pels Granada.
No, nosaltres ja som conscients de la situació en què estem, que és una situació molt crítica.
Una situació difícil, però aquí estem els que estem i això ho hem de treure endavant, sigui com sigui.
Aviam si això és un punt d'inflexió de pensar que més avall no pots arribar
i que tot el que vingui ara esperem que sigui positiu.
La plantilla trucada no vol dramatitzar tot i l'àmplia derrota.
És el que ha dit Xiscó Campos.
El mallorquí reconeix que els Granada han jugat el pitjor partit de la temporada
però que tot i la imatge tan sols s'han perdut tres punts.
Xiscó diu que els d'Oliva s'han de saber aixecar,
tot i estar tocats per la forma en què ha arribat aquesta derrota.
Sí, una bofutada forta, però no hem de ser dramàtics perquè és un partit.
Ara mateix en el vestuari estem tocats, estem bastant tocats, ja dit, per la manera de veure.
Fernández confirma que no substituirà a Gordillo.
El president de la SAT s'ha reafirmat en la postura de no buscar un recanvi
pel que fins fa poc era secretari tècnic del gimnàstic de Tarragona.
José Antonio Gordillo, Fernández, afirmar que es vol mantenir l'estructura tècnica d'aquí a final de temporada.
No, hoy por hoy queremos llegar al día 30 de junio con el factor humano que tenemos ya ahora en la plantilla.
Yo creo que tenemos un buen cuerpo técnico, hay gente suficiente preparada y no es, bueno, es el jefe del turno y sabe que con la plantilla que tiene a su alrededor puede cubrir con eficiencia hasta el 30 de junio.
I més enllà de l'actualitat del Nasti, que tot seguit analitzem, repassem també en format breu la resta de notícies esportives d'aquest dilluns.
Ho fem amb Mar Busquets perquè tot i la derrota contra el Mallorca, l'ADT segueix a la zona tranquil·la de la classificació a la Deco Plata.
I mentre el club basquet Tarragona vol oblidar com abans millor la derrota divendres a Fontajau contra el Girona.
El tècnic del CBT, Berni Álvarez, prepara una setmana intensa per rebre el proper divendres el líder de la Deco Or, l'obrador Iroga Gallec.
Nosaltres plantejem el partit de treballar a treballar, també planificar o posar en pràctica alguna cosa nova de cara una mica més endavant.
I que si ens fiquem al partit i anem amb opcions, intentarem anar per ell, evidentment, no?
Però el nostre objectiu ha de ser el de treballar bé, treballar durant la setmana i treballar durant el partit.
El volei Sant Pere i Sant Pau s'allunya de la Copa del Rei després de caure a la pista del vicinari.
El tècnic Alberto Toribio recorda que ara l'objectiu del Sant Pere i Sant Pau és la permanència.
A més, el preparador destaca que un triomf contra el Barça seria una injecció de moral pel grup abans l'aturada nadalenca de la competició.
Nosotros prácticamente perdemos ya toda la posibilidad de meternos en Copa del Rei.
Y bueno, pues ya debemos de cerrarnos un poco en lo que es el siguiente objetivo,
que es lograr cuanto antes permanencia para poder plantearnos retos más ambiciosos.
I altres aspectes destacats del cap de setmana són aquests.
Doncs comencem pel futbol, tornem a l'actualitat grana.
La Pola Màfomet ha vençut per 0 gols a 1 al camp de l'Amposta
i ara ocupa la quarta plaça a la classificació del campionat.
Per la seva banda, el juvenil a Divisió d'Honor ha caigut derrotat al camp del San Francisco Balear
per 2 gols a 0.
Pel que fa a l'equip femení del Nàstic, les noies d'Ibet Martínez han estat derrotades,
atenció per 13 gols a 0 a la seva visita contra el Barça.
El futbol territorial, i més ben dit preferent, el Torreforta segueix segon a la classificació
gràcies al peluós empat ha aconseguit el camp del Marianau Poblet.
Una categoria per sota, en la primera territorial,
el camp clar reforça el seu lideratge amb un triomf per 4 gols a 2 davant del Salou
i el Nàstic B ha perdut a casa contra la Canonja per 0 gols a 3.
Segueix en caiguda lliure, els grana ara són els quarts per la cua.
Finalment, un apunt de l'atisme, l'aleta terragonina Natàlia Rodríguez
ha participat al campionat europeu de seleccions que s'ha disputat a Portugal.
Espanya ha acabat la prova en tercera posició darrere el Regne Unit
i Portugal, que ha estat l'avançadora de la cita.
I al voltant d'un quart i mig de deu, com tots els dilluns,
arribarà el resum sonor del que ha estat un altre 6 a 1 en contra
en el debut d'un tècnic a la banqueta del Nàstic.
Fa un any ho vam viure amb Luis César,
ara ho hem viscut amb el seu successor, amb Joan Carles Oliva.
Aquest és un extracte del gol de l'Oi Gila, que va servir de poc.
Ja no ho té cap de mensac, la pilota la refusa, però, Fernando Morán,
altra vegada, jugant entre línies, la pilota li pot arribar a Rubén Navarro.
La pilota per a l'Oi Gila...
Gol, gol, gol, gol!
Quin volastu!
Gol d'Elàstic, gol de l'Oi Gila!
Un sempranàstic el d'aquest dilluns 13 de desembre
que fa possible tècnicament la Sílvia García
amb el Joan Andreu Pérez de la redacció.
Us parlen Mar Busquets, Quim Pons i Jordi Blanc.
Vuit i nou, arrenquem el Sempranàstic.
Participa al Sempranàstic a través del Facebook, al Twitter,
per correu electrònic a sempranàstic arroba tarragonaradio.cat
o amb missatges de telèfon mòbil al 27011.
Nàstic, espai i el comentari.
Hay celebraciones que recordaremos toda la vida,
por eso es tan importante acertar en la decisión.
En el Gran Hotel La Hacienda te ofrecemos un trato personalizado
para tu celebración de boda o de primera comunión.
En el Gran Hotel La Hacienda ponemos a tu disposición
los profesionales más expertos,
la más amplia variedad de menús,
nuestros exclusivos salones
y todo en un entorno lleno de encanto.
Descubre nuestras promociones especiales para 2011 y 2012
y la gran novedad de bodas con alojamiento
para todos los invitados.
Gran Hotel La Hacienda,
el lugar ideal para tus mejores celebraciones.
Más información en Gran Hotel La Hacienda,
Plaza de la Unión Europea número 1, La Pineda,
teléfono 977-373-111.
Grup Vixan,
més de 25 anys d'experiència construint
i respectant el medi ambient.
Tot plegat per oferir el millor servei als nostres clients.
Qualitat, seguretat, agilitat, sostenibilitat,
polivalència, servei integral.
Grup Vixan patrocina el Nàstic a Tarragona Ràdio.
Grup Vixan,
sempre amb el Nàstic.
On aniràs a comprar aquestes festes?
Aniré a la zona mercat obert per obres.
Els meus nens sempre em volen acompanyar.
S'ho passen pipa amb els inflables i la pista de gel.
I aquest Nadal tira't la casa per la finestra.
És que, mira, per les teves compres et donen uns rasques
i et poden tocar diferents premis.
Vals per patinar gratis o premis en metàl·lic,
des de 5 euros fins a 100 euros.
En total repartiran 10.000 euros en premis entre tots els clients.
Sí, i a més, participaràs en el sorteig d'un fort fiesta.
Ai, què més es pot desitjar?
Doncs un bon Nadal.
És un missatge de l'Associació de Venedors del Mercat Central i Comerços del Voltant.
Vinc a la zona mercat obert per obres a aquestes festes.
BAYER
Ciència
Per una vida millor
Promociones José Luis
Vivendes de 2, 3 i 4 habitacions a Tarragona
Zona Països Catalans i Vall de la Rebassada
Visiti el nostre pis mostra
Oficina de vendes
Al carrer Josep Carné número 3
Per més informació
Truqui al 977 29 09 49
Compri abans del 2011
I aprofiti la fi de la desgravació fiscal
Promociones José Luis
Fem Ciutat
Té llums al matí i una jornada més
Caminar
Altre cop sense rumb
Busques i no et trobes, no saps on anar
Caminar
Caminar, caminar, caminar...
Vas buscant un nou camí
per poder sortir d'aquí,
però la sort ara és lluny d'aquí.
No perdis l'esperança!
Sempre n'estic, amb el suport de Grup Vic Sant.
Ara et sents com el teu contacte.
En tres minuts arribem al punt d'un quart de nou del vespre.
Això és el Sembra Nàstic a la sintonia de Tarragona Ràdio,
el 96.7 a la freqüència modulada.
Tots aquells que en seguiu per ràdio Sant Pere i Sant Pau,
el 101.0 d'FMA, i els amics també de tarragonaradio.cat,
els amics que en segueixen per internet,
i els amics que estan connectats al Facebook del programa.
Comencem l'edició d'aquest dilluns 13 de desembre
amb l'entrenador del Nàstic,
amb Joan Carles Oliva a l'estúdio de Tarragona Ràdio.
Joan Carles, bona nit!
Hola, bona nit!
Què tal?
Bé, bé.
Millor que ahir?
Bueno, millor, millor, està clar.
La cançó que sonava de fons es diu
No perdis l'esperança, és una cançó de Junts,
i això és el que suposo que toca ara mateix a l'afició del Nàstic,
intentant no perdre l'esperança.
No perdis l'il·lusió, l'il·lusió més que l'esperança,
l'il·lusió, l'il·lusió de regressar la situació,
i sobretot d'oblidar ràpidament tot el que ahir ens va succeir al camp.
En veritat que poques vegades jo crec que s'ajunten tantes circumstàncies adverses.
Jo crec que és el pitjor partit dels 20 anys que porto d'entrenador,
com a mínim la pitjor experiència,
i a més a més pel moment que era, no?
El moment que debut és un moment de felicitat,
un moment que la veritat durant tota la setmana havia gaudit molt,
i ahir va ser un pal dur, però bueno,
se va quedar tota la tornada, no?
La tornada d'aquells mil quilòmetres una miqueta reflexionant, sobretot.
Bueno, avui ha tornat a sortir el dia,
i ara l'única cosa que tens ganes és de tornar a entrenar el més ràpidament possible.
I ha pogut dormir molt aquesta nit, l'entrenador del Màstic?
Jo no he dormit ni una hora, ni una hora,
ni una hora perquè vam arribar tard,
vam arribar a quasi a les 5 de la matinada,
i després l'única cosa que se me va ocurrir en aquell moment
era veure dos vegades el partit que vam jugar,
i bueno, llavors ja era de dia,
i ja estàs una mica de... bueno,
ja he ficat a les coses del dia a dia,
i ja no vaig poder dormir,
és a dir, que ara sí que me noto una mica,
que quan arribi a casa intentaré dormir el més ràpidament possible.
Entenc que és la feina de l'entrenador del Màstic,
però s'ha de tenir estómac per veure dues vegades més el partit.
Sí, però és que és molt important,
sobretot de...
Jo crec que vam cometre moltes errades,
que sobretot...
tu des de la banqueta les veus d'una manera,
però has de buscar el punt d'objectivitat, no?
I des de dalt, amb una gravació que fem,
pot ser tot molt més clar, no?
I saps una miqueta com incidir per solucionar-lo, no?
I intentar buscar aquell model que tu vols, no?
Ahir a l'acabar el partit,
el que parlava amb tu després,
encara en calent,
després del partit,
amb el pas d'aleshores,
ja hem vist aquest...
un parell de vegades més el partit.
Quines primeres conclusions treus?
Jo la conclusió més gran que trec és que...
que l'equip jo crec que s'ha de semblar al que va començar la segona part, no?
Amb la dinàmica, amb el trenar,
amb les opcions que vam tindre
i com l'equip estava molt més ordenat,
molt més curt,
amb un espai més reduït
i amb una sensació molt diferent
de la que ens vam provocar la primera part, no?
Ser és que jo crec que la primera part
se'ns va fer una mica incontrolable pel mal que ens vam fer, no?
És a dir,
abans estava comentant amb un company vostre, no?
És a dir, ningú s'esperava que el Barça-Madrid quedés 5-0
i si se tornés a jugar segur que no passaria el mateix resultat,
però a la primera part vam marcar dos gols molt ràpids
i el partit ja se va...
se va obrir massa, no?
I per nosaltres ahir se va obrir massa, massa,
perquè vam rebre aquell primer gol,
el penal i sense descans el tercer
i te torbes a els 25 minuts pràcticament amb un 3-0,
que te fa molt colla amunt, no?
I a partir d'aquí,
és a dir, una mica el que demanava la mitja part,
que era una miqueta que ens servís per un futur
i que busquem una mica cap a on volem créixer, no?
I l'equip jo crec que ho va fer bé, de veritat,
estic content d'aquells 15 minuts de la segona part.
L'únic problema és que anímicament
l'equip sabia que tenia un 3-0, no?
Amb el 3-1 ens vam ficar una mica,
necessitàvem aquell segon gol
i a més vam tenir una petita opció de fer-lo,
però veies que una miqueta qualsevol altre punt negatiu
no es podia una miqueta trencar de la dinàmica, no?
Aquest part gol sí que va fer no baixar els braços,
però sí pensar que ja no teníem cap mena de possibilitat
de tirar endavant el partit
i estàvem fent davant d'un equip
que a dalt té un potencial ofensiu important
i a més a més que volia fer sang.
És a dir, que no,
els jugadors que estaven sortint no tenien minuts
i tenien molta velocitat
i volien no tancar-ho en un 4-1,
sinó que si et podien fer més mal ho van fer, no?
Avui és un dia complicat per tots
i per això també volem que els oients participin
com ho fan cada setmana al Sempranàstic.
Mar Busquets, bona nit.
Bona nit, Jordi.
Què preguntem avui?
Avui us preguntem què creieu que li falta al nàstic
per sortir de la zona de descens.
Què toca fer? Fichar?
I si és el cas, què fitxaríeu?
Com sempre, 3 maneres per fer-nos arribar a les vostres opinions.
La primera, correus electrònics,
el semprenàstic arroba tarragonaradio.cat.
La segona opció són missatges SMS
amb la brau la clau nàstic i la vostra opinió.
O, finalment, ja ho sabeu,
mitjançant el grup del semprenàstic al Facebook.
Ja sabeu que només per participar
us regalem dues invites i uns dobles
per anar a veure el nàstic recre del proper dissabte 18
i, a banda, també participareu en el sorteig
d'un pernil de germodistribucions
a la prèvia del partit del proper dissabte.
És una pregunta que ara li faré al Joan Carles Oliva,
però que abans m'agradaria que contestessin
els dos companys periodistes
que estan a l'estudio de Tarragona Ràdio.
Xavi Soler, Carles Vila,
què li falta al nàstic per sortir de la zona de descens?
Ficharíeu o no fitxaríeu?
Quants jugadors creieu que es necessitarien per fitxar?
Home, d'entrada, jo crec que li falta
la sort que li ha faltat a la primera volta,
sobretot al començament.
Jo fitxaria.
Jo crec que no n'hi ha prova amb un canvi d'entrenador.
ara en aquests moments necessites algun reforç,
perquè de fet és el que passa sempre.
Amb una plantilla com la que té el nàstic aquest any,
és una plantilla tècnicament,
no diria limitada,
però sí, comparant amb la de l'any passat,
amb menys qualitat.
Si comences bé la temporada, tot és perfecte.
Com està ara en aquests moments l'equip,
necessites algun revulsiu més enllà del que és el tècnic.
El 6 a 1 d'ahir i el 6 a 1 del contra el Llevant,
jo crec que les dues situacions
només tenen comparativament el resultat.
Eren situacions ben diferents.
El 6 a 1, quan entra Luis César,
tot i la lamentable per alguns,
primera volta en Fernando com a entrenador,
hi havia un coixí prou gran
com per aconseguir la salvació,
ara en aquests moments no hi ha aquest coixí,
per tant encara té més feina el nou entrenador.
per tant jo fitxaria i intentaria,
que això no ho pots aconseguir,
buscar la sort.
A faltar li falten moltes coses
i així diuen els resultats.
Els números n'estic d'últim,
12 punts en 16 jornades.
I pot ser una solució fitxant,
no se sap si serà la solució,
però és una possibilitat que tens
de millorar l'equip
i jo crec que s'ha de fer un esforç
per intentar trobar el que no té l'equip,
que és gol, de moment a la davantera.
és on hi ha més mancances,
i potser hi ha la zona de creació,
tot i que hi ha jugadors,
no els hem vist gaire fins ara,
que són Miki i Abraham,
però de moment no han donat resultat,
doncs serien les posicions
que es podrien reforçar més.
Podem saludar també el Paco Montoy,
el company del Diari de Terragona.
Paco, bona nit.
Hola, bona nit.
Què li falta a aquest equip
per sortir d'aquesta zona de descens
i si fitxaries?
No, me li falten 5 punts.
Jo sí, clar que fitxaria.
És que ja no és només per les mancances
que se li han vist a l'equip,
és que abans reflexionava,
és que pràcticament tots els equips de segona,
el Nàstic mateix,
en anys que no ha estat tan dramàticament situat com ara,
sempre fitxa, no?
És a dir, tots els equips són conscients
que poden millorar
i en la mesura del possible ho intenten.
Per tant, raó de més aquest any,
tant com està l'equip per esportivament
considerar que ha de fitxar.
Tots sabem que l'economia és una altra
i que per tant aquest any,
a poc,
per poc que les coses haguessin anat bé,
no s'hagués fitxat,
però no ha estat el cas.
Jo trobo, sobretot,
a faltar qualcom diferent
a la línia de tres quarts de camp i en punta.
Algú capaç de desequilibrar,
de portar, doncs,
aquella jugada, diguem-ne, diferent o, en fi,
una miqueta més de qualitat, al final, no?
Ja sé que això es paga car
i que no està la situació econòmica del club
com per gaires alegries,
però, vaja,
crec que val la pena el risc.
Si és que és assumible,
que evidentment,
des de la ignorància absoluta
en tema de números,
però si és per poc que sigui assumible
s'ha de fer,
perquè un descens de segona B seria,
imagino que un desastre encara pitjor
que augmentar el deute
però mantenir-se a segona A,
tot i que, eh,
consti que fitxar no garanteix l'èxit
i més com es veu l'equip, no?,
que se'l veu enfonsat
amb gairebé tots els sentits.
Ens queda l'esperança
de l'efecte revulsiu del nou entrenador,
que també és cert
que no seria just jutjar-lo
pel que es va veure
tot just cinc dies després de la seva arribada.
Són les opinions dels tres companys
que avui tenim a la taula del Semprenàstic
i són opinions, Quim,
que també van arribant al Facebook del programa.
Sí, que ara l'explicarem abans,
però arribava una pregunta
directament pel Joan Carles,
la fa la Marceo Ortiz via mail,
sempre a nàstic arroba tarragonaradio.cat
i diu,
volia preguntar-li al míster
si no creu que el 80% del que li passa a l'equip és mental,
no vull pensar que són dropos,
diu ella,
sinó que el veure's a baix
no els deixa concentrar-se
i surten amb por
perquè van semblar un equip de regional
amb tots els respectes.
ho diu la Marceo Ortiz.
No sé, Joan Carles,
què creus?
és la mentalitat?
Bueno, jo crec que s'ha parlat també molt aquesta setmana,
no?
psicològic que porto jo com a entrenador, no?
És a dir, psicòleg,
una miqueta que parli una mica de tot això,
però a mi hem fet un gran massa de tot, no?
És a dir, sí,
que les circumstàncies no són les més adients,
però jo no m'he trobat,
i ho he dit moltes vegades,
un vestidor que estigués enfonsat en aquest sentit, no?
El que passa és que, com diu un company vostre,
els números són aquests números, no?
És a dir,
si portem setges jornades i l'equip l'està costant
és perquè realment
s'ha d'assumir
que, bueno,
no hi ha una facilitat per tirar els partits endavant
i, bueno,
s'ha de fer la lectura correcta, no?
Al final,
al final,
jo crec que els millors entrenadors
són els que treuen el millor rendiment dels jugadors que tenen.
És a dir,
segurament,
no dic que siguin millors o pitjors,
però potser pel tipus de joc que tu vols fer
tindries un o escolliries un altre
o faries una altra composició,
però al final,
els entrenadors,
se tracta de dir,
bueno,
amb l'equip que tens,
diguéssim,
amb la distribució que tens,
tens cinc mitjons,
tens dos puntes,
tens tres defenses,
amb la disposició que tens,
tens que intentar treure el màxim rendiment, no?
I, de moment,
està costant, no?
Llavors,
hem d'intentar buscar,
potser,
quin tipus de model,
entre el que desitja fer Juan Carlos
i el que tens dels jugadors,
i crec que,
en aquest sentit,
si trobem una miqueta aquest equilibri perfecte,
ho tirarem endavant.
Aquesta és la idea.
A nivell de jugadors,
et dic jo que,
compromesos,
un bon vestidor,
bona gent,
cap problema amb això,
no és que siguin dropos,
ni no vulguin treballar,
són els primers que estan patint aquesta circumstància, no?
I,
el resultat,
les fa mal,
les fa molt mal,
però, a més a més,
avui,
us ho dic de veritat,
que pràcticament,
el primer que s'hi adreçaven,
aniré cap a mi de dir,
escolta'm,
que estiguis,
que estiguis bé, no?
Preocupats una miqueta per dir,
el teu primer partit i t'ha passat això, no?
Perquè a mi m'ha passat,
perquè jo soc entrenador,
acabo d'arribar aquí,
estic,
no il·lusionat,
superil·lusionat,
malgrat allò d'ahir,
però els jugadors,
són els primers que ho van patir,
perquè si des de fora va ser dur,
en el camp,
i als 20 minuts,
25 minuts,
estàs 3 a 0,
i tens 60 minuts per davant,
d'acord?
O sigui,
realment va ser,
va ser complicat.
I no van baixar els braços,
ja et dic, eh?
Ni amb el quart gol,
però si amb el quart gol,
mentalment m'han dit,
aquest partit ja no el podem recuperar, no?
No el podem recuperar.
I davant tenia un equip molt,
molt enxufat,
que celebrava el cinquè gol
i el sisè gol,
com si fos, vamos,
el gol de la victòria, no?
És a dir,
aquesta va ser una mica la dinàmica
d'un equip que acaba de pujar a segona,
com Renada,
que ha fet una plantilla molt competitiva
i que a poc a poc està en una zona
molt bona de la classificació
i totes alegries
i un altre club
que l'està costant, no?
Bueno,
dissabte tenim la primera oportunitat
per intentar regressar a aquesta situació
a casa,
amb el mostre públic, no?
Per ser al Nou Boles Cármenes,
al Xerés li van caure 5
i al Barça B4,
per si serveix de consol per a algú,
ja sé que serveix de molt poc consol,
però que és un camp on les golejades
són l'ordre del dia.
Serveix de poc consol,
però si algú se dedica a veure el partit del Barça,
us dic sincerament
que l'haguessin pogut caure 8, eh?
Perquè és que és un equip
que si va davant del marcador
i amb la velocitat que té Nadal,
és un equip molt complicat, no?
Però bueno,
això, al final,
tu tens que mirar cap a dintre
i pensar que t'ha passat a tu, no?
I res més,
i recuperar-te avui i ja està, no?
Mister,
què diu l'entrenador
quan arriba dimarts a l'entrenament?
O sigui, demà al dematí,
aproximadament dos quarts de deu,
arribaràs al vestidor,
trobaràs a tota la plantilla,
què se'ls explica
després d'una derrota com aquesta
i de la situació en què està l'equip?
Què és el primer que toca dir
abans de sortir a entrenar
i a començar a preparar el partit de dissabte?
Ser objectiu.
Ser objectiu.
O sigui,
els entrenadors,
els jugadors el que no volen
és que tu els expliquis històries, no?
És a dir,
els jugadors el que volen
és l'objectivitat.
Si hem fet alguna cosa malament,
hem de saber què hem fet malament.
Però sobretot,
hem de veure les coses que van fer bé.
I va haver 20 minuts de la segona part
que van fer coses bones.
I si hem de creixer a partir d'allò,
ho farem a partir d'allò.
Vull dir,
jo normalment soc de les persones
que em quedo amb les coses bones
i a més,
us vaig a dir una cosa,
de veritat,
que per la teva idea de concepte,
de tot absolutament,
l'equip s'assemblarà més
al que vam veure a la segona part.
Per tant,
vol dir jugar amb dos davanters?
Doncs és més que probable.
És més que probable.
Perquè a més a més,
hi ha moltes fases amb tots els equips.
I en una fase en la que
et costi que la pilota t'arribi dalt
i aquestes transicions
se perden al mig del camp i tal.
Necessites tindre una miqueta
dues sortides
amb les que pugui ser una mica més vertical
i que l'equip,
doncs bueno,
després pugui defensar una situació
però arribant a dalt.
hem de buscar aquest equilibri,
però per mi aquest equilibri
és defensar bé
però que l'equip intenti arribar, no?
Perquè això m'ha de donar un,
tampoc porta a cap lloc.
Això dir-lo després
que t'acaben de caure sis
és un missatge una miqueta, bueno,
apagat, no?
Però la veritat és que hem de creixer
a partir d'aquí.
Arriba una pregunta també
que fa el David Portero
via Facebook,
és que ja hem pogut obrir el Facebook,
tenim problemes informàtics
que no ens permetien obrir Facebook,
que diu,
espera que ara l'he perdut,
espera que ara l'he perdut,
diu,
Oliva va decebre algun jugador
per actitud
en el partit de Granada?
Jo t'ho preguntava
l'acabar el partit,
tu vas dir que havies tret
algunes conclusions
però no deies 9 de jugadors,
i diu,
i veus preparat a Curro Torres
per competir
amb aquest nàstic 90 minuts?
Pregunta el David Portero
via Facebook.
Me pregunta si me va decebre
algun jugador?
Mhm.
No, en absolut,
i amb les manifestacions
que tu vaig fer després del partit,
vamos,
no sé el que
entendien les meves paraules,
però no deia això,
no deia això,
no deia que em va decebre ningú,
o sigui,
potser algú va estar a un nivell millor
i a altres no li van sortir les coses,
no?
Però,
i potser algun jugador,
a veure,
no cal dir nom,
però tenim un porter molt jove
que ahir va debutar
i que segurament aquella acció
que no,
la culpa del gol no és seva,
o sigui,
és un mal despegi
que no sabem corregir la situació,
però amb un noi
que debute,
en unes circumstàncies i tal,
el partit també se li va fer llarg,
perquè jo crec que
aquella imatge
passa moltes vegades pel cap,
no?
Si ets jove
i pare de les dos primeres
i estàs molt còmode,
doncs et sent més segur,
més fort,
i bueno,
segur que a ell no ho va passar,
no ho va passar bé,
no?
El que passa és que ja t'he dit,
que jo crec que bueno,
doncs que no se van trobar còmodes,
perquè d'abans sobretot
ens van complicar molt,
molt l'existència,
no?
Dit això,
avui estem preguntant
si cal fitxar o no cal fitxar.
L'entrada del Nàstic
creu que s'ha de reforçar
aquesta plantilla?
L'entrada del Nàstic
té diverses obligacions.
La primera té l'obligació
de treballar amb aquest equip
que tenim,
perquè dissabte
tenim un compromís important.
Després,
si hi ha la possibilitat
de buscar algun tipus de reforç
en un mercat
que aquest any se m'haurà més
de l'habitual,
perquè clar,
no ho hem d'obviar,
que ara pots fitxar jugadors
de qualsevol equip,
encara que juguessin partits,
no?
És a dir,
que segurament hi haurà
molts moviments
i sempre,
si se pot millorar
el rendiment d'un equip
amb algun jugador
que econòmicament pugui entrar,
per això primer
hem de detectar
quines són les possibles mancances
i quina possibilitat real
tens
que un jugador
pugui aportar més
del que tens.
Això és l'aspecte important.
Sàpigui que portis
una altra persona
que a nivell humà
s'integri bé
i que després
estiguis convençut
que assumi, no?
O sigui,
en el mercat divers
jo tinc experiències,
especialment,
de molts jugadors estrangers
que no els coneixes de res,
d'acord?
I que el seu rendiment
després és,
vamos,
increïblement
dolent.
És a dir,
que no aporten res més.
És a dir,
tens que sàpigui
quin jugador,
què necessites
i en quines circumstàncies,
no?
molt, molt,
el jugador, no?
I ja te la faig
perquè me l'has posat,
m'has fet una centrada perfecta
perquè remati'm al cap
i què necessites?
Què necessito jo?
No.
O què necessites l'equip?
Què necessites el nàstic, no?
No,
és aviat,
és aviat per comentar-lo,
però bueno,
la veritat que segur que la meva opinió
no variaria molt
de la que esteu comentant tots, no?
Dit això,
ara parlarem més del nàstic
i parlarem del partit del recre d'aquest dissabte
que és un partidàs,
és un partit,
a car o creu,
jo crec que ara veurem què és
del nàstic després,
però Joan Carles Oliva
té una història particular,
podríem dir,
en el món de futbol.
Com és això
d'entrenar sota les ordres
de Dimitir Peterman,
un tio que ens tenia tots el cor robat,
per la seva peculiaritat també
com a fotògraf
en una banqueta de futbol?
Com és aquesta experiència
d'entrenar sota les ordres
d'un personatge?
Perquè segurament
l'etiqueta se li podria ficar aquesta
com aquest?
La veritat és que
un mire cap al passat
i bueno,
vaig coincidir amb Dimitri
i a tot arreu suposo que ja
tenen aquesta relació, no?
Jo a Dimitri
li dec una
i em va atreure una altra, no?
O sigui,
li dec la possibilitat
de poder entrenar a l'avés
a primera divisió
i ell em va atreure la possibilitat
d'entrenar a la societat
a segona divisió.
Perquè finalment,
Badiola,
quan algú li va associar
amb Dimitri,
doncs,
jo estava de segon entrenador
allà a l'avés.
Jo estava,
jo vaig fitxar per a l'avés
en una tasca molt concreta,
i era cada setmana
llegir les 300 fulles
que sortien de l'anàlisi
del programa Misco
que s'utilitzava allà.
Vale?
de futbol,
com a tota la vida,
és a dir,
és important la informació,
però és un problema
la molta informació, no?
I llavors jo estava fent
aquella tasca
de segon entrenador,
ningú se la mirava,
perquè al final
la informació
no arribava,
després planificava
entrenaments,
però jo no tenia
cap mena de conseqüències,
i al desembre
vaig decidir marxar.
Vaig estar mitjany,
al desembre vaig decidir marxar,
i quan vaig decidir marxar,
doncs Dimitri em va dir
que volia cessar
a Xuxicós
i que em volia ficar
de primer entrenador.
Jo li vaig dir,
escolta, mira,
si fas això,
que sàpiguis que
jo no puc permetre
que tinguis les intervencions
que estaves tenint
amb Xuxicós.
Me va donar el vistiplau,
no va intervint
durant les 5 setmanes
que vaig estar amb l'equip,
clar, l'equip estava últim,
estava últim,
i a més a més
amb dos sortides consecutives
a la Corunya
i al Camp del Barça,
que al final
va ser l'única derrota
al Camp del Barça,
van guanyar al Camp de la Corunya
al 0-2,
van perdre dos al segon
contra el Barça,
i van guanyar dos partits
a casa al febrer,
que eren les primeres victòries
a casa, imagina't,
l'equip encara no havia guanyat
a casa.
I després dels 5 partits
va haver-hi un petit problema,
és que l'equip anava a jugar
al Bernabéu,
i per a més,
el Bernabéu era
l'escaparant
més gran de tota Espanya,
no?
Llavors,
em van trucar un dia,
no us dic la situació,
no us dic la situació,
no us dic la situació,
perquè me va...
Has trucat al mòbil, eh?
Peterman agafa el mòbil,
aquell mòbil
que devia tenir...
Me diu, vine a l'hotel
on vinc.
Ell vivia en una habitació
d'un hotel.
Ah, a Vitòria, eh?
A Vitòria, a Vitòria.
I me'l trobo
amb un barnús,
amb un barnús.
I jo, la veritat és que
me porta amb un jacuzzi
de l'hotel,
perquè me diu,
rusos,
haremos pactos en jacuzzi.
I me va tindre dos hores al jacuzzi.
Os juro.
Ell va aguantar el jacuzzi dos hores
i jo cada quart d'hora
tenia que sortir,
perquè jo estava ja al chup-chup,
arrugat.
Després de les dues hores
me va portar a l'habitació,
vam sopar a peix.
Jo,
ara solament em falta que me digui
que em va arribar a l'habitació,
però bueno.
I llavors me va treure,
os os juro, eh?
Me va treure un contracte
de 10 anys
a 25 milions per temporada.
I em va dir,
si signes això
seràs entrenador de l'Arabes
10 anys i cobraràs
25 milions nets per temporada.
I de moment,
només et demano una cosa.
Això,
amb tants detalls,
em sembla que no l'havia contat mai,
de veritat, eh?
I em diu,
només vull que em diguis l'equip
el diumenge contra el Real Madrid.
Després del diumenge
tornes a entrenar-lo tu i tal,
però aquest diumenge
deixa-me l'equip a mi, no?
I bueno,
vaig dir que no,
per tot,
absolutament, no?
Ja no per contracte,
ja no per res,
sinó per la credibilitat
que tenia davant d'un grup de jugadors,
bueno,
que estava Rubén Navarro,
Bodipo,
Pellegrini,
Pellegrino,
un equip,
la veritat,
un equip que per primera
hagués salvar la categoria.
I quan no tal,
se va acabar la història.
Se va acabar la història.
Em va buscar per tot arreu,
tal,
perquè,
perquè era un sol partit,
bueno,
va montar diverses coses allà
per reunir tot el cos tècnic
i tal,
perquè li disses aquí partit,
va ser que no,
i vaig marxar
i ell se va acabar la història,
ell se va acabar la història.
Però...
Déu-n'hi-do.
És per fer una pel·lícula,
pràcticament.
Aquesta història es podria fer.
Os dic una cosa,
os dic una cosa,
os dic una cosa,
que os he donat un millón massa detalls,
massa detalls,
però bueno.
Sabem on parà Peterman ara?
Sí, a San Francisco.
Ostres.
San Francisco.
Allà porta els 49ers o què fa?
No,
no,
no.
No,
era una persona peculiar,
peculiar.
Ell,
quan ell va fer empresarials,
i quan va acabar empresarials,
se va casar amb una companya de la promoció,
que la seva família era Índia.
Llavors ell comprava terrenys
i el pare de la seva dona
li feia de promotor,
ensinava els diners i tal.
Llavors,
tots els edificis que feia no els venia,
els llogava.
I actualment 300 pisos a San Francisco,
que segons ell les rentaven
més de 50 milions cada mes.
Llavors el tio va dir,
hi ha una persona aquí que me lo controli,
jo soc millonari,
i me'n vaig a passar-ho bé a Espanya.
Va vindre per les Olimpiades de Barcelona,
se va quedar a Palamós,
va comprar un hotel,
i va dir,
intentaré que tothom me conegui,
i ho va fer.
Quan va sortir el nou integral d'interviu,
tothom ho va conèixer.
Déu-n'hi-do.
Vestit ja el coneixia.
I encara té una altra història curiosa,
no sé si amb jacuzzi,
sense jacuzzi,
amb habitació d'hotel o no,
com és això d'entrenar a la Lliga grega,
i a més un equip com l'Àris de Salònica,
que si per alguna cosa se'l coneix,
és per la seva afició,
més que per l'equip de futbol gairebé.
Com és això d'anar a Grècia a entrenar,
suposo que amb aquells camps que l'objecte menys violent
és una bengala encesa.
Quina experiència és això d'anar a passar per Grècia
i com va anar tot plat?
Mira, jo acabava de jugar a Playoff d'Ascens amb l'Hospitalet,
de segona B a segona A.
Hi havia una possibilitat d'un segona A,
però estava amb una mica tràdifosa,
que era el Poli Ejido.
I en aquell moment me va vindre Manel Ferrer,
una persona, un català,
que era vicepresident de l'Àris,
i em va plantejar el fet d'anar a un equip com l'Àris
a primera edició grega.
I la veritat és amb jugadors espanyols,
hi havia cinc jugadors espanyols,
diversos brasilens i tal,
i la idea me va agradar,
i la veritat és que m'ho vaig passar bé.
Grècia és un país molt, molt, molt segur,
molt segur.
És a dir, el que passa és que tenen una falera pel futbol,
que als camps sí que...
Jo me sentia com un gladiador que sortia als sis romans.
per dir, el país és segur, els camps de futbol grecs no tant.
No, entre ells a lo millor
estan tirant bengales, històries i tal,
no és tan de bufetades,
sinó és més d'ambients així molt tifosi, no?
Ja et dic, nosaltres sortíem al camp,
i a més a més recordo que al camp de l'Àris
les banquetes estan a la zona de tribuna,
i tu sorties al camp per l'alta tribuna,
és a dir, que tu tenies que fer tota la diagonal del camp.
I jo quan estava passejant pel mig del camp,
caien bengales.
Els bengales que deixaven uns surcos allà
i la gent se passaven tres quarts del partit mirant cap endarrere,
vull dir, d'esquenes allà saltant i saltant i saltant.
Ara, pels jugadors i tots els jugadors que van a Liga Grega,
si poden se queden.
Primer, perquè els ingressos que són són alts,
paguen amb diners nets,
i després, sobretot, perquè vius l'ambient del futbol.
és a dir, allà és una bolleria, una bolleria.
Jo vivia a Salònica, a Salònica hi havia quatre equips de primera divisió,
Calamaria, Heracles, Pau i Aris.
Clar, a mi, quan em saludava algú pel carrer,
jo tenia que preguntar si era del Pau o de l'Aris,
perquè, bueno, no era fàcil.
I el pitjor de tot del país,
l'única cosa,
perquè hem tornat de vegades amb la meva dona,
perquè vam fer molta amistat amb gent d'allà...
No sé, a mi Grècia m'agrada,
la veritat que m'agrada.
és un país molt mediterrani,
un menjar així també molt semblant.
Jo vaig estar fa deu anys i no era igual,
et dic jo que no era igual.
Han evolucionat en aquest sentit.
Però també és una miqueta com el país que teníem
quan érem petits.
Jo venia aquí de petit amb mon pare
i anava a la platja
i amb el cotxe entrava a la platja.
Ara no pots fer a cap platja.
Allí sí.
Allí tu ve un repartidor
que de cop no vol repartir més
i se va a la platja amb el camió
i ho fot a la platja.
És un país per gaudir-ho també una mica per dintre.
Si encara necessita euforista
o que seguim endavant,
dissabte és una final o que això?
Jo no parlo mai en aquest sentit així.
És un partit molt important, sí.
Sí.
Clar que és un partit molt important.
Però si tu planteges que en una final,
les finals es poden guanyar o perdre.
Si jo perds el partit del dissabte,
què fem?
Ens traiem el coi tots?
O sigui, queden 25 jornades.
És un partit molt important, sí.
Per moltes raons.
Perquè acabes l'any amb un bon regust,
perquè jugues a casa,
perquè l'equip a partir d'ara especialment
s'ha de fer molt fort a casa.
Perquè els equips a les segones voltes
se fan forts si aquí a l'estadi
aconseguim que no s'escapin punts.
Perquè tots els equips seran molt complicats de rebre.
Molt.
I quan vagis per allà no et regalaran res absolutament.
i la regularitat la hem de trobar a partir d'aquí.
A partir d'aquí.
I ja et dic.
A mi, a l'equip,
hi ha coses de l'altre i de la segona part
que em van agradar
i hem d'intentar créixer a partir d'aquí.
Per mi va ser una petita desil·lusió d'ahir, sí.
Perquè a més a més,
perquè jo vaig veure treballar l'equip tota la setmana.
I bueno,
jo tenia altres sensacions,
però hasta que no competeixes no les veus, no?
Llavors bueno,
sé que la situació sempre és complicada,
però fiquem aquest punt d'optimisme,
perquè jo crec que n'hi ha elements per tenir-lo.
12 punts,
queden 5 partits, 6 partits per acabar la primera volta.
T'has fixat en algun tope de dir?
Hem d'acabar amb aquests punts la primera volta
per tenir opcions a pensar encara que la permanència és possible?
És que...
no te porta en joc.
No te porta en joc.
Queden 5 partits, 6 partits,
has de guanyar 3 i llavors la permanència és possible.
I si no guanyes 3?
Si guanyes 2 i empates 1?
Llavors què estàs dient?
Que la permanència llavors no és possible.
L'any passat,
l'any passat,
jo veuré tots els colors a Salamanca.
D'acord?
El Salamanca va...
El Salamanca,
jo sempre dic una cosa.
Jo l'única prima que tenia Salamanca era per salvar l'equip.
Cap més.
Però quan vam arribar a estar tercers,
va ser una bogeria.
El president va sortir públicament dient
que l'única salvació del club era pujar.
Llavors se va crear una situació
que a casa era incontrolable.
Van baixar la vuitena plaça.
Llavors van cessar l'entrenador.
d'acord?
L'equip de cop va baixant de 100.
I estava...
Havia baixat de categoria.
Si quedaven 4 jornades i tenia que guanyar 3,
los va guanyar.
Va anar a Camp de Castelló,
que ja estava baixat.
Va guanyar a Villarreal,
que ja estava baixat.
Va guanyar.
Si no guanyes de...
Si de vuit partits guanyes un
i te queden 4 i tens que guanyar 3,
penses que...
Bueno, pues ho va a fer.
D'acord?
És a dir, que en lloc de sumar tant
o de fer números o fer caramboles,
anem a pensar que l'única cosa que ens interessa
és guanyar el dissabte al recre
i posar els arguments
perquè com a mínim,
bueno,
el d'ahir passi de llarg ja
i comencem a ser una miqueta sòlids
i una miqueta més solvents.
Abans parlant una mica del que necessita aquest equip,
què és el que s'ha de treballar molt?
Perquè l'altre dia recordava que deies
que l'equip l'havies trobat molt treballat,
que l'havies trobat cohesionat,
però que segurament li faltava
competir una mica més.
I al primer partit, lògicament,
l'equip no va competir.
És això la principal mancança
que ara mateix li veus a l'equip?
Sí, sí.
Jo crec...
Jo crec...
A veure...
Se fa difícil fer valoracions
quan...
Quan...
S'urra al mig,
un altre entrenador, no?
Jo crec que l'equip defensivament
estava molt compacte,
clar,
però s'han d'assumir més riscos.
Perquè hem d'intentar, també,
sàpiguen portar el control del partit
i dominar més un partit
i més ara en situacions de necessitat.
Llavors,
per exemple,
ahir vam replegar,
vam replegar molt malament.
Vam replegar molt malament.
A millor no estaven habituats a replegar,
perquè l'equip,
a millor no intentava sortir.
s'ha de buscar una mica de l'equilibri, no?
Se fa difícil que te pugui parlar del passat
i per això normalment no ho faig.
Solamente parlo del partit d'ahir.
Ahir, l'equip no va replegar absolutament bé.
I a la primera part,
l'equip estava amb molts metres,
i això no se'n podem permetre.
Absolutament.
Per això crec que la segona part ho vam fer millor,
però clar,
portàvem un desavantatge massa gran.
Permeten que et faci una pregunta,
perquè ens va sobtar molt a tots,
per què no va anar Alex Cruz convocat?
Per els petits detalls.
Per els petits detalls.
És a dir,
durant tota la setmana,
tots els jugadors van treballar en un nivell molt elevat
i Alex Cruz, a mitja setmana,
va tindre problemes.
Ell va vulguer fins i tot jugar el partit d'ahir
amb l'equip de segona regional,
però no està bé,
tenia...
Llavors,
quan són els petits detalls els que et marquen,
al final dius,
bueno,
prefereixo apostar per algú que estigui.
Sí, que en certa manera està una mica tocat.
Sí.
És que nosaltres ahir ho vam dir a la retransmissió
perquè ens havies donat aquesta explicació
i vam veure que la Floresta va jugar poca estona.
Sí, per això.
Sí, sí.
I ja et dic,
i a més és que ell,
ell el dia a la Floresta volia jugar,
que fins i tot jo li vaig dir
que a millor descansés,
que tal,
però el noi està molt motivat amb això, no?
Llavors, bueno,
al final,
quan tens que prendre aquella petita decisió,
doncs dius, mira,
tires per aquí, no?
Ja està?
Sí?
Doncs,
anem tanquant.
Crec que hi ha algun opinió més.
Sí, raqueta.
Ells m'ho volia preguntar per a Alex Cruz
i també diu que,
diu,
estem ja dilluns i ningú té nassos de denunciar
que tot i ser infinitament inferiors al Granada
vam ser clarament perjudicats pel de Groc,
no sé si ho vas veure,
que l'àrbitre Poder va també tenir alguna cosa a veure,
tot i que,
després d'un 6 a 1,
no sé si hi ha molt a dir amb això.
Mira,
és que jo no parlo mai dels àrbitres, mai,
absolutament.
O sigui,
me preguntareu moltes vegades
si mai feia la valoració.
El que passa és que
ahir l'únic problema,
torna a dir-te,
és que se van donar totes aquelles circumstàncies,
o sigui,
no sé si és penal,
perquè ni l'he tornat a veure,
no sé si ha sortit fora,
perquè no...
penal i no va sortir fora.
I no va sortir fora.
No.
Doncs...
Ja està.
Vale?
Però...
Ja està.
I hi ha un penal a favor del Nafti
que no el xiula,
que el treu fora de l'àrea
quan és dins un penal sobre la original.
Aquest sí que va a veure.
Aquest sí que va a veure.
A part,
aquest...
Bueno,
ara se pot dir,
6 a 1.
Sí, sí.
Amb un 6 a 1,
un penal,
dos metres dintre,
i que el va a treure fora,
jo em vaig quedar una miqueta estanyat,
a veure això, eh?
Perquè jo dic,
si el pite,
clarament de dintre.
Però estàvem 6 a 1.
És que no crec que tingués molta pressió
en aquell moment, eh?
Però bueno.
Una cosa,
si em permeteu també,
una cosa em va emprenyar a mi també,
és, amb un 6 a 1,
no pots afegir 3 minuts.
Això també és una cosa que dius,
home,
una miqueta,
fins i tot falta de respecte,
però bueno,
és un comentari.
que avui ens hagi acompanyat
a l'estudiu de Tarragona Ràdio,
esperem que la propera vegada
que puguem parlar
les coses vagin molt millor.
Joan Carles,
molta sort.
Molt bé, moltes gràcies.
L'entrenada del Nàstic,
el convidat avui al Sempre Nàstic,
tres quarts de nou,
pausa per la publicitat,
a la tornada,
arrenquem la tertúlia
amb els tres companys periodistes.
Un pis en pàrquing,
a la zona de Joan XXIII,
doncs ja és possible.
Pisos de 3 i 4 habitacions,
al costat del parc més gran de la ciutat,
amb excel·lents comunicacions,
habitatges de gran qualitat,
acabats de primera,
facilitats de finançament.
Tot això només ho trobarà
a la promoció Joan XXIII,
exemple,
pis de 3 habitacions en pàrquing
des de 149.000 euros.
Més informació,
HPO Tarragona,
carrer Manuel de Falla,
7B,
o al telèfon 660 741 144.
Aprofiti per comprar
abans de final d'any
i encara desgravarà
per la seva hipoteca,
no busqui més,
tenim el pes que necessita.
Més informació,
HPO Tarragona,
carrer Manuel de Falla,
7B,
al telèfon 660 741 144.
Pensant en els seus regals
d'empresa i familiars?
Tinc en compte el sabor tradicional
de José Sirvent Garrigós.
José Sirvent Garrigós,
150 anys oferint els millors torrons artesans
amb certificat d'origen de Gixona.
Gaudeixi de la nostra variada selecció de torrons
amb una àmplia gamma de productes per celíacs.
L'esperem a les nostres botigues,
als carrers Portalet 5,
Rambla Vella 27-29
i Canyelles 9 de Tarragona.
José Sirvent Garrigós,
des de l'any 1860,
torrons de qualitat a la seva llar.
Abans que comenci la jornada,
el diari més a prop teu.
Cada dia repartim més de 25.000 exemplars.
Cada dia gratuïts.
Cada dia a la teva població.
Tarragona, Reus, Torre d'en Barra, Vilaseca, Salou.
A més de 20 localitats.
Cada dia amb les informacions més properes.
Tu decideixes si avui és un dia més o un dia més.
Fes que el ritme no pari.
Segueix el compàs del reciclatge
i destria el vidre, el cartró
i els envasos de la teva brossa.
Fes ús dels contenidors de recollida selectiva
que tens de tot el territori del Tarragonès.
I no deixis de reciclar.
És un missatge del Consell Comarcal del Tarragonès
amb la col·laboració de Coembes, Ecovidrio
i l'Agència de Residus de Catalunya.
El Gran Hotel La Hacienda
Hay celebraciones que recordaremos toda la vida,
por eso es tan importante acertar en la decisión.
En El Gran Hotel La Hacienda
te ofrecemos un trato personalizado
para tu celebración de boda o de primera comunión.
En El Gran Hotel La Hacienda
ponemos a tu disposición los profesionales más expertos,
la más amplia variedad de menús,
nuestros exclusivos salones
y todo en un entorno lleno de encanto.
Descubre nuestras promociones especiales
para 2011 y 2012
y la gran novedad de bodas con alojamiento
para todos los invitados.
Gran Hotel La Hacienda,
el lugar ideal para tus mejores celebraciones.
Más información en Gran Hotel La Hacienda,
Plaza de la Unión Europea, número 1, La Pineda,
teléfono 977-373-111.
.
I went everywhere for you.
I even did my hair for you.
Sempre n'estic, arreu del món, a través de tarragonaradio.cat.
de tarragonaradio.cat.
3,4 i 4 minuts de 9 de l'espre.
Continuem endavant el sempre.
Estic ara ja en test de tertúlia
del Paco Montoya.
Recordeu la pregunta que us formulàvem?
Què s'ha de fer per sortir del descens?
Si cal fitxar i què fitxaríeu?
Podeu seguir enviant les vostres opinions
i després la repassem amb el Mar Busquets.
D'entrada, a tots tres,
com se us va quedar el cos després del 6 a 1?
I una història que repeteix.
Jo diria que deu ser l'únic...
No tinc dades, eh?
Però deu ser l'únic club de futbol,
ja no professional, ni professional, ni amateur,
ni dels que queden els dimecres a la nit
per anar a jugar a futbol,
que li passa això, no?
Que després de fer l'entrenador fora,
dos temporades consecutives...
Això dels dimecres a la nit
no ho has dit amb tot l'espectiu.
No, no.
I ara, home.
No ho pensava.
Eh, Xavi?
No, jo no ho veieu.
Potser haurem de canviar el tòpic
i dir entrenador no...
Prou sona, això?
Sí, sí.
Que passi.
Que clar.
No ho sé, però és el que comentava abans.
És que són situacions diferents.
És un 6 a 1
i l'única cosa que es pot comparar
és el resultat.
Jo no m'esperava un 6 a 1, sincerament.
No m'esperava un 6 a 1.
Tampoc dir, oh, esperava que guanyés.
No, no ho sé.
Potser més aviat un empat, no?
Però en qualsevol cas,
el que sí que m'ha demostrat
que és aquest equip,
haurà de treballar moltíssim el nou tècnic
per tirar endavant una situació
que jo la veig francament complicada
i estic d'acord, em sembla,
que era el Quim qui ho comentava,
en el sentit que hi ha un tant per cent
molt elevat que és mental.
Al marge de les mancances tècniques
que pugui tenir l'equip,
hi ha entrenadors que no estan d'acord
amb les dinàmiques positives o negatives.
Estic convençut que si s'aconsegueix entrar en una dinàmica positiva,
és a dir, si es guanyen dos partits de manera consecutiva,
tens un tant per cent molt, molt gran ja guanyat
en quant a que els jugadors mentalment millorin.
Clar, el problema és que s'han de guanyar dos partits de manera consecutiva
i de moment en tota la temporada només han guanyat dos.
com abans Oliva,
Carles Vila ha fet una centrada pràcticament perfecta
al punt de penal per rematar-la i ficar-la
fins a dins amb facilitat,
que ho faria fins d'un sapastre com jo.
Temporada 2005-2006,
és que avui volíem fer teràpia col·lectiva,
després del 6 a 1 ens hem vist fotuts
amb 12 punts, amb 16 jornades,
hem començat a fer números, no sortíem per al lloc,
i hem dit que hem de tirar enrere.
Hem tirat enrere fins a la 2005-2006,
una temporada que segurament tothom té a la ment,
que tothom té al cap, perquè aquella temporada
ja en la primera divisió, aquell 3 de juny,
a l'estat de Chapin, que ningú oblidarà
durant molts anys.
Doncs bé, aquella temporada,
el CUE, aquestes alçades, jornada 16,
en la mateixa que estem ara,
era el Castelló, i tenia
12 punts en aquella temporada.
Estava a 5 de la permanència,
que marcava el Numància amb 17.
No sé si a algú li sona aquesta història
que estem explicant ara.
Per tant, a 5 punts de la permanència,
amb 12 punts del Castelló, i en canvi d'entrenador
aquella mateixa jornada.
havia agafat l'equip Pep Moré,
que havia substituït en aquelles alçades
de temporada Martín Delgado,
que era l'entrenador del Castelló.
Doncs bé, aquell Castelló,
que la temporada 2005-2006,
en la jornada 16, tenia 12 punts,
era CUE, estava a 5 de la permanència,
va acabar la temporada
amb 54 punts,
12 classificat de la segona divisió A,
deixant la salvació a 8 punts.
van baixar Lleida,
Racim de Ferrol, Màlaga B,
i Societ Deportiva Eibar.
Aquests són els equips que han acabat perdent
la categoria del Castelló,
amb 54 punts.
A l'hivern es van fitxar 3 jugadors.
que va fer una mà de gols,
un central que es deia Aurelio,
que va ser l'encarregat que la defensa funcionés
una mica millor del que havia anat fins ara,
que va arribar a cedir per part del Xerès,
i un tal Kenji Fukuda,
que va fer poc futbolísticament,
però que va engrescar l'efició de Castelló,
perquè anés al camp un fitxatge exòtic,
com el d'aquest jugador japonès.
Us anima, com a mínim,
us fa servir per agafar-nos a l'esperança
que ens hem d'agafar tots a aquesta alçada de temporada,
perquè, clar, avui era molt fàcil mirar la clasificació,
mirar els números i dir, senyors,
això ja s'ha acabat.
I també n'hi ha que han fet retrospectives
que no són tan optimistes,
és a dir, clar, s'ha anat a trobar
l'exemple bo dels últims anys.
Jo dic que avui faríem teràpia col·lectiva per animar-nos.
Cosa que celebro, cosa que celebro.
Jo signo el paral·lelisme sempre que s'acabi el juny,
esclar, perquè si el paral·lelisme amb el Castelló continua,
el Castelló actualment no és res que envegi.
Però, sí, clar,
ja en trobes d'exemples,
ja en trobes d'exemples, i pot passar,
ningú diu que no sigui possible, no?
El que passa és que s'hauria de veure, també,
estadísticament, quin és el percentatge d'equips
que a aquestes alçades tenien 12 punts
i que es van acabar baixant, que deuen ser bastants.
El que passa és que jo he tirat 5 temporades enrere
i, home, mira, el Castelló l'any passat en tenia 11
i va acabar baixant, 100 QE.
L'anterior, el Sevilla Atlético en tenia 7,
i va acabar baixant, però només amb 7. L'anterior,
les Palmes en 13, a salva, 100 QE,
però, clar, tenia 13 i la permanència estava a 16,
per tant, no seria l'exemple exacte.
i l'anterior encara baixa el vecindario
amb 11 punts, està en la permanència
18, que la marcava l'Orca, que tot i així
va acabar baixant de categoria.
L'únic paralisme idèntic
era aquest, el de 2005-2006.
I va acabar positiu.
Amb els números no sé si surt, però
el que sí que és important mirar
és la igualtat que hi ha hagut durant totes aquestes
últimes temporades, si és la mateixa que hi ha aquest any.
Jo crec que aquest any és probablement
de les temporades amb més igualtat.
Què vull dir amb igualtat? La situació del Nàstic
és molt semblant a molts equips
de la part baixa de la classificació.
Per exemple, l'altre dia, a l'última jornada
era Betis-Córdova.
Sí. El Córdova és un altre equip
que ha guanyat només dos partits.
Ha empatat més partits que el Nàstic,
però és una situació molt semblant.
Aquesta igualtat fa que els 12 punts,
la situació en aquests moments del Nàstic, entre cometes,
ara, en aquests moments, no sigui tan greu.
Encara que hem passat ja a estar a 5 punts
de la salvació, però no és tan greu
precisament per aquesta igualtat.
i en una segona divisió
a les últimes temporades la referència
és que probablement es mantindrà.
Això és un altre
vessant positiva
agafar-se, enganxar-se.
Clar, això no treu que ha d'haver-hi reacció
ja, perquè molta igualtat que hi hagi
com no guanyis partits i arribar en un moment que,
vulguis o no, hi haurà ja un cosí de punts
que es farà gairebé impossible la salvació.
Però això també és important i entra
lligat al que comentàvem. Qualsevol
equip que aconsegueix dues victòries
passa d'estar amb els neguits
i amb els temors i les pors al cap,
està en una zona relativament
tranquil·la. I l'exemple
més clar que podem tenir és el recreativo
també, el pròxim rival, que a
començament de temporada estava patint i que
guanyant tres partits
està en una situació
diguem que bastant tranquil·la.
El problema també una mica és que
ens estem agafant
a casos externs
que no són del Nàstic. Dius, no,
és que el Castelló fa cinc anys
es va salvar, és que la categoria
està molt igualada.
L'argument bo seria, és que el Nàstic
té un equip com per sortir de baix.
I això, que no ho diu ningú,
és el que em fa patir a mi.
No, és que el Nàstic té equip per sortir de baix.
Aquest és el problema.
Jo el que intento no oblidar, i ahir
us prometo que escrivint la crònica
em va costar molt i crec que de fet
no ho vaig aconseguir, però intento no
oblidar-me avui com m'he llevat,
que aquest equip, fins fa tres setmanes,
crec que tots coincidim que pensàvem
que mereixia tenir més punts i fins i tot
està fora del descens.
Per la mala sort, digue-li mala sort,
digue-li el destí, no?
Però sí que havia merescut
més punts dels que havia fet,
que els segueix mereixent avui, no?
Si bé no en del passat.
Per tant, jo intento no oblidar que aquest equip
ha demostrat en alguns partits
que pot plantar cara als rivals.
Tot i així,
també sóc el primer que m'adono,
que per fer això ha necessitat jugar
a un gran nivell contra rivals
en els partits normals.
Aquest nàstic té una plantilla i un equip,
trobo jo, inferior a la de molts equips,
de molts dels rivals.
I per tant, el més normal,
si tots dos estan a un nivell,
a un percentatge similar del seu nivell,
és que perdis, no?
Però intento no oblidar-me'n de...
ha merescut guanyar per...
N'ha guanyat dos,
probablement un sense mereixer,
però bueno, aquesta és una altra història,
però a part de guanyar dos,
n'ha merescut guanyar més.
I per tant,
que no ho ha fet, esclar,
que la situació és greu, sí,
però que hi ha hagut en alguns moments,
diguem-ne, els elements necessaris per guanyar,
doncs sí, per tant, possible ho és.
El que passa és que és molt difícil
perquè davant hi ha un rival
que no només vol guanyar-te ell a tu,
sinó que a més sovint és millor equip.
Però aquí entra el que abans parlàvem
de l'aspecte mental.
És a dir,
quan tu tens un equip tècnicament bo,
és a dir,
o amb una mitjana acceptable,
la qüestió mental no és que sigui important,
ho és també,
però a partir d'aquí tens recursos
que en aquell moment potser
poden permetre a l'equip sortir-se
de la situació en què estan.
Jo crec que el Nàstic en aquests moments
té una plantilla que tècnicament
és més baixa que altres anys
i a partir d'aquí l'aspecte mental
compta molt.
Si un jugador,
si una plantilla
està de manera mental
amb aspectes positius,
que vull dir amb això,
doncs si guanya partits,
un equip que,
un jugador que està jugant
al 80-90%
pot arribar a jugar al 150%,
perquè està molt més motivat.
Tècnicament mantindrà
les seves mancances,
però mentalment fa suplir
aquestes mancances.
Home, el que, perdona,
el que crec que li passa a Granada.
Jo no crec que el Granada sigui l'equipàs
que semblava ahir.
El que li va passar al Nàstic
quan va pujar a primera divisió.
Mentalment,
aquell equip
estava jugant a 200%
els partits.
Clar,
el problema és que quan
això és el contrari,
a sobre
que tècnicament
no tens la mitjana,
com deies tu,
d'altres equips de segona divisió,
no estàs jugant ni al 100%,
perquè anímicament
no estàs bé.
I això és un problema.
Això és un problema.
I això,
l'únic manera d'aconseguir-ho és
o guanyes dos partits seguits
i puges mentalment
o has de buscar algun reforç,
que és el que hem comentat abans.
I l'equip,
a poc a poc,
sembla que està empitjorant,
a més,
perquè els partits
que potser havíem heresgut guanyar
doncs són aquells
de principi d'emporada,
del Rayo,
Salamanca...
Però el Corcon no fa tant del Corcon.
No, el Corcon bé.
Sí.
Clar,
recordes,
els dos partits...
Sí.
Bé, bé, bé, bé.
Però ja no era.
No era el Nàstic contra el Salamanca.
No era el Nàstic contra el Salamanca.
Amb el Corcon,
ja no veies...
No, però és que el de Salamanca
potser va ser el cas invers.
És a dir,
si ahir vam trobar un rival,
al 200,
contra nantros al 20,
potser a Salamanca el que va passar
és que el Nàstic va jugar
una primera part al 200,
contra un Salamanca al 20.
I potser per això
vam fer el bany.
Però el Corcon,
l'equip està més a prop de guanyar
que no pas de perdre.
Està més a prop de guanyar,
però contra 10,
no sap guanyar,
i marca de penal.
Aquesta és un altre comentari.
Clar.
El que passa és que no vols...
No podem fer sang, no?
En aquesta situació.
Hem de fer teràpia,
com hem dit al començament, Carles.
I a casa portem tres compits seguits.
El que hem tingut
jugant amb un home més
que no s'ha sabut aprofitar.
Bueno...
No serveix per fer teràpia, això.
Ahir mateix,
ahir mateix,
un altre equip,
amb un altre nivell de...
Perdó,
mala llet,
amb atac,
jo estic segur que
mínim, mínim es posa 3 a 2.
Perquè el Granada
ens va donar una de vida.
Jo crec que per relaxar-se,
pel que fos, però,
ens va donar una de vida.
Walter en té una,
que la comença
i no sap acabar-la,
i tota la jugada plegada
acaba amb un fora de joc d'ell mateix,
perquè havia deixat la pilota enrere
amb un altre company i tal...
Acaba amb el seu propi fora de joc.
Sí, sí.
Clar, això és...
Per cert,
mira,
arriba un mail,
que ara el Marc Busquets
ens es llegirà a tots,
perquè en tenim uns quants,
i també via Facebook
n'hi ha,
però un mail que m'ha fet gràcia,
perquè diu,
sóc el Josep Reverter,
la meva aposta és,
sort,
si tenim diners,
un clon de Víctor Casadasús
i un clon de Belboades,
diu,
i els partits a casa,
jugar amb tres mitges puntes.
Diu,
adeu,
Josep Reverter,
signa aquest, aquest...
Algunes les firmo jo.
Sí, és que m'ha fet gràcia
pel tema dels clons,
més que res,
potser no cal que siguin els clons,
potser podem tenir
la versió 1.0,
els originals,
per què no?
Es pot buscar, no?
Tots els dient de trucar
a la porta de Toledo o què?
Tots dos.
Jo què sé, tu,
diguem,
ja sabem.
Ja sabeu el que diuen de terceres partes, eh?
I segones,
i vinticinquenes,
ja sé.
Per fer la teràpia
que necessitem fer avui,
tots plegats,
volem escoltar el que es deia ahir,
després del partit,
perquè el millor servei de teràpia
també el que deien els protagonistes.
El primer en parlava de ser
el capità del Nàstic,
Carles Domingo Pladavall,
que parlava de cohesió,
d'Estatuts units,
i de que ara no val baixar del vaixell,
que han de ser els que hi ha ara,
els que tringuin l'equip
de la situació en la que es troba.
No,
nosaltres ja som conscients
de la situació en la que estem,
que és una situació molt crítica,
una situació difícil,
però aquí estem els que estem,
al punt d'inflexió,
de pensar que, bueno,
que més avall no pots arribar
i que tot el que vingui ara
esperem que sigui positiu.
Primerament,
confiar en nosaltres mateixos,
no vindrà ningú a ajudar-nos,
aquí som els que som
i intentar fer-nos forts a casa,
intentar sumar punts a casa
entre tots,
entre l'afició
i primerament nosaltres
hem d'intentar solucionar això.
A més a més,
d'avui parlàvem també Gerardo Noriega,
Chisco Campos,
el primer Gerardo deia
que tocava fer reflexió,
que ara era un moment
per reflexionar del que havia passat
i que havien de ser,
com deia també ningú,
els jugadors,
els que traguessin a l'equip
de la situació complicadíssima
en l'aquest anàstic.
crec que això ha de ser un punt d'inflexió
en l'equip,
hem de sortir-lo de delante
independientment d'entrar en el que estigui,
nosaltres, els jugadors,
i, per lástima,
Luis,
se fue la semana pasada,
ha venido otro,
pero esto,
esto lo que vamos a marcar los goles
y los que vamos a hacer las cosas bien
somos nosotros
y ahora somos los máximos culpables
de esta situación
y tenemos que ser la que arregla.
la que arregla.
Entonant el mea culpa,
la plantilla del gimnàstic de Tarragona,
i acabem amb els protagonistes
amb el de Xisco Campos,
el lateral balear
que va ser substituït a la mitja part
i que parlava
que tampoc s'havia de dramatitzar,
que al cap i la fi,
tot i que s'havia perdut 6 a 1,
tot i que la imatge era el pitjor de tot,
Xisco deia que només
s'havien deixat escapar 3 punts.
Sí, una bofutada forta,
però no hem de ser dramàtics
perquè és un partit,
evidentment la manera de perdre fa mal,
però no ens podem permetre
la lucha de baixar els braços
i hem de seguir tirant cap endavant
i la setmana que ve en tenim un altre.
Evidentment,
ja et dic,
la manera de perdre fa més mal,
però ara mateix
en el vestuari estem tocats,
estem bastant tocats,
ja et dic,
per la manera de perdre.
Això no quedin els protagonistes
del partit d'ahir
sobre la gespa del nuevo Los Cármenes.
Hem obviat cical de Joan Carles Oliva
perquè l'hem escoltat aquí
àmpliament el Sembra Naftic.
El que sí que hem volgut escoltar
també és el president de l'Assad
que parlava abans del partit
i donava diferents opinions.
Parlava sobre un nom propi,
també,
el de José Antonio Gordillo.
Recordeu que el secretari tècnic
de Naftic abandonava el seu càrrec
la setmana passada
i li preguntàvem al president de Naftic
si es pensava cobrir
aquell tabacant
que quedava
a la secretaria tècnica de Naftic.
Fernández diu que no,
que es compta amb els tècnics
que es tenen fins ara
i que per tant,
en principi,
o vaja,
fins a final,
no es cubrirà aquesta tabacant.
No.
Hoy por hoy,
queremos llegar al día 30 de junio
con el factor humano
que tenemos ya ahora
en la plantilla.
Yo creo que tenemos
un buen cuerpo técnico,
hay gente suficiente preparada
y Nogués,
bueno,
es el jefe del turno
y sabe que con la plantilla
que tiene a su alrededor
puede cubrir con eficiencia
hasta el 30 de junio.
Después del 30 de junio
que empezaremos una nueva temporada,
hablaremos si hace falta incrementar o no,
pero en principio este año
evidentemente la Marta de Gordillo
no se la cubre.
La música de fons
era la 13 de las paraules
de José María Fernández.
Que parlaba
que no cobrirían
la baixa de José Antonio Gordillo.
No, no.
Per tant, Javi Rico
no treballa al Nastic.
No.
Ni directa ni indirectament.
Segons Fernández, no.
Va, va.
Passa que ahir també vam aclarir
i us ho explicàvem ahir
la nova funció de Xavi Bartolo,
que és preparador físic
al costat de Romà Conillera.
Per tant, ara l'estaf passa
a tenir dos preparadors físics.
No, en principi és preparador físic compartit.
Serà doble de preparació física.
El dia que en aquest club entenguin
que un home de la casa
ha de continuar al seu lloc,
vingui qui vingui d'entrenador,
hi hagi qui hi hagi d'entrenador,
potser això ho deixarem.
Això semblava...
Aquest era un tema
que sempre al Nastic li havia costat molt.
Hi va haver una època
en què ho va arreglar,
no sé si en recordeu,
i ho ha tornat a espatllar.
És un club que a vegades
fa coses així molt estranyes.
Deixa'm saludar la Tere Ortega.
Tere, bona nit.
Hola, bona nit a tots.
És el moment de la jornada en un minut.
Tenim un partit en joc.
Minut de joc i resultat.
Acaba de començar aquest València-Ossasuna
amb Jordi Alba,
que ha sortit a l'11 inicial,
de lateral esquerra per davant de Amata,
que ha estat l'únic home
que de moment ha tingut una ocasió de gol
en aquest partit, 0-0.
Aquest és un partit que tancarà
la jornada primera divisió,
però com resumim la jornada segona?
Avui desmuntarem la dita aquella
que tots coneixeu d'entrenador nou,
Victòria Segura.
N'hem parlat molt aquest cap de setmana,
i per consolar Joan Carles Oliva
ha de saber que aquesta temporada
cap tècnic que ha substituït
a un altre cessat de segona divisió
ha guanyat en el partit del seu debut.
No ho feia ahir Oliva,
però tampoc Mandiac va empatar
quan es va estrenar amb el Tenerife
substituint Arconada.
També amb empat va acabar el debut
de Carlos Ríos al Recreativo
després de la marxa del Faró
i amb derrot el primer partit
d'Abel Recino amb el Valladolid
després de l'adeu d'Antonio Gómez.
Han estat en total quatre destitucions a segona
i 0 victòries en el primer en contra dels successors.
En aquesta jornada a la Lliga de l'Antonio
no s'ha mostrat cap targeta vermella,
però sí que se'ns ha lesionat un línier
al de l'Albacete Valladolid
que va haver de ser substituït al llarg de l'encontre.
S'han marcat 39 gols i pràcticament la meitat 17
en dos únics partits,
el Cartagena Nàstic i el Valladolid Numància.
A Sorrida es van veure 9 gols,
dos hat-tricks i dos porters dels anys 90,
Abel i Unzué dirigint els respectius equips.
Feia 5 anys que no es marcaven 9 gols
en un mateix partit a segona
i més rècords que destacarem a la categoria
mai a la història,
i havien entrat a Montilivi
més de 8.000 persones per veure el Girona.
Hem volgut saber com s'han fet els gironins.
aquestes són les explicacions que dona
el director general del club,
Ricard Carbonell.
Se crea un àrea social on hi ha dues persones
que estan treballant únicament en aquest tema.
I, bueno, a través de promocions sobretot
amb nens de col·legis,
nosaltres hem fet també una campanya
de la noma mascota.
Aquesta mascota l'han dibuixat uns 2.500 nens,
i llavors tots aquests els van convidar
després a...
Nosaltres veníem a un partit,
els hi vam regalar una bufanda cada un,
estem fent accions amb altres clubs esportius,
i després estem fent també una grada
que és la grada solidària,
on nosaltres convidem a tot tipus d'associacions
sense ànim de lucre.
Sí, ha sigut el rècord,
i inclús esperem que per el dia 2 superar-lo.
El director general del Girona
parlant d'aquest rècord que esperen superar a principis d'any.
A primera divisió l'Espanyol ha sumat ja nou temporades
sense poder guanyar-se amb més,
el Barça ha aconseguit la cinquena maneta de la temporada,
el 5 a 0 se l'ha emportat,
ho feia ahir la Real Societat,
i el Sevilla ha sumat la cinquena derrota consecutiva en Lliga.
Els veïns de l'Avinguda de la Palmera
avui tindrà nou president,
junta extraordinària en aquests moments,
el Betis, Gordillo, Rafa,
el Vendaval del Polígono serà el nou dirigent del club.
Li desitgem tota mena de sort.
Molt bé, Téria, moltes gràcies.
Fins demà, bona nit.
Adeu, fins demà.
Això del Vendaval del Polígono m'ha deixat de situar ara.
No, no, però tu veus córrer per la banda Gordillo
i penses en un Vendaval...
Ara ja no ho sé.
Però si ella és una criatura,
si ella Gordillo no el recorda de res, pràcticament.
És que si el recordo.
De cromus.
Gràcies, Jordi Blanc.
Tere, fins demà, eh?
Adeu, adeu.
L'arribada de Gordillo, Rafa, a la presidència,
i qui sap si la de José Antonio
en algun lloc a la secretaria tècnica.
Com heu viscut aquesta setmana passada
amb tots els canvis que hi ha hagut
i la sortida de Gordillo,
el canvi d'entrenador
i per acabar de posar la cirereta al 6 a 1?
Bueno, ja sé que alguns de vacances, però...
No mirava ningú.
L'altre és tot el contrari.
amb una sensació d'anar a la deriva, particularment.
No perquè es fes fora a l'entrenador,
que era una decisió més o menys previsible,
però sobretot el tema de Gordillo
em va deixar bastant desconcertat, eh?
i evidentment té tot el dret
a prendre les decisions que ell cregui.
Però des del punt de vista del Nàstic,
que un secretari tècnic marxi a mitja temporada
a les portes del mercat d'hivern,
a més a més és un home, diguem-ne que el Nàstic
ha anat a buscar, perquè el volien amb ell
i només amb ell, i precisament amb ell,
tot just un any després de venir
dient a més a més que és que no se sentia còmoda
però no aclarim ben bé el per què.
Tot plegat, dos dies després de fer fora l'entrenador,
que vulguis que no,
encara que sigui una decisió previsible
i més o menys normal dins del món del futbol,
doncs ja converteix una setmana en certament traumàtica,
amb l'equip a la zona on estem...
En fi, tot plegat, com...
va fer una impressió...
Com que aquí, el projecte, els pilars del projecte,
doncs salves a qui en poden, no?, una mica.
Lluís Tésària no hi ha.
Segurament que és preocupant, no?,
també pel fet que marxi Gordillo
i que no deixi massa clar el per què marxava,
perquè diu que per sontes personals,
però també perquè no compartia masses decisions,
coneixent-lo una mica, sabent com és Gordillo,
és, si més no, preocupant per saber exactament què està passant.
Jo amb un equip que està a cué,
que canvia l'entrenador, sincerament,
per molt que sigui preocupant,
que marxi el secretari tècnic,
que és la tercera cosa amb preocupació.
Per mi és molt més preocupant la situació de l'equip,
és molt més preocupant el fet que hagi marxat l'entrenador,
i a partir d'aquí...
Sí, però no perquè marxi la figura de Gordillo...
Sí, no, perquè és una peça en concret,
potser de les més necessàries en aquest moment.
Per saber què és el que passa i perquè...
a veure, Gordillo no és un desconegut,
vull dir, segurament que
parlar la història més moderna d'aquest club
sense Gordillo no s'entendria,
i segurament que Gordillo és una d'aquelles persones
que no marxi així de bones a primeres, no?
Vull dir, jo crec que és una decisió molt meditada
i que, home, jo crec que s'hauria d'intentar a veure què passa, no?
Jo el problema que tinc en aquest club és que
haig de ser molt crèdul, no?
Suposo que seré molt crèdul.
Arriba un moment que m'ho diuen tantes vegades
que al final em crec les coses.
M'havia acostumat, per exemple,
que el Luis Tessar cada jornada comentés
no passa res, queda molt per acabar la temporada,
no passa res, hem perdut,
però això, clar, vull dir,
recordo el que va dir,
és de mal pensat fer-me la pregunta
i no tinc res,
que consti que no estic parlant malament del Luis Tessar,
però sí que és un entrenador
que va veient, doncs,
que van passant les jornades,
que no guanya l'equip
i ha de buscar, doncs,
alguna cosa per agafar-se, no?
I recordo en una roda de premsa
que va dir que era de mala,
no de mala persona,
de mala fe,
doncs, insistir en el fet que s'havia perdut
quan estàvem a la jornada 13
i encara, doncs,
quedava amb molta temporada, no?
Aquesta explicació és el que,
jo crec que hi ha molta gent
que s'ha anat acostumant a dir,
bé, doncs, no passa res,
queden encara moltes jornades,
podem arribar, doncs,
a sortir d'aquí,
arriba un moment
que, bum,
han fotut fora l'entrenador,
ostres, eh,
sí que passa alguna cosa, no?
Entre cometes,
és un resum del que,
de la situació d'un nàstic
que des de bon començament de temporada
tothom deia
això s'ha d'arreglar
però passen les jornades
i no s'arregla
i el que em preocupa
és que cada cop
és més complicat que s'arregli
i queda molt de temps
i estic d'acord,
però a mi la sensació
que m'ha fet aquesta,
parlant una miqueta, doncs,
d'acord amb el que deia el Paco
és que tota la setmana penso,
bé, i ara què?
S'ha canviat l'entrenador
i ara què?
Quan va marxar Ferrando,
ho hagués fet bé o malament,
l'entrada de Luis César
era també motiu d'il·lusió per gent.
O sigui,
jo puc estar d'acord o no
amb el fet que Ferrando marxés.
Això és independent,
però el que és evident
és que quan va entrar Luis César
molta gent es va il·lusionar.
Ha entrat Joan Carres Oliva
i no tinc tampoc res en contra de l'Oliva,
no és Luis César
en el pensament dels aficionals del Nàstic,
però tothom...
A mi m'agrada molt, eh?
Sí, no, no.
M'ha caigut molt bé.
I l'entrevista està molt bé.
Però jo et dic,
la sensació que tens dius
i ara què?
És la diferència,
és una altra diferència
d'un canvi d'entrenador
fa un any i aquest canvi.
I ara què?
Doncs,
no sé.
La resposta encara no la sé.
Ara què?
Em fa tema que no canviï res.
Clar, és que quan va marxar Ferrando
l'equip estava a mitja taula,
si no recordo,
una mica més.
Molt mala ratxa, però...
Molt mala ratxa,
però bueno,
miraves la classificació
i no veies per allà la categoria.
Home, permets el luxe de fotre fora
un entrenador perquè no t'agrada
com jugar aquí.
Cosa que va passar a la manca en Oliva.
Sí, sí.
Va passar, doncs, això,
amb, bueno, il·lusió
i a veure si mirem amunt.
Però és que aquí estàs últim.
Com deia el Paco abans,
el vaixell s'està enfonsant,
hi ha gent que abandona el barco
i en un diumenge te foten un 6 a 1,
doncs et queda una mica l'impost de...
Clar, la impressió és que...
de dir, bueno...
Sí, per això la impressió de deriva de la setmana,
no?
Que pertot d'arreu...
Comença ja a haver fuites
i al final te foten una bomba,
6 a 1...
Exacte, el 6 a 1 va ser el col·lefon.
I dissabte,
ara Oliva deia que ell no vol parlar
a partits de que no creu,
la sensació de final és brutal,
no?,
per a partit d'aquest dissabte,
la tenim tota, no?
És que anar-te'n...
Més psicològicament...
És a dir,
final, Quim,
el que deia l'Oliva també és cert,
final no,
no passa res.
A mi, Carles, aquesta...
O sigui, això de dir que no és una final,
perquè és un partit
que si perds no passa res...
Però és molt necessari.
Però jo crec que passa, eh?
Jo crec que si perds dissabte
et quedes amb 12 punts,
abans de Nadal...
Passa.
En el sentit de què?
Si perds una final ja no la pots recuperar.
Sí, home, clar,
en el sentit estricte de final no ho és.
Ningú donarà cap copa,
tampoc.
Entenem-nos.
Jo el que considero és que,
com més aviat millor,
enganxem aquesta ratxa positiva,
que per una vegada a la vida
espero que arribi, no?
I si és contra el Recreativo,
molt millor.
Ara,
si contra el Recreativo no es guanya,
home, és fotut,
perquè els jugadors se n'aniran per Nadal
més fotuts del que estan ara,
però tens encara temps de reacció.
Jo el que insisteixo,
jo crec que en dos partits,
en un 60 o un 70% arregles la situació.
En dos partits guanyats,
s'arregla la situació i molt.
Però els has de guanyar.
Però és que dels últims 14
n'hem guanyat un.
Això s'ha complicat.
Un quart i un minut de 10 del vespre.
Deixeu-me saludar el Marc Busquets.
Marc, bona nit.
Què tal, Jordi?
Teníem la pregunta dels oients
de què li faltava en aquest nàstic
per sortir del descens
i si fitxarien,
i a quants jugadors fitxarien,
i si podien donar nous per fitxar...
Avui no m'ho has preguntat, a més a més.
Espera, espera.
Doncs ara t'ho pregunto, eh?
Però espera, espera.
Ara t'ho pregunto a tu, Marc.
Què necessita el nàstic?
I si fitxaries?
Fer la carta als reis.
Què hi posaries?
Txando.
Txando.
Txando.
Txando.
Txando.
Txorro.
Intentaria també que tornes piti
per aquestes tardes.
A veure, no voldràs que fitxem a Alvaro i Pallarès?
Pallarès està lesionat per 4 mesos.
Home, per la temporada vinent.
Home, doncs, per segona B, potser sí.
Va, és igual, deixeu-m'ho aquí.
Deixeu-m'ho aquí, que el de Reus encara reurà.
A veure, amb tal Àngel García, potser també podria fer feina, eh?
Qui sap.
Qui sap, qui sap.
I el qui va amb pantalons curts potser encara també...
Guanyo, eh?
Ja estic convençut.
Vinga, si voleu comencem, repassem opinions que hem rebut els oients.
Per cert, ara que ho dius això dels pantalons curts,
que diumenge hi ha un partit solidari al nou estadi, al matí,
on tothom que vulgui pot venir, on és per una bona causa,
i on, si voleu veure fer el ridícul a Xavi Soler, per exemple,
a Paco Montoya, un servidor i els que facin falta,
ens poden venir a veure com fem el ridícul amb pantalons curts
i fem veure que xutem una pilota.
Per si algú s'apunta.
Trobo que al Facebook hauríem de penjar fotografies.
Penjarem, ho penjarem, no pateixis, Marc.
Vinga, doncs.
Què dèiem?
Sí, que repassàvem opinions dels oients.
Comencem pel Facebook, comencem per l'Àngel Fernández,
que ens diu, està la cosa jodida, directament.
Diu, bueno, lo siento,
el que no venga a cuento, un pequeño asis en este desierto sé que és duro,
però força nàstic i ànims.
En Ricard Oliver ens diu, voleu motivació?
Doncs que aquesta trepa de jugadors els ofereixin de prima per salvar-se
tot el que per contracte els han rebaixat aquesta temporada.
Ja veureu com perdran el cul.
Visca on nàstic.
L'Isma Moyes ens apunta.
Aprofitant que hi ha l'entrenador a l'estudi,
bé, potser això ho hauríem hagut de llegir abans,
ell és lleidatà d'adopció, ha estat a la Unió Esportiva Lleida
en quasi tots els estaments, coneix els jugadors des de jovenets de primera mà.
La pregunta és, tampoc confia en Miqui que l'ha tractat de molt a prop i no jugué ni un minut,
tot i que veure's que no fem res en el centre del camp?
Bé, doncs això és el que apunta ell.
Miqui pot ser titular d'aquesta setmana?
Ja ho dèiem la setmana passada, també.
A veure.
David Portero ens diu, ahir estava veient a un bar al Barça,
això sí que és futbol, que ho diguis,
i a la mitja part van posar...
Bé, tu Jordi, com que ets un pericó, doncs bé.
Tampoc serveix de consol pel nas, tot això, eh?
No, m'ho imagino.
Jo ho vaig veure per al Jacina.
Què anem bé?
Tenim uns gustos molt estranys, però bueno, continua, Marc, tu continua.
Ho dius tu que ets de l'Espanyol?
No, no, ja és que no soc de l'Espanyol, però bueno.
A la mitja part van posar els resultats de segona sobre la pantalla.
Va sentar-me com una puntada allà on més mal fa
quan diverses taules reien amb el resultat del nàstic.
No podem donar aquesta imatge, estem fent pena,
som un equip competitiu, oliva, madura amb els nois, etcètera, etcètera.
Llavors ha arribat el gran moment de la nit, com no,
missatges rebuts...
Música de violins, potser?
El que tu vulguis, el que tu vulguis.
Estàvem preparats, eh?
No, no, sembla que no.
Bé, Quim, ha arribat el moment de cada dilluns.
Catalán King, que ens escriu, atenció des de Catalunya.
Ep!
Ha marxat de Londres?
Suposo que deu haver tornat.
Ah, deu haver tornat.
Deu haver tornat aquesta setmana.
Ah, tindrem aquí en directe.
Home, no, hi ha una famosa publicitat d'uns torrons, no?
Vull de casa Vull de tot Navidad.
Molt bé.
Sí, sí.
Ens diu, hello friends, que estrany que avui ja no escric des de Londres,
sinó des de Salou.
Bé, tampoc varia molt, no?
Anglaterra, Salou, Iris...
Fot molt més fred, tu us no, mai a Londres?
Fins i tot, igual, fa més fred.
Fins i tot, igual, fa més fred.
Fins i tot, igual, fa més fred.
Fins i tot, igual, fa més fred.
Fins i tot, igual, fa més fred.
Va, no interrompeu el missatge d'amor d'en Quim.
Ja espero venir-vos a veure aquesta setmana a la vostra emissora.
Estic molt content.
Espero que també porti sort al meu nàstic.
Fins aviat, Ferran, el catalan King, des de Catalunya i no de Londres.
Serà el nostre talismà, eh?
Ja crec que està convidat pel divendres, no, Quim?
Divendres a les vuit, eh?
Ferran, fins i tot.
Jo li he posat dies sobre la taula, ell tria, tu.
Divendres a les vuit, home.
Si això d'oliva no funciona, mai se sap què podem fer amb en Ferran.
Doncs bé, si voleu repassem alguna cosa més, no sé com anem a dir.
Un minutet.
Sota la pregunta hi ha moltes respostes, crec.
Sota la pregunta penjada al Facebook hi ha comentaris.
Moltes, moltes.
Avui, realment, la cosa, suposo que el 6 a 1 ha fet molt de mal,
i llavors la gent, doncs bé, vol dir la seva.
Destaquem, per exemple, l'opinió de l'Escar Sandrós.
El que li fa falta el nàstic per anar millor
és una junta directiva nova, directament.
Tots els directius del carrer i començar de zero.
I en David Portero, abans ja havíem destacat una les seves opinions,
també ens diu...
Oliva, et va decebre algun joc d'una actitud al partit de Granada?
Ens ha contestat que no.
Ah, sí, això ho havíem llegit, perdó.
Sí.
Bé, doncs ho deixem aquí, si et sembla, no?
Doncs, potser que sí, però vaja, avui molta activitat.
Ho anem deixant aquí.
Marc, gràcies, bona nit.
A vosaltres, bona nit.
A agrair-li també al Xavi Soler, al Carles Vila i al Paco Montoya que ens hagin acompanyat.
Gràcies, senyors, bona nit.
La propera que us farem venir serà ben guanyat el Màstic, eh, segur.
I és el segon cop que vinc amb un 6-1, eh?
Mare de...
Bé, bé.
Poder amb les truques Carles Vila, no ho sé.
Jo em començaria...
M'ha apuntat aquí un nom en un paper, quan ha parlat de directiva,
que jo ja no sé què pensava Carles Vila.
És igual.
Quim, demà tornem a la feina.
Bé, alguns hi han tornat avui, els jugadors.
Demà l'equip hi torna.
Sí, aproximadament un quart d'11 a Camp Clar.
Demà s'exercita l'equip.
Recordeu aquesta setmana que hi ha aquesta doble sessió dimecres, matí i tarda,
dijous matí, divendres matí i dissabte partit a les 6 davant del recreatiu de Vuelva.
Molt bé, Quim, fins demà. Bona nit.
Vinga, bona nit.
Amb la paradeta ho fem, com sempre, recordant el darrer partit del Nàstic.
Avui no calia, però l'acostum és l'acostum. Fins demà. Bona nit.
Empezamos desde una partida a cero, como es el último lugar de la tabla,
pero con ilusiones y con ganas renovadas.
Por lo tanto, empezamos una nueva etapa.
El llançament de Moragón ha errat aquí.
Compte aquesta pilota que se l'ha emportat a la Granada.
Pràcticament ha l'afrontat la pilota per Collantes.
Escolta Collantes, dix l'àrea a la passada i el gol.
La passada de Collantes i el gol d'Orellana.
El gol d'Orellana, la passada de la mort.
La Rada Veda, el mateix Moragón que ha tret en curt.
El que s'havia emportat la pilota ja era Orellana.
L'ha obert per Collantes.
Collantes li ha guanyat l'esquena als defensors.
Ha fet la passada de la mort.
I aquí, Orellana, que havia tornat a guanyar als defensors del Nàstic,
sol davant Moragón.
Acaba de posar el primer gol del partit,
al minuto d'aquesta primera meitat de los Cármenes.
Perda el Nàstic.
Compte, compte, compte la jugada de Collantes,
altra vegada que se n'ha anat a Mingú.
I obre el carril de la banda dreta fins a l'afrontal de l'àrea.
La toca Collantes i és penal.
Ha tocat Mingú i penal.
Però si s'ha llançat, jo crec.
Som-hi, Moragón.
Estem al 27, aquesta segona meitat, aquest penal.
Volem si dubtós o no de Mingú sobre Collantes.
Tot i que Collantes li ha guanyat ben l'esquena
i jo crec que ha esperat el contacte.
Veiem si Mingú ha picat o no contra el llançament de Collantes.
El llançament de Collantes, gol.
Ha enganyat totalment a Moragón.
Moragón es llença a la dreta.
Collantes el posa per a l'esquerra.
27 a la primera.
Amplia diferències.
El Granada.
I ara he contat altra vegada que el Granada es pot tornar a plantar a l'afrontal de l'àrea.
Obre pilota a la banda esquerra.
Apareix Carlos Calvo.
Carlos Calvo que encara s'emporta la pilota.
La deixen enrere i el gol.
La deixen enrere i el gol.
Geijó es queixaven d'un possible fora de joc als jugadors d'en Lasti.
Jo crec que Carlos Calvo ha fet el que ha volgut amb Xisco Campos.
Ha deixat la pilota enrere morta.
Geijó Solet, mitja hora de joc.
Acaba posant el tercer gol del Granada.
I és que a l'acció reclamen fora de joc.
I reclamen que la pilota també ha sortit per la línia de fons.
La pilota la refusa però a Fernando Morán.
Jugant entre línies.
La pilota li pot arribar a Rubén Navarro.
La pilota per a Eloy Gila.
Gol, gol, gol.
Gol, gol, gol.
Gol d'Elàstic, gol de Eloy Gila.
Usaran la pilota ja.
Jugada d'estratègia.
El cop de cap i el gol.
El cop de cap i el gol de Geijó.
Jo diria que no és Geijó.
I Niko López.
I Niko López, sí, sí.
I Niko López.
Mare de Déu senyor.
Ja ha arribat el cinquè gol del Granada.
Los Carmen és el minut pint d'aquesta segona meitat.
Dos minuts després que Niko López posés el 4.
Pilota l'espai.
Geijó li guanya l'esquena als defensors del Nàstic.
I arriba el cinquè de l'equip de Fabri.
Ens en van caure 6 amb l'estrena de Luis César.
Si no millorem, anem pel camí amb l'estrena d'Oliva a la banqueta.
5 a 1 guanya el Granada.
Pregunta en Lluís Badia.
Sense comentaris, què està passant aquest any?
Qui té la culpa?
Directiva.
Jugadors aficiol, Òscar i Mari Cendra.
I el Javier Morató, el millor que pot fer Noguers,
és plegar i renunciar al seu salari.
Ell és el culpable.
Perdona, perdona.
La jugada a la frontal,
l'altra vegada favorable a la Granada.
I el gol.
Mare de Déu senyor.
El sisè.
I aquest és d'Abel Gómez.
El gol d'Abel Gómez.
Una vegada més,
es tornen a guanyar la contra.
Es posen les mans a la cara.
Al terra assegut, Moragón.
Ara s'ensorra definitivament José Moragón.
li ha deixat Gijó,
amb safat Abel Gómez,
per posar el sisè de la tarda pel Granada al minut 34.
Busques i no et trobes,
no saps on anar.
Camina, camina, camina.
Va buscant un nou camí,
per poder sortir d'aquí.
Fa cosa d'un any,
quan va debutar Luis César,
vaig pensar,
mala sort que ha tingut l'entenedor,
que debuti en aquestes circumstàncies,
quin pal més dur.
Avui ho he rebut jo, no?
Els jugadors estan afectats,
però està clar que jo també hi he d'estar,
perquè no hi havia partit que esperàvem
ni les circumstàncies que on desitjava.
crec que això ha de ser un punt d'inflexió.
en l'equip,
hem de portar-lo a davant,
independientment d'entrar en el que estigui,
nosaltres,
els jugadors.
Per lástima,
Luis se va la setmana passada,
ha venit un altre,
però això és el que marquem els goals
i els que farem les coses bé,
som nosaltres
i ara som els màxims culpables d'aquesta situació
i volem ser la que arregle.
Sí, una bofutada forta,
però no hem de ser dramàtics,
perquè és un partit,
evidentment la manera de perdre fa mal,
però no ens podem permetre la lucha
de baixar els braços
i hem de seguir tirant cap endavant
i de setmana que ve en tenim un altre.
Evidentment, ja et dic,
la manera de perdre fa més mal,
però ara mateix,
en el vestuari,
estem tocats,
estem bastant tocats,
ja he dit,
per la manera de perdre.
No,
nosaltres ja som conscients
de la situació en què estem,
que és una situació molt crítica,
una situació difícil,
però aquí estem els que estem
i això ho hem de treure endavant,
sigui com sigui.
Aviam si això és un punt d'inflexió,
de pensar que, bueno,
que més avall no pots arribar
i que tot el que vingui ara
esperem que sigui positiu.
Primerament,
confiar en nosaltres mateixos,
no vindrà ningú a ajudar-nos,
perquè aquí som els que som
i intentar fer-nos forts a casa,
intentar sumar punts a casa
entre tots,
entre l'afició
i primerament nosaltres
hem d'intentar solucionar això.
sempre nàstic,
el regust de la jornada
a Tarragona Ràdio.
de la Tarragona Ràdio.
de la Tarragona Ràdio.
de la Tarragona Ràdio
de la Tarragona Ràdio.
de la Tarragona Ràdio
de la Tarragona Ràdio.
de la Tarragona Ràdio.
de la Tarragona Ràdio.
de la Tarragona Ràdio.
de la Tarragona Ràdio.
de la Tarragona Ràdio.
de la Tarragona Ràdio.
de la Tarragona Ràdio.
No perdis l'esperança, i sigues fort.
Ara et sento el teu compte al corret, els números fermets.
No perdis l'esperança, mirant de fort.
Ara et sento el teu compte al corret, els números fermets.