Avui és la tercera jornada que estem en ruta per vegades.
Seguim a la comarca del Berguedà.
Hem conegut el Camí dels Bons Homes,
el Centre Medieval i dels Càters i el casc antic del municipi,
però avui us proposem fer una mirada a l'entorn
i descobrir els parts naturals del Cadí i Moixeró.
Seguim endavant amb el concurs en ruta
i us expliquem que vegades a les faldes
de les dues grans serralades del Cadí i el Moixeró,
unides pel coll de Tanc a la Porta.
Formen una impressionant barrera muntanyosa
en el punt d'unió entre el Prepirineu i els Pirineus.
És en aquesta zona on el Parc Natural del Cadí i Moixeró
acull a més una gran diversitat
i llocs d'una gran bellesa i atractius especials.
Per aquests paratges podeu fer nombroses excursions.
Per exemple, aquest proper diumenge, dia 16 de maig,
la Unió Excursionista de Catalunya de Begà
ens proposen fer una excursió al Prat de Cadí,
un dels indrets més bonics, més vells del parc.
Aquest prat encatifat d'herba i envoltat de boscos
amb la imponent muralla de la Serra del Cadí
com a taló de fons té unes característiques
que el fa únic a Catalunya.
Si us hi voleu apuntar, l'itinerari serà el següent.
S'amirà amb cotxes particulars fins a Estana,
on començarà la caminada.
L'excursió transcorre per sota
de les imponents parets de l'Urdiguer,
tot passant pel Coll de Reiners i el Coll Roig,
fins a arribar al Prat Cadí.
La sortida aquest proper diumenge
des de la plaça de Catalunya de Begà
serà a les 8 del matí.
Cal portar, això sí, a esmorzar,
aigua, calçat adequat per la neu, també.
La ruta té uns 300 metres de desnivell
i uns 8 quilòmetres comptant anada i tornada.
També us volem recomanar una activitat
pel proper dissabte, dia 15.
Es tracta d'un curs introductori al món del llop.
Ens ho proposen des del centre del parc,
el número 1 del carrer de la Vinya, de Begà.
Us oferiran documentació i informació sobre els llops.
Entre d'altres, es treballaran aspectes de biologia,
ecologia, comportament, dibuix i fotografia.
Es recomanen, en aquest cas,
portar prismàtics per a les sortides de camp.
Durant aquestes sortides,
el transport es farà amb cotxes particulars.
S'inclou, també, una entrada a la Maison des Lopes d'Orlo de França.
Sembla que potser ara sí que estem en disposició
d'escoltar veus més autoritzades,
que no pas de les nostres,
concretament la de Jordi Garcia.
Ell és director dels Parcs Naturals
del Parc Natural de Cadí i Moixeró.
Jordi Garcia, sisplau, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Bé, el que us proposo és una mica
descobrir aquest espai protegit
que potser la característica principal que té
és la gran diversitat tant de paisatges
com de flora o de fauna.
Per tant, jo penso que el millor que podem fer
és desagressar-nos, evidentment,
al centre del parc
per orientar una mica les nostres passes
i una mica també les nostres inquietuds.
Si ens agrada més el tema de la presència humana,
aquí hi ha molts vestigis de l'home,
l'època medieval,
les gràcies romàniques,
ponts, antics senders,
camins rals,
que estells, vull dir,
ara realment podem disfrutar molt.
També tenim tot el tema de natura,
evidentment, esplendorosa,
paisatges fantàstics com la cara nord
de la Serra del Cadí
o el massís de la Pedraforca,
senders realment que passen per llocs
que hem de passar-hi per allà
i que cada revolt d'aquest sender
ens donarà una sorpresa
amb unes flors que hi haurà allà,
amb un ocell que haurem pogut sorprendre,
amb un cabirol que se'ns fugirà
entremig dels arbres.
Vull dir, és tot aquest encànel
que realment fa que aquest bosc sigui molt divers,
que aquest parc natural tingui
tantes possibilitats de visita
i, per tant, encoratjar a tothom
que vinguin aquí,
que hi dediqui alguns dies
a aprofundir en ell
i a gaudir-nos, sobretot,
sempre amb el respecte
que ens mereixen aquestes muntanyes
i la seva gent.
Bé, i si cas,
com a un primer tas,
doncs ens podríem recomanar
com una primera aproximació
agafar la carretera que de vegada surt
cap a Coll de Pal,
és una carretera que va guanyant amb alçada
fins als 2.100 metres,
que ens permetrà veure una mica
com tota la vegetació,
com el bosc,
va variant a mesura que anem guanyant alçada,
això també ens permetrà
gaudir de paisatges esplèndids
sobre el que és la vall del riu Llobregat,
i també una mica, doncs,
a mig camí podrem parar
amb una pista
on comença una ruta a peu
d'una hora d'horada aproximada
per tots els públics,
que és la ruta del Trencapinyes,
que ens permetrà també
arribar fins a un mirador,
el mirador dels Orris,
on tenim una fantàstica vista
del que és la cara a sud
del massís de la Tosa,
tota la serra del Moixeró
i amb el fons el cadí
i també el Pedraforca.
A dalt de tot,
als 2.100 metres,
gaudirem també
d'aquests fantàstics
prats o palpins
que els mesos d'estiu
queden plens de flors
i on també podrem sorprendre
el vol d'alguns animals
com l'àguila d'Obrada,
el trencalós,
els voltors
o les gralles.
I si tenim molta sort
també observar
amb la distància
d'algun grup d'isarts
que ens estiguin observant
tot pasturant
aquests prats
que també a l'estiu
aprofiten els ramats domèstics
que hi pugen a la muntanya
d'ovelles i de vaques.
Déu-n'hi-do,
ja ho heu sentit,
a banda de la gran biodiversitat
del parc,
també hi trobareu
un gran patrimoni cultural
amb jaciments prehistòrics
com el de la Fou de Bor.
La zona de la Fou de Bor
és un dels jaciments
del parc més rics i interessants,
ja que s'hi han trobat restes prehistòriques
de diferents èpoques.
També són diversos
els camins tradicionals
que transcorren pel parc,
sobretot pel que fa
a camins ramaders,
ja que s'hi concentra
en àrees de pastura
d'alta muntanya.
I també són molt nombroses
les esglésies
d'origen romànic
escampades per la majoria
de pobles
o en indrets ben amagats,
tant dins del parc
com amb els entorns.
En destaquem algunes,
com ara
la de Sant Joan
de l'Avellanet,
a Bagà,
la de Sant Vicenç
de Rus,
a Castellà de Nuc,
o la de Sant Martí del Puig,
Gisclareny,
entre molts altres.
També us recomanem
visitar l'hostaleria
de Paller a Bagà.
Què?
Molta informació.
Com sempre, no?
Oh, però és que dóna molt de sí, eh?
Dóna molt de sí, Bagà.
I el seu entorn més natural,
que és el que estem visitant avui.
Ens rematem a veure
a una qüestió
que ens ha explicat
el Jordi Garcia
i és una pregunta,
de fet,
destinada als més xirocaires.
El director del parc
del Cadí Moixeró
ens ha parlat
dels paratges naturals
i de la fauna
que trobarem allí.
Però recordeu
que ens ha proposat
una excursió.
Una excursió
en què ell deia,
bé, com a primer tast,
al coll de pal.
I en Jordi Garcia
ha fet referència
a una ruta en concret
per accedir
al mirador dels orris.
Com es diu aquesta ruta?
Estem buscant
una ruta en concret.
Jo crec que es pregunta
per xirocaires
o per gent
que hagi estat molt atenta
i que ara ho veureu
una mica també esclar
amb les quatre opcions
que us estem donant.
Busquem el nom
d'una ruta.
Una ruta
per fer excursió,
per posar-se les xiruques
per agafar la motxilla
i anar gaudint
de la biodiversitat
del Parc Natural
del Cadí Monixeró.
977 24 47 67.
Mira,
no ha calgut
de recordar gaire
el telèfon,
sembla.
No,
una,
dues entrades,
dues trucades entrants
tenim ara mateix,
eh?
Dues persones,
ara jo vaig a PAMS,
n'agafo una
després de l'altra.
I, en fi,
a veure si hi ha sort.
Estem buscant
el nom d'una ruta.
Bona tarda.
Bona tarda.
Qui ets?
Hola, Neus.
Ah, hola, Neus.
Ara no et coneixia.
Tens soroll de fons, eh, Neus?
Sí, una mica.
No passa res.
Neus, a veure,
que t'explico.
A veure,
el nom d'una ruta
que s'ha de fer
per accedir
al mirador dels orris.
Mira, pot ser
A,
la ruta del tren Calós.
B,
la ruta del tren Capinyes.
C,
la ruta del tren Carroques.
D,
la ruta que més trenca.
Pensa-t'ho bé, Neus,
jo si vols t'ho torno a repetir
i la que...
T'ho torno a repetir.
A,
ruta del tren Calós.
B,
ruta del tren Capinyes.
C,
ruta del tren Carroques.
D,
la ruta que més trenca.
Ai...
Arrisca't, dona,
arrisca't.
Sí, sí, mira,
ja m'arrisco,
mira la segona.
La segona?
Ja m'he arriscat.
Doncs molt ben arriscat,
molt ben arriscat, nena.
Molt bé.
És que primer dia
tantes coses,
no les quedem totes al cap.
Clar,
és que hi ha moltes coses
per visitar
amb aquests postos,
amb aquests llocs.
Neus,
escolta,
fantàstic,
tens el número 3.
Molt bé.
Molt bé, carinyo.
Molt bé,
felicitats.
Aneu, adeu.
Adéu, adeu, adeu.
Doncs comencem de nou
el concurs
perquè arriba una segona pregunta.
No,
no em truqueu ara,
no em truqueu ara
que encara no hem obert línies.
Paciència,
paciència,
que encara us hem de donar
una miqueta més d'informació
abans de la segona pregunta.
Seguim endavant.
De seguida us plantegem
la segona pregunta
però encara us volem explicar
què els passarà
als guanyadors
d'aquest concurs
en ruta
que coneixerem divendres.
De moment només tenim
tres números apuntats,
o sigui que això pinta bé
amb molt bones perspectives
per la gent
a qui heu participat.
Doncs mireu,
diumenge,
els guanyadors
dinareu a Cal Bautista.
És un hostal-restaurant
que es remunta
als anys 60,
que el que havia estat,
veja,
el que havia estat llavors,
l'ermita del santuari
de Paller.
En Joan Baptista Tallada
va venir a vagar
i va construir
la primera edificació
per dedicar-la
a fonda.
L'any 73
es va ampliar el local,
quedant tal com és actualment
i l'any 2000
va canviar la direcció,
que li ha donat
un aire nou,
realitzant millores importants
però conservant
aquella regostet d'abans.
El restaurant
de Cal Batista
es caracteritza
per una oferta
de cuina tradicional catalana,
amb productes de la terra,
sobretot del Berguedà,
i carta de temporada.
A més,
també hi fan menús especials
per reunions d'empresa
o celebracions familiars
i també ens ofereixen
una oferta anticrisi
pels caps de setmana.
Cal Batista
també és un hostal
on ens esperen
unes instal·lacions
totalment renovades
i pensades
perquè us sentiu
com a casa.
Amb el màxim de comoditats,
totes les habitacions
estan equipades
amb bany,
televisió,
música i calefacció.
En definitiva,
Cal Batista
hi trobareu uns espais
pensats
per gaudir del paisatge,
el descans
i la bona companyia.
I, a més,
l'establiment
forma part
de la xarxa mundial
Hotel Gay Friendly.
Vaja,
que representa
que és un dels establiments
que no té cap problema
en què hi vagin
parelles homosexuals
a llotjar-se allà
o a dinar o a sopar,
que en principi
no n'hi hauria d'haver
de cap problema,
però vaja,
hi ha una xarxa
a nivell mundial
d'aquells establiments
que acullen
tipus de parelles
homosexuals.
Ja està bé.
Què?
Voleu més informació?
Més preguntes?
Encara no,
una miqueta més d'informació.
Per cert,
si voleu més informació,
concretament sobre
el restaurant
que avui ja tractàvem,
el restaurant
on podreu dinar diumenge,
Cal Batista,
el trobareu
al carrer del Raval
de Begà,
però el més immediat
és que visiteu
el seu lloc web
i que no té cap sorpresa,
calbatista.com.
Tornem a la primera pregunta.
Dels anells tenia raó,
la ruta correcta,
la ruta que ens proposem
al Jordi García
era la del trencapinyes,
la segona opció,
la B,
que transcorre
per una pineda
de pinegre
a banda i banda del camí.
El pinegre
és un arbre característic
de l'alta muntanya
i presenta
una fructificació
abundant
i més o menys regular,
manté les llavors
a les pinyes
fins l'any següent
i actua
de reserva d'aliments.
Aquest fet ha permès
que el trencapinyes
desenvolupi poblacions abundants
i d'hàbits sedentaris
en aquests boscos.
I què és el trencapinyes?
Doncs és un ocell
que es caracteritza
per tenir un bec creuat,
fort i molt poderós.
Això li permet
obrir les pinyes
per treure'n els pinyons.
Si preu l'orella
podreu escoltar
el seu cant
i fins i tot
els podreu veure volar
entre les branques,
sobretot ara,
a la primavera.
Uns 800 metres,
seguint la pista forestal
que fa una lleugera pujada,
hi ha el mirador
del president,
que també se l'anomena
el mirador dels orris.
Des d'aquest punt
les vistes
són increïblement boniques.
I de camí
també us trobareu
un altre mirador
amb una vista panoràmica
de Begà de Guardiola del Berguedà
i algunes muntanyes
com el mític
i misteriós
Pedraforca.
Aquest és només
un dels moltíssims
recorreguts
que podeu fer
pel parc del Cadí Moixeró
on també podreu descobrir
espècies com
el picot negre,
la mallarenga petita,
el gall fer,
la llebre,
el cèrbol o l'isard.
I encara si us acosteu
als prats sotalpins
per allà hi ronden
el còlid gris,
la gralla de bec groc,
la de bec vermell,
el voltor comú,
l'àguila daurada,
el tren calós
i la marmota.
Per cert,
ja que som
de camí
al Coll de Pal,
si us agrada córrer,
el diumenge dia 30 de maig
els amics
de l'atletisme de Begà
ens proposen
una nova edició,
la 27a,
de la pujada de Begà
al Coll de Pal.
Es tracta
d'una cursa
de 19 quilòmetres
i es parteix
des d'una alçada
de 800 metres.
S'arriba
fins al cim,
situat a 2.100 metres.
Excepte el primer quilòmetre
tota la cursa
és de pujada,
sense cap descans.
Home,
molt dura
però també
molt bonica.
Podreu presenciar
les vistes magnífiques
al llarg del camí.
És una cursa
bé,
diferent
a l'estil
Begadà.
I atenció,
ara sí,
pregunta de competició.
Volem un altre nom
pel Mirador dels Orris.
El Mirador dels Orris
us ho acabem d'explicar,
des d'on hem vist
que hi ha una panoràmica
espectacular
de tot el Begadà.
També rep un altre nom,
un nom que hem dit
i que jo crec
que quan repetim
hi ha les quatre opcions
ho serà encara més fàcil
de determinar.
I ara sí,
cobrim línies
977-24-47-67.
Ara sí.
Segona pregunta
de la tarda,
977-24-47-67,
que ja la tenim a punt.
Contestem,
doncs,
bona tarda.
Hola, bona tarda.
Hola, qui ets?
Dolors.
Dolors?
Dolors Pacheco?
Sí.
Dolors,
vinga va,
quatre opcions,
busquem a com es diu també
el mirador dels orris.
Pot ser
A,
el mirador del comandant...
Perdona,
tornem-hi.
A,
el mirador del comandant.
B,
el mirador del rei.
C,
el mirador del president.
D,
el mirador de l'àguila daurada.
Si vols,
ho repeteixo, eh?
Sí, sí.
Vinga, va,
el mirador dels orris,
és com es diu també.
A,
el mirador del comandant.
B,
el mirador del rei.
C,
el mirador del president.
D,
el mirador de l'àguila daurada.
No ho sé.
Inventa't-ho, dona.
Prova-ho.
O ja que has trucat,
tu prova-ho.
Diré l'últim.
I,
no,
Dolors,
no,
no.
Mira,
t'ha de posar allò
que fa tanta ràbia,
que és el cotxe aquest de repant.
No.
Escolta,
gràcies, eh,
però.
Gràcies per provar-ho.
Gràcies, guapa.
Adéu, adéu.
Adéu.
I,
doncs no,
no,
tornem a obrir el telèfon.
977 24 47 67,
un telèfon avui,
xiquets,
que treu fum,
i jo espero que tingui la llala trucada,
perquè no sé ben bé quin botó hi ha apretat.
Bona tarda.
Hola.
Hola,
qui ets?
Hola,
la meva i el Carme.
Maria del Carme Pinyol.
Sí.
Molt bé,
Maria del Carme,
avui treu fum el telèfon.
Que heu canviat els telèfonos.
Sí.
Ah,
a veure.
Per què ho dius?
Se sent millor?
Sí.
Sí,
amb això s'anotant millora,
tot i que encara ens hi hem d'acabar d'acostumar, eh?
I ja demano perdó a tota la gent
que esteu intentant trucar
i que, clar,
jo vaig per ordre de preferència
perquè ara m'entren dues trucades
i jo agafo sempre la primera.
Ja.
I estic a penjant gent
perquè, bueno,
perquè hem d'anar d'aquesta manera.
Maria del Carme.
A veure,
entrava una i havies d'esperar
fins que l'altra pengés,
no que sí?
I ara no sé per què
aquesta tarda m'en entren dues.
Bueno,
ja està bé,
que així ja teniu més opcions,
però, clar,
anem sempre un per un.
Maria del Carme,
a veure,
que et repeteixo les opcions.
Estem buscant
com es diu també
el mirador dels orris.
A,
el mirador del comandant.
B,
el mirador del rei.
C,
el mirador del president.
D,
el mirador de l'àguila daurada.
La C,
del president, no?
Ai,
sí,
sí,
del president,
sí.
Me n'alegro
perquè és que,
si no,
me feu patir una miqueta.
Doncs,
Maria Carme,
número 4.
Val.
Val?
Moltes gràcies.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Estàvem apuntant a l'Ameri Carme
amb el número 4.
Doncs bé,
a part d'això,
recordeu que ella té el número 4
pels sortets que farem divendres,
aquest cap de setmana.
Cap de setmana completet,
completet,
amb hotel,
amb esmorzar,
amb dinars,
amb sopars,
amb visites,
amb tot organitzat.
No és l'única ruta
aquesta que us hem proposat.
Per exemple,
també us volem recomanar
fer la ruta dels contrabandistes
de Bagà a Paller de Dalt.
Aquesta antiga ruta
de contrabandistes
que utilitzaven la dita
Canal Mala
per travessar
de la Cerdanya
cap al Berguedà
passa per unes velles pastures
envoltades
de magnífiques muntanyes.
Estan situades
a això sí,
a 1.200 metres.
Ens donarà la benvinguda
a les runes
de l'antiga ubicació
del santuari.
Si n'hi ha de coses
per explicar,
mireu només per la part
ja cultural
o més de paisatge,
diguem-ho així,
més natural.
Demà seguim en ruta
per vegades.
Us parlarem,
per exemple,
de les festes
de la Veronia.
I divendres
demanarem directament
les claus
de la ciutat
amb entrevista
amb un dels responsables
municipals
i sabrem també
qui se'ns emporta
el premi de la setmana,
aquest cap de setmana
a la població
del Berguedà.