Aquest diumenge passat, la plaça Ripoll
a la part alta presentava un ambient
gens habitual i, la veritat, molt d'agraïnt.
Era una mica
inhòspit, fins i tot estrany
haver de passar pel carrer Mediona, que està en obres
que està tot aixecat i al final de tot
anaves seguint el fil de la música que sonava
i arribaves a la plaça Ripoll
tot ple de gent, un ambient fantàstic,
si ballava capoeira, servia en vermut...
Estava llegint un comentari al Facebook, Núria, que diu
gràcies pel dia tan divertit d'ahir, fan referència a diumenge.
Diu, esteu segurs que sou artistes?
Això, entre la pregunta, eh?
O sou organitzadors de festes?
Perquè va estar molt bé, perquè va ser una festa
amb tots els set siuts, eh?
Home, una part del mèrit el té la lleteria, aquest col·lectiu
d'artistes de diferents disciplines,
dinsenyadors gràfics, fotadores, en parlarem i ens coneixerem a fons
per tenir una part també de l'exit
també se l'ha d'endur, l'associació de restauradors
de la part alta, que avui també està aquí representada
perquè ells van fer la part, diguéssim, gastronòmica
de l'acte, que també va contribuir a que
l'ambient, més enllà de la música, també fos
allò més, diguéssim, digerible, eh?
Mai millor dit.
Doncs presentem els convidats, per una banda ens acompanya
representant els artistes de la lleteria,
l'Edgar Saumell. Bona tarda, Edgar.
Hola, bona tarda.
I per l'altra banda, el president de l'associació de restauradors
de la part alta, el Quintín Quinsac. Bona tarda.
Hola.
El que vau fer, a Quintín, set paelles, set al final?
No en tinc ni idea.
Però per més quantes, no?
Bé, vam acabar a existències, tot el que hi havia.
De n'hi do, va ser paelles, setapetes...
Ara ho dèiem, eh, Edgar, l'ambient, home, una passada, no?
Va fer una crida i vau tenir un èxit rotund, no?
Sí, de fet, vam sobrepassar les expectatives, no?
Esperant que vingués tanta gent ni que hi hagués tanta afluència, no?
Realment la resposta de la gent va ser molt bona.
Quanta gent calculeu que va passar per allà?
Buf.
Perquè, clar, durava tot el dia, eh?
Llavors és difícil de calcular, no?
Gent que potser sí que va estar per allà tota l'estona, però gent que va venir al vermut,
després altres que van venir més tard...
Home...
Jo diria que unes mil persones en total, eh?
En tot el dia.
Pot ser, perfectament.
És el que s'ha dit, eh?
De fet, a nivell de mitjans de comunicació es parlava això de la mida de persones,
perquè s'ha tindut en compte que tot el dia van anar passant
i en el moment que passegui sempre estava la plaça, la plaça sempre al pen, eh?
Vull dir que no...
De fet, en comptes que tenien mil cerveses, es van acabar...
Clar, això és una bona indicació, per comptar.
Vam servir, jo crec, 800 vermuts, comptem que la persona pren mínim un vermut, clar,
amb la qual cosa jo diria mil, segur.
Recordem que la festa, més enllà de la part lúdica,
doncs sortia per una... es va organitzar per una bona causa,
però bé, hem fet una mica negatiu, va del tot, no?
Doncs que es van entrar a robar el local.
Feia boquet, fins i tot que estàveu instal·lats a la part alta que teníeu al local de la lleteria.
Quant de temps feia?
Doncs del setembre, de l'1 de setembre.
Del setembre.
I en sé què, vau arribar un dia i vau veure que us havien entrat al local i que us havien robat...
Fa dues setmanes ens ho havien robat, bueno, tot el que eren equips informàtics i electrònics.
Llavors la festa era, doncs això, l'excusa perfecta per recaptar fons i a veure què podíeu...
Què podíeu solventar? Heu fet prou butxaca, prou calaix?
Bueno, no tinc les xifres exactes, però sé que es va fer bastant de calaix, es va fer bastant de calaix.
No puc concretar perquè realment ens hem de reunir demà i hem d'acabar d'aclarir-ho tot plegat.
Una mica l'ambient que es vivia també era d'allò, pel públic, eh?
De dir, jo estic aquí per disfrutar de la festa, però també pel punt solidari.
Jo vinc aquí, compro els tiquets i escolta, en 5-10 minuts marxo.
Vull dir, no passa res, he vingut per participar.
Sí, perquè de tiquets se'n van vendre molts, realment, de la rifa.
La gent tenia ganes de vindre i de portar, no?
Realment va estar molt bé.
No recordo exactament quants tiquets se'n van vendre de la rifa,
però m'assembla que n'hi havia 10.000 i vam arribar a la meitat del talonari, m'assembla.
Rifàveu diferents obsequis, no?, que us havien ofert també, diferents col·laboradors.
De fet, tots els obsequis que es rifaven, tot eren obsequis dels comerços del casc antic,
tant com associacions artistes, i també els tiquets dels dinars dels 25, me sembla que eren,
25 restaurants de l'associació de restauradors de la part alta.
Com és Quintín que us vau bolcar d'aquesta manera?
Bueno, perquè...
Perquè de propostes d'organitzar actes n'hi deu haver moltíssims a la part alta,
i Valt us vau apostar de seguida.
A veure, nosaltres és que la gent que ens fa tot el tema d'imatge de l'associació
estan dintre de la lleteria.
A més a més tenim una amistat amb ells, no?
I, bueno, han estat a casa nostra i ens som, bueno, els estimem.
I va ser el dimarts quan va arribar, bueno, va ser l'Oriol que ens ho va dir,
hòstia, ens han robat tot.
Ens vam apropar, vam veure el que hi havia allà, i, bueno, de seguida, bueno, a mi se'm va acudir la idea.
Dic, hòstia, això, hem de fotre aquí una festa guapa, i jo sempre els diria, hem de treure pasta.
Jo soc, jo miro... Ells tenien una idea, jo crec, que més de muntar una festa,
de tirar endavant i de continuar, estem aquí i ens quedem...
Jo, la meva por és que diríem que marxarien, que jo és el que pensava.
I, de fet, potser és el que jo hagués fet, no?
Jo marxo de la part alta perquè, mira, perquè portes dos mesos i et passa això, no?
Quintín, vosaltres, des del restaurant AQ, que és el que regenteu vosaltres,
i a més estan en contacte amb altres restauradors, teniu...
I ja fa temps que hi sou, eh? Teniu sensació d'inseguretat?
Vull dir, és normal això que els ha passat amb ells, o...
O, bueno, ha passat aquí com hagués passat a un altre lloc?
Jo crec que no és només la part alta, vull dir, jo crec que està passant a tot arreu,
jo no vull donar la sensació que la part alta és insegura.
Jo crec que segurament hi ha molta gent que, bueno, que ho deu estar passant fatal
i que, mira, doncs, mira, l'última... l'últim que s'hi ha hagut és robar.
Però, en tot cas, la part alta és això, no teniu sensació d'inseguretat?
No.
Els que fa temps que hi sou.
Jo, personalment, no. Jo no, vamos.
Dieu, hem de fer una festa, una festa...
Que no sigui una festa, allò, per gent, diguéssim, propera, sinó que vagi més enllà, no?
Clar, jo...
Mira, la idea és que...
La veritat és que jo vaig desembarcar una mica a Saco
i els vaig dir, senyors, això ho hem de muntar,
però, si jo semblen la mentalitat de buscar alguna cosa per trobar diners, no?
De les festes que ells volien fer, ells la volien fer dissabte
i jo els vaig dir, bueno, per què no fem un vermut el diumenge?
Aprofitant que hi ha molta gent que puguis fer el vermut, doncs vinga.
I del vermut va passar... l'Anna em va dir per què no fem una paella
i de la paella unes quantes paelles
i va començar a casa nostra, a taula,
i jo vaig muntar una reunió amb els meus companys
i la meva sorpresa és que tots, absolutament tots, han col·laborat.
Vull dir, hi ha dos que no perquè estan de vacances.
I un ha estat a Llàndia i l'altre no ha estat...
Tampoc és qüestió de...
De la rosa a buscar allà.
Clar. Però, de fet, són 27 i 25 restaurants.
Jo els vaig dir que nosaltres, des del nostre restaurant,
faríem un bal de regal per al migdia,
per un menú per a dues persones.
Els 25 ho han donat.
I després els vam dir...
Era complicat de...
A veure com fèiem que 25 restaurants participessin d'aquesta història, no?
I els vam dir, o una o dos, o dones 100 tapes,
o bé, fas arròs.
O una o l'altra.
I, bueno, així ho vam fer.
Doncs, bueno, jo tapa, tapa, tapa...
En fi, ens ho vam manegar d'aquesta manera.
Tapes, a més, molt elaborades, eh?
I elaborades, no?
Allò de passar, mira, amb quatre patates braves,
amb tot el respecte per les patates braves, no?
No, no, molt elaborades.
Sí, sí, no, no.
De fet, la veritat és que això ho hem muntat en cinc dies.
Amb la qual cosa jo no sabia què portaria.
Jo no, és a dir, algú m'ho havia dit, però jo no tenia ni idea.
I el diumenge, quan arribàvem les tapes,
els dic, hòstia, aquesta gent s'ho ha currat molt bé.
Jo, personalment, no m'ho esperava, la veritat.
I, bueno, les tapes, la gent van triomfar.
És important, jo et vull recalcar que nosaltres això no ho fem,
per donar-nos publicitat.
I si vau estar ahir, el diumenge va veure que no hi havia cap target de cap restaurant,
ningú sabia de qui era la tapa.
Això ho vull deixar ben clar, perquè he sentit algun comentari,
com que nosaltres aquí volíem fer negoci.
I la veritat és que em molesta una mica, no?
No hi havia cap publicitat de cap restaurant,
i això és important que deixeu clar aquí avui.
Sí, de fet, la publicitat que més veiem era de la llateria, no?
Que éreu els anfitrions, portàveu tots a anar-vos estupendos
amb una mena de davantal, un drap davantal, no?
Corporatiu.
Sí, tenim dues noies a l'estudi, que són arquitectes efímeres,
i llavors, sempre que he muntat algun tipus d'esdeveniment,
sempre hi ha hagut el... no trobo la paraula.
El toc aquest especial, clar, del punt visual.
Sí, sí, sí.
Quan no s'entrenen a robar,
hi ha algun moment, perquè la sou deu, no?
Crec, deu?
Deu.
Algun moment que us planteixeu de marxar d'allà,
de l'apartalte, de passar Ripoll, o no?
No, a veure, en principi...
La primera reacció és molt desagradable, no?
El sentiment que tens, però no, en principi, no,
en cap moment no van pensar d'agafar i dir,
a veure, marxem d'aquí.
Vull dir, Tarragones, hem nascut aquí, és casa nostra,
i ens agrada, i el casc antic també, no?
Llavors, no van pensar cap moment de marxar.
El que hem fet és contractar una alarma,
i ara estem amb pressupostos per ficar un pany nou a la porta, òbviament.
Esteu treballant aquests dies?
Sí.
Bé, clar, com podeu treballar, com us ho munteu?
Bé, no tots van patir la desgràcia que se'ns emportés l'equip,
perquè, bé, la gran majoria treballem amb portàtils,
i llavors els prenem a casa.
Jo soc dels que normalment el deixa,
i, bé, per fortuna, aquella nit, aquella tarda,
vaig marxar amb una mica de sobrefeina,
i vaig prendre el portàtil cap a casa,
amb intenció de treballar després de sopar,
i, bé, la meva màquina,
que també hi ha una feina bastant important que tenim,
mentre abans ara mateix, doncs, es va salvar, no?
Clar, és que no només són les màquines,
és que hi ha tota la feina a dins, és el disdut.
Clar.
Clar, les feines a mitges i...
Clar, clar, no només el valor econòmic de l'equip,
sinó també el valor de la teva feina, no?
Perquè això ja costa més de calcular.
I, bé, ara seguim treballant els que tenim equip,
i els que no, doncs, li deixem l'equip als que no,
i el que sí que tenim ja són les màquines demanades.
De fet, avui m'han enviat un mail que ja havien arribat
totes les màquines noves, i les hem d'anar a recollir.
Us sembla que escoltem unes veus?
Perquè hi va en sèrie, el Targonaràdio va ser el diumenge al migdia,
a la Blassa Ripoll,
i, home, vam veure un ambient tan guapo,
vam dir, mas, que fem unes quantes veus per aquí?
Escoltem, escolteu.
Perquè som amics de la gent d'aquí,
i per solidaritat.
La causa no és gaire maca.
Preferiria que no ho estiguéssim fent,
volia dir que ningú els ha robat res.
Però, bueno, està molt bé, vam pensar que hi hauria tanta gent.
Són veïns i estem aquí per recolzar una miqueta.
Perquè ens van dir això,
que hi havia aquest acte així per beneficis de la dieteria,
i que hi havia bastantes coses interessants,
i hem vingut a veure-ho una mica.
Bueno, jo pel Facebook, m'havien enviat algun...
Bueno, havia vist algun mail i això.
Amics involucrats en la causa,
i, bueno, per fer donar suport,
i som d'aquí de Tarragona tota la vida,
i s'ha de potenciar que la part alta estigui viva.
Doncs, en realitat molt bé,
i m'ha sorprès molt que la gent hagués respost de tan bona manera.
Està ple de rebentar de gent, de totes les edats,
i això, no sé, és molt satisfactori de veure que la gent de Tarragona respon.
Nosaltres hi vam ser al migdia, hora de vermut.
No sé com es va desenvolupar al llarg de la tarda.
I com va acabar, recordem que la festa s'acabava al grup amb un doble concert, no?
Com a qui entenc d'allà abans que l'ambient era molt variat, no?
Que hi havia també la part, diguéssim, de coneguts, no?
De veïns, d'altres artistes també de la zona,
perquè era molt variat, no?
Clar, jo veiem ja el meu mail,
macro mail, que jo envio 3.000 mails cada 15 dies,
i als meus clients els explico històries,
o el que faig, o el que no faig,
i a l'últim mail vaig dir,
senyors, aquest diumenge fes-te a la Blasaripoll i us espero.
I vaig veure molts clients meus,
que jo els he deia a ells,
bueno, són com a dos mons, no?
El meu client, aquell dia allà,
doncs a mi em feia molta il·lusió de veure'l, no?
I és un lloc que potser no t'ho esperes,
veure gent de totes les edats,
vull dir, gent gran, i bueno,
va ser xulo, no?
Jo crec que és important dir també que nosaltres també ho fem
perquè, com a col·lectiu,
perquè volem que la Paralta tingui força com a...
Creiem que és la zona on hi ha més restaurants
i més artistes per metro quadrat a Tarragona, no?
I això ho hem de potenciar, no?
I ells representen una mica el perfil de gent
que nosaltres volem per la Paralta, no?
Volem que cada cop més la brutícia marxi
i cada cop més gent es quedi, no?
De fet, per la zona A, home,
hi ha el carrer Comte,
hi ha també el carrer...
La mateixa plaça Ripoll també hi ha un estudi
una mica més cap al costat d'uns de vosaltres, no?
Vull dir que ja hi és, no?
Aquesta efervescència de...
Ja la sala trona al costat,
una mica més amunt, no?
Ja és això, no?
L'ambient ja és aquest, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
I l'ambient d'elles que...
I comentaves això, que era variat.
La Núria feia referència a la festa del grup bar,
al final com va acabar?
Bé, bé, bé, molt bé.
La veritat és que va ser un èxit
el concert d'Espat de Maceta.
Jo no havia sentit a parlar
perquè, bueno, sé que havia anat a la sala Trono
i que havien venut totes les localitats,
havien fet una funció extra per l'endemà
i tenia aquesta idea, no?
D'aquí, ostres, aquest noi sembla bo.
i realment vaig disfrutar molt el concert.
El grup estava ple,
semblava un dissabte a la nit
i, bueno, va estar, realment va estar molt bé.
Va estar fins gairebé quarts de dues, me sembla.
Comentàvem també, eh,
que ens va fer molta gràcia veure aquella...
la plaça Ripoll,
que dius, bueno, aquí, amb tanta vida que hi ha,
com és que no han muntat una cafeteria?
Com és que no hi ha vida normalment?
Us heu platejat arran de lo bé que va anar...
Una terrasseta.
Una terrasseta.
Arran de lo bé que va anar...
Valtres, que esteu allà al costat a tocar,
per què no munteu un sidral d'aquest?
Bé, no cal tan gran, eh, però...
Estaria bé, estaria bé.
Cada imatge.
Això ja potser és més pel Quintín, no?
En el sector de la restauració.
Allò va ser un espejismo, eh.
Que és molt complicat d'organitzar una cosa així, Quintín,
perquè, a veure, vau muntar unes barres,
els sortidors de cervesa, evidentment,
i hi havia els fogons aquests estupendos enormes
per fer paelles allà en directe.
És molt complicat.
És feina.
Són cinc dies que jo vaig estar pensant en això.
Vull dir...
Clar, ja...
I posar-s'hi, i ja està.
Esclar, vull dir, complicat.
És voler fer-ho, i ja està.
A mi m'agrada.
A mi muntar aquests sereus, m'ho passo bé,
i m'ho estic imaginant durant uns dies abans,
com ho farem.
Jo ja he muntat diverses històries aquí i allà,
i a més llocs, no?
I a mi m'agrada.
És un tema que m'ho passo bé.
Jo realment, el dimenge, quan a les vuit vaig,
vaig dir, stop.
Tu no vas anar al grup a la nit, eh?
No, no.
Jo volia anar, però tinc dos nens i em van dir,
papa, que també van estar treballant allà a la barra,
em van dir que estaven cansats i cap a casa, no?
Però jo quan, a les vuit de la tarda,
quan vaig acabar, jo estava superfeliç,
vull dir, veure la...
Que tota la feina, tot el patiment...
Clar, hi ha moltes coses, no?
Aquí, bueno, quan comptes amb molta gent,
tu has de portar això, tu has de portar l'altre,
fins que no està aquí, jo m'entens?
El que ho organitza no està tranquil.
Hi havia mil històries que havien de...
Si el tíquet, no sé què...
De lligar, havia de lligar tot.
És complicat, no?
Però, bueno, hi va haver molt bon rotllo,
molta voluntat.
Bueno, ells eren 10 per treballar,
nosaltres també eren uns quants.
No sé, jo m'ho passo bé, a mi m'agrada.
Vau tirar de contactes també, Edgar, eh?
Perquè, a veure, espalda maceta, el grup de capoeira...
Sí, bueno...
Algú que punxés...
Realment, tots són coneguts de la gent de la lleteria,
dels companys de la lleteria, no?
Jo l'espalda maceta no el coneixia,
però, per exemple, el Manel,
un dels meus companys de la lleteria,
ell sí que el coneixia i ell el va trucar, no?
De la mateixa manera passa amb el tema de la capoeira
o bé amb els diferents dijocis que van vindre.
O sigui, vau activar una xarxa
que es va veure, doncs això,
és com qui queda pel Facebook, no?
I que segueix activa el Facebook,
segueix activa, perquè hi ha la pàgina de la lleteria.
Si voleu entrar, de fet, al Facebook del programa nostre,
als ja tardes, hi ha un link per poder accedir-hi.
I a la lleteria, ara mateix, al Facebook de la lleteria,
hi ha comentaris sobre aquesta festa.
Vull dir que això se'n continua parlant, no?
És a dir, que es diuen això.
S'ha pogut transformar un negatiu en un gran positiu, no?
Ho diuen dels comentaris del Facebook.
Sí, sí, sí.
Sembla que la resposta de la gent està sent molt positiva.
tothom està encantat amb com va anar,
com estava organitzat tot plegat.
Igualment que amb el tema de les tapes,
tothom està encantat,
ningú no s'esperava que les tapes estiguessin tan elaborades, no?
De fet, aquesta festa, jo els he dit que l'any que ve l'hem de repetir.
Heu de fer l'aniversari del robament.
Sí.
Del robatori, perdoneu.
L'aniversari del robatori.
A veure, poca broma, però al carrer del costat del carrer Comte
fan la festa de Sant Agapitu un cop l'any
comemorant quan mantin aquests problemes amb els micropilotatges,
que van haver de rebentar el carrer...
No, no, que no és cap broma.
Jo ho he dit públicament i ho poso sobre la taula amb la lleteria.
L'any que ve muntem una festa solidària,
no sabem per qui,
però per a algú de la part de l'altre que li faci falta muntar...
No, no, t'ho estic dient totalment en sèrio.
Vull dir que, vamos, això l'any que ve,
l'últim diumenge de febrer,
muntarem un sarau, ja us ho dic.
No t'ho he dit perquè estan informatius escoltant ja
i ara estan prenent nota allà,
estan mirant el minut que he dit això per treure el tal de veu
i posar l'informatiu.
Serà notícia, clar, si hi ha continuïtat...
Home, estaria molt bé, no?
Clar, vull dir, el tema és aquest, no?
El que tu has dit, no?
D'una desgràcia passar alguna cosa realment...
Jo em vaig reunir amb ells dos dies abans la nit
i vam tenir una reunió
i els vaig dir que el que els havia passat era una putada,
però el que els estava passant ara era de puta mare.
És a dir, això és amb el que ens hem de quedar, no?
Que realment, si veus les cares del primer dia,
el dia de la festa, el dia després,
doncs bé, amb això ens hem de quedar, no?
I en aquest moment, i ara em posem una mica seriós,
amb tot el que està passant,
jo crec que no hi ha un altre camí que tirar endavant,
que posar bona cara i que tothom, eh?
És a dir, no ens sortirem si no és aixin,
si no és treballant, si no és amb ganes de tirar endavant.
És l'única forma, perquè pots fer dues coses,
o pots anar cap a baix o cap a dalt, no hi ha més.
I jo crec que és aquesta la idea.
Edgar, qui sou?
Que hem estat parlant de la lleteria.
Sabem que sou artistes que us moveu dins de les arts gràfiques,
però això és molt genèric.
Explica'ns una mica qui sou i a què us dediqueu cadascú.
Bé, la lleteria són un conjunt de joves creatius
que en el seu dia es van unir amb una necessitat comú,
que era la de tenir un espai on desenvolupar la seva feina i les seves idees.
Teníem, entre nosaltres, no ens coneixíem tots deu,
però hi havia diversos nexes d'unió, no?
I de la mateixa manera que em va arribar a mi la veu
per una companya que s'estava buscant un local per compartir,
doncs vam acabar els deu junts en aquest local, no?
Nosaltres som deu, tenim...
Hi ha dissenyadors, hi ha il·lustradors, hi ha fotògrafs,
dos nois que fan arquitectura efímera i jo que faig pàgines web.
Llavors, arrel d'estar tots junts, deu,
treballant de forma independent en principi en aquest local,
doncs inevitablement han sorgit sinergies que han fet
que comencem a treballar en equip
i ens han vingut feines també per treballar en equip
i, bueno, les hem dut a terme
i per sorpresa grata, sorpresa nostra,
doncs som un equip que treballem molt bé tots plegats
i que som capaços de...
que ens hem adonat que tenim molt més potencial tots deu junts,
tots plegats, que no pas de forma individual.
Crec que sou complementaris, en certa manera, no?
Sí, sí, sí, sí, és així.
Quina és la vostra filosofia de treball?
Vull dir, el vostre local està obert com si fos un taller
perquè la gent el visiti mentre esteu treballant o treballeu de portes en dins?
Bé, en principi treballem de portes en dins
i no tenim el local pensat avui per avui,
no ho descarto, però no ho tenim pensat com...
Jo és que jo vull posar alguna cafeteria o algun barri,
jo no sé com fer-ho, amb aquests baixos.
Mai se sap, això.
Si veiem comentaris al Facebook d'aquests darrers dies,
hi ha, per exemple, l'Ester que diu
les tapes són molt bones i originals,
algunes d'elles, molt bona fideuà
i tot sap millor si és per una bona causa.
Hi ha molts comentaris aquí, eh?
Per exemple, també, home, hi ha algú que també fa referència,
bé, diuen gràcies pel dia tan divertit ahir,
en fi, fa moltes, moltes referències, eh?
Creieu que va...
Ara parlàvem que hi va haver una gent molt diversa, molt variada,
també va haver un moment que va vindre l'alcalde,
fins i tot, no?
Jura Félix Ballester va estar per allà
i altres membres del equip de govern.
també veu una aproximació en aquest sentit, no?
Van estar per allà?
Crec que vam parlar amb vosaltres, amb algú de vosaltres?
Sí, bueno, amb nosaltres, sí.
Sí, sí.
De fet, és que va ser curiós,
perquè això va ser un dimarts, no, Edgar?
Dimarts.
El robo.
El robo.
Sí.
Nosaltres, el divendres, teníem reunió amb l'alcalde
de l'associació.
Vam tenir una reunió.
Dimarts va passar,
dimarts es va acudir la idea,
dijous, no sé què,
i divendres ja estava al cap, no?
I la reunió amb l'alcalde que hi ha,
després de parlar de l'aparcament,
del no sé què,
que vam treballar, vam...
L'aparcament és un dels programes que teniu allà.
Correcte.
Després de tot això, van dir,
i aquest tema sobre la taula?
Aquestes gent els hi han robat,
volem col·laborar, volem ajuda, tal i qual,
i l'alcalde des del primer moment es va dir,
què us fa falta?
Les taules, cadires, tal, tal,
i per part nostra ens van donar totes les facilitats.
Això, pensa que això fa dues setmanes,
vull dir que muntar aquest xarau
amb tan poc temps,
vull dir, sort que hem tingut ajuda de tothom,
i jo, personalment, jo a l'Ajuntament
li dono les gràcies per la facilitat,
perquè, de fet, això era el divendres,
doncs dilluns al dematí,
tenia un paper, tenia en Junta de Govern,
o com es digui, jo no sé,
i ja van dir, senyors,
aquest diumenge, festa tal,
necessitem tal, tal, permisos,
totes les...
jo li vaig dir a l'alcalde i t'espero,
et vull veure ja el dimetre.
Va vindre, va vindre.
I va vindre, i molt bé, molt bé.
Va comprar tiquets?
No ho sé, jo estava servint vermuts i paelles.
No ho sé, però el regeix tothom sé que en compraven, eh?
Sí, sí, sí.
El nom per la festa de l'any que ve el teniu allà?
No, no.
A dir-ho altre cop, com era?
Happening?
Milk Happening.
Milk Happening, dos?
No ho sabem.
Segur que n'hi haurà, no?
És a dir, va ser dia, data, a veure,
28 de febrer de l'any que ve.
L'últim diumenge de febrer serà.
Sí, l'últim diumenge de febrer de l'any que ve
hem de pensar que hi haurà una segona festa
en la base de Ripoll
i que segur que serà millor que aquesta, no?
Ostres, imagina't.
Si en cinc dies la que hem muntat en un any,
pot ser bestial.
Jo encara tinc una última pregunta
respecte a aquests col·lectius de gent jove
que acabeu...
No sé si és el teu cas,
però veig que són molt joves
o possiblement acabeu de sortir dels estudis
de disseny, pot ser,
o dels estudis d'art.
En dos casos, fa poquet.
Pot ser, no és el meu cas,
però sí, la de la majoria dels meus companys.
Hi ha molta gent així a Tarragona
i dins del vostre sector,
creieu que el sector de l'art gràfic
és emergent a Tarragona
i s'organitza com vosaltres en col·lectiu
o cadascú treballa?
O sigui, t'estic demanant que feu una mica
de radiografia de les arts gràfiques
a la ciutat.
Doncs, a veure, no puc parlar per mi
ni pel coneixement que tinc jo directe
a nivell d'amistats,
però sí pels meus companys de la llateria.
I crec que sí,
que a Tarragona el moviment,
els joves que ara tot just han sortit,
són joves que surten amb molt bona formació
i amb idees molt bones.
Realment es poden veure coses molt,
molt, molt xules fetes.
Es valora prou aquesta imaginació,
aquestes idees a Tarragona?
És difícil.
Treballeu? Teniu clients aquí a Tarragona?
Sí, sí, sí, tenim feina.
En aquests últims anys,
el tema de valorar una feina artística
a nivell gràfic
està sent més entès
per la societat en general,
però és una cosa que fa 10 anys
demanar uns diners per un logotip
o per el bonic que és,
o per el xulo que ho fas,
doncs pel fet de...
per la creació en si,
doncs això no es valorava.
D'uns anys enrere ara,
es valora bastant més.
Potser no tot el que s'hauria de valorar,
però jo crec que és una qüestió de temps
i d'anar treballant,
d'anar parlant amb la gent
i que la gent es doni compte
que òbviament els artistes...
S'ha de valorar també la feina dels artistes.
Veig algun paral·lelisme amb la cuina,
amb la bona cuina també, no?
És a dir que també
hi ha una feixitó de qualitat,
a vegades de disseny,
a vegades d'innovació,
i que això també ha de repercutir en el preu.
És a dir, no es pot oferir
tot això al mateix preu
que algú que no ho faci, no?
A quin punt?
Sembla obvi, no?
La qualitat té un preu, està clar, no?
I el producte nostre,
nosaltres treballem amb un producte
que té un preu.
però hi ha diferents nivells
de qualitat i de preu,
això és indiscutible, no?
Bueno, no ho sé, no ho sé.
El tema del preu i el restaurant,
tu t'has d'aixecar d'una taula
amb sensació d'haver anirat bé.
Jo la setmana passada
vaig estar al cèl·lel de Can Roca
i avui em preguntava un client
i el preu, i aquest és car.
Jo vaig marxar content,
amb la qual cosa no és car.
Home, és un restaurant en pots triar
entre, crec que més de 2.000 referències de vins, no?
Ah, ja, sí.
De memòria, dic ara.
Sí, sí, sí.
No, no, però vull dir que el tema del preu
amb els restaurants és...
A veure, amb el tema de la gastronomia
hi ha moltíssima incultura
i aquí sí que també falta moltíssim, no?
Però quan tu t'aixeques d'una taula,
quan tu acabes de dinar,
és la sensació que tinc ara en aquell moment.
Si algú vol duros o 4 pesetes, no existeix.
Vull dir, això està claríssim.
Vull dir, mariscades a 20 euros,
un país fresc no pot ser.
Però tenim, i en 30 segons, eh?
Tenim mercat elitista a Tarragona,
és a dir, creus que hi ha potencial?
Gent que busqui justament això
o ha d'arribar encara més?
Falta, falta molt.
Tarragona és una ciutat que no té un històric.
Falta molt.
Amb l'altre dia en podíem parlar, eh?
Amb l'altre dia podem tornar
i parlem amb tranquil·litat.
Estic molt contents de veure
que hi ha tanta activitat a la part alta,
de conèixer-vos a la lleteria,
perquè vol dir que entra sang nova,
i sobretot que l'Associació de Restauradors
de la part alta no us faci mandra res,
us enganxeu a tot.
Clar que sí.
Quintina, quin sac,
el Edgar Saume, gràcies per acompanyar-nos
i, en fi, us esperem abans de la festa l'any que ve.
Allà en parlarem.
A vosaltres, com vulguis.
Gràcies.