This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Bona nit
Bona nit
Aquella mirada tan bonita me deslumbrava
Aquesta veu que esteu sentit em pertany al Dani Barrientos.
Ell actuarà, estarà en concert aquest dissabte dia 4 de setembre
a dos quarts de 12 de la nit a l'Urban Sessió Terranova.
Entrada gratuïta i dins de la Setmana Cultural
que ens han organitzat des del barri.
Per parlar-nos d'aquest i d'altres actes tenim via telefònica
el president de l'Associació de Veïns de Terranova.
Ell és l'Eloi Rivero. Eloi, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal, com estem?
Molt bé, molt bé.
Comencem amb un plat, dic força suculent,
com és l'actuació del Dani Barrientos.
Però fem una cosa, si et sembla, explica'ns una miqueta
com va aquesta Setmana Cultural.
Quants actes teniu previstos?
Si fa molt de temps que organitzeu aquesta Setmana Cultural com a tal?
Mira, nosaltres, des que jo vaig arribar a la presidència
de l'Associació de Veïns de Terranova,
nosaltres a la Setmana Cultural el que fem
és intentar fer diferents concerts
i diferents actes, molt relacionats amb la música
i amb les noves promeses de la música.
Molt bé.
I aquesta és l'oportunitat, per exemple,
que li doneu al Dani aquest cap de setmana,
però abans havíeu tingut d'altres ritmes, no?
Perquè també havíeu fet concerts, si no recordo malament,
de hip-hop, de rock...
Sí, sí, sí.
O sigui, nosaltres cada any intentem agafar
un estil de música diferent.
Sí.
Fa tres anys vam agafar, vam fer un concert de rock,
dos anys vam fer una sessió de Tecno House,
l'any passat vam fer hip-hop i reggae
i aquest any hem cregut necessari d'un concert de pop-rock.
i com a protagonista està el Dani Barrientos.
El Dani Barrientos.
Recordem que és a dos quarts de dotze de la nit.
Aquest horari és perquè abans s'ha fet,
durant la tarda s'han fet altres actes,
que podem comentar, Eloi?
Sí, sí, sí.
Mira, a les 10 del matí...
Comencem...
Comencem matiners, eh?
A les 10 del matí,
perquè no s'adormi la gent,
que estigui ben desperta, sí?
Sí, sí, sí.
Comencem amb una gincama,
una gincama fotogràfica.
Sí.
Que, bueno, estarà molt bé.
O sigui, ha sigut una miqueta innovació.
O sigui, la gent tindrà cadascú la seva camareta,
que m'imagino que són d'aquestes d'utilitzar i llançar.
Sí.
I aniran per diferents llocs,
potser del barri o d'allà on els hi ha ells que guino per tu
i trauran una sèrie de fotos,
que vosaltres prèviament haureu més o menys marcat o no?
Sí, sí, sí.
Cada grup tindrà un plànol
i unes fotografies concretes de llocs concrets de tots els barris.
Sí.
I hauran de fer una foto,
tot el grup junt,
en aquell lloc concret.
haurem de demanar a algú que els faci una foto i...
Enoi, estava pensant que per allà pel barri
gent que s'hi veiem el dissabte,
gent corrent d'un costat a l'altre
buscant un punt determinat que no s'espantem,
que no passa res, que no passa res,
que no és aquesta gincana, no?
És la festa, és la festa.
No, però ara t'imagina que tu vas allà tranquil·lament,
que no saps res
i te trobes un grup de gent,
estil Nova York,
quan has de creuar en una altra vorera
i també tota la gent de cara
en contradirecció per entendre's
i dius, ai, jo no sé, si em sumo,
si ha passat alguna cosa
jo no m'he enterat.
El surto corrents.
El surto corrents,
que és normalment el que arribem a passar, no?
Al final sortim corrents
perquè no ens enganxin.
Després també tindrem a la una mitja
tindrem la parrilla popular
que costa un euro.
Ah, molt bé.
Això pensant a la crisi, crec, no?
Sí, sí, sí.
Després a les quatre i mitja
tindrem un karaoke,
per amenitzar una miqueta
després de la parrillada,
doncs amenitzar una miqueta a la tarda.
Per treure els gorgoritos
que tots tenim dintre, no?
Una miqueta.
La gent, no sé si és la primera vegada
que ho feu, això del karaoke.
Crec que no.
No, no.
Perquè a la gent els agrada molt
això de cantar.
El primer li costa molt,
però quan surt algú
que canta molt malament,
els altres ja com que s'animen, no?
Sí, sí, sí.
O sigui, al principi no.
No, al principi la gent
no vol sortir i tal
i després, bueno,
quan comença un
ja ha continuat tothom.
Ja teniu una miqueta
el cap de turc?
Aquell primer que trenca el gel,
ja el teniu agafat?
Normalment soc jo.
Què m'hi dius?
He estat a punt de preguntar-t'ho, Eloi,
però no m'he estrevit.
El primer, ja sabem tots,
directament hi ha una girada
de cap a tu
i tu ja te mostres voluntari
de pujar a fer la primera cançó.
Quina serà aquesta primera cançó?
La tens decidida?
Oh, encara no.
Encara no?
Encara no.
Jo dic perquè no sé si...
Es pot anar assajant amb temps,
que s'arriba el moment
i ja almenys fem-ho bé, no?
Fem-ho bé, que som el president.
No, sí, sí, jo em dispreso i tot.
O sigui...
Déu-n'hi-do.
O sigui que gairebé ho vius amb pròpia pell.
Sí.
Ho vius i ho pateixes a la mateixa vegada, no?
Sí, sí.
Molt bé.
A part també d'aquest karaoke.
Després tenim també un sopar germanor
que està tothom convidat allà a sopar allà al carrer.
Cadascú es porta a l'oseu
i sopem tots junts allà, abans del concert.
Recordem que es fa en una plaça tancada.
No, no.
No, no es fa a final allà?
No, a final és a fora.
Ah, perfecte.
Ja fas ben dir-m'ho.
Qui vulgui ja sap que pot venir,
pot passar per allà,
portar el seu sopar
i ha de disfrutar una miqueta
després del concert.
Eloi, ja tindreu que diràs per tots i taules.
Jo crec que sí.
Sí?
Home, sou uns quants, eh, de veïns allà a Torrenova?
Uns quants som, eh?
Per això, per això t'ho deia que sou uns quants
i si han de venir de fora, d'un i do, eh?
Haurem de tallar la nacional
fins a arribar allà.
Això pel que fa el dissabte.
Pel que fa el dissabte.
Fantàstic.
I després el diumenge
qui vulgui venir a la sangriada popular
a les 11 i mitja del matí
farem una sangriada popular
gratuïta.
Després qui vulgui presentar
una truita, un postre
al concurs de truites i postres
a la una del migdia.
A mi, és molt interessant.
Sempre és allò, no?
L'efecte culinari dintre de les festes
sempre tira molt.
A més, una manera també de pensar
en tots aquells xefs
que tenim amagats
i que de tant en tant surten
per coses tan puntuals com aquesta, no?
Sí, sí, sí.
I que sorprèn.
Sí.
La veritat és que
sempre fan uns postres
i unes truites molt bones.
I sempre hi ha el típic marit
que diu
Maria, això no m'ho fas a casa.
Sí, també em s'ho trobat.
Això pel concurs del barri sí,
però per casa
m'he d'esperar d'any en any
a provar aquesta truita, eh?
I jo no dic els postres
perquè aquesta també és un altre plat,
que Déu-n'hi-do.
També, també.
I està obert a tothom,
em comentaves, Eloi.
Tothom.
Tothom qui vulgui presentar
el seu postre
o la seva truita
pot anar perfectament
el diumenge
a la una del migdia.
I qui fa de jurat
qui són les persones
que s'encarreguen de dir
aquest m'agrada més,
aquest té un altre gust.
També som d'allà segurament
del barri
o de l'Associació de Veïns?
Sí, són de l'Associació de Veïns.
D'acord.
Tenim tres membres
del jurat.
D'acord.
Molt bé.
I són les persones
que una vegada
que ja estiguin
tots els postres
i totes les truites
ells fan el tast
i a partir d'aquí
ja passen en una llibretat
segurament la seva puntuació
de com anirà
el que creuen
que ha sigut
més bo
o menys bo, no?
Sí, puntua
tant
la presentació
com el gust.
Ah, fantàstic.
D'acord?
Hi ha dos premis.
Molt bé.
D'acord?
Sí, sí, sí.
D'aquesta manera
no només
ens mareem
en el que és
de gust
sinó també
a l'hora de presentar-ho
que quedi bonic
i que també es pugui vendre
pels ulls.
Sí.
D'acord.
Això és el concurs
de truites i de postres.
I després
a menjar
les truites
i els postres
tothom qui vulgui.
O sigui,
després ja ens podem quedar allà?
Sí,
ja podem agafar
podem menjar
les truites
que hi hagi
tastar-les
entre tots.
I aquí segurament
que la gent
s'hi volca
aquestes coses
porten moltíssima gent.
Sí,
sí, sí.
sobretot
o sigui
no sé
això de cuinar
i grups de nens
que agafen
i s'ajunten
i anem a fer una truita,
anem a fer un postre
i sí, sí, sí.
I aquesta mare corrent
darrere dels nens
amb les mans plenes d'ou
que havia caigut
de no sé què.
No, no,
és que aquestes coses
són molt divertides
quan es fan,
quan es presenten
i sobretot
quan es tasten
i queden boníssimes
i que no dubto pas
del bon gust
de la gent
de l'Urb.
de la Universació Torra Nova
però clar,
si me dius
que hi ha nens també
que ja comença
a haver una mica
de perill, eh?
Sí, sí, sí.
No, però, bueno,
s'esmenen una miqueta.
D'acord, d'acord, d'acord.
Això de cara al migdia,
hi ha alguna coseta més
a part del concurs?
Sí, després a la tarda
tenim a les 6.30 de la tarda
una exhibició de Tectònic.
Després a les 7
tenim una mostra de Hip Hop.
Sí.
que venen uns nois
a, bueno,
a ballar
i a mostrar els moviments
que, déu-n'hi-do,
de Hip Hop.
Bueno, el Hip Hop
és més
vindran a cantar.
Ah, a cantar, d'acord.
Sí.
Perquè també el ball de Hip Hop
que normalment
era com el Breakdrake,
ara no me'n recordo,
no me surt el nom.
Sí, el Breakdance,
el Breakdance, no?
Que s'utilitzava també
amb la música de Hip Hop.
Sí.
A veure,
després tenim a les 8
una exhibició de parkour.
És això,
dels nois aquests
que està de moda
de saltar...
Sí, sí,
que utilitzen...
Sí, sí,
que utilitzen els bancs,
les parets...
Sí, sí, sí.
És això, no?
Que utilitzen qualsevol material urbà,
diguem-ho així,
per poder fer els seus salts
i per poder allogar-se
d'un costat a l'altre
i amb l'ajuda de les mans,
els peus
i la seva agilitat.
Sí.
És això, no?
Sí, sí, sí.
I això ho farà
de cara a la dumanja a la tarda
i segurament que hi ha
de cara al final
que serien
aquests actes
d'aquesta setmana cultural.
Sí,
després
faran una exhibició de rap
al grup
Urbàndalos,
d'aquí de Tarragona.
Sí.
I ja està.
I al final,
a les 10 i mitja,
tothom,
qui vulgui,
farem la demanada d'aigua,
que nosaltres
fem la demanada d'aigua.
Anem pels balcons
de Torre Nova
demanant aigua
i, bueno,
els baïns llencen aigua.
Els llencen aigua i tal.
Ja prepares els covells,
les mangueres
i tot el que convingui des dels...
Els pares normalment
ja pugen
i ja ho tenen tot preparat.
Ja m'imagino, ja.
A més a més,
jo crec que és una de les parts
on els més petits de la casa,
la canalla,
és el que més disfruta, no?
Sí, sí, sí, sí.
Però moltíssim.
Però no la canalla solament, eh?
Home,
i algun pare que també, eh?
Queda ben dutxat, no?
Sí, sí, sí, sí.
I això serà a dos quarts
d'onze de la nit,
me'n deies,
a les 10.30 per allà?
Sí.
De cart, de cart.
I ja serà el colofó final
amb un bon bany de massa,
seria, no?
La paraula?
Sí, sí.
Fantàstic, fantàstic.
Eloi,
jo no sé quan fa que ets president
de l'Associació de Veïns Torrenova,
però per organitzar
el que m'estaves explicant
ha d'haver també molta gent
que ajudi,
que estigui integrada a l'associació.
Quanta gent treballa
per tots aquests actes?
Aproximadament,
allò que diguis-vos.
Mira,
ens movem entre el barri,
entre la gent que formem
part de l'associació,
que som uns X persones,
9 persones,
10 persones
que estan al capdavant
i després, clar,
tots els veïns que també ajuden, no?
Voluntaris.
Exacte.
I nosaltres,
en total,
som més o menys
unes 20 persones.
Sí.
Muntant tot,
preparant tot.
Fent trucades,
organitzant...
Sí.
Que m'imagino
que deu haver
una bona feina darrere, no?
Boníssima.
Una boníssima feina.
I a més a més,
després,
deu passar el casal de sempre, no?
Quan arriba l'últim dels actes
i veus
que tot ha funcionat molt bé,
que tot ha anat molt bé,
la satisfacció, no?
De poder haver treballat
per l'albanisme,
bueno,
pels veïns,
al cap i a la fi.
Per la gent
que gairebé
cada dia us trobeu, no?
La veritat és que sí.
I la veritat és que,
bueno,
doncs,
vulguis que no,
hi ha molta gent
que t'ho agraeix
i que s'ho passa molt bé
i hi ha uns altres
que no,
que són els típics,
no?
Sempre
no pot ploure
al costat tothom,
tampoc.
Aquests són com les meigues,
ja a tot arreu
i a veure-los a il·los,
no?
Sí.
ha de fer de tot.
que la veritat és que la gent,
sobretot els joves,
s'involucran molt.
també són els que us donen idees,
és a dir,
doncs mira,
l'any vinent
això ens ha agradat,
ho podríem tornar a repetir,
o de cara a l'any vinent,
en vez d'això,
podíeu portar allò altre?
Us donen idees d'aquest estil?
Sí,
sí,
sí,
sí,
sempre,
o sigui,
per tot.
I fins i tot allò que dius,
Eloi,
aquest any,
no sé,
no sé,
de cara a l'any vinent
ens agradaria això,
que pot ser?
Clar,
també s'ha de mirar
les alternatives
i com anem.
El pressupost.
Exacte.
I d'on es treu,
precisament,
el pressupost,
Eloi?
Què feu?
D'on es treu el pressupost
per organitzar
aquests actes
d'aquesta Setmana Cultural?
Doncs,
subvencions,
socis,
empreses...
S'ha de trucar
molt les portes,
no?,
pel que veig?
Sí,
i s'ha de demanar molt.
Ja m'imagino,
ja.
Doncs,
Eloi,
ja per acabar,
dir-vos que el temps
ens acompanyi,
avui està una miqueta així raro,
no li fem cas,
que jo crec que de cara
al dissabte i al diumenge
tindrem un bon sol
i podem gaudir
de tots aquests actes
que ens comentaves
i convidar tota la gent,
no?
Fes-me tu la invitació,
home.
Sí,
bueno,
ja sabeu,
esteu tots convidats
a Torre Nova
a disfrutar
de la Setmana Cultural
i Esportiva
de Torre Nova.
Fantàstic.
Doncs,
Eloi,
el que et deia,
que acompanyi el temps,
que tot vagi molt bé,
que vagi rodat
i esperem,
perquè no,
poder tornar a parlar
de l'any vinent
de molts altres actes
i que no només
es quedin
en un dissabte i un domenatge,
sinó que fins i tot
que comencin
a obrir la setmana
de cada,
no sé,
un dijous,
un divendres,
que també estaria molt bé,
no?
També estaria bé.
Més feina, eh?
Veus que t'estic donant
més feina encara, eh?
T'adones?
No, però,
un i que no,
quan veus que a la gent
doncs li agrada
i tal,
i participa
i ajuda
i tal,
no importa,
com si ha de ser
dues setmanes,
eh?
Sí, sí.
Una vegada ja posats,
donen igual, no?
Sí, sí.
I ja estem.
Doncs, Eloi,
moltíssimes gràcies,
bona feina
i millor cap de setmana
per a vosaltres.
Vale, moltes gràcies.
Gràcies.
Adeu-siau.
Adéu.
Adéu.
Que injusta que és la vida
Necesito olvidar
Necesito no pensar
Que injusta que és la vida
Necesito olvidar
Necesito no pensar
Tengo algo que no paro de soñar
Y no sé cómo expresar al mundo
Lo que quiero decir
Quizá lo intente en forma de canción
Gritaré bien alto
Por si me oye alguien
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!