La terra és plana, ho sap tothom,
però a les planes hi ha rieres, codinetes i turons.
Un altre dilluns, després de l'anterior dilluns,
que era festiu, que era el dia de tots sants,
saludem en Beta amb la seva secció La Terra és Plana.
Beta, bon dia.
Hola, bona tarda.
Bona tarda, més a dir.
Sí, perquè a més ara ja fem la secció a fosques.
Sí, això del canvi d'horari, malament rai,
perquè sembla que sigui, sempre ho diem,
però és que és la percepció dels primers dies,
que sembla que sigui més tard el compte.
I no ho és, són les 6 de la tarda només,
però és que, ostres, no ens acabem d'acostumar.
D'aquí a 3 mesos, quan ja ens hem acostumat,
és normal, i aleshores ens tornem a canviar l'hora.
El que sí que estan acostumats són els gins electrònics,
tots els aparets tecnològics, perquè ja fan el canvi sols,
els ordinadors, ja estem acostumats.
Bé, sí, n'hi ha que sí i n'hi ha que no.
A veure, això de la tecnologia, doncs,
depèn si va ser l'última, no?
He sentit dir que hi ha telèfons mòbils,
que sí, perquè tenen connexió a internet,
o perquè les dades que reben del seu operador ho fan possible,
però n'hi ha telèfons mòbils que són de primera generació que encara no...
I n'hi ha que són d'última fornada però que encara han presentat algun problema.
L'altre dia comentàvem el fet de...
I això també m'ha passat amb el televisió de la TDT,
que també no acaba d'actualitzar-se, perquè també...
No?
Sí, sí, sí, he tingut uns petits problemes.
Veu que també la cosa no acaba de...
Sí, perquè aporten l'hora.
Tu poses el comandament, canvies el canal,
i te surt, doncs, l'hora, la data, tota la informació del canal,
i és una cosa que havien canviat l'hora i a fer un dia,
i encara em sortia, doncs, una hora de més, no?
I llavors vaig haver d'agafar l'opció manual,
perquè l'automàtica es veu que encara no anava.
Vas haver de recuperar el llibret d'instruccions,
que això és molt trist, eh?
No, no, no, no me'n recordava.
Saps allò quan has de posar l'hora en funcionament?
Sí, sí, d'adjustar l'hora del televisor,
doncs, hi havia l'opció automàtica i manual,
i aquesta vegada l'automàtica, pel que sigui, doncs, no ha anat bé,
i coses de tecnologia, no?
Però bé, la qüestió és que, sí, evidentment,
a mesura que vagin sortint nous aparells, que ja els tenim, no?
La cosa fa que sigui més fàcil canviar l'hora,
perquè es fa de manera automàtica.
Però tot i així, els que ho han de fer,
aquesta operació, doncs, encara hi ha problemes, no?
Passa que, personalment, doncs, el canvi d'hora
sigui el cap de tres dies, però, esclar,
aleshores vas una mica benut tu, no?
Tu voldries que el canvi d'hora, si és automàtic,
fos el mateix dia, no el cap de tres dies,
quan els operadors decideixin fer-ho a distància.
Bé...
No era el tema que portàvem preparat, eh?
Però donat de si.
Però venia a compte amb això d'aquestes foscors
que tenim ara, que ens ha agafat una mica així,
cada any, no?
Allò, ostres, sembla que siguin les 11 de la nit, no?
No, no.
Tranquils, que encara queda molta tarda per disfrutar,
per fer coses, per gaudir d'això, de la tarda, vaja.
I una de les coses que us recomanem
és que siguiu escoltant aquest espai
que tracta de, com ha dit la Núria,
d'uns efectes secundaris que té la tecnologia.
En aquest cas, posem-li segona part
perquè ja fa uns programes,
ja fa temps que em van parlar d'això
de s'efectes secundaris, no?
En tornem a parlar
i aquest cop, doncs,
si l'altra vegada era una cosa una mica més seriosa,
ara, bé, també seriosa no,
però era una mica més realista,
aquest cop és una mica més surrealista.
Sí, perquè te diré, te diré,
en què consisteix aquest efecte secundari
que portem avui.
I és que hi ha una teoria,
per això que ho deixem així en surrealista,
hi ha una teoria que diu que Google
fa lentir l'agilitat mental.
És teoria, però, esclar,
corre per la xarxa, aquesta informació corre.
I nosaltres ens hem fet de so
i aquí a la Terrasplana
volem que vosaltres, els nostres oïdors,
també ens facin la pregunta
és cert que Google pot fer lentir l'agilitat mental?
A veure, hi ha científics
que estan fent aquest estudi,
tot queda així en estudi,
tenen les seves raules de pes, no?
i van enrere per justificar-se, no?
Van, en el moment que va aparèixer
la calculadora electrònica
i l'home, l'home dona,
doncs, va deixar de fer les operacions mentals
de càlcul, de números, no?
Allò multiplicar, sumar, dividir, restar.
Aleshores, què passa?
Sembla ser que també es va poder concluir
que la gent va ser una mica menys àgil
a partir d'aquell estri tan...
Útil, digui-li, útil.
Sí, sí, tan bo, tan útil, sí.
Perquè, esclar, ens hem mal acostumat,
el cervell se'n mal acostuma a les coses bones,
és allò que diem, no?
Ostres, tothom s'acostuma a lo bo, no?
I si és fàcil, encara més.
Aleshores, què passa?
Quan va sortir aquest estri,
la gent no tenia més remei abans que,
per exemple, 3x4, tal, tal, tal,
o agafar un paper i fer allò
com s'ensenyaven a l'escola quan érem petits, no?
I ara, doncs, agafes 3, una X, un 4,
ja està, ja surt, no?
I el cervell, doncs, ha perdut.
Ha perdut agilitat.
Bé, ha guanyat agilitat a l'hora d'anar fent els dits, no?
Sí, sí, sí.
Però a l'hora de fer les operacions...
De càlcul no ha perdut.
No.
Aleshores, Google, esclar,
està en la mateixa línia
perquè la informació abans de sortir a internet
és aquella pregunta també que ens fem moltes vegades.
Dic, com podíem sobreviure abans a internet?
Com també passa, com podíem sobreviure abans del mòbil?
Com quedàvem amb la gent abans d'haver-hi mòbil, no?
Doncs, doncs, són preguntes que també és difícil de contestar,
però anirem nosaltres pel que ens interessa, no?
La pregunta és aquesta, no?
Com ho feia la gent abans per buscar informació, no?
Doncs, era un procés que havies de pensar una mica, no?
Per exemple, si volies una informació,
havies d'anar a la biblioteca, a buscar una enciclopèdia,
fer servir el cervell, dir, ostres,
doncs, si em pregunten per això,
he de buscar la secció de ciències naturals,
però no, no, no.
I si és història, doncs, a veure,
de quina història es tracta?
Si és història moderna, història...
I d'una font te n'anaves a l'altra...
Sí, sí, ja feies servir una mica més...
Processaves diferent...
Sí, era un procés diferent, feies treballar el cervell,
perquè et preguntes,
ai, com ho cerco, això?
On hi he d'anar?
Ara, en quin procés hi he de seguir?
I després, a més, havies de fer el procés de sintetitzar la informació,
retirar la palla del gra i quedar-te amb el que necessitaves.
Sí, veig que m'escoltes, veig que em comprens, no?
Oh, clar.
Aleshores, doncs, esclar, avui dia a Google,
sí que...
A veure, la vida i miracles de Messi.
Pam!
I saps què passa?
Que el que acostuma a passar és que
t'enfies de les tres primeres entrades que trobes al Google,
i ja no busques més enllà.
Sí.
Ja no busques més enllà.
En aquest sentit, la Wikipedia també podem dir que ha fet molt de mal, eh?
Sí, sí.
Sí, doncs...
Bé, doncs...
Bé, no sé si estaràs d'acord,
però és una teoria que té els seus fondaments, no?
A veure, no diem que ens ens tornem més tontos, entre cometes, no?
Obrim i tanquem cometes.
No, no, no som més tontos,
però aquesta agilitat que teníem per fer certes operacions mentals,
doncs, ens ho donem tot a pensar.
És el que passa amb moltes qüestions, amb moltes qüestions de la vida.
Ens han donat una eina.
Sí.
Clar, la qüestió és saber-la utilitzar de manera que
quan ens faltés l'eina, saber-la utilitzar bé
i després que quan ens falti l'eina no ens faltin recursos, tampoc.
Sí, sí.
Però bé...
I això una mica MacGyber, més enllà de Google.
Sí, sí, però mira, veus, Núria,
que tot plegat ens porta a que aquests efectes secundaris
que fa que ens avanteixi aquesta agilitat mental,
fa que algú se'n beneficiï.
Sí, sí, sí, i hi ha empreses que se'n beneficia de això.
Per això aquí també se sustenta la teoria d'aquests científics
que diuen, possiblement, Google ha fet mal en aquest sentit.
I qui se'n beneficia?
Sí, que saps qui se'n beneficia?
Doncs els fabricants dels brain trainings,
aquells aparellets que te fan operacions mentals,
aquelles calculadores, aquelles...
Allò que...
Sí, brain trainings, o sigui, els entrenadors de cervells...
Val.
Saps què vull dir, no?
Sí, que moltes vegades es presenten en forma de joc, no?
Sí, això mateix, com si fos un joc, i doncs és per fer.
Sí, exercicis de memòria, de relacionar...
Això mateix, això mateix.
Doncs per què hem sortit d'aquest separeix?
Perquè estem perdent l'agilitat i ens hem d'entrenar,
i per què? Perquè, esclar, és com qui no va a córrer,
doncs se li queden escambes que no serveixen per caminar,
o qui no fa exercici, no?
Doncs el mateix, qui no fa servir el cervell,
necessita aquestes maquinetes per tornar-lo a...
Activar.
Activar, no?
Esclar, i per què han sortit aquestes maquinetes?
Perquè Google ha fet molt de mal.
Bé...
Ho diem amb un mig somriure a la cara, eh?
Bé, sí, sí.
A veure, per això dèiem que aquesta vegada,
la teoria aquesta, no la podem creure del tot, no?
Però bé, pensem-hi una mica, pensem-hi.
Com potser una part de raó tenen, no?
A veure, insisteixo, no vol dir que Google ens faci més tontos, no.
El que passa és que ens fa una mica mal acostumar
i ens fa relaxar amb aquestes coses, no?
Pensem-hi, eh? Pensem-hi.
Bé, és la notícia de capçalera que teníem,
però com fa poc hem tingut el dia de tots sants,
el dia de difunts i tot això,
havíem de buscar notícies que tinguessin relació
amb tot plegat en qüestió de funcions, no?
I aleshores, però nosaltres no volem parlar de funcions de persones
perquè, doncs, no és el cas.
Al nostre espai, doncs, no tracta aquestes coses.
Bé, si és un científic o una persona que ha fet molt de tecnologia,
ja en parlarem, però no, de moment,
no tenim cap il·lustre científic tecnològic que ens hagi deixat.
El que sí que ens preocupa és la defunció de la nostra identitat digital.
és una cosa molt...
Està netjat pels pèls, això, veta, què vols dir?
Sí, sí, sí, la defunció de la nostra identitat digital.
O sigui, la pregunta seria així.
Què passa amb la nostra identitat digital quan morim?
Què vols dir identitat digital?
Home, doncs tu, si tens Facebook, tu tens una identitat digital a internet.
O el teu compte de correu.
També. Això és la identitat digital.
Però és una pregunta que ara, amb això de tots sants,
la gent també s'ha preguntat, bé, a bones hores, no?,
però bé, bé el tema, no?,
haurien d'anar visitant el cementiri i van pensar,
ostres, i l'altra identitat, que també, com... què passa, no?
Com s'esborra?
Sí.
I qui l'esborra?
O sigui, la pregunta és aquesta, no?
Clar, perquè tu al registre ja constes, no?,
com que estàs mort, però al registre mundial d'internet,
que tens, a més, potser tens 10 o 12 identitats digitals diferents.
O sigui, quan mor una persona, s'ha de fer tot un seguit de tràmits
per notificar la seva defunció, una persona física, no?
A aquesta se n'hi afegeix un de nou,
o sigui, endreçar la identitat digital.
I és que, què passa amb els nostres perfils a Facebook i Twitter,
al nostre correu electrònic o blog, quan ja no hi som?
I aquí, doncs, hi ha una sèrie de persones que tenen opinió
que diuen la seva, no?
Per exemple, Genís Roca, que és director de Roca Salvatella,
és expert en identitat digital
i afirma que aquesta qüestió encara està poc definida
i és un repte nou i n'estem aprenent com a individus i com a societat.
No, és clar, és que...
Qui s'havia preguntat això fins ara?
Ningú, perquè és una cosa tan moderna que les preguntes arriben ara.
Ara, però bé, més val tard que mai, no?
Ens hi hem de posar perquè...
Què passarà, no?
Aleshores, segueix la notícia dient que és convenient
tancar els perfils d'una persona difunta,
però és possible fer-ho?
O sigui, és dues preguntes, no?
Si una cosa és que vulguis, que ja és complicat, no?
De dir què he de fer, i una altra cosa és que puguis.
Esclar, o sigui, s'ha preguntat això, no?
Hi ha diverses preguntes a l'aire, no?
Si és convenient tancar els perfils d'una persona difunta,
si és possible fer-ho i com s'ha de fer.
Aleshores, aquí hi ha un altre expert,
que és el director de Tecnologia i Cibercultura de Casa Àsia,
Javier Castanyera,
afirma que si deixes d'actualitzar
no fa falta que facis molt més,
perquè els continguts per si sols moren
i perden rellevància.
Ara, què passa amb totes aquestes anomenades escombraries digitals?
Es pregunta Castanyera.
Clar, aquests que ja no...
Clar, sí que la teva pàgina al final no la visita ningú
perquè no està actualitzada.
Sí, perquè no s'actualitza, evidentment.
Però bueno, ella està ocupant un espai.
És clar, però i les escombraries,
allò que repinyen i fan utilitzar la teva identitat,
que no sap si els robots aquests que repinyen,
identitats, si no saps si estàs viu o no estàs mort,
però te poden fer servir el teu correu,
la teva identitat per fer coses que...
Clar, i tu no hi ets aquest món
i és una mica delicat, no?,
que aquestes qüestions anomenades escombraries digitals
t'utilitzin fins i tot quan estàs mort, no?
L'opció més senzilla és redactar un document
amb les claus d'accés a les xarxes socials
on estem donats d'alta.
O sigui, és un document, doncs,
amb les claus d'accés
perquè els teus parents puguin entrar
i diguin, doncs, amb esborro i tot això, no?
Perquè, és clar, tu les teus claus d'accés
les tens a la memòria
o les tens apuntat a un llibret,
a un llibret, a un paper...
Fé una clàusula més en el testament.
Sí, sí, sí, sí, sí, sí,
un document amb les claus d'accés
i el beneficiari, doncs, que entri i t'esborri, no?
Això seria, no?
Google, Google ens queda molt lluny
en un racó dels Estats Units.
No saben que tu ets l'hereu legal d'aquella persona.
Pot ser qualsevol absorpador que diu
que t'esborri és mentida
i la millor solució és que el propietari del compte
pacti amb el seu entorn
a endreçar aquest tipus de coses
i és el que recomanen Genís Roca, no?
O sigui...
Clar, no serveix a que l'hereu digui
ei, Google, senyor Google, esborrem.
És que aquesta és una opció que seria, no?
Doncs, doncs, amb les claus d'accés,
però, esclar, a Google, que queda molt lluny,
doncs, no saben que tu et celebro legal, no?
D'aquesta persona.
Aleshores, una altra possibilitat
és pagar els serveis de webs com MyWebWheel
o LegacyLocker,
que han vist una oportunitat de fer negoci.
Oh, com dius ara, sí?
Com Brain Training, no?
Allò, aquelles màquines que agiliten el cervell,
doncs, aquí també han vist aquesta oportunitat.
O sigui, hi ha webs que es dediquen a fer testaments...
Sí, senyora.
Són pàgines pensades perquè tothom pugui fer
una mena de testament digital
en què quedi clar què passarà
amb els perfils oberts per a l'usuari difunt
a les diverses xarxes socials.
L'internauta que contracta el servei es pot triar
qui tindrà accés a les contrasenyes,
eh?, al beneficiari.
I com es tancaran els comptes al Twitter
o al Facebook, per exemple.
El que passa és que fins i tot no cal morir-te tant en vida.
Si tu vols donar de baixa un compte al Facebook,
almenys aquí sé que és així,
costa moltíssim.
Tu el dones de baixa, però allò continua apareixent encara.
Sí, sí, sí, costa, costa molt, costa molt.
Doncs, imagina't tu, en vida et costa...
Imagina't que... Clar, és un tema que avui,
avui, al mes de novembre del 2010,
n'hem començat a parlar, però seguirem parlant-ne
perquè s'ha de regular, no està regulat.
És un dels molts punts fosfos que hi ha
quan parlem de la xarxa.
I aleshores l'opció que donen és això,
el testament digital amb aquestes pàgines,
però esclar, cobrant i tot això.
Aleshores hauria d'estar regulat d'una manera
que no et sortigués molt car, no?
Bé, tu no te n'assabentaràs,
però que no passis aquesta càrrega
als que et segueixen, no?
Als que et segueixen, vaja.
És una cosa que en seguirem parlant
perquè, esclar, fins ara
aquesta pregunta no se n'havia fet,
però a partir d'ara,
a partir d'ara que estem tant
amb el Facebook, el Twitter i tot això,
pensem-hi, també pensem-hi.
I bé, i acabem amb una altra defunció,
però en aquest cas amb una defunció
d'un aparell tecnològic.
Sí, és que bé donat, no?
És que tots s'influen molt, no?
I Sony sembla ser que
ho va tenir molt present
a l'hora de pitjar l'estop del Walkman.
Ai, el Walkman?
Sí, el Walkman.
És que la companya japonesa
deixa de comercialitzar el mèdic reproductor
després de 31 anys de històries.
I aleshores, doncs, què va passar?
Doncs a finals del mes d'octubre,
gairebé tocant tots sants.
Després, insisteixo,
de 31 anys de vida,
Sony, l'empresa japonesa
que es comercialitza,
ha decidit deixar de fabricar
aquests dispositius al Japó
per centrar-se en els components digitals.
Els cassets portàtils nascuts el 1979
i pensats per poder escoltar música al carrer,
van revolucionar el mercat
i van arribar a vendre
més de 220 milions d'aparells.
Déu-n'hi-do.
Qui no n'ha tingut un?
Doncs, bé, per exemple,
el que us està parlant, no?
No n'has tingut?
Sí, sí, sí.
Ah, anava a dir,
és que qui més qui menys,
perquè, a més...
La pregunta, aquí no n'ha tingut ningú.
Això popularitzat,
hi havia de tots tamans,
de tots preus, vull dir...
Sí, sí.
El meu era estèreo,
perquè n'hi havia de mono,
el meu era ja estèreo,
era bonic perquè podia escoltar,
llavors,
com anava la música d'una auralla a l'altra.
Molt bé.
Sí, sí.
Amb gravador, també.
Bé, la companyia japonesa ha decidit
pitjar l'estop d'un dels seus productes mítics,
ja que, de fa temps,
ha centrat tots els esforços
en els productors digitals i no mòbils.
Perdó.
De fet, ha utilitzat el nom Wallman
per als seus productors digitals
i per a l'aplicació de reproducció de música
per a telèfons portàtils.
O sigui que,
mor la tecnologia analògica,
la de cinta de casset,
però el nom de Wallman,
com va tenir tant d'èxit,
home, és clar,
220 milions d'aparells venuts des del 79,
doncs ha continuat
amb els formats digitals,
fins a tots els mòbils.
Bé, és una notícia
que hem de certificar
la defunció del Wallman,
el de casset.
L'aparell.
L'aparell Wallman,
el de casset,
però dèiem això
que com Sony ha trobat
un nom molt comercial,
el segueix comercialitzant
en versió digital.
Però bé, 31 anys d'història
i aquí se queda la cosa.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
Aquí un munt de notícies
que m'has portat avui veient.
Es nota que portem dues setmanes
acumulades.
Sí, en queda una paralitzant
per la setmana vinent
perquè només diem el titular,
perquè ha sortit
una curiositat
que és possible
que hi havia gent
parlant pel mòbil
l'any 1928?
És una curiositat
que es corre per internet, eh?
Ai, sí, sí.
El 1928 hi ha gent
parlant pel mòbil.
Sí, parlant per mòbil
l'any 1928,
deixem la pregunta a l'aire.
corre molt per internet, eh?
Que m'entriga, que m'entriga.
Buscau el Google,
també feu servir el cervell,
eh?
Fer-lo treballar,
però buscau el Google
això de parlant pel mòbil
l'any 1928
i a veure què us sembla, eh?
La setmana vinent en parlarem.
I ara, doncs,
és el torn de fer
aquest viatge a vinília
i mai més ben dit
que és un vinil
i que va ser enregistrat
el mes de novembre, eh?
És que ve com
en ella el dit,
el mes de novembre
del 1986,
el mateix any
que Toreu una ràdio
veia la llum,
si sempre ho direm.
Va ser un 16 de febrer del 1986.
I bé, doncs,
aquest disc
porta per títol
Astres.
És de Lluís Llach
i no us espanteu,
és que Lluís Llach
va ser molt més
que un cantautor.
A ell,
a ell,
li hem d'agrair
que va ser
una de les primeres persones,
una de les primeres músics
aquí a casa nostra
que va introduir
l'aparell sintetitzador,
aquest aparell
que a nosaltres
ens agrada tant
per escoltar música, no?
i ho va fer l'any 75
amb el viatge a Ítaca.
I aleshores,
nosaltres,
com a homenatge
a aquest recursor
d'aquest so electrònic
a la música contemporània,
escoltem
la primera part
d'Astres,
que és una composició
en la qual, doncs,
s'hi recrea,
s'hi recrea
en aquests aparells
tecnològics, no?
I és això
que ens fa pensar,
ostres,
Lluís Llach
no era un cantautor,
no?
No, no,
era molt més.
I nosaltres,
a partir d'aquí,
li volem agrair
la tasca que va fer
a banda de les seves
cançons mítiques,
els anys 70,
doncs,
les músiques
que van venir després
dels 80 i dels 90,
no?
Aquestes músiques
avançades, no?
Ella hi és
de retirar
porrera al priorat,
no sé si treu una ràdio
i arriba allà,
però,
per si de cas,
li volem agrair
la tasca que ha fet
per la música
al nostre país.
I la mostra
és aquest,
Astres,
que, bé,
és una obra mestra,
nosaltres ens té
animorats.
Amb Lluís Llach,
avui tanquem la secció
a la Terrasplana.
Veta,
moltes gràcies.
A reveure.
Neixen els astres
amb el teu primer
que detecta el cor.
Neixen les albes,
canen amb els teus ulls,
obres la llum.
de la mer,
el troncã,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Per què neges de l'univers,
aprens la frevoleja del teu cos,
oblides que...