La Cuculmeca
La Cuculmeca
Tu parlaré en castellà, que ho passo molt malament.
Fes, fes, fes.
Entonces cada una se ocupa de su historia, de su parcelilla
y a donde uno no llega, pues allí estamos todos colaborando, sin problema.
La Cuculmeca va néixer, si no ho tinc mal entesa, el 2001
arran dels efectes de l'Urocamig,
que és quan, home, Nicaragua necessitava, no?
Era el crit d'ajuda internacional.
Bé, el 2001 és la primera referència,
però la Cuculmeca no es funda fins a l'any següent, el 2002.
El 2001, des de Tarragona, es va muntar una comissió de solidaritat
en la qual es van recollir ajudes
i es van enviar les aportacions que es havien recollit
per ajudar la gent que havia patit les conseqüències de l'huracà.
I arrel d'això, coneixem la Cuculmeca,
que és una ONG que està treballant al nord de Nicaragua,
al departament de Ginoteca,
i bé, li fem arribar aquestes aportacions
perquè la idea de la gent que ho ha recollit a Tarragona
era no fer-ho a través de governs
ni a través d'entitats així supranacionals,
sinó col·laborar directament amb ONGs
que oferissin garanties que arribava a les persones damnificades.
Arrel d'això, comencem a tindre una certa reivindicació
de la relació, primer només de coneixença,
i després ells al cap d'un temps ens demanen
si els podem ajudar en un projecte que tenien d'escola
i ens comencem a implicar, una colla d'amics,
cap de les dues som sòcies,
sí que som fundadores perquè estem implicades des del principi,
però no estàvem en llocs de responsabilitat en aquest moment.
En aquell moment una companya que es diu Esmeralda,
que és d'allò de Nicaragua, va ser la primera presidenta
que va començar una mica amb la ONG i una altra companya que es diu Alicia,
i a través d'elles vam conèixer la ONG, ens vam implicar més,
i a partir d'aquell moment ens vam constituir aquí a Tarragona
i hem anat presentant projectes, sobretot en el camp relacionat amb l'educació.
Per tant, el punt de partida seria això,
el fet que suposo que molta gent es va volcar quan l'horacà mig,
molta gent, però després vau ser uns quants, ja no tants,
els que vau dir, anem a continuar, anem a continuar ajudant a Nicaragua
i ho fem a través de la Cuculmeca.
Doncs sí, nosaltres, la nostra ONG és una ONG una mica diferent de la resta, no?
O sigui, hi ha grans ONGs que ho fan molt bé i fan moltes aportacions
i fan molt de treball, però nosaltres el que fem és que treballem només amb la Cuculmeca,
vull dir, amb aquesta ONG, fem una mica de delegació al nord d'una ONG del sud.
I llavors sí que hem vist que hi ha gent que potser no s'implicaria en una ONG gran,
que una mica la seva solidaritat queda, no sap molt bé on va parar
o no ho coneix de primera mà, en canvi amb una ONG així petita,
és fàcil conèixer de primera mà el que es fa, el que no es fa,
on s'arriba, on van a parar els diners, què s'ha fet amb aquells diners,
i hi ha molta gent que a nivell d'amistat o a nivell de coneixença
li expliques el projecte, li agrada i s'apunta a aquest projecte.
La mare de Cuculmeca, doncs, està a Nicaragua mateix?
Sí, a Ginotega mateix, al nord de Nicaragua.
Val, i només hi ha aquesta delegació tarragonina arreu del món o n'hi ha d'altres?
No, a veure, com a delegació sí, com a contactes i com a gent que treballa amb Cuculmeca n'hi ha més,
hi ha altres ONG aquí a Espanya, per exemple, Engenya Sense Fronteres ha treballat molt amb ells,
també UNICEF ha treballat amb ells, a nivell d'Europa tenen molta relació amb una organització que es diu
Sol d'Inxert a Bèlgica i també a Alemanya, vull dir, però que es digui en Cuculmeca només som la gent de Tarragona.
Què us uneix personalment a vosaltres dos amb Nicaragua? Per què Nicaragua i no alguna altra causa, quan hi ha tantíssimes causes al món?
Bueno, a veure, lo de Nicaragua fue por casualidad, fue porque apareció por aquí una persona, que era la Esmeralda,
que era una persona que vino de Nicaragua, y bueno, un poco nos lió, no sé, nosotros a través de Alicia, que la conocía,
pues hicimos una reunión un día, y por qué no ayudamos a esta gente, pues por qué no, y qué se puede hacer,
bueno, pues vamos a empezar a trabajar, ¿qué haremos? Pues unas cenas solidarias, y vamos a pedir, vamos a preparar algún proyecto,
pedir subvenciones, en donde podíamos ir, que de ese te habla María más que yo, y fue por Nicaragua como pudo ser otro sitio,
pero es que nos coincidió, y luego además, como los proyectos están relacionados con la educación,
a nosotros pues ya nos cogió un poco la parte sensible, y bueno, porque estamos muy implicados,
hay muchos maestros allí, y bueno, pues podía haber sido otra cosa, eh, pero bueno.
¿Quanta gent sou ara? A Cucolmeca, Tarragona.
A nivell d'associats, entre 85 i 90 persones.
Participant tothom més o menys activament, o hi ha associats d'aquells de...
sense cap mena d'expectiva, eh, d'escolta, jo m'associo, però no vinc gaire.
Doncs mira, és curiós, perquè l'altre dia ho parlàvem d'això, i sí que al llarg de l'any fem nosaltres,
el que fem és normalment una reunió mensual de la Junta Directiva, però oberta a la resta de socis,
i evidentment no venen tots els socis a la reunió, però sí que és veritat que des del principi
i vam començar a fer una festa anual, vull dir que aquesta és la novena vegada que la fem,
i en el moment de la festa, jo et diria que si no el 100%, el 95% dels socis s'implica i s'implica molt.
No només en acudir a la festa, sinó en l'organització, fer coses i tal.
A més, potser és la cara més visible de la Cucolmeca aquí a Tarragona, no?
És la festa. És quan sortiu al carrer i dieu, escolta, que hem estat tot l'any treballant,
des de darrere, sapigueu que existim, i participeu tots,
encara que no us vulgueu associar a l'ONG, escolta, veniu tots i participeu d'alguna manera.
Sí, sí, sí. És que, a més, a veure, la fiesta...
Ara, espera, espera, ui, és que tinc un montant de coses que parlar, que preguntaros.
Doncs pregunta-nos, pregunta-nos.
A veure, més preguntes. Bé, d'aquests de vuitantena de persones, d'associats,
quantes dones i quants homes?
Aproximadament, eh?
No els tenim contats.
És que em fa més que és una cosa de dones, això, o no?
No, no, no t'ho creguis.
Val, val.
El que passa és que les dones són més xeraires que els homes, això sí que és veritat.
A veure, jo no ho sé, perquè no ho hem comptat mai,
però jo diria que quasi, quasi el 50%.
Hi ha molts socis que és familiar, vull dir, a veure,
en el meu cas estem el meu home i jo,
i després els meus fills no estan associats perquè no estan treballant i no guanyen diners i no fan aportacions,
però el dia de la festa també col·laboren, penjant cartells, recollint no sé què,
ajudant-nos a servir al bar, vull dir, amb el que sigui necessari.
I amb la resta de famílies o de persones que estem associades també passa una miqueta això, no?
Llavors, clar, hi ha gent gran, jo també hi ha pares de socis que són molt grans,
però també volen posar el seu granet de sorra i també els agrada vindre aquell dia a treure el cap.
Que és una associació també pels membres que sou, com a molt familiar,
en el sentit que funciona el boca-orella, no?
Jo et conec a tu, jo hi soc, doncs vine a tu també.
Sí, no? Fa aquesta impressió.
La resta d'associats, doncs també, és Nicaragua com hauria pogut ser alguna altra causa.
Sí, segurament sí. El que passa és que l'UNEG, la Cuculmeca d'allà,
ens va oferir unes garanties que potser també ofereixen altres,
però amb la diferència d'aquesta la vam conèixer i ens va agradar, i potser una altra...
Us van explicar en què invertien els diners que venien d'aquí, ho vau veure sobre...
Ho hem vist, ho hem vist, l'embris créixer, han vist el que han anat fent,
han vist els resultats, alguns dels socis han anat allà,
vull dir, a veure, alguns... Tenim algú de Nicaragua, part de l'Esmeralda,
que hi van perquè, doncs, tenen els familiars, hi van a algun viatge,
però també altres socis han aprofitat de les seves vacances per anar-hi.
La coordinadora de la Cuculmeca de Nicaragua ha vingut algun...
no cada any, però quasi cada any passa per aquí a veure'ns i ens posa una miqueta al dia.
i avui en dia, encara que a vegades no funcionen els mitjans de comunicació tan bé com voldríem,
però Déu-n'hi-do del que funciona, i és fàcil veure els resultats i veure el que s'està fent,
i apreciar-ho, vull dir, no perquè t'ho expliqui ningú, sinó perquè tu mateix ho pots veure.
En definitiva és el que busquem molts dels ciutadans, que dius,
jo sí que voldria ser solidari, però és que m'agradaria ser solidari cara a cara,
no simplement donar uns diners que ja puc suposar de bona fe, que aniran a parar amb bones mans,
vull que aquells diners serveixin per alguna cosa, vull que serveixin per comprar un bolígraf d'una escola a Nicaragua,
a vegades és això el que busquem.
És que aquí sabem on estan, i com ja dic, el que ha dit Maria,
que han anat diversos socios en vacaciones, aquest any van 4 o 5 també,
i entonces vienen aquí, nos lo cuentan, nos traen pel·lículas, nos traen fotografías,
o sea que, a ver, nosotros estamos enterados y además lo vamos siguiendo el proyecto.
Ara, després us parlaré per projectes i per la situació actual a Nicaragua,
a veure què considereu vosaltres, que com està la situació, que és el que es necessita,
però, Áurea, que et veig amb el cartell, amb ganes d'explicar-nos què fareu dissabte.
A veure, la part més festiva, dissabte des de les 8 del vespre, el Passeig de les Palmeres,
novena, Festa Solidària.
Què vais a fer?
A veure, en la fiesta tenemos el menjar típic, que és el gallo pinto,
el arroz con la salsa de tomate y la carne, que és buenísimo.
Y los frijoles.
Y los frijoles, eso.
Luego tenemos un mercader, un mercadillo solidario, que esto, a veure,
lo que se vende allí es aportación de los socios y de los amigos de los socios
y de los padres de los socios y de todo lo que se ha enterado.
Allí hay libros, allí hay cajitas, allí hay cerámica, hay un montón de cosas.
Per tant, primera crida que fem a tothom.
Tothom que tingui alguna cosa per casa que sigui en bon estat,
susceptible de poder-se vendre, que els ho porti.
Sí, sí.
Si em permet, Lauria, en aquest apartat, no només els socis,
sinó que hi ha d'altres de gent professionals de Tarragona,
que tenen botigues, que també ens donen un cop de mà amb això,
i volem aprofitar que ens deixis parlar aquí a la ràdio
per agrair a l'Abacus, a la Ruta de la Seda, a la Mirona,
que ens han aportat, no només aquest any, sinó altres anys,
coses pel mercadet solidari.
La Ruta de la Seda ens dona unes coses estupendes,
l'Abacus també col·labora,
i és el moment d'agrair-los aquesta aportació que ens fan.
Que surt el gènere.
Sí, molt.
Sí? Vull dir, no és allò que dius al final,
ostres, ara què em faig d'aquestes caixes plenes de coses
que no he pogut vendre? No.
Tot va sortint.
Sí, quasi tot.
A lo mejor sobra algo, pero no.
I ahí, a ver, ho guardem per l'any que ve.
Clar, ho anava a dir.
Mercadet solidari.
També durant tot el vespre, des de les 8 fins tot.
Sí, bueno, el mercadet suposo que començarà una mica abans.
Penso que a partir de les 6 ja està, el mercadet.
Després tenim el servei de bar, precios popularíssimos.
I luego tenim venta de camisetas i tota aquesta història.
I luego, el més important, és que tenim música.
A veure, te vull dir els grups que van a actuar.
Sí.
Que són Defectos Secundaris de Arriondas, Asturias.
Són 5 xavalas que tocan de maravilla.
De Asturias.
De Asturias vienen.
És que ja som famosos, eh?
Tenemos lista de espera de un año pa' otro, ya, eh?
Luego tenim a Movimento, que Movimento és de Payaresos,
i ahí, pues, hi ha molts amics nostres que formen part.
I, ademà, el líder de Payaresos, que és el Suso,
és el que lo organitzat tot lo de la música.
Entonces, bueno, este año tocan ellos, que també ens fa moltíssima gràcia.
L'Extracto de Lúpulo, de Tarragona, que és molt conocida per la gent jove.
Clar, lo que pasa que a yo ya se me ha pasado un poco la rozpa a estas cosas,
pero bueno.
Y luego está Caso Cerrado, que son de Valsi,
y nos han dicho que son buenísimos también.
Y luego me parece que también tocarán De Feos Experiencia,
Experièns, que son, bueno, cuatro que tocan muy bien, muy bien, muy bien,
pero que no se han puesto en el cartel.
O sea, que aunque la gente vea los carteles, que sepa,
que hay colaboraciones.
Y, bueno, y que venga aquí la gente a comprar si quieren.
Sí, porque tenemos la opción de simplemente anar por allí,
pasejar, escolta, consumir,
com que va a fer una cerveseta en un altre lloc, en una terrassa,
us consumeixen a vosaltres,
fan el tomet, i mira, ja han a fer l'aportació solidària.
Claro que sí.
Escolten una mica de bona música.
Claro, nos pueden comprar una camiseta o una gorra.
I si ens volem quedar al sopar,
cal reservar etiquet, cal comprarlo abans.
Lo compramos allí, o sea, lo vendemos allí,
y además, ya te digo, son unos precios baratísimos,
además luego tenemos postre también,
o sea que unas tartas que hacemos nosotros,
que ya te digo, con una cervecita, con lo que se quiera,
que tenemos de todo, que es un bar muy surtido.
Muy completito.
Y además a precios muy populares, de verdad, ¿eh?
Como sabemos que lo que viene, la mayoría,
viene mucha gente, y vienen gente de todas las edades,
pero además luego, para la música,
siempre vienen gente muy joven, ¿no?
Y entonces, bueno, hay de todo, ¿eh?
Pero la gente joven es la que nos arrasa,
y entonces, pues, la gente joven no tiene mucho dinero.
Y bueno.
Tota aquesta feinada per arribar a unes xifres,
per exemple, l'any passat em consta
que a la festa vau recaudar 2.000 euros.
Sí.
Ja és això?
Jo ho trobo poquet, ¿eh?
Sí.
Lo que pasa que...
Potser heu de pujar els preus.
Sí, pero mira,
es que aparte de lo que podamos mandarles para allá,
creo que es muy importante que la gente nos conozca.
Y yo creo que la fiesta tiene estas dos vertientes.
Una, de todo lo que podamos recaudar,
que de verdad que lo necesitan muchísimo,
y con poco aquí, allí hacen muchísimo.
Sí, es que 2.000 euros aquí semblen poca cosa,
però després allà potser sí que...
Hace mucha cosa.
Y luego lo segundo es que la gente sepa que estamos,
algunos se nos afilian.
Luego, a ver, es que tenemos que hacerlo,
tenemos que hacerlo porque es una labor que estamos haciendo
y ya ha de conocerse.
A parte de que si conseguimos unas aportaciones,
o sea, de algunos organismos oficiales,
tienen que saber que bueno,
que nosotros lo estamos empleando bien
y que además estamos dando a conocer nuestra obra.
Us nodriu, suposo, dels associats,
que deuen pagar una quota anual o mensual?
Anual.
Anual, sí.
Us nodriu també del petit pessic de la festa solidària
i també de subvencions, suposo, no?
Sí, bueno, les subvencions per projectes determinats.
Llavors, nosaltres, la festa, per nosaltres és molt important,
però no és la nostra major font d'ingressos.
A veure, els 2.000 euros són nets, eh?
vull dir, una vegada ja ha pagat totes les despeses.
Llavors, sí que procurem, sobretot pels músics.
Els músics, la veritat és que des del principi,
que vam començar la mateixa festa,
a la Cuculmeca hi ha gent que toca
i hi ha gent que està relacionada amb el món de la música,
i llavors, de seguit vam tenir possibilitats
que la gent vingués a tocar, no?
I a la gent que ve a tocar li has d'oferir,
com a mínim que toqui,
no dic amb les millors condicions,
perquè tampoc ho podem oferir,
però sí amb unes condicions dignes.
Vull dir, aquells venen sense cobrar res,
venen i fan la seva feina,
i la fan molt de gust,
i a més a més, cada any es tracta de l'úplo.
Per exemple, és la tercera vegada
que col·labora amb les festes de la Cuculmeca,
i sempre ens diu, compteu sempre amb nosaltres.
Vull dir, hi ha altres grups que aquest any no han pogut,
però altres anys han vingut,
i ens diuen, sempre que feu ens ho dieu,
i si estem lliures vindrem.
Vull dir, llavors, clar, com a mínim,
amb aquesta gent els hi has de donar una base bona
perquè puguin tocar.
Per tant, una de les despeses grosses que tenim per la festa
és la part musical.
L'equip de so.
L'equip de so.
Que des de la ràdio s'entén perfectament
que és una part molt cara,
i, de totes maneres, la gent que ens ho fa,
ens ho fa també solidàriament i a un preu.
Però quins contactes teniu vosaltres?
Escolta, que uns feu els pastissos,
els altres, l'equip de so, ve de preu, els músics.
Però sí, si teniu un munt de contactes,
teniu una xarxa social fantàstica.
És que la gent és molt bona.
I, a més, quan l'expliques bé a la gent
el que estàs fent,
i que no és una tonteria,
que estàs fent molt, com molt poquet,
la gent és que col·labora,
és que hi ha molt bona gent al món.
I la gent jove, és que la gent jove
haig que se casse el sombrero.
A veure, quines coses hi ha per fer a Nicaragua?
Ara, si després de parlar de la festa,
entrem, si us sembla, en els projectes que hi ha.
Abans de tancar la festa,
amb la part dels agraïments,
l'Ajuntament de Tarragona,
que ens dona l'espai,
ens dona l'escenari,
ens dona una mica la possibilitat de fer-la,
que és el més important de tot.
Però també al complex educatiu de Tarragona,
de la laboral,
que ens deixa cada any la seva cuina
i el seu personal per preparar el sopar.
És un altre contacte.
És de contactes.
Del que estem molt orgullosos de tenir,
i que també des d'aquí volem agrair.
Això és la festa,
és la feina que hi ha al darrere, tot això, eh?
La feina d'escolta, de trucar,
de fer difusió,
de vinga, va, que de mi parlem.
No ho pots ni imaginar, eh?
I el que no ens cobra les meses,
que no ens deixa?
El Jofré.
El Jofré, que s'ha volgut molt bé.
No ens ho deixàvem.
No ens deixa les cadires,
les meses,
bueno, les meses per a nosaltres,
per a serveis,
perquè hay que menjar el plat,
no?, així, amb la mà, no?
Però...
Sí, és un sopar a peu dret, eh?
Però bo.
Bo.
I saps què passa?
Que quan ven,
com se fa llenya laboral,
pues ven uns contenedores
que estan totalment,
com se dir, higiénicos,
esterilizados,
i a més se mantén el calor,
o sigui, està molt bé, molt bé.
Per tant, és un sopar...
Amb garanties de qualitat.
No a lo hippie, que diríem,
sinó fet de restauració,
per entendre.
No, no, està bé
i a més ens ho fan molt bé, molt bé.
I a més,
sempre tenim...
Està la Leo,
que és una dona de Nicaragua
que està implicada també.
Vamos,
és que hi ha molta gent
que ens dona un cop de mà,
perquè si no,
seria impossible.
Quante temps porteu preparant
aquesta festa?
A veure,
nosaltres normalment
la primera trobada
la fem al març,
i llavors
al principi
ens reunim
cada 15 dies,
i al final
l'últim mes i mig
ens reunim
totes les setmanes,
i cada setmana
anem distribuint tasques,
i la setmana
cohesent repassem
a veure
si s'han complert
els deures,
i tornem a donar tasques
per la setmana següent.
I després,
ja t'he dit
que amb la festa
s'implica moltíssima gent,
i ja després
de tants anys
de fer-la,
doncs,
bueno,
cadascú sap
la part que li toca.
Aprofita la seva parcel·la.
La part de fa un parell d'anys
que comptem
també amb un company vostre,
que també
ens ha acompanyat
alguna vegada
amb la música,
no sé si el coneixes
musicalment,
el Peixeta Falla,
que és el que ens fa,
ens ajuda a fer la difusió,
vull dir,
clar,
anem estirant una mica
de tot el que coneixem,
i del que coneixem
traiem
tot el millor
que podem treure.
Molt bé,
així funciona en ONG
casolana.
Sí,
casolana.
Sí,
no, no,
que té el mèrit,
eh,
de tenir aquest punt casolar
tangible,
que el pots tocar.
Parlàvem abans
això dels mil projectes
que hi ha per fer
a Nicaragua.
Digueu-me'n alguns
que vosaltres
sapigueu
que estiguin en marxa.
Em sembla que
es basen
els projectes
de Cuculmeca
en qüestions
d'educació,
qüestions socials,
bàsicament.
Sí,
la Cuculmeca
toca més camps,
o sigui,
la Cuculmeca
és una associació
que el que fa
és
educació,
però també fa
participació ciutadana,
també fa
ecologia,
i també
intentar
crear xarxes
en la qual
la gent
per ell mateix
pugui anar
superant
tota la
pobresa
que hi ha allí.
Però nosaltres
sempre ens hem centrat
més en el tema
educatiu,
vull dir,
nosaltres som conscients
que aquí a Tarragona
no som una gran ONG,
som una ONG petita,
tot i que participem
amb la Coordinadora
d'ONGs de Tarragona
i també estem
al Consell Municipal
de Cooperació
de Tarragona
de l'Ajuntament
de Tarragona,
però sí que
no pretenem
tampoc
abarcar més
de lo que
podem,
vull dir,
nosaltres no som
professionals ningú,
cadascú té
la nostra feina
i tenim altres coses
que fer
a part de l'ONG,
llavors hi dediquem
tot el temps
que podem,
però sempre
des d'un punt de vista
no professional,
i llavors
baix d'aquest punt de vista
tot i que l'ONG
abarca més coses
i té projectes
en molts àmbits
nosaltres sempre
hem tirat
per la vessant educativa
en aquest moment
tenim
un projecte
que vam acabar
un molt maco
l'any passat
que es diu
Progedes
que era
desenvolupament
per a l'educació
que era
portar una mica
més enllà
el que sempre
ha fet la Cuculmeca
que és
donar educació
als nens
que estan fora
del sistema
o sigui
els nens
que estan fora
del sistema
la Ginoteca
té un ventall
d'edat
de nens
de
una franja
d'edat
molt jove
i
amb una
població
molt dispersa
vull dir
hi ha molta població
que està
zones rurals
en què no
no arriben
les escoles
no arriben
les escoles
o arriben
només
a un nivell
molt baix
llavors
a partir
a partir dels set
o vuit anys
surten
del sistema
més del 50%
dels nens
i acaben
treballant
a les plantacions
de cafè
es casa
molt jove
es tenen els fills
molt joves
hi ha moltes famílies
només amb la mare
i els nens
vull dir
molt d'estructurar
tot
llavors el que fa
la Cuculmeca
és intentar
que ells aprenguin
a ajudar-se
a si mateixos
i llavors
vam treballar molt
amb aquest projecte
Progedes
que va durar 4 anys
i jo penso
que va ser molt maco
i que
tant la universitat
com l'Ajuntament de Tarragona
ens van donar suport
amb aquest projecte
amb diferents edicions
en el qual
a través de la xarxa
que hi ha pública
és
perquè és qui realment
ha de donar l'educació
i no l'has d'intentar suplir
però sí
el que va fer la Cuculmeca
és donar suport
amb aquesta xarxa pública
a nivell de recolzar
els mestres
a nivell de recolzar
el material
i també
de recolzar els pares
i recolzar els nens
a procurar
que no sortissin
del sistema
i si hi havien sortit
que hi tornessin a entrar
això és
va ser un projecte
que
ells ja havien començat
a nivell
primer
més petit
amb plantacions de cafè
que a través
d'acords
amb propietaris
de cafetals
doncs
aquesta
i fent-ho
llavors directament
la Cuculmeca
donaven
l'educació
per a aquests nens
però després
això
es va fer
amb un acord
amb el departament
d'educació
del govern
de Nicaragua
i amb una xarxa
més àmplia
i a més a més
abarcant dos departaments
el de Ginotega
i el de Matagalpa
que és del costat
de Ginotega
a la part més
més rural
de Matagalpa
ja ens hem una mica
la idea
la radiografia
almenys
d'aquest projecte
educatiu
i després
aquest any
a l'últim guiar
que estem ara
hem donat
un pas més
i ara
s'estan analitzant
tenen un projecte
d'anàlisi
de resultats
perquè Nicaragua
està en aquest moment
intentant
fer una reforma educativa
i una reforma educativa
en la qual
se vol comptar
no fer una reforma educativa
des de dalt
sinó que es vol comptar
les experiències
que s'han portat a terme
amb experiències
que han tingut èxit
i l'experiència
de la Cuculmeca
nosaltres pensem
que ha tingut èxit
i llavors
és un projecte petit
en aquest moment
no és un projecte gran
sinó un projecte petit
que aquest altre
que t'estava explicant
no col·laboràvem
només nosaltres
sinó que
s'arrabien
subvencions
d'altra gent
d'altres organitzacions
en canvi aquest
l'estem portant
des de Tarragona
només
que és un projecte
amb grups
petits
que estan analitzant
les seves necessitats
estan fent
demanant
el que volen
vull dir
nosaltres pensem
que hem de tenir això
i és que
aquestes resultats
és el que s'està
intentant
que amb la reforma educativa
s'hi tinguin en compte
i jo quan el vaig veure
quan ens el van explicar
que volien fer aquest projecte
vaig pensar
aquest projecte
és la lluna
però és una lluna
que hem d'estar
intentant
a veure
si la podem aconseguir
està bé la situació
a Nicaragua
com perquè hi puguin actuar
ONGs
com perquè hi pugui haver projectes
bueno
hi ha receptivitat
en aquest sentit
hi ha hagut alguna dificultat
o sigui
hi ha hagut problemes
a l'inici
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de
de la
quan va guanyar
va guanyar
els andinistes
van guanyar les eleccions
i hi ha hagut problemes
amb ONGs
i la Cuculmeca
com altres
també va rebre
una mica
aquest
com podríem dir
sí
no
aquest
diversi que va haver
una mica
entre
el govern
i les ONGs
el que passa
és que jo penso
que s'ha reconduït
i jo penso
que la Cuculmeca
a nivell
d'educació
té molt de prestigi
dintre
de
del que és
Nicaragua
ha treballat
en organitzacions
molt importants
en l'organització
de treball
a nivell
mundial
ha treballat
en projectes
molt grans
i penso
que
té
tant
suficient prestigi
com que
per el que hi diu
se l'escoltin
i li facin cas
a veure si és veritat
i a veure si podem
doncs també
alçar la veu
des d'aquí Tarragona
i participar
d'aquesta manera
amb els projectes
educatius
en què esteu ficats
la Cuculmeca
a Nicaragua
recordeu
Festa Solidària
novena edició
aquest cap de setmana
de la Cuculmeca
Festa Solidària
amb Nicaragua
a veure que m'aclareixi
a les vuit del vespre
a partir de les vuit del vespre
al passeig
de les palmeres
de Tarragona
amb música
amb sopar
típic
de Nicaragua
amb servei de bar
Mercadet
Mercadet
i amb alegria
i amb moltes ganes
de passar-nos-ho bé
Aure Bujani
Maria Roig
moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
a tu
a tu i gracias
o
escú
es
de
a tu
a tu