.
Quan falten uns 20 minuts perquè siguin les 6 de la tarda,
nosaltres ens posem en ruta i hem estat tota la setmana
per la població del Berguedà vagar.
I avui toca demanar les claus del poble.
Del poble, sí, un poble en el que hem conegut moltíssimes coses.
Hem passat pel centre medievali dels càters,
hem fet la ruta de les Bons Homes.
Què més vam fer, Núria?
Vam anar al parc natural del Cadí Moixador.
Sí, sí, sí, sí.
Vam fer tots per l'entorn del municipi, diverses excursions.
I vam parlar del rescat de les 100 donzelles.
També, que es farà en Guany a Vilaseca,
ciutat de Germanada, en Begà.
Us hem parlat d'això i de moltes més coses.
Ja ho volíem acabar de rubricar-ho
i és per això que ara volem demanar les claus.
Volem parlar amb la responsable, amb la secretària d'alcaldia,
que és la Pilar Perdigó.
Pilar, què tal? Bona tarda.
Bona tarda.
Quin temps tenim per Begà?
Home, hem tingut molta pluja tota aquesta setmana.
Ara està fent sol, però la temperatura és baixeta, baixeta, 12 graus.
Pilar, tu treballes a la secretaria de l'Ajuntament,
per tant suposo que remenes papers amunt i avall, no?
Sí.
Entre altres coses, moltes coses.
Escolta, teniu molta activitat, no?
Perquè amb la de coses que organitzeu
i tot el patrimoni que gestioneu, que no és poc.
Sí, sí, s'ha de reconèixer que en tenim molta.
Vull dir, Begà, per ser una població tan petita,
perquè en total som 2.300 habitants,
és que tenim més de 20 associacions, 20 entitats.
Vull dir, que quan no és una cosa, és una altra.
Vull dir, és un no parar aquí dalt.
Home, i ara amb les festes de la baronia de Pinós,
que també n'hem parlat, déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Aquella setmana sí que allò ja és per parar boig.
Però, bueno, vull dir, al final acabes molt cansat,
però quan tot surt bé, ja és la recompensa.
Pregunta així, una mica psicològica.
Pilar, com són els habitants de Begà?
Quin t'anar tenen?
Perquè, clar, hem llegit tant sobre els bons homes,
sobre els càters, que una ja se'ls he...
Us imaginem així.
Bé, aviam.
Alguna cosa queda, no?
Aviam, els bons homes,
això ja fa molt de temps que va passar,
doncs pràcticament 800 anys i així.
Aviam, Begà és una població de muntanya.
Va ser una població industrial
durant principis del segle XX,
pràcticament fins a finals.
Aquí hi havia mines, hi havia tèxtil,
però, bueno, a poc a poc,
doncs, bueno, com tota la resta del país,
les mines s'han tancat
i el tèxtil també ha anat desapareixent.
Queda molt poqueta cosa.
De, bueno, d'agricultura,
doncs poca cosa,
perquè aquí és d'un clima fred
i no es que doni gaire.
La ramaderia no és que n'hi hagi massa,
però encara en queda.
És clima de muntanya, no?
Clima de muntanya fred.
Sí, sí, estem a 800 metres sobre a nivell del mar.
és clima de muntanya mediterrani,
perquè som a l'Avesant Sud,
però, bueno, són hiverns freds, freds, freds.
Quina és, doncs, la font econòmica
que fa moure vaga actualment?
Perdó?
Sí, quina és la font de riquesa,
la font econòmica que fa moure vaga?
Aviam, ara, últimament, també,
bueno, hi ha hagut molta...
a la construcció,
hi ha...
i al sector serveis més que res.
Volem ser una vila, vull dir,
com que tenim tants encants naturals,
ens volem abocar al turisme,
però, bueno, això és un pas,
una reconversió lenta.
De tota manera, esteu...
sou privilegiats, en certa manera,
perquè esteu molt a prop de,
diguéssim, de grans nuclis d'atracció,
com pot ser, doncs,
l'àrea metropolitana de Barcelona
o Tarragona mateix.
Vull dir que som relativament a prop, eh?
Vull dir que es pot fer una escapada...
Sí, sí, molt a prop, molt a prop.
Des de l'obertura del túnel del Cadí,
ara fa 25 anys,
estem a una hora i mitja
de la Corporació Metropolitana,
vull dir, de Barcelona, de Sabadell,
Terrassa, Hospitalet...
O sigui, que està molt bé.
Això és el que ha potenciat, també,
que a vegades hi ha molta segona residència
i, bueno, d'això,
degut a que estem tan a prop
de la Corporació Postmetropolitana.
I de Tarragona, també, eh?
Perquè Tarragona...
De Tarragona, també, dues hores.
Un periodo d'horetes.
Dues horetes i, vull dir, fins a Tarragona.
Escolta'm, i mira,
ens escolta molta gent de...
Molta gent, espero que sí, eh?
David Lasseca, d'aquí del Pau al costat.
Espero que sí.
Que esteu a germanats, no?,
des de fa alguns sants.
Estem a germanats, vull dir,
avui ja des de l'any 93.
Des de l'any 93 que es va signar el protocol,
perquè, bueno, compartim la llegenda,
us l'ha explicat aquesta setmana a la llegit.
Sí, sí, sí.
I, bueno, aquest any,
el que he sentit que ho deia,
és que aquest any la representació dels rescates
fa a Vilaseca.
L'any passat es va fer vegà,
aquest any els toquen a ells.
Els Vilasecans són bons anfitrions vostres,
perquè parlen molt bé de vosaltres, eh?
Ah, moltes gràcies.
Nosaltres també.
Cada cop que hem baixat aquí,
doncs la veritat és que ens han tractat molt bé, molt bé.
Com la feu, aquesta representació,
quan us toca a vosaltres organitzar-la, eh?
Aviam, la veritat és que l'organització,
vull dir, és molt complexa,
perquè, vull dir, intervé més de 100 persones.
La major...
Bueno, tots, tothom, els actors, directors,
tot és voluntariat.
O sigui, que aviam trobar 100 persones
que vulguin fer d'actors, vull dir,
i els assajos, i vull dir, diferents escenes.
Els papers protagonistes,
doncs, bueno, són pocs, com de tota l'obra,
però hi ha molts figurants,
vull dir, hi entren pràcticament 80 figurants,
vull dir, hi entren fins i tot cavalls, escena...
La veritat és que és espectacular.
És com una obra de teatre a l'aire lliure, no?
No, no, és que es fa a l'aire lliure.
Es fa a la plaça Porxada,
que és el centre, el nucli medieval,
que és una plaça molt gran que hi ha,
molt gran, molt gran,
perquè per ser del segle XIII,
no, no, que vull dir, es pot fer,
es pot fer perfectament allà, es fa allà.
Una qüestió, Pilar,
com es transforma el municipi
durant la festa medieval?
És a dir, crec que és el cas de setmana
del 17 i 18 de juliol, no?
Sí, aquesta setmana, aquest enguany cau el 17 i 18 de juliol.
La veritat, doncs, bueno,
és que tot el nucli antic,
vull dir, és un nucli antic gran
i, a més, vull dir, molt racional,
tot són illes, vull dir, molt quadrat, molt...
La veritat és que, vull dir, transforma,
sembla, vull dir, que canviïs, vull dir, d'època,
perquè, vull dir, el marc hi ha el temps,
el marc i llavors, doncs,
és qüestió de posar les parades,
tothom hi col·labora,
tots els bars, tots els establiments,
doncs, es guarneixen amb coses de l'època,
els bars canvien, doncs, les cadires de plàstic
que fan servir avui en dia,
doncs, tothom treu cadires de fusta,
es transforma, vull dir, completament.
La veritat és que, vull dir, creuar,
vull dir, quan entres al mercat medieval,
vull dir, fer un pas, vull dir,
que, bueno, de cop i volta a l'edat mitjana.
Déu-n'hi-doi, també amb aquesta festa
suposem que hi participa bona part del poble, no?
Sí, sí, sí.
Sobretot ara també s'ha creat una...
Ara, no, fa un parell d'anys,
s'ha creat una associació d'artesans
que també són pràcticament i l'entitat
vegà medieval, que són els que organitzen,
que els que porten el pes.
L'Ajuntament hi col·labora,
col·labora econòmicament amb la brigada,
però l'organització i tot això
la porta a vegà medieval
i tots els artesans,
i col·labora amb moltíssima gent.
Vull dir, la majoria de feina
és treball voluntari, eh?
Que això, vull dir, s'ha d'agrair molt.
Doncs ja tenim, per una imatge,
per una part, la imatge de vegà
com aquest residu medieval
que exploteu i que reviviu
any rere any amb aquesta festa medieval.
Per l'altra part,
això que tu hi fes referència
a tota la riquesa natural que teniu
i jo crec que hi ajuda molt
el fet que sigui una de les portes
del parc natural del Cadí Moixeró.
Sí, sí, sí.
Bueno, quan es va crear
el parc natural als anys 80,
bueno, doncs es va triar
a vegada que fos, vull dir,
la porta d'entrada, eh?
Aquí és on hi ha la seu,
la seu del parc,
que està aquí a l'edifici.
El parc es pot entrar,
vull dir, no hi ha una porta física,
per dir-ho d'alguna manera,
vull dir, són muntanyes,
pots accedir-hi per molts llocs,
però, bueno,
vagar, vull dir,
és on hi ha el centre d'interpretació,
llavors, doncs, bueno,
molta gent ve aquí
per recollir informació,
per poder fer excursions,
el que passa que el parc és molt gran.
Aquí es pot fer,
també es pot fer,
també hi ha una bellbè,
a l'altra banda,
a la Cerdanya,
o sigui que pots anar,
però, bueno,
el principal és vagar.
Una qüestió, Judit,
abans que...
Ai, perdó, Pilar,
abans que se'n s'oblidi,
perquè volíem des d'aquí
agrair l'esforç
que heu fet des del municipi,
perquè, Déu-n'hi-do,
tenim un cap de setmana de premi.
Ens ho heu deixat tot
esplènic, eh?
Sí, sí,
és el més complet que han regalat.
La Judit Puig aquí
ha fet una feina ben feta,
perquè, mira,
tenim dos hotels,
l'hotel El Blat,
el Cal Amagat,
tres restaurants,
el restaurant Niu Nou,
el restaurant Cal Escrivà,
el Cal Batista,
que també s'ha d'abocat,
les entrades
pel Centre Medieval i dels Càters,
per les sales pintures
del Palau de la Pinosa,
per la Divisó de la Parc Natural,
la visita també en Citgoi
pels vols de la Vila
amb altitud extrema,
aquesta empresa que teniu aquí
d'Esport Aventura.
Déu-n'hi-do, eh?
Sí, bueno,
això demostra que,
vull dir,
que la capacitat turística,
que la gent es vol donar a conèixer,
vull dir,
que això és important.
Estic contenta de...
Jo això, veus,
no m'ho havia comentat la Judit,
però estic contenta
que tothom hi hagi volgut participar.
Mira,
pensa que portem 13 concursos
i aquest és el més completet.
Doncs moltes gràcies,
estic contenta.
És el més completet.
Escolta,
una qüestió,
abans em preguntava,
per la ruta dels Bons Homes,
noteu que passen peregrins per aquí
o turistes que fan la ruta
i que s'allotgen,
per exemple?
Sí, sí,
això sí,
això és més hotel,
el que, bueno,
la Judit us ho ha comentat,
aquesta ruta té
190 i escaig de quilòmetres
i, bueno,
nosaltres som final d'etapa,
tant si fan de pujada o de baixada,
si fan de, bueno,
que van cap a França,
doncs venen del cantó de Gossul
i si venen de,
ho fan al revés,
ve de Vallver-Vegar.
Són aquestes etapes,
no és que siguin molt llargues,
però, bueno,
és clar,
sempre has de caminar
set o vuit hores,
doncs aleshores,
doncs aquests caminants
ens arriben a la tarda,
és clar,
perquè hem caminat
durant el dematí,
moltes vegades fins i tot
han de dinar sobre la ruta
i sí que ho noten,
però vull dir,
molt, molt no,
no,
perquè com que molta gent
a vegades,
o arriba massa al vespre,
moltes vegades els hotels,
els hotels són els que saben més
d'aquests peregrins.
I de fet,
Pilar,
en general,
quin tipus de turisme teniu
i d'on venen,
suposo que oferiu
tantes coses diverses
que deu ser turisme
també molt divers,
no?
Sí, sí,
molt.
Per exemple,
pel Centre Medieval
i dels Càters,
el turisme que ve,
vull dir,
la majoria de gent
que ens ve
és de la Corporació Metropolitana,
gent que està interessada,
perquè en tot això
ara de càterismes,
vull dir...
Sí,
s'ha posat molt de moda,
ja com una rebeixfanya mística.
Sí, s'ha posat molt de moda,
llavors vull dir,
la gent hi té interès,
no?
I la veritat és
que el centre
té uns plafons a fora
que un es pot fer
una idea molt clara,
està molt ben explicat,
és molt didàctic
i un es pot fer
una idea molt clara
del que va ser el càterisme
i del que va suposar.
Aleshores,
a partir d'aquí
hi ha gent que vol aprofundir,
hi ha gent,
doncs, bueno,
com això ja en té prou
pels càters.
Llavors,
nosaltres també tenim
molt turisme de muntanya
perquè aquí,
la veritat és que
la capacitat d'excursions
que hi ha,
vull dir,
és molt gran,
molt apta per tothom,
per turisme familiar,
pels que volen fer alta muntanya,
o sigui,
que tenim una mica de tot.
Bons Homes,
ve molta gent estrangera,
molta gent,
perquè,
i sobretot caminen sols,
o sols,
o vull dir,
o cavan dos,
ve molta gent d'Holanda,
molts alemanys,
ara comencen a venir anglesos,
el tipus de turista que ve,
la majoria és de mitja edat,
pel que sembla
ben situat econòmicament,
i aleshores,
perquè el camí,
més que res,
a part del camí dels Bons Homes,
el camí és com sempre,
el que en fas tu amb tu mateix,
és aquestes,
vull dir,
aquests quatre o cinc dies,
o sis,
que pots dedicar
a caminar per la muntanya tu sol,
i vull dir,
totes les reflexions,
el teu camí interior,
per dir-ho d'alguna manera.
El riu com baixa,
el Bastareny,
baixa ple?
Uf,
pleníssim,
tenim el pantà de l'Avells a tope,
ja l'han de deixar anar a l'aigua,
perquè,
vull dir,
en baixa molta.
És que,
entre la nevada,
aquesta última,
la del 8 de març,
que va fer,
que va nevar,
ben a mig metre,
mig metre vam tenir aquí dalt,
que ha sigut un hivern plujós,
i ara aquestes pluges que tenim,
la veritat és que tenim,
aquí vull dir,
l'abundància d'aigua
és una de les riqueses naturals que tenim.
Per cert,
que els amics de l'altitud extrem
ens comentaven,
de fet,
a la seva web,
dèiem que la setmana anterior,
l'altre cap de setmana,
encara vam poder fer
l'última sortida
amb raquetes de neu.
Ah, sí, sí,
és que aquesta nit ha nevat,
de la de muntanya,
poquet,
però ha nevat,
a 1.600 metres hi ha neu,
poca,
vull dir,
ara primer el cop de sol que faci,
doncs,
vull dir,
tot això es fondrà,
però sí, sí,
la setmana passada encara
a la zona de Coll de Pales
podien fer raquetes.
Hem de fer el sorteig, Pilar,
però abans la Núria
et vol preguntar,
suposo que t'ho preguntarà,
però preguntem sempre.
Sempre preguntem, Pilar,
a veure,
els tarragonins,
que vinguin a navegar,
què han de fer,
què han de dir,
què han de demanar,
on han d'anar,
per no semblar guiris,
per no semblar turistes.
Aquella, clar,
aquella expressió que tingueu
que estigui molt arrelada,
no ho sé,
aquella frase feta
o aquell producte, no?,
que tu entres al bar
i el demanes
i ja ets de la casa.
I ets de la casa.
A veure, no sé,
una expressió, un producte...
Ai, aviam, aviam,
això no sabria ara ben bé
que...
O algun diner del poble
que sigui típic d'anar
i a, no sé,
a mi, a contemplar la vista.
La plaça Porxada,
vull dir, si tu dius
la plaça Porxada,
vull dir, llavors,
vull dir tothom...
Sí, o el Palau dels Pinors.
Llavors, vull dir,
si la gent diu
el Palau dels Pinors,
vull dir, llavors,
diuen, ui, aquest ja sap on va.
Ja sap de què va la cosa.
El Palau dels Pinors
és on hi ha situat
el Centre Medieval i dels Càters
i l'oficina de Turisme.
No és que estigui molt cèntrica,
costa, vull dir,
si es va a peu,
costa una mica de trobar,
però en cotxe està molt ben indicat, eh?
Val, doncs, a veure, Pilar,
que et farem fer demà innocent.
Tenim un sistema de sorteig
molt rudimentari
que consisteix en unes boles de bingo.
Ah, molt bé.
Però com que jo no veig res,
doncs molt bé, no?
Però ho escoltaràs.
Mira, mira com l'esfarro del Pep.
Oi, sí?
Sí.
Doncs, Pilar, ens hauries de dir
prou, el Pep les fa rodar,
tu dius prou i traiem una bola.
Són 17 participants aquesta setmana,
també hem fet una mica de rècord.
Sí.
I ja està, quan tu diguis prou,
el Pep ha extradit la bola.
Va, prou.
Xam, xam, xam, xam,
de l'1 al 17.
A veure qui li toca.
Ai, mira, el 17 és el meu número.
Sí?
Sí, m'agrada molt.
Pep, ja ho tens, eh?
Molta gent que ha participat
a través del mail aquesta setmana.
Atenció, perquè el número és molt baix,
és un número molt baix.
Mira si és baix,
que va després del 0, Núria.
diries què és?
No, em diguis que és l'1.
El número 1.
No, em diguis que és el número 1.
El número 1, mira, mira.
És casualitat, eh?
Doncs el número 1 ha sortit.
Montse Rojas, felicitats.
Montse Rojas, número 1, felicitats.
Em sorprenc, perquè el número 1
és aquell que no ve mai ningú, no?
Que tothom...
Esquirem, li costa arrencar, li costa arrencar.
Sí, sí, sí, perquè dius el l'1, no?
Sí, no? Allò, en se te'l foca més
a fer una mica de tall.
Doncs, Montse, mira, felicitats
per ser la primera que vas trucar.
Em sembla que la sort ha arribat.
Montse, has guanyat, mira, un cap de setmana
que, de fet, podràs gaudir del 18 al 19 de setembre,
és a dir, 17, 18, 19 de setembre.
Dormiràs del 17 al 18 a l'hotel El Blat,
de dissabte a diumenge,
és a dir, de 18 a 19 a l'hotel Calamagat,
i, a més a més, podràs dinar dissabte
al restaurant Ningú Nou.
Ostres, que bé!
El restaurant Ningú Nou, que té menció
a la guia Michelin.
Ho he dit, que poca broma, eh?
Sí, sí, sí, no, no, té una...
Sí, sí, que menciona, té la guia Michelin,
sí, sí, és veritat.
Sopar a dissabte al restaurant Cal Escrivà
i dinar a diumenge a Cal Batista.
Aquest és el prèmic que guanyar.
Ostres, bé, és que es podrà fer
una idea molt complerta
de la restauració de la zona.
Però és que, a més a més,
també podrà gaudir d'entrades
pel Centre Medial i les Càters,
per la sala de pintures
del Palau de Pinós
i per la diodisual
del Parc Natural d'Acadí Moixador.
Doncs mira, allà l'estarem esperant.
I, si no, i per si no digués prou,
Pilar també ha guanyat una visita
amb Setway, amb els amics del diutextrem
pels voltants de la vila.
És a dir, que ho veurà tot, eh?
Complert, complert.
Ho veurà tot.
Pilar, bueno, imagino que preparant ja
tot el que ha de vindre, no?
Totes aquestes festes, la temporada d'estiu...
Sí, tot, tot, sí.
Ja posant fil a l'agulla.
O ja s'ha de començar, eh?
Ja començarà els cafà motors, no?
Sí, sí, s'ha de començar,
s'ha de començar a planificar,
ja, bueno, vull dir que sí, sí,
s'ha de tenir tot una mica planificat.
Així, doncs, la propera parada
seria aquest cap de setmana del...
Vaja, del 11 al 18 de juliol, no?
Sí.
Amb aquestes festes de la Bernina de Pinós.
Sí, però és el més important, sí.
És el més important cada passada, properament.
Sí, sí.
Doncs molt bé, recordeu a tothom que s'hi acosti,
recordeu, apunteu-vos a l'agenda,
17 i 18, amb aquest mercat medieval,
però també hi ha un apartat gastronòmic, no?
També feu fira gastronòmica,
és a dir, que hi ha una mica de tot, no?
Una mica de tot, sí, sí, una mica de tot.
Molt bé, estem intentant trucar a la guanyadora,
a veure si la Núria aconsegueix parlar amb ella
i, home, la felicitarem,
perquè, de n'hi do, quin premi que ha guanyat.
I tant, eh?
A veure, a veure si tenim sort.
A veure, a veure si em contesta.
A veure, un segonet d'expectació.
Sempre els demanem que ens deixin el telèfon
per si els toca, però, clar, falta...
Falta que tinguis disponibilitat, també, és clar.
Em sembla que sí, eh?
Em sembla que sí, Pilar,
que podrà ser que la podrem assegurar,
encara que sigui un parell de minutets.
A veure, a veure, si hi posen.
I si també s'ho podrem dir, doncs,
que hem de fer quan vinguin cap aquí dalt, cap a vagar.
Sí, la tenim, eh?
Vinga, Núria, com vulguis, endavant, fes el sonor, va.
Montse, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Nena, número 1, ara els hi deia que és sorprenent
que amb el número 1,
i a més aquesta setmana va costar d'arrencar el concurs,
tu et vas atreviar amb el número 1,
a trencar el foc,
i t'ha tocat el cap de setmana.
Escolta, m'estic de veritat supercontenta, eh?
Home, és que no hauràs de preocupar-te per res.
Escolta'm, que bé.
Dues dins d'hotel, tres àpats,
visites el Centre Medival i les Càters.
Ja t'ho explicaran, eh?
Que bé, de veritat, moltes gràcies, eh?
T'escolta'm a l'altra banda des de l'Ajuntament de Legà,
la Pilar Pardigó.
Hola, Núria.
Ah, sí, perdona.
Montse, Montse.
Ah, Montse, perdona, perdona.
Hola, Montse.
Hola.
Bueno, mira, jo sóc la Pilar, que sóc de Vegà,
i bueno, doncs aquí t'esperem per aquest cap de setmana de setembre,
quan arribis véns a l'oficina de turisme,
i bueno, llavors allà ja ens posem d'acord, vull dir, per muntar-ho tot.
Doncs escolteu, moltíssimes gràcies, de veritat, que em fa molta il·lusió, eh?
Montse.
Ah, ja estaré.
I havies passat ja per Vegà, Montse.
El què, perdó?
Havies estat ja a Vegà, anteriorment.
Havia estat fa molt de temps i una mica de passada, eh?
No me'n recordo gaire.
Ui, doncs ho trobaràs molt canviat.
O sigui que, mira, molt bé, molt bé.
Em fa molta il·lusió, de veritat.
A nosaltres també.
Montse Rojas, felicitats.
T'ha tocat el viatge.
I, en fi, us posem en contacte amb tu, eh?
Per passar-te totes les dades, d'acord?
Molt bé, moltes gràcies.
Adéu-ne, adéu-ne.
Molt bé, Pilar, Pilar Pardigó.
Moltes gràcies també per la vostra amabilitat,
per aquesta col·laboració.
A vosaltres.
I, escolta'm, fins la propera, que vagi molt bé.
Gràcies. Bona tarda.
I així tanquem el concurs en ruta
i així arribem al final també de la primera hora del Ja Tardes.
Ara connectem amb els titulars de Catalunya Informació
per saber què ha passat a la resta del món,
i a Catalunya també.
I ens hi tornem a posar a partir de les 6 i uns minuts.
Seguim endavant amb el Ja Tardes.