Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Té la sensació de començar de zero!
Això ha de ser un altre punt d'arrencada!
Sí!
Sí!
Sí!
També vam canviar alguna persona de grup!
Llavors d'una manera...
Vam començar de zero però tampoc!
Tornar a zero!
ha començat escoltant el primer. De 1 a 10. De 9 a 10. De 0 a 10, tot és una roda, no?
Doncs ara tots just esteu en el punt 0 una altra vegada.
Punts suspensius. Som un cotxe que han canviat el tachyograf, no? Aquests que són antics, el cotxe ja té una edat.
I més personalitat, per això. Més personalitat? Sí? A veure, ara direu allò...
Més personal i més personalitat. És un cotxe d'aquells personalitzats.
Ja. Ara direu allò que aquest és el millor disc, el més personal dels Stompers, el que volíeu fer.
Què volíem fer, sí? El proper. El proper serà sempre, no? Sempre serà el següent.
La qüestió és que estem escoltant sonoritats molt irlandeses, si m'ho permeteu.
Sí, a mi clar, és que la base del so és la música irlandesa, és que és els arrels que tenim d'això.
Però les cançons són cançons de pop, clar, que tenen estrovius i tot això, tornades, no?
És pop, és pop, però amb aquest toque irlandès que és la nostra, si ho suposo.
I què m'han dit? Digues, digues.
Música popular.
Populatxa.
Populatxa, de taverna. Escolta, un pensaria que vosaltres només toqueu els bars irlandeses.
No s'hi deixen. No s'hi deixen.
Els barris irlandeses només toquen música britànica ara, que ha canviat la cosa.
Ja no estan als bars irlandeses.
I els barris irlandeses mai seràs profeta en la teva terra, no? Una cosa així, no?
I ja que s'ha extès l'amperi irlandès.
Inclús que és la terra és que he vingut amb tu, però no.
Els bars irlandeses ja no...
Però és que els bars irlandeses ja els que ja ara tampoc són el que haurien de ser, potser, no?
No, són.
Són una sucursal de l'imperi britànic.
I això per extensió dels Estats Units, els esports.
Existeixen com per fomentar...
Però no estem aquí a fer publicitat per als barris irlandeses.
Ja han fet suficient.
Sí, parlem del Matthew Tree, no?
Ostres!
No estem aquí per fer publicitat de Matthew Tree, és nou llibre.
Escolta, m'agradaria saber aquestes pinzellades que me diuen per aquí que teniu en el disc de reggae i de rumba.
De reggae?
Escolta que nosaltres es diu el reggae irlandès, que realment no és el reggae.
Però és el reggae que tocava als grups en Irlanda, quan escoltaven el reggae pensava, ho farem així.
I el Swanning Around, que és un tema que posarà més endavant, és això.
I la rumba és també...
També, hòstia...
Què fa a la rumba?
El nostre acercament...
Portem temps amb el tema de la rumba celta.
Que volíem fer una rumba celta i vam fracassant cada disc, fem alguna cosa de rumba celta.
Ho anem provant.
Serà el fracàs de l'estiu, no?
El fracàs de l'estiu.
Aquest és el Gaspatxo Man, que estem intentant apropar-nos al públic d'aquí,
amb una cançó que està en tots els idiomes de llengües de Catalunya.
Sí, per fracassar encara millor.
És el castellal, l'anglès i el català.
Escolta'm un trosset, doncs aquest fracàs de rumba.
Ja sé què us passa, que això més que rumba sona habanera.
Té un punt de habanera.
És el mestizo de veritat.
Moltes grups que diuen que nosaltres som un grup de mestizo.
Els discos almenys.
És que balluga entre Cuba i Jamaica.
Allò del mestissatge de Barcelona que diuen, sou vosaltres.
És que sí, els nostres discos, enteros.
Sincerament, parlem.
En fi, de tota manera, aquest Gaspatxo Man és un experiment, eh?
Potser és la cançó que s'assort més de tot el lligam del disc.
És una experiència més que un experiment, crec que jo.
És una exposició.
Quedeu retratats, com diem aquí.
És una recepta nova.
Us agrada la rumba, en tot cas?
Us esteu deixant...
És que no pots evitar-ho, ara.
Abans era una cosa que la gent no parlava molt en Barcelona de la rumba.
Era una cosa que...
Però ara jo crec que he arribat al lloc on marreix estar, no?
Sí, al Raval.
Al Raval, sí.
On va néixer.
On va néixer, sí.
Escolta, quinze ponts d'unió ja entre la música irlandesa, ja sé que això és un clitxer molt ampli, eh?
I després, la música que es fa a Catalunya.
No sé com dir-ho, ja sé que és un sac molt gran.
Saltibèrica?
És que clar, vosaltres dieu, som els inventors del Barcelona Irish Sound.
Què vol dir, això?
Sí, què vol dir?
El bis, a més, sou molt xules i ja li heu posat nom, acrònim, bis.
Sí, per això.
No, és que ningú es proposava inventar el so irlandès a Barcelona, menys nosaltres.
Ens ha tocat aquesta creu.
I com sona? Com és el so irlandès de Barcelona?
Què hi ha d'en comú i què no es pot adaptar?
A tot?
El so irlandès a Barcelona és un invent a nosaltres,
que és una manera que...
perquè hi havia el tema de categoria,
que on has de posar el disc,
és un pop, és irlandès, és...
Això és important a les botigues, a les botigues...
A les botigues, però el problema és que encara
les botigues no tenen una etiqueta que posa
Barcelona Irish Sound.
No.
Encara, però ho tendran.
Sí, amb els vostres quatre discos, i quants més?
És que estem esperant que altres joves que venen
i que comencen a...
Oh, els estompers, tinc els discos a les estompers, i...
Encara estem esperant.
Nois, escolta, teniu, suposo, pàgina web,
MySpace i tot el que convingui, no?
Sí, sí, tenim el...
Un MySpace, los estompers,
o www.lostompers.com
i després tenim un Facebook
i tenim altra cosa.
El MySpace també.
He dit això?
Spotify, estem en Spotify.
Què més hi ha?
És que avui en dia.
Google, estem en Google també,
doncs els estompers sortim.
I sortim.
Em permets una rectificació.
I tant, i dos i dos.
És que el nom del grup és Los Stompers.
Sí, ara ho veig.
Ara ho veig.
És perquè és com els nostres héroes,
que volíem ser com els nostres héroes,
los manolos.
Los Stompers, los manolos.
Això és el...
El rumba, tot ve d'ahir.
Ara he sentit que afegiu uns like, lo like,
al final de la cançó,
això és el que hi dona el toc de rumba.
Sí, sí, homenatge als héroes.
Nois, què vol dir Stompers?
La veritat no ho sé.
És picar fort el peu amb el peu a la terra.
O a la terra amb el peu.
Ah, sí?
El que passa que en un principi no teníem bateria.
I vam fer així.
En sèrio?
Ah, sí?
Una demostració.
Això està super de moda, ara, eh?
Està de moda, sí.
Però érem els primers.
I això és el que fan també els Celtic Chaos,
que em sembla que aneu acompanyats en la gira de presentació.
Aneu acompanyats per uns ballarins.
Són ballarins, sí.
Fan el claque irlandès.
Sí, sí, durant els últims anys
hem estat actuant amb ells també,
en alguns concerts.
I no estompen tant, és que ho fan millor, eh?
Fan un tic-tic-clic-clic-clic-clic-clic.
El tom és molt sencil, això ho fan els músics.
A l'escenari no, eh? Vosaltres no.
No, no ballem, no.
Qui no sap ballar es dedica a la música.
Nois, i escolta, per sortir de dubtes,
això és realment a cultura irlandesa?
Perquè des de fora a vegades sembla una mica turistada.
No, realment és així.
És excultura turistada.
A vegades, sí, perquè ho dic pels xous aquests de ball,
per exemple,
s'ha fet amb espectacles tan grans,
s'ha dut per tot el món,
que un es pregunta,
bueno, realment, això té arrel?
O ho han desvirtuat tant?
Home, home, segon espectacle que vegis,
és que clar, han fet com a espectacle,
nosaltres, jo vaig, quan era petita,
jo vaig fer el baile irlandès
i era diferent, era diferent.
Era més com a tradicionàries aquí,
encara existeix, van fer concursos
i tot aquest rotllo abans de Riverdance,
però ara està molt americanezat.
perquè és molt espectacle,
a la gent li agrada més.
Per nosaltres no som tan espectaculares,
som més arrel.
Més de qüestions d'arrel.
És imprescindible tenir un violí per sonar irlandès?
No.
Però el porteu?
El portem, sí.
De vegades no.
És més important la fidelitat,
que no passa el violí.
Què vols dir la fidelitat?
perquè en hivern o anglès no es diu biblia,
o sigui, no es diu violin, sinó fiddle.
Ah.
És un joc de paraules de Frank, no és notar.
No, no és...
Ei, el joc no és meu.
No, tu vols ser el següent Matthew 3.
Frank Small Bush, no ho sé, sí.
Que li deixeu escriure amb ell les lletres.
Escriu a ell les lletres.
Matthew 4.
Sí.
Com sou en directe?
Vinga, que veniu a Tarragona aquest dissabte,
a la vaqueria.
Com serà?
Com és un concert dels estompers en directe?
La vaqueria amb bateria.
O sigui, que no estompejarem.
No estompejarem.
El públic ho faran, esperem.
I hem fet bastants abans en el grup anterior,
en els moments anterior,
vam anar bastant a la vaqueria.
Llavors, esperem trobar el públic,
si no hem casat i tenim nens tots i estaran allà.
Ells i els nens.
Ells que vinguin, els nens.
Sí, exacte.
És apte per tots els públics.
Per tots, serà, sí, d'anam canya.
Serà, sí.
Música...
Sí, hi haurà coses irlandesas, també.
El disc i també coses que són més tradicionals,
però arrolleu els pogues, coses així, no?
Clar, és que jo us tenia més per aquesta imatge.
Sí, jo tenia.
Venen els estompers.
I a mi m'ha venia imatge pogues.
A veure, en què heu canviat?
Dels que us han anat seguint al llarg d'aquests quatre CD's,
gent que ja us ha vist en directe,
què es trobaran?
Quins estompers diferents es trobaran?
Indumentària nova.
Heu comprat roba, això és bo.
Això sempre és bo.
No, l'hem trobat al carrer.
Que no arribi això del resticlatge.
de Barcelona.
No, és de gent que us tenia fixa en aquells contenidors,
però això no encaixa amb la nostra imatge.
Hauríem de trobar la combinació per tal d'últim contenidors.
A part d'això...
A part de la indumentària nova.
o el cantant.
El cantant és novel.
I el baterí no sé si està a balón de la gala.
Que per cert és català i d'espanyol.
Però l'únic del grup, els més, són de Barça.
Marcos López.
Eh, eh, eh, eh.
Marcos López.
Rectificació.
Menys Frank, que és de Birmingham City, crec.
No, no, jo soc de Betis.
Man que pierda.
Man que pierda.
Nois, escolta'm...
Acostumats als fracassos, com som.
No fracassareu en directe, a més amb el públic de Tarragona.
No, directe no, mai fracassarem en directe.
I després feu una mica de gira.
Veig que el dia 15 d'agost esteu a Barcelona,
fent presentació oficial ja.
Estem a les festes de Gràcies.
És que portem 10 anys a les festes
i és com la nostra segona casa, no?
És la nostra casa.
Llavors, en Gràcies.
I sí, en Gràcies, hora gresca i marxa i cervesa.
I Gràcies.
La cervesa ha de ser alguna concreta?
perquè jo sé que per a vosaltres amb això...
Jo crec que serà estrella, eh?
Serà estrella, no cal que sigui Guinness, eh?
Com no portis la teva, doncs serà qualsevol.
Hi ha unes.
Nois, doncs, escolta'm, us esperem en directe dissabte.
A quina hora comenceu?
A les 11.
A les 11 de la nit, sí.
I volíeu acabar amb un tema que es diu Swannig Round
i que tenia d'especial el reggae aquest.
El reggae irlandès.
O sigui, vosaltres veu qualsevol estil
i poseu irlandès al darrere i ja està.
És bonic.
Sí, sí.
Darakiko, Stompers, moltíssimes gràcies
i que vagi molt bé el concert.
Gràcies per venir.
Gràcies a tu, Tom.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.