Has fet brotar de nou plenes de vida
les roses ideals de la il·lusió
i amb l'encant lluminós de la florida
s'ha tornat primavera a la tardor.
Tu tens la gràcia de les margarines
que sols han conegut els cels més blaus
i el teu perfum sublim de flors humides
és el perfum dels pensaments suaus
i quan estic amb tu ben a la vora...
I ja us hem dit que els dijous l'altre de tarda
fem agenda del cap de setmana, un cap de setmana
que de fet comença dijous mateix, gairebé.
Una proposta musical per avui a la Bequeria aquesta nit
i actua Jesús Fuster presentant el seu treball discogràfic
lletres d'aigua. Qui és Jesús Fuster?
A nosaltres ens ve de nou, però sembla que té una trajectòria artística
ben solidificada ja i arriba a Tarragona
després d'haver estat de gira per tot el territori, podríem dir.
Per això avui el volem presentar.
Jesús, bona tarda.
Bona tarda.
D'on surts? Qui ets?
Què cantes? Vinga, va.
Vinga.
Soc de Pradell de la Teixeta, del Priorat, rural.
L'accent no et delata.
L'accent ja i em delata.
I, bueno, faig música d'autor, crec jo personal,
i amb la idea que jo tinc del món i de les coses com jo les veig.
Quanta temps fa que fas música?
Que fa música molts anys, molts, des de petit.
T'hi dediques potser més seriosament, més en profeció.
A veure, més seriosament jo em vaig dedicar a la música clàssica
durant temps i vaig cantar òpera
i després, per una sèrie de motius,
vaig acabar la música d'autor,
vaig començar a fer un dia cançons i aquí estic.
Mira que alguna cosa m'olorava jo, eh?
Perquè escoltant-te, el primer que vam dir, eh?
El primer que ens entrava, ostres, quina veu!
T'ho agraeixo, t'ho agraeixo.
No, no, molt bé.
Escolta, i dius que cantes el que et surt,
el que respires, el que sents...
Clar, suposo que cadascú,
per les vivències que ha tingut,
per allò que ha llegit,
per allò que li ha passat a la vida,
per allò que hi ha entès,
tens una manera de veure el món,
de veure el paisatge,
de veure tot allò que t'envolta
i les relacions humanes, no?
I llavors el que fas és una mica
filtrar tot això que tu sents
i posar-ho en paper,
en música o en poesia.
És un registre i una manera de tocar la música
totalment diferent al que et demana l'Òpera.
Sí, clar.
És absolutament diferent.
Has deixat la part més lírica?
Sí, he deixat.
De fet, cantar com a cantautor,
cantar música lleugera,
impostant la veu era impossible.
Llavors, clar,
peges la calidesa del matís,
el cantar amb micròfon
canvia totalment la manera
com t'has d'aproximar
per arribar a la gent, no?
Com arribar al públic.
Llavors, clar, la tècnica és diferent
i has de mirar de cantar d'una altra manera.
Tu pensaves això ja
o t'hi vas trobar quan t'hi vas posar?
No, això ja ho tenia bastant...
Assumit.
Sí, ho tenia assumit.
Una mica que passa és que, clar,
a mesura que t'hi vas anar posant
vaig haver de fer un reciclatge, no?
I d'anar baixant la veu de la impostació
fins a una veu una mica més natural,
més des del cor, diríem,
més...
que entri més generós,
més natural.
Una altra de les gràcies que té això
respecte, doncs, a la lírica o a l'òpera,
en aquest cas,
és que, clar, tu et fas les teves cançons,
cantes tu,
és el teu punt aquest personal.
Sí, clar.
De fet, era una manera de continuar
lligat amb la música,
lligat amb la creativitat,
lligat amb la il·lusió
de fer coses diferents,
de fer coses que a tu
et facin sentir bé com a persona
i per a fer veure una miqueta
el sentit que tu tens de la vida,
com tu veus les coses, no?
I llavors, aquesta manera
d'apropar-te a la música,
des d'escriure les lletres,
escriure poesia
i escriure la música
que a tu t'esor de l'ànima,
això és importantíssim
perquè d'aquesta manera
tu te sents
que allò que tu vols dir
ho pots dir
de la manera més personal possible.
També la música lleugera
arriba a més gent,
diríem, que és més popular, no?
Té aquest punt.
Què tal la recepció?
Perquè és això,
hem vist a la teva pàgina web
que has anat fent concerts
per tot el territori.
Fins on heu arribat?
No sé si...
Hem arribat fins allà
on la gent
m'ho ha demanat.
Hem anat per Lleida,
per Tarragona,
per tot arreu
i sobretot
el contacte amb...
perquè a mi m'agrada moltíssim
el contacte
amb la gent dels pobles.
Jo soc de poble
i llavors
sentir la calidesa
de la gent
que la tens allà al costat,
aquestes coses
són les que de veritat
et fa entendre
i et fa pensar
i et fa meditar
com és la gent
que t'envolta,
com són les persones
que conviuen amb tu
i també tens
aquesta manera
d'aproximació
a les persones
i que també et fa plantejar
la teva manera de ser,
la teva manera de viure
i com tu veus
la vida.
De fet,
pel que estem a escoltar
la teva música
és per teatres,
per sales,
per escoltar,
més que no per ballar.
Sí,
per escoltar,
de totes maneres
se pot encabir
a qualsevol lloc.
Important
és tindre
sobretot
l'espai
on tu t'hi sentis a gust
i les persones
se sentin a gust
perquè hi pugui haver
un diàleg
entre el públic
i la persona,
les persones
que estem
a dalt de l'escenari
tocant.
Qui sou?
Mira,
ja que has tret el tema
perquè, clar,
dius això és un projecte meu,
jo tinc ganes de fer això
i tinc la meva cançó
despullada,
no sé com composes
guitarra?
No, piano.
Piano.
En piano.
Clar,
després de tot això
ho trobaran més farcint,
no?
Qui t'acompanya en aquest viatge?
Llavors,
en aquest viatge
jo faig les cançons,
llavors arribo allà
i hi ha el Toni Just
que avui està aquí
amb nosaltres,
que toca la guitarra
i amb el Carles Brull
que també està aquí,
que toca la bateria
i la percussió
i llavors comencem,
ells comencen a mirar
les cançons
i em diuen
no,
això per aquí,
això per allà
i entre els tres
les anem endreçant
i les anem posant a lloc.
A nivell vocal,
clar,
que és el teu instrument
potser més natural,
ja t'ho has solventat
i ja has decidit
com ho fas,
però llavors
a nivell de posar-li
un estil musical
a la cançó,
cap o n heu tirat
si us haguéssim
de posar una etiqueta,
quin tipus de música és?
No ho sé,
no crec que es pugui
posar una etiqueta
massa clara,
faig allò
que em surt,
les melodies
són les que em surten,
les que jo m'hi sento
identificat
i que vibren
amb la meva ànima,
amb la meva manera de ser
i llavors
les guarnim
el més boniques
que podem.
Vols dir que potser
hi ha una cançó
que té més
deixada jazzística
a l'altre vés.
Sí,
és que clar,
també,
si tu escrius una lletra,
a priori,
escrius una lletra
i llavors hi poses una música,
a l'hora de posar-li
la música
el que has de fer
és captar l'ànima
o intentar captar
l'ànima d'aquella lletra.
Llavors la música
una mica
te va
cap allí
on la lletra
que ella et diu.
A vegades passa al revés,
escrius la música
i llavors hi poses
una lletra.
Per tant,
les formes musicals,
no l'estil,
sinó les formes musicals
una mica
les vas agafant tu
també adaptant
depenent del tipus de lletra.
Per exemple,
aquí a Lletres d'Aigua
el que són
són,
en bona part,
poemes musicats
de poetes
d'aquí del territori.
Llavors cada poema...
Aquí no t'has esforçat
en la lletra, eh?
Bueno,
n'hi ha tres,
no,
aquí no em va calguer esforçar.
De fet,
això va ser...
Una sabatria,
que també te'ls he dit.
De fet,
això va ser un encàrrec
que em va fer
a la Fira del Llibre
i Autor Hebreng
i l'única cosa
que em van posar
va ser
presenta'ns un projecte,
un espectacle,
però l'única cosa
que posem
és que musiquis
poemes de poetes
d'aquí de la zona.
Llavors per mi
va ser un repte
i va ser
entrar dintre dels poemes
de la meva generació
i de gent que no coneixia
i anar-los-hi posant.
I clar,
cada poema
té la seva idiosincràcia,
té la seva manera de ser
i llavors
tu t'hi has d'apropar
allí amb la música
que tu creus
que pot vibrar
amb l'ànima
d'aquell poema.
A vegades ho acertes menys
però almenys intentar-ho.
És diferent doncs
perquè no és l'únic treball
que tens editat,
Jesús, em sembla?
Tinc un primer disc
que era més clàssic
perquè es nota la...
De fet,
escoltar el primer disc
jo ho recomano,
a més m'ho recomano
també a mi mateix,
perquè del primer disc
que es deia
Vint amb mi,
que era Piano i veu
amb clarinet,
el clarinetista
era el primer clarinet
de l'Orquestra Nacional
de Catalunya,
el Josep Fuster
i va ser un viatge
des del clàssic
cap a la música moderna,
no?
Aquest viatge
que un fa
mica a mica
amb el temps
i que van trobant
amb el Toni
i amb el Carles
i anem trobant
cada dia
com anar caminant
aquest viatge
i com fer les coses
i que a mesura
que anem fent
anem trobant coses diferents
i que ens anem trobant
cada cop més en gust
els tres junts.
Tu deia
això del primer treball,
no?
el que era teu
en qüestió de lletres
i tot això
perquè hi ha diferència
entre musicar
lletra teva
fer-te tota la cançó
o hi ha partida
d'una lletra feta
a l'hora després
de trobar-la melodia?
No, no, és indiferent.
Sí.
És indiferent.
Ho faig indiferentment
i a vegades
té bé una melodia al cap
i la treballa
i llavors hi poses la lletra
i a vegades tens una lletra
i escrius la música a sobre
i a vegades
té bé
l'unissó
o sigui, les dues coses
alhora.
ara fa una setmana
els hi vaig comentar
ostres, he fet una cançó
que ahir la vam estar tocant
i vam estar comentant-la
que em va vindre
m'anava venint
la música i la lletra
a l'hora
i la vaig anar escrivint
allò
compulsivament, no?
A veure
t'anirem a veure
aquesta nit a la bequeria
a quina hora comenceu?
A les 10 del vespre.
A les 10 a la bequeria
a Jesús Fuster
però després
com recomanes
escoltar aquest lletres d'aigua
per exemple
o la teva música
en general?
En qualsevol lloc.
és a dir, l'important
sobretot
i a mi el que sí que m'agradaria
és
que les persones
que l'escoltin
se n'adonen
en compte
que la poesia
no té per què ser avorrida
i que
a més a més
són poemes
de poetes
de gent d'aquí
i que val la pena
saber
com sent
un poeta
que és la persona
que ens dona
una mica
la visió
de com és
el món
des de la seva òptica
des d'aquests petits
mons personals
i a tant sants
i allà
i és persones
que viuen amb nosaltres
i que veuen el món
d'una manera molt particular
llavors
entrar en aquestes lletres
i entrar en aquesta música
per escoltar
per arrebre
per arrebre
a veure què
què m'aporta això a mi
ja veieu que el Jesús transmet
no?
se'n fa l'efecte
que tu has agafat
tot el teu projecte
l'has paït
i ara tens ganes
de portar-lo al públic
però fins i tot
amb aquesta proximitat
que deies tu
se m'ha acut
escoltant
la música
què ets?
poeta?
cruner?
fins i tot?
cantautor?
doncs no ho sé
tampoc
les definicions
les deixo
per qui les vulgui fer
definir-se un
a si mateix
és complicadíssim
amb prou feina
tenim d'anar tirant
llavors el que sí que faig
és fer allò que
jo em sento
a gust amb mi mateix
i em sento honest
amb mi mateix
a l'hora de fer-ho
quan em sento
d'aquesta manera
llavors
em podrà agradar
més o menys
podrà sortir una cançó
més bonica o menys
però si més no
jo no em podré
retreure mai res
a mi mateix
de no haver fet les coses
des de l'honestedat
i des de sentir-ho
profundament
del cor i de l'ànima
doncs hem parlat molt
amb el Jesús Fuster
el podrem escoltar
aquesta nit en directe
a partir de les 10
a la bequeria
però fins i tot
ha vingut acompanyat
del Tori Jus
i el Carles Brull
que ens interpretaran
una peça en directe
què tocareu?
tocarem La promesa
que és un poema
d'un poeta
d'Ull de Cona
que es diu
Manel Uller
i que parla sobre
la promesa
que ell li fa
a la seva promesa
i és un poema
que sembla
un treballengües
i parla
de coses
molt
de la terra
no parla
dels bous
parla
del trill
del suc
el muc
i el gos
i el gat
molt bé
doncs us deixem
amb aquesta música
en directe
amb el Jesús Fuster
el Toni Jus
i el Carles Brull
Ho sé del cert
i ho tinc molt clar
si tu te'n vas
et prenc el bot
i amb tu me'n vinc
et prenc el mot
si tu te'n vas
no he de fer res
lluny de l'allar
el plor en ve
el temps
és gris
i clòs
i fos
i no fa vell
lluny de l'allar
amb tu me'n vinc
amb tu me'n vaig
el Drin no bat
ni mou el Jou
ni veu el Bou
ni suc
ni muc
ni gos
ni gat
el Drin no bat
ni mou el Jou
ni veu el Bou
ni suc
ni muc
ni gos
ni gat
amb tu me'n vinc
amb tu me'n vaig
No em plau ni un most de pa just
Tret del forn ni un glob de vida
El cub del trull no em ve de gust si no és amb tu
Tot va com va, vols i suor
Res i no res, si tu no hi ets
Ni got ni font ni res, no vull si no és amb tu
Amb tu me'n vinc, amb tu me'n vaig
El trinobat ni mou el xou
Ni beu el bou, ni suc, ni mug, ni gos, ni gat
El trinobat ni mou el xou
Ni beu el bou, ni suc, ni mug, ni gos, ni gat
Amb tu me'n vinc, amb tu me'n vaig
Amb tu me'n vaig
Amb tu me'n vinc, amb tu me'n vaig
El trinobat ni mou el xou
Ni beu el bou, ni suc, ni mug, ni gos, ni gat
El trinobat ni mou el xou
Ni beu el bou, ni suc, ni mug, ni gos, ni gat
Amb tu me'n vinc, amb tu me'n vaig
Am tu me'n vinc, amb tu me'n vaig
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a la Bequeria.
Presentaràs només el Lletres d'Aigua?
Faràs algun altre tema teu?
L'Ugruix és el Lletres d'Aigua
i un tema
o dos del primer disc
que l'hem arrenjat
amb el Toni Jus
que és on hi ha un altre cel
i una que es diu Can Tornis a Beure'm.
Escolta, i aniràs amb la Carles i amb el Toni
i amb més gent o no, més músics?
Sí, i anem amb un contrabaixista,
Natan Garcia, que és d'aquí.
Imaginau-vos un contrabaix, afegit a tot això.
Fantàstic. Jesús, ha estat un plaer.
Moltes gràcies, a mi també, igualment.
I, en fi, fins la propera, que esperem que no tornem gaire.
Moltes gràcies.
Adéu-siau, galera capitana
Dels meus 30 anys
Que m'has deixat a port
Ara em veig sol
De dalt de la barana
Al fons del mar
Com un pirata mort
Ones i aiguaç, gregal i tramuntana
Van de fugir les clares illes d'or
Passa un il·rica l'illa llunyana
Un joventut
Un joventut
Entegra el seu tresor
I un ic tresor
Deixella de fortuna
La negra cavallera
Lliure vent
I un ic tresor
La negra cavallera
La negra cavallera
Lliure, oh, lliure
Lliure vent
Lliure vent
Orsari ha raconat
Vora la duna
On l'aigua breça
El somni
Permerent
De les zones
Que moren
Una duna
Sols hi ha quedat
El cor indiferent
I un ic tresor
Deixella de fortuna
La negra cavallera
Lliure vent
I un ic tresor
La negra cavallera
La negra cavallera
Lliure, oh, lliure
Lliure, oh, lliure, oh, lliure
Lliure, oh, lliure, oh, lliure
Lliure, oh, lliure, oh, lliure
I un ic tresor
I un ic tresor
Lluure, oh, lliure, oh, lliure, oh, lliure, oh, lliure, oh, lliure, oh, lliure, oh, lliure, oh, lliure, oh, lliure-oh, hest
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!