Esther, bona tarda.
Hola, molt bona tarda, perquè realment aquesta setmana hi ha moltes estrenes
i força bones, eh?
Hi ha com una mena de pugna.
I hi ha una pugna encartellera també, que l'explicarem, molt divertida.
Sí?
Ara passem.
Ara sí, però us vols començar.
Jo penso que, com que l'edat té un grau,
hem de començar, jo dic, per l'avi It's Good, el Clint It's Good.
Home, era una mica l'expectativa de dir
serà com Gran Torino, s'haurà superat aquest home?
Era l'expectativa, exactament.
A veure, ell sempre manté un nivell impecable,
però, clar, és difícil ser sempre un 10 o una matrícula d'honor, no?
Bé, hem de dir que, de fet, aquesta pel·lícula, que es diu Invictus,
està basada en un llibre que es diu El factor humà, de John Carlin,
que és un periodista que es veu que aquí,
un escriptor també, que es veu que aquí a Catalunya els escriptors s'inspiren bé,
i viu a Barcelona.
I l'home ha quedat molt, molt i molt encantat
amb l'adaptació que havia fet al Clint It's Good.
De fet, la idea tampoc va ser del Clint It's Good,
potser per això no acaba de ser el seu projecte,
perquè la idea inicial,
Morgan Freeman, que n'és el protagonista,
doncs va comprar els drets en el John Carlin
per poder fer algun dia, es veu que això a Hollywood es fa molt,
com que s'obren diners, Núria,
doncs van anant comprant drets.
Van comprant i algun dia ja farem.
I algun dia o altre ja farem alguna cosa, no?
Aleshores, doncs sí, havien rodat amb en Clint It's Good a Cadena Perpètua,
i aleshores ell tenia aquests drets,
li va ensenyar al Clint It's Good,
al Clint It's Good venia de fer, recordem-ho també,
un treball sobre això, sobre el racisme, a Gran Torino,
i Gran va dir, mira, ara en farem una altra,
però aquesta la rodarem a Sud-àfrica, amb actors d'allà,
salvant els dos casos, del Morgan Freeman i del Matt Damon.
I del Matt Damon n'ha quedat tan content
que ja estan preparant la propera pel·lícula,
que és un thriller sobrenatural,
que es diu Hair After, tot junt.
Thriller sobrenatural, val.
Thriller sobrenatural, Clint It's Good, eh?
Sí, una...
O sigui que Déu-n'hi-do, eh, aquest senyor, vull dir...
Va tocant tecles.
Els gèneres, per ell, no són un problema.
No són un problema en cap cas.
I ara anem a la pel·lícula d'avui, no?
Invictus, doncs, el que parles d'un fet real,
de com en Nelson Mandela, quan va sortir de la presó,
va decidir que havia de fer una reconciliació nacional,
i Déu-n'hi-do, si en sabia de màrqueting, eh,
perquè va entendre que l'esport, en aquest cas, doncs,
mira, el rugby, podia ser una cosa que unís blancs i negres, no?
I, de fet, va ser així, i va funcionar,
i, d'alguna manera, doncs, se li ha de reconèixer,
i això estava recollit en aquest llibre semiassaig periodístic, no?
Diríem, d'alguna manera.
I el jugador que el va assessorar, doncs,
és Chester Williams, que, en aquest cas,
era un jugador negre, no com el Matt Damon,
i, doncs, ha estat, també, que era d'aquest equip,
que es deia Springboks, doncs, ha estat assessorant-lo
amb tots els temes del que seria de l'esport en si, no?
Per tant, tenim aquesta pel·lícula,
on, evidentment, també el John Carlin ha intervingut en el guió,
o sigui, l'escriptor ha intervingut en el...
Per això també ha quedat content, suposo.
Matt Damon i Morgan Freeman,
dirigits per Clint Eastwood,
en un fet real, com la vida mateixa,
que, a més a més, és molt proper,
i que jo penso que, si no arriba als nivells
de les seves pel·lícules anteriors,
perquè, realment, doncs, amb Gran Torino
ens vam quedar tots...
És-me perduts, ho recordes, que jo gairebé ploro aquí
en aquest estudi, doncs...
Però, doncs, dintre de tot,
tot i que no arriba aquest nivell del Gran Torino,
doncs, és una gran obra,
i s'ha de veure i s'ha de recomanar.
Però la gran sorpresa de la setmana
és aquesta mena d'història sentimental
que hi ha en la, diríem,
darrere del teló oficial de Hollywood.
Tu saps que en aquest moment
hi ha una pel·lícula que està fent
arrasar en cartellera,
que és la pel·lícula Avatar,
que és del senyor...
I, a més a més, ha sortit...
De James Cameron.
De James Cameron.
Que diuen que en fi ja ha superat
Diana's Christ Titanic.
Llavors, jo avui estava veient un titular
que deia els pitufos contra l'Iraq.
I dic, ostres, els pitufos contra l'Iraq?
No sé si l'has vist, el titular aquest.
Però ara que ho dius ja...
Llavors, clar, els pitufos contra l'Iraq
era, evidentment, tots els avatars
són blabosets, no?
Tot i que bastant més altets
que els pitufinos.
I l'Iraq és la pel·lícula que dirigeix...
Bé, no, la pel·lícula antierra hostil
està basada en la guerra d'Iraq.
I és la pel·lícula que dirigeix
Catherine Bigelow.
Catherine Bigelow va estar casada dos anys
amb el James Cameron.
Ah, sí?
Sí.
Ara estan divorciats, va durar poc
perquè tant de talent creatiu
es devia posar així com a molt en contradicció.
I aleshores, d'alguna manera,
ella està supernominada també en els Oscars.
En l'entrega dels Globus,
ell es veu que va tenir unes paraules delicades
per la seva ex i va dir,
home, aquí hauria de pujar la Catherine,
però, de fet, s'ho va emportar tot ell.
I aleshores veurem què passa
a la nit dels Oscars,
com anirà tot això.
Home, és un tema sensible
que ja hi havia hagut alguna altra pel·lícula
sobre l'Iraq,
però tot el que he vist a les imatges,
totes eren des dels despatxos.
I aquí potser és la primera pel·li,
no documental, sinó pel·li,
que trobem ja en línia de batalla.
Tenim un Brian de Palma
que no cal oblidar,
perquè jo penso que va passar
sense massa reconeixement,
que és Redacted,
que era la visió des de la càmera digital
dels propis combatents.
Tenia un punt de documental, no?
Tenia aquest punt
que ara ja tenen moltes pel·lícules
de ficció, no?,
que volen passar-se,
volen emmolar el documental,
volen jugar amb els gèneres.
En aquest cas,
jo penso que Redacted
era una pel·lícula boníssima
i després n'hi ha hagut d'altres
que la batalla d'editza,
que no s'ha vist més
que en festivals.
Jo vaig tenir la sort
de veure-la a Sant Sebastián.
També és una pel·lícula,
una gran reflexió.
També format documental
sobre Irak.
i aquesta no deixa també
en Tierra Hostil
de tenir aquesta visió documentalista.
Ara bé,
la Kathleen Bigelow,
tot i ser una senyora
en un país d'homes
que és el clan de directors
de Hollywood,
de l'establishment,
més o menys,
tot i que ella no és massa coneguda,
podem recordar
que és la directora
de Lady One Body,
on sortia un molt jovenet
Kenor Reeves
amb una història de surfers
i molta catxa.
Estel, t'ho has vist molt d'acina,
mare de Déu.
I després,
dies estranyos
i, per tant,
és una dona
que li agrada l'adrenalina
i aquí s'hi ha posat a tope.
Aquí parla de persones
que en lloc de fugir
del perill
hi van,
o sigui,
allà on hi ha el perill
és on ells poden estar
perquè són gent
que diríem
que hi van passats de voltes.
És un retrat dels soldats.
És un retrat de soldats.
Per tant,
és això que deien,
el front de batalla,
primera línia.
Però d'un grup molt específic
que es dediquen a això,
a desfer les bombes aquestes
que hi ha pertot arreu,
o sigui,
d'aquests grups
que van,
a més a més,
el rodatge va ser molt dur
perquè rodaven,
es veu amb els vestits
que realment utilitzen
aquests grups especials
i es veu que són uns vestits
que pesen com a 50 quilos.
Clar,
perquè si t'esclata una bomba
a les mans
doncs que tinguis
com una mica,
no?,
de possibilitat
d'aguantar-ho.
Perquè tot això
està registrat allà,
està gravat allà.
Això no està ben bé
gravat allà
perquè han gravat
en altres països,
perquè, clar,
allà no s'hi pot anar
en rodat a Jordània,
en rodat a Kuwait,
però a l'Iraq no.
A l'Iraq,
jo penso que hauria estat
un punt,
o sigui,
hauria estat un doble risc,
no?
Clar,
aquí l'important és saber
també fins a quin punt
què en diuen
els que estan més involucrats
en la qüestió,
fins a quin punt
ella coneix
com viuen els soldats
i com treballen.
Es veu que és un retrat
molt fidedigna
i llavors
què té de bo
aquesta pel·lícula?
Doncs té de bo
que, alhora,
és una reflexió
sobre quins són
els personatges
que poden fer
aquesta mena de feines,
quines són
les seves lògiques
internes i mentals
i les seves històries vitals
que també són històries,
diríem,
d'una mica
de deixar al marge
una vida acomodada
i una família
i unes històries d'aquestes.
Vols que em portem a aigües?
No, no.
Això és que m'he embalat
amb l'emoció
i que fa fred
i estic constipada
de passada.
Una mica Catherine Vigalow,
tu també, eh?
Sí.
Per anar-li,
no.
Doncs aleshores
el que explica
per una banda
és tot això
que diríem
és aquesta part reflexiva
de la pel·lícula,
però per altra
aquella gent
que els agrada l'acció
doncs
s'ho passarà en pipa
perquè és aquella
pel·lícula
d'aquelles que jo dic
en plan metafòric
Dragon Can, no?
Vull dir,
quan entres ja no pots parar
fins que surts
i la cosa està molt ben mesurada
de tal manera
que l'adrenalina
va pujant suaument
fins que ja arribes
a la fase final
que ja sort que s'acaba la pel·li
que és llargueta, eh?
Dos hores i pico.
Déu-n'hi-do.
Doncs això és
Entier Raustil,
segur que ens sentirem a parlar
a l'edició dels Oscars.
Sí, perquè la crítica
no està dividida
però precisament
jo penso que té el valor
que presentar-se
la mateixa setmana
que un home consagrat
com Clint Eastwood
que pensa que ha estat escollit
un dels millors
deu directors
de la dècada
pels crítics
de que hi ha els de cinema
no és qualsevol
i aleshores
doncs clar
estrenar paral·lelament
amb ell
quan ella
tot i que té una experiència
doncs no és tan coneguda
és molt arriscat
i que parlin
exactament al mateix nivell
de les dues pel·lícules
i alguns molt més millor
de Terra Hostil
que no pas
de Invictus
jo em penso que ja
és un triomf important
després tenim
una mena d'història
així
d'aquestes boniques
molt ben embolcallades
que
que ve
signada
per Stephen Friars
Stephen Friars
és el director
sempre ho serà
per mi
de les amistats
perilloses
en aquest cas
repeteix
amb Christopher Hampton
que és sempre el seu
gran guionista
que en sap molt
a més a més
amb Colette
que és l'escriptora
de Cherie
que és el títol
de la pel·lícula
i de la novel·la
i també
amb Michelle Pfeiffer
que tothom està dient
que ole ole
quins 50 anys
perquè
tampoc intenta
dissimular-los
o sigui diríem
que
mostra
una dignitat
de 50 anys
que està a l'alçada
de 25
per entendre's
d'alguna manera
i que està
molt molt bé
com a actriu
també
o sigui
a part del seu físic
diríem
que queda perfecta
perquè a més a més
es medeix
amb una amant
molt jove
que és Rupert Frank
que és un xavalet
guapíssim
però això
és un pipiolo
és un jovenet
posar-se una amant així
doncs ha de tenir valor
i és l'amant
de la seva íntima amiga
i ella és una antiga cortesana
que té un regostet
d'amistats perilloses
té un regostet
d'amistats perilloses
exactament
i aleshores
què passa?
que Amistats perilloses
tot i que va tenir
una pel·lícula
es va estrenar
exactament
al mateix temps
que Amistats perilloses
la mateixa novel·la
versionada
d'altra manera
i es deia
Valmont
sí, ja me'n recordo
a mi sempre em va agradar
més les Amistats perilloses
però
clar
aquí queda això
que com que
aquesta pel·lícula
va ser mítica
per una dècada
doncs
ha de competir
amb Sherry
que se li apropa
massa
amb temàtica
i amb ambientació
per tant
jo no la recomanaria
massa
a aquells
que són fans
d'amistats perilloses
perquè
sempre els quedarà
aquell regost
ara bé
qui no hagi vist
Amistats perilloses
doncs que vagi a veure Sherry
i després que es passi
les Amistats perilloses
en DVD
que de ben segur
la trobarà
o sigui que
podem arreglar així
més cosetes
veig per aquí
una producció alemanya
no sé si la tenies
prevista ja
ara tenim
la quarta fase
la quarta fase
és una història
d'abduccions
bé
veig per aquí
en premsa
que estic revisant
una crítica
bastant baixeta
sí
tenim la Mila
Jovovich
que pobra dona
sempre es posen projectes
que no acaben
de xutar
tampoc es pot dir
que ella sigui
una actriu
de primera
el director
és totalment desconegut
a veure si ho sobretir
es diu
Olotande
Usun Sanami
la producció
la producció
no és coreana
ni res per l'estil
però és un director
jo crec que asiàtic
perquè no el conec massa
el cert és que
diuen
que aquí va haver
un problema
bastant greu
abans
quan es feia
diríem
la difusió
als mitjans
de la pel·lícula
perquè es va parlar
que era
un basat
en fets reals
i després
diverses associacions
d'aquestes
d'abduïts
doncs van sortir
a la premsa
i tant i tant
hi ha abduïts
i hi ha associacions
d'abduïts
mentre hi ha abduïts
es poden associar
hi ha gent per tot
en aquest món
doncs aleshores
el que
van anar a la premsa
i van dir que no
que n'hi ha a parlar
que això no era pas així
i llavors diríem
que la pel·lícula
va quedar una mica
n'entredit
què explica
doncs això
explica
la història
d'una psicòloga
que és la Mila Jovovich
que se suposa
que tracta
amb gent
que ha estat abduïda
i que tots tenen
com un punt
en comú
en la seva abducció
que és que
abans hem vist
un ocell blanc
d'aquells que la nit
amb uns els grossos
un mussol
un mussol
exactament
anava a dir
és que en el poble
això se'n deia
un xup
i jo pensava
si dic un xup
potser no m'entendrà ningú
doncs sí
un mussol
un mussol
tothom ha vist aquest mussol
i llavors a partir d'aquí
comença
diríem l'espectacle
de l'abducció
és una pel·lícula que jo no sé
si vol ser de terror
si realment vol parlar
de fets paranormals
perquè té dificultats
és allò que no acabes de veure
a vegades passa
quan un no està massa segur
del que fa
llavors vol contentar
els amants de diversos gèneres
i al final
no acaba funcionant
res de res
de fet recordem
que vaja
jo diria que va punxar
fins a cert punt
a paranormal activity
que només l'han comparat
i no va entrar gaire bé
per tant
aquesta és
la quarta fase
i després ve una pel·lícula
que jo ja fa temps
que m'esperava
i que em feia una por
me feia molta por
i que em sap greu
perquè em penso
que com que
hi ha tanta necessitat
de sales
per estrenar tant
ha descartat
una altra pel·lícula
que s'havia d'haver estrenat
i no s'ha estrenat
aquesta setmana
el títol
de la que s'ha estrenat
és todo incluido
i és una història
de parelles
que se'n van
amb una mena
de club mediterrrent
a fer allò
que es diu
una teràpia
de grup
i de parella
per reconstruir
les seves històries
no té res de seriós
és una pura
urterada
i una gresca
d'aquesta
sense massa sentit
i què ha desplaçat?
doncs
ha desplaçat
la mujer sin piano
la mujer sin piano
no s'ha estrenat
aquesta setmana
no
i des d'aquí diem
que pensem
que aquesta mujer sin piano
s'hauria d'haver estrenat
i ho diem
perquè Javier Rebollo
que és el director
està genial
i
la Carmen Maggi
que només la coneixíem
per fer sèries
menors
però que el teatre
s'ha desplegat
que s'ha desplegat
com una triu
de primera
i aquí
fa un d'aquells papers
continguts i difícils
de dona
submisa
amb estressa de casa
que una nit marxa de casa
i el que explica
és això
aquesta nit
d'aquesta dona
que deu ser
potser l'únic aire
que pren
en anys i anys
de cuidar
marit i fills
no?
per tant
això
a veure si tenim sort
i la setmana que ve
doncs
a més a més
del Vigo Mortensen
que el tindrem
sí
sí
Vigo Mortensen
només li donen papers
en què hagi d'anar
amb la cara bruta
i sense afaitar
a mi em sap greu
per aquest xic
mira pobret quina pena
que fa te l'ensenyo
Núria
sí
i com a mig cremat del sol
que no sap fer papers de galant
no el crema atracar
en un casino
Vigo Mortensen
ja va fer de la trista
però també
amb el procediment
també requeria anar brut
i no afaitar
sí
però estava guapot
estava interessant
era un soldat de fortuna
que feia furor
la setmana que ve
això serà la setmana que ve
i esperem això
que hi hagi aquest forader
per la pobra Carmen Machi
i la seva dona
sense piano
però saps què passa
que la setmana que ve
perquè estic veient
l'escena Precious
que és una de les pel·lícules
i ens en queda una altra
perdona
l'Alemanya
la Cravat
exacte
l'Alemanya
Cravat és una història
d'iniciació
o sigui
és una història
de bruixots
però jo penso
que molt més fosca
molt més interessant
molt més controvertida
que Harry Potter
però de passada
però també
per adolescents
preadolescents
sí
per adolescents
i preadolescents
tot i que
al tanto
és molt fosca
no fa concessions
a la galeria
vull dir
és una pel·lícula
que parla molt fredament
de què és la iniciació
en el tema
de la màgia
o sigui
de voler ser una persona
que sempre
d'alguna manera
estaràs al marge
també
de la societat
de l'amor
de la renúncia
a l'amor
i tot això
clar
amb un grup
de joves
entre els quals
hi ha el Daniel Brühl
però que jo penso
que ja no està tan jovenet
com per fer d'adolescent
però bueno
encara té aquella careta
recordeu-lo a Salvador
com va fer Salvador Puig Antic
i aquesta seria
aquest cràbat
una pel·lícula
sobre això
a més a més
el personatge
central
és un cort
perquè ells es transformen
i tenen un mestre
que els inicia
que és una persona
fosca
i tremabunda
doncs penseu
que això
que no és una pel·lícula
de mags
per anar-se a distreure
sinó que és una pel·lícula
prou profunda
i molt ben rodada
per tant
pels adolescents
i preadolescents
família tota
cràbat
però en línia
totalment oposada
als productes Disney