Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
al moment hi ha coses que s'aprenen dalt de l'escenari.
Jo, per sort, en aquest projecte estic tenint molts de concerts
i me'n dono compte i aprenc cada concert que faig
i cada situació és diferent.
I són coses que a l'escola, per dir-ho d'alguna forma, no t'ensenyen.
El Joan Rovira avui ha vingut aquí en solitari amb la seva guitarra,
però està acostumat a acompanyar-se de diferents músics,
és el que deies, de la col·laboració entre companys de professió
i fins a fa relativament poc teníeu una banda,
ho dic per si us sona, Arango.
Sí, és la banda que vam estar tocant per aquí, per Tarragona.
Vam estar tocant dos o tres cops per la vaqueria
i és la banda que jo també vaig aprendre moltes coses,
a treballar en grup i a poder portar un projecte propi
com el que ara estic portant.
La veritat que van ser tres anys molt guais,
vam fer el disco, vam viatjar bastant,
el que passa és que tenia ganes de fer alguna cosa en solitari
i, bé, com totes les coses de grup,
tenen els seus avantatges i els avantatges.
I havent provat tocar tot sol, vaig fer el balanç
i em convençava més a anar en solitari,
menys problemes, molt més àgil.
Més mobilitat, clar.
Serà en solitari també que vindràs al cau,
recordeu, bé, us ho recordem, ja ho anirem dient,
al llarg d'aquests dies,
estaràs actuant al cau divendres.
Vindràs en solitari.
Sí, sí, demà vindré, sí,
perquè, de fet, el grup ja no hi surt,
el grup se va a dissoldre
i ara, doncs això, estic en solitari,
el que passa és que ho tinc muntat de tal forma
que, bé, toco la guitarra canto com aquí,
però, evidentment, aquí jo no podia portar tot l'equip
perquè avui estic promocionant-me
per diversos mitjans i tal,
però el concert em podreu veure
en un bombo electrònic
i en una pedaleria d'efectes
que, doncs, em disparo els delays,
em disparo els coros i tot això,
tot en directe,
però és curiós perquè la sonoritat
sembla que hi hagi dos,
o sigui, sembla que hi hagi més gent tocant
quan realment soc jo
totalment sincronitzat
en els peus i els braços.
I tot el que més acaba d'envolcallar, no?
Acaba d'estar una mica de coixí,
de tot plegat.
Clar.
Escolta, que te'n vas a Itàlia
o això serà l'estiu, no?
Bueno, vaig estar a Itàlia
fa un cos d'un mes o així.
De fet, l'any passat ja vaig anar
tres cops a Itàlia.
M'agrada molt el país
i tinc, doncs, bueno,
conèixer un mànager d'allà
que em busca concerts
i connectem molt bé
traduint temes propis.
De fet, hi ha un tema propi meu
que el vam traduir a l'italià,
molt bonic.
Molt bonic en italià,
o sigui, sona molt bonic.
I, doncs, cap al juny
i torno a fer una gireta
de set, vuit concerts,
encara estan per confirmar,
però si eren quinze dies
que vaig allà a Itàlia,
a la part del nord d'Itàlia,
i aviam, tinc moltes ganes,
allò, no ho sé,
els cops que he tocat
sempre he tingut bona rebuda.
Estic veient que ets músic
de trepitjar escenari,
de carretera, no?,
i d'anar pels llocs.
Tens, però, enregistrament
del teu projecte en solitari?
Doncs ara mateix tinc
la primera maqueta,
que vaig fer
les cançons que més m'agraden a mi,
temes de Michael Jackson,
Steve Wonder,
George Benson,
però ara estic composant
temes propis,
de fet,
els meus repertoris
poden escoltar
els grans clàssics,
els grans clàssics,
com ja he dit,
Michael Jackson, etcètera,
més temes propis,
escrits en castellà,
però també els estic traduint,
com ja he dit,
també a l'italià
o a l'inglès,
perquè a l'abril també
vaig a Londres,
per tant,
allí vull cantar
en anglès,
també m'he de gust,
o sigui,
que vaig combinant
el que és
el repertori
dels grans clàssics
amb la música pròpia,
i a veure si tinc
prou temes
en uns quants mesos
i puc fer
el meu primer disc.
Això és el que faràs
també al cau divendres,
en aquest concert,
anar combinant,
fer versions
i fer temes propis.
Sí, sí, sí,
versions de tota la vida,
fer cantar al públic,
que m'encanta
quan el públic
veig ganes de cantar,
perquè són cançons,
i et dic,
és que són bandes sonores
de la nostra vida,
com aquell que diu,
saps?,
i m'encanta compartir...
Però sempre en aquest registre
sol negre,
que aniria jo,
sempre d'aquest pal, no?
Sí, sí,
també toco
pop nacional,
diguéssim,
jo què sé,
M.Clan,
Fito,
Jarabe Palo,
però com una selecció
de les millors cançons.
Realment,
el projecte
és un projecte
per fer cançons
que m'agraden,
saps?,
va sortir d'una forma natural
i sense cap intenció
de fer un repertori concret,
simplement cançons
que m'agraden,
saps?
I quan composes
les teves pròpies,
a què sonen?
Evidentment,
estan molt influenciades
en tota la música negra
i tot això,
el que passa,
que, bueno,
el fet d'haver estudiat jazz,
el fet d'haver estudiat,
d'haver tocat
en diferents tipus de bandes,
ja siguen funky,
latin,
pop,
rock,
etcètera,
fa que el meu estil
jo crec que estigui ric
i capti l'essència
de molts d'altres estils.
Diries que és fàcil,
segons la teva experiència,
dedicar-se al món de la música?
Jo crec que el més important de tot
és tindre l'il·lusió per fer-ho.
Si tens l'il·lusió,
les portes s'obrin soles,
la veritat,
que la constància,
però és que sobretot l'il·lusió,
és que vos ho dic per experiència.
En aquest projecte
li estic posant molt de carinyo
i moltes ganes
i la veritat que de moment
m'està sortint fàcil,
però no perquè toqui millor
o canti millor que un altre,
sinó per l'il·lusió que hi poso.
Avui hem conegut Joan Rovira,
el podeu conèixer en directe,
que val la pena,
ja ho heu sentit,
divendres al cau.
Joan, et seguirem de ben a prop,
et seguirem la pista
i quan tinguis 100 registrament
ens el portes, eh?
Sí, bueno,
si em voleu seguir
més a prop,
tinc el MySpace,
és myspace.com barra
Joan Rovira acústic
en una sola
Rovira acústic
en cap final,
myspace.com barra
Joan Rovira acústic
o al Facebook,
també podeu trobar-me,
que allí m'agrada més
el Facebook
perquè el Facebook
podem,
la gent m'opina
coses del concert,
em dona opinions,
constructives
i sempre és bo
escoltar el públic.
Joan, un plaer.
Gràcies.
Igualment.